fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.570

als 4 vents.........

12 d’agost de 2018 Diumenge XIX de durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

A la primera Carta de Sant Joan, l’Apòstol es dirigeix als joves amb aquestes paraules: «Joves, us escric a

vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne» (2,14c).

La virtut de la fortalesa és essencial per a la vida cris� ana ja des de la joventut. El cris� à es veu obligat amb freqüència a nedar contra corrent, i és precisament el tes� moni que ofereix el que mou a altres a refl exionar.

Plutarc parla d’un fi lòsof que es va trobar amb un jove que corria de pressa. «De qui fuges tan de pressa?» —li va preguntar. «D’un home que vol arrossegar-me al mal», va contestar el jove. El fi lòsof va replicar llavors: «Avergonyeix-te, que no sigui ell qui fugi de tu.»

La fortalesa no és només una qualitat � sica, sinó moral. Se situa tan lluny de la covardia com de la temeritat. És més aviat la força amb què defensem les nostres conviccions, fi ns i tot en ambients poc propicis o amenaçadors.

Els màr� rs són la màxima expressió d’aquesta virtut que és també un do. Per posar un cas, el de Thomas More, que va preferir la presó abans d’acceptar, com a primer ministre del Rei, la seva ruptura amb l’Església per no aprovar la seva conducta. Com tants màr� rs del segle XX, com els centenars de bea� fi cats a Tarragona per no renunciar a la seva religió.

Ordinàriament no ens serà exigit el mar� ri, però sí suportar els perills o les conseqüències de la fi delitat a Jesucrist. Es� c pensant, quan escric això, en els cris� ans d’alguns països, com Nigèria, que en determinades zones es juguen la vida pel simple fet d’assis� r a la missa dominical. Penso també en els metges i infermeres que rebutgen par� cipar en pràc� ques d’avortament o, en alguns països, en pràc� ques d’eutanàsia.

A força parts del món el fet de batejar o d’anar a l’Església suposa la pèrdua del lloc de treball o la impossibilitat de ser promocionat.

En alguns moments, persones benintencionades han suggerit que la manera d’atreure joves a la pràc� ca religiosa passa per abaixar el llistó, per exemple renunciant a la predicació d’alguns sagraments, a la indissolubilitat del matrimoni o autoritzant pràc� ques an� concep� ves. L’experiència demostra una altra cosa: on s’ha establert la idea d’un cris� anisme light, la pràc� ca religiosa ha disminuït.

Les persones, sobretot quan són joves, aprofi ten les ofertes low cost per viatjar o per comprar coses, però el que els atrau del cris� anisme, quan el coneixen, és la persona de Jesucrist i la vida dels que són conseqüents amb les seves creences.‘ La fortalesa no és només una qualitat

� sica, sinó moral, que se situa tan lluny de la covardia com de la temeritat

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

La fortalesa de ser conseqüents

agenda

És un tòpic molt repe� t dir que la religió és un fet privat i propi de la in� mitat personal. Es tracta d’una idea molt estesa, que sol jus� fi car-se en el principi de laïcitat. Ara bé, cada cop hi ha més consciència que aquesta afi rmació és errònia. La religió és, certament, un afer privat, però no exclusivament privat. Té una dimensió social, col·lec� va i pública de primer ordre. Aquí i arreu del món. Ara i al llarg de tota la història.

La fe religiosa és una experiència personal forta, que inclou unes creences i un es� l de vida personals. Però no és mai quelcom estrictament individual. Qualsevol fe és un producte històric i cultural de llarga tradició. El creient la rep i l’aprèn sempre d’altres persones. Es viu sempre amb altres. Se celebra i es comparteix comunitàriament. Les persones s’associen i s’organitzen d’acord amb creences religioses compar� des. I qualsevol fe comporta una crida a ser expressada públicament, a ser ensenyada, a convidar a altres a adherir-s’hi, a transmetre-la generacionalment i a viure externament en coherència amb ella. És, doncs, un fet social i públic. És per això que la Declaració Universal dels Drets Humans i altres tractats internacionals, en defi nir el dret humà a la llibertat religiosa, inclouen el dret de «manifestar, individualment o col·lec� vament, en públic o en privat, la pròpia religió o creences, mitjançant l’ensenyament, la pràc� ca, el culte i l’observança».

Sociòlegs, fi lòsofs i antropòlegs han mostrat fa temps el gran infl ux que ha � ngut el fet religiós en la conformació cultural de les nostres so-cietats. I avui dia, malgrat la secularització, les tradicions i les ins� tucions religioses tenen un enorme valor humà i social. Donen sen� t a la

vida de moltes persones i les acompanyen en moments clau (el matrimoni, la malal� a, la mort...). Creen i promouen valors è� cs. Contribueixen a la cohesió social. Conviden al compro-mís cívic i polí� c. I desenvolupen una enorme tasca en molts àmbits de gran rellevància: l’atenció als col·lec� us més vulne-rables, l’educació, la salut, la cultura, l’art, el lleure...

Per tot això, la pretensió d’excloure el fet religiós de la vida pública és un greu error. L’Estat ha de ser laic, sí, però la societat no ho és. Una part notable de la població viu creences religioses. I els poders públics no hi poden ser aliens. Ho han de tenir en compte en les lleis i en les polí� ques. Igual que hi ha una polí� ca econòmica, laboral, fi scal o cultural, hi ha d’haver una polí� ca religiosa. No per iden� fi car-se ni per donar més valor a una determinada fe religiosa, sinó per atendre correctament les persones que viuen una fe, per garan� r la llibertat religiosa de tots i per col·laborar amb els col·lec� us religiosos en tot allò que afavoreixi el bé comú.

Eduard Ibañez, director de Jus� cia i Pau de BarcelonaArti cle publicat al Diari El Punt-Avui (20 de juny de 2018)

l’opinió

La religió: afer privat?

Avui, 12 d’agost

—Pregària al Coll de Lilla en memòria del beat Dr. Manuel Borràs i Ferré, bisbe auxiliar de Tarragona, a les 19.00 h, al voral de la carretera de Lilla.

14 i 15 d’agost—39a edició de la representació del Misteri de la Selva. El drama assumpcionista en llengua romànica que es conserva sencer més an� c d’Europa, torna un any més a representar-se a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp. Com cada any hi haurà dues representacions, el dimarts dia 14 d’agost a les 22.00 h i el dimecres dia 15 d’agost a les 20.00 h. Més informació i comanda d’entrades a través del tel. 636 541 532 o el correu elmisteri.selva@gmail.com. El preu de l’entrada individual és de 10 euros i per als grups (de 10 o més persones), 8 euros.

19 d’agost—Festa de Sant Magí, patró de Tarragona. A les 05.00 h hi haurà la missa primera a l’església de Sant Magí al Portal del Carro i les altres celebracions � ndran lloc a cada hora fi ns a les 10.00 h. La darrera, a les 11.00 h, serà la missa cantada.

preguem amb l’Esglésiapreguem

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes d’agost de 2018, la següent intenció per a la pregària:

-Perquè les grans opcions econòmiques i polí� ques protegeixin la família com el tresor de la humanitat.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Rosalia Gras

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Semana III

Diumenge, 12: Diumenge XIX de durant l’any [1Re 19, 4-8; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; Ef 4, 30-5,2; Jn 6, 41-51 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 13: [Ez 1, 2-5.24-2, 1a; Salm 148, 1-2.11-12.13-14a; Mt 17, 22-27] Beats Tomàs Capdevila i Miró, religiós i companys, màrti rs (ML)

Dimarts, 14: Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màr� r (MO) [Ez 2, 8-3, 4; Salm 118, 14.24.72.103.111.131; Mt 18, 1-5.10.12-14] I vespres de la Solemnitat

Dimecres, 15: Assumpció de la Benaurada Verge Maria (Sol) [Ap 11, 19a; 12, 1.3-6a.10ab; Salm 44, 10bc.11-12ab.16; 1Co 15, 20-26; Lc 1, 39-56 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 16: [Ez 12, 1-12; Salm 77, 56-57.58-59.61-62; Mt 18, 21-19, 1] Beat Joan de Santa Marta, prevere i màrti r (ML)

Divendres, 17: [Ez 16, 1-15.60.63 o bé: Ez 16, 59-63; Salm Is 12, 2-3.4bcd.5-6; Mt 19, 3-12]

Dissabte, 18: [Ez 18, 1-10.13b.30-32; Salm 50, 12-13.14-15.18-19; Mt 19, 13-15] Sant Joan Eudes, prevere (ML); o bé: Sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe (ML)

Diumenge, 19: Diumenge XX de durant l’any [Pr 9, 1-6; Salm 33, 2-3.10-11.12-13.14-15; Ef 5, 15-20; Jn 6, 51-58 (LE/LH pròpies)]

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Semana III

Diumenge, 12: Diumenge XIX de durant l’any [1Re 19, 4-8; Salm 33, 2-3.4-5.6-7.8-9; Ef 4, 30-5,2; Jn 6, 41-51 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 13: [Ez 1, 2-5.24-2, 1a; Salm 148, 1-2.11-12.13-14a; Mt 17, 22-27] Beats Tomàs Capdevila i Miró, religiós i companys, màrti rs (ML)

Dimarts, 14: Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màr� r (MO) [Ez 2, 8-3, 4; Salm 118, 14.24.72.103.111.131; Mt 18, 1-5.10.12-14] I vespres de la Solemnitat

Dimecres, 15: Assumpció de la Benaurada Verge Maria (Sol) [Ap 11, 19a; 12, 1.3-6a.10ab; Salm 44, 10bc.11-12ab.16; 1Co 15, 20-26; Lc 1, 39-56 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 16: [Ez 12, 1-12; Salm 77, 56-57.58-59.61-62; Mt 18, 21-19, 1] Beat Joan de Santa Marta, prevere i màrti r (ML)

Divendres, 17: [Ez 16, 1-15.60.63 o bé: Ez 16, 59-63; Salm Is 12, 2-3.4bcd.5-6; Mt 19, 3-12]

Dissabte, 18: [Ez 18, 1-10.13b.30-32; Salm 50, 12-13.14-15.18-19; Mt 19, 13-15] Sant Joan Eudes, prevere (ML); o bé: Sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe (ML)

Diumenge, 19: Diumenge XX de durant l’any [Pr 9, 1-6; Salm 33, 2-3.10-11.12-13.14-15; Ef 5, 15-20; Jn 6, 51-58 (LE/LH pròpies)]

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1-6a.10ab)

El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per ves� t, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fi ll així que nasqués. La dona posà al món un fi ll, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fi ll va ser endut cap a Déu i cap al seu se� al, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sen� r al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»

Salm responsorial [44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)]

La princesa t’espera enjoiada,l’esposa et ve a la dreta, ves� da amb or d’Ofi r.

R. Teniu la reina a la dreta, vesti da amb brocats d’or.

Escolta, fi lla, es� gues atenta,oblida el teu poble i la casa del teu pare;el rei està corprès de la teva bellesa.És el teu senyor: fes-li homenatge. R.

Conduïdes entre cants de festa,s’acosten al palau del rei. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cris� ans de Corint (1Co 15,20-27a)

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer,

després, a l’hora que ell vin-drà, els qui són de Crist; a la fi , quan ell des� tuirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fi ns que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic des� tuït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sen� r la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sen� t la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifi ca el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la pe� tesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor al� u, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

LECTURES / Solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria15 d’agost de 2018

Litúrgiade la setmana

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,4-8)

En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s’assegué a l’ombra d’una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares.» Després s’ajagué sota aquella ginestera i s’adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca’t i menja.» Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càn� r d’aigua. Menjà i begué, i s’adormí altra vegada. L’àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer.» Ell s’aixecà, menjà i begué, i amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fi ns que arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu.

Salm responsorial [33,2-3.4-5.6-7.8-9(R.: 9a)]

Beneiré el Senyor en tot moment,� ndré sempre als llavis la seva lloança.La meva ànima es gloria en el Senyor;se n’alegraran els humils quan ho sen� n.

R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.

Tots amb mi glorifi queu el Senyor,exalcem plegats el seu nom.He demanat al Senyor que em guiés;ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llumi no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.Quan els pobres invoquen el Senyor,els escolta i els salva del perill. R.

Acampa l’àngel del Senyorentorn dels seus fi dels per protegir-los.Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor;feliç l’home que s’hi refugia. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cris� ans d’Efes (Ef 4,30-5,2)

Germans, no entris� u l’Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció fi nal. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Sou fi lls es� mats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu es� mant, com el Crist ens es� mà; ell s’entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víc� ma d’olor agradable.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,41-51)

En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fi ll de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?» Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sen� t l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.»

Diumenge XIX de durant l’any

Mirada endins per Blanca Serres, catequista a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona

Lectures

Déu sorprèn

L’evangeli d’aquest diumenge ens parla d’uns jueus que es pensaven que ho sabien tot de Déu. I en realitat no ho coneixien tot d’Ell. Amb una ac� tud més oberta i una fi delitat més ferma a Déu, sen� rien dins seu l’impuls de Déu que els atrau cap a Jesús, i reconeixerien la seva procedència.

Els infants arriben al món amb una immensa capacitat de sorprendre’s i els adults ens encarreguem de suprimir-la i a mesura que passa el temps arribem a pensar que ja ho sabem tot, que res no ens ve de nou, que l’experiència ens ha donat totes les explicacions que calien. I si aquests dies ens deixéssim sorprendre per Déu? Busquem la mare, el pare, un germà, la nostra dona, el marit, els fi lls i parlem sobre algun tema que no hàgim tractat amb freqüència. Escoltem obertament i deixem-nos emportar pel que Déu vol dir-nos a través d’aquesta experiència.