Tebeos de l’Antic EgipteEl món de l’Egipte faraònic

a través dels còmics

Aquesta mostra vol ser un petit recor-regut pels tebeos que han tractat el

món de l’Egipte faraònic i un homenat-ge a tots aquells guionistes i dibuixantsque ens han fet somiar, des de la nostrainfantesa, en aquest món històric/ima-ginari ple d’aventures, misteris, i vesti-gis del passat.

Molts dibuixants no han pogut resis-tir la màgia i la fantasia que els hi pro-porcionava l’antic Egipte i han fet queels seus personatges, herois de moltesaventures en països llunyans, fessin unapassejada per aquelles remotes terresper descobrir-nos tombes, mòmies, imalediccions, de les que gairebé sem-pre en sortirien vencedors.

Després d’algunes historietes realit-zades a principis d’aquest segle on elsseus autors situen, –però sempre demanera esporàdica–, alguns dels seuspersonatges dins del món “egipci” ambfaraons, mòmies, cocodrils, piràmides,temples, etc., no va ser, però, fins que elconegut dibuixant belga Georges Rémi,més conegut com Hergé (transcripciófonètica de les seves inicials invertidesR.G.), en que l’any 1934 va fer que el seupopular Tintin “reportero en oriente”,acompanyat del professor Filemó Sicló,descobrís la tomba del faraó Kih-Oskhen l’aventura titulada Los cigarros del fara-ón. En aquest moment, s’inicià una llar-ga saga de grans autors de còmics, prin-

FULL INFORMATIUA f l u e n t d e l N i l u s - N ú m e r o 9 / 1 9 9 8

S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A

Tintin. Los cigarros del faraón. Hergé, 1934.

SOCIETAT CATALANAD’EGIPTOLOGIA

DEL 15 D’ABRILOBERT DE DILLUNS ADIVENDRES DE 18 A 20h

AL15 DE MAIGDIES 7, 8, 9 i 10 DE MAIG

DE 10 A 13h i DE 17 A 20h

FULL INFORMATIU Coordinació: Maite Mascort i Jaume Vivó - Disseny i Maquetació: Jaume Vivó

ESPECIAL: EXPOSICIÓ DE TEBEOS DE L’ANTIC EGIPTE

passos de Jacobs crea dos nous àlbums:El halcón de Mu i El enigma de la Atlánti-da. Hé, considerat també com un delsdibuixants creadors de l’anomenada“línia clara” recrea una ambientaciófidel de l’Egipte actual, amb nombrosesrepresentacions dels monuments anticsque hi apareixen, tractats amb una curaexcepcional: les piràmides de Guiza iSaqqara, l’interior de la piràmide dePepi I, els temples de Luxor i Karnak,etc. Fins hi tot, fa que el professor Her-bert, un personatge de ficció ens recor-di físicament a l’eminent egiptòleg

cipalment belgues i francesos, que desde llavors fins avui dia, ens han fet passartants bons moments evocant un Egipteple d’imaginació i fantasia.

Aquesta petita mostra de Tebeos del’Antic Egipte, que no pretén en capmoment ser exhaustiva, ha estat estruc-turada de manera temàtica, ja que laseva exposició tant per autors, llocs d’o-rigen, cronologia o altres, comportavaforça problemes, principalment peraconseguir el material necessari. Aixídoncs s’han establert una sèrie d’apar-tats, distribuïts en diferents pannells,que ens poden il·lustrar bastant bé o simés no, donar-nos una idea de la tascarealitzada per nombrosos dibuixants,dins del món del tebeo egipci. Els apar-tats són els següents: els egiptòlegs/aventurers, les mòmies, els egipcis al’antiguitat, la ciència ficció, l’humor,les construccions i els jeroglífics.

Egiptòlegs en acció

Després de l’anteriorment esmen-tat Tintin, el principal exponent

d’aquest apartat el trobem en la figuradel dibuixant belga Edgard P. Jacobs,antic colaborador d’Hergé, que a l’any1954 va crear dins de les aventures deBlake i Mortimer, El misterio de la granpirámide i posteriorment la segona partLa cámara de Horus. E. P. Jacobs, queno va poder viatjar mai a Egipte, es vavaler de nombroses imatges i fotogra-fies per documentar-se i il·lustraraquests dos volums, considerats comuns dels millors. Realitzats amb una

meticulositat fora del normal, va serfins hi tot homenatjat pel propi Hergé,en la segona edició de les aventures deTintin, Els cigars del faraó, que va fer encolor l’any 1955, on s’hi veuen, tant ala portada com en la primera vinyetade la pàgina 8, els sarcòfags alineats ala paret amb els egiptòlegs momificats,on s’hi pot llegir en un d’ells el nomde: “E. P. Jacobini”, en clara al·lusió aE. P. Jacobs.

Vint-i-cinc anys més tard el dibui-xant francès Dominique Hé, seguint els

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A48

Las aventuras de Blake y Mortimer: El misterio de la gran pirámide. E.P. Jacobs, 1954.

El halcón de Mu. D. Hé, 1980.

Tintin. Els cigars del faraó. Hergé (Georges Rémi), 1955.

francès Jean Leclant, aquell però, ambbarba i bigoti.

En aquests cent anys de la històriadels tebeos, molts són els personatgesque s’han endinsat en els misteris queens proporciona l’antic Egipte i ennombroses aventures lligades al món del’arqueologia, principalment a conse-qüència del ressò del descobriment dela tomba de Tutankhamon i desprésseguint les influències de la literatura iel cinema amb la coneguda pel·lículade la Universal La mòmia, i de les sevesseqüeles.

El protagonista, generalment unarqueòleg/aventurer, amant de l’acció ivist sota una òptica romàntica, va a larecerca de les obres d’art perdudes, perencàrrec d’algun conegut museu, onsempre serà atacat bé per una maledic-ció o bé pels “dolents” que treballen enbenefici propi o per aprofitar-se dels

poders màgics que té l’objecte d’art enqüestió. Un d’aquests exponents es elprimer volum de Las aventuras del jovenIndiana Jones, on d’alguna manera retra-ta la visió dels arqueòlegs de principisde segle.

En el nostre país, encara que no hiha tanta tradició egiptològica com aFrança o Itàlia, també alguns personat-ges de tebeos s’han endinsat de maneraesporàdica, en el mon dels aventurersper les terres d’Egipte, com ara el cone-gut detectiu Roberto Alcázar i el seuinseparable company Pedrín, creats peldibuixant E. Vañó. També Enric Siórecrea en la seva aventura egípcia Profa-nadores de tumbas, ambientada en latomba de Tutankhamon, on la com-panya del protagonista es col·loca lamàscara d’or al damunt, per veurequina sensació dona!. Un altre dibui-xant espanyol J. Espallardo, situa elsseus herois Sickles i Toth en l’àlbum 13faros al Mediterráneo per les terres egíp-cies, on s’han traslladat per rodar-hiuna pel·lícula. Espallardo, que al igualque Jacobs no havia visitat mai Egipte,fa una recreació “fotogràfica” molt acu-rada dels diferents monuments, tantactuals com de l’antiguitat, sempreambientats en els anys vint en que esdesenvolupa l’acció: la ciutat dels morts

d’El Caire, la zona de Guiza, el templede Luxor, Deir el-Bahari, etc.

A Itàlia on la producció de tebeosha estat sempre molt important, hi hanombrosos guionistes i dibuixants quehan tractat el tema egipci, com perexemple: Virus il mago della forestamorta, dibuixat per W. Molino l’any1946, on un científic boig fa reviure unaantiga mòmia. De tots però hi ha unpersonatge, del que actualment encaras’estan reeditant les seves aventuresamb molt d’èxit per part dels adoles-cents, anomenat Dylan Dog “L’indaga-tore dell’incubo”, realitzat amb gran

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 49

Profanadores de tumbas. E. Sió, 1977.

Sickles y Toth. Trece faros al Mediterráneo. J. Espa-llardo, 1987.

Dylan Dog. La mummia. T. Sclavi, C. Chiaverotti i Dall’Agnol, 1991.

El joven Indiana Jones.Egipto Mayo de 1908. D. Barry, 1992.

mestria per Dall’Agnol, amb guions deT. Sclavi i C. Chiaverotti, que en el seunúmero 55 anomenat La mummia, ensil·lustra, a l’inici de l’aventura, sobre lamomificació a l’antic Egipte, per conti-nuar després en l’època actual en laque s’enfronta al mite de la mòmia, onhi apareixen escenes molt realistes d’al-gunes de les sales del Museu Egipci deTorí. Un altre heroi popular italiàactual es Martin Mystere “investigadorde lo imposible”, del que es van publi-car al nostre país solament disset núme-ros, creat per A. Castelli i dibuixat perG. Alessandrini entre d’altres. En lesseves aventures Martin Jacques Mystere,sempre va acompanyat per un estranypersonatge anomenat Java, un homedel Neanderthal que inexplicablementha escapat de la seva extinció. Conjun-tament s’enfronten als “misteris noexplicats” del món mitològic i fabulósde l’antiguitat: l’Atlàntida, l’origen dela civilització Maia, l’arca de Noé, Sto-nehenge, el triangle de les Bermudes,etc., dels quals varis episodis estan rela-cionats amb els egipcis de l’antiguitat itambé del futur.

L’argentí A. Brescia, l’any 1963 ambtextos de G. Oesterheld en la seva crea-ció del personatge Mort Cinder, enstrasllada també a Egipte, acompanyatper l’antiquari Wiston, a la recerca deLa tumba de la princesa Lisis. En una altrapart de la sèrie és Mort Cinder que através dels records dels seu pas per l’an-tiguitat ens transporta a l’època delsantics egipcis.

Per finalitzar aquest apartat dedicatals arqueòlegs/aventurers/investiga-dors, s’ha de fer menció també de mane-ra especial, al dibuixant anglès Sidney

Jordan i la seva creació de l’aventurerfuturista Jeff Hawke, que en varis episo-dis fa referència a l’antiga civilitzacióegípcia. En l’aventura titulada El genio dela vasija, Hawke, descobreix una tombaegípcia inviolada a... Escòcia! on l’espe-rit d’un príncep grec va a la recerca de laseva estimada esposa egípcia Agar-Ut i alretrobar-se, s’uneixen en una abraçadaconvertint-se ambdós en el falcó Horus.En alguns capítols de les aventures deHawke hi apareixen també naus espa-cials amb forma d’esfínxs i obeliscs vaga-rejant per l’espai.

Hi ha molts altres dibuixants quehan volgut representar l’esperit queevoca l’Egipte misteriós i aventurer enels seus personatges, sobretot els que espubliquen en les nombroses revistesamericanes de terror, a vegades dibui-xades sense gaire qualitat, on no hanpogut escapar a la temptació de seguirels passos del reporter Tintin i el pro-fessor Cicló i “descobrir” una tombaegípcia inviolada, encara que enaquests casos, el que hi trobaran els hifarà canviar la seva vida per sempre.

La maledicció de les mòmies

Molt lligat a l’anterior apartat enstrobem de sobte amb les mòmies

rancunioses i venjatives, pocs són elsegiptòlegs/aventurers que no patiranles antigues i ancestrals malediccionsper haver profanat la tomba recent-ment descoberta d’algun sacerdot,faraó o princesa de torn.

Seguint les influències de la literatu-ra i del cinema, i sobretot prenent coma model la pel·lícula de Karl Freund, Lamòmia, que va protagonitzar admirable-ment Boris Karloff l’any 1932, els guio-nistes i dibuixants de còmics, s’hanesplaiat, dins de les seves històries, entot tipus de mòmies, des de les malva-des, sinistres i assassines fins a lesromàntiques, benefactores i còmiques,

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A50

Jeff Hawke. El genio de la vasija. S. Jordan, 1977.

Inspector Dan. Tráfico macabro. E. Giner 1949.

El Jabato. ¡La amenaza de la momia!. V. Mora i F. Darnís, 1960.

Mort Cinder. La tumba de la princesa Lisis. H. Oes-terheld i A. Brescia, 1963.

incloent-hi també les falses-mòmies.En el nostre país des dels primers

tebeos populars, ha aparegut esporàdi-cament aquest personatge, encara quemolt sovint no es tractava d’una autèn-tica mòmia sinó d’algun personatgesinistre, que disfressat amagava la sevaidentitat per fer el mal. Això es potveure, per exemple, en una de les vàries

aventures protagonitzades per El Jabatoi els seus companys per terres egípcies,com per exemple, ¡La amenaza de lamomia! amb guió de Victor Mora i dibui-xada per Francesc Darnís. Un altre casés el de l’Inspector Dan en Tráfico maca-bro, creat per E. Giner, en què uns trafi-cants de drogues utilitzen les benes deles mòmies, per introduir-les d’amagaten diferents països.

Als EE. UU., tret dels tebeos deterror que s’han esmentat una micamés amunt, en els que gairebé semprehi trobem el personatge de la mòmia,s’han editat últimament varies sèriesinteressants, com per exemple: Themummy, or Ramesses the damned, editadaentre els anys 1991 i 1992 amb un totalde dotze números i basada en la

novel·la de Ann Rice amb guió de F.Perozich i dibuixos molt acurats de J.Mooney i Mark Menéndez, on s’hipoden observar multitud d’objectesdibuixats a partir de les peces de l’Egip-te antic existents en els museus ameri-cans.

Un altre còmic molt interessant rea-litzat l’any 1993, és una versió feta a par-tir de la coneguda pel·lícula protago-nitzada per Karloff, The mummy, ambguió de D. Jolley i dibuixos de T. Harrisi M. Hollingsworth. Vint anys abans l’e-ditorial americana Marvel Comics,seguint amb la seva línia de superheroisplens de contradiccions, dobles perso-nalitats i nombrosos conflictes interns,va crear la sèrie The living mummy, on elprotagonista, un rei egipci anomenatN’Kantu, que havia estat enterrat viu,arriba fins a la nostra època on lluitadesesperadament contra el mal que liobliguen a fer uns sers malèfics vingutsdel passat.

Tant a Bèlgica com a França el per-sonatge de la mòmia també apareix ennombroses sèries, una de les més origi-nals es possiblement la dibuixada l’any1977 per J. Tardi dins de les aventuresd’Adèle Blanc-Sec titulada Momias enlo-quecidas, que es desenvolupa a Paris pocabans de la Primera Guerra Mundial ien la que totes les mòmies del Louvre, iprincipalment una que té la protagonis-ta a casa seva, s’escapen del museu perretornar a la seva estimada terra d’E-gipte. Un detall interessant en aquestàlbum de Tardi, és la recreació“fotogràfica” del conegut cementiriparisenc de Père-Lachaise, on la prota-gonista, Adèle Blanc-Sec, de nit i acom-panyada per Felicien Mouginot va a larecerca d’una de les nombroses tombesd’estil egiptitzant, amb forma de pirà-mide, que tant en voga estaven en aque-lla època, sobretot en aquest cementiri.

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 51

The mummy. D. Jolley, T. Harris i M. Hollingsworth, 1993.

Adèle Blanc Sec. Momias enloquecidas. J. Tardi,1977

The Mummy or Ramesses the damned.F. Perozich, A. Rice i M. Menéndez, 1991.

Peripècies dels antics egipcis

Al tractar en els tebeos el tema delsegipcis ambientats en la “seva

època” més o menys històrica, s’arribaa la conclusió que és gràcies als crea-dors francesos i belgues, que hempogut gaudir àmpliament d’aquestatemàtica. Són els guionistes i dibui-xants francesos i belgues els que hantractat d’una manera més amplia idocumentada el món de l’Egiptefaraònic. A l’igual que en el cinema,els guions dels còmics, gairebé sem-pre, van acompanyats de nombrosostextos explicatius, que complemen-tant-se amb les escenes, fan que el lec-tor desconeixedor i poc avesat en lahistoria i els costums egípcis, aconse-gueixi penetrar en aquest món.

Un dels millors exponents el tro-bem en l’extensa sèrie anomenadaPapyrus, creada pel belga De Gieterl’any 1973, en la que Papyrus, el prota-gonista, acompanyat per la seva prome-sa, la princesa Théti-Chéri (Sheror-Amor, en la versió espanyola), viuen les

seves aventures, sempre d’un cairefantàstic i màgic, però, ambientadestotalment en uns escenaris molt realis-tes on hi podem reconèixer nombrosesconstruccions faraòniques, dibuixadesper De Gieter a partir de les recons-truccions fetes pels arqueòlegs en lesseves publicacions científiques. Entreelles hi podem trobar: la reconstruccióde la ciutat d’Akhetaton a Tell el-Amar-na en l’aventura Le Pharaon maudit; elcomplex funerari del rei Djeser a Saq-qara dins de La metamorphose d’Imhotep,on es pot veure a més del ritual de reno-vació del faraó en la “festa Sed” al patide la piràmide graonada, el trasllatd’un gran colós de pedra del faraó,escena inspirada en la famosa represen-tació del transport de la colossal estàtuad’alabastre de Djehutihotep de la sevatomba a Deir el-Bersha. També enaquest àlbum Papyrus descobreix latomba, desconeguda fins ara, amb lamòmia del cèlebre Imhotep, l’arquitec-te constructor del complex de Djeser.En Les larmes du géant s’hi veu una fidelreconstrucció del magnífic temple de“Milions d’Anys” de Ramesses III aMedinet Habu, i en L’enfant hiéroglyphe,la ciutat dels obrers de Deir el-medina il’imponent temple de Karnak amb laseva impressionant sala hipòstila, ons’explica també el ritual de la “fundaciódel temple”. En les seves vinyetes, DeGieter, en una mena de sincretisme,uneix gran quantitat d’elements arqui-tectònics, columnes, pilars, sostres, llin-des, estàtues, murs decorats, etc., dediferents èpoques i construccions perdonar més “realisme” als seus decorats.Entre ells, però, quan es tracta d’am-bientar el món imaginari i fantàstic delprotagonista no dubta en fer servir

altres elements arquitectònics, fora delmón egipci, com ara és el cas de l’àl-bum Le colosse sans visage on apareix unaestranya ciutat de basalt negre, inspira-da sens dubte en la Sagrada Família deGaudí !

Un treball recent i d’una qualitatmolt remarcable és el realitzat peldibuixant francès F. Baranger, que ambguió de D. Haziot, va publicar l’any1989 en tres àlbums, sota la sèrie L’or dutemps, inspirats en gran part en els tex-tos i poemes de la literatura egípciaantiga, en els que hi apareixen citats

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A52

Papyrus. Le colosse sans visage. De Gieter, 1980.

Les héritiers du soleil.Le prophète de sable. D. Convard,1987.

Papyrus. La metamorphose d’Imhotep, i a la dreta, Les larmes du géant. De Gieter, 1985 i 1986.

Els dibuixos semblen estar moltinfluenciats per les il·lustracions fetespels artistes que acompanyaren a lesprimeres expedicions a Egipte a finalsdel segle XVIII, de Champollion, Rose-llini, Lepsius, etc. La seva realització ésd’una bellesa sorprenent i plens deinnumerables detalls executats a partirdels nombrosos objectes existents en elsmuseus actuals i utilitzant tota l’ampliadocumentació que la civilització egípciaen ha legat fins els nostres dies.

Un altre personatge de còmic a con-siderar és Àlix “l’intrèpid” del francèsJacques Martin, creat l’any 1948, en elque Àlix, un jove adolescent fill d’uncap gal, és adoptat per un governadorromà i que en la seva lluita contra el

nombrosos fragments, publicats perconeguts egiptòlegs, com per exemple:el “poema de l’amant” traduït per Clai-re Lalouette; el “poeme de l’arpiste”traduït per Serge Sauneron, o els him-nes a Ramesses II i Setos II traduïts perErman y Ranke. També hi apareixen envàries ocasions textos del “Llibre delsmorts” segons les traduccions de Gré-goire Kolpaktchy i Pierre Montet.

El protagonista de L’or du temps, eljove Khaëmhat es un prometedor pin-tor que es trasllada des de la seva Mem-fis natal a la cosmopolita Tebes de l’Im-peri Nou per desenvolupar les sevesarts. Ptahouseneb, un alt i ric funciona-ri, li encarrega decorar la seva casa, allàconeix i s’enamora de Nefrourê fillaadoptiva del seu patró. Els dos amantsal no poder portar a terme el seu amordecideixen fugir. El padrastre localitza iempresona a Nefrourê, que no potresistir la soledat i es suïcida. Al assa-bentar-se’n Khaëmhat mata a Ptahouse-neb i fuig cap el desert. Més tardKhaëmhat trobarà un sacerdot de Kar-nak, que mitjançant un ritual màgic eltransporta al més enllà interrompenten el judici dels morts la “confessiónegativa” i la “pesada de l’ànima” deNefrourê, trencant l’ordre diví immuta-blement etern.

El guió ideat per Haziot, ple de poe-sia, dóna peu a poder utilitzar els textosegipcis antics, que, acompanyants delsdibuixos de Baranger, característics del’anomenada “línia clara” és comple-menten d’una manera extraordinària.

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 53

L’or du temps. L’autre rive, i la Fille de l’ombre, duesvinyetes de D. Haziot i F. Baranger, 1989.

Àlix. El príncep del Nil. J. Martin, 1948.

grec Arbarles, el porta a viatjar pels paï-sos de la mediterrània. La sèrie bendocumentada, té dos volums dedicats aEgipte: L’esfinx d’or i El príncep del Nil.

Una altre sèrie a tenir en considera-ció és la titulada Les Héritiers du Soleil,realitzada en cinc volums creats peldibuixant francès D. Convard, entre elsanys 1987 i 1992. Els protagonistes sóndos joves, Néthi i la seva germana Né-phérouré, que viuen sota el regnat delfaraó Ramses en l’època en que Moisèsestà predestinat a alliberar al poblehebreu de l’esclavitud dels egipcis. Elsdos germans estan fortament units. Elrei li encarrega a Néthi la missió d’anara buscar a Moisès, que està refugiat enun lloc secret en el desert, per fer-lo tor-nar i poder veure per última vegada a laseva mare adoptiva abans de morir. Alcap d’uns mesos, quan Néthi torna,troba a la seva germana Néphérouréencinta de dos infants, un, fill del faraói l’altre d’ell mateix. L’extens treballrealitzat per D. Convard mostra al lec-tor, a través d’una història d’amor noexempta de fantasia i esoterisme, lareconstrucció del món de l’Egipte antic,amb nombroses intrigues polítiques isobretot religioses entre el rei, els sacer-dots i els alts funcionaris enfrontats almonoteisme dels hebreus.

L’Egipte fantàstic

Des dels primers tebeos netamentprotagonitzats per personatges

infantils i de trets caricaturescs es vaderivant cap un dibuix realista, perdesenvolupar nous gèneres, i entre ellsdestaquem tres grans conjunts: aven-tures exòtiques, aventures policials id’intriga i ciència ficció.

En aquest apartat de l’egipte fantàs-tic es recull una simbòlica mostra delstebeos que han tractat el món egipcides de la fantasía futurista de la ciènciaficció, però impregnats dels altres dosgèneres, difícilment dissociables en unart com el còmic, que ha gaudit sempred’una molt lliure i desbordant fantasiacreativa.

La idea de la civilització egípcia cre-ada pels extraterrestres és molt “llami-nera” i els autors de tebeos ho explotena consciència. Així tenim La astronavepirata de l’italià Guido Crepax, que esta-bleix que ja en el passat hi havia con-

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A54

Entre l’ombre et la lumière. Jeronaton (Jean Torton), 1983.

La mujer trampa. E. Bilal, 1986.

tactes estelars. L’autor anglès SydneyJordan ens relata el retorn dels déusegípcis, evidenment extraterrestres, ales aventures El genio de la vasija i Lamujer que quería reinar, protagonitzadesper l’heroi Jeff Hawke. En la mateixalínia J. P. Starlin, autor nordamericà,ens parla d’extraterrestres divins de dis-seny egipci amb poder demiurg.

Altre variant és parlar d’un futurcatastròfic i pesimista, ben representat

pel dibuixant espanyol E. Maroto ambguions de E. S. Abulí, en la seva història,La Esfinge. Tema pessimista tambédesenvolupat amb gran mestria peldibuixant txec Enki Bilal en la seva tri-logia La feria de los inmortales, La mujertrampa i Frío ecuador, on ens planteja elretorn a una Terra destrossada i domi-nada per dictadors, després de l’heca-tombe nuclear, d’uns déus egípcis molt“humanitzats”, amb un Horus simpàtic iesbojarrat, que incontrolat de la restade déus intervé en els afers delshumans. La mestria del dibuixant ensmostra una Terra carregada d’unaatmosfera gris i contaminada, molt enla línia del film Blade Runer de RidleyScott, on encara veiem la plana deGuiza, la perdurabilitat de les tres pirà-mides i les restes de l’hotel MenaHouse, indestructibles malgrat el tempsi les guerres nuclears.

Dins del relat futurista hi ha un estildenominat per alguns estudiosos delcòmic com “el futur arcaic” on es mes-clen armes amb raigs desintegradorsd’ultimíssima tecnologia amb espases ialtres armes arcaiques, i el mateix es potdir dels vestits. L’autor més important

d’aquest estil, i que va crear escola, vaser Alex Raymond, amb el seu personat-ge Flash Gordon. Una mostra a casa nos-tra, publicada l’any 1956, amb guions deVictor Mora i dibuixos de A. Bernal, vaser l’heroi Vendaval, en la seva aventuraCementerio flotante. Una variant dintred’aquest estil sería la “Futurista-Bucane-ro” que trobem en la ja citada La astro-nave pirata de G. Crepax.

A més del denominat “futur arcaic”,

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 55

The Sensational Spiderman. Return of the livingPharaoh!. T. Dezago, R. Case i G. Wright, 1997.

El Caballero Luna. El puño de Khonshu, A. Zelenetz, Ch. Warner, i E. R. Cruz, 1985.

Jeff Hawke. El genio de la vasija. S. Jordan, 1977.

Martin Mystère detective dell’impossibile.Nea Heliopolis . A. Castelli i Vercelli,1993.

n’hi ha més d’estils fantàstics, i un d’ellsamb d’éxit, és presentar la civilitzacióegípcia “conservada i amagada” sensecap evolució en el temps, perquè elsherois dels tebeos se la trobin, com és elcas de Tarzan d’E. R. Burroughs i R.Manning, i en variants més futuristes elssuperherois/heroïnes de la nordameri-cana factoria Marvel: Wonder Woman enl’aventura A golpes de espada, Thor en Elescarabajo ataca, Spiderman en Return ofthe Living Pharaoh!, El caballero Luna, etc.

I és que, ja se sap, on no arriba laciència egiptològica, hi arriba la fantasia!

El somriure egipci

El tebeo, últimament més conegutamb el nom de còmic, inicià el seu

camí, com a mitjà d’expressió gràfica,amb personatges humorístics publi-cats per la premsa americana en elsseus suplements dominicals. Altresautors consideren que el còmic va nèi-xer a Europa, i més concretament aAlemanya, a les darreries del segleXIX, amb els personatges Max undMoritz de Wilhem Busch.

Clarament des dels seus inicis,humor i tebeos van estar íntimament lli-gats, i el món de la cultura egípcia vainspirar situacions i personatges alsautors de tebeos. En alguns casos partintd’una cultura antiga, en aquest cas l’an-tic Egipte, es presenten situacions i acti-tuts molt actuals. En aquest apartatpodriem citar els dos germans italians A.i F. Origone que amb el seu personatgeNilus ens provoca el somriure “fent l’u-llet” envers la nostra societat actual. Acasa nostra, els nombrosos acudits/pen-saments d’en Jaume Perich, que realitzauna crítica subtil (o no) de la nostrasocietat. En la mateixa línia també tro-

bem dins la històrica revista, La Codor-niz, avui desapareguda, el personatgeKalikatres, nom utilitzat també com apseudònim pel seu autor Angel Menén-dez Menéndez. Molt més recentment larevista El Jueves, en el seu número 1000,va dedicar un seguit de pàgines al mónegipci, on els seus personatges habitualsvan fer “turisme” per l’antic Egipte:Seguridasociá dibuixat per Manel,Pedro Pico & Pico Vena de Azagra,Manolo en l’episodi titulat El Eunuco, deManel, etc. Dins de la col·lecció La his-toria vista por detrás, Romeu, ple d’hu-mor, ens il·lustra sobre “el mite” d’Isis iOsiris en una aventura que titula Dallas.

Cal fer esment de l’important autorF. Ibáñez, que per mitjà dels seus perso-natges ens presenta situacions anacrò-niques, satíriques i caòtiques i ens sor-pren que la civilització egípcia poguésperdurar i deixar el seu llegat històricdesprés que Mortadelo i Filemón visi-tessin el país dels faraons.

Dins l’humor sense paraules desta-quen l’argentí Quino i el nordamericàDon Martin.

En altres casos hi ha temes reco-rrents per part dels autors, com és el casde Cleopatra i el seu nas i les mòmies.

En el primer cas tenim a Uderzo i Gos-cinny que no varen poder resistir latemptació de fer viatjar al seu personat-ge Astèrix a la cort llegendària de lareina Cleopatra (famosa pel seu nas ialtres coses...) en la coneguda aventuratitulada Astèrix i Cleopatra. També elsentremaliats Zipi i Zape del mestreEscobar, incideixen novament amb elcèlebre nas de Cleopatra.

Un altre autor que tracta la figurade Cleopatra i els seus famosos banys dellet de burra, amb humor no exent decerta sensualitat, és el barceloní M. Sch-midt i Efepe en l’episodi titulat La pirá-mide perdida.

Les mòmies i la seva aura de misterii maledicció han donat molt joc alsautors de tebeos a l’hora d’explotar laseva vessant humorística. Podem desta-car l’autor valencià Mique Beltran enLa pirámide de cristal, on la protagonista,una estrella del cinema anomenadaCleopatra viu, durant el rodatge d’unapel·lícula, una situació de suspens i mis-teri amb una mòmia. El francés J. Tardiens presenta un “thriller” no exemptd’humor en l’obra Momias enloquecidas,protagonitzada pel seu personatgeAdèle Blanc-Sec. A les aventures de

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A56

Nilus. A. i F. Origone, 1977.

La historia vista por detrás: Dallas. Romeu, 1982.

Mortadelo y Filemón. F. Ibáñez, 1981.

Sally Forth de l’americà W. Wood, tro-bem una heroïna ingènua i sexy quetopa amb una mòmia famèlica...

En definitiva, tal com s’ha indicat alprincipi, l’antiguitat tractada ambhumor ens remet gairebé sempre a untemps actual on el lector sagaç iintel·ligent haurà de llegir “entre línies”.

Pedra rera pedra!

En aquest apartat i amb aquest nom“pedra rera pedra!” s’han volgut

presentar una sèrie de vinyetes on esrepresenten gràficament els monu-ments més significatius de la civilit-zació egípcia, que han arribat fins elsnostres dies a través dels tebeos.

Els dibuixants de còmics per normageneral no “inventen” els monuments iens els presenten tal com els coneixem.Tal com podem gaudir en l’extensaobra dels francesos De Gieter mit-jançant el seu personatge Papyrus iDominique Hé, amb El halcón de Mu iEl enigma de la Atlántida, ja mencionatsanteriorment en els apartats d’Egiptò-legs en acció i Peripècies dels anticsegipcis, on veiem acurades visions, gai-rebé fotogràfiques, de les diferents edi-ficacions egípcies, amb textos moltpedagògics, on fins hi tot ens donen avegades les mides i característiques.

Potser el monument més representaten els tebeos són les piràmides, construc-cions emblemàtiques de la cultura egíp-cia i una de les set meravelles del mónantic. Gairebé tots els autors que tractenel món egipci les han representat. Lespodem veure, fins hi tot, en les vinyetesdel Jabato dibuixades per F. Darnís, defi-nint-les com una “siniestra edificación”,on hi apareix dibuixada una escala quecondueix a la porta d’entrada! També lesveiem en les aventures de la super heroï-na nordamericana Wonder Woman, que,al seu pas per Egipte, fa un curiós comen-tari pedagogicogeogràfic: “¡Egipto! igualque las fotos de Julia.”

Altres representacions de temples imonuments en general, els podríemanomenar “egiptitzants” perquè noestan referits a cap monumet conegut.Aquí la imaginació dels autors ha conju-

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 57

No digas que fue un diseño. Ventura & Nieto, 1987

Egypt. The book of the shadow. P. Milligan, G.Dillon i Ph. Gascoine, 1995.

Cleopatra. La pirámide de cristal. M. Beltran, 1987.

La pirámide perdida. Schmidt i Efepe, 1986.

Las aventuras de Sally Forth. W. Wood, 1976.

gat diferents elements arquitectònics exis-tents per crear noves construccions imonuments per dona’ls-hi un aire “mésegipci”. Com és el cas de les il·lustracionsde l’espanyol A. Bernal, en la versió gràfi-ca de la novela d’Emili Salgari, El hijo delsol, o la trilogia L’or du temps dels francesosD. Haziot i F. Baranger, ja citada anterior-ment, fins arribar als deliris futuristes deltambé francès Philippe Druillet.

Els exemples a esmentar seriennombrosos, ja que els monuments sónun element pràcticament imprescindi-ble en l’escenografia ambiental d’unaaventura referida a l’antic Egipte.

L’egipci és fàcil!

Qui no enten l’idioma egipci, des-prés de veure els jeroglífics repre-

sentats en les vinyetes dels tebeos? Evi-denment tothom l’entén! Ja que els rea-litzadors dels tebeos, portats pel seu zelpedagògic, treballen amb molta curaperquè tothom s’assabenti del quediuen els textos egipcis.

Així ens trobem a la revista El Jueves,–esmentada més amunt– una portada de

Ventura, on es pot llegir clarament elnom i càrrec de l’actual governant d’Es-panya. També podem veure que l’autorG. Bertard plasma un “autèntic” jeroglíficmolt entenedor, en la seva aventura titu-lada Laura. En l’album Astèrix i Cleopa-tra de Goscinny i Uderzo i en les vinyetesde V. Vinci, M. Beltran, etc. s’hi veuenescenes d’egipcis parlant en versió origi-nal sense subtítols (ja se sap que la versiódoblada perd qualitat). També el genialJaume Perich ens il·lustra sobre la mésimportant aportació que han fet els egip-cis a la nostra cultura literaria, etc.

Però si, malgrat tot, el lector es perden la comprensió de l’idioma egipci...no hi ha cap problema! Sempre, l’heroio heroïna dels tebeos, que saben “llatí”,

ens tradueixen els textos com podemveure en les il·lustracions de Porredon,Gideon, Hergé, etc.

Bé, en general tret d’alguns autors,que com a mínim “copien” bé els signesde la llengua egípcia, com és el cas deJordan, De Gieter, Hé, Jacobs, Baran-ger, entre d’altres, la resta és dedica acrear signes que no han existit mai,com ara Hergé, Tom, Ventura, Porre-don, etc. I es que el desconeixement dela llengua egípcia i la seva escripturaper part dels dibuixants i del públic engeneral, fa que en aquest apartat totestigui permès.

ANDREU AYÉN I JAUME VIVÓ

Socis núms. 173 i 242

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A58

Perfiles egipcios. Tom, 1982.

El halcón de Mu. D. Hé, 1980.

Fragment d’una vinyeta de Laura. G. Bestard, 1975.Wonder Woman. ¡A golpes de espada!. G. Pérez, C. Marrinan i W. Bliberg, 1989.

Los faraones al desnudo. J. Perich, 1982.

Martin Mystère. Welcome to Italy. A. Castelli i G. Alessandrini, 1982.

De tots els personatges d’a-ventures creats per la his-

torieta espanyola, probable-ment “El Jabato” és el que,amb motius més fonamen-tats, fa intervenir l’anticEgipte. De fet, l’apariciódel país dels faraons és unrecurs gairebé inevitable a lesaventures de quasi tots els herois depaper creats a l’estat espanyol; demanera que podem veure aventuresd’ambient faraònic tant al cèlebre“Capitán Trueno” com al “RobertoAlcázar”, a l’“Inspector Dan” i fins i total futurista “Vendaval”. Però, com éscomprensible, a totes aquestes aventu-res es tracta d’un Egipte sobreviscut ensorprenents circumstàncies, o bé aven-tures de mòmies, museus, arqueòlegs,buscadors de tresors o membres d’es-tranyes sectes. “El Jabato”, pel contra-ri, és un heroi de l’antiguitat, i per tantli escau perfectament el dret a passe-jar-se per Egipte i fins i tot a tutejar-seamb els faraons.

“El Jabato” és una sèrie d’aventurascreada pel prolífic Víctor Mora, enaquest cas amb el pseudònim de R.Martín, i dibuixada en la seva majorpart per l’extraordinari Franc Darnís,que amb la seva continuïtat fins al finalde la sèrie va contribuir a dotar-la, totaella, d’una excel.lent qualitat gràfica.Encara que també d’altres dibuixantsmés mediocres (amb alguna honrosaexcepció) hi van intervenir, la sèrie engeneral va sortir beneficiada de la con-tinuïtat del seu creador gràfic original,sort aquesta que, com és ben sabut, nova tenir en canvi “El Capitán Trueno”.Les aventures originals de “El Jabato”van ser publicades per l’EditorialBruguera entre 1958 i 1966, sobretot enuna serie de quaderns dels que es vanpublicar 381 episodis, a més de 4 alma-nacs i especials de vacances. Però tambéles revistes “Ven y Ven”, continuada pel“Suplemento de Historietas del DDT”van veure a la seva doble pàgina central

16 episodis més del “Jabato”, així com larevista “El Campeón” que en va publi-car 32 més en idèntiques condicions, amés de 1 episodi en un especial devacances. Més endavant el nostre perso-natge va disposar d’una revista d’aven-tures pròpia, “El Jabato Extra”, de laque van aparèixer 51 números i 1 alma-nac, i finalment “El Jabato” va anar derellogat a la revista “El Capitán TruenoExtra” dins de la qual van aparèixer epi-sodis de les seves aventures entre elsnúmeros 176 i 333, a més de dins de 6

almanacs i especials de vacances d’a-questa mateixa revista.

El Jabato és un camperol ibèric que,esclavitzat per Roma i convertit en gla-diador, aconsegueix escapar i es dedicaa córrer el món com un justicier errant,acompanyat del seu amic Taurus, íbercom ell, i de la seva nòvia la romanaClàudia, als que s’uneix més endavantl’estrafolari Fideo de Mileto. Elsromans, per la seva banda, el conside-ren un proscrit molt perillós, i fan mansi mànegues per tornar-lo a capturarcada vegada que El Jabato s’atreveix aacostar-se pels territoris del seu Imperi.No cal dir que el Jabato aprofita lamajoria d’ocasions de què disposa perlluitar al costat dels pobles que lluitencontra els romans. Però forçat a l’exili,molt rares vegades torna a posar elspeus a la seva Ibèria natal, on com ésobligat, es comporta com un guerrillermés.

El Jabato, però, va ser un personat-ge mal aprofitat. D’entrada, la sevamanipulació és constant des del primerepisodi mateix. El propi Víctor Moraem va dir que ell havia situat el seu per-sonatge cap als anys 80-60 a. C., el queés perfectament correcte i plausible,però ja al començament del quadern nº1 se’ns informa que la història se situa“anys després de la crucifixió de N. S.Jesucrist”. El resultat és que es fa delJabato un guerriller ibèric cristià, cosaque qualsevol persona mínimamentben informada sap que no va existir maiper la senzilla raó que és històricament

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 59

E S P E C I A L M O S T R A T B O ’ s

L’ANTIC EGIPTE A“EL JABATO”

impossible. Mal començat, doncs, elpersonatge es va ressentir sempre d’a-questa descol.locació cronològica ini-cial. A més a més, és del tot obvi queMora no va escriure, ni molt menys,personalment tots els guions. Així s’en-tenen algunes inconsistències de l’argu-ment, entre les que podem assenyalarels dubtes sobre el nom del senadorpare de Claudia, i la que més crida l’a-tenció, que és el misteri de l’espasameravellosa que el protagonista troba alquadern nº 17, que té una inscripcióibèrica a l’empunyadura i de la que, alquadern nº 28, es diu que posseeix unahistòria extraordinària que un dia sor-prendrà al Jabato. Malauradament, tan-tes expectatives van quedar en res, l’es-pasa va ser oblidada i els lectors ens vamquedar sense conèixer el misteri.

El principal problema dels guionsdel Jabato són, però, els greus anacronis-mes històrics, molts d’ells de tal enverga-dura que és impossible atribuir-los aMora, bon coneixedor de la història queva saber situar en canvi amb gran preci-sió les aventures del Capitán Trueno ales acaballes del segle XII. L’únic perso-natge històric que apareix a “El Jabato”és l’emperador Neró, acompanyat de l’i-nevitable Tigelí. Però aquesta referènciacronològica és il.lusòria i sembla servirnomés de coartada per a inserir uneslacrimògenes aventures amb pobres cris-tians, perseguits pels romans i fins i totsovint considerats com a diferents d’a-

quests. També hi ha unareferència fugissera al’emperador Galba, aixícom una aventura d’unalmanac on aparèixenni més ni menys quel’apòstol Andreu i l’em-perador Trajà, qui percert mor al final de l’a-ventura víctima de laseva pròpia crueltat;però en aquest cas, mésque un personatgehistòric, cal considerar aaquest caricaturescTrajà com un insult a lamemòria històrica d’undels millors emperadorsromans de tots elstemps.Pel demés, cal reconèi-

xer que les millors aventures són les delscent primers quaderns, amb alguna derealment extraordinària com la quemostra l’enfrontament entre cartagine-sos i romans a la ciutat de Zaal. Però poca poc comencen a aparèixer els anacro-nismes sota la forma d’increïbles àrabsque van sortint de manera esporàdica;aquests anacronismes no faran més quecréixer amb la continuació de les aven-tures del Jabato. Així, el nostre heroioscil.la cronològicament entre una esta-da a l’Imperi Hitita

(al 2n mil.leni a. C.) i les frequentsaparicions de vikings, de països centre inord-europeus clarament ambientats al’Edat Mitjana, i d’àrabs que ostentennoms, hàbits i títols musulmans i fins itot en una ocasió amb una referènciaexplícita a l’Alcorà (segle VII d. C.).Entremig, cal esmentar també una ina-

cabable sèrie d’aventures situades a unsatemporals Africa negra o Orient més omenys llunyà.

L’Egipte antic que apareix a “ElJabato” és força irreal, tant geogràfica-ment (és un país amb muntanyes), comper la indumentària dels seus habitants(tots pràcticament van amb l’ureu alfront) com, sobretot, històricament. ElJabato arriba per primera vegada aEgipte al quadern 79 i hi coneix al faraóSepta, que s’ha sublevat contra elsromans i que tracta de fer front a la sevainvasió militar. Es tracta, indubtable-ment, d’una de les millors aventures delJabato, de les més creïbles i ben traba-des i amb un dramàtic desenllaç: Elfaraó Septa té una filla, Tigra, que haestat raptada i que és salvada pel Jabatode qui s’enamora tot seguit. Tigra,però, té un altre pretendent, Karemjeb,un oficial del faraó. Aquest, enemistatamb el Jabato, decideix trair al faraó ipacta amb el general romà invasor,Numa. El Jabato descobreix al traïdorquan està a punt d’assassinar a Septamentre dorm, el venç, i Septa ofereix al’ex-gladiador ibèric el comandamentsuprem de l’exèrcit que lluita contra elsromans (fig. 1). Però al campamentromà hi ha Claudia, la promesa delJabato, i Tigra decideix fer-la assassinaraprofitant els combats que tenen llocquan els egipcis dirigits pel Jabato ata-quen el campament. A la fi, però, Tigras’arrepenteix i mor per salvar la vida deClaudia. El general romà Numa tambémor i els romans són vençuts totalmentpels egipcis.

Després d’aquesta aventura ensassabentem que Egipte no està unitpolíticament, doncs Septa té com a alia-

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A60

Fig. 1. El faraó Septa ofereix el comandament suprem del seu exèrcit alJabato. (Quadern núm. 85, dibuix de Franc Darnís passat a tinta per JaumeJuez).

Fig. 2. L’egípcia Adua al seu laboratori. (Quadern núm. 6, dibuix de Franc Darnís).

da a Isar, que regna a Nebir-NebirJanak, país muntanyós que també és aEgipte i que està essent amenaçat peruna misteriosa mòmia assassina. Isardemana ajut a Septa i aquest envia alJabato i a Taurus a resoldre la situació.D’altra banda, els romans no deuenhaver estat totalment expulsatsd’Egipte, ja que en l’aventura del nºespecial de vacances de 1960, el Jabato iTaurus que es troben a Alexandriatenen ocasió de salvar al just i honratpretó romà Cayo Báculo, que governala ciutat, d’un complot tramat en con-tra d’ell per uns traïdors romans quepretenen assassinar-lo. Aquesta és,també, una de les millors aventures de“El Jabato”.

No li havia fet falta al Jabato, però,anar a Egipte per a conèixer els egipcis,o més ben dit a una egípcia. Ens refe-rim a Adua, personatge protagonista dela segona aventura del heroi ibèric i queés precisament qui l’ajuda a fugir delsromans al quadern nº 6. Adua és unabella i jove fetillera (fig. 2), una menade Cleopatra, que enganya al Jabatogràcies als seus filtres màgics i que l’a-rrossega, a ell i a Taurus, fins a l’e-nigmàtica i volcànica illa de Kraan pertal que l’ajudin a robar un tresor. Peròl’illa és una mena d’Atlàntida que acabasaltant pels aires mentre s’hi troben elsnostres personatges. Total, que elJabato acaba salvant la vida a Adua iaquesta, arrepentida, acaba disputant-se amb Zoni, la filla d’un pirata persa,l’amor de l’atractiu íber, ben inútilmentde tota manera com calia esperar.

El Jabato ja no torna a Egipte fins alquadern nº 204, confirmant-se alesho-res que es tracta d’un país dividit, doncsen aquesta ocasió salva a Singa, la filladel rei Mordek de Timbak, una ciutategípcia independent. Singa tambéhavia estat raptada, a l’igual que Tigra,la filla de Septa. Per cert que Singa ésuna noia valenta i decidida que, a laseva vegada, salva la vida del Jabato ique, aprofitant l’absència de Claudia,intenta prendre-li el xicot fent-li la cortdescaradament en una de les escenesmés sorprenents de tota la sèrie (fig. 3).

A la revista “El Jabato Extra” el nos-tre heroi torna un parell de vegadesmés a Egipte. Cal assenyalar, però, queaquesta publicació va ajuntar uns dibui-

xos més que mediocres amb uns guionsfrancament molt fluixos i, sovint, incon-sistents. Les dues aventures del Jabato aEgipte són sospitosament semblantsentre elles, i també amb l’aventura ori-ginària dels quaderns protagonitzadapel faraó Septa, de la qual no són mésque un plagi. A totes dues aventures elmàxim dirigent egipci (un faraó sensenom a la primera, un general a la sego-na) té una filla que s’enamora delJabato; a totes dues hi ha un traïdoregipci que es vol casar amb la nòia; i atotes dues el traïdor es proposa assassi-nar al seu cap mentre dorm, essent inte-rromput oportunament pel Jabato; finsaquí, totes dues aventures segueixenl’esquema de l’aventura original delsquaderns; la diferència és que a totesdues últimes aventures el Jabato és proumaldestre com per perdre la barallaamb l’assassí així com el coneixementen el curs de la mateixa, de manera queels dolents li poden carregar la culpa aell quan el dirigent es desperta a causadel soroll.

La poca qualitat d’aquesta publica-ció i, especialment, dels seus guions quearribaven fins a provocar situacionsil·lògiques i contradictòries, va provo-

car la seva desaparició prematura, pas-sant aleshores les aventures del Jabato apublicar-se dins la revista “El CapitánTrueno Extra”. Però aquí les aventuresdel Jabato ben aviat es van reduir a unsol episodi autoconclusiu cada una, demanera que en un espai tan curt elsguions havien de ser per força molt sen-zills. En aquesta publicació el Jabato iels seus amics van visitar no menys denou vegades Egipte (fig. 4), coneixent-hi a diversos faraons (els successius epi-sodis ens en donen notícia de tres, totsdiferents), a sacerdots, a caçadors, afabricants de sarcòfags i a bandits, moltsbandits. Dues d’aquestes visites, però,no van ser a l’antic Egipte sinó al’Egipte medieval, per sorprenent quesembli, i fan enrogir al lector mínima-ment sensible amb la història, ja quetan greu és l’anacronisme comès enambdós casos: en una d’elles (“CapitánTrueno Extra”, nº 208) el Jabato i elsseus amics arriben a l’Alexandriamusulmana (recordem que en unaaventura anterior ja havien estat al’Alexandria romana), i el guionista téfins i tot la impudícia d’explicar-nosque els àrabs anomenen la ciutatIskanderija; a l’altre (“Trueno Extra”,

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A 61

Fig. 3. Singa, filla del rei Mordek, festejant al Jabato. (Quadern núm. 209, dibuix de Franc Darnís passat atinta per Jaume Juez).

nº 270) l’escenari de l’aventura no ésaltre que la vella ciutat del Caire.

No hi ha cap mena de dubte que elsmètodes d’explotació dels personatgesd’historieta practicats per l’EditorialBruguera són els responsables de queun heroi original i ben trobat com elJabato es malmenés, perdent-se així a lapràctica la possibilitat de tenir un veri-table heroi nacional de paper d’èpocaibèrica. Una prova del que estem dientper acabar: a la llibreria d’una exposi-ció sobre els gals a França no hi manca-ria certament pas la presència d’Astè-rix. A la llibreria de l’exposició sobre elsíbers que té lloc aquests dies aBarcelona jo no hi he vist el Jabato.

JOSEP PADRÓ

Soci núm. 1

F U L L I N F O R M A T I U # 9 • S O C I E T A T C A T A L A N A D ' E G I P T O L O G I A62

Fig. 4. Taurus empaitant al jove faraó Horeb per l’interior de les ruïnes d’un temple. (“Capitán Trueno Extra”,núm. 302, dibuix de Carrión).

FITXA TÈCNICA

EGIPTE AL JABATO

A) El Jabato a Egipte

Quaderns: 79-94, 204-209, 220-221,Extra de Verano de 1960.

Revista Extra.- 4-6, 46-48.

Revista “Trueno Extra”.- 208, 231, 236,241, 254, 270, 302, 311, 327.

B) Referències a Egipte (personatges,fets de civilització)

Quaderns.- 6-24, 26, 72-73, 75-78.

Revista “Trueno Extra”.- 238.

SOCIETAT CATALANA D'EGIPTOLOGIACarrer Aragó 305 entl. - 08009 Barcelona - Telèfon: 457 81 20

La SCE és una associació culturalque es dedica a fomentar la divulga-ció de la cultura de l’Antic Egiptearreu del nostre país, col·laborantamb altres entitats nacionals i inter-nacionals, amb objectius afins.

La SCE realitza nombroses activitats,com són l’organització de conferèn-

cies, cursos i seminaris de divulgació iespecialitzats sobre la cultura i la llen-gua egípcies. Participa en excavacionsi viatges a Egipte i altres indrets d’inte-rés egiptològic.

La SCE compte amb una ampliabiblioteca especialitzada oberta a totsels socis, ajudant a la financiació de

treballs d’investigació i fomentant totamena d’actes egiptològics.

La SCE manté un contacte constantamb els socis mitjançant la publicacióanual de la revista especialitzada Nilusi peròdicament amb el Full Informatiuobert a les col·laboracions de tots elssocis.

TEBEOS DE L’ANTIC EGIPTE ha estat realitzat per Jaume Vivó, Andreu Ayén i Josep Padró amb la inestimable col·laboració de Jordi Garcia, Albert Llarena, Maite Mascort, Juan Antonio Merino, Marta Pubill

i especialment amb l’ajut de la llibreria Mizar, David Ayén i Manuel G. Garrido.