El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt important a Catalunya.

Els percentatges de població estrangera respecte al total a Catalunya ha passat d’un 2,90% l’any 2000, a un 14,99% l’any 2008, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.cat).

En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.

Unitat d’atenció a l’usuari

En aquesta unitat és on s’estableix el primer contacte de l’usuari amb el Sistema de salut en l’àmbit de l’Atenció Primària.

És molt important informar correctament de la documentació necessària per poder tenir accés al Sistema sanitari, sobre el funcionament del Centre i altres serveis d’urgències.

A la web www.gencat.cat/salut podem trobar fulls informatius en diferents idiomes.

En aquest primer contacte ja s’hauria de programar visita pel seu metge i infermera.

Visita d’acollida d’infermeria

A la primera visita d’acollida d’infermeria es podria recollir la següent informació:

País d’origen i ruta migratòria

Genograma familiar

Situació laboral

Exàmens de salut previs i tractaments rebuts.

Al·lèrgies

1

FULL TERAPÈUTIC . Grup Infeccioses Bages-Berguedà

Visita d’acollida a l’immigrant

Setembre-2010

També es podrien realitzar les activitats pròpies del PAPPS (Programa d’activitats de prevenció i promoció de la salut):

Pes/Talla/IMC (índex de massa corporal)

Tensió Arterial

Hàbits tòxics

Exercici físic

Revisions ginecològiques

Planificació familiar

Vacunacions

Visita d’acollida amb el metge

Es realitzaria una exploració física general:

Inspecció general (estat nutricional, pell i mucoses)

Exploració bàsica

Analítica: Hemograma, glucosa, creatinina, proves hepàtiques, colesterol, serologia de Rubèola en dones en edat fèrtil i altres proves complementàries segons país d’origen (Taula 1)

PPD i/o Rx tòrax.

Exploracions complementàries específiques

(Taula 1)

Paràsits en

femta

Sediment d’orina

VHB VHC VIH Lues Malària T.cruzi

Àfrica del Nord

Valorar Si Sí Valorar No No No No

Àfrica subsahariana

Valorar Sí Sí Sí Sí Valorar

Valorar No

Europa de l’Est

No No Sí Sí No No No No

Àsia Valorar Sí Sí Valorar Valorar No No NoAmèrica llatina

Valorar No Sí Valorar No No No si

Observacions2

(És important informar al laboratori del país d’origen de l’usuari)

Estudi coproparasitològic

Sobretot els que fa menys 1-3 anys que han arribat al nostre país. Calen tres mostres en dies diferents.

Sediment urinari

Útil per descartar hematúria. És un signe característic de la parasitació per Schistosoma haematobium i S.intercalatum (Helmints trematodes). El S.haematobium es troba distribuït principalment al Continent Africà, Orient Mitjà i un focus a l’Índia. Quan es sol·licita sediment d’orina per estudi de paràsits s’ha de posar a la petició “paràsits en orina” i contactar amb el laboratori de Microbiologia.

VHB

Cal serologia per detectar portadors crònics, fer estudi de contactes i vacunar-los.

VIH

Recordar que cal consentiment informat del pacient.

Lues

Sol·licitar RPR (Rapid Plasma Reagin)

Malària

Frotis i gota grossa a immigrants originaris de l’Àfrica subsahariana i arribats fa menys de 6 mesos. Valorar derivar a Unitat de Malalties Tropicals .

Malaltia de Chagas

Fer prevenció primària de la malaltia aconsellant mesures antivector als viatgers que visitin zones endèmiques (especialment altiplà andí i Bolívia), sobretot els immigrants que retornen al seu país i els seus fills.

La prevenció secundària (cribratge) estaria indicada en persones procedents d’àrees endèmiques que:

1. Presentin antecedents personals de primoinfecció al seu país i/o en familiars convivents,

o

2. Presentin antecedents epidemiològics de picades de triatòmid.

Als Centres d’atenció primària de la xarxa pública amb Programa sanitari d'atenció a la salut

sexual i reproductiva (ASSIR) es pot fer cribatge a les dones procedents d’àrees endèmiques.

Adaptació del calendari vacunal a l’immigrant adult

DATA DOSI VACUNES

3

MES 0 1a Td

Antigripal

Antipneumocòccica

Meningococ C

Hepatitis B (fer serologies prèvies)

Polio inactivada (indicada en pacients no vacunats procedents de països endèmics de virus de la polio salvatge: India, Pakistan, Afganistan, Nigèria. OMS 2007)

TV

MES 1 2a Td

Hepatitis B

Polio inactivada

TV

MES 6 3a Td

Hepatitis B

Polio inactivada

Indicacions del PPD

Sobretot en pacients ≤ 35 anys, originaris de països d’alta prevalença, i que portin menys de 5 anys de migració.

Suggereix infecció per TBC quan:

> 5 mm: infectats per VIH, immunodeficients, contacte recent amb bacilífer, Rx tòrax amb cicatrius fibroses

> 10 mm: tots els immigrants amb menys de 5 anys d’estança al país d’acollida

> 15 mm: residència superior a 5 anys i sense situacions de risc

Rx tòrax

Davant de tot PPD +

En > 35 anys, buscant TBP actual o lesions fibròtiques residuals de TBP antiga.

Simptomatologia respiratòria

Davant de Tos crònica >15 dies: Descartar Tuberculosi pulmonar

4

Les mateixes indicacions que per autòctons

(Protocol d’actuació per al control i la prevenció de la TBP en els immigrants i en els casos importats. Generalitat de Catalunya. Departament de salut. DGSP Actualitzat al febrer-2005)

Simptomatologia cardiovascular

HTA

Pot existir nefropatia de base per paràsits (paludisme, loa-loa, esquistosomiasi, etc)

En raça negra: Ús preferent de tiazídics, antagonistes del calç i/o α-bloqueadors.

Insuficiència cardíaca, Arítmies, AVC

Pensar en Malaltia de Chagas

Simptomatologia neurològica

Crisis comicials generalitzades parcials:

Oncocercosi, neurocistercosi, intoxicació per antipalúdics, paludisme cerebral, meningitis (eosinofílica per estrongiloidisi) i abscessos cerebrals

Dèficit motor o sensitiu:

Lues secundària meningoencefalítica, Tripanosomiasi africana

Mononeuropaties i polineuropaties:

Deficiències vitamíniques (B1, B6, B12)

Simptomatologia urinària

Hematúria:

És el principal símptoma d’Esquistosomiasi urinària per S.haematobium.

Simptomatologia digestiva

El principal patogen responsable de la diarrea del viatger és E. coli enterotoxigènica.

Síndrome diarreica Síndrome disenteriforme

5

Budell prim/colon

Deposicions abundants i aquoses

Escassa febre i lleu dolor abdominal

Viatgers: E coli enterotoxigènica

- Aguda: bactèries (Salmonel·la, Campylobacter), Virus

- Crònica: paràsits unicel·lulars (Giàrdia, Criptosporidium)

Helmints

Colon

Deposicions freqüents i escasses. Presència de sang i moc

Febre elevada, MEG, tenesme rectal

Entamoeba histolítica.

Shigel·la spp.

Salut mental

Trastorn d’ansietat i depressió, en moltes ocasions amb somatitzacions, pel dol de tot el que es deixa enrere.

Sdme d’Ulises: degut a l’estrès crònic i multifactorial secundari a totes les pèrdues, amb impossibilitat d’adaptació a la nova realitat.

Anèmia

Microcítica amb Ferritina baixa: Pensar en dèficit nutricional o malabsortiu, embaràs, lactància, pèrdues ginecològiques o digestives, paràsits hematòfags (Ancylostoma duodenale, Necator americanus,…)

Microcítica amb Ferritina normal: Fer estudi d’hemoglobinopaties.

Macrocítica: Pensar en dèficit de folats en dones amb múltiples embarassos o en malabsorció intestinal. També dèficit de vitamina B12.

Eosinofília

Eosinòfils >500: Fer cribratge de parasitosis.

Paràsits pluricel·lulars. Els unicel·lulars -com els protozous- no provoquen eosinofília, amb l’excepció de Dientamoeba fragilis i el Coccidis Isospora belli.

Els helmints són els que produeixen les eosinofílies més elevades i entre aquests destaquen: Strongyloides, Toxocara, Trichinella, Onchocerca, Loa loa, i Wuchereria bancrofti quan produeix l’eosinofília pulmonar.

L’eosinofília en una parasitosi sol ser irregular; apareix només quan els paràsits es troben en fase d’activitat tissular.

Bibliografia

6

Protocol d’actuació per al control de malalties parasitàries en immigrants. Departament de salut. DGSP juliol 2001. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/parasit.pdf

Guia clínica de Salut Internacional i Immigració. Lluís Valero, Lluís Solsona, Saad Garroum, Carme Roca Comissió de Cooperació i Salut Internacional (COCOOPSI)-CAMFiC. http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/Cocoopsi/cocoopsi_guia_clinica_oficial%20(Immigrants)%20def%20(24-7-06.pdf

Examen de salud inicial al immigrante adulto. Carme Roca Saumell, Anna Aguilar, Clara Carrasco. Revista AMF,Vol 4 Núm 7 juliol-agost 2008. www.AMF-semFYC.com

Guia clínica per la infecció/Malaltia de Chagas. CAMFiC. Sílvia Roure i Díez, Ma Lluisa Pedro-Botet, Lluís Valero, Miquel Sabrià, Nieves Sopena, Carme Roca. http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/Cocoopsi/CORR_CHAGASweb_23abril_07.pdf

Professionals de la salut. Salut i immigració. Material de suport, immigració. Protocols i guies. www.gencat.cat/salut

7

AUTOR: Ma Dolors Saavedra (Institut Català de la Salut)

Atenció primària: Josep Vidal, Ceci Vila, Carol Rovira, Xavier Forga, Concha Antolín, Glòria Trujillo, Marta Chandre

Hospitals: Montse Morta, Josep Ma Marcos, Rafael Pérez, Miquel Esquius, Dolors Estivill, Marta Isern, Antònia Flor

Oficines de farmàcia: Rosa Arroyo