1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 24 - 14 de juny de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Deixem que només parli l’amor!

«Que les lluites es calmin fraternalment, que l’odi sigui vençut per l’amor i la venjança deixi pas al perdó». Ho deim en la pregària eucarística de reconciliació. I també, dirigint-nos a Déu, demanam «que de la mateixa manera que ens heu congregat a la taula del vostre Fill, reuniu també els homes i dones de qualsevol llengua o país, de qualsevol raça o cultura, al convit del vostre Regne, en el món nou, on resplendeix la plenitud de la pau; allà, podrem celebrar la unitat perfecta i la reconciliació sense fi». Amor, perdó, comunió, concòrdia, pau, unitat, reconciliació: quin missatge més complert! Quin full de ruta tan atractiu i creïble! Ens veim amb cor d’apuntar-nos-hi i fer junts aquest camí?

Són molts els aspectes de la vida que en la Diada del Corpus Christi, festa del Cos i la Sang del Senyor, reclamen la presència cristiana d’una comunitat que, per voluntat de Jesús, es reuneix entorn d’una taula de germans per a reviure el mateix gest de partir el pa i repartir-lo perquè tots en puguem menjar i refer-nos amb la força del seu aliment. Per

això també demanam a Déu «que ens accepti amb el seu Fill i que en aquest convit fraternal, que és l’Eucaristia, ens concedeixi el seu Esperit que faci desaparèixer tot allò que ens divideix». És tan clar i transitable el camí que Jesús ens proposa!

Quan hem presenciat amb dolor i tristesa la mort de l’afroamericà George Floyd m’ha vingut de cop a la memòria l’assassinat de Martin Luther King i de tants altres per motius racials, flagrant atropell dels drets humans a la vida i a la igualtat entre les persones. Davant aquest fet, no podem fer altra cosa que condemnar tot acte violent. Abans hem demanat «que les lluites es calmin fraternalment, que l’odi sigui vençut per l’amor i la venjança deixi pas al perdó», oposant a tota violència i odi el gest eucarístic de Jesús, que és la màxima expressió del seu amor com l’acte suprem d’entrega de la pròpia vida a la Creu i que, amb la Resurrecció, s’actualitza en l’Eucaristia.

Participant, idò, d’aquest sagrament de l’amor ens implicam en la dinàmica de la seva entrega i vivim la mística del seu caràcter social de transformació personal i col·lectiva. Estam davant del misteri de la intimitat de Déu, que és Amor, fet realitat en la vida de cadascú i celebrat en l’Eucaristia. D’aquesta font de vida neix tota l’acció caritativa de l’Església, de la qual Càritas n’és la institució visible. Per això, acollim tothom sense cap tipus de discriminació i veim en cada persona a Jesús que ens diu «vaig tenir fam i set, estava despullat, malalt i a la presó...». Demanem-nos si ho hem atès o no, què hem fet. És la pràctica de la caritat i la raó de ser de la pràctica eucarística.

2 33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

LLIBREEspacios litúrgicos de mujeresRevisar el pasado, transformar el presente, diseñar el futuroAutora: Paula Marcela DepalmaEditorial: Verbo Divino

¿Cuál ha sido la contribución de la reflexión te-ológica de las mujeres a la teología litúrgico-sacramental? Este libro aborda la relación entre los estudios litúrgicos y los aportes de las mujeres en sus diversas corrientes, teóricas y prácticas, desde las teologías de género hasta las teologías feministas. Para ello se parte de una recuperación historio-gráfica que muestra cómo, en todos los tiempos, han existido mujeres que han hecho de la liturgia el eje de sus vivenci-as religiosas. A partir de la base histórica, se abren diversos planteamientos actuales de teología litúrgica y se plantea la necesaria apertura y despliegue de las dimensiones simbóli-cas, rituales y sacramentales, tanto a nivel personal y colecti-vo como comunitario y eclesial.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha presentat aquest matí la Me-mòria anual d’activitats de l’Església catòlica a Espanya de 2018. L’activitat econòmica d’aquest any es va declarar el 2019, i el resultat de l’Assignació Tributària es va conèixer definitiva-ment i es va presentar fa tres setmanes. Avui es presenta l’activitat de tota l’Es-glésia a Espanya en els seus diversos àmbits i des de les diverses realitats que en formen part: diòcesis, institu-cions de la vida consagrada i la resta d’entitats religioses (associacions, fun-dacions, confraries, germandats, etc.). L’Església a Espanya està formada per:

• 70 diòcesis amb 22.997 parròquies i 17.337 sacerdots i 436 diaques permanents.

• 409 instituts religiosos distribuïts en 4.785 comunitats formades per 38.688 religiosos.

• 783 monestirs amb 9.151 monges i monjos de clausura.

• 13.149 entitats religioses i associa-cions de fidels que promouen múl-tiples iniciatives.

• 86 associacions i moviments de laics d’àmbit nacional amb 412.173 membres.

La cura de la comunitat cristiana i l’anunci de l’Evangeli La primera mis-sió de l’Església és la cura de la comu-nitat cristiana i l’anunci de l’Evangeli. A través d’aquesta activitat pastoral s’acompanya els fidels en la seva vida de fe per mitjà de la celebració de l’Es-glésia i la proclamació de l’Evangeli als cristians i als que encara no pertanyen a l’Església. Aquesta tasca és especial-ment valuosa en l’àmbit rural, al qual pertanyen la meitat de les parròquies que hi ha a Espanya (11.489). En aques-ta activitat, les xifres més significatives que aporta la Memòria d’Activitats són:

Celebracions dels sagraments• 193.394 batejos• 222.345 celebracions de la prime-

ra comunió• 129.171 confirmacions

• 41.975 matrimonis• 25.663 uncions de malalts• 8.330.000 persones van a Missa

regularment. L’Eucaristia se cele-bra 9,5 milions de vegades en un any.

La preparació dels sagraments en ca-tequesi, convivències, recessos i les celebracions dels mateixos van suposar a 45,2 milions d’hores que van dedicar a l’activitat pastoral laics, religiosos i sacerdots. 10.939 missioners anunci-en l’Evangeli en els cinc continents. Hi ha també 548 famílies en missió. Especialment significatiu és l’acompa-nyament i proximitat amb les persones que pateixen. Això es fa visible especi-alment en dues àrees, la pastoral de la sa-lut i la pastoral penitenciària: Pastoral de la salut: 20.288 voluntaris en 2.759 par-ròquies acompanyen 176.276 malalts. Pastoral penitenciària: 2.755 voluntaris de pastoral penitenciària que desenvo-lupen 916 programes amb els reclusos van atendre a més de 21.000 persones.

El treball de la formació integral de persones La formació integral de les persones en totes les dimensions humanes i en totes les edats és també una activitat fonamental de l’Església catòlica a Espanya. La convicció que Jesús és un exemple valuós per a la vida de tots impulsa l’activitat educativa de l’Església. Aquesta formació, també de la dimensió espiritual de l’ésser humà, es realitza en centres acadèmics de qualitat, cada vegada més valorats pels pares, que repercuteixen en la qualitat de vida de tota la societat i compleixen una funció social.

• 2.586 centres catòlics donen classe a 1,52 milions d’alumnes.• En aquests centres treballen 130.448 persones, dels quals 106.005 són docents.• Els 2.455 centres catòlics que estan concertats estalvien a l’estat 3.531.000 d’euros.• Hi ha 429 centres d’educació especial amb 11.710 alumnes.

L’assignatura de religió expressa el dret dels pares per triar el tipus de formació que es dona als seus fills. És d’oferta obligatòria per als centres però de lliure elecció per als alumnes, que majoritàriament trien religió catòlica.

•3.303.193 alumnes estan inscrits en la classe de religió.•34.868 professors imparteixen aquesta assignatura.

En l’àmbit universitari 15 universitats vinculades amb l’Església donen classes a 115.050 alumnes en graus i postgraus.

La responsabilitat d’un patrimoni material i immaterial La presència secular de l’Església a Espanya es fa visible en nombrosos béns mobles i immobles que suposen una riquesa cultural per a tota la societat i que té també una gran repercussió econòmica. A més, les tradicions religioses configuren la major part de les festes populars a Espanya i suposen també un benefici cultural.

• 3.096 béns immobles d’interès cul-tural estan a la cura de l’Església.• 616 santuaris a Espanya.• 409 celebracions i festes religioses a Espanya.• 42 festes religioses d’interès turís-tic internacional i 92 d’interès turís-tic nacional.• El Camí de Santiago va ser recorre-gut per 327.378 pelegrins.• 4.244 confraries inscrites acullen 1.045.346 confrares.• S’han realitzat 404 projectes de conservació, restauració i construc-ció de temples amb una inversió de 53.320.000 d’€.

El compromís amb els altres, especi-alment amb els més necessitats El co-neixement i l’experiència que els cris-tians tenen de Jesucrist impulsa l’acció caritativa i assistencial de l’Església. L’Església s’acosta als més necessitats a través de milers de persones que vo-luntàriament lliuren part del seu temps

als més pobres. A través d’ells, moltes persones coneixen el veritable rostre de l’Església. A Espanya l’Església comp-ta 9.119 centres socials i assistencials en què van ser ateses 4.095.346 perso-nes durant 2018.

• 973 centres sociosanitaris (hospi-tals, ambulatoris i cases per a ancians, malalts o persones amb discapacitat) que varen atendre 1.291.019 perso-nes.• 8.146 centres socioassistencials (Centres per mitigar la pobresa, per a menors, per promoure el treball, assistència a emigrants, promoció de la dona, etc.), que varen atendre 2.804.327 persones.

els menors i joves en riscos d’exclusió (421 centres i 64.490 atesos) les perso-nes en recerca de feina (369 centres i 64.490 beneficiaris)els emigrants i refugiats (131 centres i 134.406 assistits) les dones maltracta-des i en risc d’exclusió (105 centres i 23.279 beneficiàries)els que han caigut víctimes de la droga i de les noves addiccions (99 centres i 50.297 assistits) les víctimes de la po-bresa (6.369 centres amb 2.127.487 be-neficiaris)

Són moltes les institucions, ONG vin-culades amb l’Església, etc., que de-senvolupen aquestes tasques en tots aquests camps. Dues especialment sig-nificatives són Càritas i Mans Unides.

• Càritas, amb 84.551 voluntaris

i 5.671 treballadors ofereix 5.739 centres i serveis que beneficien a 2.680.000 persones.• Mans Unides, amb 5.347 volunta-ris van afrontar 564 nous projectes en els quals van beneficiar 1.420.000 de persones.

Memòria auditada i compromís de transparència La presentació d’aques-ta Memòria d’Activitats de l’Església 2018 és part del compromís amb la transparència de l’Església a Espanya. L’Oficina de Transparència té en vi-gor el seu acord de col·laboració amb l’ONG Transparència Internacional Es-panya.

Les dades presentades en aquesta me-mòria tenen, a més, la garantia de PwC, auditora internacional que confirma que ha estat preparada de manera adequada i fiable en tots els seus aspectes signi-ficatius.

AgraïmentL’Església agraeix a totes les persones que sostenen amb el seu temps, amb la seva oració, amb el seu treball o amb la seva aportació voluntària amb el dona-tiu o la X a la Declaració de la Renda a favor de l’Església, cada una de les dades d’aquesta memòria. Gràcies a ells, milions de persones es beneficien de la presència de l’Església a casa nos-tra. El treball que es presenta en aquesta Memòria desitja ser també una mostra d’agraïment a totes aquestes persones.

Mallorca és protagonista de la portada de la Memòria Anual d’Activitats de la Conferència Episcopal EspanyolaS’hi constata que l’Església augmenta el seu servei a la societat amb milions de persones beneficiades.

Preparando el CorpusMn. Llorenç Tous Massanet

La Comunión sacramental es un abrazo. Los abrazos son muy diferentes; por costumbre al despedirnos, con amistad sincera, ca-riñosamente, con amor sin límites. Sacramento siem-pre es algo misteriosamente sagrado por la presencia de lo que simboliza y que además lo comunica. Todo abrazo se da siempre al menos entre dos. En la comunión sacramental el abrazo es con Jesucristo Resucitado. Siempre desde la fe, cuanto más profunda y consciente, mejor aún. Un abrazo es sincero cuando está precedido de la comunicación amorosa, de la empatía cordial, o de las locuras del amor. Es fecundo en la medida del amor que contiene por ambas partes. Jesús Resucitado demostró necesitarlo cuando dio el mandato a sus discípulos: “tomad… comed… en memoria mía”. Necesitaba su cercanía, su presencia fiel, el calor de su amistad. Una vez Resucitado, necesita compartir con nosotros su victoria, sus encuentros como el de María Magdalena en el huerto, como en el camino de Emaús, como a la orilla del lago desayunando en silencio. Los que le encontraron, o mejor, se dejaron en-contrar por Él, saben lo que es este encuentro. Preguntádselo a Pedro después de aquel desayuno de pescado fresco a la brasa y del diálogo que le siguió. Nuestra suerte está en ente-rarnos de cómo nos busca

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

4 5

CADA GEST COMPTATot i que es tracta de presentar la Memòria de Càritas Mallorca 2019, i ho feim dins el mes de juny de 2020, no podem evitar que l’ambient que ens envolta és el que ha provocat i encara està provocant la pan-dèmia del COVID-19. Dic que «no ho podem evitar» perquè es un condicionament de tota la feina que ens ha sobrevingut quan la crisi sanitària ha originat al mateix temps una crisi econòmica, deixant a una immensa majoria de la població sense feina i amb una regressió dels recursos més elementals per a viure difícil de contenir.

Els primers mesos de l’any 2020 estan essent encara molt difícils i han marcat no sols el calendari i horari de l’exercici habitual de Càritas, sinó la intensitat de les ajudes que superen en molt totes les previsi-ons. Si a la missió de Càritas la definim com «l’acció caritativa i social de l’Església Catòlica és promoure el desenvolupament humà integral de totes les persones i de tots els pobles, especialment els més pobres i exclosos», aquest ha estat el ritme diari de demanda d’ajuda que estam experimentant, no sols en els pobres de sempre, sinó en els nous po-bres que ha creat la pandèmia del coronavirus. La tasca de construir un món més just ara es presenta com una nova modalitat de repte que cal afrontar. I no ho estam fent sols. Participam d’una gran xarxa de solidaritat on el fet caminar cap un mateix objectiu ens està animant en la feina de cara als altres i cohesionant més i mes entre nosaltres per damunt de projectes i legítimes diferències.

Per tot això, presentar i comentar la Memòria 2019 en el context d’aquesta crisi pandèmica, té un rerefons emotiu que no podem dei-xar de banda sense fer-hi referència ni veure-hi la implicació que comporta. «Cada gest compta» dèiem l’any passat. Ara ho deim més que mai perquè la necessitat global i les necessitats a petita esca-la han pres molta més força una i altra. Són molts els petits gests que necessitam perquè la solució arribi a tothom i siguin sostenible, especiament amb els qui previsiblement durant temps no podran aixecar el cap. Al costat de la «reconstrucció» que l’Estat demana, nosaltres no podem oblidar el «pla per a ressuscitar» que el papa Francesc ens proposa. Serà bo que, en aquest moment de prova, els cristians facem en positiu aquesta aportació i no oblidem les línies de fons que han de definir i orientar sempre el nostre treball social.

Si volem «reconstruir» hem d’alliberar-nos dels vells esquemes propis d’ideologies totalitàries que no han creat més que divisió i violència, per a cedir a una nova forma de viure la política, i tot el treball que ha de fer d’ella l’art de la convivència, des de valors que no admeten cap domini d’uns sobre els altres, sinó que ens posem al servei de tots i sobretot dels més vulnerables. El papa Francesc no-vament fa referència a la globalització de la indiferència que seguirà amenaçant i temptant el nostre caminar. Per això, posa a la nostra consideració una bateria de preguntes perquè ens ho pensem.

Ell diu que «si actuem com un sol poble, inclús davant d’altres epi-dèmies que ens amenacen, podem aconseguir un impacte real». I es demana: ¿serem capaços d’actuar responsablement enfront de la fam que pateixen tants, sabent que hi ha aliment pera tots? ¿Se-guirem mirant per a l’altre costat amb un silenci còmplice davant d’aquests guerres alimentades per desigs de domini i de poder? ¿Estarem disposats a canviar els estils de vida que submergeixen a tants en la pobresa, promovent i animant-nos a dur una vida mes austera i humana que faci possible un repartiment equitatiu dels recursos? ¿Adoptarem com a comunitat internacional les mesures necessàries per a frenat la devastació del medi ambient o seguirem negant l’evidència?.

La resposta està en la construcció de la civilització de l’amor, que s’edifica i es consolida amb l’esforç de cada dia, ininterrompudament, i fonamentat en aquest valor indiscutible: la Càritas, l’amor duit fins la màxima dedicació i entrega. Això suposa l’esforç compromès de tots, suposa una compromesa comunitat de germans. La importància del

«cada gest compta» prové de l’arrel evangèlica que posa el valor del donar no tant en la quantitat sinó en l’actitud de la persona.

En aquests moments de dificultat econòmica, serà bo que repen-sem nous estils de vida, més austers, més donats a compartir i op-tar més per una economia de comunió que no pensi només en el guany material per enriquir es rics, sinó per oferir camins de sortida als pobres en les necessitats. Això només serà possible a partir de noves formes de cooperació, d’organització econòmica i d’ajuda so-cial. Com he dit enguany a l’homilia del dijous sant, el fet que des de Càritas llancem un SOS urgent amb el lema «cada gest compta», ja està interpel•lant la nostra consciència solidària per ajudar-nos a valorar qualsevol gest per petit i insignificant que sigui. Seure a la mateixa taula, partir el pa i compartir el mateix Jesús, com ho feim a l’Eucaristia, ens compromet a molt. Vol que tots els seus fills i filles tinguem les mateixes oportunitats, se superin les desigualtats i els més pobres recuperin la dignitat humana que es mereixen. Pensem com hi hem de contribuir cadascú des de la seva consciència solidà-ria, personalment i com a institucions, ara que, degut a la pandèmia contra la salut que patim, pot arribar una pandèmia econòmica i so-cial que desfaci les nostres societats i frustri les nostres persones. És el moment de pensar amb mentalitat comunitària i deixar els indivi-dualismes que tant de mal ens fan.

Tractant-se, idò, de gests, i que cada gest compta, tenim la refe-rència de Jesús i l’actuació de la primera comunitat cristiana, la qual va interpretar molt bé quin era el pensament del seu Mestre, fins i tot en el camí econòmic i ús dels béns. El llibre dels Fets dels Apòstols ens ho descriu així: «ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de ca-ses les venien , portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus els apòstols. Després era distribuït segons les necessi-tats de cadascú» (4,34-35). I, encara, posa l’exemple de Bernabé del qui diu que «es va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols» (4,37). Poder arribar a dir que «nin-gú d’entre ells no vivia en la indigència» ja és un signe de avanç de la pràctica caritativa, fruit de la seva constància en «escoltar l’ensenyament des apòstols i a viure en comunió fraterna, partir el pa i a assistir a les pregàries» (2,42). Havien entès bé a Jesús en la valoració que fa de l’ajuda als pobres, integrant-los en la so-cietat com a ciutadans de ple dret i amb dignitat, i posar de relleu el valor del compartir.

Aquest estil és el que podeu descobrir en tot l’esforç de Càritas Mallorca en la descripció que es fa en la Memòria 2019, situació anterior a la que ha provocat la pandèmia del coronavirus. El lema «cada gest compta» és el que actualment estam utilitzant per a la campanya de captació de donacions per l’emergència del CO-VID-19, és a dir, seguim amb el mateix objectiu, on la situació de-mana no baixar la guàrdia. Com accions significatives, cal senyalar el Pla estratègic 2019-2023 on estam tots implicats, persones, co-munitats parroquials, professionals i voluntaris, accentuant sobre-tot la participació; l’esforç per una societat inclusiva on el fet mi-gratori el vivim com una oportunitat per a créixer i enriquir-nos com a societat; l’opció de transformació social treballant amb empreses pel treball decent que ajuden a crear unes condicions de treball just i digne per a tothom; la referència al VIIIè informe FOESSA que ens acompanya amb l’anàlisi de la realitat per a un coneixement que ens ajudi a actuar millor.

Quan en aquest Informe 2019 contemplam les dades ens adonam de la importància que «cada gest compta» perquè, -com es diu en aquest mateix document informatiu- «si és així en la vida quotidia-na, en temps extraordinaris i convulsos el gest més senzill es trans-forma i es multiplica. En situacions en què la ciència mostra els seus límits i els nostres cossos, tota la seva fragilitat, dir GRÀCIES des de Càritas pot ser la millor expressió pel camí recorregut plegats i el crit d’ànim i exigència davant el temps on el gest de cadascú comp-tarà infinitament». Per això, des d’aquestes meves paraules vull fer extensiu l’agraïment a totes i a tots els qui amb la vostra senzilla aportació humanitària feis present el Regne de Déu cada vegada que amb un petit gest la vostra donació és expressió d’aquell amor que Jesús ens va dir que ens tinguéssim els uns als altres, que en això, precisament, coneixeran que som deixebles seus.

Amb tot el meu afecte i benedicció

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

MEMÒRIA 2019fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

“Sentado a la mesa con ellos (Lc 24, 18)”

En la solemnidad del Corpus Christi, el Señor, compadecido de nuestra enferme-dad pandémica, de nuestra desesperanza y soledad, nos invita a encontrarnos con Él en el camino y a sentarnos a comer a su mesa. Espera así que, unidos a Él, nos convirtamos en testigos de la fe, forjadores de esperanza, promotores de fraternidad y constructores de solidaridad en medio de esta situación tan dolorosa que estamos atravesando.

1. En un singular ayuno eucarísticoHemos vivido semanas sin poder participar física y plenamente de la Eucaristía. Poco a poco vamos volviendo a una cierta nor-malidad al poder recuperar la participación del Pueblo de Dios en la mesa del Señor. Esta participación será progresiva y es-tará condicionada por el cumplimiento de las condiciones de aforo y de las normas. Muchos niños no han podido celebrar aún la Primera Comunión y no podrán acom-pañar a Jesús sacramentado por las calles de nuestros pueblos y ciudades el día del Corpus Christi. Quiera el Señor que esta si-tuación de ayuno eucarístico haya acrecen-tado en nosotros el deseo de la Eucaristía y la necesidad de profundizar en su ser y significado.

2. La tentación del abandonoComo consecuencia de la crisis, está creciendo el número de personas que sufren física, social, psicológica y espiritualmente. Muchas ya están experimentando la noche oscura de los discípulos de Emaús al pensar que todo está perdido. Sin embargo, en medio de tanto dolor y desánimo, al igual que los discípulos de Emaús, bastantes hermanos están descubriendo la presencia misericordiosa de Dios en aquellos que el Papa Francisco ha llamado “los santos de al lado”: el personal sanitario, las fuerzas de seguridad, los capellanes de los hospitales, los vecinos… han sido como estrellas de esperanza en el oscuro camino que nos ha tocado recorrer. Hoy, más que nunca, tenemos necesidad de muchas personas que puedan ser “santos de al lado”, de los que Dios se pueda servir para hacerse presente y ofrecer esperanza a quienes caminan

perdidos y desesperanzados.

En medio de tanto dolor, no podemos olvi-darnos de aquellos hermanos nuestros que han fallecido por la infección del virus.

La Iglesia, la familia de los hijos de Dios, imitando a su Maestro, quiere seguir ofre-ciendo el sustento material a quien lo ne-cesita, el acompañamiento a quienes se sienten solos y el alimento espiritual, que nace de la Palabra y de los Sacramentos, a todos los que tienen hambre de Dios o necesitan encontrarse con Él para descubrir el verdadero sentido de su vida. Esta es la gran obra social que la Iglesia, nacida del mismo Jesucristo, quiere seguir realizando hasta el encuentro definitivo con el Padre.

3. Eucaristía: fuente del amor, de la co-munión y del servicioLa Eucaristía es para el cristiano, el memorial del amor de Dios hacia cada ser humano, que se manifiesta en la entrega de su Hijo Jesucristo. Al participar con fe en la celebración eucarística nos unimos profundamente a Cristo y recibimos de Él la fuerza y el amor necesarios para vivir nuestra entrega generosa y servicial a los hermanos. En cada Eucaristía, actualizamos sacramentalmente este misterio de amor, pero un día al año, el día del Corpus Christi, lo hacemos con una especial solemnidad. Por eso, en esta jornada, la Iglesia celebra también el día de la Caridad, puesto que anunciamos y celebramos con profunda fe que de la Eucaristía mana la fuente de todo amor y santidad.

La Iglesia, inundada de alegría, adorna, canta, proclama y adora a Cristo muerto y resucitado en el sacramento de la fe y de la comunión. Él es el origen, camino y meta que puede dar sentido a toda existencia hu-mana y que muestra la vocación a la que es llamado todo cristiano. Jesús nos da re-almente su Cuerpo y su Sangre, verdadero maná, que alimenta nuestra vida y la llena de sentido nuestra peregrinación por este mundo hacía la patria celestial.

Este trabajo de transformación del mundo no podemos llevarlo a cabo solos. Necesi-tamos de todos y particularmente de nues-

tras autoridades políticas, civiles, económi-cas y religiosas. Necesitamos personas con mucha paciencia, con la mirada puesta en los más frágiles de nuestra sociedad, y con una firme voluntad de llegar a acuerdos y de aplicarlos.

4. Comunidad misionera al servicio de los pobresDesde la comunión con quienes sufren a causa de la enfermedad o de la muerte de sus seres queridos, y desde la cercanía a tantas personas que carecen de lo necesario para vivir dignamente, el Señor nos invita a dejarnos alcanzar por Él, a compartir su mesa, a ser sus discípulos y, llegado el mo-mento, nos anima a salir en misión. No po-demos quedarnos bloqueados por el dolor. El Señor nos llama constantemente a ser discípulos misioneros, a salir a los caminos y encrucijadas de la historia para convocar a todos, especialmente a los desesperanza-dos, a los pobres y excluidos, a los que ex-perimentan la violencia y la persecución, y a los que habitan en las diferentes periferias de nuestro mundo.

Quienes se preguntan dónde está la Iglesia en estos momentos, pueden dirigir su pre-gunta a los pobres, a los enfermos, a los discapacitados, a los que están solos, a los ancianos abandonados, a los que buscan sentido en medio de la oscuridad, a los que han perdido un familiar querido, a tantos que buscan a alguien que les escuche… Ellos han encontrado el rostro de la Iglesia en la acogida de los miembros de Cáritas y de tantas otras entidades de Iglesia, en los hospitales, los comedores, los centros de acogida y las residencias de ancianos de parroquias y de diversas institucio-nes eclesiales. Ellos la han encontrado en tantos hombres y mujeres creyentes, que también son la Iglesia, y que se gastan y desgastan por edificar un mundo más justo, más fraterno, más humano y más abierto a Dios. La han encontrado en tantos médicos, enfermeros, auxiliares, transportistas, far-macéuticos, policías, militares, muchos de ellos católicos, que son también la Iglesia. La Iglesia, con la ayuda del Señor, seguirá realizando este servicio diariamente, con humildad, sin pretender ocupar las prime-ras páginas de los periódicos.

14 de junio, Corpus ChristiHoy 14 de junio se celebra la festividad del Corpus Christi. Este es el mensaje que han publicado los obispos de la Subcomisión Episcopal de Acción Caritativa y Social, el mensaje con motivo del Día de la Caridad.

6 7

“Càritas vol ser un referent eclesial a l’àmbit social, amb el qual les persones i comunitats de l’Església de Mallorca s’hi sentin identificades, i un espai de participació social i de compromís del voluntariat”(Visió de Càritas).

58 Càritas parroquials

46 Punts d'acollida

20 Activitats per infants, joves i famílies

22 Activitats per a majors

11 Activitats per a dones

23 Altres activitats grupals (horts, espais familiars, etc)

24 Activitats formatives bàsiques (clases d’idiomes, tallers formatius…)

32 Activitats de formació i orientació sociolaboral

26 Centres de Distribució d'Aliments (CDA) i rebosts solidaris

199 Contenidors de roba

12 Botigues solidàries i punts de venda parroquials

390 Accions de participació i sensibilització a la comunitat (campanyes, fires, xerrades, treball en xarxa)

TRAMUNTANA-PONENT

PALMA PONENT

131483711935

24-

231313106146165

893

102

8761

PALMA LLEVANT

PLA-NORD

LLEVANTMIGJORN

131483711935

19-

120

53--11315

34-

66 76--12253

173

44

73-1-2212

162

35

32

95

6 4

L’ACCIÓ SOCIAL AL TERRITORISOM CÀRITAS8.787 Persones acompanyades1.039 Persones voluntàries72 Persones contractades5.928 Nº donacions507 Socis504 Donants

PALMA 6.243

PART FORANA 2.544

PERSONES ACOMPANYADES %6.243 Arxiprestats de Palma 71%862 Arxiprestat Pla-Nord 9,8%749 Arxiprestat Llevant 8,6%247 Arxiprestat Migjorn 2,8%686 Arxiprestat Tramuntana-Ponent 7,8%

PROJECTES ESPECÍFICSTaller formatiu de confecció Koluté

EINES x Inserció, empresa d'inserció

Taller de recuperació de Juguetes i Paper

Taller  Bona Traça

Taller de recuperació de Bicicletes

Servei d'assessoria jurídica

AIO (acollida, informació i orientació)

Espai Joana Barceló

Menjador social "Sor Isabel Bonnín"

1

5

2

6

3

7

4

8

9

LES PERSONES QUE ACOMPANYAM

“La persona és el centre de la nostra acció. Defensam la seva dignitat, reconeixem les seves capacitats, impulsam les seves potencialitats i promovem la seva integració i desenvolupament” (Dels Valors de Càritas Mallorca)

8.787 PERSONES ATESES A L’ANY 201950,6% PERSONES NOVES

NACIONALITATS MÉS REPRESENTATIVES

1000 1500 2000 2500 30005000

EspanyaColòmbia MarrocSenegalVeneçuelaNigèriaBolíviaNicaraguaArgentina PerúEquador CubaParaguai Brasil Mali

PERSONES ATESES2.6601.56986647638431030825621920813612312112197

64,5 % Extracomunitaris

31 % Espanyols

3 % Comunitari no espanyol

1,5 % Altres (familiars de comunitari, extracomunitaris familiar de comunitari)

CIUTADANIA

GRUPS D’EDAT MÉS REPRESENTATIUS79,2 % En edat laboral (16 a 64 anys) 6.957

31,2 % Joves de 18 a 35 anys 2.739

26,8 % Majors de 45 anys en edat laboral 2.352

17,6 % Menors de 18 anys 1.544

4,8 % Majors de 65 anys 426

DONA 59%

HOME 41%

CONVIVÈNCIAParelles amb fills/es

Persones soles

Monoparental

Altres tipus de parentiu

Sense relació de parentiu

Parelles sense fills/es

Sense llar

30,3 % 1.54523,4 % 1.19315,1 % 769 11,6 % 5949,8 % 502 8,2 % 4171,6 % 81

SITUACIÓ LABORAL

Inactives Actives

1% Per compte pròpia 3% Sense contracte (economia submergida)6,4% Per compte d’altri

61,6% Aturats28%

72%

SITUACIÓ LEGAL SIGNIFICATIVA1,18 % 40,85 % 7,31 %13,24 %Persones refugiades o sol·licitants d’asil i/o refugi (96 persones)

Persones amb permís de residència i treball (594 persones)

Persones en situació irregular (3.319 persones)

Persones amb permís de residència (1.075 persones)

8 9

INGRESSOSSubscriptors, donants, llegats 605.973,13 € Aplicació de Llegats anys anteriors 464.750,00 €Campanyes parròquies, entitats religiones 667.528,47 €

Entitats privades 145.346,90 € Vendes productes i serveis realitzats 245.925,01 €

Altres (extraordinaris) 85.360,99 € Fons Europeu 72.380,57 € Estat 24.897,90 € Govern Balear 428.354,61 € IMAS (Consell de Mallorca) 229.613,30 € Ajuntaments 257.941,18 € TOTAL 3.228.072,06 €

RECURSOS INVERTITSAcció base 1.660.583,14 € Ocupació i economia social 956.672,55 € Cooperació internacional 144.965,29 € Serveis transversals 563.267,48 € TOTAL 3.325.488,46 €

RESULTAT EXERCICI - 97.416,40 €

TOTAL AJUDES I BEQUES 513.497,97 € 100,00%

Per habitatge 179.695,66 € 34,99%Per necessitats bàsi-ques 158.278,36 € 30,82%

Per educació 23.330,53 € 4,54%Per transport 9.576,38 € 1,86%Per salut 7.359,39 € 1,43%Diverses 3.591,99 € 0,70%Material formació 5.727,02 € 1,12%

387.559,33 € 75,47%

AJUDES DIRECTES A PERSONES I FAMÍLIES

Tallers Inserció 95.413,24 € 18,58%Cursos 13.225,40 € 2,58%Procés i diverses 17.300,00 € 3,37%

125.938,64 € 24,53%

BEQUES DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ

ADMINISTRACIÓ

#CADA GEST COMPTAL’acció de Càritas és posible gràcies als gestos desinteressats de moltes persones. Fer-se de Càritas és tenir un compromís amb les persones i apostar per una societat més justa.

Pots fer-te Voluntari/aPots fer un donatiu o fer-te soci/a

CAIXABANK >> ES04 2100 O011 8902 0098 3959 CAIXA COLONYA >> ES46 2056 0004 4610 0167 7119 BANCA MARCH >> ES97 0061 0029 1912 0102 0116 Bizum >> Donatius amb el codi 38191www.caritasmallorca.org / 971 717289

Pots col·laborar com a entitat o empresaPots deixar un llegat o herència

Tots els GESTOS fan possible que Càritas continui acompanyant a milers de persones.

Si en la vida quotidiana i rutinària CADA GEST COMPTA, en temps extraordinaris i convulsos el gest més senzill es transforma i multiplica. En situacions en què la ciència mostra els seus límits i els nostres cossos, tota la seva fragilitat, dir GRÀCIES des de Càritas pot ser la millor expressió pel camí recorregut plegats i el crit d’ànim i exigència davant temps on el gest de cadascú comptarà infinitament...

C/ Seminari, 4- Palma | T. 971 717 289 | www.caritasmallorca.org facebook.com/CaritasDiocesanaDeMallorca @caritasmallorca Caritas Diocesana de Mallorca

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Exercicis on line i presencials per a aquest estiu de la Companyia de JesúsEls exercicis espirituals neixen de l’experiència personal de sant Ignasi de Loiola, pelegrí a la recerca de la voluntat de Déu.

El camí cap al desconfinament obre la possi-bilitat de tornar a oferir en els Centres d’Es-piritualitat i Cases l’experiència dels Exercicis Espirituals, una experiència habitual que molts cristians solen realitzar aprofitant les vacances dels mesos de juliol i agost. Pensant en aquells grups més vulnerables a la COVID-19, que al-gunes de les Cases d’Exercicis veuran limitat el seu aforament i que no totes podran obrir, els jesuïtes llancen, juntament amb l’oferta presencial, altres propostes de tandes d’exer-cicis on line.

La passada Quaresma, el confinament va impulsar els jesuïtes a llançar la campanya de propostes pastorals sota el hasghtag #encasaconDios. Seguint aquesta línia, llancen aquest estiu #asolasconDios, l’oferta de l’Àrea de Cen-tres d’Espiritualitat i Cases d’Exercicis Espirituals (Sector de Pastoral) per a realitzar els exercicis espirituals de Sant Ignasi en els propers mesos de ju-liol i agost i estar uns dies a soles amb Déu. Els exercicis espirituals neixen de l’experiència personal de sant Ignasi de Loiola, pelegrí a la recerca de la voluntat de Déu. Des de fa cinc segles han estat una manera d’ajudar a la trobada amb Déu en la pròpia vida, en el camí únic i irrepetible de cada per-sona, i han ajudat innombrables homes i dones a trobar la voluntat de Déu i a donar sentit a les seves vides. El programa #asolasconDios es compon de l’oferta on line i de l’oferta presencial que faciliten —amb les degudes adaptacions de distanciament social i de protecció higiènica i sanitària— al-guns dels centres i cases d’espiritualitat de la Companyia (Loiola, Manresa, Salamanca, Dos Hermanas-Sevilla, Celorio-Astúries, Javier, Pedreña-San-tander). Aquestes tandes es poden consultar a les respectives pàgines webs. Oferta on lineDurant la passada Setmana Santa, a causa de la situació de confinament, la Companyia de Jesús va llançar la seva primera oferta d’exercicis en línia de 8 dies, en què van participar 400 persones i que va ser valorada molt positi-vament. Ara, a causa de les restriccions personals i d’aforament després de la pandèmia, s’han embarcat en aquesta nova proposta on line. S’ofereixen 6 tandes d’exercicis espirituals de vuit dies de durada idònies per a laics, re-ligiosos i religioses i sacerdots, que ja hagin realitzat exercicis. Els directors són els jesuïtes José Antonio Ruiz Cañamares, David Cabrera, Toni Català i Cristóbal Jiménez. I una tanda d’iniciació enfocada a joves adults (18-30 anys) de cinc dies. Com són aquests Exercicis en línia? L’exercitant rebrà a l’hora que es determini, al començament del matí i al començament de l’ho-rabaixa de cada dia, un correu electrònic amb un enllaç que li donarà accés a un vídeo de YouTube (només disponible 24 hores) on podrà seguir els punts per l’oració. També rebrà en pdf un esquema dels punts per a l’oració i els suggeriments dels textos bíblics amb què pregar. Encara que l’ideal és que l’exercitant compti amb un acompanyant presencial, qui ho desitgi podrà rebre acompanyament espiritual en línia a través d’aquestes eines gratuïtes: Skype, Google Meet i Zoom. Les celebracions de l’Eucaristia es poden se-guir diàriament presencialment si l’exercitant té l’ocasió, o bé també online. Les inscripcions per als exercicis espirituals on line estaran obertes fins al 26 de juny a aquesta https://asolascondios.infosj.es

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

El bisbe Sebastià visita el Santuari de LlucCoincidint amb la solemnitat de la Santíssima Trinitat.

Com un pelegrí més, Mons. Sebastià Taltavull visità la Mare de Déu de Lluc el passat 7 de juny, coincidint amb la solemnitat de la San-tíssima Trinitat. Allà presidí l’Eucaristia do-minical acompanyat per l’equip del Santuari de Lluc i nombrosos pelegrins que aprofitaren per passar el dia en el santuari marià. En aquest dia que es recorda el “Misteri més important, de la nostra fe, la Santíssima Trinitat”, Mons. Taltavull recordà que “Jesús ens ensenya que hem de tractar Déu amb senzillesa i proximi-tat: Déu vol establir una relació interpersonal de veritat i d’amor amb cada persona que ha creat”. Així, el reflex més clar d’aquest mis-teri el trobam en la contemplació de la famí-lia, quan se’ns convida a “contemplar aquest amor i quedar sense paraules davant l’amor de Déu que se’ns ha revelat”.

10 1110 11

SOLEMNIDAD DEL CORPUS CRISTI ASANTORAL de la setmana

SOLEMNITAT DEL CORPUS A COMENTARI a l’Evangeli

Lectura del llibre del Deuteronomi8, 2-3. 14b-16a

Moisès digué al poble: -«Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor, i veure si observaries o no els seus manaments. Et va afligir fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge, que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un raig d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»

Salm responsorial (salm 147)Glorifica el Senyor, Jerusalem.

Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint 10, 16-17

Germans: El calze de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és, per ventura, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, ¿no és, per ventura, comunió amb el cos de Crist? El pa és un. Per això tots nosaltres, encara que siguem molts, formam un sol cos, ja que tots participam d’un mateix pa.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan6, 51-58

En aquell temps, Jesús digué als jueus: -«Jo som el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: -«¿Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: -«Vos ho dic amb tota veritat: Si no menjau la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un vertader menjar, i la meva sang és una vertadera beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viu-ran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que varen menjar els vostres pares. Ells varen morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

Lectura del libro del Deuteronomio8, 2-3. 14b-16a

Habló Moisés al pueblo y dijo: Recuerda el camino que el Señor tu Dios te ha hecho recorrer estos cuarenta años por el desierto, para afligirte, para ponerte a prueba y conocer tus intenciones: si guardas sus preceptos o no. Él te afligió haciéndote pasar hambre y después te alimentó con el maná -que tú no conocías ni conocieron tus padres- para enseñarte que no sólo de pan vive el hombre, sino de todo cuanto sale de la boca de Dios. No sea que te olvides del Señor tu Dios que te sacó de Egipto, de la esclavitud, que te hizo recorrer aquel desierto inmenso y terrible, con dragones y alacranes, un sequedal sin una gota de agua; que sacó agua para ti de una roca de pedernal; que te alimentó en el desierto con un maná que no conocían tus padres.

Salmo responsorial (salmo 147)Glorifica al Señor, Jerusalén.

Lectura de la 1ª carta del apóstol san Pablo a los Corintios 10, 16-17

Hermanos: El cáliz de nuestra Acción de Gracias, ¿no nos une a todos en la sangre de Cristo? Y el pan que partimos, ¿no nos une a todos en el cuerpo de Cristo? El pan es uno, y así nosotros, aunque somos muchos, formamos un solo cuer-po, porque comemos todos del mismo pan.

Lectura del santo Evangelio según san Juan 6, 51-58

En aquel tiempo, dijo Jesús a los judíos: -Yo soy el pan vivo que ha bajado del cielo: el que come de este pan vivirá para siempre. Y el pan que yo daré es mi carne para la vida del mundo. Disputaban entonces los judíos entre sí: -¿Cómo puede éste darnos a comer su carne? Entonces Jesús les dijo: -Os aseguro que, si no coméis la carne del Hijo del Hombre y no bebéis su sangre, no tenéis vida en vosotros. El que come mi carne y bebe mi sangre tiene vida eterna, y yo lo resucita-ré en el último día. Mi carne es verdadera comida y mi sangre es verdadera bebida. El que come mi carne y bebe mi sangre habita en mí y yo en él. El Padre que vive me ha enviado y yo vivo por el Padre; del mismo modo, el que me come vivirá por mí. Éste es el pan que ha bajado del cielo; no como el de vuestros padres, que lo comieron y murieron: el que come este pan vivirá para siempre.

Avui, tot el missatge que hem d’escoltar i viure està contin-gut en “el pa”. El capítol sisè de l’Evangeli segons sant Joan refereix el miracle de la multiplicació dels pans, seguit d’un gran discurs de Jesús, un fragment del qual escoltam avui. Ens interessa molt entendre’l, no solament per a viure la festa del “Corpus” i el sagrament de l’Eucaristia, sinó també per a comprendre un dels missatges centrals del seu Evangeli. Hi ha gentades afamades que necessiten pa. Hi ha tota una humanitat abocada a la mort i al buit, desproveïda d’espe-rança, que necessita Jesucrist. Hi ha un Poble de Déu creient i caminant que necessita trobar-lo visiblement per a seguir vivint d’Ell i assolir la vida. Tres classes de fam i tres experi-ències de sacietat, que corresponen a tres formes de pa: el pa material, el pa que és la persona de Jesucrist i el pa eucarístic. Sabem que el pa més important és Jesucrist. Sense Ell no podem viure de cap manera: «Sense mi no podeu fer res» (Jn 15,5). Però Ell mateix volgué donar menjar al famolenc i, a més, en feu d’això un imperatiu evangèlic fonamental. Segurament pensava que era una bona manera de revelar i verificar l’amor de Déu que salva. Però també volgué fer-se accessible a nosaltres en forma de pa, per tal que, els qui encara caminam en la història, romanguem en aquest amor i assolim així la vida. Volia abans de res ensenyar-nos que hem de cercar-lo i viure d’Ell; volgué demostrar el seu amor tot donant menjar al famolenc, oferint-se assíduament en l’Eucaristia: «Els qui mengen aquest pa, viuran per sempre» (Jn 6,58). Sant Agustí comentava aquest Evangeli amb frases agosarades i plàstiques: «Quan hom menja el Crist, es menja la vida (...). Si, doncs, us separau fins al punt de no prendre ni el Cos ni la Sang del Senyor, cal témer que morireu».

Dilluns, 15. Dilluns de la setmana XI i III del saltiri. Sant Bernat de Menthon, santa Germana. Missa: 1R 21, 1-6; Sal 5, 2-3. 5-7; Mt 5, 38-42.

Dimarts, 16. Dimarts de la setmana XI. Sants Quíric i Julita, sant Aurelià, santa Lutgarda. Missa: 1R 21, 17-29; Sal 50, 3-6a. 11. 16; Mt 5, 43-48.

Dimecres, 17. Dimecres de la setmana XI. Sant Diògenes, sants Nicandre i Marcià, sant Rainer. Missa: 2R 2, 1. 6-14; Sal 30, 20. 21. 24; Mt 6, 1-6. 16-18.

Dijous, 18. Dijous de la setmana XI. Sants Marc i Marcel·lià, sant Leonci, sant Gregori Barbarigo. Missa: Sir 48, 1-15; Sal 96, 1-7; Mt 6, 7-15.

Divendres, 19. El Sagrat Cor de Jesús. Sant Romuald, sants Gervasi i Protasi, santa Juliana Falco-nieri. Missa: Dt 7, 6-11; Sal 102, 1-4. 6-8. 10; 1Jo 4, 7-16; Mt 11, 25-30.

Dissabte, 20. L’Immaculat Cor de la Benaurada Verge Maria.Sant Metodi, sant Gobà, sant Joan de Matéola. Missa: 2Cr 24, 17-25; Sal 88, 4.5. 29-34; Lc 2, 41-51.

Diumenge, 21. Diumenge XII de durant l’any i setmana IV del saltiri. Sant Lluís Gonzaga, sant Ramon de Roda, sant Joan Rigby. Missa: Jr 20, 10-13; Sal 68, 8-10. 14. 17. 33-35; Rm 5, 12-15; Mt 10, 26-33.

12

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

AGENDADel 14 al 21 de juny 2020

19 DIVENDRESTROBADA SACERDOTALTrobada de tot el presbiteri de Mallorca a la Catedral de Mallorca. Homenatge als preveres que enguany han celebrat el 25 i 50 aniversari d’ordenació. A les 11 h.

20 DISSABTECASA D’ESPIRITUALITAT SON BONORecés/trobada de 10 a 18 h. Tema: “La pandemia vista desde Pente-costés”. A càrrec del P. Norberto Alcover, SJ. Més informació: 971 40 30 41.

¡Dejemos que solo hable el amor!

«Que las luchas se calmen fraternal-mente, que el odio sea vencido por el amor y la venganza deje paso al perdón». Lo decimos en la plegaria eucarística de reconciliación. Y tam-bién, dirigiéndonos a Dios, pedimos

«que de la misma manera que nos has congregado en la mesa de tu Hijo, reúnas también a los hombres y mujeres de cualquier lengua o país, de cualquier raza o cultura, en el banquete de tu reino, en el mundo nu-evo, donde resplandece la plenitud de la paz; allí, po-dremos celebrar la unidad perfecta y la reconciliación sin fin». Amor, perdón, comunión, concordia, paz, unidad, reconciliación: ¡Qué mensaje más completo! ¡Qué hoja de ruta tan atractiva y creíble! ¿Nos vemos capaces de apuntarnos a ello y hacer juntos este ca-mino?

Son muchos los aspectos de la vida que en el Día del Corpus Christi, fiesta del Cuerpo y la Sangre del Señor, reclaman la presencia cristiana de una comu-nidad que, por voluntad de Jesús, se reúne en torno a una mesa de hermanos para revivir el mismo gesto de partir el pan y repartirlo para que todos podamos comer y reponernos con la fuerza de su alimento. Por eso también pedimos a Dios «que nos acepte con su Hijo y que en este convite fraternal, que es la Euca-ristía, nos conceda su Espíritu que haga desaparecer todo aquello que nos divide». ¡Es tan claro y transita-ble el camino que Jesús nos propone!

Cuando hemos presenciado con dolor y tristeza la muerte del afroamericano George Floyd me ha ve-nido de golpe a la memoria el asesinato de Martin Luther King y de tantos otros por motivos raciales, flagrante atropello de los derechos humanos a la vida y a la igualdad entre las personas. Ante este hecho, no podemos hacer otra cosa que condenar todo acto vio-lento. Antes hemos pedido «que las luchas se calmen fraternalmente, que el odio sea vencido por el amor y la venganza deje paso al perdón», oponiendo a toda violencia y odio el gesto eucarístico de Jesús, que es la máxima expresión de su amor como el acto supre-mo de entrega de la propia vida en la Cruz y que, con la Resurrección, se actualiza en la Eucaristía.

Participando, pues, de este sacramento del amor nos implicamos en la dinámica de su entrega y vivimos la mística de su carácter social de transformación personal y colectiva. Estamos ante el misterio de la intimidad de Dios, que es Amor, hecho realidad en la vida de cada uno y celebrado en la Eucaristía. De esta fuente de vida nace toda la acción caritativa de la Iglesia, de la que Cáritas es la institución visible. Por ello, acogemos a todos sin ningún tipo de discri-minación y vemos en cada persona a Jesús que nos dice «tuve hambre y sed, estaba desnudo, enfermo y en la cárcel...». Preguntémonos si lo hemos atendido o no, qué hemos hecho. Es la práctica de la caridad y la razón de ser de la práctica eucarística.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Entorno de silencio y retiro para sus Ejercicios on line en ValldemossaSi debido a las circunstancias de este año, Ud. ha decidido realizar Ejercicios on-line, Pureza de María en Valldemossa le ofrece un entorno de silencio y retiro para que los pueda hacer durante el mes de agosto.

Le ofrecemos:• Ambiente de silencio y retiro.• Celebración de la Eucaristía diaria en la

casa o asistiendo a la Parroquia.• Dos capillas y un oratorio.• Habitación individual con baño com-

pleto y conexión wi-fi.• Posibilidad de ir imprimiendo los docu-

mentos de los Ejercicios on-line.• Menú y horario de comidas adaptado a

sus necesidades. Mesas individuales en el comedor. Posibilidad de desayunar al aire libre.

• Orientación sobre rutas de paseos.• Disponibilidad de piscina en la casa. Turnos individuales.• Duración y fechas adaptadas a sus necesidades.• Aforo máximo para esta actividad en estas condiciones: 12

personas.

Para más información e inscripciones: Margarita Rafael, RP, 649591795 o mgtarafael@gmail.com. Puede visitar la web www.pmaria-valldemossa.org