Fulls dels Enginyers núm. 287 (gener-febrer-març 2015)

DIA A DIA

20 octubre · novembre · desembre2014

EnginyersFulls delsgener · febrer · març 2015

Smart Cities,les ciutats

intel·ligents

La fusió dels centres tecnològics de Catalunya

Entrevista a Pere Homs, director del COEIC

La revolució tecnològica, energètica i social que està transformant ciu-tats com Copenhaguen o Barcelona planteja una nova manera de viure les metròpolis.

DIA A DIA


SabadellProfessional

PROmoure:T’abonemel 10%de la teva quota decol·legiat*.Abonar-te el 10% de la teva quota* de col·legiat fins a un màxim de100 euros l’any per compte és una manera de promoure els teusinteressos professionals, no et sembla?

Si ets membre del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya ivols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valorsprofessionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de lessolucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu,organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

PROJECTE 3.0

Fulls dels Enginyers 3

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

AEICPresident: Jordi Renom SotorraVicepresident 1r: Jordi Guix i ArmengouVicepresident 2n: Ricardo Granados i GarcíaSecretària: Olga Tomás i Huerva

COEICDegà: Jordi Guix ArmengouVicedegà: Josep M. Rovira i RaguéSecretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEICGirona: Joan JuanalsLleida: Joaquim LlopCatalunya Central: Mireia FélixTarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEICDirector general: Pere HomsConsell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Assessora de comunicació: Eva DíazCoordinació: Anna Carrió Redacció: Anna Carrió, Yolanda Viñals, Manel Gastó, Sònia Olivera i Marta TorresPublicitat: Pilar AlonsoFotografia: Isabel Marquès i Ester Pérez BrotoDisseny i maquetació: Anna CarrióCorrecció lingüística: Mercè MolinsImpressió: Vanguard Gràfic S.A.

Dipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

Fem el salt

Un any nou, ja som al 2015, enrere deixem un període de turbulències al qual hem intentat fer front, i com a bons pilots hem lluitat per preservar l’estabilitat de les nos-tres institucions, però el temporal ha estat tan fort que res ha quedat com abans.

La crisi ha estat dura, però també l’escenari europeu legislatiu ens ha deixat tocats. El mal temps ha conspirat perquè la nostra nau no tingués un camí fàcil, però hem lluitat, hem resistit, i ara volem fer un salt.

Continuem vetllant per la nostra professió, la nostra marca, per tots vosal-tres, que sou el motor central que fa evolucionar la nostra societat. Continu-em fent lobby, estant presents en els principals òrgans de decisió, treballant per a la bona praxi de la professió, oferint serveis de valor afegit, generant i impulsant coneixement; tenim veu i continuem sent escoltats.

Aspirem a ser un referent, un soci de confiança per a les empreses, els governs, les administracions i la societat en general.

Tenim molt camí guanyat, però encara ens queda molt per recórrer. Estem treballant per tal de redefinir els nostres valors i la nostra identitat, quin és el nostre perquè i la nostra raó de ser, i en què ens volem convertir.

Ja fa temps que vam encetar un camí d’obertura a la resta d’enginyeries, oferint-los la possibilitat d’ajuntar-nos perquè entre tots sumem. Sumem esforços, capacitats i recursos que ens ajudaran a ser més forts caminant plegats, fent xarxa, formant part d’una agrupació de professionals que ens aculli a tots, construint la casa comuna de tots els enginyers de Catalunya.

Recentment, hem fet una campanya per adreçar-nos als joves titulats de graus i màsters i convidar-los a venir a casa nostra, la casa dels enginyers, despullant-nos d’etiquetes i reivindicant que som enginyers. Entenem que el futur passa per la suma d’esforços, i ara és l’hora de la concentració i no pas de la dispersió. Volem créixer en força, amb talent, amb coneixement i experiència.

Continuarem apostant per la paraula Enginyers de Catalunya vinculant-la a una institució i una professió modernes, flexibles, de ràpida actuació i amb experiència i prestigi, que volen ser innovadores, emprenedores i amb futur.

Ara és el moment de fer un pas endavant. Estem preparats? Fem el salt? i

FOTO

: Est

er P

érez

Bro

to

JORDI RENOMPresident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

4 gener · febrer · març2015

EDITORIAL

L'ALTAVEU

“L’acte de benvinguda de nous col·legiats i associats m’ha permès sentir-me acollit en un gran col·lectiu present en molts sectors de la societat actual i que ofereix un nombre important de serveis i possibilitats als seus membres.”

David Pérez (enginyer industrial col·legiat núm. 18488)

Mantenir el Parc de la UdGEls col·legis d’enginyers de Girona que formen la Taula d’Enginyeria de les comarques gironines (TEG) demanen que la societat s’impliqui més per tal de mantenir i desenvolupar el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

La formació dels EIC 2015Si encara no has consultat tota l’oferta formativa que t’ofereix el Col·legi, ho pots fer visitant la pàgina: www.eic.cat/formacio. Al portal Update de formació contínua hi trobaràs tots els cursos per als professionals de l’enginyeria.

Llei de seguretat industrialEl passat 5 d’agost del 2014 es va publicar la Llei de la seguretat industrial dels Establiments, les instal·lacions i els productes, que estableix un nou model de gestió de la seguretat industrial a Catalunya.

EL SONÒMETRE

Una infraestructura que va canviar el nostre futur

Aquest any es commemoren els vint-i-cinc anys d’una infra-estructura que va canviar la relació del nostre territori amb l’aigua. Es tracta de la posada

en marxa de l’anomenat minitransvasa-ment de l’Ebre, que va permetre l’arribada d’aigua potabilitzada al Camp de Tarra-gona de manera regular. La concessió es va aprovar sobre la base d’aprofitar una part de l’aigua recuperada pel revesti-ment dels canals de rec dels marges dret i esquerre de l’Ebre. Es calcula que els canals perdien un 23% d’aigua que es va poder reaprofitar un cop impermea-bilitzats. Aquest projecte és el primer en la història hidrològica de l’Estat en què s’autoritza una concessió de cabals sense detracció directa del riu, un model de referència per obtenir aigua sense reduir el cabal de l’Ebre.

Disposar d’aigua regularment ha estat una eina clau en el desenvolupament del territori, tal com va dir el president de la Generalitat en l’acte de commemo-ració del 25è aniversari: “Això ha estat un win win multiplicat per 2”. Les comu-nitats de regants van veure una millora en l’eficiència dels canals, els municipis del Camp de Tarragona van disposar per primera vegada d’aigua amb regularitat i continuïtat, les indústries van assegurar el seu subministrament i totes les perso-nes que compartim aquest territori vam poder gaudir d’un dels béns més preuats: l’aigua. Però també es va guanyar en un altre aspecte: la infraestructura elèctrica construïda per al bombament del mini-transvasament va permetre millorar la continuïtat i la qualitat del subministra-ment d’energia elèctrica del Baix Ebre, el Montsià i el Camp de Tarragona. i

LLUÍS MAESTRE President de la Demarcació de Tarragona dels EIC

PROJECTE 3.0


El bàsquet és més que no pas cistelles i partits. Són les persones que comparteixen l’esforç,

que s’emocionen amb una nova jugada i que troben en aquest esport l’energia per continuar.

I ÉS QUE EL MÓN ÉS PLE DE BASKET LOVERS.

#BasketLover

ColegioIngsIndCataluña_195x265_S&S_Endesa_BLN_El_Greco_P_A_CAT.indd 1 02/10/14 16:45

DIA A DIA


Més que aigua

dese

nvol

upam

ent s

oste

nibl

e

Talent, coneixement i compromís.Aportem respostes adequadesper a una gestió més eficient.Compartim coneixement i genereminnovació. Treballem per un futurbasat en el compromís i lacooperació. SOLUCIONS INTEGRADES

DE L’AIGUA PER A UNDESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

PROJECTE 3.0


Més que aigua

dese

nvol

upam

ent s

oste

nibl

e

Talent, coneixement i compromís.Aportem respostes adequadesper a una gestió més eficient.Compartim coneixement i genereminnovació. Treballem per un futurbasat en el compromís i lacooperació. SOLUCIONS INTEGRADES

DE L’AIGUA PER A UNDESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE


SUMARI

Editorial de Jordi Renom, president de l’AEIC

03

Editorials de les Demarcacions i la Delegació

04

ReportatgeLa Smart City com a model eficient de ciutat

18ReportatgeGrup de Treball de Smart Cities dels EIC

24

OpinióEls directius poden fer lobby per la companyia en què treballen?

28

ReportatgeL’ITeC certifica els productes de construcció innovadors

26

El valor d’estar col·legiatParticipa a les institucions dels EIC

10

Projecte 3.0L’AQPE

12Parlem als mitjans

16

ReportatgeL’edifici de l’ETSEIB fa 50 anys

30

OpinióSOS, necessitem més enginyers i enginyeres!

34ReportatgeEl gran Teatre del Liceu premiat per la seva visió globla de la gestió energètica

36Notícies d’actualitat dels EIC

38

PROJECTE 3.0


OpinióEl Silicon Valley del sud d’Europa?

42

Mútua dels EnginyersOpinió financera

60CEECEl Clúster d’Eficiència Energètica renova la seva Junta Directiva

64GT Facility ManagementEl FM, un generador autèntic de valor

67DGNBLa certificació DGNB, present en el WSB 2014

66AMCTAICPreimis Bonaplata 2014

68

Has de saberLa seguretat industrial a Catalunya

72Dia a dia,Actes i jornades dels EIC

74

En famíliaEls bombetes celebren el Nadal

92

La TemptacióProductes a la teva mida

96

Enginyeries del mónUna ciutat flotant

98

Serveis OcupacionalsDesenvolupa el teu equip

70

ReportatgeDENN, 130 anys innovant en deformació per rotació

44

OpinióL’evolució de la contractació de serveis

46

Entrevista a Pere Homs, director del COEIC

48

Borsí

97

ReportatgeColomer-Rifà, des de Torelló a tot el món

52

ReportatgeEls grans centres tecnològics catalans es fusionen

54OpinióVandellós I: ara ha fet vint-i-cinc anys que hava tancar l’activitat

56

AQPECap a un mercat de competències professionals?

65

Viu l’AssociacióOfertes i serveis per als EIC

94


EL VALOR D’ESTAR COL·LEGIAT

Les possibilitats de participació en activitats de l’Associació/Col-legi d’Enginyers és força àm-plia. A la secció de Participació del web (www.eic.cat/participar/comissions) hi ha la llista de co-missions a les quals lliurement ens podem inscriure mitjançant la mateixa pàgina web, pràcti-

cament a totes elles. La participació en les comissions no està limitada només al nostre col·lectiu, per la qual cosa sol haver-hi dues butlletes d’inscripció, una per a enginyers i una altra per a no enginyers. És potestat del president de la comissió corresponent fo-mentar en major o menor grau l’emergència

de grups de treball i regular-ne l’autonomia pel que fa a la dinàmica de la pròpia comis-sió. En un extrem, tenim comissions que es reuneixen periòdicament i en les quals els grups de treball els formen un subconjunt dels seus membres i mitjançant un portaveu informen a la resta de les seves activitats. En l’altre extrem, hi ha comissions en què els grups de treball funcionen autònomament amb un coordinador, amb la possibilitat de trobades conjuntes en forma de sopar anual o similar.

Voldria fer una reflexió respecte a les di-nàmiques de les comissions i dels grups de treball. Les comissions ens apareixen per un procés que va de dalt a baix, és a dir, de tipus

Xavier PiEnginyer industrial col·legiat núm. 7785Comissió de Política Industrial i Innovació TecnològicaGrup de Treball Embedded Systems

CONTACTE* [email protected]

FOTO: Isabel Marquès

Participa a les institucions dels EICAnima’t a crear un grup de treball

PROJECTE 3.0

“Més enllà dels aspectes logístics i d’or-ganització, els EIC aposten per continuar impul-sant el debat i la col·laboració entre professio-nals coneixedors dels diferents àmbits”


top-down, en què la junta de presidents de comissions decideix la seva creació. Es po-dria dir que se segueix un procés racionalista dins d’un marc institucional que interacciona amb altres institucions del país i de la socie-tat. D’altra banda hi ha els grups de treball, que apareixen per un procés que va de baix a dalt, és a dir, de tipus bottom-up. Es podria dir que se segueix un procés evolucionari o darwinià iniciat per un grup de membres del nostre col·lectiu que considera adient la crea- ció del grup i que sobreviurà en la mesura que mantingui el vigor suficient per fer-ho.

La meva experiènciaPuc explicar la meva experiència pel que

fa al Grup de Treball Embedded Systems creat el mes d’abril del 2014. Fa uns quants anys em vaig inscriure en la Comissió de les Tec-nologies de la Informació i la Comunicació, que cobreix la visió de software i ús de les TIC però en menor mesura toca els temes d’in-formàtica de planta i processos d’automatit-zació. Per indicació del company Josep Amat em vaig inscriure en el Grup de Treball de Robòtica, en què es treballen aquests aspec-tes, però la qüestió específica dels sistemes encastats o embedded systems es considera implícit a la tecnologia de la robòtica. Arri-bats a aquest punt va emergir la possibilitat de crear un grup de treball específic dins de la Comissió de Política Industrial com a com-plement del grup de Robòtica que també for-ma part de la mateixa Comissió.

El procés seguit suggerit pel president de la comissió corresponent consisteix a rea-litzar una reunió constituent en la qual els membres fundadors del grup redacten una acta de reunió en què es determina el nom del grup, la llista dels membres fundadors, el nom del coordinador del grup, un apartat de visió i un apartat de missió. Un cop la propos-ta és acceptada, el grup queda oficialment constituït. A partir d’aquí se li prepara un apartat al web de l’Associació/Col·legi i se li assigna un interlocutor a través del qual es fan les convocatòries oficials de les reunions

i a qui se li dóna suport en totes les qües-tions logístiques com ara reserva de sales, organització d’esdeveniments, etc. Aquest interlocutor també és la persona a qui se li ha de lliurar l’acta de cada reunió que realitzi el grup de treball, la qual serà posteriorment enviada als membres del grup abans de la convocatòria següent.

Més enllà dels aspectes logístics i d’or-ganització, els EIC aposten per continuar impulsant el debat i la col·laboració entre professionals coneixedors dels diferents àmbits. En el nostre cas, el Grup de Treball Embedded Systems desenvolupa des del principi un document anomenat Document de consens que va evolucionant reunió rere reunió a l’espai de debat reservat a això on tot el que hi consta s’accepta per consens. En el document hi ha la definició adopta-da d’embedded systems, una classificació d’aquests prou flexible en què encaixin les diverses variants i sensibilitats, i un lema per dirigir la indústria: Embed or die.

Per part de la governança dels EIC hem rebut dues recomanacions. La primera és redactar les actes de reunió i els docu-ments interns en anglès. La segona és fun-cionar per cercles. En el nostre cas treba-llem en quatre cercles. El primer és el nucli dur format pels membres que assisteixen de manera regular i participen en l’organit-zació d’actes i activitats. El segon cercle el formen els membres que assisteixen oca-sionalment. El tercer cercle el formen els membres que gairebé mai no assisteixen presencialment però que volen estar-hi al corrent rebent les convocatòries, les actes de reunió i el document de consens. Fi-nalment, hi hauria una quarta corona que consisteix en les persones que assisteixen als actes que organitzem, que poden acce-dir a les presentacions i seguir les nostres activitats públiques.

Company, si creus que hi ha una àrea im-portant poc tractada a l’Associació que es vulgui impulsar i fer-ne networking, anima’t a crear un grup de treball! i


PROJECTE 3.0

El món professional i col·legi-al de l’enginyeria s’enfronta a canvis de gran transcen-dència que modifiquen l’esquema tradicional “un títol universitari, una pro-fessió i un col·legi profes-sional”. Aquests canvis es manifesten principalment

en els aspectes següents:• Reestructuració del sistema universitari

(Pla Bolonya), amb més de sis-cents títols d’enginyer (grau o màster).

• Liberalització de l’exercici professional amb la supressió de reserves d’activitat.

• Convergència de models professionals d’enginyeria en l’àmbit europeu.

• Llei de serveis i col·legis professionals (LSCP): l’esborrany d’avantprojecte in-corpora l’obligatorietat dels col·legis de col·legiació obligatòria d’oferir el servei de certificació de professionals, tant a col·legiats com a no col·legiats.

L’AQPE és una fundació sense ànim de lu-cre pionera a l’Estat i integrada per col·legis i associacions de professionals de l’engi-nyeria. Va néixer impulsada pels cinc col·le-gis professionals d’Enginyeria superior de Catalunya: Enginyers Agrònoms, Enginyers de Camins, Enginyers Industrials, Enginyers Informàtics i Enginyers de Telecomunicació. Actualment està integrada pels cinc funda-dors i Enginyers de Camins Estatal, Enginyers Industrials de Balears, Enginyers Tècnics Agrí-coles de Catalunya, Enginyers Tècnics Indus-trials de Girona, Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Enginyers Tècnics d’Obres Pú-bliques de Catalunya i Enginyers Tècnics de Telecomunicació, els quals representen un col·lectiu de cinquanta mil enginyers.

L’AQPE ofereix als professionals de l’engi-nyeria el certificat PEQ (Professional Engineer AQPE), un certificat professional amb un sis-tema inspirat en el model anglosaxó (que di-ferencia el títol acadèmic del títol professional) i conforme a l’ISO 17024 de certificació

L’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) és un dels projectes clau per al futur de les nostres institucions i pel nostre interès d’esdevenir un referent en la certificació dels professionals de l’enginyeria. Per això el 3.0 aposta i treballa de manera decidida per asso-lir-ne el reconeixement, nacional i internacional.

al servei dels professionals, la societat i l’empresa

AQPE

PROJECTE 3.0



Esther TomàsVocal de la Junta del COEIC, membre del Comitè Executiu de l’AQPE, presidenta de la Comissió d’Acció Professional i enginyera industrial col·legiada núm. 14441

CONTACTE* [email protected]

de persones. Estem en procés d’acreditació per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) com a Entitat Certificadora de Persones, amb expedient C-PE/23. Aquesta certifica-ció també vol facilitar la mobilitat interna-cional dels professionals de l’enginyeria.

Es tracta d’un sistema de certificació amb el mateix nivell d’exigència i rigor utilitzat per altres entitats reconegudes internacionalment, que certifica compe-tències i aptituds demostrades per aplicar coneixements. L’avaluació dels mèrits es fa davant d’un tribunal constituït a mida en funció de l’àmbit professional que es desitgi certificar.

La designació del nivell de certificació respon a: categoria per experiència + ni-vell numèric (exemple: Enginyer Professio- nal Nivell 4, Member Nivell 3...).

L’AQPE atorga una categoria per experi-ència tenint en compte cinc categories de certificació, segons els anys d’experiència professional significativa acreditats (da-vant de tribunal). I un nivell numèric te-nint en compte nou nivells de certificació, en què el nivell 9 és l’honorífic. El nivell numèric de la certificació es determina a partir de tres conceptes:• Formació universitària (1, 2 o 3 en fun-

ció del títol universitari).• Experiència professional significativa:

cinc nivells suplementaris per experièn-cia professional acreditada i competèn-cies professionals (davant de tribunal).

• Formació continuada: un nivell per for-mació continuada de 60 ECTS o 750 hores. i


PROJECTE 3.0

El Certificat PE valora que un enginyer ha acreditat davant d’un-Comitè d’Avaluació que ha assolit satisfactòriament les competències professionals en aplicació dels co-neixements d’enginyeria, aplicació pràctica de l’enginyeria, gestió i lideratge, habilitats interpersonals i implicacions socials de l’engi-nyeria en els àmbits o subàmbits especificats.

Model de certificat

LA CERTIFICACIÓ• Posa en valor les competèn-

cies com a elements d’incre-ment: l’experiència professio-nal significativa, les habilitats professionals i la formació contínua.

• Reconeix la formació universi-tària de les competència que aporta: el nivell acadèmic (en-ginyer, enginyer tècnic, grau, màster), l’àmbit de coneixe-ment, l’especialitat...

• Comporta el compliment d’un codi de conducta comú a tota l’enginyeria.

L’ESCENARI• Proporciona un certificat de

Competència Professional.• Ens apropa corporativament a

altres models europeus de re-ferència i facilita la mobilitat.

• Ordena la professió.• Ens diferencia de la funció

que desenvolupa la Universi-tat: la Universitat emet títols universitaris i l’AQPE certifica professionals.

Certificació PE: Un model de certificació

internacional per als Enginyers

Industrials de Catalunya

certifica que

Javier Ayneto Gubert Doctor Enginyer Industrial

Universitat Politècnica de Catalunya

Segons mèrits aportats i contrastats, ha assolit la qualificació professional de

Enginyer Senior-Fellow Nivell 8

en l'àmbit

Gestiói subàmbit

Estratègia i gestió de la innovació

1019

28 Gener 2014

Javier Ferrandis Güell

PROJECTE 3.0


Els àmbits de coneixement són:• Acústica• Adquisició i Tractament de

senyal• Aeronàutica i Aeroespacial• Audiovisual i Multimèdia• Auditoria, Govern Corporatiu,

Risc i Control• Bioenginyeria• Control, Senyalització i Tele-

metria• Disseny Industrial• Edificació• Electrònica i Robòtica• Energia• Enginyeria de Sistemes Infor-

màtics• Enginyeria de Software• Enginyeria en general• Entorn Legal i Administratiu• Explotació Forestal• Explotació Minera• Geodèsia, Topografia i Carto-

grafia• Geologia i Geotècnia• Gestió• Hidràulica• Indústria Alimentària• Indústria del Formigó• Indústria Metal·lúrgica• Indústria Química• Infraestructures Aeroportuàries

• Infraestructures de Ferrocarrils• Instal·lacions• Materials• Mecànica de Màquines• Medi Ambient• Mobilitat i Transports• Naval• Ordenació Agrària i Paisatgisme• Organització i Negoci• Planejament Urbanístic• Ponts i Estructures singularrs• Ports, Costes i Enginyeria

Marítima• Posicionament i Radionave-

gació• Preses i Hidrologia• Producció Agrícola• Producció Ramadera• Radar i Teledetecció• Recerca, Ciència i Tecnologia• Seguretat• Serveis de Telecomunicació• Sistemes d’Informació• Transmissió de dades i Com-

putació• Túnels i Obres Subterrànies• Urbanitzacions• Vehicles• Vibracions• Xarxes i Sistemes de Telecomu-

nicació

Els subàmbits són camps d’actuació desenvolupats amb profunditat i d’acord amb organismes i entitats oficials (Facility Management, PAU, Incendis...). Ponden tenir caràcter tecnològic, científic, de gestió i funcional. En definitiva, qualseol subàmbit és possible si té interès.

La certificació fa referència a una trajectòria professional. Existeixen dife-rents categories que valoren en anys l’experiència professional (Enginyer Professional, Enginyer Professional Sènior, Enginyer Professional Sènior-Fe-llow i Honorífic-Fellow) i un nivell numèric que identifica aquesta experièn-cia professional, la formació universitària i la formació continuada. El nivell numèric de certificació varia entre 1 i 9. El nivell 9 és honorífic. L’ AQPE atorga el nivell honorífic, Honorary-Fellow, a eminències que s’han distingit per les seves actuacions en l’enginyeria o a individus que han destacat per les seves contribucions relacionades amb el món de l’enginyeria.

ALS ENGINYERS• Certifica l’experiència

professional a través d’un tercer independent.

• És un valor afegit per treballar en un entorn internacional.

• Dóna valor a l’experiència en la solvència professional.

A LA SOCIETAT• És útil per als clients de

l’enginyer, per a l’Adminis-tració i per a la societat.

• Informa sobre l’habilitació professional.

• Informa de les competèn-cies professionals de títols universitaris poc coneguts o poc explícits.

• Informa amb rigor, precisió i equanimitat, sobre el camp competencial dels diferents professionals de l’enginyeria.

Els beneficisA L’EMPRESA• Informa sobre les competèn-

cies dels diferents professio-nals de l’enginyeria.

• És un valor afegit per dur a terme treballs, amb un equip de professionals certificat per una entitat de prestigi.

A L’ADMINISTRACIÓ• Facilita el reconeixement

dels professionals davant de qualsevol tràmit oficial.


PARLEM ALS MITJANS

Durant agost, setembre i octubre hem tingut 58 intervencions en diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen: El Punt Avui, Cadena Ser i Catalunya Ràdio. Un cop més ens consolidem com a referents d’opinió en l’àmbit de l’enginyeria.

1 setembre · CADENA SER - BARCELONA HORA 14-14.20 hEconomia - Tot i que el transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit una caiguda d’usuaris, resulta que l’Autoritat del Transport Metropolità ingressa més diners per la venda de bitllets. Declaracions de Mateu Turró, catedràtic de Transports de l’Escola d’Enginyers de Camins, i Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials.

1 setembre · CADENA SER · L’HORA LEconomia - Tot i que el transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit una caiguda d’usuaris, resulta que l’Autoritat del Transport Metropolità ingressa més diners per la venda de bitllets. Declaracions de Josep Maria Rovira, vicedegà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

1 setembre · CADENA SER · EL BALCÓEconomia - Tot i que el transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit una caiguda d’usuaris, resulta que l’Autoritat del Transport Metropolità ingressa més diners per la venda de bitllets. Declaracions de Mateu Turró,

catedràtic de Transports de l’Escola d’Enginyers de Camins, i Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials.

2 octubre · CATALUNYA RÀDIO · L’INFORMATIU DEL MIGDIASocietat - Indignació a l’Ajuntament de Girona perquè Adif atribueix a problemes de la xarxa de clavegueram la inundació del túnel de l’AVE. Declaracions de Carles Ribas, regidor d’Urbanisme i Afers Ferroviaris, Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC i del comandant Carmelo Benito.

2 octubre · CATALUNYA RÀDIO · CATALUNYA VESPRESocietat - Crisi per la inundació de l’estació de l’AVE a Girona. Declaracions de Carles Ribas, regidor d’Urbanisme i Afers Ferroviaris de Girona, i Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC.

3 octubre · CATALUNYA RÀDIO · EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIOSocietat - Els enginyers industrials se sumen als arguments de l’Ajuntament de Girona i atribueixen a unes obres no acabades la inundació del túnel de l’AVE i desmenteixen la tesi d’Adif. Declaracions

de Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC, i Carles Ribas, regidor d’Urbanisme i Afers Ferroviaris de Girona.

3 octubre · CADENA SER · BARCELONA HORA 14-14.20 hSocietat - Adif anuncia que diumenge tornaran a circular els AVE entre Girona i Figueres. Declaracions de Carles Puigdemont, alcalde de Girona, Enric Cano, cap de bombers a Girona, i Robert Lluís, delegat del Col·legi d’Enginyers a Girona.

3 octubre · CADENA SER · HOY POR HOYSocietat - Els trens AVE entre Girona i Figueres encara no funcionen per les inundacions del cap de setmana. Declaracions de Carles Ribas, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona.

15 octubre · CADENA SER · EL BALCÓEconomia - Repsol està una mica més a prop de poder fer prospeccions petrolieres prop de la plataforma Casablanca. Declaracions de Josep Bertran, portaveu de Repsol, Josep Isern, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers, i Ramon Pérez, secretari del Col·legi de Geòlegs.

3 setembre · ECOTICIAS.COM · Máster en Gestión de Eficiencia Energética de IL3.

16 setembre · CASADOMO · El II Congreso Smart Grids publica su programa de ponencias.

16 setembre · ESMARTCITY.ES · Publicado el programa del II Congreso Smart Grids.

16 setembre · ESEFICIENCIA.ES · Se anuncia el programa para el II Congreso Smart Grids.

24 setembre · PRESSPEOPLE · Acte social de la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya.

26 setembre · PRESSPEOPLE · Techno-Lunch amb John Hoffman.

27 setembre · AJUNTAMENT DE RUBÍ · Rubí reivindica el pes de la seva indústria a l’acte social dels Enginyers Industrials de Catalunya.

28 setembre · RUBITV.CAT · Les empreses rubinenques BBraun i Brugarolas,

PROJECTE 3.0


1 agost · TECNO ENERGIA · Schneider Electric presenta las claves de la gestión de las smart grids.

13 agost · EXPANSIÓN · Fons d’Enginyers estudia siete nuevas start-up para invertir el año que viene.

16 setembre · DIARI MÉS TARRAGONA · El pintor Tito Figueras mostra el seu treball al Col·legi d’Enginyers Industrials.

17 setembre · DIARI MÉS TARRAGONA · Els 500 anys de Dames i Vells i els 250 del Chartreuse verd, en exposicions.

26 setembre · DIARI DE TERRASSA · Acto social de los ingenieros industriales.

1 octubre · DIARI DE GIRONA · Els millors de la Politècnica tenen premi.

1 octubre · DIARI DE TERRASSA · Los ingenieros industriales celebraron su acto social y reconocieron la labor de los veteranos.

2 octubre · DIARI DE GIRONA · Joan Gaya aborda Barcelona i l’aigua del Ter en un llibre que es presenta avui.

3 octubre · DIARI DE RUBÍ · Braun i Brugarolas, reconegudes per Enginyers Industrials de Catalunya.

4 octubre · LA RAZÓN · Mañana podría volver a funcionar el AVE en Girona.

4 octubre · LA VANGUARDIA · Pere Homs, nou director del Col·legi.

10 octubre · EL 9 NOU · Trobada dels patrocinadors del TAG.

23 octubre · DIARI DE GIRONA · Joan Juanals i Garcia, nou president del COEIC a Girona.

23 octubre · EL PUNT AVUI · Nou president dels enginyers industrials.

17 novembre · EL PUNT AVUI · De petit, tenia la dèria de desmuntar les coses.

guardonades per Enginyers Industrials de Catalunya.

30 setembre · RÀDIO RUBÍ 99.7 FM · Enginyers de Catalunya premia la tasca de dues empreses de la ciutat.

1 octubre · DIARI DE GIRONA · Els millors de la Politècnica tenen premi.

3 octubre · TECNONEWS · Comida con John Hoffman.

7 octubre · FCAF.CAT · Viatge a Argelers i visita a la Trobada Europea de Joves Modelistes.

7 octubre · FCAF.CAT · Conferència: Tecnologia del Metro.

7 octubre · FCAF.CAT · Xerrada: El Metro, 90 anys d’història.

7 octubre · FCAF.CAT · Visita guiada a l’exposició El bitllet, si us plau.

7 octubre · FCAF.CAT · Jornada de portes obertes al Museu del Ferrocarril.

7 octubre · FCAF.CAT · 10a Setmana del Tren a Catalunya organitzada per la FCAF.

7 octubre · FCAF.CAT · 10a Setmana del Tren a Catalunya.

8 octubre · FCAF.CAT · Jornada de portes obertes i encesa de la Marató al Museu del Ferrocarril.

8 octubre · FCAF.CAT· Conferència: Antecedents i projectes de l’arribada del metro.

8 octubre · FCAF.CAT · Visita guiada a la línia 9 del Metro de Barcelona.

9 octubre · FCAF.CAT · Acte d’obertura a la 10a Setmana del Tren.

13 octubre · FCAF.CAT · Cicle de conferències del 90è aniversari del Metro.

16 octubre · ARAVALLES · Bellavista inicia la rehabilitació de diverses finques gràcies al Pla de barris.

20 octubre · PRESSPEOPLE · Hoffman: “Barcelona ha de ser l’aparador de tot el que es pot fer amb els mòbils”.

22 octubre · PRESSPEOPLE · Comença un cicle de conferències per commemorar el

90è aniversari del Metro.

23 octubre · NACIODIGITAL.CAT · Joan Juanals, nou president dels enginyers industrials gironins.

23 octubre · EL PUNT AVUI · Nou president dels enginyers industrials.

30 octubre · CASADOMO · Más de 200 asistentes al II Congreso Smart Grids.

30 octubre - LA VANGUARDIAUna setmana dedicada al tren.

30 octubre - ESEFICIENCIA.ESEl II Congreso Smart Grids reúne a más de 200 profesionales.

31 octubre - FCAF.CATConferència: Barcelona a l’avantguarda dels metros del futur.

31 octubre - ESMARTCITY.ESEl II Congreso Smart Grids reunió a más de 200 expertos del sector.

31 octubre - ENERGUIA.COMMás de 200 asistentes al II Congreso Smart Grids.


REPORTATGE

TEXT: Yolanda Viñals · FOTO: Arxiu

Barcelona és una de les smart cities més ben posicionades al món perquè aplica la tecnologia per al benestar dels ciutadans amb un mínim cost i un màxim retorn.

La smart city com a model eficient de ciutat que millora la vida de les persones

SOM ENGINYERS


Volem millorar la ciutat a través de la tecnologia”. Amb aquesta contun-dència Josep Ramon Ferrer, director d’Estra-tègia TIC i Smart City de l’Ajuntament de Barce-lona, anuncia el que el seu departament fa per

la ciutat. “Ara està de moda parlar de smart cities, però fa anys que estem innovant. A la legislatura passada es va estendre la xarxa de Wi-Fi per la ciutat. Des del 2010 hi ha una aposta decidida per aquest model de ciutat i el 2012 Barcelona ja es va posicionar al món”.

En aquest sentit, alguns dels projectes més destacats són: el servei de teleassistència, que usen més de 70.000 persones els 365 dies de l’any i les 24 hores, pensat per a per-sones grans, dependents o amb discapacitat i que les connecta amb serveis d’urgència; els semàfors amb so per a les persones invi-dents; el projecte Radars, que és una xarxa de voluntaris del tercer sector atents que eviten l’aïllament de les persones grans i humanit-zen més la ciutat per tal de fer-la més soli-dària; el projecte Vincles que, a través d’una tauleta, dóna suport a les persones grans que viuen soles amb una xarxa de confiança que es crea en el seu entorn, o els Ateneus de Fa-bricació, espais dedicats a la pedagogia de la tecnologia i a la seva aplicació en el dia a dia dels ciutadans.

Són moltes les ciutats que treballen entorn a aquesta tecnologia aplicada que s’anome-

na smart city. Des de fa quatre anys Fira de Barcelona organitza la Smart City Expo que el passat novembre va tancar amb les seves mi-llors xifres: 400 ciutats, 242 empreses i més de 10.000 visitants (43% més que a la pri-mera edició). Les novetats presentades més mediàtiques van ser nous drones per a emer-gències mèdiques, llambordes intel·ligents o cotxes urbans híbrids i de tres rodes.

Fins i tot, diverses ciutats d’arreu del món van triar Barcelona per donar a conèixer al-gunes de les seves transformacions. És el cas, per exemple, de Copenhaguen. Aques-ta ciutat treballa per ser la primera capital amb CO2 neutral al món el proper 2025. Kim Spiegelberg Stelzer, consultor del projecte, explica que hi treballen des del 2009. Tam-bé treballen en una Big Data Infraestructure, una plataforma de dades completa de la ciu-tat que funciona sense finançament públic mitjançant l’intercanvi de dades entre com-pradors interessats. No tots els projectes d’aquesta ciutat nòrdica són de cost zero, però s’intenta que aquest sigui el menor possible per a les arques municipals. “Gran part dels projectes de smart city s’integren en altres projectes de ciutat per minimit-zar-ne el cost”, diu Spiegelberg.

Altres propostes de ciutats que van des-tacar a la fira van ser les de Medellín (per la reconversió del riu en un cinturó verd per a la ciutat), Rio de Janeiro (pel monitoratge permanent de la ciutat per a la prevenció i situació d’emergències), Santiago de Xile (per l’eficiència energètica a fanals, reg i Wi-Fi),

FOTO: Ajuntament de Barcelona


REPORTATGE

“Es faran app per a robots com ara es fan per a mòbils”Els investigadors treballen per-què els resultats ajudin a millorar la vida de les persones. Ho explica Alberto Sanfeliu Cortés, investi-gador de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) i cate-dràtic de la Universitat Politècni-ca de Catalunya (UPC).

Quan podrem veure robots per la ciutat de Barcelona?

Un robot és un sistema que es mou. Hi ha força prototips que s’estan provant, sobretot a ciutats japoneses com Osaka. Ara hi ha un problema d’autonomia. Pri-mer en veurem amb rodes, perquè són més eficients. I també han de ser estruc-tures més toves, per si és té algun cop

amb ells. A Barcelona s’està evolucionant però caldrà canviar moltes coses per veure robots pel carrer, tant de legislació (per-què capten imatges, poden sobrevolar espai aeri, fan ús de l’es-pai públic...) com de pedagogia (caldrà educar sobre els usos dels robots per millorar la vida de les persones).

Hi ha experiències legislatives?A dos estats dels EUA s’ha aprovat circular amb cotxes autò-

noms i autoconduïts (sense conductor), però la llei indica que ha d’anar una persona dins per poder-los aturar. Són cotxes amb sensors, preparats per no xocar entre ells.

Podrem tenir robots a casa?Es faran app per a robots com ara es fan per a mòbils. I serà

el més normal. S’espera un creixement exponencial. Avança molt, però de moment als laboratoris. L’estructura mecànica estarà entorn dels mil o dos mil dòlars; després caldrà pagar el servei, com ara ens passa amb la telefonia mòbil.

Quina parcel·la laboral serà la que es preveu que puguin fer els robots?

És intel·ligència artificial que busca ajudar les persones: as-sistència a les cases i a tenir cura, informació als ciutadans, tasques d’emergència, transport urbà i acompanyament, reco-pilació d’informació... A la UPC treballem en el projecte URUS de robots en àrees urbanes (www.urus.upc.edu). Altres cen-tres treballen, per exemple, en els Dusbot, robots per millorar

Amsterdam (per la calefacció urbana a través de col·lec-tors de llum diürna com a nova font d’escalfor), Viena (per la reducció del CO2 a zero prevista per al 2050 i l’energia renovable com a font de subministrament, la targeta de transport urbà intel·ligent i la flota d’automòbils públics de baix consum).

“Tant en aquestes ciutats com a Barcelona es busca l’eficiència. Es repensen les accions perquè aportin mi-llores als serveis de manera transversal. I també es tracta d’internacionalitzar algunes idees i donar retorn a la ciu-tat”, explica Ferrer, director d’Estratègia TIC i Smart City de l’Ajuntament de Barcelona. I continua: “Barcelona s’asso-cia a innovació. Busquem empreses multinacionals per-què inverteixin a la ciutat, i amb aquestes millores d’efici-ència s’estalvia. També s’inclouen requeriments de smart city a les bases de concursos públics. Sempre que es pot,

es busca aliances amb empreses locals. Intentem que els més petits siguin subcontractats pels grans. Generar eco-sistema”, diu Ferrer. Amb aquestes fórmules, es destina menys de 2 milions d’euros del pressupost municipal ac-tual a projectes de smart city, segons Ferrer. Com a exem-ple, aquest responsable municipal explica que Barcelona compta amb 600 quilòmetres de fibra òptica a cost zero: “Cal previsió i demanar als plecs de les obres de reforma de carrers que s’hi inclogui un tub, un increment ridícul que tampoc infla els pressupostos de les obres”.

Per Laura Lahoz González, que treballa a Estratègia TIC i Smart City de l’Ajuntament de Barcelona, “és important destacar que no és que de cop i volta fem projectes in-tel·ligents”. I continua: “El que pretén tota l’estratègia de ciutat intel·ligent és coordinar sota un mateix paraigua la bona feina que fan els nostres companys de les diferents àrees de l’Ajuntament lògicament amb l’objectiu comú de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, sent més efici-ents i sostenibles a tots els nivells en la provisió dels nos-

“La revolució tecnològica i ener-gètica transformarà la ciutat en deu o quinze anys. Per exemple, es reduirà un 70% dels nivells ac-tuals de pol·lució amb els cotxes elèctrics”, segons Ferrer

SOM ENGINYERS


la higiene urbana, i al Japó en l’NRS Project, en què un robot ajuda a anar a comprar.

Els robots podran absorbir llocs de feina de persones amb menys preparació?

L’educació és fonamental i és responsabilitat dels governs que hi hagi accés públic a aquesta perquè els ciutadans tinguin competències. En els pròxims anys el món serà molt més tecnolò-gic i qui no estigui preparat, sí, competirà amb la tecnologia. Els robots poden ser autònoms, teleoperats o mixtos; és a dir, segons el cas cal una persona al darrere de la màquina, però per a certes tasques no és necessària preparació acadèmica. Feines mecàniques, rutinàries, de gran esforç físic sí que podran desaparèixer, per exemple, amb els exosquelets, uns cossos articulats que aixecaran pes i que l’ésser humà només dirigirà on s’ha de deixar la càrrega, o bé amb robots que apagaran incendis o netejaran el clavegueram de les ciutats en lloc que siguin persones les que facin aquestes tasques peri-lloses pel foc o pels gasos que poden inhalar. És, també, posar la robòtica al servei de les per-sones per facilitar-los el seu dia a dia i que pu-guin viure a través d’un robot; aquest és el cas de les cames articulades per a persones que no poden caminar.

Parlem de present o de futur?Pels investigadors, és present. La UPC té

el BCN Robot Lab on fem proves reals com si es tractés d’una petita ciutat. La ciència de la robòtica i la tecnologia no es pot parar. Si no ho fem nosaltres, es desenvoluparà des d’al-tres països que s’enduran aquesta indústria. La competència és global i si et despenges, perds moltes oportunitats.

Quin posicionament té Catalunya i Barcelona?

Catalunya està molt ben posicionada, però Barcelona és capdavantera i té molt reconei-xement i premis per la seva aportació en la investigació i el desenvolupament de projec-tes i idees.

Alguns exemples?Som col·laboradors del projecte europeu

ECHORD++, que porta la robòtica a qualsevol àrea de la vida i la posa a prova a ciutats reals. Es treballarà robòtica urbana i robòtica de sa-lut. Pel que fa a robòtica urbana, d’entre cator-ze projectes ha quedat seleccionat el proposat per Barcelona, que consisteix a crear un robot que inspeccioni el clavegueram de les ciutats

i que sigui replicable a altres ciutats europees abans del 2018. En el cas de la robòtica de sa-lut, d’entre divuit propostes també va guanyar la idea treballada des de Barcelona que con-sisteix en un robot geriàtric.

També som partners en el projecte Arcas des de fa tres anys, que són investigacions pioneres al món en robots aeris com, per exemple, els drones. Ara per ara funcionen amb bateries i aquesta és la principal limita-ció. S’està treballat en un drone amb quatre braços articulats per poder suportar el pes d’una persona i ajudar a evacuar-la en cas d’accident.

Els robots seran màquines o podran sentir?A través dels sensors els robots poden fer

prediccions, prendre decisions i avançar-se al que fan les persones perquè puguin ajudar de manera més eficient. És un treball basat en els algoritmes. També s’estudia com fer-los empàtics a través de la forma, el tacte, la veu i les reaccions.

Un projecte més futurista és el CEEDS, que investiga com els robots podran ajudar els humans a través del subconscient quan de-tectin la reacció de les persones a certs inputs externs. i

Alberto Sanfeliu amb TIBI/DABO: robots creats per la UPC amb disseny d’estruc-tura d’ESDI (2007-2008).

“Podrem viure la vida a través d’un robot”



REPORTATGE

tres serveis i gestió dels recursos de la ciutat”. Des del departament en el qual ella treballa es posa ordre i es coordinen els projectes de la ciutat per atreure talent i inversió.

A banda de la seva feina a l’Ajuntament de Barcelona, Lahoz també col·labora al City Protocol que neix l’any 2012 arran d’un work- shop i que cerca racionalitzar el creixement de la ciutat de manera comuna, col·laborativa i compartida amb altres ciutats. “Fins ara la fi-losofia és més acadèmica que econòmica. Es comparteixen experiències. L’essència de les ciutats. Es comparteix la feina feta i s’aprèn d’altres experiències”. Ara mateix, City Pro-tocol té tres grups de treball i s’estan fent propostes per crear-ne de nous. Laura Lahoz lidera, des de l’Ajuntament de Barcelona i in-clòs en el City Protocol, un d’aquests grups que treballa en el Sentilo, una plataforma de sensors.

La ciutat de Barcelona és un referent de smart city i està ben posicionada al món. “El que més sorprèn a ciutats com Munic, Milà o Boston del model Barcelona és la part més social que implica viure millor a la ciutat. La tecnologia aplicada persegueix innovar per fer més eficient la ciutat. Quan la tecnologia és un fre o et complica la vida, ja no té sentit. Els tecnòlegs som els principals responsa-bles”, diu Josep Ramon Ferrer. Entre d’altres reconeixements, la Fundació Bloomberg de

Nova York ha premiat el projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona com a millor apos-ta tecnològica. “La tecnologia ben portada és un avantatge. Cal reciclar-se”, afirma Ferrer. Barcelona ho promociona, en part, a través dels Ateneus de Fabricació, que tenen el seu origen a Boston.

Per ell, és important fer pedagogia i positi-vitzar la tecnologia com a facilitadora de vida: “L’alfabetització va ser un repte; ara tenim el de saber usar aquestes eines tecnològiques. També els mòbils han estat facilitadors com ho seran els robots”. Barcelona és referent però també es fixa en altres models i ciutats. “A Barcelona hem volgut construir un model propi. Xangai o Corea estan molt ben valora-des, però no volem una Barcelona tan tecni-ficada. Barcelona és mediterrània”, diu Ferrer. Altres ciutats en què s’han fixat són Estocolm (per l’accessibilitat), Copenhaguen (per la sos-tenibilitat energètica), Boston (per la inclusió de la ciutadania en la gestió de la ciutat), París (pel mobiliari públic com les marquesines) i San Francisco (pels ecodistrictes que gene-ren barris autosuficients energèticament). No obstant això, Ferrer explica que el model més similar és el de Viena, ja que “actua de ma-nera discreta a molts àmbits de la ciutat com ara la mobilitat, les telecomunicacions o les dades obertes, i és un vertader model trans-formador de ciutat que la millora”. i

SOM ENGINYERS


La revolució tecnològica i social de les Smart Cities

Les Smart Cities ja fa temps que respiren a moltes parts del món. Boston, París, San Francisco, Co-penhaguen o Viena en són només un exemple. Barcelona ha aconseguit escalar posicions i fer-se un lloc de referència com a ciutat intel·ligent gràcies a la seva particular visió. Empreses, adminis-tracions i diferents agents implicats han aconseguit que la tecnologia convisqui amb l’aspecte més social d’una ciutat amb un objectiu comú: viure-hi bé. El verdader repte, però, no és crear sistemes

innovadors que recullin dades, o mecanismes perquè la recollida d’escombraries sigui eficient, sinó educar els ciutadans per convertir-los en ciutadans smart; aprendre a viure envoltats de dades i que a més siguin útils. En aquest sentit, l’Open Data juga un paper molt rellevant, ja que a les smart cities els ciutadans no només hi han de viure, sinó que també hi han de participar i l’han de governar. Aquesta espectacular revolució tecnològica i energètica ja està canviant la manera de funcionar de les grans metròpolis, però també dels entorns rurals, que veuen que amb l’aplicació de la tecnologia es pot arribar a l’eficiència i la sostenibilitat.

Els enginyers tenen un paper fonamental en tota aquesta amalgama de noves tecnologies, i els Enginyers Industrials de Catalunya ja fa temps que van posar fil a l’agulla i van formar el primer grup de treball d’Espanya sobre smart cities. Aquest grup ha esdevingut un excel·lent punt de trobada de professionals de diferents àm-bits i un mirador per no perdre’s les últimes novetats sobre smart cities de tot el món.

Jordi VericatMembre del Grup de Treball Smart Cities i enginyer industrial col·legiat núm.11726Contacte: * [email protected]


REPORTATGE

“L’enginyer indus-trial és clau per gestionar i coordi-nar la transversa-litat que ofereixen les smart cities”Llum Llosa coordina el Grup de Treball Smart Cities del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, únic a Espanya.

Elconcepte smart city és molt transversal a diferents àmbits de la ciutat en què el paper de l’enginyeria industrial és cabdal: en-llumenat, rec intel·ligent, mobilitat (vehicle elèctric), participació ciutadana, efi-ciència energètica als edifi-

cis i recollida de residus segons necessi-tats reals. “Per endegar-los calen les TIC, competència dels enginyers de teleco-municació, però un cop desenvolupades aquestes tecnologies som els enginyers industrials qui les gestionem”, explica Llosa, que considera que el col·lectiu dels enginyers industrials s’està introduint en el món de les smart cities.

És per aquest motiu que des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya s’ha creat un grup de treball amb diferents especialistes que ofereix formacions i jor-nades impartides per experts i que ajuda a donar a conèixer quines noves sortides professionals proporciona el concepte de les smart cities.

Es tracta d’un procés de transformació urbana a través de la generació i obtenció

massiva de dades que pot gestionar l’Ad-ministració pública per fer la ciutat “més innovadora, econòmica, eficaç i eficient”, considera Llosa. Per aconseguir-ho, és im-portant que “les empreses inverteixin en R+D i ajudin a reduir contaminació, a es-talviar diners amb sistemes més eficients per millorar serveis com els LED, a senso-ritzar els contenidors de residus, a opti-mitzar els sistemes intel·ligents de mobili-tat de la xarxa d’autobusos o a millorar el control telemàtic de la xarxa d’aigua”.

El Grup de Treball Smart Cities es fixa en diferents ciutats d’arreu del món. Per Llo-sa, Singapur o Masdar, als Emirats Àrabs, són models amb un alt nivell d’implanta-ció. A Europa, els millors exemples es tro-ben a Amsterdam i, a Espanya, a Màlaga, Santander, Barcelona, Sabadell o Sant Cu-gat, amb projectes força desenvolupats.

A banda, Llum Llosa destaca que obte-nir aquestes dades a través de la ciutada-nia i de les noves tecnologies és l’Open Data (dades obertes) i millora la partici-pació ciutadana. I si es vol seguir aquesta línia, la tecnologia permet la governança compartida de la ciutat; el que es coneix com a e-government (govern obert). i

TEXT: Yolanda Viñals · FOTO: Isabel Marquès

MANEL VILLALANTEEnginyer industrial col·legiat núm. 7726

MIQUEL SUBIRACHSEnginyer industrial col·legiat núm. 2329

SOM ENGINYERS


Marquesina smart city de Passeig de Gràcia

MIQUEL SUBIRACHSEnginyer industrial col·legiat núm. 2329

LLUM LLOSAEnginyera industrial col·legiada núm. 17046

JORDI VERICATEnginyer industrial col·legiat núm. 11726

NARCÍS ARMENGOLEnginyer industrial col·legiat núm. 10261

DANI VILAVEDRÀEnginyer industrial col·legiat núm. 15547

PERE PINAEnginyer industrial col·legiat núm. 3841

SERGI MARTÍNEZ-ABARCAEnginyer industrial col·legiat núm. 16163

FRANCESC PECANINSEnginyer industrial col·legiat núm. 17544


EMPRESA ADHERIDA

26

FERRAN PÉREZCap del Departament de Qualitat d’Em-preses. Enginyer industrial

CONTACTEITeC - Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunyac/ Wellington, 1908018 Barelona(933 093404www.itec.cat

Fins a la data actual, l’ITeC ha certificat prop de cent pro-ductes innovadors en el ter-ritori espanyol i cent a Europa (marcatge CE).

FERRAN BERMEJODirector tècnic i di-rector de l’àrea de la qualitat. Arquitecte

NÚRIA FONTCap de projecte. Enginyera industrial

MARÍA BENTOCap de projecte.Enginyera industrial

FRANCISCO DIÉGUEZDirector general.Enginyer de camins, canals i ports

SOM ENGINYERS


Parlar de productes de construcció és parlar de productes de naturalesa i funció molt diversa. Més enllà dels maons, hi ha diferents productes de construcció com els sistemes de posttesat de ponts, pintures intu-mescents de protecció contra el foc, equips industrialitzats d’edificació, senyals retroreflectants de carreteres, sistemes de façana ventilada o, fins i tot, una nova peça ceràmica amb atributs funcionals innovadors, entre d’altres, tots ells regulats pel Reglament europeu (UE) 305/2011 que estableix un llenguatge tècnic únic i harmonitzat a Europa que fa possible la lliure circulació a la Unió Europea dels productes que tin-

guin el marcatge CE.Pel que fa a la certificació de productes, l’Àrea de Qualitat de l’ITeC ofereix als fa-

bricants de productes de construcció i als diferents agents implicats en el procés constructiu (tècnics projectistes, empreses instal·ladores i administracions) diferents serveis complementaris en l’àmbit de la inspecció i formació ambiental, la certificació d’empreses instal·ladores (declaració ApTO, Aptitud Tècnica a l’Obra), la implantació d’esquemes de gestió de la qualitat en empreses o el suport tècnic a empreses en el procés d’innovació i desenvolupament d’un producte. Tots aquests serveis estan ori-entats a fomentar la innovació i la qualitat dels nous productes de construcció en un context de treball necessàriament internacional i posant especial èmfasi en els nous requisits ambientals, que actualment governen l’evolució del sector de la construcció. “Posem, doncs, a disposició de les empreses el nostre coneixement dels criteris i me-canismes reglamentaris europeus davant dels reptes d’innovació i internacionalització que els fabricants afronten”, assegura Jordi Roher Armentia, enginyer industrial col·le-giat i cap del Departament de Qualitat de Producte. “L’equip de treball de l’Àrea de Qualitat està format fonamentalment per enginyers i enginyeres industrials de diver-ses especialitats, que es caracteritzen per la seva capacitat d’avaluar un ventall molt ampli de productes de construcció que inclou tot allò que implica la seva fabricació i control de la producció”, afirmen María Bento Fernández i Núria Font Mas, enginye-res industrials col·legiades. També formen l’equip arquitectes i arquitectes tècnics, els quals aporten la seva expertesa i el seu coneixement del procés constructiu. i

SOM ENGINYERS


L’ITeC certifica els productes de construcció innovadors TEXT: Redacció


El llançament al mercat dels productes i sistemes innovadors de construcció sense normes de re-ferència a les quals acollir-se, es fa per mitjà de processos d’avaluació i certificació particularit-zats. L’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) desenvolupa aquesta activitat avaluadora, tant en l’àmbit espanyol com euro-peu, des de l’any 2000.

JORDI ROHERCap del Departa-ment de Qualitat de Productes. Geògraf i enginyer industrial

SANTIAGO DEL POZOCap de l’oficina EOTA. Arquitecte i arquitecte tècnic


OPINIÓ

Els directius poden fer lobby per la companyia

en què treballen?

Un dels poders més forts dels quals dis-posa una empresa és la força de l’equip directiu. Sense cap mena de dubte, bona part de la capacitat de resoldre problemes, generar noves estra-

tègies, potenciar la companyia, etc., està en mans dels directius.

Els directius són els que tenen la res-ponsabilitat de donar a conèixer l’em-presa fora del seu entorn més reduït, de comunicar-se i d’exercir influència sobre tots els públics de la companyia (clients, proveïdors, societat, administracions...). En definitiva, són la imatge de la compa-nyia a l’exterior i els resultats de la seva feina en aquest àmbit són indispensables perquè l’empresa avanci i pugui aconse-guir els seus objectius. Però, desenvolu-pen aquesta funció? Com ho fan?

La majoria han participat, alguna vega-

da, en un esdeveniment en el qual han re-presentat l’empresa (congrés, taula rodo-na, conferència, fira...). Gairebé tots estan en contacte permanent amb els proveï-dors, els col·laboradors, els clients, etc., i, per tant, sí que desenvolupen aquesta funció. Però, n’hi ha prou? És suficient?

Els temps canvien i la irrupció d’Inter-net i, més concretament, de les xarxes so-cials en el món empresarial fan necessari replantejar els hàbits de comunicació de l’empresa i canviar-los. Els directius no poden posar-se una bena als ulls i dir que la comunicació no va amb ells. Han de continuar comunicant-se i ho han de fer d’acord amb les exigències del mercat actual.

Creiem que és indispensable que els equips directius entenguin que la co-municació és estratègica i, per tant, que cal definir un pla específic que inclogui totes les eines que han de permetre co-municar-se i influir a tots els públics de la companyia. i

Guillem FreixesGeneral Manager a AsercopEnginyer col·legiat núm. 4384

SOM ENGINYERS



REPORTATGE

L’edifici de l’ETSEIB fa 50 anysLa primera pedra de l’edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona va marcar un abans i un després en el panora-ma universitari català. En un moment polític més aviat gris, la projecció de la nova seu de l’ETSEIB va permetre que milers d’estudiants d’enginyeria visquessin l’experiència universi-tària carregats d’il·lusió i expectatives de futur.

Durant el curs 2014-2015 l’edifici de l’ET-SEIB de la Universitat Politècnica de Catalu-nya (UPC) ha celebrat el seu 50 aniversari, i ho ha fet amb la par-ticipació de represen-tants del món acadè-

mic i d’experts en la història i l’arquitectura de l’edifici. Una jornada commemorativa, conferències, una taula rodona i una expo-sició per explicar aquests 50 anys.

“El meu primer any de carrera va ser un primer any expectant”, afirma Joan Torres, enginyer industrial col·legiat que va viure en primera persona el desenvolupament d’un projecte que va catapultar Barcelona al panorama internacional, i va suposar un trencament amb els escenaris grisos de la postguerra i l’aïllament del règim fran-quista. La inauguració de l’actual edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) va obrir

les portes a la vida universitària, “conviure en un campus universitari, noves relaci-ons” destaca Joan Torres, i afegeix que per molts va ser “un compromís personal com a estudiants que segur provocaria noves experiències i un sentiment de pertinen-ça important en un moment políticament gris”.

“No oblidaré mai aquell matí de febrer de 1971 a l’ETSEIB, la meva escola. Ha-via d’actuar en Pete Seeger i jo hi anava il·lusionat. Portava unes làmines de Geo-metria Descriptiva que havia de lliurar al senyor Vilardaga. A l’Escola, l’absència de preparatius i una certa tensió ens avisaven que les coses no anaven bé”, recorda Pere Equisoain (enginyer industrial col·legiat núm. 5890). El gobernador civil havia pro-hibit el concert i els estudiants van haver d’afrontar un fort desplegament polici-al. “Estranyament, amb el pas dels anys, aquell matí s’ha convertit en un nostàlgic record gairebé gratificant”, explica.

L’any 1959 es va començar a projec-

SOM ENGINYERS



REPORTATGE

tar l’edifici que acolliria l’ETSEIB, i la seva construcció no va acabar fins a l’any 1964. Robert Terrades (1916-1976), l’arquitecte, autor entre d’altres de la torre de control de l’aeroport de Barcelona i del Col·legi de Metges de Barcelona, va desenvolupar un edifici singular que formava part d’aque-lles construccions que a partir dels anys cinquanta van ajudar a reintroduir l’arqui-tectura racionalista, corrent del moment a Europa i a Nord-amèrica. Va ser un dels primers que es va construir a la Ciutat Universitària, juntament amb el de les fa-cultats de Farmàcia i de Dret, i de l’Escola d’Estudis Empresarials.

La joia de la coronaLes noves tècniques, els materials inno-vadors i una nova forma de disposar amb volums, van fer que molts experts el com-paressin amb les escoles d’Arquitectura, Aparelladors i Belles Arts, i els etiquetes-sin com a edificis del grup tècnic-artís-tic. Robert Terrades va pensar l’edifici de l’Escola en diferents blocs. Les dues torres bessones d’onze pisos d’estructura metàl-

lica col·locades de forma perpendicular a l’avinguda Diagonal s’han convertit en tot un símbol, i en l’escenari de milers de vivències i il·lusions. “El primer contacte amb l’Escola nova fou tot just abans del Nadal de 1963”, recorda Alfonso Fuertes Rodríguez (enginyer industrial col·legiat núm. 2929). “Les obres portaven un sen-sible retard i des de la Direcció van decidir que era necessari demostrar la necessitat d’utilitzar l’Escola nova”, afegeix. Les obres no havien acabat, però les aules ja bullien. “L’examen del primer trimestre de l’assig-natura de Resistència de Materials de ter-cer el vam fer a l’aula que hi havia a mà esquerra, al final del llarg passadís d’entra-da, prop dels ascensors, sense cap vidre, és a dir, sense cap façana, ni al passadís ni a l’aula”, recorda exclamant-se Fuertes “al bell mig del carrer”.

L’entrada a l’edifici també es va convertir en un concepte innovador: una marquesi-na d’accés donava la benvinguda a estu-diants i professors i s’integrava de forma natural a l’avinguda Diagonal. Els espais exteriors i les façanes en acer i vidre, se-

La inauguració de l’actual edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria Industrial de Barcelona (ET-SEIB) va obrir les portes a la vida universitària

“La nova Escola” contenia el primer reactor que hi va haver a l’Estat es-panyol, l’Argos. Va funcionar des del 1962 fins al 1977, i va ser desmante-llat el 1992

SOM ENGINYERS


guint l’estil dels edificis d’oficines nòrdics i nord-americans de l’època, també van dei-xar empremta. “Quan ens vam traslladar, ens vam trobar amb uns ascensors magní-fics amb ascensorista, vestits de gris, com s’estilava a l‘època als centres oficials”, explica Alfonso Fuertes.

Però el que segur mereix una atenció es-pecial va ser el laboratori nuclear. Com a novetat, el que molts anomenen “la nova Escola” contenia el primer reactor que hi va haver a l’Estat espanyol, l’Argos. Va fun-cionar des del 1962 fins al 1977, i va ser desmantellat el 1992. Més tard, aquests espais es van recuperar per acollir la seu del Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE), laboratoris, tallers i departaments. “Recordo una fotografia de l’any 1964 que mostrava l’edifici prismàtic del reactor nuclear Argos i els camps de tomàquets adjacents, on un pagès s’afanyava a re-collir-los”, comenta Fuertes. I és que no deixa de ser sorprenent que a Barcelona hi hagués un reactor atòmic (tot i que de potència mínima), “i que just al costat es plantessin tomàquets i altres verdures!”,

exclama Fuertes.“Malgrat les avaries dels ascensors, els

vidres trencats per les tensions i els mo-viments de l’edifici, les fileres de cadires trencades, la falta d’aire condicionat i els pocs laboratoris, a l’Escola hi havia entre-pans exquisits, una formació bona però no excel·lent i nervis abans dels exàmens. Totes aquestes experiències han marcat la meva vida”, recorda amb nostalgia Joan Torres.

Els nous espais Actualment, l’ETSEIB disposa d’espais de-dicats a l’enginyeria elèctrica. Els gairebé 200 m2 a la planta subterrània són per al Departament d’Enginyeria Elèctrica i s’uti-litzen per a activitats del Màster univeritari en Enginyeria Industrial. Aquests nous es-pais han estat projectats sota criteris d’efi-ciència energètica: els llums s’apaguen si no hi ha ningú a les sales, la climatització detecta els espais desocupats i s’atura, i s’hi han instal·lat recuperadors de calor per a la renovació de l’aire, així com un sistema de telegestió elèctrica. i

A l’esquerra, una panoràmica de l’Es-cola. A dalt, imatges de la construcció de l’edifici i dels primers anys de funcionament.


OPINIÓ

S0S, necessitem

més enginyers

i enginyeres!

De petit m’encantaven els Lego, els clics i tot allò que fos construir amb peces. I com jo, molts dels meus amics de la infància. Tenia ja ànima d’enginyer, voca-ció, i així ha quedat pa-tent en la meva carrera

professional.I ara, on ha quedat la vocació d’enginyer?

Sembla que no està de moda. Any rere any disminueix el nombre de joves que opten per itineraris formatius de l’àmbit científic, tecnològic i matemàtic. Per exemple, només en l’àmbit de les TIC, s’estima que el 2019 hi haurà un 32% menys de nous titulats en carreres i cicles formatius d’aquesta discipli-na que deu anys abans a Catalunya. I pitjor a l’Estat espanyol, on la caiguda prevista és d’un 40%. I això que la Unió Europea vatici-na que prop d’un milió de llocs de feina per a enginyers especialitzats en TIC quedaran deserts el 2015 per falta d’aquests perfils. I AMETIC, la patronal d’aquest sector a Es-panya, assegura que les empreses neces-sitaran de 300.000 a 500.000 experts en aquest camp abans del 2017.

Una manca d’interès generalitzada pels estudis de ciència, matemàtica i enginyeria no només es dóna a casa nostra, sinó en general a la Unió Europea. I els Estats Units tampoc no se n’escapen; tot i que dispo-

sen de les millors universitats, centres d’investigació i recerca i empreses líders dels diferents sectors relacionats, així com d’importants organitzacions dedicades a la divulgació i foment de la ciència, la tecnolo-gia i les matemàtiques, també estan notant aquest desinterès.

Ens trobem, doncs, en una situació para-doxal. D’una banda, un interès social crei-xent pels avenços de la ciència i la tecno-logia i una indústria amb una demanda no satisfeta de professionals que troben bona feina amb facilitat. I, d’altra banda, una cai-guda sostinguda en el nombre d’estudiants que opten per itineraris en aquests camps. Un desajust entre oferta i demanda laboral, especialment en un moment de tanta man-ca de feina per als nostres joves en temps de crisi.

Aquesta situació pot ser només una difi-cultat, però està a les mans de tots que no es converteixi en un destorb insuperable per aconseguir l’economia moderna, basa-da en el coneixement i desitjada tant a casa nostra com a Europa.

Tenim detectat el problema; ara falta tro-bar les solucions que potser estan a apro-par la ciència i la tecnologia als nostres fills des de petits per tal que, un bon dia, davant de la pregunta “I tu què vols ser de gran?” contestin “Jo, enginyer” (vegi’s l’article que hi fa referència en el pròxim número de la revista). i

Xavier RoviraSoci d’Everis, membre de la Comissió de les TIC dels EIC i enginyer col·legiat núm. 11872

SOM ENGINYERS


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

REPORTATGE

El Gran Teatre del Liceu premiat per la seva visió global de la gestió energètica El passat 8 d’octubre es va celebrar a Brussel·les la cerimònia de lliurament de l’European Energy Service Award 2014, uns premis que s’organitzen anualment des de l’any 2006 dins del context de l’EESI 2020 (European Energy Service Initiative) per destacar els esforços i èxits assolits en els serveis d’energia per a l’eficiència energètica a Europa.

L’EESI 2020 està constituïda per una xarxa d’organitzacions de diversos estats de la Comunitat Europea, que inclou agències d’energia del sector públic, empreses de consultoria i proveïdors de serveis energètics. L’Institut Català d’Energia (ICAEN) forma part d’aquesta organització i va donar suport al Liceu per presentar la candidatura als premis. El Gran Teatre del Liceu va rebre el

prestigiós premi Best Energy Service Project pel seu Pla d’acció 2009-2015 per a la millora de l’eficiència energètica de la mà de Günther H. Oettinger, vi-cepresident de la Comissió d’Energia de la Unió Europea.

Cristina SolerResponsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC, membre de la Comissió d’Ener-gia, vocal de la Junta del COEIC i enginyera industrial col·legiada núm. 9447

Tant la iniciativa pública com la privada, sos-tingudes a diari per la dedicació i el convenci-ment de l’enginyer Antoni García i el seu equip, han aconseguit convertir un dels nostres edifi-cis culturals més singulars en una referència eu-ropea per al desenvolupament i la implementa-ció dels plans de gestió energètica eficient.

Ara fa un any el Grup de Treball d’Eficiència Energètica va visitar el Liceu de la mà de García, el qual ens va explicar el repte d’obtenir l’ISO 50001, i el 20 de maig d’enguany va exposar en els EIC la implantació del model de gestió (pots consultar la jornada a l’agenda del web www.eic.cat)

Convençuts que l’eficiència energètica s’as-soleix amb temps, rigor professional i treball interdisciplinari, et convidem a conèixer el que ja se sap fer a casa nostra.

Contacte: * [email protected]


SOM ENGINYERS


“El valor de l’enginyeria com a funció d’assessorament és cabdal”

El Pla d’acció 2009-2015 per a la millora de l’efici-ència energètica del Liceu va néixer de la visió de convertir un problema en una oportunitat i de fer-ho amb determinació. La man-ca de recursos econòmics per afrontar inversions i,

alhora, la necessitat de reduir la despesa energètica creixent ens va impulsar per posar-lo en marxa.

Els aspectes clau del Pla són la gestió per reduir la demanda i la gestió dels sis-temes per atendre aquesta demanda de manera eficient. En definitiva, es tractava de reduir l’ús de l’energia primària, impul-sant bones pràctiques en manteniment, conducció, explotació/operació, formació i sensibilització. També vam incorporar un contracte de rendiment energètic per rehabilitar una part de l’edifici i per incor-porar innovació tecnològica en eficiència energètica amb inversions finançades pels estalvis generats.

Un dels reptes era definir “l’estalvi tèrmic”, i per a això va resultar impres-cindible elaborar un protocol de mesura i verificació i parametritzar els consums.

El desenvolupament d’aquest Pla d’acció ens va portar a: establir gradualment uns procediments; fer una revisió de la pla-nificació energètica; identificar els usos energètics i avaluar el nostre comporta-ment energètic dins d’un cicle de millo-ra contínua. En definitiva, a implantar un sistema de gestió energètica que ens va portar a acreditar-lo amb l’ISO 50001. Aquesta eina ens ajuda a consolidar anualment els nivells de millora assolits, però també a identificar noves oportunitats de millora.

El mercat dels serveis energètics té una gran capacitat potencial, però encara queda molt recorregut. El valor de l’engi-nyeria com a funció d’assessorament a la propietat per a la redacció de plecs, es-tudis energètics i de viabilitat, redacció de projectes, protocols de mesura i veri-ficació, identificació de bones pràctiques, etc., és cabdal.

El nostre model és potencialment re-plicable a altres edificis. Estic convençut que els enginyers podem implantar i desenvolupar més models que contribueixin als objectius que està impulsant la Comis-sió d’Energia de la UE, com ho demostra el premi atorgat per l’EESI 2020 al Liceu. i

Antoni García en el moment que va recollir el premi Best Energy Service Project.

Antoni garcíaResponsable d’Infraestructuresi Manteniment de la FundacióGran Teatre del Liceu, membre del Grup de Treballd’Eficiència Energètica dels EIC i president de l’Associació deGestors de Manteniment AGEM

Contacte*[email protected]

La Generalitat nomena Jordi Renom vocal de la Comissió

de Política Territorial i

d’Urbanisme de Catalunya

El president de l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya és un dels nous vocals de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya i representarà la im-plicació dels EIC en projectes de territori i urbanisme davant de professionals del sector i la societat catalana.

El passat 25 de setembre, la Generalitat de Catalu·nya va fer pública la reso·lució dels vuit nous vocals per a la Comissió de Polí·tica Territorial i d’Urbanis·me de Catalunya (CPTUC). Jordi Renom i Sotorra va ser un dels escollits en

representació del COEIC i Josep Bernís Calatayud el seu suplent. La participació de Jordi Renom en aquesta Comissió és una gran oportunitat per al COEIC. Com a eix representatiu del Col·legi, s’impli·carà en projectes de territori i urbanis·me i col·laborarà amb altres reconeguts professionals per tal d’aportar i intercan·viar coneixements i experiència a través d’aquests projectes, ja sigui dins de la Comissió, al Col·legi i davant de la socie·tat catalana.

La CPTUC és l’òrgan superior de caràc·ter consultiu en matèria de política terri·torial i d’urbanisme, i té com a objectiu principal informar en aquesta matèria. A més, aquesta Comissió ha de ser infor·mada de totes aquelles propostes abans de l’aprovació provisional o definitiva de la primera implantació de plans tra·

mitats, dels avantprojectes de llei i dels projectes de reglament en matèria d’or·denació del territori i urbanisme. Gràcies a l’existència d’aquesta Comissió, es tre·balla per fer efectives les competències enfocades a l’urbanisme i a la protecció del territori que marca la Constitució, l’Estatut i la Llei d’urbanisme. Diferents departaments participen activament en les futures decisions amb funcions de caràcter informatiu, consultor, gestor i resolutiu i, a instàncies dels ajuntaments, amb funcions interpretatives.

La CPTUC està formada per persones amb una participació de reconegut pres·tigi professional o acadèmic en aquest àmbit, com són els presidents dels col·legis representatius de Catalunya (Advo·cats, Arquitectes, Economistes, Enginyers de Camins, Geògrafs, Ambientòlegs i Enginyers Industrials), i Jordi Renom hi actua com a vocal portaveu. A més dels representants dels col·legis professio·nals del territori català, quan es tracten temes relacionats amb el Pla d’ordenació urbanística municipal i amb el Programa d’actuació urbanística municipal, cal convocar els alcaldes dels ajuntaments afectats, que tindran veu però no vot. i

NOTÍCIES


SOM ENGINYERS

PUJA AL TREN

DE LA HISTÒRIA!

Móra la NovaCentre d’interpretació

del Ferrocarril

Horari/Horaris/Opening hours/ Öffnungszeiten/HorairesDissabte, diumenge i festius11:30 h - 13:30 h17:00h - 19.00h

c/. Estació RENFE, s/n43770 Móra la Nova

Email: [email protected]

Tel./fax + 34 977 401 705Altres dies amb cita prèvia (34) 667 418 899

41º 06’ 27’’ N 0º 39’ 09’’ E

rollupA4.indd 1 19/01/15 20:01

El COEIC guanya la defensa d’un col·legiat que ha estat víctima de la falsificació documentalEl jutjat penal núm. 2 de Girona va dictar, el 9 de setembre, una sentència que condemnava un ciutadà per un delicte continuat de falsificació en document oficial per haver escanejat la signatura i el segell d’un enginyer industrial.El cas es va iniciar l’any 2011 quan l’enginyer industrial col·legiat, amb domicili professional a la Demarcació de Girona, va informar a la corporació que es podria haver produït aquesta falsificació de la seva signatura en tres fitxes reduïdes d’homologació de vehicles que s’havien presentat a les ITV de Blanes, i que ell declarava que mai havia emès.Arran de la informació, el Col·legi va endegar les actuacions opor-tunes en defensa del seu col·legiat i es va descobrir el possible infractor, que finalment va reconèixer els fets. El jutjat penal, atesa la confessió, va dictar sentència en què condemna l’infractor per falsedat en document oficial a vint-i-un mesos de presó (que se substitueix per quaranta-dos mesos de multa a 6 euros per dia) i nou mesos de multa (a raó de 6 euros per dia) i a la condemna en costes. En total, aproximadament uns 10.000 euros.Aquest cas posa novament de manifest que, un cop desapare-gut el visat col·legial, manca un control necessari de les tasques dels professionals per evitar no només falsificacions sinó també intrusismes, i que les declaracions responsables, si van mancades dels controls necessaris a posteriori, plantegen seriosos dubtes. Les institucions dels enginyers, com sempre, desenvoluparan les actuacions oportunes per defensar no només els seus membres sinó també la societat en general. i

Centre Odontològic Drs. Miravé signa un acord de col·laboració amb els EICEl Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalu-nya va signar un acord de col·laboració amb el Centre Odontològic Drs. Miravé el passat 22 d’octubre de 2014. Aquest acord preveu que el col·lectiu dels EIC es pugui benefi-ciar d’una sèrie de propostes preferencials en la seva gamma de serveis i tractaments. i www.mirave.es

Xavier Crespan reconegut amb la medalla al treball President MaciàEl Govern va acordar el passat mes de novembre concedir la Meda-lla al Treball President Macià 2014 a dotze persones en reconei-xement als seus mèrits laborals i a la seva contribució a l’impuls de l’economia catalana. Xavier Crespan Echegoyen va ocupar càrrecs de responsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona i al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. La seva vida va estar al servei dels interessos generals vinculats al món del treball. Crespan va contribuir a fomentar la visió social de la Inspecció de Treball, amb intents d’exportació del model català a la resta d’inspeccions provincials. També va destacar en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, on va prioritzar sempre el vessant de prevenció i no el reparador. i

Els enginyers demanen suport per al Parc de la UdGLa Taula d’Enginyeria de les comarques gironines (TEG) formada pels set col·legis d’enginyers de la demarcació de Girona, ha reclamat una major implicació de la societat gironina per impular el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Els enginyers gironins consideren que es tracta d’un espai que s’ha d’impulsar institucionalment per la seva aportació a l’activitat d’investigació i d’inno-vació en el disseny d’R+D i la transferència de coneixement i tecnologia i creació d’empre-ses. i www.teg.cat


NOTÍCIES

Enginyeria i seguretat a la Catalunya del futurEl passat mes de desembre de 2014, la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona es va acollir la catorzena edició de l’Observatori del Risc. Més de vuitanta assistents van escoltar els parlaments del president i vicepresi-dent de l’IDES, Miquel Darnés (degà del CETIB) i Jordi Guix (degà del COEIC), respectiva-ment, que van definir l’Informe 2014 com un Informe atípic; un informe desenvolupat en bona part per enginyers tècnics i enginyers industrials vinculats als col·legis patrons de l’IDES i amb la voluntat d’afrontar desacomplexadament un repte de país. Joan Ribó, director de l’Observatori, va presentar de manera molt sumària les principals conclusions de l’Informe, i va donar la seva visió en moltes i diverses qüestions. i

Notificació dels EICEl Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya ha mani-festat tant al Ministeri d’Educació com a l’ANECA el seu interès en formar part dels grups de treball que avaluaran les titulacions d’Enginyeria Química, Enginyeria Geològica i Enginyeria d’Orga-nització Industrial. i


SOM ENGINYERS


OPINIÓ

El Silicon Valley del sud d’Europa?

Joan GiróEnginyer col·legiat núm. 2583

Quan a principis de novembre Agustí Cordón, vicepresi-dent del Mobile World Capital Bar-celona (MWCB), va dir que el seu ob-jectiu era crear el “Silicon Valley del

sud d’Europa”, molts ens vam preguntar si anem ben encaminats. Parlem-ne!

Encara que els primers passos de la capitalitat van ser més lents del que molts esperàvem i el centre a plaça Ca-talunya va decebre, ara que som a les acaballes del 2014 veiem amb satisfac-ció que projectes com mSchools i mHeal-th han arrencat i són el “pal de paller” de molts projectes innovadors. Projectes que es basen en tecnologies lligades als dispositius mòbils per tal d’aportar valor en els camps de l’ensenyament i la salut.

Així mateix, enguany hem pogut veure en paral·lel amb el Mobile World Con-gress el llançament del programa 4 Years From Now, amb l’Imagine, que han tingut un molt bon seguiment internacional.

També s’han iniciat projectes lligats a les activitats de les smart cities que l’Ajun-tament de Barcelona està impulsant, així com la col·laboració amb programes d’in-novació i suport a l’emprenedoria.

Malgrat totes aquestes bones notíci-es, mirant endavant veiem que el sector continua amb fortes incerteses i opor-tunitats tant per l’impacte de la ràpida evolució de la tecnologia com dels efec-tes de les accions/omissions dels òrgans reguladors.

Grans oportunitats perquè el sector mobile està revolucionant els negocis i l’oci. Les dades ho confirmen: segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), aquest sector ha tingut un creixement interanual prop del 20% del nombre de línies de banda am-pla mòbil, que supera ja a Espanya els 33 milions, i un augment dels ingressos d’un 10%. Fins i tot repunta el sector au-diovisual, per primer cop des del 2010, apropant-se als mil milions d’euros, ex-closes les subvencions.

Pel que fa a les incerteses, pensem en primer lloc si el desplegament de les in-

SOM ENGINYERS


fraestructures (fibra, xarxes 4G, Wi-Fi i TV HD) està evolucionant tal com la utilitza-ció de les noves app de salut, educació o oci requeririen:• Tenim prou garantida la cobertura dins

i fora dels edificis, als barris dels cin-turons urbans, en les grans aglomera- cions, en les àrees rurals, etc.?

• Ens podem permetre no tenir roaming entre els operadors dins d’un país mantenint infraestructures duplicades en certes àrees i manca d’aquestes en d’altres? Aquest és un debat viu al Reg-ne Unit.Més incerteses: l’evolució dels ter-

minals. Nous actors com Apple ens sor-prenen amb funcionalitats com l’Apple Pay, amb la soft SIM, que poden canviar la cadena valor dels pagaments amb els mòbils.

I no oblidem els operadors. Fa pocs dies s’ha presentat Parlem, que comença com a operador mòbil virtual (OMV) ca-talà amb l’objectiu de liderar i impulsar el creixent ecosistema de desenvolupa-

dors de solucions mòbils existents a Ca-talunya. Actualment, els OMV tenen un 15% del mercat del mòbil, mentre que més del 75% se’l reparteixen els tres grans operadors europeus (Movistar, Vo-dafone i Orange) i un 7% està en mans de Yoigo.

Finalment, el més important, els usua-ris, que amb la força que han agafat les xarxes socials s’han convertit en verita-bles prescriptors de productes i serveis en detriment del poder de les marques. La millora de la qualitat i l’accessibilitat dels terminals, de les xarxes i de les app, és un prerequisit per al desplegament d’algunes de les noves aplicacions.

Tot plegat, el Mobile World Capital Barcelona és una gran oportunitat per al col·lectiu de l’enginyeria i l’emprenedo-ria per imaginar, desenvolupar, construir i provar nous productes i noves aplicacions pensats per al mercat global. Si sa-bem aprofitar l’oportunitat potser assoli-rem l’ambiciós objectiu d’ajudar a crear el “Silicon Valley del sud d’Europa”. i

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual• Visites• Revisions• Visites d'urgències• Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.

PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

TOTES LES ESPECIALITATS

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

T. 93 200 93 39Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 [email protected] E0

8031

263La resta de serveis i tractaments, tenen tots els

avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es Acreditació: carnet col·legial de l’EIC.

EMPRESA ADHERIDA


DENN, 130 anys innovant en deformació per rotacióL’any 1885 Joan Puigjaner obria al carrer de les Carretes de Barcelona un petit taller de fabricació d’eines per a la deformació de metalls. Cent trenta anys després el seu besnét, l’engi-nyer Joan Puigjaner, està al capda-vant d’una multinacional líder en el sector que factura més de 10 milions d’euros i que té presència a una vin-tena de països.

A la planta de producció, ubicada a Polinyà, s’ul-timen els darrers detalls del giny més gran que ha sortit mai de les instal·lacions d’Industrias Puigjaner, que opera a tot el món sota el nom comercial de DENN. Es tracta d’una màquina de deformació de xapa per rotació que viatja-rà fins a la Xina i que ha suposat més d’un any de treball. DENN, però, no fabrica màquines, ja que amb el temps ha evolucionat cap a l’en-

ginyeria de processos. “Mai fem dues màquines iguals”, explica Puigjaner.

Una de les claus de l’empresa ha estat la internacionalització, que van iniciar als anys vuitanta desembarcant a Sud-amèrica i als Estats Units. Avui en dia, el 95% de la producció es ven a l’estranger. Creuar l’Atlàntic els va obligar, entre altres coses, a adaptar-se al nivell tecnològic nord-americà, molt més alt que el que s’exigia aleshores a Espanya. “Nosaltres mateixos havíem de dissenyar i fabricar les plaques de control”, recorda Puigjaner.

Precisament la innovació i la recerca constant són l’altra clau que explica la supervivència de l’empresa durant tants anys. Des-tinen quasi un 8% del pressupost a l’R+D+I. S’hi veuen obligats per mantenir el lideratge internacional.

El traspàs de l’empresa a la cinquena generació ja està previst. “Les empreses familiars tenen ànima”, assegura Joan Puigjaner recordant temps difícils en què els empleats van haver de fer es-forços per tirar endavant comandes. “Però existeix un orgull de pertinença que forma part dels valors de l’empresa”. i

TEXT: Manel Gastó · FOTO: Isabel Marquès

SOM ENGINYERS


CONTACTEwww.denn.esPintor Vila Cinca, 30Polígon Industrial Can Humet de Dalt08213 Polinyà, Barcelona(937 132 001*[email protected]

JOAN FRANCESC PUIGJANERConseller Delegat de DennEnginyer industrial col·legiat


OPINIÓ

L’evolució de la contractació de serveis

Marc BlascoEnginyer col·legiat núm. 18334Soci DirectorSimbioe Facility Ma-nagement S.L.

CONTACTE*[email protected]

En els últims anys, la con-tractació dels serveis ne-cessaris per a l’explotació i l’ús d’un edifici, com el manteniment, la neteja o la jardineria, entre d’altres, ha evolucionat d’un model en què es contractava més aviat mà d’obra cap a la

contractació de servei.El control del servei contractat es fa a

través d’indicadors més o menys objectius com el grau de disponibilitat, la percepció dels usuaris del servei, els consums ener-gètics o bé el compliment documental.

En el cas del manteniment, cal tenir en compte per a l’aplicació d’aquest model els aspectes següents:• Fer contractes a llarg termini, almenys

de cinc anys, de manera que l’empresa que dugui a terme el servei pugui esta-blir el seu propi pla d’inversions en el nostre edifici i doni un servei adequat que inclogui, a més del propi servei, in-versions, renovacions d’equipament o

mesures d’eficiència energètica.• Definir Acords de Nivell de Servei (ANS)

i Key Performance Indicators (KPI). Els Acords de Nivell de Servei són els ob-jectius i els KPI són els valors de parà-metres que ens permetran controlar si estem complint els ANS.

• Alinear els objectius estratègics de l’empresa amb els del servei en qüestió, destinant els pressupostos adequats que assegurin la sostenibilitat de l’em-presa ens els seus tres vectors: econò-mic, social i mediambiental.

Finalment, encara que es contracti ser-vei, si els actius són propietat de la nostra empresa, cal tenir una visió a llarg termini del cicle de vida total de l’actiu que ens asseguri, a més del compliment dels ANS ,el manteniment del valor de l’actiu.

Per tant, es considera que contractar servei per a activitats de suport a la nos-tra activitat principal és una bona pràctica, però sense descuidar la visió a llarg termi-ni dels actius. i

SOM ENGINYERS


FEM REALITAT ELS SOMNIS DE LA GENT EMPRENEDORA

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associ-ació Catalana d’Enginyers de Tele-comunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, van promoure la creació de la Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L. (Fons Enginyers), un vehicle inversor en empreses tecnològiques i innova-dores gestionat per Enginova amb la col·laboració de Sabadell Capital.

L’objectiu d’aquest Fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professio-nals de l’enginyeria.

El Fons compta també com a so-cis amb l’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sa-badell, la Mútua d’Enginyers i l’as-sociació CTecno.

Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, po-sa’t en contacte amb ENGINOVA: [email protected] o 933 103 790

de la gent emprenedoraFes realitat els somnis

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores.

L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors.

Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA:[email protected] o 93 310 37 90.

de la gent emprenedoraFes realitat els somnis

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances, estan promovent la constitució d’un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores.

L’objectiu d’aquest fons és la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

El fons comptarà amb la col·laboració d’IFEM (societat del grup ICF, gestora dels fons del programa Jeremie a Catalunya) i el Banc Sabadell, i es preveu la incorporació de capital d’altres inversors.

Si estàs interessat a presentar projectes o a invertir en el fons, posa’t en contacte amb ENGINOVA:[email protected] o 93 310 37 90.

enginova_publi.indd 1 05/04/14 19:48


ENTREVISTA

“El rol que hem jugat, i hem jugat bé, durant molts anys està mudant de manera accelerada. Estem passant del focus en la regulació de la professió a l’acompa-nyament dels profes-sionals de l’enginyeria al llarg de tota la seva carrera professional”

SOM ENGINYERS


En primer lloc, felicitats pel nou càrrec. Com afronta aquesta nova etapa? Moltes gràcies. Com he dit en alguna ocasió aquests dies, amb un doble senti-ment: d’una banda, com un privilegi i, de l’altra, amb un sentit de responsabilitat. El

repte de contribuir a reimpulsar aquestes institucions des del seu vessant executiu és, sens dubte, engrescador, tot i saber que avui no hi ha projectes fàcils.

La dualitat entre Associació i Col·legi, és una fortalesa o una debilitat?

Una fortalesa, segur. Afegeix un punt de complexitat en la gestió, però queda absolu-tament superada pel fet que ens dóna instru-ments per actuar en cada marc de la manera més adequada i poder adaptar els ritmes a les necessitats de cada projecte. La possible debilitat que algú podria pensar que es deri-varia de dues organitzacions que no anessin sincronitzades, no es dóna. Tant la governan-ça com l’equip professional de les dues insti-tucions estan perfectament alineats.

Quins creu que són els principals rep-tes de les nostres institucions?

El rol que hem jugat, i hem jugat bé, du-rant molts anys està mudant de manera accelerada. Estem passant del focus en la regulació de la professió a l’acompanya-ment dels professionals de l’enginyeria al llarg de tota la seva carrera professional. Dels visats als serveis en el sentit més am-pli. Però, per damunt de tot, volem saber posar en valor el coneixement i l’experi-ència d’un col·lectiu de prop de deu mil enginyers, entre nosaltres mateixos i po-sant la tecnologia al servei de la societat.

Com veu l’entorn de les associacions professionals de l’enginyeria?

En general, ens enfrontem a reptes simi-lars. La davallada econòmica dels darrers anys amb totes les seves conseqüències, els canvis normatius, el nou model edu-catiu dels nostres professionals establert pel Pla Bolonya i, en especial, els canvis que experimenta la societat que, en ter-mes d’enginyeria, podríem dir que passa a valorar l’eficiència per sobre de l’eficàcia, ens impacten a tots per un igual.

Un tema recurrent que apareix sovint en l’àmbit col·legial o de les associaci-ons professionals és la integració. Com veu vostè la integració de les diverses

“Volem saber posar en valor el coneixement

i l’experiència d’un col·lectiu de prop de deu

mil enginyers”Pere Homs, nou director de l’Associació i el Col·legi

d’Enginyers Industrials de CatalunyaTEXT: Redacció · FOTO: Isabel Marquès


ENTREVISTA

institucions professionals de l’àmbit de l’enginyeria?

Ho veig com una oportunitat. No hi ha dubte que la complexitat tecnològica avui requereix especialistes, però és igualment cert que els projectes s’aborden, cada dia més, des d’equips pluridisciplinaris. Junts, els enginyers, som més forts i podem fer una millor contribució al col·lectiu i a la societat. Nosaltres hi estem compromesos i treballarem perquè, més d’hora que tard, puguem reunir-nos tots a la “casa” dels Enginyers de Catalunya.

Creu possible la integració dels graus dins de les nostres institucions?

No només possible, sinó que ja ho estem fent. Els enginyers de grau, els màsters, els doctors són, tots ells, professionals de l’enginyeria que fan la seva aportació i a qui podem ajudar per un igual des de les nostres institucions.

Amb la davallada dels visats, quin plantejament té per assumir la viabilitat econòmica?

Una virtut de la desregulació dels visats és que ens ha portat a obrir-nos més als enginyers que exerceixen la seva profes-sió per compte d’altri, ja sigui a l’empresa o a l’Administració. Entendre les seves ne-cessitats, sense oblidar els companys que exerceixen en enginyeries, ens ajudarà a oferir els serveis i les actuacions que hem de saber convertir en recursos. La viabili-tat econòmica no pot ser l’objectiu de les nostres institucions, sinó la conseqüència de fer les coses ben fetes i ponderades, al servei del col·lectiu i la societat.

Quins són els objectius de gestió que s’han marcat?

En primer lloc, excel·lir en el lideratge de l’equip; és a dir, contribuir amb una vi-sió clara i un esforç de comunicació cons-tant per tal que el conjunt de les persones que estem treballant al servei del col·lec-tiu desenvolupem al màxim les nostres capacitats. Amb un equip compromès i di-nàmic podrem recuperar aquelles actuacions que s’han demostrat útils, optimit-

zar-ne d’altres, en especial la producció dels nostres serveis i innovar en la poten-ciació de les nostres comissions i grups de treball com a mecanisme de participació i de generació compartida de coneixement.

Com s’ha reestructurat l’organització per aconseguir aquests objectius de què ens parlava?

Justament alineant-nos amb els objec-tius: a més de les àrees corporatives, l’ope-ració l’estructurem en un àmbit de relació amb el col·lectiu, un àmbit de producció dels serveis i un àmbit de coneixement per impulsar la participació i relació amb la societat. Tot plegat, actuant de manera proactiva, sortint de casa per donar-nos a conèixer al conjunt dels enginyers i ex-plicar el que oferim, i amb una visió inte-grada d’un dels nostres principals actius com és la proximitat en el territori a través de la nostra Delegació del Vallès i les de-marcacions a la Catalunya Central, Girona, Lleida i Tarragona. Tanmateix, la manera en què ens organitzem és només un més dels elements que ens ha de permetre aconseguir els objectius. Aspectes com, per exemple, el compromís, l’actitud o el treball en equip són igualment importants i posaré tota la meva energia a fer-ho pos-sible.

Què pensa que han d’aportar les juntes a aquesta nova etapa?

Les juntes representen el col·lectiu i n’espero reflexió i guiatge estratègic. Com deia al principi, el repte que tenim per endavant és important i necessitarem alinear governança i gestió. Del diàleg constructiu que siguem capaços de gene-rar en les juntes en depèn en gran mesura el nostre èxit.

Somiï una mica: com s’imagina com se-ran les nostres institucions en deu anys?

Veig una entitat, Enginyers de Catalu-nya, forta, referent per a la societat, que ofereix un àmbit de participació de qua-litat, que acompanya els seus membres en el seu desenvolupament professional i compromesa amb el progrés del país. i

SOM ENGINYERS


“Els enginyers de grau, els màsters, els doctors són, tots ells, professionals de l’enginyeria que fan la seva aportació i a qui podem aju-dar per un igual des de les nostres institucions”

EMPRESA ADHERIDA


Colomer-Rifà, des de Torelló a tot el mónUn cop al mes Blai Parramon, engi-nyer projectista a Colomer-Rifà, fa les maletes i se’n va a la Xina. Està seguint l’execució de la segona obra que aquest estudi d’enginyeria i ar-quitectura de Torelló té a Mengzhou. Com s’ho fa una enginyeria de la Ca-talunya central per fer obres a l’altra punta del planeta?

Jordi Rifà, també soci i fundador, apunta que van néixer amb una gran diferència respecte a altres enginyeries: “Nosaltres, des del començament, l’any 81, hem estat pluridisciplinaris. Enginyers i arquitectes hem treba-llat de la mà per poder oferir un servei realment inte-gral als nostres clients, siguin de la mida que siguin”.

Tant és així que avui en dia, i al costat dels 12.000 metres quadrats de la darrera fàbrica que han cons-truït, poden dir que s’han encarregat al cent per

cent del projecte, des de l’assessorament inicial per triar el terreny fins a la decoració dels interiors. “Només l’estudi geo-tèrmic l’hem encarregat a fora”, recorda Blai Parramon.

Per poder oferir aquest servei necessiten una estructura molt transversal, amb enginyers industrials, agrònoms, arqui-tectes, llicenciats en ciències ambientals i, fins i tot, un engi-nyer en topografia. Aquesta transversalitat es veu a les seves oficines, on ningú té un despatx i tots treballen en equip.

Especialitzats en el sector carni, l’adober i de distribució, també tenen projectes a altres indrets d’Espanya (ara comen-cen amb Fagor a Mondragón), d’Europa i d’Amèrica del Sud. “Però també fem una llicència d’activitat per a una perru-queria”, recorda Colomer, un enginyer, que es defineix de po-ble, amb un peu posat a l’Àsia. i

TEXT: Manel Gastó · FOTO: Isabel Marquès

SOM ENGINYERS


CONTACTEwww.colomer-rifa.catc/ Sant Miquel, 2408570 Torelló(938 504 440

JORDI RIFÀArquitecte tècnic

JOSEP COLOMEREnginyer industrial col·legiat núm. 6115

RAMON COLOMERArquitecte

BLAI PARRAMONEnginyer industrial col·legiat núm. 15222


REPORTATGE

Els grans centres tecnològics catalans es fusionenMés competitivitat, alts nivells d’innovació i transfe-rència tecnològica. Els sis centres tecnològics avan-çats de TECNIO s’integren per formar el gran centre proveïdor de tecnologia industrial a Catalunya.

TEXT: Redacció · FOTO: Arxiu

Antoni Maria GrauDirector general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Enginyer industrial col·legiat núm. 8070

Estem davant d’un nou centre integrat que ha d’esdevenir una estructura d’Estat al servei de l’economia i de les nostres empreses”, va assegurar Fe-lip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el passat mes d’octubre durant la signatura

del Conveni Marc que regula les accions es-tablertes de la integració d’ASCAMM, BDigital, CETEMMSA, CTM, Barcelona Media i Leitat. Aquest nou centre integrat, que preveu ge-nerar ingressos de 100 milions d’euros l’any 2016, “ha de permetre afrontar dos reptes: guanyar dimensió per créixer i ser més com-petitius, i garantir que les pimes catalanes accedeixin a alts nivells d’innovació i trans-ferència tecnològica”, va assegurar Puig. Per la seva part, Antoni M. Grau, director general d’Indústria, va afirmar que “l’objectiu és crear un centre internacional de referència i que les pimes sàpiguen que poden adreçar-s’hi per solucionar els seus reptes tecnològics”.

El gener del 2015, CETEMMSA, ASCAMM i BDigital es fusionaran i es dissoldran indi-vidualment. Els altres tres centres ho faran progressivament durant l’exercici 2015. “És un projecte de creixement”, va explicar el di-rector general d’Indústria, i va afegir-hi: “L’any

passat, els sis centres tecnològics van gene-rar 50 milions d’eu-ros”. Al País Basc, els seus dos centres van ingressar 130 milions d’euros l’any 2012. Si es fa una comparació del PIB a Catalunya i el PIB al País Basc, “la conclusió que se’n treu és que els nostres centres haurien d’estar facturant tres vegades més, és a dir, uns 450 milions d’euros”, afir-mava Antoni M. Grau.

Durant els últims anys la Generalitat de Catalunya ha estat treballant en la crea- ció d’aquest nou centre integrat, un procés que preveu el manteniment del model territo-rial actual preservant l’activitat a cada un dels centres on estan ubicats. A més, esdevindrà motor de generació de les tecnologies clau per implementar l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), que iden-tifica set àmbits sectorials prioritaris per a la política industrial del país.

“Aquest nou centre integrat es basarà en

SOM ENGINYERS


uns mecanismes d’interrelació (universitats, pimes i treballadors) i en una major coordina-ció dels centres tecnològics per poder imple-mentar les set polítiques d’impuls industrial en resposta a la demanda d’especialització de la Unió Europea”, va declarar Antoni M. Grau.

Aquesta iniciativa és una aposta de país a llarg termini, que respon a l’oportunitat d’aug-mentar la capacitat en recerca industrial i de serveis tecnològics a Catalunya per tal que el país recuperi una posició de lideratge en dinàmiques d’innovació industrial. Antoni M. Grau va assegurar que “els centres de recerca universitaris han de convertir la recerca en un projecte aplicable a curt termini i per això cal arribar adeqüadament a les empreses a través dels centres tecnològics”.

Capacitat d’innovació respecte a EuropaCatalunya passa de país seguidor a país in-novador moderat, segons l’avaluació del Re-gional Innovation Scoreboard 2014, i es fixa l’objectiu d’esdevenir Innovation Leader l’any

2020. Actualment, Espanya es troba en la ma-teixa situació que algunes regions del nord de França, Itàlia i certes regions de Noruega. El tant per cent de població amb estudis supe-riors, la despesa en R+D del sector públic i pri-vat, el tant per cent de pimes innovadores, el nombre de productes llançats al mercat i les patents, el grau de col·laboració entre empre-ses en projectes d’innovació i el percentatge d’ocupats en mitjana-alta i alta tecnologia són les variables emprades en aquest estudi, els resultats del qual han atorgat l’etiqueta d’Inno-vation Leader a les regions del sud de Suècia, Finlàndia i Alemanya, entre d’altres. “Volem ser referents europeus”, va afirmar el director general d’Indústria. “La innovació a petita es-cala ja la tenim a les empreses i es fa evident pel seu creixent nivell d’exportacions”, va afe-gir Antoni M. Grau. I va finalitzar dient: “A Cata-lunya, un 40% de les empreses innovadores són multinacionals, però un 60% són pimes”, i per això cal “una millora contínua i un procés d’aprenentatge constant”. i

Aquesta iniciativa és una aposta de país a llarg ter-mini, que respon a l’oportunitat d’augmentar la capacitat en re-cerca industrial i de serveis tecno-lògics a Catalu-nya per tal que el país recuperi una posició de lide-ratge en dinàmi-ques d’innovació industrial

Moment de la presentació del nou centre integrat.

OPINIÓ

Vandellòs I: ara ha fet vint-i-cinc anys que va

tancar l’activitat

La central nuclear de Vandellòs I va iniciar la seva construcció l’any 1967 i va ser connec-tada a la xarxa el 6 de març del 1972. Va ser la primera central nuclear instal·lada a Catalunya.

Per a la seva construcció i explotació es va constituir HI-

FRENSA, amb participació d’EDF, FECSA, ENHER i FHS. L’EDF aportava la tecnologia pròpia em-prada en les seves plantes de Saint Laurent des Eaux A1 i A2.

Vandellòs I tenia un reactor de 480 MWe, tipus GCR (reactor refrigerat per gas), que cremava urani natural (sense enriquir) i es moderava amb grafit, i el reactor es refrigerava amb diòxid de carboni. La seva central de re-ferència era la francesa Saint Laurent des Eaux, instal·lada al costat del riu Loira i que comptava amb dos reactors: l’A1, connectat a la xarxa l’any 1969, i l’A2, connectat a la xarxa l’any 1971.

L’experiència d’explotació del grup de Vandellòs I va ser prou bona: un cop assu-mit que la potència màxima assolible sense afectar el condensador era de l’ordre de 380 MW (per damunt de 400 MW de potència hi havia problemes al condensador), fins a la data del seu tancament havia generat 55,6 TWh, a raó d’uns 3,3 TWh/any. Cal dir que el seu funcionament va ser molt més regu-lar que Saint Laurent A1, que en disset anys d’explotació i la mateixa potència instal·lada

només va obtenir una producció mitjana de 2,3 TWh/any.

L’incidentEl dia 19 d’octubre del 1989 es va produir la ruptura d’una de les ranures d’ancoratge de la turbina principal, fet que va provocar el trencament de diverses canonades i la fuita d’aire i oli, així com d’hidrogen. La fuita d’oli va provocar un incendi de l’oli procedent de les fuites de les canonades de conducció. Aquell incendi va ocasionar l’aturada de dos de les quatre turbobufadores (emprades per al refredament del reactor) i de les bom-bes de refrigeració. La durada del procés d’extinció de l’incendi i de l’aturada fins a la situació freda del reactor va ser de dos dies. L’alta inèrcia tèrmica de l’escalfament del reactor emprada en el seu disseny, així com l’eficàcia dels operadors de la planta, sota la direcció de l’enginyer Carlos Fernández Pa-lomero, van reconduir el reactor a aturada freda, sense efectes radiològics a l’exterior.

Un fet destacat va ser que el llavors con-seller de Governació de la Generalitat, Jo-sep Gomis, tant aviat com va tenir coneixe-ment de l’incident, es va personar a la sala de control de la central, va oferir els serveis de seguretat de què disposava i va dir: “Fins que això estigui controlat, jo romandré aquí. Tinc absoluta confiança en l’equip tècnic de la central”. Ben aviat van arribar efectius dels parcs de bombers de la zona, que van

Antoni TahullEnginyer industrial col·legiat núm. 1847

Contacte*[email protected]


SOM ENGINYERS


col·laborar en les tasques d’extinció. Però no es va considerar necessari activar el Pla d’evacuació de la zona d’influència de la central.

L’incident va ser qualificat per part del Con-sell de Seguretat Nuclear (CSN) amb el nivell 3 de l’escala INES, qualificació que significa que no hi van haver riscos ni efectes fora del recinte de les instal·lacions de la planta. Si les emissions assoleixen riscos a l’exterior, la qualificació és de nivell 4 a l’escala INES, amb la qual cosa es considera accident.

El Consell de Seguretat Nuclear va estudiar les mesures necessàries per reprendre l’ex-plotació de la central, però finalment es va decidir tancar-la. La pregunta és òbvia: Va es-tar justificada la decisió de tancar la planta?

L’efecte de TxernòbilAnalitzem-ne els antecedents:

1. L’incident de Vandellòs I es va produir el 19 d’octubre del 1989. Feia uns tres anys que s’havia produït l’accident a la planta nu-clear de Txernòbil (26 d’abril del 1986) que va commocionar a tot el món nuclear. Va ser qualificat de nivell 7, de l’escala INES.

2. L’explotació de la unitat de Saint Lau-rent A1 no era gens satisfactòria. En primer lloc, poc després de començar la seva explo-tació, el 17 d’octubre del 1969, va tenir lloc un accident de nivell 4 de l’escala INES. El 13 de març del 1980, la unitat A2 també ha-

via tingut un accident de nivell 4 de l’escala INES. Sobre un potencial de producció anual teòrica de 3,6 TWh/any, només s’assolien entre 2,2 i 2,3 TWh/any.

En el mateix emplaçament, EDF disposava de dos grups més moderns: Saint Laurent B1 i B2 de 915 MW cada un connectats a la xarxa l’any 1981, tipus PWR (reactor d’aigua lleugera a pressió). A EDF li preocupaven els grups A1 i A2.

3. Per a EDF, l’any 1989 la tecnologia dels reactors de grafit-gas havia deixat de ser in-teressant. L’efecte Txernòbil va provocar en el si d’EDF la preocupació per mantenir la seguretat del seu parc de seixanta-un reac-tors i no posar interès a mantenir en explo-tació Vandellòs I. De fet, poc temps després va tancar l’explotació dels reactors de Saint Laurent A1 (1990) i A2 (1992).

4. Pel que fa als altres socis d’HIFRENSA, FECSA (presidida aleshores per Luis Ma-gaña) no estava en un bon moment ja que es trobava immersa en una situació concur-sal. ENHER havia perdut el dret a decidir que tenia quan depenia de l’Institut Nacional d’Indústria (INI). Ara manava ENDESA i EN-HER li havia traspassat Vandellòs II i la seva participació a Ascó II, i HEC s’havia integrat a IBERDROLA. L’operació d’intercanvi d’ac-tius dissenyada pel ministre Carlos Solcha-ga va servir per sanejar les empreses que no podien digerir la participació en plantes

FOTO: www.enresa.es

gener · febrer · març201558

OPINIÓ9OL.

nuclears en els seus comptes de resultats, pels seus costos financers, amb unes taxes reals de costos dels diners massa elevades. ENDESA, acostumada a tenir uns beneficis im-portants amb l’explotació quasi exclusiva del carbó, no veia amb bons ulls haver d’assumir les centrals nuclears amb la càrrega financera associada.

5. El Parlament de Catalunya, a proposta del PSC i amb l’acceptació de CiU, va aprovar una resolució que instava al tancament definitiu de la central.

6. Els ajuntaments de les zones nuclears estaven decebuts perquè s’havia suprimit el cànon energètic que suposava uns alts ingres-sos i les inversions a la zona d’influència.

7. El Consell de Seguretat Nuclear va es-tudiar la necessitat de fer-hi unes inversions importants, tant per al restabliment de les instal·lacions danyades per l’incendi com per millorar la seguretat de la central.

8. Vandellòs I era una central d’altíssima

rendibilitat. El cost per MWh era inferior a 20 euros.

Tot i que fossin importants les inversions requerides per a la reposició de Vandellòs I, el síndrome de Txernòbil i l’especial pano-rama societari d’HIFRENSA va provocar que ningú fes una aposta decidida per la seva continuïtat. Si la decisió hagués estat la de continuar, avui possiblement hauria com-plert quaranta-dos anys, i, per tant, podria estar en situació d’extensió de vida, com Garoña. Hauria evitat l’emissió de 80.000 Tm d’emissions de CO2 i la seva capacitat de producció podria alimentar entorn d’un 7% de la demanda de Catalunya.

El desmantellamentEl manteniment de la planta aturada i la pri-mera fase del desmantellament els va rea-litzar HIFRENSA fins al 4 de febrer del 1998, moment en què es va traspassar a ENRESA, que gaudeix de fons propis procedents dels

SOM ENGINYERS


ingressos de l’anomenat segon cicle de com-bustible, que abonen les empreses explota-dores de les centrals nuclears existents.

La gestió realitzada per ENRESA en el des-mantellament de la planta de Vandellòs I ha estat qualificada de modèlica i ja és una refe-rència mundial. La major part dels materials procedents de l’operació han estat emprats per a la reutilització local a l’emplaçament propi. El cost inicial del desmantellament va ser avaluat en uns 240 milions d’euros; però el cost real, inclosa la fase II, ha estat d’uns 95 milions d’euros. En la fase 2, gestionada per ENRESA, s’han emprat 2,7 milions d’hores d’operaris, amb una emissió iònica rebuda de només uns 600 mSv (cada ciutadà rep, de mitjana, uns 2,4 mSv/any de radiació natural). Els residus de mitjana i baixa intensitat, amb un total d’unes 1.800 TM, han estat transpor-tats amb 188 transports especials, sense el més mínim incident, al magatzem d’ENRESA situat a El Cabril (Còrdova).

El combustible residual, situat al reactor en el moment de l’aturada, va ser transpor-tat a França, al magatzem de La Hague, com ja havia passat amb tots els residus nucle-ars, descarregats anteriorment. La polèmica sobre els costos de manteniment d’aquests residus va ser solucionada, l’any 2012, per acord entre AREVA (titular del magatzem de La Hague) i ENRESA (empresa encarregada tant de l’emmagatzematge com del des-mantellament de les plantes nuclears a la fi de la seva vida útil).

Avui en dia, un cop acabada la fase 2 del desmantellament, la planta sota la respon-sabilitat d’ENRESA ha entrat en la fase de “latència” fins a l’any 2028, moment en què es podrà accedir al desmantellament del caixó del reactor, i l’emplaçament quedarà alliberat, a tots els efectes, de l’anterior pre-sència d’un reactor nuclear.

ConclusióVandellòs I va ser una experiència reeixida d’iniciació de totes les empreses integrals catalanes en la tecnologia nuclear. La crea-ció del nus elèctric a 400 kV que va compor-tar i el bon emplaçament (a una cota superi-or a 20 metres sobre el nivell del mar i, per tant, resguardada dels efectes de qualsevol tsunami) van permetre a ENHER construir, posteriorment, Vandellòs II que juntament amb els grups d’Ascó I i II proporcionen al sistema elèctric català una combinació ener-gètica excel·lent i competitiva tant des d’una perspectiva econòmica com mediambiental.

Ara, un cop passada la prova de resistèn-cia post-Fukushima i amb les millores que s’estan realitzant en aquest camp, ens po-dem situar en una conjuntura molt millor que la del 1989. En aquesta línia, les cen-trals nuclears catalanes ens poden permetre gaudir d’una font energètica molt important per a Catalunya. Una font respectuosa amb el medi ambient, de baixos costos i explota-da amb una elevada seguretat. i

OPINIÓ FINANCERA


MÚTUAVALORS

La reforma fiscal posa en valor l’assessorament professional

Aquest any 2015 porta moltes novetats en la fiscalitat de l’estalvi i la inversió, canvis que són claus i fan necessari que en siguem plenament conscients per poder treure el màxim profit de les nostres decisions. En

una inversió, la fiscalitat està present des del moment que invertim fins al moment de re-cuperar la inversió, passant pels períodes en els quals s’originen els rendiments o canvis de valors. Cal tenir en compte la tributació del producte d’inversió en totes aquestes fases. Si alguna cosa caracteritza la recent reforma fiscal és que, en certa mesura, la fiscalitat de la majoria de productes ha patit una modificació en una o diverses d’aques-tes fases.

A títol de mostra, sense la pretensió de ser exhaustiu, algunes de les novetats en la fis-calitat de l’estalvi i la inversió a l’IRPF són les següents:• Rebaixa dels tipus impositius que graven

l’estalvi en tots els seus trams.• Els guanys i pèrdues patrimonials per la

venda d’actius tornen a tributar a la base de l’estalvi, sigui quin sigui el seu període de generació.

• Limitació en l’aplicació dels coeficients d’abatiment sobre la venda d’immobles, fons d’inversió o accions.

• Possibilitat de compensar en la base de l’estalvi, amb determinades limitacions, rendiments de capital mobiliari amb pèr-dues patrimonials i viceversa.

• Per a les persones majors de 65 anys, exempció dels guanys generats per la

venda d’actius (immobles, fons d’inversió o accions), sempre que l’import obtingut per la transmissió es destini, en el termini de sis mesos, a constituir una renda vitalí-cia, amb un màxim de 240.000 €.

• Eliminació de l’exempció dels primers 1.500 € dels dividends.

• Creació dels plans d’estalvi a llarg termini que estan exempts de tributar, amb un lí-mit d’aportació de 5.000 € anuals, sempre que es mantinguin un mínim de cinc anys.

• Reducció de l’aportació màxima a plans de pensions o plans de previsió assegurat (PPA) a 8.000 € anuals.

• Possibilitat de cobrar les aportacions de plans de pensiones que tinguin més de deu anys d’antiguitat. Les aportacions an-teriors al 2014 podran fer-se efectives a partir de l’1 de gener del 2025.

• Extinció progressiva del règim transitori pel qual les aportacions a plans de pen-sions anteriors al 2007 (i els seus rendi-ments) tenen dret a una reducció del 40% en el moment del seu cobrament en forma de capital.Una reforma fiscal d’aquest abast fa neces-

sari que l’inversor i estalviador es proveeixi d’un assessorament professional que tingui en consideració totes les novetats de la re-forma, i la manera que aquestes afecten la seva planificació financera i fiscal particular. El fet de prendre decisions financeres sense tenir en compte la fiscalitat pot ser tan per-judicial com prendre decisions fiscals sense tenir en compte els factors financers. Per aquest motiu, es fa cada cop més imprescin-dible la figura de l’assessor financer profes-sional que ofereix un assessorament global financer-fiscal que integra els dos camps. i

Òscar Sánchez SáizCap d’assessorament finan-cer de Mútuavalors dels Enginyers EAFI, SL

MÚTUA DELS ENGINYERS


MERCATS

Divergències de cicle

Els cicles econòmics i finan-cers poden dividir-se en quatre fases: reparació, re-cuperació, expansió i des- acceleració.

Si analitzem la situació en què es troben els diferents aspectes que defineixen els cicles (inflació, crèdit,

valoracions d’actius...) podem concloure que, avui en dia, entre els EUA, Europa i la Xina hi ha divergències clares respecte a la fase del cicle en la qual es podria em-marcar cada un.

Els EUA, una realitat en expansió, amb indicadors econòmics en fase de recupe-ració i els indicadors financers (excepte la política monetària i gràcies a la política monetària) un pas avançats. No obstant això, aquesta expansió econòmica als EUA encara és incipient i sense la inten-sitat que ha caracteritzat altres períodes previs de recuperació econòmica. El cert és que als EUA hi ha alguns indicadors que no anticipen tensions inflacionistes i d’altres que fan unes lectures una mica preocupants. És aquesta oscil·lació el que està frenant la FED en l’inici del procés de pujades de tipus.

Per la seva banda, Europa encara està en situació de lluitar per entrar en fase de recuperació econòmica, però les darreres lectures de dades són decebedores. Els indicadors financers, igual que als EUA, se situen una fase avançats, assumint que el creixement econòmic es recuperarà en els pròxims mesos. La política expansiva posada en marxa pel BCE ha d’accelerar el flux de crèdit que ja va començar a donar símptomes de millora en el segon trimes-tre del 2014. Aquestes mateixes mesures estan provocant la depreciació de l’euro, cosa que també és favorable per a les ex-portacions europees i per a la futura infla-ció, tan necessària. No obstant això, el risc de desacceleració i deflació a la japonesa hi és, latent.

Mentrestant, la Xina continua en una si-

tuació molt complicada, en un període de despalanquejament perillós. L’estiu pas-sat es van publicar males dades de PMI, producció industrial, vendes al detall, im-portacions..., que apunten cap a una clara desacceleració.

El Govern xinès s’ha afanyat a injectar liquiditat als bancs, però difícilment podrà frenar el camí perillós que està prenent el sector immobiliari amb caigudes en sei-xanta-vuit de les setanta ciutats analitza-des durant l’agost i un nombre de transac-cions immobiliàries en taxes ja negatives.

La complicada situació a la Xina, jun-tament amb l’apreciació del dòlar —que creiem que continuarà el proper any—, situa en una posició molt complicada aquells països emergents que tenen més dependència de la Xina i unes balances per compte corrent que presenten dèficits que el mercat ha d’estar disposat a finan-çar.

La combinació d’aquestes tres tendèn-cies diferents als EUA, Europa i la Xina ens fa pensar que, en termes globals, tenim per davant un període de baix creixement, baixa inflació, polítiques monetàries laxes i volatilitat en augment.

El risc, des del nostre punt de vista, no està en una acceleració de l’economia global, sinó precisament en el contrari. Els bancs centrals han de sortir en algun moment de l’escena i donar pas a creixe-ments econòmics estables que no neces-sitin estímuls monetaris. Però encara n’es-tem lluny, d’això.

Renda variableEl panorama macroeconòmic descrit, en què esperem un creixement global mo-derat sense gaire pressió inflacionista, és un escenari favorable per a la renda varia-ble, sobretot si es combina amb beneficis creixents (no més expansió de múltiples perquè el mercat està sobrevalorat). En aquest sentit, a dotze mesos vista creiem que els mercats d’accions tindran una ren-dibilitat superior a la de la resta d’actius

Juan Suárez de FigueroaDirector general d’A&G Fondos


OPINIÓ FINANCERA

tradicionals (bons, immobiliari). Cal afegir el fet que, a dotze mesos vis-

ta, probablement ja estarem immersos en un període de pujades de tipus als EUA. En el passat, en els períodes de pujades de tipus també s’ha observat un creixe-ment de beneficis i retorns moderats, cosa que ha generat processos de descompres-sió de múltiples que redueixen de manera sana els nivells de sobrevaloració assolits prèviament.

També és favorable a dotze mesos el fet que el dòlar prolongui —com es-perem— la seva pujada, ja que aquest fet ajudarà a reanimar el creixement a la resta del món, fora dels EUA. Històricament, aques-ta combinació de pujades de tipus moderades i el dòlar apreciant-se ha des- embocat en períodes de pujades en els mercats de renda variable.

Els riscos principals per a aquest escenari a un any són el deteriorament acce-lerat de la situació a la Xina i el fet d’una possible contaminació a la resta de països emergents, a més de la manca de continu-ïtat en la millora incipient dels beneficis a Europa i, finalment, una desacceleració econòmica global.

renda fixaAquest és un trimestre complicat per al deute de governs, atès que la FED, tot i que pausadament, anirà canviant el seu missatge per preparar el terreny davant de futures pujades de tipus.

Per tant, no s’espera un cicle de tipus

d’interès massa elevat mentre es mantin-guin les condicions actuals i previstes de creixement. A Europa, el programa de com-pres del BCE pot esmorteir el procés de pu-jades de tipus, però la correlació amb els tipus dels EUA es mantindrà.

En crèdit es veu un binomi risc/rendibi-litat asimètric: amb el desplaçament de les corbes de tipus d’interès a l’alça, només els actius de renda fixa que incorporin di-

ferencials elevats (High Yield, CoCo) tenen possibilitats de “sobreviure” en els pròxims trimestres. No obstant això, els diferencials en tots els bons corporatius s’han estret substancialment fins a arribar a nivells poc atractius. En aquesta situació, el mercat de crèdit es troba, més que mai, molt lligat a l’evolució dels fluxos d’inversors i això ens amoïna, ja que les regulacions de Basilea i Dodd-Frank han anat reduint el nombre d’agents actius en aquests mercats i, en cas d’haver-hi un procés de vendes d’actius de crèdit (ETF i fons), pot produir-se una espi-ral per falta de liquiditat. i

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Data d’elaboració de l’article: setembre 2014


MÚTUA DELS ENGINYERS

BANCA PRIVADA

Transparència fiscal internacional (TFI) i el mercat europeu de fons d’inversió

La comercialització de vehi-cles d’inversió col·lectiva a la Unió Europea (UE) es basa en dues normes: la Directiva UCITS 2009/65/CE i la Di-rectiva d’inversió alternativa 2011/61/UE, que es projecta sobre fons restringits a inver-sors qualificats.

El Tractat de la UE consagra les llibertats dels ciutadans europeus per adquirir béns i serveis en el mercat únic, és a dir, passant a l’àmbit de la inversió col·lectiva poden invertir en el vehicle harmonitzat que pre-fereixin d’entre tots els que ofereixen les di-ferents normatives estatals que transposen les directives UE esmentades.

La reforma fiscal en curs porta la modifi-cació de la transparència fiscal internacional (TFI), que afecta l’IRPF i l’impost de societats, i incorpora supòsits que fins ara quedaven fora, com és el cas de la participació en ve-hicles residents en un altre estat de la UE.

El legislador ha estat hàbil excloent de manera expressa els fons UCITS. S’ha con-siderat que la TFI constitueix una restricció desproporcionada a l’activitat transfronte-rera i a l’exercici de les llibertats del Tractat,

la doctrina del Tribunal Europeu i les reco-manacions del Consell, atès que implica una diferència de tracte entre situacions nacio-nals i internacionals comparables.

En aquest sentit, la publicació recent de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, en l’assumpte C-112/14, ens fa veure que portem la nostra interpretació pel bon camí. En aquest cas, la Comissió Europea deman-da el Regne Unit al·legant que els residents d’aquest estat tributen més quan participen en societats no residents que quan són so-cis de societats britàniques, a causa d’una norma d’imputació de beneficis molt similar a la TFI espanyola.

El Tribunal ha condemnat el Regne Unit per anar contra el principi de lliure circu-lació de capitals en l’àmbit de la UE. Deixa molt clar que la TFI i normes similars només són justificables quan s’apliquen en casos d’evasió i frau fiscal; fora d’aquests supòsits és contrària al dret comunitari.

Esperem que el legislador, quan tingui ocasió d’esmenar la redacció de la norma, afini una mica més i incorpori al text l’exclu-sió expressa de TFI als fons d’inversió eu-ropeus d’acord amb la Directiva d’inversió alternativa. Així evitarà futurs litigis. i

Som experts en assessorament, però el nostre millor talent és saber escoltar-vos

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Francisco González MartínDirector de Consultoria Estratègica d’A&G Banca Privada

Data d’elaboració de l’article: novembre 2014


ARTICLES

Contactewww.clustereficiencia.cat*[email protected](933 192 300t@clusterEEVia Laietana, 3908003 Barcelona

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya renova la seva Junta Directiva El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya comença una nova etapa. Un nou temps que esdevé un punt i seguit per as-solir els objectius plantejats per l’entitat durant la presidència d’Isabel Tejero. La línia a seguir, per tant, va en concordança amb la marcada per part de l’anterior Junta.

Des del naixement del Clúster, l’any 2008, s’ha aconseguit desenvolupar diverses iniciatives per refor-çar el sector. Fruit d’aquest esforç, l’any passat el Clúster es va certificar amb el

distintiu de Bronze Label de l’European Se-cretariat For Clúster Analysis (ESCA), que acredita l’excel·lència de la gestió de l’enti-tat. Aquesta acreditació permet formar part del programa Catalonia Clústers, promogut per la Generalitat de Catalunya, la qual cosa ofereix noves possibilitats de projectes, promoció i visibilitat per a les empreses as-sociades al CEEC.

La nova Junta Directiva considera prioritari reafirmar el CEEC com un referent en efici-ència energètica i sostenibilitat mitjançant la creació d’espais de networking entre associ-ats, que faciliten l’accés de les empreses al coneixement del sector i millora, per tant, la seva competitivitat. L’objectiu és poder fer difusió dels projectes que duen a terme el Clúster i els membres associats per tal de generar confiança en els potencials usuaris

i facilitar la creació de mercat en l’àmbit de l’eficiència energètica. En aquest sentit, la col·laboració amb agents del sector en l’àm-bit de l’emprenedoria esdevé un punt vital per assolir aquesta fita.

En l’actualitat es continua treballant en la línia de la innovació col·laborativa entre els membres del Clúster, ja que l’organització vol fer èmfasi en el desenvolupament de productes i serveis innovadors entre les entitats associades, aspecte que potencia el negoci dels membres associats al CEEC.

Com a entitat, volem mantenir una imat-ge moderna amb idees innovadores que permetin impulsar el negoci a curt i llarg termini. Perseguim ser referents de gestió i opinió en el sector. Volem ser coneguts en tots els àmbits per obrir possibilitats a les nostres empreses associades. Per fer-ho possible, treballem per tenir presència en jornades, als mitjans de comunicació i als espais de decisió.

Per tant, continuem perseguint objectius que facin possible el creixement de l’entitat i de tots els membres associats al Clúser d’Efi-ciència Energètica de Catalunya, i reforçant la relació i la col·laboració amb el Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya. i

Albert Mitjà MoyanoPresident del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC)

INSTITUCIONAL


Toni MolinaSecretari general de l’AQPEEnginyer industrial col·legiat núm. 12001

Contactewww.aqpe.org*[email protected](902 054 940

Cap a un mercat de competències professionals?

Durant el segle XX, es do-nava l’escenari “un títol universitari, una profes-sió per a tota la vida”. Actualment, l’evolució tecnològica fa que du-rant la nostra vida laboral les professions canviïn ràpidament o que, fins i

tot, desapareguin o que n’apareguin de no-ves. A més, a causa de la globalització, mol-tes feines s’han de dur a terme a l’estranger. Finalment, l’ús de les noves tecnologies fa que el professional hagi de tenir un alt grau d’adaptació.

Tot això fa que el mercat valori no només els títols universitaris i les atribucions legals, sinó que té molt en compte totes les capa-citats i aptituds dels professionals, és a dir, totes les seves competències professionals.

La competència professional combina co-neixements, comprensió, habilitats i valors. Actualment, és tan necessari saber moltes coses com entendre que l’important és saber aprendre-les en el moment que les neces-sitem. El procés de desenvolupament d’un professional ha de continuar al llarg de tota la seva vida activa.

Conscients de tot això, l’Agència de Qua-lificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) ha desenvolupat un sistema de cer-tificació per competències, basat en estàn-dards internacionals (entre d’altres, UK SPEC

de l’Engineering Council) i en la norma ISO 17024 de certificació de persones.

Per aconseguir superar amb èxit el procés de certificació, cal que l’enginyer professio-nal de l’AQPE (professional engineer de l’AQPE, PEQ) demostri les seves competències pro-fessionals requerides en cinc àmbits:1. Aplicació dels coneixements d’enginyeria 2. Aplicació pràctica de l’enginyeria 3. Gestió i lideratge4. Habilitats interpersonals5. Implicacions socials de l’enginyeria

Així, els PEQ es caracteritzen per la seva capacitat per desenvolupar solucions ade-quades als problemes d’enginyeria, uti-litzant tecnologies noves o ja existents, a través de la innovació, la creativitat i el canvi. Poden desenvolupar i aplicar noves tecnologies, promoure dissenys avançats i mètodes de disseny, introduir tècniques de producció noves i més eficients, conceptes de màrqueting i construcció, o ser pioners de nous serveis d’enginyeria i mètodes de gestió. A més, estan involucrats en el lide-ratge tècnic i comercial, i tenen habilitats interpersonals efectives.

En resum, l’AQPE dóna resposta al nou es-cenari professional i al nou entorn empresa-rial, cada vegada més internacionalitzat, tenint en compte que aquesta certificació informa amb rigor i precisió sobre l’especia-lització, l’experiència i les competències de cada professional. i

En aquest segle XXI s’estan produint forts canvis tant en el món laboral com en la societat. Aquests canvis estan relacionats amb l’aprenentatge al llarg de tota la vida professional, la globalit-zació de l’economia i la introducció massiva de les tecnologies de la informació en tots els àmbits socials.


ARTICLES

Michael Dax, director del DGNB, va presentar el sistema de ce r t i f i c a c i ó DGNB a la sessió Which should the

challenges of buildings rating tools be?Dax també va fer entrega del precertificat

DGNB Plata a Roberto Rizza, gerent de la divi-sió de Construcció de Lidl Supermercados, per la construcció de la plataforma logística de Lorquí (Múrcia). Artur Garcia i Tobías Fis- cher, auditors del projecte, van ser presents a l’entrega.

En el marc dels acords de cooperació entre el DGNB, el GBCe i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, es va mantenir una reunió de treball a l’estand del GBCe amb la participació de Dolores Huerta, secretaria tècnica del GBCe; Michael Dax, director del DGNB; Vicenç Puigdelloses i Víctor Barnés, enginyers industrials i auditors de DGNB; Emilio Mitre, director de Relacions Internacio- nals del GBCe; Luis Álvarez-Ude, gerent del GBCe, i Francesc Bonvehí, enginyer industrial i membre del DGNB.

El congrés va ser un èxit de participació i amb uns continguts summament interes-

sants. Es va cloure amb la presentació del Manifest de Barcelona, que se sintetitza en els trets següents:• És urgent assumir el canvi de paradigma

del sector de la construcció vers la soste-nibilitat.

• Per assolir-lo, els agents responsables del sector han de ser lúcids en els seus diagnòstics i valents per implementar les solucions escaients.

• Com a objectiu sintètic, es proposa una reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) del 77% combinant reducció de la demanda, eficiència ener-gètica i descarbonització de l’energia primària emprada en l’edificació.

• Respecte al món desenvolupat, la transfor-mació passa per la rehabilitació del medi urbà existent. Per dur-la a terme caldrà la implicació de tots els sectors: comunitat científica i professional, món empresarial i administracions polítiques de tots els àmbits. i

Contactewww.dgnb.eswww.eic.cat/wps/portal/dgnb

*[email protected](933 192 300Altres consultes:

La certificació DGNB, present en el World Sustainable Building Congress 2014Del 28 al 30 del passat mes de novembre es va celebrar a Barcelona el World Sustainable Building Congress, WSB 14. La certificació DGNB va ser present en el WSB 14, als estands del German Federal Ministry for the Environment and Building (BMUB) i del Green Building Council España (GBCe).

Francesc BonvehíMembre del DGNBEnginyer industrial col·legiat núm. 12197

Vicenç PuigdellosesAuditor DGNBEnginyer industrial col·legiat núm. 16627

La informació comple-ta sobre l’esdeveni-ment es pot consultar al web del World Sustainable Building Congress: wsb14barcelona.org

INSTITUCIONAL


El Facility Management, un generador autèntic de valorFa dos anys vam emprendre decididament el projecte de crear un grup de treball centrat en la disciplina del Facility Management, àrea organitzativa consolidada com una peça clau per generar valor, estalvi i eficiència en l’àmbit empresarial, a partir de la gestió professional dels actius immobiliaris.

Amb aquest número dels Fulls dels Engi-nyers, el Grup de Treball de Facility Management inicia la publicació recurrent d’aquest espai, amb l’objectiu de poder intercanviar experi-

ències i coneixements i amb la voluntat de ser un altaveu i un centre de referència per al sector.

La conjuntura econòmica actual contri-bueix a impulsar la disciplina del Facility Management, que posa a disposició de les empreses les millors eines de gestió dels diferents sistemes i serveis que concorren en l’àmbit terciari i industrial, i facilita la presa de decisions i aconsegueix una major gestió i optimització dels recursos i dels actius immobiliaris.

Sota el paraigua del Facility Management, hi convergeixen moltes disciplines que, de manera integrada, combinen l’anàlisi per-manent mitjançant eines TIC, l’aplicació de models de gestió que estableixen elements estratègics i l’optimització dels processos i serveis, que fan del Facility Management un generador autèntic de valor:• Real estate• Gestió, externalització i subcontractació

de serveis de suport• Sostenibilitat i eficiència wnergètica• Smart cities• Sistemes de festió• Compra d’energia• Gestió d’indicadors de compliment de

nivell de servei• Gestió de riscos...

Per aquest any 2015, des del Grup de Treball tenim previst treballar en diverses inici-atives al voltant de temes clau, emmarcats en la necessitat d’innovació contínua, en què la figura del Facility Manager sigui una peça cab-dal per al seu èxit. Des de les àrees de Relació i Comunicació, i de Formació i Coneixement, el Grup de Treball de Facility Management s’ha estructurat per poder atendre totes aquelles empreses, institucions i professionals que vul-guin acostar-se per profunditzar en aquesta ja madura disciplina. i

Contacte Gryp de Treball Facility Managementhttp://grups.eic.cat/groups/grup-de-treball-facility-management

68

ARTICLES

gener · febrer · març2015

Premis Bonaplata 2014Un any més, l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) va entregar els Premis Bonaplata.

L’objectiu principal d’aquests premis, que convoca i atorga l’Asso-ciació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) és, com cada any des de fa vint-i-quatre, el de do-

nar a conèixer el gran esforç i treball que representa el fet de viure, estudiar, preser-var, difondre i recuperar el nostre patrimo-ni industrial. Els premis s’agrupen en tres categories, que són:

1. Premi Estudis Fundació Caixa d’Engi-nyers, que fa èmfasi en el coneixement i la investigació del patrimoni industrial i tècnic.2. Premi Rehabilitació, tant de béns mo-bles com immobles, que valora la qua-litat de l’actuació feta i el respecte a la funció inicial del bé.3. Premi Especial de Patrimoni, en diver-sos vessants: el de difusió, el de turisme industrial, el de didàctica i el de col·labo-ració amb l’AMCTAIC. Dins d’aquest Pre-mi Especial de Patrimoni, el mNACTEC té el seu propi premi adreçat a persones o institucions que de manera significativa vetllen i treballen per assolir els objec-tius, ja sigui difonent-los, promocio-nant-los o col·laborant amb el sistema territorial del mNACTEC.

Premi Estudis Fundació Caixa d’EnginyersEs van entregar dos premis ex aequo a dos llibres:• Espais recobrats. Els nous usos del patri-

moni industrial català, un molt bon recull dels més destacats treballs de reutilitza-ció dels edificis de patrimoni industrial

dels últims trenta anys. Visió fonamen-talment arquitectònica, amb molt bona documentació fotogràfica.

• El quarter de sant Pere. Història d’un bar-ri amagat de Ciutat Vella, com a mostra de l’evolució de les manufactures i del treball artesanal cap a la indústria i la creació de les primeres fàbriques de Ca-talunya.

També es va lliurar un accèssit a L’Ar-quitectura industrial del desenvolupisme a Barcelona i els municipis limítrofs. Anàlisi de l’evolució de les tècniques constructives (1953-1973).

Premi Rehabilitació de béns MoblesAl Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú que custodia la locomotora Mataró en representació de totes les associacions, institucions, empreses, entitats i persones que n’han fet possible la rehabilitació i re-paració mitjançant el micromecenatge per-què tornés a funcionar.

Premi Rehabilitació de Béns ImmoblesA l’Escola Nova Electra de Terrassa per la rehabilitació d’una nau de l’antiga AEG en la qual s’ha ubicat.

Premi Especial de PatrimoniEs van lliurar dos premis ex aequo en la ca-tegoria de difusió a dues exposicions:• Sant Adrià, la fàbrica de la llum• Fabra&Coats fa museu. Objectes, paraules

i imatges. MUHBA Laboratori 3

En la categoria de promoció del turisme industrial, el premi va ser per a la guia La sèquia de Manresa. Deu camins a l’entorn d’un canal medieval.

Assumpció Feliu TorrasVicepresidenta de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

Contactewww.amctaic.org*[email protected](937 803 787Rambla d’Ègara, 27008221 Terrassa

INSTITUCIONAL


En la categoria d’una acció en el camp de la didàctica del patrimoni industrial i tèc-nic, el premi se’l va endur la proposta di-dàctica Descobrir el patrimoni Industrial del vapor a Mollet del Vallès.

En la categoria de col·laboració amb l’AMCTAIC, hi va haver dues empreses pre-miades ex aequo:• Freixenet, coincidint amb el seu centena-

ri 1914-2014.• TMB, coincidint amb el 90è aniversari de

la inauguració de la primera línia de me-tro Lesseps-Catalunya, a Barcelona.

Els premis especials de col·laboració amb el mNACTEC i el sistema territorial van ser per a:• Joan Vilà Vilar, per la seva qualitat de

copropietari amb el seu germà Conrado de l’empresa surera familiar Conrado Vi-lar SA, a Sant Antoni de Calonge.

• Magí Puig i Gubern, com a exemple de constant treball d’ajut i col·laboració en

la conservació i difusió del patrimoni cultural i industrial i com a membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, entitat fundadora del Museu de la Pell i Museu de la Ciutat.

Premis Bonaplata per a jovesEl Premi Fundació AGBAR va ser per a Can Cabot: llum per a un poble, que aprofun-deix en diversos aspectes vinculats amb l’aigua.

Els dos treballs premiats en els Premis Bonaplata per a Joves van ser els següents:• Labora-Fontbernat. Estudi d’una arma crea-

da per les indústries de guerra de Catalu-nya durant la Guerra Civil 1936-1939

• Restauració de la Turbina Vilajoana

I hi va haver dues mencions especials per als treballs:• Els secrets del pati català• Estudi i reproducció en miniatura d’una

roda hidràulica. i

DIA A DIA


Desenvolupa el teu

equip

Els mànagers saben que disposar de personal format és essencial per a l’èxit de l’equip, però la majoria d’ells no es prenen el temps neces-sari per identificar les necessitats individuals dels membres, malgrat que aquesta sigui l’única manera d’assegurar que la seva gent disposa de les habilitats i els coneixements necessaris per a una bona performan-ce i d’aconseguir els objectius.

Com podem saber quina formació necessita cadas-cú? I com podem evitar malgastar temps i diners en activitats formatives innecessàries? En aquest article analitzem la im-portància d’entendre les necessitats de desenvolu-

pament del nostre equip i facilitem algunes eines que es poden emprar per fer-ho de manera efectiva.

És evident que algunes de les necessitats formatives són universals i s’apliquen a molts o tots els membres de l’equip. No obstant això, cada persona és única, té habilitats di-ferents, nivells de comprensió diferents i res-ponsabilitats i objectius diferents.

Per tant, la formació i el desenvolupament no han de seguir la regla del “cafè per a tot-hom” si es vol que sigui efectiva. Cal prendre’s el temps necessari per entendre la formació que cada persona necessita. D’aquesta ma-nera es proporciona la formació adequada a

les persones adequades. A banda de millorar el rendiment, s’aconsegueix estalviar temps, recursos i diners.

Amb aquest enfocament de formació a mida l’equip se sent més enfortit i és capaç de vincular els nous aprenentatges als seus objectius personals, la qual cosa augmenta la satisfacció laboral.

En primer lloc, cal identificar les neces-sitats de desenvolupament de l’equip. Per fer-ho, és útil revisar les descripcions de llocs de treball dels membres de l’equip; el fet de pensar en el que cada persona fa, ens ajuda-rà a identificar els coneixements necessaris per fer bé la seva feina.

El pas següent és reunir-se amb els mem-bres de l’equip un per un. L’objectiu d’aques-tes reunions ha de ser tenir una conversa oberta sobre les necessitats de formació i desenvolupament que creuen que necessi-ten per treballar efectivament i desenvolu-par la seva carrera. És important adoptar una postura proactiva en la conversa: cal utilitzar la intel·ligència emocional i escoltar de ma-

Montse PérezServeis Ocupacionals dels EIC

Contacte*[email protected](935 029 097


INSTITUCIONAL

nera activa, preguntar sobre els reptes a què s’enfronten cada dia, què és el que els pro-dueix frustració sobre el seu rol, en quines àrees del seu rol o de l’organització voldrien tenir més coneixements, quin tipus de conei-xements o habilitats els ajudarien a treballar més eficientment, etc. Aquestes reunions o entrevistes es poden incorporar en les ava-luacions periòdiques de l’acompliment d’ob-jectius.

També és útil observar-los en el treball, veure com es desenvolupen en les tasques clau. Pot ser útil preguntar-se si poden ser més ràpids en aquestes tasques o si les es-tan ajornant; això pot ser un símptoma que no estan segurs de les seves habilitats o no estan prou entrenats en les àrees clau.

Així mateix, pot ser útil recopilar informa-ció d’altres fonts: clients, caps anteriors o companys que hagin treballat properament amb la persona avaluada. En aquest cas, cal evitar les generalitzacions i demanar a les persones que avalin els seus comentaris amb exemples concrets. No cal dir que en aquest

pas és imprescindible actuar amb molta sen-sibilitat.

L’objectiu de la recollida d’aquesta infor-mació, a través dels passos indicats anterior-ment, és poder crear un pla de formació per a cada membre de l’equip.

El darrer pas és decidir quin tipus d’acció formativa és més convenient. Hi ha molts mètodes formatius: l’entrenament en el lloc de treball; la formació guiada per un con-sultor; l’e-learning; l’anomenat cross-training, ideal per formar equips flexibles i poliva-lents, o els programes de mentoring i coac-hing. Cal tenir present que tothom no té el mateix estil d’aprenentatge: cada persona aprèn de manera diferent i la formació serà més efectiva si es personalitza i s’acomoda a l’estil d’aprenentatge de cada un. També pot ser útil realitzar una anàlisi de cost i benefici en cas que l’entrenament que es vulgui rea-litzar sigui costós. i


HAS DE SABER

E enginyers i empresa

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona van organitzar una jornada el passat 27

d’octubre a l’Auditori de l’edifici d’Endesa Catalunya, situat a Barcelona, per tal de presentar la Llei 9/2014 sobre la seguretat industrial a Catalunya i posar de manifest les modificacions respecte a l’anterior normativa i els canvis pel que fa a la tramitació. Alberto Alegre, director general d’Endesa Catalunya, va donar el tret de sortida a un acte presentat per Jordi Guix, degà del COEIC, i Miquel Darnés, degà del CETIB, els quals van destacar la importància dels reglaments tècnics de seguretat industrial.

Aquesta Llei té com a objectiu aconseguir un sistema de gestió i un control de la seguretat industrial que estableixi obligacions als titulars de les instal·lacions i que integri un conjunt d’agents de la seguretat, a més d’unes especificacions tècniques obligatòries que tenen com a finalitat la limitació del risc industrial. Segons Isidre Masalles,

subdirector general de Seguretat Industrial, “una de les novetats més significatives recau en la simplificació i racionalització administrativa en els tràmits d’inscripció de les instal·lacions, que suposarà un estalvi econòmic per als ciutadans i una reducció de les càrregues administratives a les empreses i als particulars”.

Esteve Aguilar, responsable de gestió i control del sistema de seguretat industrial, va centrar la seva ponència a repassar el concepte de seguretat industrial al llarg de la història de la humanitat. A continuació, va analitzar en profunditat el contingut de tots els punts que formen la Llei sobre seguretat industrial i va explicar als assistents que aquesta normativa permet el compliment de la Directiva de serveis de la Unió Europea, la creació dels instruments per desenvolupar la tasca de supervisió i control a posteriori de l’Administració, una simplificació i racionalització administrativa, la generalització de la tramitació electrònica i l’actualització dels imports de les taxes lligades a l’activitat de l’Administració en

El passat 5 d’agost es va publicar al DOGC la Llei 9/2014 de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes, una de les més importants en el marc de referència per a l’exercici dels nostres professionals i que estableix un nou model de gestió de la seguretat industrial a Catalunya.

La seguretat industrial a Catalunya

Aquesta Llei té com a objectiu aconseguir un sistema de gestió i un control de la seguretat industrial que estableixi obligacions als titulars de les instal·lacions i que integri un conjunt d’agents de la seguretat, a més d’unes especificacions tècniques obligatòries que tenen com a finalitat la limitació del risc industrial

matèria de seguretat industrial. Segons Aguilar, “l’aprovació d’aquesta Llei, que transforma tan profundament el sistema de seguretat industrial a Catalunya, també suposa el punt de partida per a l’adaptació de l’extens cos normatiu derivat vigent actualment, per fer-lo coherent amb els principis que prescriu la Llei”.

Tramitació en líniaCarlos González, responsable de l’Oficina de Gestió Empresarial de Barcelona, va dedicar la seva exposició a explicar el nou procediment de tramitació per inscriure les instal·lacions regulades per la normativa de seguretat industrial, que ja es pot fer a través del portal Canal Empresa, un espai concebut per ajudar els empresaris, els professionals i els intermediaris en els seus tràmits i gestions administratives, independentment de l’Administració que en sigui responsable.

Aquest nou procediment, que s’emmarca en el pla d’implementació de la Finestreta Única Empresarial i l’Administració electrònica, es va posar en marxa el passat 6 de novembre. Facilitar l’activitat a les empreses és el que ha motivat canviar el procediment dels tràmits als quals s’aplica la Llei 9/2014 de 31 de juliol de seguretat industrial, i és el resultat de la política de simplificació administrativa que implica, entre d’altres, la reducció significativa de la documentació que les empreses han de presentar per realitzar aquests tràmits. Actualment, la inscripció al Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC) requereix només una declaració responsable que contingui les dades bàsiques de l’establiment, la instal·lació o el producte. i

Més informació: canalempresa.gencat.cat

INSTITUCIONAL

DIA A DIA


En aquesta secció trobareu un sumari de totes les activitats impulsades per les comissions del COEIC i l’AEIC. A sota de cada resum podeu trobar una llegenda que us indica que si busqueu aquest acte al web (www.eic.cat) podeu trobar documentació o vídeos .PDF

p

16 setembreVisita tècnica a BEST (Barcelona Europe South Terminal) del port de BarcelonaComissió de Gestió Empresarial: Subcomissió de LogísticaVisita a la primera terminal de contenidors semiautomàtica amb un dels més moderns sistemes de gestió de ports d’Europa i una de les terminals ferroviàries més grans dins d’una terminal marítima de contenidors. i

18 setembreArduino i Raspberry Pi per a enginyers veterans (o no)Comissió de Política Industrial i Innovació TecnològicaArduino i Raspberry Pi són dues targetes electròniques de baix cost bastant populars que formen part dels sistemes embedded. Amb finalitat divulgativa es va explicar què són, com estan fabricades i quines són les seves aplicacions més comunes.i

18 setembreInstal·lacions de climatització en hospitals: presentació de la DTIE 1.06Comissió d’Acció ProfessionalLa climatització dels entorns hospitalaris representa una de les instal·lacions més complexes a què s’han d’enfrontar els enginyers especialitzats en el condicionament de l’aire. Per aquest motiu, l’agrupació de Catalunya ATECYR va abordar l’important aspecte de les instal·lacions de climatització als hospitals. i

15 octubreLa tecnologia que està canviant el maneig de sòlids en l’àmbit mundialPresentació realitzada per Safer-Tech. Es van presentar les especificacions i els detalls de la nova tecnologia de transport i elevació de materials Olds Elevator. A més, es van detallar els aspectes i principis clau en el transport de sòlids que expliquen el funcionament de la tecnologia Olds Elevator amb proves in situ. iwww.safer-tech.com

23 octubrePlanificació i seqüenciació de la producció o com produir més i millor amb els mateixos recursosPresentació a càrrec de Mikel Lorente i Juan Susperregui de Grupo i68, els quals van donar resposta a diverses preguntes, com ara com podem ser més eficients en la fabricació, com podem reduir els estocs sense alterar la producció o quan hem de començar a fabricar, entre altres temes. iwww.grupoi68.com

“Els sistemes de climatització dels centres sanitaris no només ens han de garantir un funcionament que ens doni totes les garanties sanitàries i de seguretat mèdica, sinó també un funcionament òptim i eficient que haurà de ser el camí a seguir”

xavier ferre tafalla (enginyer industrial col·legiat núm.15948)

PDF

p

“Em va agradar la contextualització que es va fer abans d’entrar a parlar en profunditat del tema, i que a l’hora de parlar de temes tècnics hi hagués assistents/col·laboradors que aportessin coneixements en forma de debat”

guillem bosch llufriu (enginyer industrial col·legiat núm.18574-I)

PDF

p

INSTITUCIONAL


AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIAComissió de Jubilats i Prejubilats

21 maig Cerdà, la dreta de l’Eixample i l’aigua. A càrrec de Lluís Permanyer, periodista i cronista de la ciutat de Barcelona.1 oct Acte inaugural. Tutelat per la UPC, pretén oferir als enginyers, familiars i amistats, una ampliació dels coneixements tant humanístics com tècnics, impartit per professors universitaris de prestigi reconegut. La inauguració d’aquest curs la va portar a terme Miquel Roca i Junyent.8 oct Art i ciència. A càrrec de Jorge Wagensberg, professor de Física de Processos Irreversibles de la UB.15 oct 115 dies a l’Ebre. La batalla de l’Ebre a càrrec d’Assumpta Montellà, historiadora i escriptora.

22 oct Catalanitat i mancomunitat. A càrrec de Josep Pich, llicenciat en Història Contemporània.29 oct Ritme de la recuperació: reptes estratègics. A càrrec de Jordi Gual, director executiu i economista en cap de La Caixa.5 nov Expulsions polítiques i supressions papals en la història dels Jesuïtes. A càrrec de Josep M. Benítez, exdegà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Universitat Gregoriana de Roma.12 nov Erotisme al cinema. A càrrec de Pau Pérez, enginyer industrial i cineasta.19 nov La robòtica en la medicina: present i futur. A càrrec de Josep Amat, catedràtic emèrit de la UPC.

23 setembreTaller pràctic: avantatges de Hong Kong per a l’estructuració i creixement a la XinaComissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Grup de Treball de la XinaTaller que va oferir, des d’un vessant pràctic, els beneficis de la inversió a la Xina via Hong Kong i les diferències abans i després de la signatura del conveni. L’acte va ser moderat per Carles Palomo, director de la Unitat de Negoci a Roberlo SA, i els ponents van ser Stefano Passarello, Managing Partner a People & Projects Ltd, i Siegfried Verstappen, Senior Investment Promotion Executive a Invest in Hong Kong Office a Brussel·les. i

25 setembreActe de benvinguda als nous col·legiats/associatsTrobada per a nous col·legiats i associats a les institucions dels Enginyers Industrials de Catalunya. i

CAFÈ DELS ENGINYERSComissió de Jubilats i Prejubilats

21 oct Amb la presència de Josep M. Sauleda, president de Sauleda SA, que va parlar de la seva vida professional dedicada al sector tèxtil des de l’any 1971 que va fundar Sauleda, situada en quarta posició a tot el món en producció de lones, principalment per a tendals.

11 nov El convidat va ser Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers, que va parlar de la seva trajectòria empresarial en què ha desenvolupat una àmplia dedicació a l’àmbit associatiu i cultural de les assegurances.

i

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITSESPAIS

93 763 26 99 / 660 484 [email protected] / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Màxima classi�cació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de“Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Membre protector de l'associacióde consultors d'estructures.

Empresa adherida alCol·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya

Membre de l'Associació d'Amics de la UPC

Associació d’Amics de la UPC

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

15ANYS

FO

NA

MENTS E N P E T I TS ESPA

IS

2000 - 2015

Visita’ns a www.2pe.biz

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51PDF

p

“L’acte de benvinguda de nous col·legiats i associats m’ha permès sentir-me acollit en un gran col·lectiu present en molts sectors de la societat actual i que ofereix un nombre important de serveis i possibilitats als seus membres”

david pérez pérez (enginyer industrial col·legiat núm.18488)

DIA A DIA


26 setembreSessió informativa: oportunitats professionals a Alemanya en el sector de la construccióDurant la sessió es van tractar diversos temes com la demanda a Alemanya, el mercat laboral a la Unió Europea i la importància del pont com a llançadora: the bridge for mobility, entre altres temes. i

9 octubrePresentació de l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre l’abastament d’aigua i energiaComissió de Noves IniciativesEl Consell Assessor per a la Transició Nacional és un òrgan que depèn de la Generalitat i que va preparar catorze informes amb diferents temàtiques. En aquesta jornada es va aprofitar per presentar l’informe dedicat a l’energia i l’aigua. Presentat per Montserrat Mata Dumenjó i amb l’assistència de Joaquim Coromines, Marc Basany i Eduard Martínez. i

29 setembreEls hub de gas: un nou mercat de gas amb preus en competènciaComissió d’Energia: Subcomissió d’Energies PrimàriesEn aquesta sessió es va revisar la història dels hub més antics de gas, com funcionaven, els productes que s’hi podien comprar i vendre, així com les noves formes de competència gas-gas que obrien un nou camí a un mercat a l’engròs més fluid i líquid. També es va revisar la situació a Espanya i els passos i plans que s’estan impulsant per a la creació d’un hub de gas en el mercat ibèric. Van intervenir Josep Isern, coordinador de la Subcomissió d’Energies Primàries, i Lluís Bertran, de Hub de Gas. i

“Vaig trobar molt interessant conèixer que hi ha una empresa que et dóna el servei d’ensenyar-te l’alemany, fer-te cerca de l’empresa més adient al teu perfil professional, concretar-te una entrevista amb l’empresa i gestionar-te tots els tràmits burocràtics per instal·lar-te al teu destí”

ignasi morales espinosa (enginyer industrial col·legiat núm.15716)

“Excel·lent conferència per conèixer la tendència dels mercats de distribució i comercialització del gas”

david perancho janer(enginyer industrial col·legiat núm.15713-I)

PDF

p

8 octubreNit de l’EsportComissió d’EsportsDurant la Nit de l’Esport es va fer el lliurament dels premis a tots els guanyadors dels diferents campionats que es van celebrar durant el 2013. i

PDF

p

INSTITUCIONAL


“Cal orientar la tecnologia perquè generi treball de qualitat i comporti progrés” Alfred Pastor, professor de l’IESE

Les màquines són millors que els humans en totes aquelles tasques que requereixen regles lògiques, però encara no poden suplantar l’experiència, la creativitat, la reacció, la improvisació o el talent d’un professional.

Com orientar la tecnologia en la nova revolució industrial actual va ser el centre del debat que exposà Alfred Pastor, professor de l’IESE i catedràtic de Teoria Econòmica. Per ell, cal ser “molt conscients

de l’impacte del progrés tècnic sobre el treball i sobre la qualitat d’aquesta ocupació”. La velocitat i extensió d’aquesta revolució digital es desconeix, així que “es tracta de suposicions” basades en l’anàlisi d’altres moments històrics que van ser punt d’inflexió. En primer lloc, va referir-se a la polarització com a efecte del progrés tecnològic. I és que, segons la seva opinió, s’està precaritzant el sector dels “qualificats” respecte als “molt qualificats” o als professionals que disposen d’un ofici concret. A més, les feines més qualificades “són més vulnerables del que eren abans, perquè les TIC permeten que no siguin executades allà on es demanen”, afirma Pastor. Aquesta polarització és, doncs, “un perill perquè desapareixen feines intermèdies que fan d’ascensor social”. A més, es considera que l’educació és un remei parcial–perquè ja no és garantia per tenir una bona feina– i no tothom té talent i aptitud per aprendre-ho, tot i ser un professional altament qualificat.

El catedràtic en Teoria Econòmica posa el segon accent en la remuneració i en la importància

de generar llocs de feina de qualitat. Però “la revolució digital ha empitjorat la qualitat de les feines, fins al punt de degradar-les, molts cops”, afirma. Aquesta és la tendència, per això Pastor considera: “És cabdal que la tecnologia s’orienti i s’adapti als valors de la societat. Treballar és una necessitat humana que permet desenvolupar capacitats, relacionar-se amb els altres i dignificar les persones”. I apunta que “els “mòbils econòmics són molt poderosos, a la vegada que grans motors de la innovació, i la repartició dels beneficis de la innovació entre treball i capital sembla menys equitativa ara que en revolucions passades”. Un canvi no sempre és progrés, ja que perquè sigui progrés ha de millorar la societat. i

8 octubreEnginyers Matí

DIA A DIA


10 octubrePodem mesurar l’eficiència energètica? Sessió I: Termografia infraroja i blower doorComissió d’EnergiaPrimera part de les sessions de treball en exposicions relacionades amb la praxi i el coneixement de l’eficiència energètica. L’eix de les exposicions del curs 2014-2015 giren entorn de la mesura de l’eficiència energètica. i

9 octubreJordi Guix, degà del COEIC, participa en la inauguració del curs 2014-2015 de l’ETSEIBComissió dels Enginyers Industrials a l’Administració PúblicaNeus Cónsul, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va donar la benvinguda als assistents i amb el seu discurs va demanar la complicitat de tots per defensar els estudis d’Enginyeria Industrial en el context socioeconòmic actual. Durant l’acte, Jordi Guix, degà del COEIC, va fer entrega del Premi d’Empresa als millors Projectes de Fi de Carrera en l’àrea de Creativitat, i més tard va dirigir-se al públic assistent per explicar els projectes que s’estan desenvolupant en el marc de la nova Junta de Govern del Col·legi i la seva tasca integradora. i

p

14 octubreAcció Solidària Contra l’Atur: Lliurament de préstecs extraordinaris per crear ocupacióComissió d’Acció SocialL’acte va servir per fer públics els resultats dels préstecs extraordinaris per a persones físiques o jurídiques que van presentar les seves iniciatives per crear ocupació sòlida i duradora el maig passat. A més, es va aprofitar perquè els beneficiaris dels préstecs fessin una breu presentació dels seus projectes. Va estar copresidit per Jordi Guix, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Joan Comas, president d’Acció Solidària Contra l’Atur..i

TERTÚLIES CIENTIFICOTÈCNIQUESComissió de Jubilats i Prejubilats

17 set / 15 oct / 19 nov Cosmologia Les tertúlies cientificotècniques promouen la discussió, les reflexions i els comentaris relatius a qualsevol tema que es refereixi a l’enginyeria industrial, tant des del punt de vista tecnològic com científic, tractat per Pedro Crespo.

p

15 octubreEl nou enllaç ferroviari a través dels Alps. El túnel base Sant Gotard (Suïssa)Comissió de Cultura: Subcomissió d’EngitrenConferència organitzada per la Subcomissió d’Engitren amb la col·laboració del Consolat General de Suïssa a Barcelona. Durant l’acte es va parlar del túnel base Sant Gotard que serà el túnel ferroviari de més longitud del planeta. Ponència presentada per Renzo Simoni, enginyer civil i director executiu de l’empresa AlpTransit Gotthard AG.i

INSTITUCIONAL


FÒRUM DEL PATRIMONI INDUSTRIALAssociació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

16 set Trenta anys del llibre Arquitectura industrial a Catalunya. Josep M. Montaner Martorell, doctor arquitecte i catedràtic de l’ETS d’Arquitectura de Barcelona, va presentar el passat 16 de setembre a la seu dels EIC de Via Laietana el seu llibre sobre arquitectura industrial.

SUBCOMISSIÓ DE MUNTANYISMEComissió d’Esports

4 set Matinal dels Enginyers. Caminada pel Bages amb visita a Món Sant Benet. Coordinat per Frederic Massallé i Jordi Prat.6 set Caminades Culturals. Visita a la central eòlica de les Colledetes i passejada pels voltants. Coordinat per Josep Maria Grau.20 set Excursió a l’estany de la Pradella a l’Alta Cerdanya. Coordinat per Julià Naval i Albert Ibáñez.2 oct Matinal dels Enginyers. Caminada des de Montcada i Reixac a Tiana, on es va visitar el poblat ibèric de Santa Coloma i Sant Jeroni de la Murtra. Coordinat per Carles Pérez.4 oct Caminades Culturals. Cicle: Tricentenari: localitats i fets de la guerra de Successió. Es va visitar la Seu Vella de Lleida i es va fer un passeig pels voltants. Coordinat per Lluís Morguí, Josep Llurba i Dionís Arqué.9 oct Matinal dels Enginyers. Caminada pels boscos de la Selva i visita al castell de Montsoriu. Coordinat per Dionís Arqué. 18 oct Excursió commemorativa del 15è aniversari de la fundació del Grup de Muntanyisme de l’AEIC. Es va fer una excursió a Sant Llorenç del Munt pujant per camí dels monjos per visitar el monestir i baixant per la carena del pagès fins a arribar al coll d’Estenalles. Coordinat per Víctor Peiró.15 nov Excursió a l’estany de la Pradella a l’Alta Cerdanya. Etapa de la ruta del Císter: Travessa de Montbrió de la Marca a Pont d’Armentera. Coordinat per Carles Alayo.

16 octubreVisita a diversos escenaris de la batalla de l’EbreComissió de Jubilats i PrejubilatsEs van visitar diversos escenaris de la batalla de l’Ebre com el Museu de Corbera d’Ebre, tot comentat per l’escriptora Assumpta Montellà. i

24 octubreSessió tècnica sobre l’estrès i la seguretatComissió d’Enginyers Industrials a les Administracions PúbliquesSessió tècnica que es va fer aprofitant la reunió de la Setmana Internacional de la Prevenció de Riscos Laborals. El tema principal va ser l’estrès i la seguretat viària. Assistència de Josep M. Rovira, vicedegà del COEIC; Manel Bestratén, de l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball; Raquel Sellarés, responsable de Prevenció d’Egarsat; Mònica Roche, del Servei Català de Trànsit; Manel Ferri, de CC.OO. i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques..i

27 octubreJornada de presentació de la Llei de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productesComissió d’Enginyers Industrials a les Administracions PúbliquesL’agost del 2014 es va publicar una llei al DOGC de les més importants en el marc de referència per a l’exercici dels nostres professionals, sobre la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes. La benvinguda va ser a càrrec d’Alberto Alegre, responsable al Gabinet de Direcció General d’Endesa a Catalunya. La presentació la van fer Jordi Guix i Miquel Darnés, degans del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, respectivament. La introducció a la Llei va ser d’Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat. El contingut de la Llei el va exposar Esteve Aguilar, responsable de gestió i control del sistema de seguretat industrial. I el nou procediment de tramitació el va explicar Carlos González, responsable de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) de Barcelona.i

PDF

DIA A DIA


iGenium‘14

Un any més, la Sala Màster del Campus Nord de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC) va acollir l’edició iGenium‘14. Durant la sessió del matí els estudiants van ocupar les taules rodones, i a la tarda es van mostrar nous projectes professionals d’àmbits ben diferents.

Carles Martín, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC), va donar el tret de sortida a la jornada i va explicar que els projectes d’enginyeria d’empresa i els de la universitat “volen mostrar el futur

de l’enginyeria”. Durant la seva intervenció va reivindicar la importància dels enginyers en la creació d’ocupació. Neus Cónsul, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) va aprofitar per remarcar que “cal donar visibilitat al potencial dels nostres investigadors, professors i estudiants”. La inauguració va comptar amb la presència del

conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va assegurar que “Catalunya té les característiques idònies per satisfer la vocació dels enginyers”.

Les taules rodonesAntropos i Kosmos van ser els noms que van rebre les dues taules rodones de projectes universitaris. Diego Calamonte, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, va presentar un projecte d’instal·lació d’una indústria elaboradora d’hortalisses fresques amb una capacitat de producció anual de 2.400 tones. Alfredo Broncal, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, va explicar la creació d’un pont sobre el riu Flumen (Osca). Aniol Ferragut, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la

Un punt de trobada entre l’enginyeria universitària i el món professional

21 octubre

INSTITUCIONAL


Universitat de Lleida, va presentar un projecte que proposa lluitar contra la manca de gestió davant dels incendis. I Luis Jesús García-Muñoz, de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa EPSEM-UPC, va parlar de l’estudi que ha realitzat sobre la mina de marbre Xauxa de Gualba per fer-la més eficient i productiva.

Durant la sessió, Cristina Aleixendri i un equip d’estudiants de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa van presentar el seu treball basat en l’estudi del disseny i comportament d’unes veles rígides configurables a vaixells per demostrar que poden tenir finalitats energètiques i produir hidrogen al mar. Rodrigo Álvarez, estudiant de la Universitat Pontifícia de Comillas, actualment es troba estudiant la viabilitat de la seva proposta, centrada en el disseny d’un vehicle aeri no tripulat per transportar petites càrregues.

Carla Àlvarez i Guifré Vendrell, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC, van arribar acompanyats d’un vehicle monoplaça de competició, el CAT07e. Els joves, que lideren un equip de trenta-tres estudiants, s’han encarregat de dissenyar i construir el monoplaça cent per cent elèctric i competir al Formula Student, i ja estan treballant en el CAT08e.

Gemma Hornero va presentar un projecte desenvolupat per Eva Font que consisteix en una interfície que facilita l’accés a plataformes digitals a persones amb discapacitats motores i dificultats de comunicació. I, per últim, va intervenir Hugo Ramos, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Navals i Oceànics de la Universitat Politècnica de Madrid, fundador de Robdos, una start-up de base tecnològica que centra els seus esforços a desenvolupar un prototip comercial de planador submarí.

Nous projectes professionalsA la tarda, va ser el torn de les propostes professionals. Valentín Aceña, cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures de la Diputació de Barcelona, va exposar les oportunitats i les noves perspectives en la gestió de carreteres. L’enginyera Montserrat Solanelles, de Forestal Catalana SA, va presentar els treballs realitzats a tres punts del Pirineu de Lleida per recuperar els terrenys després d’un incendi. Joan Marrugat, adjunt a la Direcció Comercial i Business Manager a IDP, va explicar als assistents com monitorar el flux energètic de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat i com s’extreuen les dades que permeten estalviar temps de feina i evitar el risc d’errors humans. Íngrid Picas, responsable d’R+D+I a ICL Iberia, va fer un repàs per totes les línies de recerca que treballen a les mines d’Iberpotash a Súria i Sallent. Pol Montolío, director del Departament Tècnic d’Aresa, va explicar la importància de la internacionalització per a una empresa de construcció i exportació de vaixells. I Antonio Martínez, enginyer superior industrial de l’ICAI, va destacar la importància de la feina de l’enginyer industrial en el sector de l’automoció.

Per la seva part, Xavi Silva, fundador de la start-up Hemav, va parlar de la teledetecció agrícola, la revolució agrícola del segle XXI, i Miguel Ángel Bretones, enginyer superior de Camins, Canals i Ports a Hutchison Port Holdings Group, va explicar alguns dels secrets de la nova terminal semiautomàtica de contenidors del port de Barcelona. Llorenç Frigola, creador i director general del Grupo Internacional GEI-2A, va ser l’encarregat de descriure un innovador sistema per pasteuritzar aliments, i David Gómez, enginyer de telecomunicació de MIER Comunicaciones, va explicar com va ser el disseny i la fabricació dels amplificadors de potència per al radioenllaç terrestre a la missió espacial GAIA.i

DIA A DIA


27 i 28 octubreII Congrés Nacional d’Enginyeria Municipal de BarcelonaEl Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya va celebrar el II Congrés Nacional d’Enginyeria Municipal de Barcelona per donar a conèixer, des de la perspectiva de les seves ponències, conferències i debats, una sèrie de dades que va facilitar no només la informació, sinó un contingut real sobre l’enginyeria municipal i la labor dels tècnics municipals davant de les necessitats dels ciutadans. Emilio Pérez Pastor, enginyer industrial col·legiat núm. 15566, enginyer municipal de l’Ajuntament de Polinyà des de l’any 2007, membre de la Junta del COEIC a la Delegació del Vallès i de la Comissió d’Acció Professional del Col·legi, va participar a la taula rodona titulada Enginyeria municipal avui, funcions i futur de l’enginyeria municipal. .i

4 novembreEstratègies CO per desenvolupar l’activitat professional Comissió de Gestió EmpresarialActe basat en dinàmiques participatives i experiències reals en què es van tractar diversos temes amb l’objectiu de: ampliar el coneixement de les empreses de l’economia social i cooperativa en els àmbits dels diversos agents econòmics i socials; identificar com l’economia social pot esdevenir una eina per desenvolupar activitats professionals; i compartir el model de l’emprenedoria social i cooperativa amb professionals especialitzats en l’acompanyament i assessorament de projectes empresarials. i

6 novembre9N a debatDebat promogut pels Enginyers Industrials de Catalunya sobre la consulta de la independència de Catalunya amb la presència de la majoria de les forces parlamentàries. Debat moderat per Ramon Pellicer. Forces parlamentàries: Felip Puig, de CIU; Gemma Calvet, diputada d’ERC al Parlament de Catalunya; Xavier Sabaté, diputat del PSC al Parlament de Catalunya; Marta Rivas, diputada al Parlament per ICV-EUIA; Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans, i Nel·la Saborit, membre del grup de territori de la CUP. i

p

6 novembreEficiència energètica i tecnologia. Oportunitats aplicades al Facility ManagementGrup de Treball de Facility Management i Grup de Treball d’Eficiència EnergèticaLa jornada va ser dividida en dos blocs en els quals van participar diferents ponents. El primer bloc va tractar el tema de l’eficiència energètica i les tecnologies aplicades al Facility Management, moderat per Felip Neri Gordi, delegat territorial a Catalunya d’IFMA (Associació Internacional de Facility Management). El tema del segon bloc van ser les oportunitats aplicades al Facility Management, moderat per Marc Sistach, coordinador del Grup de Treball de Facility Management dels EIC. i

INSTITUCIONAL


11 novembreBarcelona a l’avantguarda dels metros del futur Comissió de Mobilitat i TransportsConferència en la qual es van donar a conèixer quines seran les tendències de futur que imperaran en el camp dels metros automàtics i quines podran ser les línies a seguir. Va intervenir Ramon Malla, director de Línies Automàtiques de Metro de Barcelona. i

13 novembreJornada informativa sobre l’emmagatzematge Castor Comissió d’EnergiaJornada celebrada a partir de l’interès social promogut per la decisió del Govern d’hibernar l’emmagatzematge de gas Castor. Van intervenir-hi Marc Cabrera, enginyer geòleg; Josep Isern, coordinador de la Subcomissió d’Energies Primàries dels EIC, i José M. García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels EIC. i

13 novembreSaps què és el TTIP? Ets conscient de com et pot afectar? Comissió de Gestió EmpresarialSessió en què la Representació de la Comissió Europea a Barcelona va donar a conèixer què és, què suposa i quines són les fases i els terminis del procés de negociacions del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, Transatlantic Trade and Investment Partnership) per eliminar les barreres comercials entre Europa i els Estats Units. Van intervenir Mark Jeffery, cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Ricard Bellera, secretari internacional de CC.OO. de Catalunya; Jacint Soler, director institucional de PIMEC; David Tornos, director internacional de Foment del Treball, i Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. i

p

19 novembreSimulació i diagnosi: IV Jornada 3E. Eficiència Energètica i Edificació Comissió d’EnergiaDurant la jornada es van donar a conèixer les diferents eines de simulació i diagnosi del comportament virtual o real d’un edifici. La benvinguda va ser a càrrec de Francesc Bonvehí, membre de la Comissió de Construcció i coordinador del Grup de Treball d’Eficiència Energètica i Edificis dels EIC. L’acte va ser moderat per Eva Cuerva, membre de la Comissió de Construcció dels EIC, i Cristina Soler, de la Comissió d’Energia i responsable del Grup de Treball d’Eficiència Energètica i vocal del COEIC. Ponents: Cristina Gazulla, de la UPF; Arturo Ordóñez, de la URV; Jordi Garcia, de Catalonia Engineering Solutions; Jordi Pascual, d’Aiguasol; Josep Solé, d’URSA; Aniol Ribot, del Grup de Treball d’Eficiència Energètica dels EIC i d’Apliter; Albert Escofet, d’Apliter, i Alfons Nòria, de Lavola. Va cloure l’acte Pere Homs, director general del COEIC.. i

p

DIA A DIA


“Els projectes universitaris són les sortides laborals”Projectes amb ànima sostenible imprescindibles en la societat del futur Enric Fossas Colet, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC)

Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - Bar-celonaTech (UPC), va visitar la casa dels enginyers per parlar de la universitat com a catalitzadora del talent i de la importància d’un aprenentatge necessari mitjançant projectes que facilita la creació de noves empreses.

Fossas, catedràtic d’Automàtica i doctor en Matemàtiques, amb un llarg bagatge en enginyeria electrònica i enginyeria de sistemes i automàtica, a més d’haver estat directament en contacte amb institucions i universitats a través de la direcció d’onze

tesis doctorals, grups de recerca i publicacions d’articles en revistes científiques com a professor, coresponsable de trobades científiques, coautor d’un llibre..., és conscient que els estudiants necessiten un impuls, unes motivacions i una visió més pràctica que teòrica quan acabin els estudis universitaris. En aquesta jornada afirmava que “la contínua transferència del coneixement és imprescindible durant tota la carrera acadèmica i professional”. La UPC, a través dels grups, centres i laboratoris de recerca, genera coneixement per donar resposta a les demandes de la societat. A més, està fortament compromesa amb els valors de la responsabilitat social, per la qual cosa té en marxa quaranta-dos projectes de cooperació, impulsa plans d’igualtat d’oportunitats i duu a terme activitats de divulgació per acostar la ciència

i la tecnologia als alumnes de l’ESO i Batxillerat.És destacable la tasca per fer participar els

estudiants universitaris, des dels primers cursos, en diferents projectes de recerca, en els quals, de la mà d’empreses, aprenen a contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural. El rector, en aquesta línia, va esmentar diversos projectes de gran interès que faciliten les sortides professionals als futurs enginyers. Entre aquestes iniciatives, Fossas va parlar del projecte CDIO (Concebre - Dissenyar - Implementar - Operar), l’objectiu del qual és implicar els estudiants en petits reptes fent un treball de recerca, per exemple en l’àmbit de la robòtica, a través del qual aprenen conceptes fonamentals de l’enginyeria. En aquest projecte els estudiants són els responsables no només de la concepció, sinó també de la implementació i l’operació del producte, i d’analitzar-ne la viabilitat, és a dir, que han de saber com fer-lo i també com treure’n benefici.

Una altra iniciativa és l’INSPIRE3. En aquest cas es pretén plantejar als estudiants treballs més complexos amb una certa perdurabilitat en el temps, i amb la participació en concursos internacionals, com ara UPC EcoRacing, un cotxe

13 novembreEnginyers Matí

19 novembreTaula de debat: El sistema de retribució variable: una visió general Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions PúbliquesActe en què es van analitzar els sistemes de retribució variable que s’han generalitzat de forma considerable en les últimes dècades i que, a partir de la crisi, han provocat inquietuds entre el públic. Es va començar amb una breu història del tema als EUA i després es van analitzar els arguments a favor i en contra dels sistemes que es van exposar. Van presentar l’acte Emili Coll, membre de la Junta Directiva de l’ACCID, i Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. També van intervenir Josep M. Rosanas, doctor en Enginyeria Industrial per la UPC, titular de la Càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme, i professor de l’IESE Business School; David Garcia, enginyer industrial, i Miquel Subirachs, president de la Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques. i

s

INSTITUCIONAL


cent per cent elèctric i amb l’ànima sostenible que ha competit al Formula Student i ho farà també el 2015. En aquesta competició es presenten uns tres-cents universitaris de tot el món i un jurat específic ha de seleccionar els trenta millor preparats. L’objectiu és que els estudiants realitzin tot el procés del vehicle, des d’idear el disseny fins a la implementació d’aquest. Han de complir i resoldre tot un seguit d’especificacions tècniques i, com deia Fossas, “els estudiants de la UPC acostumen a sortir-ne molt ben parats en aquesta competició”. Pel que fa al disseny, han guanyat l’últim concurs a Itàlia.

Altres iniciatives actuals d’interès per als estudiants és el concurs internacional Solar Decathlon, els fòrums d’empreses o l’espai Emprèn UPC del Campus Nord, una incubadora de projectes emprenedors i innovadors. És clar que els estudiants que tenen la gran oportunitat de participar en aquests projectes han de ser conscients de l’actitud que volen mantenir, ja que han de ser sobretot exigents amb ells mateixos per no perdre l’interès a seguir adquirint coneixements, han d’estar compromesos amb l’equip de treball i, el més important, una vegada tenen llest el projecte han de ser capaços de presentar-lo a les empreses de manera atractiva, perquè aquestes són les que finançaran el projecte final. El rector insistia dient que “han de tenir l’habilitat de resoldre tant problemes de logística com d’organització i sentir-se emprenedors”.

Cada vegada més, el concepte de la sostenibilitat s’està implementant també en l’enginyeria i l’arquitectura, per ser més respectuosos amb el medi ambient a través de la utilització de materials alternatius i de qualitat. Des de la UPC, s’intenta potenciar aquesta idea en els projectes en els quals s’implica els estudiants. A la Politècnica també es dóna suport a la creació de spin-off i a la generació de patents a partir dels resultats de la recerca. Durant els últims quatre anys, la UPC ha assessorat 691 projectes empresarials, ha sol·licitat 302 patents (entre prioritàries i internacionals) i més de 50 llicències de tecnologia, i ha creat 35 empreses.

Durant els últims anys hem viscut canvis substancials en l’estructura de l’ensenyament i això afecta no només els estudiants, sinó també el professorat i les empreses. Per això es considera prioritari que se’ls doni l’oportunitat d’entrar en contacte amb l’àmbit laboral.

En aquest sentit, l’objectiu que el rector va plantejar, i que el COEIC també comparteix, és afavorir que l’estudiant s’acosti més directament a allò que serà la seva professió, impulsar la creació de llocs de treball a través de cooperatives amb una base tecnològica i trobar un canal de comunicació entre la petita i mitjana empresa i la UPC, per tal de cercar temes d’interès per a l’entorn empresarial més immediat sobre els quals els estudiants puguin investigar i fer projectes de fi de grau o de màster. i

20 novembreAntecedents i projectes de l’arribada del metro Comissió de Cultura: Subcomissió d’EngitrenLa ponència va ser presentada per Josep M. Rovira, enginyer industrial, amb la col·laboració de la Fundació TMB. Es va parlar dels primers projectes de ferrocarrils elèctrics subterranis fruit de la limitada oferta tramviària i de la creixent congestió viària a què es pretenia donar solució. i

1 desembreGuia de les millors tècniques disponibles per l’eficiència energètica a la indústriaComissió d’EnergiaJosep Maria Piguillem, director comercial d'EFIENER Enginyeria SLP, va presentar aquesta guia en un acte que va comptar amb la presència de Maria Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental, i Maite Masià, directora de l'Institut Català d'Energia. i

DIA A DIA


Àmbit territorialDelegació del Vallès

Reindustrialitzant el Vallès Acte Social 2014El divendres 26 de setembre va tenir lloc la 18a edició de l’Acte Social de la Delegació del Vallès. En aquesta ocasió el leitmotiv escollit va ser la reindus-trialització. Va tenir lloc al Celler Cooperatiu de Rubí, municipi amb un gran pes industrial.

INSTITUCIONAL


L’acte es va iniciar amb una conferència a càrrec de Joan Majó, enginyer industrial i antic ministre d’Indústria i Energia. A continuació, es va homenatjar els companys amb 50 anys de professió: Jaume Canals i Agustí Pascual. També es va lliurar la

insígnia als sis nous col·legiats que ens acompanyaven: Pol Arranz, Àngels Bosch, Marc Búcar, Núria Coronas, Carles Cruz i Ramon Martínez.

Guardó d’HonorFinalment, es va lliurar el Guardó d’Honor, que es concedeix a aquella persona o entitat que destaca pel seu arrelament a les comarques del Vallès i una trajectòria que honori l’enginyeria industrial. Tenint molt en compte el leitmotiv de l’Acte Social d’aquesta edició, el jurat va decidir atorgar-lo al Grup B. Braun Medical i sengles accèssits a les empreses Brugarolas SA i Marina Tèxtil SL.

Els mèrits i valors d’aquestes empreses que han portat al Jurat a atorgar-los els premis, són els següents:• Grup B. Braun Medical: Forma part de B. Braun, empresa

familiar alemanya que té cinquanta mil empleats arreu del món i una xifra de negocis de 5.500 milions d’euros a l’any. Establerta a Rubí des del 1955 i amb una inequívoca voluntat de romandre-hi (només cal tenir present la construcció d’una nova planta també a Rubí el 2011 i la important ampliació realitzada el 2014), s’ha dedicat sempre al sector hospitalari. Un tret inusual, atípic, singular d’aquesta empresa és el fet que el Grup B. Braun Medical col·legiï per voluntat pròpia una part important dels seus enginyers per tal els enginyers

elegits, l’empresa i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya comparteixin els riscos, els coneixements i les responsabilitats respectives.

• Brugarolas SA: El 1885, és a dir, fa quasi cent trenta anys, Brugarolas SA va començar les seves activitats amb un capital inicial de mil pessetes. Des del 1974 (fa quaranta anys) està instal·lada a Rubí.És una empresa familiar, en què l’actual és la quarta generació, i es dedica a la producció d’olis i greixos industrials de tota mena, de la qual el 40% s’exporta.Amb una plantilla de cent trenta-cinc persones i una xifra de negocis de 55 milions d’euros l’any 2014, la principal preocupació de l’empresa és donar el millor i més adequat servei al client sobre la base de conèixer amb la màxima precisió les característiques de les seves necessitats específiques per tal de fabricar el producte més idoni, a partir dels materials existents o dels que Brugarolas creï fruit de la seva recerca i tecnologia pròpies.

• Marina Tèxtil SL: És aquest un cas paradigmàtic, molt singular i reeixit, de voluntat personal i empresarial de romandre una empresa en el sector tèxtil i a Catalunya. En efecte, una petita fàbrica tèxtil i familiar del sector de la moda de Barberà del Vallès, nascuda el 1992, s’autoredefineix i es converteix el 1996 en Marina Tèxtil SL, orientada al món dels teixits tècnics per a la vestimenta de protecció de riscos del treball, és a dir, de la seguretat de les persones, bàsicament en els rams de les elèctriques, les petroquímiques i les foneries (preferentment d’alumini). i

L’equip Ecoracing, campió de la Formula SAE Italy 2014Durant l’aperitiu, l’equip Ecoracing format per estudiants de l’ETSEIAT (Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa), va exposar el seu monoplaça híbrid. Aquest any, després de quatre dies participant a la Formula SAE Italy 2014, l’equip Ecoracing ha aconseguit el primer lloc del podi. S’ha proclamat campió competint en la categoria de projecte amb el disseny de l’ecoRZ, que ha defensat en les diferents proves estàtiques (design event, cost event i business presentation) davant de jutges destacats del sector com ara enginyers de Fórmula 1 (Ferrari, Dallara i Mercedes), entre d’altres. El resultat final aconseguit ha estat de 323/325 punts que va fer pujar l’equip a l’esglaó més alt del podi.

DIA A DIA


13 octubreReconeixement als millors alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de TarragonaL’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va fer l’acte de lliurament dels diplomes als millors expedients de l’edició 2012-2013. El secretari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya en la seva Demarcació de Tarragona, Fernando Torres, va lliurar el diploma al millor expedient del Màster d’Enginyeria Electrònica a l’estudiant Alba Matas. i

16-28 octubreMostra de pintura de Tito FiguerasTito Figueras, nascut i resident a Tarragona, és un dels pintors més emblemàtics de la ciutat. Va estudiar pintura i dibuix de jove en aquesta ciutat, a l’Escola Taller de la Diputació. Ha realitzat exposicions a les ciutats més importants d’Europa i ha guanyat diversos premis. i

22 novembreVisita a les instal·lacions del Consorci d’Aigües de TarragonaLa Junta de la Demarcació va fer una visita a les instal·lacions del Consorci d’Aigües de Tarragona a l’Ampolla, on es troba l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP). Aquesta planta té una capacitat de 4 m3/s. El Consorci té instal·lats 393 quilòmetres de canonada. Aquesta xarxa s’estén des d’Alcanar fins a Cunit i fins a Solivella i Blancafort per l’interior. L’abastament d’aigua potable arriba a seixanta-tres municipis, vint-i-nou indústries consorciades, amb vint-i-tres estacions de bombament i quaranta-dos dipòsits reguladors. i

Àmbit territorialDemarcació de Tarragona

Àmbit territorialDelegació del Vallès

16 setembre i 4 novembre2a i 3a trobada d’aficionats a la fotografiaLa segona trobada es va centrar en la iniciació a la macrofotografia, en la qual els assistents van poder fotografiar objectes quotidians i fins i tot insectes. En la tercera trobada, es van poder revisar i comentar les fotografies fetes en la sessió anterior i també es va dedicar una estona a aclarir dubtes. Sessions coordinades pel company Miquel Portell. i

30 setembreEntendre per estalviar amb la factura elèctrica (3a edició)Entendre la factura de la llum és indispensable per poder estalviar energia elèctrica i així reduir la despesa derivada del consum energètic. L’objectiu del curs era conèixer tots els components de la factura elèctrica i, d’aquesta manera, aprendre tècniques per optimitzar el nostre consum i reduir la despesa.Impartit pel company Oriol Xalabarder, conseller delegat d’Electra Caldense.. i

21 i 28 octubreProteccions diferencialsCurs molt pràctic per entendre el funcionament de les proteccions diferencials en les instal·lacions elèctriques i aprendre a resoldre els problemes habituals de les proteccions diferencials, així com el seu correcte dimensionament.i

INSTITUCIONAL


4 novembreEls col·legis professionals en un Estat propiEl conseller de Justícia, Germà Gordó, en el marc de la conferència Els col·legis professionals en un Estat propi, organitzada per la Intercol·legial Tècnica de la Catalunya Central, va destacar que si Catalunya tingués un Estat propi “hauríem impulsat el mateix Projecte de llei de col·legis professionals que hem tirat endavant corporacions i Govern” i que es va aprovar en el si del Consell Executiu del passat 21 d’octubre i del qual el conseller va destacar, en la seva intervenció, els punts principals. “Entre les coses que caldria afegir —i que ara no són competència de la Generalitat—hi ha allò que fa referència als col·legis de col·legiació obligatòria”, va precisar el conseller que, alhora, va alertar de la possibilitat que la nova llei catalana acabi al Tribunal Constitucional. i

22 marçExcursió a GuissonaLa Demarcació de la Catalunya

Central va organitzar una excursió a Guissona, on els col·legiats i les seves famílies van visitar el Parc Arqueològic de la ciutat de Iesso i el Museu de Guissona Eduard Camps. Després van gaudir d’una calçotada al restaurant Forn de Su. i

6 junyDiada de l’EnginyerEl sopar de l’edició del 2014 es va fer al restaurant Cal Miliu, de Rajadell. Abans de començar a sopar, es va fer un

homenatge al fins aleshores president Josep Alabern i Valentí. L’acte va consistir en una sèrie de parlaments per part de la nova presidenta, Mireia Félix; del director general d’Indústria, Antoni M. Grau; del degà del COEIC, Jordi Guix; de l’exdegà del COEIC Joan Vallvé; del president de La Mútua dels Enginyers, Joan Munt; del president de la Demarcació de Tarragona,

Lluís Maestre, i del vocal de la Junta de la Demarcació Jordi Giralt. Per acabar, se li va fer un reconeixement per part de la Intercol·legial Tècnica, concretament per part del delegat del Col·legi d’Arquitectes a la Delegació del Bages, Enric Massana. En aquest mateix acte, també es va homenatjar el vocal de la Junta de la Demarcació Lluís Vázquez Sáiz.i

3 novembreVeredicte del Jurat del XXXV Premi Guillem CatàCom cada any, es va reunir el jurat del Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central, sota la presidència de Mireia Félix, i constituït per Eduard Ruiz, Jaume Torruella, Jordi Giralt i Antoni Genís, enginyers industrials de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i l’Osona, respectivament. I també per Pere Casals, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa; Joaquim Feixas en representació de la

Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona, Delegació d’Osona; M. Rosa Argelaguet, directora de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa; Montserrat Duch, en representació de la Unió

Empresarial de l’Anoia, i Jordi Garcia-Ubasart, en representació de l’empresa MB Papeles Especiales, SA. Tots ells van decidir atorgar, per unanimitat, el XXXV Premi Guillem Catà 2014 a l’equip tècnic d ’Avinent Implant System, SL, que amb la col·laboració de centres universitaris i tecnològics de diferents disciplines han desenvolupat solucions innovadores en implantologia dental. L’equip d’Avinent també ha aconseguit integrar tecnologies per oferir serveis personalitzats a la mida de cada client arreu del món. i

3, 4 i 5 octubreViatge a AmsterdamCom cada any, un grup d’enginyers de la Demarcació va fer un viatge, en aquesta ocasió a Amsterdam. Va visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat i va navegar pels seus canals. També va visitar el poble dels molins Zaanse Schans i el Museu Croquius, on hi ha una estació de bombament construïda el 1849, reconeguda per l’American Society of Mechanical Engineers (ASME) com a Monument Històric d’Enginyeria Mecànica. i

Àmbit territorialDemarcació de la Catalunya Central

DIA A DIA


Àmbit territorialDemarcació de Girona

15 novembreCicle de presentacions de comercialitzadores elèctriquesLa Demarcació va organitzar aquest cicle per explicar el funcionament del mercat, quins principis regulen la formació de preus, les noves reformes, les opcions de contractació que ens ofereixen, com estalviar en consums, etc., a tot el públic interessat. La primera, Com pot una comercialitzadora alternativa ajudar-te a estalviar?, la va presentar l’equip d’Holaluz.com i

30 setembreLliurament del Premi Projecte Final de Carrera Girona 2014El jurat format per membres de l’Escola Politècnica Superior de Girona i de la nostra demarcació, va premiar l’enginyer industrial Eduard Vidal. El president de la Demarcació va lliurar el Premi, un xec de 900 euros, en reconeixement del seu treball Navegació, control i modelització del robot submarí Sparus II, que li va ser lliurat en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015. i

2 novembrePresentació de Barcelona i l’aigua de Joan GayaCompanys de professió i representants de les administracions locals i entitats afins es van aplegar per acollir les paraules que l’escriptor i periodista Antoni Puigverd dedicava al llibre de Joan Gaya, un llibre que aporta informacions sobre l’abastament d’aigua de la ciutat i parla de la planificació hidràulica de Catalunya.i

Escola Tècnica Superior d’EnginyeriesIndustrial i Aeronàutica de Terrassa

Departament d’Enginyeria Electrònica

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Visita l’estand de:

Sin titulo-1.indd 1 23/01/15 13:44

Laia Vilà MutisCB0093-2619

11/2/2008

Júlia Morlans SánchezCB0100-17493

7/2/2013

Clara Ribas RoblesCB125-13549

3/2/2012

Aniversaris del

PRIMER trimestreFELICITATS BOMBETES!

Janna Torres VayredaCB0002-2617

2/1/2004

Mercè Puig CasellasCB0006-8070

7/1/2004

Claudia de Gregorio RoviraCB0036-616321/1/2005

Meritxell Munmany BarcelóCB0058-52408/1/2011

Lucas Martínez GarcíaCB0073-17643

24/1/2009

Adrià Cot GuileraCB0074-15620

17/1/2005

Tomàs Corcho VenturaCB0095-12720

19/1/2006

Marta Santiago GascónCB0107-1756728/1/2000

Yuki Hotta AcedCB130-3345

24/1/2012

Oscar Torres VayredaCB00003-2617

28/2/2008

Clàudia Izquierdo LlosaCB0025-17046

26/2/2006

Mathios Rodríguez FischerCB0047-1636

20/2/2005

Javier Costa Ferrer-VidalCB137-8048

14/2/2004

Joana Aced CodinaCB0050-3345

20/2/2009

Roger Aced CodinaCB0051-3345

20/2/2009

Javier Barranco de la IglesiaCB0059-79072/2/2004

Joaquim Lozano MartíCB0065-12422

26/2/2011

Alain Puntos PeronaCB0076-17034

17/11/2004

Enric Ayala BañeresCB0081-12015

13/2/2000

Armand Suñé AcedCB0088-13812

24/2/2011

Manu Bustos PedragosaCB127-12649

2/2/2004

Martí Isern Miranda

CB128-12720

13/2/2006

Mariona Izquierdo LlosaCB0024-17046

5/3/2003

Arnau Ollé RoviraCB0032-6163

6/3/2003

Oriol Caro DíazCB0054-15864

15/3/2007

Bru de Cid GenescàCB139-1562027/3/2005

Clàudia Suñé AcedCB0089-1381229/3/2009

Escola Tècnica Superior d’EnginyeriesIndustrial i Aeronàutica de Terrassa

Departament d’Enginyeria Electrònica

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Visita l’estand de:

Sin titulo-1.indd 1 23/01/15 13:44


EN FAMÍLIA

Els bombetes celebren el Nadal

Uany més, el COEIC va voler celebrar el Nadal amb els petits enginyers. Tots els membres del Club Bombeta van participar al concurs de Nadales que es va organitzar i van poder gaudir de l’espectacle de màgia del Mag Pep Mà-

gia, ciència i il·lusionisme. Més tard, la festa va aca-bar amb una xocolatada a la sala social que va fer les delícies dels més petits, i regals per a tots. i

El Mag [email protected]. 665 789 750www.magpep.com

SOM +



VIU L’ASSOCIACIÓ

Èxit de l’afterwork de tardor

Epassat dijous 30 d’octubre es va celebrar a l’exclusiu hotel Ohla un afterwork de tardor per fer networking, posar cara als companys de professió i fer una presa de contacte amb els headhunters convidats: Ignasi Rafel, de Talman Talent Mana-gement Group, i Joaquim Cata-

là, de Català Recursos Humans. En aquesta trobada es va aconseguir reunir

en un ambient cordial i informal a col·legiats del Col·legi d’Enginyers Industrials, del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunica-ció i del Col·legi d’Enginyers Tècnics en Infor-màtica, a més d’altres persones interessades en aquest esdeveniment.

Els assistents van tenir l’oportunitat de gaudir de les ponències magistrals dels head-hunters convidats a l’ocasió, que van explicar la situació laboral actual, quines eines cal fer servir per canviar o trobar una nova feina i es van oferir a rebre els currículums dels assis-tents, amb els quals van parlar directament en el torn de preguntes per respondre les seves qüestions i inquietuds.

Com a colofó de l’acte, es va sortejar entre els assistents uns auriculars Superior Club Sound de Pioneer, valorats en 199 euros, pre-mi que va recaure en Eduardo Obrador, engi-nyer industrial.

Davant la bona acollida que va tenir l’af-terwork entre els assistents, es preveu organit-zar-ne de nous properament. i

SOM +


Ofertes i Serveis

Situats al mig del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el nostre port gaudeix d’instal·lacions orientades a la plena satisfacció dels usuaris, amb minimització de l’impacte de l’activitat portuària sobre el medi natural, accessibles i energèticament eficients.Disposem també d’un local social amb botiga i bar-restaurant, i gràcies a les nostres seccions esportives (activitats nàutiques i complex Torre Gran) podem oferir tot un ventall d’activitats de terra i mar com, per exemple: vela, caiac, paddle surf, flyboard, motos d’aigua, apnea, però també, tennis, pàdel, fitness, piscina ...

Oferta 10% de descompte en el lloguer d’amarrador anual i semestralEl port té una capacitat de 700 amarradors per a embarcacions de 4 a 25 metres d’eslora amb connexió d’aigua i electricitat i vestidors amb dutxes. Les instal·lacions del club disposen, també, de grua Travelift, rampa, estació de servei, punt de recollida de residus, aparcament, club social i Wi-fi.Oferta vàlida per a l’any 2015. Sol·licituds registrades abans del 28/02/2015

Passeig Marítim, s/n | 17258 l’Estartit (Girona)972 75 14 [email protected]

%Descobreix-los ara!

Els millors descomptes

Per a més informació: T. 932 957 804a/e: [email protected]

Vacances i viatges Compres FormacióOci i activitats Salut i bellesa Família i llar

l’associació!

Per a més informació:Tel. 933 192 304 · a/e: [email protected] · www.eic.cat

Programació d’activitatsFEBRER 2015

DIMARTS 24 DE FEBRERRUTA CULTURAL: EL BARRI DE SANT PEREEl barri de Sant Pere té tres carrers amb aquest nom: Més Baix, Mitjà i Alt. Juntament amb la plaça de Sant Pere, aquest serà el recorregut que realitzarem durant dues hores. Visitarem l’Escola de la Dona, el carrer de Sant Pere més Baix, la plaça de Sant Pere, el monestir de Sant Pere de les Puel·les, el carrer Sant Pere Mitjà, el Col·legi de l’Art Major de la Seda...Finalitzarem la ruta amb una copa de cava amb aperitiu al Palau de la Música Catalana.Preu: 25 euros (col·legiats i no col·legiats)Hora: 10:30 a Via Laietana amb Sant Pere Més Baix.

DIJOUS 26 DE FEBRERCOM POTENCIAR LA MOTIVACIÓ I LA FORÇA DE VOLUNTATLa motivació ens activa, ens permet mantenir la conducta adequada per a la consecució de l’objectiu proposat i ens proporciona la força motriu per persistir-hi fins a l’assoliment. Ens energitza, ens vigoritza i ens proporciona pro-activitat. Quan ens manca la motivació, perdem l’energia, la il·lusió i l’entusiasme. Què podem fer per recuperar la motivació? Al taller presen-tarem els pilars que fonamenten la motivació i les pautes per incrementar-la i nodrir-la, tant a la vida com a la feina. El taller anirà de la mà de Sophia Blasco, assessora i coach personal.Hora: 10:30 a la seu dels EICPreu col·legiats: 10 euros / Preu no col·legiats: 13 euros.


LA TEMPTACIÓ

Una selecció de productes molt exclusius

Productes a la teva mida

Cosmètica GenòmicaOne.gen/o,1 analitza el genoma per identificar les variacions genètiques de les persones i determina l’efecte sobre la pell. A través d’aquest estudi proposen un producte cosmè-tic específic per a cada persona.

Iphone 6 edició de luxeL’actual model d’iPhone és un dels més cars del

mercat, però també hi ha versions molt exclusives. Aquesta és d’Alexander Amosu i té un bany d’or

de 24 quirats; a més es pot personalitzar amb un gravat en làser.

Willys AW 380 BerlinettaSi el que t’agrada són els cotxes, et presentem

aquesta edició limitada del fabricant italià Maggiora, pensada exclusivament per al Saló de

l’Automòbil de Bolonya i de la qual només es produiran cent deu unitats.

Imperial MajestyEn perfums t’oferim un dels més cars del món. Aquest és de Clive Christian i està valorat en 140.000 euros. Té un procés d’elaboració molt complex que dura un any. Però no parlem d’un perfum nou, ja que la reina Victòria d’An-glaterra ja el va demanar el 1872. Hi ha dues fragàncies, una per a homes i l’altra per a dones. L’envàs, molt luxós, té incrustacions de diamants blancs i fragments d’or de 18 quirats.

Greubel ForseySi vols un rellotge d’últim model i exclusiu, Greubel

Forsey t’ofereix el GTM Platinum Black Dial. Està format per una capsa ADLC negra de titani i cristall de

safir convex asimètric. A més, pot tenir una pantalla amb vint-i-quatre zones horàries i un globus giratori

de titani. Aquesta edició limitada de només vint-i- dues peces té un preu de 467.000 euros.

BORSÍ

Ñ immobles

1altres

nvehiclesEs lloga àtic al barri de Sant Gervasi de Barcelona, c/ Hurtado a tocar del c/ Craywinkel. Són 65 m2 i 20 m2 de terrassa. Renovat. Exterior. Molt tranquil. Sala-menjador, un dor-mitori doble i un d’indi-vidual, cuina equipada, bany complet, parquet, ascensor.Preu: 700 € Contacte: Tel. 639 351 963 (Miquel) i

Es ven un lot de tres pisos situats en zones exclusives de Barcelo-na (Sagrada Família, av. Gaudí i Sant Gervasi). S’ofereix a inversors immobiliaris interessats en pisos actualment llogats a llogaters sol-vents. Inversió segura i tangible que ofereix rendiments des del primer moment d’efec-tuar-se la compra. Preu: 550.000 €. Ren-diment actual del lot entorn d’un 4%Contacte: Tel. 938 451 753 / A/e: [email protected] (Josep M.) i

Es ven BMW 320 CD (coupé) del 2004 amb 170.00 km. Equipa-ment: Pack M acabat esportiu, navegador, sensors d’aparcament, llum i aigua, seients calefactables, telèfon integrat, volant mul-tifunció, carregador de CD.Preu: 9.900€Contacte: Tel. 677 783 110 (Iban) i

Es venen dos aparta-ments situats al passeig Marítim del port de Llançà. Accés directe a la platja. Edifici amb veïns que hi viuen tot l’any. Ascensor. Preu: ConsulteuContacte: T. 607 590 803 · a/e [email protected] (Xavier) i

Venc piano digital Roland model KR-100 de color negre amb partitures.Preu: 600 € (negociables)Contacte: T. 677 457 092 (Maria) i

Es ven un conjunt de dos xalets de 220 m2 cada un, amb pista de tennis, piscina de 13 x 7 m i ampli jardí. Superfície total de 3.200 m2 en una urba-nització de Corbera de Llobregat, al costat de Fontpineda.Preu: A convenirContacte: T. 676 478 315 (Rafael) i

Es lloga casa a Es Caló de Sant Agustí, a For-mentera, per mesos o setmanes. La casa ha estat restaurada recentment. Disposa de nevera, aigua calenta, microones, Wi-Fi i te-levisor. Té un dormitori amb llit de matrimoni, saló-menjador amb sofà llit de 2 x 1,40 m, cuina amb taula, rentadora, lavabo amb dutxa, porxo exterior amb taula menjador i dutxa exterior per quan s’arriba des de la platja. El terreny és d’uns 300 m2, la zona és molt tranquil·la, envoltada de pins i cases similars d’una única planta. Hi ha diversos restaurants, botigues i supermer-cat a 50 m de la casa. També hi ha lloguer de cotxes, motos i bicicle-tes. El mar és a 3 min a peu.Preu: A convenirContacte: T. 606 521 147 · a/e [email protected] i

Llogo casa totalment equipada per a sis/vuit persones a la urbanit-zació de Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà. Temporada d’esquí per setmanes, quinzenes, etc. Preu: A convenirContacte: T. 935 896 777 i 625 546 346 i

Es lloga pis de 60 m2 totalment reformat sen-se moblar, a Barcelona, al c/ Compte Borrell a prop de la Gran Via.Preu: 700 €/mesContacte: T. 630 971 868 · a/e [email protected] (Salvador) i


ENGINYERIES DEL MÓN

Una ciutat flotant El vaixell de passatgers més gran del món

L’Allure of the Seas no és un creuer qualsevol; és el vaixell de passatgers més gran del món. Molts l’anomenen “el nou Tita-nic” per la seva majes-tuositat. Aquesta ciutat flotant té de tot: jardins, teatre, restaurants, bo-

tigues, piscines, gimnàs, solàrium, etc, fins i tot set barris amb tota mena d’equipaments!

Construït a Finlàndia, forma part de la flota

de la Royal Caribbean International. Va fer el seu primer viatge l’any 2010, i a principis de febrer del 2014 va anunciar que durant l’es-tiu de 2015 Barcelona seria el seu port base. Per la seva grandària, l’Allure of the Seas ocu-parà dues terminals.

Té capacitat per a 7.400 passatgers i 2.384 persones de tripulació. Els seus sis motors dièsel Wärtsilä i els tres Pod Azimutales de 20 MW propulsen aquest gran vaixell de 100.000 tones a una velocitat de 37,4 km/h amb una potència de 97.000 kW. i

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci de

compra/venda, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta,

pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per

a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected].

També pots trucar al telèfon 933 192 300.

DIA A DIA


ESPECIFIQUES

2A OPCIÓ

1A OPCIÓ

Formant enginyers des de 1969

ÀREA D’ENGINYERIESNou Reglament d’alta tensió GENER - 8 H

Elaboració de projectes d’activitats GENER - 16 H

Compatibilitat electromagnètica en màquines FEBRER - 8 H

Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió FEBRER - 16 H

Disseny i càlcul de sistemes de climatització MARÇ - 12 H

Programa de Formació Contínua DELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

CONSIDERACIONS

• La realització i superació del curs dóna accés al corresponent Certifi cat d’Aprofi tament.

• Gestió de subvencions de formació a través de la Fundació Tripartita.

Segueix totes les novetats i l’oferta formativa completa a update.eic.cat.

Més informació: Servei de Formació

Via Laietana, 3908003 Barcelona

(T) +34 932 957 808(@) [email protected]

gener-març 2015

ÀREA D’ENERGIAProcediments simplifi cats de certifi cació energètica en edifi cis existents: CE3 i CE3X GENER - 16 H

Instal·lacions tèrmiques de biomassa GENER - 20 H

Curs d’especialització en smart grids FEBRER - 36 H

Mesures low cost per millorar l’efi ciència energètica d’edifi cis de pimes FEBRER - 5 H

Clàusules tècniques en contractes de serveis energètics FEBRER - 8 H

Efi ciència energètica en il·luminació d’espais interiors MARÇ - 16 H

Aprofi tament de calor: solucions d’efi ciència energètica MARÇ - 5 H

Eina unifi cada Lider i Calener per a l’acompliment de la demanda energètica en edifi cis existents MARÇ - 20 H

Model NZEB: Efi ciència energètica + autoconsum MARÇ - 12 H

Quantifi cació i seguiment d’estalvis elèctrics. Mètodes de càlcul MARÇ - 5 H

ÀREA DE SEGURETAT I MEDI AMBIENTMètodes de protecció contra explosions GENER - 5 H

Elaboració de projectes de control de soroll i aïllament acústic GENER - 16 H

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Elaboració de projectes i normativa FEBRER – 16 H

Aspectes tècnics de seguretat en màquines noves i en ús FEBRER – 8 H

Curs pràctic d’atmosferes explosives (ATEX) FEBRER - 16 H

ÀREA DE GESTIÓGestió i direcció de projectes FEBRER - 8 H

Comunicació per a enginyers FEBRER - 8 H

Gestió de projectes segons la guia PMBOK. Preparació a l’examen de certifi cació PMP (PMI). FEBRER – 40H

Preparació i gestió dels contractes dels serveis d’enginyeria FEBRER - 8 H

Tècniques de venda per a enginyers i tècnics FEBRER - 8 H

Gestió del temps i efi càcia personal MARÇ - 8 H

Lideratge i treball en equip de l’enginyer MARÇ - 8 H

ÀREA DE TECNOLOGIES DE LA PRODUCCIÓ I OPERACIONSCurs pràctic de Kaizen GENER - 12 H

Enginyeria avançada del manteniment FEBRER - 57 H

Lean operations & Supply Chain Management. Lean Logistics FEBRER - 42 H

e-Logistics. B2B i B2C MARÇ - 8 H

Introducció a la gestió del manteniment MARÇ - 8 H

Selecció i manteniment de bombes centrífugues MARÇ - 8 H

Anàlisi Modal de Fallades i els seus Efectes. AMFE MARÇ - 12 H

ÀREA DE CONSTRUCCIÓRehabilitació energètica d’edifi cis FEBRER - 12 H

Edifi cis intel·ligents FEBRER - 5 H

Curs pràctic d’actualització al càlcul estructural. Normativa nacional i europea FEBRER - 36 H

ag+for.indd 53 26/1/15 15:40

DIA A DIA


Adv Espana 210x297_Catalunya 26-06-2014 11:16 Pagina 1

Colori compositi

C M Y CM MY CY CMY K

Fulls dels Enginyers núm. 287 (gener-febrer-març 2015)

Documents

Transcript of Fulls dels Enginyers núm. 287 (gener-febrer-març 2015)