1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 14 - 05 d’abril de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Sense rams ni palmes

No ho hauríem pensat mai, un inici de Setmana Santa sense rams ni palmes, sense la simbòlica entrada de Jesús a Jerusalem. Acostumats al ritme litúrgic que cada any ens introdueix a la vivència de la setmana gran per als cristians, aquesta vegada, quan ja no hi ha el revestiment exterior dels elements festius, ens hem de plantejar com viure-ho sense perdre el sabor d’allò que és essencial, quan prou vegades sol restar més discret que allò que és accessori. Malauradament, la Setmana Santa, en l’argot popular, i per a certs ambients un tant descristianitzats, ha quedat re-duïda a pura ornamentació exterior i amb poca vivència interior, la qual cosa dificulta entendre el Misteri que s’hi celebra.

Començam una Setmana Santa diferent, amb un diumenge sense processó de rams i palmes, només la celebració de l’Eucaristia entorn de la Creu de Jesús; amb un Dimecres Sant, on a la Missa Crismal no hi seran físicament presents ni els capellans, ni els diaques, ni el conjunt del Poble de Déu; amb un Dijous Sant sense lavatori dels peus ni processó

a la Casa santa, només amb l’Eucaristia; amb un Divendres Sant, on celebrarem la Passió del Senyor en una austera acció litúrgica, sense afegits ni escenificacions, contemplant en la Creu de Jesús tots els qui han mort i pregant per ells; un Dissabte Sant amarat de silenci, com el de molts de dies, però que ens conduirà a la celebració vespertina de la Vetla Pasqual on, enmig de tanta dificultat viscuda per mor del coronavirus, celebrarem el triomf de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort, en l’Eucaristia de la Resurrecció, després que la lectura de la Paraula de Déu ens hi porti. I el matí del Diumenge de Pasqua, amb la celebració de l’Eucaristia, que haurà de seguir il·luminant els nostres passos i confortar-nos com fins ara amb la fortalesa de la fe, el consol de l’esperança i l’ardor de la caritat.

Certament una Setmana Santa diferent i sense la vistositat de les processons, però on hi ha tot el que necessitam per a viure-la en cristià, il·luminats per la Paraula de Déu, llegida, meditada i pregada, i reconfortats pels sagraments de l’Església, encara que siguin rebuts espiritualment i amb sincera intenció. Arribarà el moment de tornar a la normalitat i de prendre nova consciència d’allò que tenim i potser no havíem valorat prou. L’exercici quaresmal que estam fent, i que d’alguna manera continua, mirem de viure’l cada dia amb la llum pasqual i la força de la resurrecció del Senyor, que s’han fet presents enmig del nostre poble i en el nostre cor per a donar-nos vida i donar-nos-la amb abundància, com diu Jesús.

Acostumats a una forma de processionar, aquesta Setmana Santa viurem un altre tipus de processons dins els hospitals, les clíniques, les residències d’ancians i dins cada una de les nostres cases, allà on els malalts i tota persona són acollits amb amor, portats amb més afecte i acció caritativa que quan peregrinam pels carrers de les nostres ciutats i viles. Ser confrare i confraressa –que vol dir germà i germana– ho haurem de ser tots i totes, ja que és el que els cristians estam cridats a ser. Per això, i davant tot el que estam vivint per mor de la pandèmia, pensem sincerament davant Jesús clavat a la Creu i Ressuscitat, quin canvi de rumb interior i exterior Déu em demana per a ser fidel a la vocació cristiana?

2 33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Liderazgo del papa Francisco en tiempos de pandemiaFelio José Bauzá Martorell

La fortaleza de ánimo es uno de los pilares del liderazgo ig-naciano. Siendo consciente de que la adversidad se halla pre-sente en la vida de las personas, el fundador de la Compañía de Jesús advirtió a jesuitas y a laicos que no es admisible el desánimo para un creyente. Esto nos conduce a que, allí donde no llega nadie, ninguna autoridad pública, allí debe haber un cristiano: en las fronteras de la pobreza extrema, de la marginación, de la desesperación, de la miseria, de la injusticia…, en todas esas fronteras debe estar presente la Fe. A pesar y hasta en contra de cualquier desánimo.

La Bendición extraordinaria Urbi et Orbi del Papa Francisco con ocasión de la pandemia global es un ejemplo de liderazgo. La imagen es sobrecogedora: en la inmensidad de una plaza de San Pedro desierta y lluviosa, un hombre solo sube la pendiente, renqueando, hasta un escenario en el que aguarda su secretario. La simbología no puede ser más expresiva: el papa lleva una cruz plateada del Buen Pastor, que un sacerdote iraquí tenía en su mano cuando fue decapitado por no renunciar al cristianismo; y una silla de madera le espera en el escenario en lugar del trono dorado de sus predecesores.

El papa Francisco explica en su homilía que el hombre se ha visto sorprendido por la tempestad, como los discípulos en la barca, y que se siente frágil y vulnerable, que tiene miedo, que no ha escuchado los mensajes del mundo. Y que en me-dio de esta desolación la salvación está en la Fe, porque solo la Fe calma la tempestad.

El papa se dirige a venerar la imagen de la Salus Populi Romani y del Cristo de San Marcello. Ninguna de las dos Imágenes resulta escogida al azar. La Salus Populi Romani es la Protectora del Pueblo Romano, que la tradición atribuye a los primeros cristianos. Por su parte en 1519 la Iglesia de San Marcello de la Via del Corso fue devorada por completo por un incendio. El edificio se redujo a escombros y únicamente sobrevivió este Cristo, y la lámpara de aceite situada a su costado, que seguía encendida después de todo. Con ocasión de la peste de 1522 los romanos sacaron el Cristo en peregrinación durante días, en contra del criterio de las autoridades, que querían evitar la propagación, y al regresar la imagen a la iglesia la peste se erradicó. Por último, Francisco dio la bendición urbi et orbi con la Eucaristía en alto, haciendo la señal de la Cruz mientras sonaban las campanas de San Pedro y de toda Roma.

Frente a unos gobernantes sobrepasados por la pandemia, entre la inacción, la acción tardía y la vacilación, Francisco ha dado una lección de liderazgo, de discernimiento y de un mensaje de profundo calado que no podemos dejar de escuchar, aun desde el laicismo más imperante o la frivolidad más recalcitrante. Que cunda el liderazgo del Papa Francisco, que hagamos nuestro su liderazgo, para entre todos reconstruir el mundo y hacer que regrese a sus raíces más humanas, justas y solidarias.

MÉS INFORMACIÓ: www.museuartsacredemallorca.org

El Museu d’Art Sacre de Mallorca comença a caminarEl Capítol Catedral de Mallorca, juntament amb el Bisbat de Mallorca, decidí substituir la cerimònia d’inauguració del Museu d’Art Sacre de Mallorca per un format de portes obertes.

El Museu d’Art Sacre de Mallorca obrí les seves portes per donar la benvin-guda a tots els visitants. Amb aquesta inauguració culminà un any de canvis de l’anteriorment denominat Museu Diocesà, al qual se l’ha dotat de noves condicions museístiques més adaptades als temps actuals. El Capítol Cate-dral de Mallorca, juntament amb el Bisbat de Mallorca, decidí substituir la cerimònia d’inauguració del Museu d’Art Sacre de Mallorca, prevista per al 12 de març, per un format de portes obertes que evitàs aglomeracions, seguint les directius establertes per l’Estat espanyol en matèria sanitària.

El 12 de març es pogué visitar el museu entre les 18:00 i les 21:00 hores, quedant així inaugurat. Els visitants pogueren recórrer les diferents sales i gaudir de la bellesa del museu. Igualment, quedaren ajornades les conferències vinculades a la inauguració fins a una nova data que es comunicarà oportunament.

El Museu En primer lloc s’ha optat per un canvi de denominació, que implica a la vegada un canvi respecte de la seva orientació i conceptu-alització. I és que un museu d’art sacre és aquell que estructura la seva col·lecció a partir de peces que tenien en el seu origen una funció litúrgica i de culte i que, una vegada que perden aquesta funció, passen a ser exposades per a la seva conservació, divulgació i contemplació.

D’acord amb aquesta orientació, el Museu d’Art Sacre de Mallorca presenta un nou discurs museològic basat en els pilars de la teologia cristiana: Jesucrist, Mare de Déu, Església i sants, esdevenint així un museu que explica el cristianisme. L’exposició permanent, dividida en quatre espais, ha estat concebuda com una exposició oberta, que estigui permanentment en moviment i circulació, de forma que s’hi puguin integrar altres peces procedents d’altres parròquies, monestirs o convents de la Diòcesi, possibilitat així el coneixement i la valorització del conjunt del patrimoni artístic religiós de Mallorca.

Entre les peces que formaran part de l’exposició cal destacar, per una banda, les obres mestres de la col·lecció del Museu, algunes ja exposades amb anterioritat, com el retaule de Sant Jordi, la taula de la Passió o el drac de na Coca, però també d’altres que for-men part del fons però que no s’havien exposat mai. Per altra banda, s’han incorporat a l’exposició, en forma de depòsit, diverses peces de gran valor procedents de la Seu, com la taula de la Trinitat, un dels dotze tapissos flamencs o els valuosos Rimmonims. Primera exposició temporalCoincidint amb la inauguració del Museu d’Art Sacre de Mallorca, es presentarà la primera exposició temporal titulada “Del Mu-seu Arqueològic Diocesà al Museu d’Art Sacre de Mallorca. Més de 100 anys d’història”. Aquesta mostra ens farà viatjar en el temps, fent un repàs a la trajectòria del Museu i retent homenatge als episodis més importants de la seva història, com la seva fun-dació l’any 1906, la formació de la seva col·lecció o els projectes museològics que s’han duit a terme fins arribar als nostres dies.

Presència mallorquina a la XLI Trobada de Santuaris de Catalunya i BalearsS’hi tractà “el paper dels laics dins l’Església”.

Els dies 9, 10 i 11 de març va tenir lloc a la Diòcesi de Terrassa la XLI Trobada de Santuaris de Catalunya i les Balears. Hi participaren diversos santuaris de Ma-llorca. Es tractà “el paper dels laics dins l’Església”, un tema d’actualitat i tractat amplament al Congrés de Laics que tengué lloc el passat mes de febrer.

L’acolliment va tenir lloc al Centre Francesc Palau de Barcelona. També hi hagué temps per visitar el Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell.

La participació mallorquina va ser molt gratificant i enriquidora per la formació oferida i la consegüent posada en pràctica en cada lloc de culte que fa dels santu-aris, oratoris i ermites llocs especials on es dona resposta a les demandes de tants feels que els visiten.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

IB3 TV oferirà les celebracions de Setmana Santa en directe des de la Catedral de Mallorca

Davant l’excepcional situació que estam vivint, IB3 TV, en col·laboració amb el Bisbat de Mallorca, posa a disposició dels fidels les celebracions eu-carístiques de Setmana Santa des de la Catedral de Mallorca a través dels diversos canals de què disposa el canal autonòmic. Les eucaristies seran presidides pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, a porta tancada.

5 d’abril. Diumenge del Ram. Eucaristia a les 10:30 h per TDT

8 d’abril. Missa Crismal. Eucaristia a les 19 h per streaming (ib3.org/directe)

9 d’abril. Dijous Sant. Eucaristia a les 19 h per TDT

10 d’abril. Divendres Sant. Ofici a les 19 h per streaming (ib3.org/directe)

11 d’abril. Vigília Pasqual. Eucaristia a les 21:30 h per streaming (ib3.org/directe)

12 d’abril. Diumenge de Pasqua. Eucaristia a les 10:30 h per TDT

4 5

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

5

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

Oración en tiempos de pandemia

Desde el retiro de Cal Bisbe, confinado como todos y en silencio,pero abierto y con la voluntad de estar muy cerca de todos y de todas,

me pongo en tus manos, Padre entrañable y Dios de todo consuelo,pensando y orando por toda nuestra Iglesia y por nuestra sociedad.Somos parte de un cuerpo social que queremos que todo él goce de salud.

Llevamos días de confinamiento, de experiencia de desierto, en soledad.Solos, pero conectados, respondiendo a preguntas, solucionando casos.A lo largo del día, también muchos nos unimos en la oración y la conversación,con ganas de comunicarnos, hacernos sensibles, cultivando la empatía,poniéndonos al lado de los que están al frente de la lucha contra el mal.

Desde el primer momento, nuevos gestos de solidaridad van apareciendo.Los trabajadores de Cáritas atienden sin descanso a los más afectados.Casa de Familia acoge a los sin techo trabajando codo con codo con otras entidades,más sacerdotes se han ofrecido voluntariamente para acompañar a los enfermos,haciendo también un servicio de misericordia atendiendo a tanatorios y cementerios.

Es cierto que estos días has tocado y sigues tocando nuestros corazones.Lo haces abriéndonos a hacer el bien, a la solidaridad, a hacer gestos humanitarios.Haz que siempre pensemos más en los demás que en nosotros mismos.Es la fuerza de tu Espíritu que inunda nuestro interior y nos hace amar.¡Te pedimos, llenos de confianza, que nos mantengan en tu amor!

En muchos momentos te preguntamos: ¿Dónde estás?, ya que siempre te buscamos...Muchos te buscan y se lo preguntan: Haz que sepamos abrir más los ojos,Límpianos ¡toda catarata que nos impide ver bien, claro y limpio.Disipa la niebla del egoísmo, del acaparamiento, de la discriminación.Ábrenos a la realidad diaria y a las personas a las que debemos escuchar y servir.

Te seguimos preguntando, Padre entrañable y Dios de todo consuelo: ¿Dónde estás?Estamos ansiosos por querer tenerte cerca, sintiendo tu amor.Házselo sentir a nuestros hermanos y hermanas que están tristes y lloran,a los que son víctimas de esta terrible enfermedad y viven desconcertados,a quienes lo sufren en familia o estando lejos de sus seres queridos.

Un drama así, oh Dios que nos amas, lo queremos soportar contigo,porque sabemos que solo tú has vencido el mal, el pecado y la muerte.¡Sabemos dónde estás! Te manifiestas a través de muchos hombres y mujeres,hermanos y hermanas nuestros, que están arriesgando su vida y salud,que tienen muy claro que primero son los otros que servirse a uno mismo.

Jesús, hermano y amigo de todas y de todos los que luchamos desde nuestro lugar:A lo largo de tu vida en la tierra te hiciste una sola cosa con todos ellos,visitando, acogiendo, curando y relacionándote con todos, dándoles el don de la salud.Son miles y miles los que en la gravedad de su situación ahora te imploran.Son miles y miles los que están esperando tu presencia a través de nosotros.

Siempre que estoy en la capilla y miro la imagen de la Virgen de Lluc,pienso en el papel decisivo que han hecho nuestras madres a lo largo de la vida.Veo que su mirada, con su Hijo Jesús en brazos, llega a todo el mundo.Como lo hacemos bajo la advocación de la Virgen de la Salud en Sant Miquel,también las veo con su atuendo diferente y propio de cada santuario y pueblo.

A ella, la misma Madre de Jesús, de la Iglesia y de todo el pueblo cristiano,a ella levantamos el corazón, los ojos, y ponemos toda nuestra vida en sus manos.Tú, que corriste para ayudar a tu prima Isabel en su necesidad,ponte a nuestro lado y corre con nosotros para ayudar a los enfermos que sufren,a los que están más solos, a los ancianos en situación de riesgo, a los más vulnerables.

Madre entrañable, salud de los enfermos, refugio nuestro en momentos de prueba,En ti vemos a todos los médicos y profesionales sanitarios,hombres y mujeres, sanitarios que aguantan horas dando vida,poniendo en riesgo su salud en favor de los afectados por el mal del coronavirus.Sé para ellos y ellas, junto a todo el personal, apoyo y protección maternal.

Nos acosa también el riesgo de una «pandemia» económica sin precedentes.Trabajadores de empresas y autónomos, padres y madres de familia con hijos,hombres y mujeres preocupados por los mecanismos económicos sin alma.En el Evangelio descubrimos la dimensión social de nuestra fe que hemos de vivir,en él están las pautas solidarias de actuación, las actitudes para compartir.

Jesús, que nos has llamado «amigos» y no sirvientes, te queremos escuchar.En estos días de retiro en casa, de silencio, de oración más larga e intensa,nos estás diciendo muchas cosas que nos descolocan y abren un camino nuevo.Ayúdanos a optar por una economía de comunión y a invertir la pirámide,la que pone a los pobres en primer lugar y a los ricos al servicio de una nueva gestión.

Estos días en casa nos están abriendo los ojos a unos nuevos y perennes valores.Muchos lo manifiestan así: son aspectos más humanos no descubiertos antes.¿No será que en la vida que llevábamos habíamos olvidado lo esencial?Vencer las tentaciones, buscar y beber el agua que puede saciar la sed de sentido,el retorno a la casa del padre que siempre espera al hijo con los brazos abiertos. Sabemos que la oración sola no basta, que la ayuda directa es más necesaria.Pero debemos estar confinados en casa, en el silencio de la inactividad y del silencio.No se nos deja salir a estar más cerca de los que sufren y a ayudar como sea.¿Qué hacer? Nos preguntamos constantemente, buscando cómo responder mejor.De momento, sensibilidad, dando ánimos, haciéndonos cercanos y que lo noten.

Padre entrañable y Dios de todo consuelo, acompáñanos en estos momentos,que son de tristeza, de inseguridad, de experimentar como nunca la propia debilidad.Lo vemos en los ancianos de las residencias, en los enfermos de las UCI, más graves;lo vemos en las familias que no pueden despedir a los que acaban de morir,situaciones de tensión que necesitan respuestas de proximidad y de confianza.

Danos más fe, más esperanza, más caridad. Amén.

+ Sebastià Taltavull Anglada17 de marzo de 2020

Bisbe de Mallorca

6 76 7

DOMINGO DE RAMOS ASANTORAL de la setmana

DIUMENGE DEL RAM A

ProcessóLectura de l’Evangeli segons sant Mateu

21, 1-11Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Bet-Fagué, a la mun-tanya de les Oliveres. Allà Jesús va enviar dos deixebles amb aquest encàrrec: -«Anau al poble d’aquí davant, i trobareu tot d’una una somera fermada, amb el seu pollí. Desfermau-la i duis-los. Si qualcú vos deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida.» Tot això va suc-ceir perquè es complís lo que el Senyor havia anunciat pel pro-feta: «Digau a la ciutat de Sion: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, qualcant damunt una somera, damunt un pollí, fill d’un animal de càrrega.» Els deixebles hi anaren, feren lo que Jesús els havia manat, dugueren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi va pujar. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven bran-ques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava davant i que el seguia cridava: -«Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.» Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven: -«¿Qui és aquest?» La gent que anava amb ell responia: -«Es el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.»

MissaLectura del llibre del profeta Isaïes 50, 4-7

El Senyor m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre, em des-vetla l’orella, perquè escolti com un mestre. El Senyor m’ha parlat a l’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant ofenses i escopinades. El Senyor m’ajuda: per això no em don per vençut; per això par com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial (salm 21)Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 2, 6-11

Jesucrist, que era de condició divina no es volgué guardar ge-losament la seva igualtat amb Déu sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau i fer-se semblant als homes. Començà a portar-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per da-munt tot altre nom; perquè tothom, al cel, a la terra i davall la terra doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis recone-guin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu 26, 14-27, 66 (27, 11-54)

ProcesiónLectura del santo Evangelio según san Mateo

21, 1-11Cuando se acercaban a Jerusalén y llegaron a Betfagé, junto al monte de los Olivos, Jesús mandó dos discípulos, diciéndoles: -Id a la aldea de enfrente, encontraréis en seguida una borrica atada con su pollino, desatadlos y traédmelos. Si alguien os dice algo, contestadle que el Señor los necesita y los devol-verá pronto. Esto ocurrió para que se cumpliese lo que dijo el profeta: «Decid a la hija de Sión: Mira a tu rey, que viene a ti, humilde, montado en un asno, en un pollino, hijo de acémila.» Fueron los discípulos e hicieron lo que les había mandado Je-sús: trajeron la borrica y el pollino, echaron encima sus mantos y Jesús se montó. La multitud extendió sus mantos por el cami-no; algunos cortaban ramas de árboles; y alfombraban la cal-zada. Y la gente que iba delante y detrás gritaba: -¡Viva el Hijo de David! -¡Bendito el que viene en nombre del Señor! -¡Viva el Altísimo! Al entrar en Jerusalén, toda la ciudad preguntaba alborotada: -¿Quién es éste? La gente que venía con él decía: -Es Jesús, el profeta de Nazaret de Galilea.

MisaLectura del profeta Isaías 50, 4-7

Mi Señor me ha dado una lengua de iniciado, para saber decir al abatido una palabra de aliento. Cada mañana me espabila el oído, para que escuche como los iniciados. El Señor Dios me ha abierto el oído; y yo no me he rebelado ni me he echado atrás. Ofrecí la espalda a los que me golpeaban, la mejilla a los que mesaban mi barba. No oculté el rostro a insultos y saliva-zos. Mi Señor me ayudaba, por eso no quedaba confundido; por eso ofrecí el rostro como pedernal, y se que no quedaré avergonzado.

Salmo responsorial (salmo 21)Dios mío, Dios mío, ¿por qué me has abandonado?

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Filipenses 2, 6-11

Hermanos: Cristo, a pesar de su condición divina, no hizo alar-de de su categoría de Dios; al contrario, se despojó de su rango, y tomó la condición de esclavo, pasando por uno de tantos. Y así, actuando como un hombre cualquiera, se rebajó hasta someterse incluso a la muerte, y una muerte de cruz. Por eso Dios lo levantó sobre todo, y le concedió el «Nombre-sobre-to-do-nombre»; de modo que al nombre de Jesús toda rodilla se doble -en el Cielo, en la Tierra, en el Abismo-, y toda lengua proclame: «¡Jesucristo es Señor!», para gloria de Dios Padre.

Pasión de nuestro Señor Jesucristo según san Mateo 26, 14; 27, 66 (27, 11-54)

Dilluns, 6. Dilluns Sant. Sant Pere de Verona, sant Eutiqui, santa Gal·la. Missa: Is 42, 1-7; Sal 26, 1-3. 13-14; Jo 12, 1-11.Dimarts, 7. Dimarts Sant. Sant Joan Baptista de la Salle, sant Hegesip, sant Enric Wal-pole. Missa: Is 49, 1-6; Sal 70, 1-6. 15. 17; Jo 13, 21-33.Dimecres, 8. Dimecres Sant. Sant Amanci, sant Dionís de Corint, santa Júlia Billiart. Mis-sa: Is 50, 4-9a; Sal 68, 8-10. 21-22. 31. 33-34; Mt 26, 14-25.Dijous, 9. Dijous Sant. Sant Màxim, sant Demetri, sant Libori. Missa del Crisma: Is 61, 1-3a. 6a. 8b-9; Sal 88, 21-22. 25. 27; Ap 1, 5-8; Lc 4, 16-21. Missa de la Cena del Senyor: Ex 12, 1-8. 11-14; Sal 115, 12-13. 15-18; 1C 11, 23-26; Jo 13, 1-15.Divendres, 10. Divendres Sant. Dejuni i abstinència de carn. Sant Apol·loni, santa Magdalena de Canossa, sant Miquel dels Sants. Celebració de la Passió del Senyor: Is 52, 13 – 53, 12; Sal 30, 2. 6. 12-13. 15-17. 25; He 4, 14-16. 5, 7-9; Jo 18, 1 – 19, 42.Dissabte, 11. Dissabte Sant. Sepultura del Senyor. Sant Estanislau, sant Isaac, monjo, santa Gemma Galgani.Diumenge, 12. Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor. Sant Juli I papa, santa Teresa dels Andes, sant Josep Moscati. Vetla pasqual: Gn 1, 1 – 2, 2; Ex 14, 15 – 15, 1 (et al.); Rm 6, 3-11; Sal 117, 1-2. 16-17. 22-23; Mt 28, 1-10. Missa del dia: Fets 10, 34a. 37-43; Sal 117, 1-2. 16-17. 22-23; Col 3, 1-4 / 1C 5, 6b-8; Jo 20, 1-9 / (vespre) Lc 24, 13-25.

COMENTARI a l’Evangeli

Avui se’ns convida a contemplar l’estil de la reialesa del Crist salvador. Jesús és Rei, i precisament al darrer diumenge de l’any litúrgic celebrarem Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món. Sí, Ell és Rei, però el seu és un «Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia; Regne de justícia, d’amor i de pau». Reialesa sorprenent! Els homes, amb la nostra mentalitat mundana, no hi estam acostumats.

Un Rei bo, mansuet, que mira el bé de les ànimes: «La meva reialesa no és d’aquest món» (Jn 18,36). Ell deixa fer. Amb to despectiu i burleta, «el governador el va interrogar: ‘Tu ets el rei dels jueus?’. Jesús li respongué: ‘Tu ho dius’» (Mt 27,11). Més burla encara: Jesús és parangonat amb Barrabàs, i la ciu-tadania ha d’escollir l’alliberament d’un dels dos: «Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?» (Mt 27,17). I... prefereixen Barrabàs! (Mt 27,21). I... Jesús calla i s’ofereix en holocaust per nosaltres, que el jutjam!

Quan poc abans arribà a Jerusalem, amb entusiasme i senzi-llesa, «molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i encatifaven em terra. La gent que anava davant d’Ell i els qui seguien darrere cridaven: ‘Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!’» (Mt 21,8-9). Ara, però, els mateixos criden: «‘Que el crucifiquin!’. El go-vernador replicà: ‘Però quin mal ha fet?’. Ells cridaven enca-ra més fort: ‘Que el crucifiquin!’» (Mt 27,22-23). «‘Al vostre rei, he de crucificar?’. Els grans sacerdots respongueren: ‘No tenim cap altre rei fora del Cèsar’» (Jn 19,15).

Aquest Rei no s’imposa, s’ofereix. La seva reialesa està amarada d’esperit de servei. «No ve per conquerir la glòria, amb pompa i fastuositat: no discuteix ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, sinó que és mansuet i humil (...). No escampem davant d’Ell ni branques d’olivera, ni tapissos o vestits; vessem-nos nosaltres mateixos al màxim possible» (Sant Andreu de Creta, bisbe).

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Multitudinària festa de la Beata a SencellesLa multitud i el goig de la festa s’apoderaren de Sencelles durant la darrera setmana del mes de febrer en complir-se el 165è aniversari de la mort de Sor Francinaina.

Un any més l’associació Tia Xiroia, amb el suport de l’Ajun-tament, ha tengut cura de pensar i preparar el programa d’ac-tes i celebracions. Amb tot, ha quedat ben demostrat que l’amor i devoció a la Beata gaudeix d’excel·lent vitalitat. No sols demostrada per la gent del mateix poble, sinó també per centenars de devots seus que, venguts de molts indrets de Mallorca i també fora de Mallorca, aquests dies han omplert places i carrers de Sencelles. Dia 27 de febrer, de bon matí ja es notava l’ambient de festa per tots els racons del poble. Finestres i balcons eren endiumenjats amb domassos, les car-reres amb ramellers ufanosos i no foren poques les cases on s’hi podien veure retrats de la Beata. A les 10 del matí una bona repicada de campanes i la música dels diversos goigs que sonava per la megafonia del campanar donaven la ben-vinguda a la multitud de gent que arribava de fora poble. A les 10:30 h, aquesta omplia per assistir a la missa del matí, que coincideix aproximadament amb l’hora en què moria la Beata i que s’ha convertit amb el que popularment diuen la missa dels peregrins.

Acte seguit, a la plaça de les escoles velles de Can Bril s’or-ganitzà la tradicional ofrena floral. Innumerables persones hi varen participar. A la plaça de la Vila, després que tothom visitàs el convent de la Caritat per venerar el sepulcre de la Beata, Joan Carles Llabrés, director del Col·legi CIDE de Palma, feu el pregó de festes i la nina Llucia Lloret Gon-zález recità el poema l’Ofrena, del poeta Antelm Ferretjans. L’acte seguí amb l’ofrena de flors i una foto de família amb tots els que hi participaren. L’ofici solemne del vespre revestí tota la solemnitat i, altra vegada, una gentada omplí l’església parroquial. Presidí el bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, hi assistiren les autoritats municipals i el Consell General de la Congregació de Germanes de la Caritat. La Coral Sor Fran-cinaina interpretà la Missa de la Beata, l’agrupació Es Jonc ballà l’Oferta i alguns components dels grups Es Capoll Llarg i Qanarusa donaren vida a la cançó Xiroieta. Recordem que aquesta és una ofrena del jovent de Sencelles a la Beata Fran-cinaina. Tot va acabar amb el cant dels goigs, la veneració de la relíquia de la Beata i la xocolatada amb què l’Associació Tia Xiroia va voler obsequiar tots els presents.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Sin ramos ni palmas

Nunca habríamos imaginado un inicio de Se-mana Santa sin ramos ni palmas, sin la sim-bólica entrada de Jesús en Jerusalén. Acos-tumbrados al ritmo litúrgico que cada año nos introduce en la vivencia de la semana grande para los cristianos, esta vez, cuando ya no existe el ropaje exterior de los elementos fes-

tivos, hay que plantearse cómo vivirlo sin perder el sabor de lo que es esencial, cuando en ocasiones resulta más discreto que lo accesorio. Desgraciadamente, la Semana Santa, en la jerga popular, y para ciertos ambientes un tanto descristiani-zados, ha quedado reducida a pura ornamentación exterior y con poca vivencia interior, lo que dificulta entender el Miste-rio que se celebra.

Empezamos una Semana Santa diferente, con un domingo sin procesión de ramos y palmas, solo la celebración de la Eucaristía en torno a la Cruz de Jesús; con un Miércoles Santo, en el que en la Misa Crismal no estarán físicamen-te presentes ni los curas, ni los diáconos, ni el conjunto del Pueblo de Dios; con un Jueves Santo sin lavatorio de pies ni procesión a la Casa santa, solo con la Eucaristía; con un Viernes Santo, donde celebraremos la Pasión del Señor en una austera acción litúrgica, sin añadidos ni escenificaciones, contemplando en la Cruz de Jesús a todos los que han muerto y orando por ellos; un Sábado Santo empapado de silencio, como el de muchos días, pero que nos conducirá a la cele-bración vespertina de la Vigilia Pascual donde, en medio de tanta dificultad vivida a causa del coronavirus, celebraremos el triunfo de Jesús sobre el mal, el pecado y la muerte, en la Eucaristía de la Resurrección, después de que la lectura de la Palabra de Dios nos lleve a ella. Y la mañana del Domingo de Pascua, con la celebración de la Eucaristía, que deberá seguir iluminando nuestros pasos y confortarnos como hasta ahora con la fortaleza de la fe, el consuelo de la esperanza y el ardor de la caridad.

Ciertamente una Semana Santa diferente y sin la vistosidad de las procesiones, pero donde tenemos todo lo necesario para vivirla en cristiano, iluminados por la Palabra de Dios, leída, meditada y orada, y reconfortados por los sacramen-tos de la Iglesia, aunque sean recibidos espiritualmente y con sincera intención. Llegará el momento de volver a la norma-lidad y de tomar nueva conciencia de lo que tenemos y quizás no habíamos valorado suficientemente. El ejercicio cuares-mal que estamos haciendo, y que de alguna manera continúa, tratemos de vivirlo cada día con la luz pascual y la fuerza de la resurrección del Señor, que se han hecho presentes en me-dio de nuestro pueblo y en nuestro corazón para darnos vida y dárnosla con abundancia, como dice Jesús.

Acostumbrados a una forma de procesionar, esta Semana Santa viviremos otro tipo de procesiones en los hospitales, las clínicas, las residencias de ancianos y en cada una de nuestras casas, donde los enfermos y toda persona son acogidos con amor, llevados con más afecto y acción caritativa que cuando peregrinamos por las calles de nuestras ciudades y pueblos. Ser cofrade, que significa hermano, lo debemos ser todos y todas, ya que es lo que los cristianos estamos llamados a ser. Por ello, y ante todo lo que estamos viviendo debido a la pandemia, pensemos sinceramente ante Jesús clavado en la Cruz y Resucitado, ¿qué cambio de rumbo interior y exterior Dios me pide para ser fiel a la vocación cristiana?

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79