Fundació Noguera Libro notularum... · 2020. 1. 23. · Fundació Noguera

FUNDACIÓ NOGUERA

Col·lecció ACTA NOTARIORUM CATALONIAE

Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ

FUNDACIÓ NOGUERA

ACTA NOTARIORUM CATALONIAE, 17

Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt

(1240-1262)Volum IVolum I

edició a cura

d’HUG PALOU I MIQUEL

BARCELONA, 2009

© Hug Palou i Miquel, 2008Edita: Pagès Editors, S. L.

Carrer Sant Salvador, 8 - 25005 LleidaPrimera edició: octubre de 2009ISBN obra completa: 978-84-9779-818-1ISBN: 978-84-9779-819-8Dipòsit legal: L-1179-2009Enquadernació: FontanetImpressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L.

Printed in Spain

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográfi-cos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de frag-ments d’aquesta obra.

En memòria del meu pare,Joan Palou i Sala

En memòria deJosep M. Pons i Guri,

en el 75è aniversari de lacreació de l’Arxiu Municipal Fidel Fita

SUMARI

Pàgina

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 L’adquisició dels manuscrits . . . . . . . . . . 13 Característiques formals i diplomàtiques dels manuscrits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Descripció codicològica . . . . . . . . . . . 16 Descripció paleogràfica . . . . . . . . . . . 24 Disposició i estructura de les nòtules . . . . 25 Els senyals de diplomàtica notarial . . . . . . 31 Els testimonis i els fiadors . . . . . . . . 36 Les datacions . . . . . . . . . . . . . . 37 Les taxacions . . . . . . . . . . . . . . 42 Altres indicacions . . . . . . . . . . . . 51 Doble redacció? . . . . . . . . . . . . . 52 Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt en la conjuntura dels usos notarials del segle XIII a Ca- talunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 El nom i la cosa . . . . . . . . . . . . . 74 L’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt . 86 Un punt de discussió . . . . . . . . . . . . 86 Materials per a la discussió . . . . . . . . 90

HUG PALOU I MIQUEL10

Els escrivans de l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt a l’edat mitjana . . . . . . 110 En conclusió . . . . . . . . . . . . . . . 131 Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240- 1262) i la recerca . . . . . . . . . . . . . . . 132 La guerra civil de 1936-1939. Vicissituds i dispersió de l’arxiu notarial de Santa Coloma de Queralt . . 143 Criteris de l’edició . . . . . . . . . . . . . . 161 La transcripció . . . . . . . . . . . . . . 161 Els apèndixs . . . . . . . . . . . . . . . 166 Els regests . . . . . . . . . . . . . . . 166 Els tipus documentals . . . . . . . . . . 168 El glossari . . . . . . . . . . . . . . . 169 Esquemes codicològics . . . . . . . . . . 173 Els índexs alfabètics . . . . . . . . . . . . 173 Antropònims . . . . . . . . . . . . . . 174 Topònims . . . . . . . . . . . . . . . 175Edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179 Transcripcions . . . . . . . . . . . . . . . . 181 AMFF, manuscrit 1285.1 . . . . . . . . . . 183 AMFF, manuscrit 1285.2 . . . . . . . . . . 405 Apèndixs . . . . . . . . . . . . . . . . . . 581 Regests . . . . . . . . . . . . . . . . . 583 Tipus documentals . . . . . . . . . . . . . 777 Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . 781 Esquemes codicològics . . . . . . . . . . . 795 Índexs alfabètics . . . . . . . . . . . . . . . 799 Índex d’antropònims . . . . . . . . . . . . 801 Índex de topònims . . . . . . . . . . . . . 849

INTRODUCCIÓ

L’ADQUISICIÓ DELS MANUSCRITS

La llibreria Batlle de Barcelona, hereva de l’antiga llibreria L’Arxiu de Joan Baptista Batlle i Martínez, havia estat durant molts anys un lloc de pelegrinatge de bibliòfils i estudiosos que trobaven en l’establiment, o per mitjà de la intervenció del llibreter, les obres necessàries per als seus estudis o simplement del seu interès. Cap als anys seixanta del segle xx, Josep M. Pons i Guri, amb l’objectiu d’evitar ocultacions de materials susceptibles d’interès, va voler satisfer el vessant professional del senyor Batlle. Pons i Guri actuava com a director de l’Arxiu Històric Fidel Fita i d’acord amb el seu Patronat rector. Amb aquella finalitat, Pons va adquirir del llibreter un lot de pu-blicacions diverses i algun manuscrit.1 El lot l’integraven, en primer lloc, una publicació del pare del llibreter barceloní sobre goigs catalans,2 a la qual s’afegí un exemplar de la Verdadera

1. Josep M. PONS I GURI, «De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’instru-ment. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya», dins: Lligall. Revista Catalana d’Arxivística (Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya), 7, 1993, p. 29-42, n. 34, situa l’adquisició l’any 1959. L’article ha estat reproduït dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, IV. Barcelona: Fundació Noguera (Textos i Documents, 38), 2006, p. 89-108, n. 35. Les referències bibliogràfiques que continguin treballs de Pons i Guri aplegats alhora en els diferents volums del Recull, faran referència a aquests.

2. Són dues les publicacions sobre goigs que he pogut identificar, obra de Joan Baptista Batlle. Publicades en dos anys consecutius, serien: Los goigs a Ca-talunya: breus consideracions sobre son origen y sa influència en la poesia mística popular. Barcelona: Altés Impressor, 1924, edició que reprodueix un centenar de goigs del segle XVII; i Los goigs a Catalunya en lo segle XVIII: recull d’estudis crítichs ab un centenar de facsímils y una nota preliminar sobre sa bellesa gràfica. Barcelo-


relación que contiene un famoso hecho de la presa de un vaxel de turcos (...),3 un formulari notarial del segle XVI4 i uns frag-ments de llibre o llibres notarials sense identificar. D’aquesta compra en desconeixem l’import, però la memòria de Pons i Guri el situava entorn de 1.000 pessetes d’aleshores.5

Tot i que es tractava de documentació notarial en llibre, el manuscrit no va ingressar a la secció notarial de l’aleshores Arxiu Històric Fidel Fita. L’Arxiu Municipal Fidel Fita s’organitza l’any 1934, amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, per acord entre l’Ajuntament de la vila i el Col·legi Notarial de Catalunya. Aquest conveni fa que ingressin al nou arxiu municipal els fons notarials considerats històrics, procedents de l’Arxiu Històric de Protocols del districte nota-rial d’Arenys de Mar, d’acord amb l’esperit del Decret de 12

na: Tipografia Catòlica, 1925. No m’ha estat possible saber quin dels dos títols va formar part del lot.

3. L’imprès original, que porta l’extens títol de Verdadera relación qve contiene vn famoso hecho de la presa de vn vaxel de turcos, que se hizo martes a los 13 del corriente mes de ebrero de 1624 en la playa catalana delante de la villa de Arenys, a sinco leguas desta ciudad: por vn vaxel de christianos de dicha villa. Trata de la batería y ardid de guerra que tuuieron, con el número de los turcos presos, va ser editat a Barcelona per Sebastià Matevad l’any 1624. Com diu el títol, explica una acció contra la pirateria turca i barbaresca ocorreguda davant de la platja d’Arenys de Mar, i ha estat publicat diverses vegades per Josep M. PONS I GURI: Anotaciones a un impreso curioso. Verdadera relación que contiene un famoso hecho de la presa de un vaxel de turcos. Arenys de Mar: Arxiu Històric Fidel Fita, 1947; «Anotaciones a un impreso curioso», dins: Fiesta Mayor de Arenys de Mar. Arenys de Mar: Ayuntamiento de Arenys de Mar, 1947; «Combat i presa d’un vaixell de “moros” a l’any 1624», dins: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 45, 1995-1996, p. 95-129; «Combat i presa d’un vaixell de “moros” a l’any 1624», dins: En memòria de Josep M. Pons i Guri (1909-2005). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, 2006, p. 35-102; i, finalment, «Combat i presa d’un vaixell de “moros”, l’any 1624. Jurisdiccions que intervenen en el repartiment dels guanys», dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, IV, cit., p. 317-345.

4. L’Arxiu Municipal Fidel Fita conserva, dins dels seus fons, tres formula-ris adventicis, un del segle XVI i dos del segle XVII, tots adquirits als anys seixanta del segle XX a la llibreria Batlle. Vegeu Josep M. PONS I GURI, Hug PALOU I MIQUEL, Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar. Barcelona: Fundació Noguera (Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 14), 1992, p. 221.

5. M’he posat en contacte postal amb l’actual propietari de la llibreria Batlle, el senyor Àngel Batlle, per tal d’aprofundir en diferents aspectes d’aquella adquisició: saber quelcom de la seva procedència, de com i quan van arribar els manuscrits a la llibreria..., conscient de la dificultat d’assolir una resposta, tant pels anys trans-correguts, pel sistema de gestió i control que poguessin haver portat aleshores a la llibreria, com, també, perquè la informació sol·licitada pogués ésser considerada confidencial. El senyor Batlle, amb amabilitat, no ha pogut donar resposta a les meves preguntes: els anys que han passat, la impossibilitat de preguntar a aquells que aleshores regentaven la llibreria i la manca d’arxiu, no ho han fet possible.

ELS LIBRI NOTULARUM DE SANTA COLOMA DE QUERALT 15

de novembre de 1931.6 Per això, com que procedeixen d’una adquisició feta pel Patronat de l’arxiu municipal, i no mantenen, en cap cas, relació amb els fons del districte notarial, es manté, a causa de l’organització arxivística, la distinció per llur origen. El manuscrit va passar a engruixir la secció general de còdexs amb la signatura Ms. 1285. La diferenciació posterior de dos fragments de característiques formals quelcom diferents, i sepa-rats per nou anys durant els quals no hi ha la inserció de cap nòtula, va fer variar la consideració d’un sol liber notularum i una sola unitat de descripció, per la qual cosa es van ressenyar separadament dins del grup de fons adventicis en el conjunt dels fons notarials de l’Arxiu Municipal Fidel Fita,7 encara que han seguit formant una sola unitat d’instal·lació.

L’Arxiu Històric Fidel Fita publicava aquells anys unes circulars.8 Entre les seccions editorials fixes n’hi havia una que informava dels ingressos documentals i bibliogràfics que s’anaven produint. Cap de les notícies que hi llegim no s’ajusta a les característiques de l’adquisició, raó per la qual hom podria situar-la en un moment immediatament anterior a l’aparició del primer número, de 1959, o, en tot cas, entre aquest any i el 1957, quan Pons i Guri, amb la creació del Museu Fidel Fita i la Biblioteca Popular d’Arenys de Mar, dóna una nova embranzida a l’arxiu.9

6. Josep M. PONS I GURI, «Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar», dins: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, De-partament de Cultura, 1982, p. 6-7 i 13. Josep M. PONS I GURI, Hug PALOU I MIQUEL, Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar, cit., p. 9. El Decret de 12 de novembre de 1931, sobre Régimen y denominación de los Archivos Históricos de Protocolos e Históricos Provinciales, tracta dels protocols notarials de més de cent anys d’antiguitat, els quals passaven a tenir valor històric i, consegüentment, havien de ser incorporats al servei del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, per a la seva organització com a arxius històrics de protocols o bé arxius històrics provincials, quan es tractés de districtes notarials que no disposes-sin d’Arxiu Històric de Protocols. Vegeu Gaceta de Madrid de 13 de novembre de 1931, p. 1145.

7. Josep M. PONS I GURI, Hug PALOU I MIQUEL, Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar, cit. p. 211.

8. Les [Circulares del] Archivo Histórico y Museo Fidel Fita es van editar entre els anys 1959 i 1966, al llarg dels quals en van sortir 22 números sense una periodicitat predeterminada.

9. Només una informació, corresponent a la darreria de l’any 1962, podria fer referència a l’ingrés dels fragments de la notaria de Santa Coloma de Queralt: «se han adquirido fondos documentales diversos por compra en trapería (siglos XIII-XVII)», bé que l’origen que li atribueix no permet tenir-la en compte. [Circulares del] Archivo Histórico y Museo Fidel Fita (Arenys de Mar), 15, desembre 1962, foli 156.


Del número 1 fins al 16 d’aquestes circulars, es va anar publicant l’inventari de la secció notarial de l’arxiu on, seguint el criteri expressat, no es va fer esment dels llibres de Santa Coloma de Queralt. És probable que, per aquesta circumstàn-cia, aquests llibres, que fins avui constitueixen els exemplars més antics de l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt, hagin estat poc coneguts, tot i les publicacions de Pons i Guri sobre el notariat català, en les quals són esmentats,10 i, àdhuc, haver aparegut en diversos instruments de descripció en els darrers trenta anys.11

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I DIPLOMÀTIQUES DELS MANUSCRITS

Descripció codicològica

Com ja he advertit, es tracta de dos fragments de llibre notarial els quals identifico, des d’ara, amb la signatura ms. 1285 amb l’addició .1 i ms. 1285 amb l’addició .2, que distin-geix dues unitats documentals compostes, per bé que formen, ho repeteixo, una sola unitat d’instal·lació en el fons general de manuscrits de l’Arxiu Municipal Fidel Fita.

Ambdós estan desenquadernats, però amb restes evidents d’haver estat relligats, tant pels forats en els plecs dels quaderns com per les restes de fil que encara conserven, de vegades te-nyit de color blau o vermell, i reforços de quaderns, aprofitant retalls de pergamí, tant a la banda interior com a l’exterior. La posició d’aquests reforços, la presència de text en el lloc on

10. Josep M. PONS I GURI, «Característiques paleogràfiques dels llibres nota-rials catalans fins el 1351», dins: VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón [Barcelona, 1962]. Barcelona, 1964, p. 225-248, en concret, p. 225-226 i n. 2; es reprodueix dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, I. Barcelona: Fundació Noguera (Textos i Documents, 20), 1989, p. 191-218, en concret, p. 193; ÍD. et al., «Manual d’Alcover (anys 1228-1229)», dins: Rvbrica (Barcelona: Universitat de Bar-celona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica), III. De scriptis notariorum (s. XI-XV), 1989, p. 161-294, en concret, p. 161; l’estudi introductori es reprodueix dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, IV, cit., p. 193-222; ÍD., «De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’instrument», cit., p. 33-34.

11. Josep M. PONS I GURI, Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar, cit. p. 23; Josep M. PONS I GURI, Hug PALOU I MIQUEL, Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar, cit. p. 30 i 211. Vegeu, també, DD. AA. Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya (Textos 05), 2005, p. 217.


es troben i dins dels petits doblecs per facilitar el cosit dels fulls no solidaris palesen la tasca del relligat amb posterioritat a l’escriptura.

El paper, en general, és de bona qualitat, consistent, amb algun grumoll tèxtil, per bé que no dificulta l’escriptura, i amb la presència d’algun fil més gruixut i altres de color blau. Observem, també, que durant el procés d’elaboració, en el premsat, va aparèixer alguna impuresa a la superfície, que no impedia escriure-hi. L’estat de conservació dels dos fragments no difereix gaire l’un de l’altre. El fragment 1285.1 està força deteriorat als extrems exteriors, fins arribar als estrips i a la pèrdua de suport, que s’accentua als darrers fulls conservats. En aquest fragment, hi ha una extensa taca d’humitat al terç superior dels fulls, seguint una línia esbiaixada de dalt a baix, que fa difícil la lectura i que ha afavorit la pèrdua de suport. L’acció d’insectes és molt poc significativa i la de rosegadors inexistent. El fragment 1285.2 té el mateix tipus de taques d’humitat, també presents a la banda inferior dels fulls, però amb un aspecte general menys deteriorat, llevat dels primers fulls del fragment, amb pèrdua de suport al costat exterior i en els dos darrers quaderns, que tenen una mida més allargassada. Aquestes característiques palesen la separació dels dos fragments durant un període de temps indeterminat abans d’ajuntar-los. No s’hi detecta l’acció d’insectes ni de mamífers.

És destacable que, molt abans de l’arribada a l’Arxiu Mu-nicipal Fidel Fita, es va intentar organitzar els manuscrits. A la darreria del segle XIX, i amb una autoria que he pogut iden-tificar, de la qual parlaré més endavant, es van numerar tots els fulls dels llibres correlativament, com si es tractés d’un sol volum, però amb un error: es va invertir l’ordre dels fragments. Per això, avui, el fragment més antic comença, inicialment, amb el full número 39, i el més modern amb el full número 1. Probablement, l’autor de la numeració, quan va procedir a fer-la, no va parar compte en el contingut i va optar per numerar el manuscrit tal com arribava a les seves mans com a mesura de seguretat i com a pas previ a un coneixement més aprofundit. No obstant l’aparent rapidesa, l’autor de la numeració va vacil·lar.

El manuscrit 1285.2 acaba amb el full 38 i el manuscrit 1285.1 comença, inicialment, amb el full 39. Una lectura rà-


pida de la grafia de la xifra 8 del número 38 es confondria fàcilment amb un 9. Això mateix li devia passar a l’autor de la numeració, alhora que ens indicaria una pausa, de durada indeterminada, entre la consignació del número del darrer full del primer fragment numerat i el primer del segon fragment. La mala lectura posterior devia fer rectificar l’autor de la nu-meració, va ratllar el 39 i va posar el 40. Però repetí el 39 a causa de la vacil·lació o bé amb la intenció de voler confirmar la numeració inicial, tal vegada per l’estrip que presenta el full just a l’encapçalament. En tot cas, va mantenir el segon 39 i continuà amb el 40 en la numeració subsegüent.

Tots els números estan situats al marge superior de cada full i centrats, sempre que la conservació del suport ho ha permès, si no, es desplacen segons convingui.

El primer quadern, doncs, corresponent al ms. 1285.1, el componen quatre plecs en quart que amiden 151×202 mm. Aquestes mides, com totes les d’aquesta descripció codicològica, s’han d’entendre sempre aproximades, ja que reflecteixen l’estat actual del manuscrit, és a dir, cal tenir en compte el desgast dels fulls en els angles i als costats externs. En cap cas no dono la mida de la caixa d’escriptura. Conserva restes de fil del relligat a la part central, amb presència d’un retall de pergamí que reforça el cosit; també presenta el mateix tipus de reforç a l’exterior. La presència d’escriptura tapada pels reforços de pergamí i els exteriors materialment enganxats al plec amb algun tipus de goma o cola, palesen el relligat posterior a l’ús escripturari. És interessant, també, constatar que el fil del relli-gat conserva un aprest que el fa especialment dur i consistent, fins al punt de dubtar si es tracta d’un producte vegetal o bé animal, pergamí. Els fulls estan numerats correlativament del número 39/40 fins al 47.

El segon quadern el formen dos plecs en quart i un full no solidari. Amida 153×202 mm i conserva restes de fil del re-lligat central, amb les mateixes característiques que en el plec anterior, amb la presència, també, de retalls de pergamí que fan de reforç a l’interior del quadern i amb traces d’haver-ne hagut a l’exterior perquè s’han desenganxat. La situació dels reforços palesa que es va procedir al relligat posteriorment a la inclusió de les nòtules. Els fulls estan numerats del 48 al 52. Aquest darrer full apareix mutilat a la part baixa i coincideix amb la nòtula d’un document partit per ABC. Entre aquest quadern i


l’anterior el forats del cosit del relligat no coincideixen en la seva posició. Aquesta particularitat l’anirem trobant en tots els quaderns del manuscrit, la qual cosa indica un relligat dels dife-rents quaderns per separat, individualment; més fàcils de portar, si calia, i d’escriure. A mesura que devien anar sumant plecs, probablement els ajuntaven per formar el llibre. De tota manera, no he identificat traces que el conjunt s’hagi relligat per formar el llibre, llevat del fet d’haver-se conservat els plecs junts.

En aquest punt, hi ha un quadern d’un sol plec al qual l’autor de la numeració donà número al primer dels dos fulls, el 53. Deteriorat i amb pèrdua de suport, conserva restes de canvi d’any bé que no és possible llegir-lo. La manca de su-port no va impedir a l’autor de la numeració donar-li el que li pertocava, però, en canvi, no va numerar el segon full del plec. Potser s’adonà que no seguia una seqüència cronològica clara amb les nòtules del quadern precedent, o, simplement, que per la manca de suport que presenta no tenia cap lligam amb els fulls dels quaderns immediatament anteriors ni amb els posteriors. Una revisió de totes les indicacions de canvi d’any que conté el ms. 1285.1, amb nòtules que abasten de 1240 a 1250,12 ens mostra que hi manquen dos canvis d’any: 1243 i 1249.

La seriació cronològica de les nòtules i la coincidència més pròxima a la línia que dibuixa la manca de suport, dóna una pista per a una possible ubicació del plec, més endarrerit. Aleshores, la indicació de canvi d’any més probable és la cor-responent a 1249. I així he procedit a l’hora de presentar el manuscrit. Per això, el tercer plec original, al qual correspondrien els fulls números 14 i 15 en la numeració reconstituïda, situat en la nova ubicació té els fulls números 36 i 37, amb la qual cosa es desplacen gairebé al final del manuscrit 1285.1.

El tercer quadern el formen un full no solidari i tres plecs, per aquest ordre, la mida dels quals és 157×207 mm. Conserva, com els quaderns anteriors, restes de fil a l’interior del quadern, amb el nus, alhora que sengles reforços de per-gamí en el cosit, enganxats amb algun tipus de goma o cola;

12. Cal fer notar que el darrer full del manuscrit 1285.1, que amb l’ordre que li he donat correspon al 40v, conté una nòtula de 18 de maig de 1260. M’ha semblat coherent interpretar-la com un error, i no pas com una inserció fora de temps, atesa la successió cronològica que ofereix el llibre en aquests darrers fulls.


així mateix a l’exterior del plec. Està numerat del full 54 al 60. Els forats del cosit tampoc no coincideixen amb els dels quaderns anteriors.

El quart quadern conté tres plecs, amb un full no solidari a l’inici i un altre enmig del quadern. Li he afegit un altre full no solidari, procedent del conjunt de fulls sense numerar aplegats al final del manuscrit, que es conservava plegat en octau —formant un plec de 102×149 mm—, abans de restituir-lo al lloc que crec que li correspon per la successió cronolò-gica de les nòtules. El quadern amida 151×206 mm, i, el full afegit, 146×203 mm. L’autor de la numeració procedeix amb dificultats a donar xifres als fulls, derivades del deteriorament del suport, havent de desplaçar la seva posició. Així, numera del 61 —que ha perdut la traça d’un dels dos dígits— fins al 68. No conserva restes del relligat bé que com als quaderns anteriors són visibles els forats del cosit.

Un plec i un full no solidari formen el cinquè quadern, que amida 149×202 mm. Conserva restes del relligat a la part interior del plec i, com als anteriors, la distància entre els fo-rats del cosit no coincideix amb la dels quaderns precedents. L’autor de la numeració hauria iniciat el quadern amb el full número 69, però no ha conservat la part del suport correspo-nent. Acaba amb el full número 71.

A partir d’aquí hi ha diversos fulls no solidaris, molt dete-riorats i amb importants pèrdues de suport, amb els números 72, 73 i 74. Hi ha un altre full, sense numerar, amb les ma-teixes pèrdues de suport dels fulls anteriors, i un darrer plec que ha perdut més del 50% del suport.

El manuscrit conté 40 fulls, o 80 pàgines, amb 439 docu-ments d’un període cronològic comprès entre el 24 de juliol de 1240 i el 13 de maig de 1250. A banda, inclou tres schedulae. La primera, que amida 175×62 mm, escrita per una sola ban-da, correspon al document número 440 de l’edició. Una altra fa 150×53 mm, està escrita per ambdós costats i inclou els documents 441, 442 i 443 de l’edició. La darrera és un petit retall de paper de 63×13 mm que, tot i contenir un joc de paraules, l’he inclòs en el conjunt de l’edició com a document número 444.

A més de les indicacions de la numeració dels fulls en xi-fres aràbigues del segle XIX, hi ha dues categories més d’afegits


diacrònics, de tipus cronològic. La mateixa mà que s’ha encar-regat de fer la numeració dels fulls procedeix a anotar l’any al qual correspon l’inici de diversos quaderns o el canvi d’any. El full numerat amb el 40 dóna la informació «Any 1240»; el full 42, «Any 1241»; el 43, repeteix «1241», i en el full 48 imita la manera d’escriure l’any en un text d’aleshores, fent ús de la fórmula «Anno D(omi)ni M CC XL tercio». En tots els casos, aquestes informacions són incloses als marges superiors dels fulls. L’altra categoria, molt posterior, del segle XX, s’ha fet amb un bolígraf de color blau. Aquesta mà anota l’any «1244» al full 54, i «47», referit a l’any 1247, al full 69. Ambdues anotacions són al marge esquerre dels fulls.

Quant al manuscrit 1285.2, s’organitza, al seu torn, de la manera següent.

El primer quadern està format per cinc plecs que amiden 150×214 mm. No obstant aquesta mida, el quadern inclou plecs de mides lleugerament més petites, amb el tallat perfectament definit, sense desgast, però que han estat relligats tots junts formant el quadern. Aquest conserva restes del fil del relligat amb nus a l’interior, sense reforços, i està numerat, correlati-vament, del número 1 fins al 9; aquests guarismes se situen, centrats, al marge superior dels fulls. S’observa, doncs, un salt, ja que el full al qual correspondria el número 9 presenta el terç superior mutilat, una vegada format el quadern. L’autor de la numeració no se’n va adonar i, per això, numera el full 10 amb el número 9.

El segon quadern conté dos plecs que amiden 151×215 mm. També conserva restes del relligat, sense reforços, amb fil de color vermell. La distància entre els forats del cosit tampoc no coincideix amb el quadern anterior, tal com he observat al manuscrit 1285.1. Els fulls estan numerats del 10 al 14. L’autor de la numeració es devia adonar de l’error comès en la nume-ració del primer quadern i va voler corregir-la en aquest. El full 10 s’ha numerat seguint el mateix criteri dels fulls precedents, al marge superior i centrat, però el full següent s’ha numerat amb els guarismes del 12, al marge superior, però desplaçat a l’esquerra i amb una petita ratlla horitzontal dessota, com si se’n volgués refermar el valor. Així mateix amb els números dels fulls 13 i 14.

El tercer quadern està format per un sol plec i un full central no solidari. Amida 146×213 mm en els punts més ex-


trems. Conserva restes del relligat, forats de cosit i fil amb nus interior, sense relació amb el quadern anterior. És interessant destacar l’exemple que ofereix de relligat posterior a l’escriptura en l’actual full 56v (olim 16v). Relligat una vegada les nò-tules han estat inserides, els afegits que tenen a veure amb la diplomàtica notarial i el procés d’expedició de l’instrument públic s’han escrit damunt de les conseqüències materials del relligat: sobre el doblec que facilita el cosit interior del full no solidari. La numeració, del 15 al 17, manté les mateixes característiques observades a partir del full número 12.

El quadern situat en quart lloc està format per dos plecs de 151×218 mm. Conserva també restes de relligat, amb fil de color blau que, en els dos llocs on hi ha el cosit, inclou nus interior. Numerat del 18 al 21, manté, en la seva localització i presentació, les característiques dels fulls immediatament anteriors. És destacable la conservació de traces ben visibles d’un tallat defectuós, en aquest quadern, una vegada el bifoli original havia estat plegat en quart per procedir al tall. Permet reconstruir un plec autèntic que, com en els anteriors, no hi ha manera de relacionar amb un relligat conjunt.

Quatre plecs formen el cinquè quadern, amb unes mides màximes de 149×219 mm; màximes, perquè el primer i segon quadern es planten amb 216 mm per la mida del bifoli origi-nal. En aquests fulls la numeració recupera la posició superior centrada i només conserva la ratlleta horitzontal inferior en les xifres dels números 22 i 23, desapareix del 24 al 27, hi torna a ser al 28 i hi manca al 29. Les restes de relligat també hi són presents, amb forats, fils i el nus corresponent a l’interior del plec.

A continuació d’aquest quadern hi ha un full no solidari, amb pèrdua de suport a l’extrem superior dret, amb la qual cosa contrasta amb els fulls dels quaderns anteriors, en els quals no s’observa cap tipus de pèrdua. Està numerat amb el nombre 30 i fa 147×217 mm. Tot i les característiques del suport, conserva restes del relligat amb els forats del cosit i fil del que resta del petit doblec interior, que està escrit.

El quadern setè conté un sol plec de 149×225 mm, a l’extrem inferior del qual conserva un apèndix, a causa del mal tallat, que fa el plantat més llarg. He advertit, amb anterioritat, que les mides corresponen a les màximes que presenten els


plecs en el seu estat actual de conservació; no es pot conèixer quina seria la mida original i en cap cas dono la de la caixa d’escriptura. Conserva restes de relligat, forats i fil, sense re-lació amb els quaderns anteriors. Tot el marge dret del plec presenta una línia vertical de forats petits, fets amb punxó o agulla, que afecta els dos fulls. La numeració d’aquests fulls, el 31 i 32, està centrada al marge superior.

El darrer quadern, de tres plecs, és de 147×229 mm, i té el mateix mal tallat del quadern anterior en tots els plecs que, en el seu estat actual de conservació, apareixen, com en l’anterior, cargolats en aquella part. Numerat correlativament amb els números del 33 al 38, algun es conserva parcialment pel deteriorament del suport, posterior a la numeració. L’autor dels guarismes del número 37 va haver de modificar-ne la lo-calització per un estrip a la part superior del full. Així mateix, són visibles els forats del cosit, on es manté el fil del relligat amb nus interior.

L’organització general del manuscrit i la successió cronològica que conté no fan pensar en la manca de cap plec, sumant un total de 38 fulls o 76 pàgines.

Igual que he fet observar en el primer fragment de manus-crit, el 1285.2 també conté indicacions cronològiques i de les mateixes dues mans que aquell. És a dir, una coincideix amb la numeració de fulls del segle XIX: «Anno 1259», al full número 1; «Any 1259» al full número 3, i «Anno M.CC.LX» al full 23. Les altres indicacions corresponen a la mà del bolígraf blau: full 22, «1460», per 1260, i full 33, «1262». Les dates extremes, contingudes en un total de 337 documents, d’acord amb l’ordre amb què es presenten els fulls, abasten del 30 de juny de 1259 al 28 d’agost de 1262.

Completa el conjunt del manuscrit dues schedulae. Una correspon al document 782 de l’edició, de 149×41 mm, escrita per una sola banda. L’altra, de 149×85 mm, escrita pels dos costats, conté els documents 783 i 784 de l’edició.

Per fer més entenedora la successió dels quaderns, dels plecs de fulls i la seva organització en els fragments de lli-bres notarials, he inclòs en apèndix els corresponents gràfics il·lustratius, en els quals faig indicació de la numeració que és fruit de l’organització dels manuscrits al segle XIX, a la banda inferior, i, a la banda superior, de la numeració restituïda.


Descripció paleogràfica

La simple observació de les nòtules permet adonar-se de la intervenció de diferents mans en el redactat. Hom pensarà que corresponen als diferents escrivents amb els quals podia comptar la notaria, però també és cert que la possible presèn-cia de notaris titulars, connotaris o consocis, notaris substituts, deixebles, i qui sap si també d’escrivans jurats, multipliquen les possibilitats d’identificació dels autors materials de les nòtules. Estaria bé poder individualitzar el tipus de lletra que correspon-gués a cadascun, però aquesta és una tasca que depassa amb escreix l’objectiu d’aquest estudi introductori. D’altra banda, la caracterització d’un determinat estil abreviatiu o manera d’escriure uns mots per a aproximar les diverses mans que intervindrien, no és possible. Ho podem veure clarament en l’ús del punt volat per a indicar abreviacions per suspensió o apòcope, en l’annex que acompanya l’edició. Les variants que d’una mateixa paraula ofereixen les nòtules, redactades per una possible mateixa mà, indiquen un sistema no estandarditzat, mancat de codificació, de morfologia poc homogènia, que no fa possible treure altres conclusions que aquesta mateixa.

Les diverses mans que intervindrien en l’elaboració de les nòtules farien pensar en una completa manca d’unitat paleogràfica, però en realitat no és així. Els tipus de ploma, algunes tallades en forma de bisell, que donen a l’escriptura una lleugera alternança de traços gruixuts i prims d’una certa elegància, al costat d’altres grafismes que varien el seu aspecte en funció del trempat de la ploma i afecten el mòdul de la lletra, els canvis de tinta, amb una notable gradació dins del ventall del color marró, des de l’ocre a un accentuat marró fosc, la rapidesa en l’execució del traç o del text, que dóna a l’escriptura un aspecte més cursiu, fins i tot l’estat de conservació del suport, comporten diferències, de vegades molt subtils, que fan pensar en una varietat de mans probablement superior a la real.

Per això, he optat per caracteritzar, succintament, els tipus paleogràfics que singularitzen el conjunt dels dos fragments, que posen de manifest una evolució des de la pregòtica de tipus instrumentari de finals de la transició a la gòtica fins a la que hom caracteritza pròpiament com a gòtica catalana de tipus


notular. Tot estarà en funció del moment en què l’escrivent circumstancial haurà après a escriure i amb qui.

La primera, amb la qual estan escrits els primers fulls del manuscrit 1285.1, el més antic, i que apareix al llarg de tot el fragment, es distingeix per un ductus amb tendència a la verticalitat, amb una marcada absència de cursivitat, plo-ma tallada en forma de bisell però amb alternança de traços gruixuts i prims molt suau, astes superiors amb tendència si-nistrogira i inferiors rectes o seguint, igualment, l’encorbament a l’esquerra. En general, la separació de paraules és correcta i manté els espais interlinears homogenis. Tot i els afegits i les correccions, tan abundants en aquests llibres, l’aspecte general no és especialment descurat, fins i tot indica amb un guionet que una paraula continua a la ratlla següent.

A mesura que la lletra evoluciona cap a la gòtica catala-na notular hi ha força més descurança en l’aspecte del text, en la forma com s’introdueixen els afegits i les correccions. La velocitat en l’execució del traç ho afavoreix i fa tendir a un ductus més cursiu, sobretot en el fragment 1285.2, bé que sense abandonar del tot la tendència vertical. Al final, en els dos darrers quaderns, sembla que es reivindica la gòtica ins-trumentària, amb un mòdul petit, formes anguloses i on l’angle d’escriptura té una certa tendència a la reducció.

Disposició i estructura de les nòtules

A la darreria del segle XIX, mossèn Joan Segura i Valls, beneficiat a l’església de Santa Maria de Bell-lloc i organista de la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt, descri-via d’aquesta manera els llibres notarials del segle XIII que es conservaven a l’església parroquial: «Los més antichs Manuals de què he parlat no portan escriptures en forma; no són més que llibres d’Aprísies o notes brevíssimes que no fan més que apuntar la substància de l’acte, tot esperant escriure’l ‘in extenso y largo modo’, com ells dihuen, en los trasllats que’n donavan als interessats. Per çò pochs documents portan la data del any, que posavan al principi del volum y servia per tots los actes del any meteix; per çò comensan a voltes frases del formulari y les deixen sens acabar, suplint lo que hi falta ab un etc y tant


llarchs y cerimoniosos com eran aquells notaris en los pergamins solts, eren brevíssims en los dits Manuals.»13

Aquesta descripció genèrica, que es fonamenta, entre altres, en els fragments de llibre notarial que són objecte d’aquesta edició, no s’ajusta del tot a les seves pròpies característiques. Els llibres notarials catalans de la primera meitat del segle XIII

participen, com la majoria, però no pas la totalitat, d’unes ca-racterístiques molt semblants pel que fa a contenir anotacions breus o molt breus —les nòtules—, que responen tan sols a assenyalar les parts essencials de l’instrument que es posarà en pública forma i que, de vegades, per la seva brevetat, fan difícil aclarir de què tracten en realitat: una sola línia de text pot resumir tota la informació. En cap cas són una còpia del que contindrà l’instrument, malgrat que hi ha nòtules d’una certa extensió i detall. Es limiten a informar dels noms dels contraents, de l’acció, de l’objecte, del preu o quantitats, de terminis de compliment si calen, de les fermances, dels testi-monis, ocasionalment de la data i de si conté algun tipus de clàusula o de pacte addicional breument anunciat.

Tot es comunica amb una important profusió d’abreviatures, afegits, correccions, ratllats, proves de ploma o de tinta, senyals de diplomàtica notarial… Així, l’aspecte que ofereixen els fulls d’aquests llibres, per la concisió de les nòtules inserides i per la utilitat que entendrem que tenen, és la d’un cert atapeïment i confusió, en auxili de la qual l’escrivent pot fer ús d’una ratlla horitzontal per a separar les nòtules. L’elevat nombre de nòtules per full, directament relacionat amb la seva brevetat, ha portat a algun estudiós a especular amb la voluntat o la necessitat d’estalviar paper pel cost que suposaria,14 per bé que

13. Joan SEGURA VALLS, «Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la història de las costums de Catalunya», dins: Jochs Florals de Barcelona. Any XX-VII de llur restauració. MDCCCLXXXV. Barcelona: Estampa “La Renaixensa”, 1885, p. 119-287, en concret p. 120-121.

14. Josep M. PONS I GURI, «De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’instrument. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya», cit., p. 102. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, «Notariat i cultura: els registres notarials», dins: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 7), 1994, p. 333-350, en concret p. 345. ÍD., «Gènesi i evolució dels registres notarials (segles XIII-XIX)», dins: Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 23), 2000, p. 161-184, en concret p. 170. Hom recorda la disposició de l’emperador Frederic II de l’any 1231 per la qual prohibeix l’ús del paper en els actes públics, a causa de la seva fragilitat, i el jurament dels notaris italians de no utilitzar-lo. Aquesta seria la causa per la qual, tot i la difusió de l’ús


a Catalunya el naixement dels llibres notarials amb les seves característiques externes s’entén afavorit per la difusió del paper.

La concisió amb la qual les nòtules exposen el contingut dels instruments podia ser causa d’interpretacions equívoques o fraudulentes quan calgués recórrer al contingut del llibre per obtenir una còpia o bé per refer un instrument perdut. Però no pas per al fedatari, habituat, malgrat la manca inicial de fixació de models i estils, a un determinat tipus de llenguatge, amb el qual sabria com poder reconstruir un document amb la nòtula a la vista, sinó perquè alguna de les parts volgués canviar res del contracte una vegada celebrat. Això no obstant, el costum que se seguia aleshores en l’elaboració de les nòtules estava recollit en alguna norma legal, amb la qual cosa caldrà pensar que era una pràctica generalitzada: «En totes les car-tes, testaments o actes, deuen posar e metre los escrivans, e en totes les notes que d’aquí enant se faran, o els notaris, lo nom del testador e dels marmessors e el nom dels contraents e dels pladejants, e la cosa sobre què lo contrayt o el pleyt és feyt, e la quantitat o preu, e les renunciacions, a les quals les partz especialment renuntiaran, car l’escrivà los deu fer entendre les renuntiations.»15

Efectivament, els manuscrits 1285.1 i 1285.2 de l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar participen de totes aquestes caracte-rístiques. Les nòtules que s’hi insereixen s’estructuren, si fa no fa, en les mateixes parts diplomàtiques dels documents posats en pública forma. El protocol conté el nom del contraent o contraents actius, l’acció verbal i el nom o noms dels contraens passius. Les nòtules s’inicien habitualment en primera persona i amb les formes «Quod ego…», «Quod nos…», «Ego…», «Nos…», o bé directament amb el nom. Excepcionalment s’inicia amb una notificació verbal del tipus «Notum sit…» o «Notum sit cunctis…», «Omnibus hominibus manifestum sit…», «Sit notum cunctis...» i fins i tot «Hoc est ultima voluntas…», en el cas dels testaments, o amb indicació extensa de la data quan més que

del paper aleshores a Catalunya, les cartes i els instruments se seguiren fent sobre pergamí. Vegeu Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a Catalunya en lo segle XIII», dins: (I) Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol. II. Barcelona, 1909, p. 751-789, en concret p. 762.

15. Costums de Tortosa, edició crítica a cura de Jesús MASSIP I FONOLLOSA. Barcelona: Fundació Noguera (Textos i Documents, 32), 1996, costum 9.9.5.


una nòtula corresponent a un instrument públic es tracta d’una anotació de l’escrivent o del notari per a elaborar quelcom amb posterioritat, o simplement per a deixar-ne constància pel seu propi coneixement. Per tant, l’ús de la primera persona preval per sobre de l’ús de la tercera, encara que una mateixa nòtula pot combinar ambdues. Tot seguit, s’exposa, de forma breu, l’objecte pel qual caldrà redactar l’instrument públic, amb part dispositiva, si escau, i les fermances. Les clàusules de reserva, seguretat i corroboració, si apareixen, s’indiquen succintament, abreviades, però amb prou claredat, i, així mateix, les renúncies que, com veurem més endavant, són tan interessants de seguir en aquests primers temps de la sistematització del notariat a Catalunya. L’escatocol està format únicament pels testimonis i la data, que sovint fa ús de les formes «Actum...», «Actum est...», «Actum est hoc…», «Actum fuit...», «Est actum...», «Quod est actum...» o bé es presenta sense cap preàmbul.

No pas totes les nòtules s’insereixen amb totes aquestes parts, fins i tot n’hi ha de manifestament inconcluses o en les quals hi manca informació essencial —el preu en una compra-venda tot i que s’ha deixat un espai en blanc per posar-lo—; les que comencen d’una manera per després invalidar l’inici i inserir una altra nòtula; les que es repeteixen amb el mateix contingut o modificant-lo i canviant la data; les que una vegada inserides completament s’han invalidat… En pocs casos es fa ús d’expressions del tipus: «ut supra», «testes predicti», «testes predicti et kalendas», «testes ut supra scribitur», «testes et dies sicut superius», «dies sicut superius», «kalendas sicut superius», per indicar repetició de continguts amb relació a la nòtula precedent. Escasses vegades, en nòtules sobre un mateix afer o negoci, sobretot en una successió de documents nupcials, s’ometen els noms dels testimonis o la data incloent-los, només, en la darrera.16

Tot i que en aquesta edició no s’ha fet excepcions a l’hora de considerar les insercions com si fossin nòtules, totes no poden ser conceptuades nòtula pròpiament dita, com queda reflectit en l’apèndix de regests i en l’apèndix de tipus documentals. N’hi ha que només es poden entendre com anotacions del notari

16. Documents 700, 701, 702, 703 i 704; 707, 708, 709 i 710; 739, 740, 741, 742 i 743 de l’edició.


o escrivà per al seu propi regiment i control. Quan aquestes anotacions han estat invalidades per l’escrivent, com és el cas d’algun passament de comptes, potser conscient que no és un tema per inserir al llibre, s’indica a l’aparat crític.

Les nòtules es disposen en un sol paràgraf, separades per una línia horitzontal, bé que no de forma sistemàtica, en el fragment 1285.1, mentre que en el 1285.2 el seu ús és excepcional. Aquesta ratlla horitzontal pot presentar-se més o menys estilitzada quan l’escrivent dibuixa una L, amb el traç vertical curt i lleugerament corbat cap a l’exterior i l’horitzontal que abasta l’amplada del full. Altres, gairebé només s’insinuen amb un breu traç d’esquerra a dreta que no arriba ni a un terç de la llargària possible, d’aquesta manera es fa evident que ha estat afegida després d’haver constatat una proximitat i confusió excesiva entre nòtules. L’escrivent, però, no inclou elements de caire artístic o estètic, llevat d’una sèrie de nòtules encapçalades amb calderó a l’inici i sobretot als darrers fulls del fragment 1285.2, i tres nòtules que es presenten sagnades a la francesa a partir de la segona o tercera línia de text, que podria fer pensar en una anomalia del suport, bé que no l’he pogut identificar. En aquest sentit, les pèrdues de suport o estrips existents en el moment que l’escrivent es disposava a escriure la nòtula es fan paleses per la forma en què el text evita aquestes zones. El vessant artístic de l’escrivent es fa palès en la indicació d’algun canvi d’any, que contrasta amb d’altres indicacions que passen gairebé inadvertides.

No obstant aquest patró, un nombre de nòtules del frag-ment 1285.2 presenten la data a l’inici del text, desplaçada a la dreta i, de vegades, enquadrada, en aquelles nòtules que fan ús del calderó. També es pot trobar algun canvi d’ordre quan la data és a l’escatocol respecte dels testimonis, normalment testimonis-data, però aquest és un extrem que tractaré en apartats específics.

Les nòtules s’insereixen seguint un ordre cronològic que, de vegades, es manifesta poc escrupolós, i en altres casos, es manté afegint nòtules en l’espai que deixen dues nòtules inserides prèviament, o al peu d’un full omplenat, on la limitació d’espai força una redacció gairebé il·legible. No sovinteja la indicació completa de l’any, llevat del canvi d’un any a un altre que, alguna vegada, es consigna de forma clarament emfasitzada, amb l’augment del mòdul d’escriptura o bé pel fet d’haver-la


enquadrat. Quan una nòtula indica la data sencera amb inclusió de l’any, de vegades és perquè s’insereix en l’espai cronològic d’un any que no li correspon. També hi ha exemples d’una gran pulcritud, en què l’escrivent assenyala, amb crides especials, l’ordre correcte que s’ha de seguir en la successió cronològica de nòtules d’un mateix full inserides amb desordre.

Tot això es completa amb correccions de tota mena, de la pròpia mà de l’escrivent o d’una altra, algunes de les quals presenten una crida, quan s’han de desplaçar lluny del punt corregit, en forma de barra oblíqua i punts als extrems, o creu grega amb punts als angles interiors. Aquestes correccions afec-ten qualsevol de les parts esmentades en el contingut de les nòtules i responen a errors introduïts o detectats per l’escrivent en el decurs de l’elaboració i redacció de l’instrument notarial o de la pròpia nòtula, la qual cosa posa en dubte que puguem anomenar registre a aquest tipus de llibres. Es manifesten en forma d’afegits, amb mots afegits a les interlínees, expuntua-cions —per mitjà de punts o ratlles obliqües ///—, ratllats, ras-pats, subratllats, sobreescrits, esborrats aprofitant que la tinta encara era humida…; correccions que, de vegades, introdueixen notables errors, que no poden ser traslladats al mundum. Quan els afegits són encerclats, és per la mateixa raó que les crides, perquè la correcció es desplaça, per raons d’espai, lluny d’allò que es corregeix, o bé perquè envaeix l’espai d’una altra nòtula.

Per definició, la correcció és sempre posterior a la inserció de la nòtula al llibre, però, excepte en els casos que s’introdueixen quan la tinta encara és humida o bé quan la correcció és en línia amb el text esmenat, per tant, errors que es detecten imme-diatament, no és possible saber el lapse de temps que ha trans-corregut, ni si alguns afegits es deuen a una pausa de l’escrivà, com quan es produeix la repetició seguida d’algun mot, articles sobretot. Les correccions introduïdes per una mà que no és la que ha elaborat el text de la nòtula són susceptibles d’indicar un lapse de temps més llarg. D’altra banda, importa tant veure com es fa una correcció com que aquesta s’hagi produït.

I, finalment, els senyals de diplomàtica notarial, amb la particularitat de la indicació de l’import de les taxes d’escrivania en el fragment 1285.2.

No obstant el contingut exposat i la varietat d’indicacions que convergeixen en els fulls del llibre, el seu aspecte general no és excessivament descurat ni ofereix dificultats remarcables


de comprensió ni d’individualització dels elements, més enllà de les pròpies d’un llibre notarial del segle XIII.

D’altra banda, les schedulae, retall de paper que conté el text d’una nòtula, i, per extensió, la informació per elaborar-la, però que també poden contenir un recordatori o altra mena d’informació, surten intercalades entre els fulls dels manuscrits. Presenten una estructura semblant a les nòtules pròpiament dites dels llibres, bé que el text és formalment més net i no té tantes correccions, però, igualment, en algun cas hi ha senyals de diplomàtica notarial; tampoc no informen de la data. Para-doxalment, quan contenen el text d’una nòtula, no apareixen copiades al lloc on els correspondria al llibre, portin o no senyals de diplomàtica notarial; aquest serà, entre altres, un dels mals hàbits que es voldran corregir en el notariat català del segle XIV.

Els senyals de diplomàtica notarial

Són aquells per mitjà dels quals el notari, o l’escrivent en nom seu, assenyala en el text de la nòtula els passos que segueix en l’elaboració de l’instrument públic fins arribar a la clausura i el lliurament a les parts.

El primer d’aquests senyals és el de ferma com a con-formitat, com a expressió de la voluntat dels contraents que compareixen i atorguen. No té relació amb la subscripció dels instruments i menys encara amb la ferma de dret com a con-formitat en el compliment d’una resolució de tipus judicial. Pot venir indicat per mitjà d’un senyal o d’un mot abreujat, depenent del costum que tingui l’escrivent. El senyal consta de dos petits traços inclinats d’esquerra a dreta, amb un tercer traç perpendicular que els uneix, habitualment sense tallar-los, talment com si fos una H ben tombada a la dreta i de baix a dalt. El trobem sobreposat al pronom del subjecte, a la inicial del nom o al seu costat, també relacionat amb l’article que el determina. Una variant d’aquest senyal inclou un segon traç perpendicular, amb la qual cosa són dos d’inclinats i dos més que els uneixen. Amb el mateix significat es fa ús de la creu grega +, susceptible de trobar-se en les mateixes posicions.

El significat general del senyal de ferma en el sentit exposat, fa que els escrivents de Santa Coloma de Queralt en facin un


ús extensiu. Per això és fàcil de trobar-lo, igual que en els noms dels contraents actius, en els dels marmessors, fiadors i testimo-nis, sense oblidar les esposes dels atorgants quan no atorguen. Si bé tots ells fermen com a conformitat, i compareixen per a prestar-la, la funció d’un atorgant, d’un fiador o d’un testimoni en un sol document no és pas la mateixa. Per això, depenent del tipus de funció d’un personatge en el mateix instrument, l’aparat crític que acompanya la transcripció distingeix, tot i fer ús dels mateixos senyals, entre els que atorguen, els contraents actius i els que només consenteixen, els que accepten el que el seu paper de fiador o de testimoni els confereix.

Les posicions en les quals se situen aquests senyals, ha-bitualment entorn del subjecte del qual refereixen l’acció, es poden veure ampliades o reiterades. Així els podem trobar sobre la qualitat de l’acció de l’atorgant o sobre el nom d’un dels contraents tantes vegades com surt esmentat en la nòtula. Això fa pensar en una conseqüència del procediment que seguiria l’escrivent o el notari quan llegien el contingut de l’instrument davant dels contraents en l’eina que quedava en el seu poder, com si anés puntejant aquells extrems que li interessés desta-car, com encara avui fan els notaris quan llegeixen l’escriptura davant de les parts.

Sovint, l’escrivent vol ser més explícit i no fa ús del senyal, sinó d’un mot abreviat. Així, en els contraents actius, la indica-ció de ferma i atorgament s’indica de les maneres següents: f, sola o enquadrada; fr, sola o enquadrada; fir, sola, enquadrada o acompanyada per punts volats al davant i al darrere o no-més al darrere; o bé amb expressió sencera de l’acció, firmati, firmavit. La ferma i el consentiment o conformitat que donen els fiadors, i també aquells tercers que accepten diners en do-cuments nupcials, en concepte de part o legítima, s’indica amb les abreviacions fr i fir. Pel que fa als testimonis, si no fa ús dels senyals expressats, ho indica només amb una f.

Quan l’escrivent vol indicar que la ferma o conformitat en l’atorgament ha estat acompanyada per un jurament, que pot haver-se inclòs per raó d’una clàusula final de seguretat que afecta els atorgants i/o els fiadors, o bé, quan es tracta d’esposes dels contraents actius, per garantir que el contingut de l’escriptura pública no es veurà perjudicat per drets corres-ponents a la muller, ho fa acompanyant ambdues expressions sobre els noms afectats amb un ventall ben ampli de possibi-


litats: f iu, fir iu, fir iura, fir et iura, fir et iurat, fir et iurant, iurat et fir, amb totes les variants d’inclusió de punts volats o bé amb la seva total absència. També ho podem trobar amb relació a la renúncia dels drets d’algun púber.

Si només vol anotar el jurament de contraents i fiadors, de les esposes que atorguen amb el consentiment del marit i de les que ho són dels atorgants, que només compareixen al costat del seu marit per corroborar alguna renúncia de drets, l’escrivent de Santa Coloma de Queralt encara té una manera menys estàndard per fer-ho, amb indicació abreujada o desen-volupant la forma verbal, que pot aparèixer a sobre o al davant del nom o del cognom: iu, iur, iura, iurad, iurat, iurata, iurati, iuratus, iurav, iuraverunt, iuravit, iuro.

Els barrats, que apareixen escrits a sobre en la majoria de nòtules, és el senyal que més abunda i ofereix una va-riabilitat remarcable. L’escrivent el traçava una vegada havia conformat, clos i posat en pública forma l’instrument, mane-ra de fer que recollim del sistema irenarià.17 Es presenta en nombre inconstant sobre cada nòtula o bé n’afecta més d’una, quan són insercions referides a un mateix negoci. Adopten la forma de ratlles obliqües que es tracen, habitualment, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, bé que també les podem trobar de dreta a esquerra, i que es poden repetir 2, 3, 4, 5, 6 i fins a 8 vegades, depenent de l’extensió del document; com més breu, més barres. A partir d’aquí, admeten totes les combina-cions, més o menys juntes o separades que, a tall d’exemple, expresso així: ///, \\\, / \\\, \ /, / \, / \\\ /… Tanmateix, hi ha grups de barres obliqües tallades, totalment o parcial, per altres en sentit contrari; també, barrats en aspa —X, XX, particularment representat en el manuscrit 1285.2—, en ziga-zaga, combinant aspes i ratllats verticals, traços verticals sols, amb un o dos pals… Com és prou conegut, cap d’aquestes representacions de barrats responen a una anul·lació o invalidació de la nòtula o de l’instrument, si s’ha arribat a elaborar. Quan l’escrivent vol assenyalar aquest extrem, ratlla línia per línia tota la nòtula i, a més, afegeix non atendum o non atendere. No obstant això, una sola nòtula es presenta ratllada sense cap altra indicació18

17. Josep M. PONS I GURI, «De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’instrument. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya», cit., p. 103.

18. Document 723 de l’edició.


i, una més, amb el missatge non fuit facta, sense ratllar.19 Totes aquestes nòtules, excepte una,20 havien estat prèviament barra-des, és a dir, s’havien arribat a posar sobre pergamí amb la clausura del notari. Què podia haver-les fet invalidar? Potser, només potser, l’impagament de la taxa. Hi ha exemples en què l’escrivent havia indicat l’anul·lació de la nòtula amb la locució non fuit facta, per després ratllar la frase i substituir-la per non persolvit.21

Arribats a aquest punt, podria tractar de la consignació de l’import de la taxa, que apareix en la meitat de les nòtules del manuscrit 1285.2, però, per la seva importància intrínseca, ho tracto en un proper apartat. Indico, només, que és la par-ticularitat més remarcable del fragment des del punt de vista de la diplomàtica notarial. Els drets econòmics que ha de per-cebre el notari s’afegeixen a la part inferior, al marge esquerra de les nòtules o bé al marge superior esquerre. S’indica amb xifres romanes acompanyades de les formes abreujades D o ƒƒ, amb el traç horitzontal que les uneix, després de la quantitat, de vegades dins d’un requadre. Interpreto aquestes indicacions com a corresponents a la unitat monetària de compte, diners i sous, i no pas amb el significat de debet i solvit, respectivament, perquè de tant en tant l’escrivent es mostra més explícit en el seu ús i sense possibilitat d’equívoc en la seva interpretació.

La presència de taxa en el manuscrit 1285.2 no vol pas dir que les nòtules contingudes en el manuscrit més antic, el 1285.1, no tinguessin preu. Vol dir, només, que els imports dels honoraris del fedatari no hi estan consignats. En aquest sentit, el primer indici de cobrament de taxa és la presència del mot persolvit a sobre del nom del primer atorgant en una composi-ció de l’any 1247, segons la qual caldrà pagar el que acorden si no respecten el resultat de l’arbitrament al qual se sotmeten les parts si trenquen l’agermanament que tenen constituït.22

La indicació de partició alfabètica per ABC, pròpia de l’expedició d’instruments en forma pública en exemplars du-plicats, apareix en una sola nòtula. Conté el lliurament d’una penyora en diner, feta el 14 de novembre de 1243, i compta amb

19. Document 122 de l’edició.20. Document 759 de l’edició.21. Documents 117 i 118 de l’edició.22. Document 327 de l’edició.


la presència de dos testimonis. La particularitat és que mu-tila la part inferior del full, tallant materialment les lletres ABC que dibuixa, com si volgués indicar la recepció de l’altre original per l’altre contraent, o com si es tractés d’un albarà lliurat materialment.23 En una altra ocasió, l’escrivent afegeix al text de la nòtula la indicació pertinent, bé que referint-se a l’instrument públic: et debet divide per alphabetum.24

Tots aquests senyals i expressions de diplomàtica notarial són ben coneguts, però al seu costat n’he pogut identificar altres l’explicació dels quals és més complexa i insegura. En primer lloc, una successió de punts que, units, formarien una creu grega. En els llocs on apareix, precedeix el nom de determinats testimonis en una successió de tres nòtules. En tots els casos, el punt de més a la dreta s’integra en la manera de consignar el nom, precedit i seguit per un punt volat.25 Tal vegada tin-gui a veure amb la subscripció directa, de la pròpia mà del testimoni, en l’instrument públic, bé que cal advertir que es distingeix un canvi de mà, d’escrivent, i, per tant, pot estar en relació amb el seu estil particular. Totes tres nòtules presenten els barrats del lliurament, però cap dels noms amb els quals es relacionen porten el senyal de ferma i consentiment.

Un altre nombre petit de nòtules presenten un senyal format per un punt volat seguit pel que es podria interpretar com un punt i coma. El punt i coma apareix al final d’alguna nòtula com a senyal de puntuació, sense cap sentit particular. En canvi, la composició · ; apareix al marge esquerre de la nòtula. Hom podria pensar en una abreviació de debet, però només dues de les set nòtules on hi ha el senyal conté indicació explícita de taxa. Altrament, només una de les set no porta les barres que indiquen que s’ha posat en pública forma. Ambdues circumstàncies negatives, sense taxa i sense barra, coincideixen en una mateixa nòtula.26

Completen aquesta relació les creus gregues, simples o potençades, totalment o parcial, que trobo al marge esquerre de determinades nòtules, per a les quals ofereixo una hipòtesi de treball en l’apartat que he titulat «Doble redacció?»

23. Document 143 de l’edició.24. Document 207 de l’edició.25. Documents 184, 185 i 186 de l’edició.26. Document 748 de l’edició.


Els testimonis i els fiadors

A banda dels senyals de diplomàtica notarial pròpiament dits i dels termes i locucions breus que ens informen de com s’ha esdevingut la producció de l’instrument notarial, que es reflecteixen en la nòtula, hi ha una altra mena d’evidències que permeten aprofundir en aquest mateix procediment i en el moment que es produeix la inserció de la nòtula. És el cas, per exemple, de l’encaix dels noms dels testimonis i, menys habitualment, el dels fiadors.

Efectivament, en un bon nombre de nòtules podem observar com una redacció inicial del text no havia inclòs aquests noms. Tot i que les evidències poden ser molt subtils, ho podem detec-tar per la diferent tonalitat de la tinta, per un mòdul de lletra diferent, per la repetició d’algun senyal, punt d’emfasització o d’alguna paraula, per un desplaçament de la línia d’escriptura, pels espais deixats en blanc pendents d’incloure el nom —en el cas dels fiadors, es pot haver deixat una línia en blanc enmig del text per encabir-hi els seus noms, bé que es pot mante-nir en blanc i haver barrat la nòtula27—, per l’evidència d’un espai en blanc previ on els noms s’han hagut d’encaixar amb dificultats i distorsions paleses, perquè aquests noms han estat afegits per una mà diferent de la que havia inserit la nòtula, perquè s’han inserit una vegada afegida la data, perquè s’han afegit després del traç de separació entre nòtules, per la qual cosa ha calgut repetir el traç en el nou emplaçament, fins i tot poden acompanyar afegits de contingut ampli, que completa la nòtula, una vegada indicada la taxa corresponent als honoraris del fedatari públic.

De fet, no és estrany que això sigui així, perquè la unitat de l’acte de manifestació de consentiment no es dóna i perquè el valor del testimoni era, aleshores, passiu, de mera presència. Això no vol dir que no hi hagués noms de testimonis i fiadors presents en el moment de la redacció, però altres, en la mateixa nòtula, han estat afegits amb posterioritat. Hom ha observat aquesta manera de procedir en diverses escrivanies, la qual cosa ens portaria a poder fer una consideració general.28 Tal vegada

27. Document 366 de l’edició.28. Pere PUIG I USTRELL, Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa,

1237-1242. Barcelona: Fundació Noguera (Acta Notariorum Cataloniae, 2), 1992, p. 28, interpreta les nòtules sense consignació de testimonis perquè es poden suplir


aquesta sigui la causa per la qual alguns escrivents consignen el nom dels testimonis, que formen part de l’escatocol, en línia a part respecte del cos textual de la nòtula.

Aquests comentaris no són aplicables als personatges que han de fer constar la seva ferma o conformitat a l’acció de l’instrument. En aquests casos, terceres persones respecte dels contraents, l’escrivent els pot haver afegit en un moment de-terminat, però en cap dels exemples hi ha hagut una reserva prèvia d’espai que faci pensar en formalitats anteriors a la ferma, com sí que s’han d’haver donat per als testimonis.

Les datacions

La datació de les nòtules segueix la nomenclatura del calendari romà antic amb el canvi d’any el 25 de març, és a dir, adopta l’estil del còmput de l’Encarnació de Crist.

Rafel Ginebra, en el seu estudi de conjunt sobre els llibres notarials catalans del segle XIII, afirma que les escrivanies del bisbat de Vic que depenien d’institucions eclesiàstiques, sense interferència significativa d’altres instàncies o jurisdiccions, aplicaven el còmput de la Nativitat.29 Aquesta aplicació no seria sistemàtica, ja que distingeix aquestes escrivanies d’institucions eclesiàstiques d’aquelles altres escrivanies del bisbat en les quals hom detecta la dependència d’institucions civils, que farien ús del còmput de l’Encarnació.30

Santa Coloma de Queralt formava part, aleshores, del bis-bat de Vic; hi va pertànyer fins l’any 1957, quan el concordat celebrat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu va fer coincidir els límits diocesans amb els provincials. Segons l’exposició de Ginebra i aquesta darrera circumstància, el còmput dels llibres

normalment pels que figuren a les nòtules anteriors, encara que no siguin de contingut relacionable, perquè es tracta de persones molt esmentades amb aquesta funció.

29. Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu. Universitat Autònoma de Barcelona, IV Màster d’Arxivística, 1998, inèdit, fulls 274-275.

30. La causa de l’aplicació d’aquest còmput diferent no és clara. Ginebra pensa que l’autoritat episcopal vigatana adoptaria el còmput de la Nativitat a partir del suposat concili de Tarragona de 1180, on se suprimeix el còmput segons el regnat dels reis francs i s’adopta el de l’Encarnació. A nivell general, es canvia al còmput de la Nativitat a partir de 1351, i, a la documentació de les escrivanies eclesiàstiques de l’arquebisbat de Tarragona aquest canvi consta des del 24 d’abril de 1355.


de Santa Coloma de Queralt seria conseqüència de la jurisdicció civil de la qual dependria l’escrivania eclesiàstica colomina, de la qual la família dels Queralt en posseiria la senyoria direc-ta. Aquesta és una qüestió que poso en dubte en un apartat concret d’aquesta introducció i en la qual ara no aprofundiré. En tot cas, anuncio que l’escrivania pública de Santa Coloma, al bisbat de Vic, era eclesiàstica, rectoral, i que el còmput cronològic de les nòtules inserides en els libri notularum del segle XIII és el de l’Encarnació.

A l’hora d’indicar el canvi d’any, l’escrivent no segueix mai el mateix patró: unes vegades ho fa d’una manera molt senzilla, sense separar-se del mòdul del text; altres, emfasitza el canvi amb un mòdul major, reforços i combinació de traços gruixuts i prims, d’aquesta manera confereix a l’any un aspecte més artístic. Aquesta manera diferent d’actuar pot suggerir, en els casos més senzills, oblits en la indicació del canvi d’any.

De fet, el que he exposat quant a l’encaix dels noms dels testimonis i dels fiadors en les nòtules s’ha de fer extensiu a la indicació de la data: són moltes les nòtules en les quals, en una primera redacció, la data no hi ha estat inclosa, sinó que s’ha afegit amb posterioritat, abans dels testimonis o bé una vegada aquests hi han consentit. Àdhuc hi ha nòtules per les quals la successió de la seva inserció, les correccions dels testimonis i la de la data en una d’elles, fan sospitar la seva anotació al llibre al mateix moment, tot i portar dates diferents.31

Encara que les nòtules s’insereixen seguint un ordre cro-nològic, són freqüents les alteracions, fins i tot en nòtules que afecten un mateix negoci. De vegades, l’escrivent vol forçar una successió correcta de les dates afegint nòtules, bé sigui en l’espai en blanc que hi ha entre dues d’inserides prèviament o al peu d’un full emplenat. Quan indica una data amb el dia, mes i any, de vegades és perquè la nòtula s’insereix en l’espai cronològic d’un any que no li pertoca. Hi ha casos en què l’escrivent s’adona que ha indicat el canvi d’any en un lloc in-correcte, aleshores ratlla ostensiblement l’any erroni o bé, amb crides especials, assenyala l’ordre correcte que segueixen les nòtules. Altres vegades, nòtules de l’any anterior se succeeixen després d’haver indicat el canvi d’any, sense que l’escrivent

31. Documents 621 i 622 de l’edició.


ho assenyali de cap manera especial. També hi ha exemples d’insercions correctes de canvis d’any, però la necessitat d’haver de corregir la data d’una nòtula fa aleshores que la indicació de canvi quedi fora del lloc que li correspon. De fet, hi ha diverses nòtules amb correccions en la datació, de vegades es consignen dues dates diferents sense que se n’anul·li cap, o bé s’indica la reducció al mes real que la manca d’atenció de l’escrivent provoca que s’inclogui, i posteriorment s’afegeix la del mes corrent segons el calendari romà.

La correcció d’una data tindria poca importància si només fos una altra correcció de les moltes que contenen les nòtules. Però afecta un element important per a la validesa de l’instrument públic. Els textos legals que normalitzen el procediment que han de seguir notaris i escrivans en l’elaboració del document s’encarreguen de posar-ho de manifest. La comparació dels costums 9.9.3 i 9.9.5 dels Costums de Tortosa, estableix amb exactitud que la data que han de portar els instruments ha de seguir l’estil de l’Encarnació, i que tant les notes o minutes com les escriptures originals han de portar la mateixa data, només la del dia en què els contraents «fan lurs contrayts, testaments o actes».32

El text dels Costums de Tortosa suggereix de forma clara un problema: la possibilitat que els llibres de nòtules del segle XIII portin una data i els instruments posats en forma pública a partir d’aquella nòtula una altra. La manera com s’insereix la data en les nòtules va en aquesta direcció. Els llibres de Santa Coloma de Queralt, més enllà de la casuística exposada, de la qual destaco la correcció de dates errònies i la convivència de dues dates en una mateixa nòtula, no permet documentar aquest extrem amb seguretat. No he identificat cap mundum per a les nòtules contingudes en els libri notularum objecte d’aquesta edi-ció. Ginebra, en canvi, en l’estudi del primer manual de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic, identifica diferències significatives entre la data de la nòtula i la de l’instrument públic, sovint posterior.33 Bono, al seu torn, en parlar dels translata i de la

32. Jesús MASSIP, «Els notaris a les “Costums de Tortosa”», dins: Estudis sobre Història de la Institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 1), 1988, p. 51-60, en concret p. 57.

33. Rafel GINEBRA I MOLINS, El manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233), I. Barcelona: Fundació Noguera (Acta Notariorum Cataloniae, 6), 1998, p. 36.


exemplatio notas relictas, insinua la possibilitat d’una datació diferent entre la nòtula i l’instrument, bé que en aquest es faria prevaldre la que contindria la nòtula.34

Aleshores, a què respon la data que porta la nòtula i quan s’insereix? Les possibilitats poden ser diverses: la del dia que els contraents fermen, quan es dóna per acabat el mundum, una vegada el notari ha clos l’instrument… I, aleshores, quina portarà l’instrument públic? Hem de creure que la darrera. Ginebra, per al primer manual de la Cúria Fumada de Vic, observa la possibilitat que la data de la nòtula respongui a la del treball de l’escrivà, bé que adverteix que això no explica pas tots els casos en què es podria aplicar.35

Són molt poques les nòtules colomines que conserven dues dates sense haver-ne invalidat cap. Per tant, no és possible treure conclusions generals. Això no obstant, és interessant veure quin és el context en què apareixen. En el primer exemple, indica primer una data clarament afegida corresponent al 16 de juliol. La segona data és de dos dies abans sense que, aparentment, sigui una data afegida. La primera s’ha introduït en un espai amb indicis que s’hagi deixat en blanc prèviament. Per tant, tot i situar-se en primer lloc s’hauria escrit en darrer.36 En el segon exemple ambdues dates han estat afegides. La primera és el 16 d’octubre i la segona, que tanca el document, és de dos dies abans; no és possible saber quina s’ha afegit primer.37 En el darrer exemple les dues dates són les mateixes, però amb una particularitat: la segona està relacionada directament amb el moment de la ferma dels contraents, en poder del notari.38

Els llibres de Santa Coloma de Queralt permeten posar de manifest que la inserció de la data en les nòtules correspon a un moment posterior al d’una primera redacció i, en tot cas, inserció del text, amb els noms dels contraents i la part dispositiva, és a dir, no podria ser la del moment de la roga-tio. Sinó, no s’entendria la varietat de formes i recursos dels

34. José BONO HUERTA, «Modos textuales de transmisión del documento notarial medieval», dins: Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (Barcelona: Col·legi de Notaris de Barcelona), XIII, 1995, p. 75-103, en concret, p. 98.

35. Rafel GINEBRA I MOLINS, El manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-1233), cit., p. 20-21.

36. Document 447 de l’edició.37. Document 466 de l’edició.38. Document 556 de l’edició.


quals se serveix l’escrivent per afegir la data. Per tant, la data s’introdueix una vegada s’ha acabat alguna formalitat, que en el moment inicial d’inserció de la nòtula no seria necessària. El mateix observa Ginebra en el primer manual de la Cúria Fumada de Vic. Puig, respecte dels primers llibres notarials de Terrassa, considera que la data que portaria la nòtula seria fonamental per al regiment de l’escrivania, ja que el fedatari no tindria cap altre element per a poder-la trobar al llibre, en el benentès que, en el capbreu primer que edita Puig, la successió cronològica de les nòtules és correcta i mai no es trenca.39

El discurs que segueixo fa que sigui del tot lògica la forma d’expressar un bon nombre de dates en les nòtules de Santa Coloma de Queralt, dates que es caracteritzen per la seva indefinició o, en tot cas, per fer difícil localitzar una nòtula per la data. No es tracta que en una data hi manqui el dia o el mes, que, d’altra banda, passa sovint, sinó que de vegades es manifesta amb una aproximació que no pot ser traslladada al mundum. D’aquesta manera, la data de les nòtules no pot ser res més que un element orientatiu anterior a la data que contindrà l’instrument públic. Els exemples són reveladors, i tots corresponents al llibre del ms. 1285.1: «in uigilia sancte Marie marcii»;40 «quod est actum die beate Marie marcii»;41 «quod est actum dominica post festum sancti Bernabe»;42 «intrante madii»;43 «medietatem septembris»;44 «uigiliam sancti franciscii»;45 «intrante augusti»;46 «l’endema de sent luch»;47 «actum fuit in festo innocencium»;48 «die iouis ante epiphaniam»;49 «diluns post epiphanie»;50 «fuit [factam] dimarts depus sent Vicent»;51

39. Pere PUIG I USTRELL, Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242, cit., p. 27.

40. Document 158 de l’edició.41. Document 159 de l’edició.42. Document 164 de l’edició.43. Document 171 de l’edició.44. Document 178 de l’edició.45. Document 181 de l’edició. Francesc d’Assís havia mort la nit del 3 al 4

d’octubre de 1226. Canonitzat l’any 1228, la seva popularitat i la devoció al sant s’estengueren ràpidament. El document és de 3 d’octubre de 1244.

46. Document 234 de l’edició.47. Document 253 de l’edició.48. Document 267 de l’edició.49. Document 270 de l’edició.50. Document 274 de l’edició.51. Document 287 de l’edició.


«intrante quadragesime»;52 «mediante februarii»;53 «medietatem marcii»;54 «uigilia sancte Marie augusti»;55 «dissapte depus pasca»;56 «secunda die lunis post pasca»;57 «medietate aprilis»;58 «primer digous de iun».59

Tota aquesta varietat d’alteracions, tant en l’ordre de les nòtules com en la forma d’indicar la data, pot deure’s a irregula-ritats en el procés d’inserció de les nòtules, però no ho és menys la idiosincràsia de l’escrivania, el seu propi estil d’anotació dels documents i treball. Quan parlava de la disposició i estructura de les nòtules he exposat que hi ha correccions que s’introdueixen quan la tinta encara és humida o bé es corregeix un text tot just s’ha acabat d’escriure, seguit en la mateixa línia. Són errors que es detecten immediatament i que suggereixen que les nòtules poden haver estat inserides directament al plec de paper, sense haver passat per la schedula. A la vegada que la presència de schedulae, el contingut de les quals no ha estat copiat al llibre, sense data i, consegüentment, amb correccions i senyals de diplomàtica notarial, ens informa d’aquesta manera irregular de procedir. A banda, és clar, de la característica de la inclusió de la data en espais prèviament deixats en blanc, una vegada s’ha formalitzat una determinada acció dins del procés d’elaboració de l’instrument públic. Si aquesta formalitat era la ferma dels contraents, fa difícil pensar que s’expressés amb la vaguetat que he indicat; vaguetat, però, que només he ob-servat en el fragment dels anys 1240-1250. Això suggereix que, alhora que estem tractant una escrivania que no té encara un estil definit, aquest estil pot anar canviant, evolucionant fins a formes més estàndards i genèriques.

Les taxacions

La particularitat diplomàtica més destacable del fragment del llibre notarial corresponent al manuscrit 1285.2, és la in-

52. Document 291 de l’edició.53. Documents 308 i 310 de l’edició.54. Document 313 de l’edició.55. Document 323 de l’edició.56. Document 324 de l’edició.57. Document 327 de l’edició.58. Document 328 de l’edició.59. Document 335 de l’edició.


clusió explícita de l’import de la taxa que havia de precebre el fedatari per la feina feta. Aquesta indicació no vol pas dir que les nòtules contingudes en el manuscrit més antic, el dels anys 1240-1250, fossin gratuïtes. De fet, hi ha una nòtula de l’any 1247 que informa clarament que s’ha procedit a aquest tipus de pagament, amb la indicació persolvit a sobre del nom del primer atorgant.60 És a dir, es procediria d’una altra manera en el control d’aquests imports. El que no és possible saber és si aquestes taxacions que desconeixem responien a l’arbitrarietat del fedatari o bé eren conseqüència de l’aplicació d’unes ordinacions.

Diverses fonts documentals del segle XIII informen de les taxacions d’algunes notaries i de l’acció sobirana dels senyors directes titulars de l’escrivania per a fixar els preus dels diferents tipus documentals. De bell antuvi, cal entendre el concepte pel qual hi ha d’haver la retribució. Alguna d’aquestes fonts són ben clares, com els Costums de Tortosa, quan s’hi diu: «e, oltra son maltret ne son trebayl, per loger e per salari de les cartes, ne deu pendre, però, en guisa e en manera que viure’n puscha.»61 La constitució Item ordinamus et statuimus d’Alfons II a les corts de Montsó de 1289, disposa que els prohoms de ciutats, viles i llocs «possint ordinare, taxare et ponere precium sive salarium ydoneum» d’acord amb els veguers, batlles i lloctinents d’aquells indrets, amb relació als fedataris de les vegueries, batllies i al-tres escrivanies forçades.62 Jaume II, en la constitució donada a les corts de Barcelona de 1298, diu que qualsevol notari que sigui requerit està obligat a fer les escriptures que li demanin amb el salari competent.63

La primera ordinació de la qual tinc coneixement és la corresponent a Tarragona de l’any 1241, pocs anys abans, per tant, de la informació que podem extreure dels primers libri

60. Document 327 de l’edició. No es pot confondre aquesta indicació del fedatari amb l’acompliment d’alguna de les estipulacions contingudes a l’acta, per-què es tracta d’una composició segons la qual caldrà pagar el que acorden si no respecten el resultat de l’arbitrament al qual se sotmetrien les parts si trenquessin l’agermanament que tenen constituït.

61. Costums de Tortosa, cit., costum 9.9.1.62. Francesc CARRERAS CANDI, Desenrotllament de la institució notarial a Ca-

talunya en lo segle XIII, cit., apèndix XX, p. 782-783. Vegeu, també, Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. I, llib. I, tít. LV, c. II. Totes les remissions a les Constitucions de Catalunya les faig respecte de l’edició de 1704.

63. Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. I, llib. IV, tít. XIII, c. I.


notularum de Santa Coloma de Queralt. Les taxes són dictades per l’arquebisbe Pere d’Albalat, i fixen el preu de pocs tipus documentals aplegats en quatre grups: debitoris; compravendes, establiments, definicions, empenyoraments, permutacions i tot tipus d’alienacions; documents nupcials, i testaments. Per tant, es fixen quatre preus bàsics que es podran incrementar per causa de desplaçament, en el cas de testaments i d’esponsalicis, o bé per la dificultat en l’elaboració.64 Als Furs de València s’expressa de manera molt genèrica, es fa una relació dels tipus documen-tals més corrents: els testaments, els documents nupcials, les compravendes, els debitoris i els canvis, sense fer distincions

64. Isabel COMPANYS I FARRERONS, Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-1899). Barcelona: Fundació Noguera (Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 23), 2000, annex 1, p. 107-108, de 18 de gener de 1241. Pons i Guri adverteix de l’existència d’unes ordinacions, redactades a manera de pragmàtica, sobre la forma de redacció de les escriptures públiques i de l’actuació notarial, estatuïdes pel comte Ponç Hug d’Empúries el 13 de gener de 1249. Pons diu que ha llegit la notícia a la Història dels Comtes d’Empúries i Peralada del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, alhora que informa que el text d’aquestes ordinacions és en un lloc desconegut. Josep M. PONS I GURI, «La “potestas”, el “merum” i el “mixtum imperium”. Estat de la qüestió», dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, IV, cit., p. 133-142, en concret p. 141. No he localitzat la referència que dóna Pons en el manuscrit de l’obra de Taverner que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, ms. 2254 —Historia de los condes de Empurias y Peralada que escribió Don Joseph Taverner y de Ardena, canónigo y tesorero de la Santa Yglesia de Barcelona. Murió obispo de Gerona año 1726—, ni en el manuscrit de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès que porta el títol Condado de Empúrias y de Perelada, atribuït a Taverner, ms. 2415. L’edició a cura de Salvador Sanpere i Miquel, publicada a la Revista de Ciencias Históricas, II (Gerona: Imprenta y Librería de Vicente Dorca), 1881, p. 1-23, 99-121; III, 1881, p. 553-569; IV, 1886, p. 37-71, 97-119, 243-268, tampoc no en diu res. El manuscrit 17758 de la Biblioteca del Castell de Peralada, que porta el títol d’Índice, declaración y addi-ción de la erección, antigüedad, excelencia y grandezas del Condado de Ampurias, y de la sucessión y decendencia de sus Excelentíssimos Condes de las tres Lineas, lo de que en esta segunda parte se ha de tratar son: la descripción de su sitio, capacidad y límites, amenidad de todas cosas, ríos, estanques, puertos del mar, govierno político, regalías, abadiatos, jurisdicciones, rentas y derechos en común; corroborar con pruebas maciças y evidentes todo lo que en razón de sus Grandezas y regalías se ha dicho y apuntado en dicha primera parte, elaborat per Bernat Josep Llobet entre 1667 i 1668, no conté cap referència documental que hi pugui fer pensar. Tampoc no es troba a la Rúbrica dels privilegis per los Excel·lentíssims olim senyors comtes de Empúries concedits a la universitat y particulars de la vila de Castelló y dits comtat de Empúries, scrits y continuats en la casa de la Llotja en los llibres de la xivella y dels botons, etc., de l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries, Fons d’Administració, 1.3.1, llibre núm. 1. Únicament Andreu BALAGUER Y MERINO, «Ordinacions y bans del comtat d’Empúrias. Text inèdit català (segle XIV)», dins: Revue des Langues Romanes, XV (Montpeller), 1879, p. 18-47 i 179-182, fa esment que «en los idus de Janer del darrer any [1249], dictà una ordinació ab la qual reglamentà la forma dels actes (instruments públichs)», p. 25; hi ha tiratge a part d’aquest treball, en realitat un text compilat al segle XV, publicat igualment a Montpeller: Estampa Central del Migdia, Hemelín Germans, 1879, p. 14.


de cap mena i fixant un preu únic per a tots.65 En les ordina-cions per al règim de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, de 29 de desembre de 1260, se segueix una estructura molt semblant, amb els mateixos grups que a Tarragona, als quals s’afegeix un cinquè grup amb un sol tipus documental: els he-retaments. Els preus que es fixen per a aquestes escrivanies no coincideixen, però tampoc no cal fer-ne gaires càbales, perquè han passat gairebé vint anys, és una zona geogràfica diferent i distant, es poden haver produït apreciacions o depreciacions de la moneda i les unitats amb què s’indiquen les taxacions són de compte.66 Sí que és interessant indicar que l’abat de Sant Vicenç era conscient d’un augment del honoraris que fins aleshores havia rebut el capellà de Sant Miquel per la feina d’escrivà: «ad hoc sic ordinatum traducti fuimus quod invenimus per viros fidedignos et scripturas antiquas quod antiquitus pro instrumento debiti dabant capellano II denarios bone monete»,67 que ara seran 3 diners. La regulació de taxes arriba a un gran nivell de detall i sofisticació en l’ordinació adreçada als notaris de Lleida l’any 1289, probablement la primera que pot tenir aquesta consideració: s’individualitza la tipologia documental abans agrupada, ara en un gran nombre de possibilitats, i s’afegeixen els trasllats, alhora que s’inclou tota mena de detalls que poden fer augmentar el preu. Els preus bàsics es poden incrementar substancialment d’acord amb la vàlua dels béns als quals l’instrument fa referència, tant en diner com en espècie, a la major complexitat o llargada de l’instrument, a la consignació de formalitats que forcin el compliment dels extrems que hi

65. Furs de València, vol. VII. Edició crítica de Germà COLÓN i Arcadi GAR-CIA. Barcelona: Editorial Barcino («Els Nostres Clàssics» A-136), 1999, llib. IX, rúb. XIX, c. XXXVII.

66. Les fluctuacions i canvis en la moneda corrent no havien d’anar en detriment dels guanys dels fedataris públics. Poc abans de l’any 1304 el valor de la moneda al comtat d’Empúries havia canviat. Aleshores, els notaris de Castelló d’Empúries van rebre un privilegi en virtut del qual el comte els permetia cobrar els seus salaris amb el mateix valor que havia tingut la moneda abans d’haver variat. Andreu BASSAS, «Els privilegis de Castelló i del Comtat d’Empúries», dins: Estudis Universitaris Catalans (Barcelona: Tipografia L’Avenç), vol. VIII, 1914, p. 250-305, en concret p. 290. L’original és a l’Archivo Ducal de Medinaceli, Ampurias, document 9972.

67. J. SERRA VILARÓ, Història de Cardona, IV. L’església i parròquia de Sant Miquel de Cardona. Tarragona: Sugrañes Hermanos, Editores, 1962, p. 145-147. Vegeu, també, José BALLARÓ Y CASAS, Juan SERRA Y VILARÓ, Historia de Cardona. Barcelona: Tipografía La Académica, Serra Hermanos y Russell, 1906, p. 73.


són continguts, al desplaçament de l’escrivent…; per la cerca d’una carta feta d’anys, que els contraents no havien recollit, es pagarà un tant per cada any que hagi transcorregut.68

La inclusió de la informació de la taxa en el manuscrit 1285.2, expressada en unitat de compte, sous i diners, s’ha d’entendre com un complement, en principi no necessari per a indicar la validesa de l’instrument posat en forma pública, que la meitat de les nòtules del fragment no contenen. Del total de 337 documents inserits, excepció feta de les schedulae, són 163 els que informen de l’import de la taxa.

Se situen habitualment al final, a continuació de la darrera paraula, de vegades dins d’un requadre format parcialment o completa, també al marge esquerre de la nòtula o desplaçada al marge superior d’aquesta mateixa banda. La grafia, el traç, el ductus, la intensitat de la tinta, la localització, etc., fan in-terpretar la inclusió en un moment posterior a la inserció de la nòtula.69 Hi ha un exemple, també, que informa, inequívo-cament, de la consignació del preu en un moment posterior al relligat del quadern: primer s’ha escrit la nòtula, després s’ha relligat i, finalment, s’ha indicat el preu, amb l’abreviació de la unitat de compte damunt del doblec del full, no solidari, amb el qual facilita el cosit.70

Altrament, en comptades excepcions, sis documents només,71 les nòtules taxades porten les barres indicadores d’haver proce-dit al lliurament de l’instrument. A banda, en un sol document barrat apareix la indicació de taxa raspada,72 i en un altre que ha estat anul·lat després d’haver-se barrat, l’escrivent s’oblida de fer el mateix amb la taxa.73 Els documents barrats sense indicació de taxa no fan cap esment ni contenen cap senyal que indiqui que estan pendents de pagament, llevat que tingués algun significat en aquest sentit el senyal que respon al punt

68. Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels protocols notarials de Lleida. Barcelona: Fundació Noguera (Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 2), 1983, p. 23-26. Cases segueix la transcripció publicada per Rafael GRAS I D’ESTEVA, La Paheria de Lérida. Organización municipal 1149-1707. Lleida, 1911, p. 191-195.

69. L’exemple més palès es dóna al document 631, on la tinta fresca deixa marca al full precedent una vegada posada la quantitat i tancat el llibre. En canvi, les paraules anteriors, amb un clar excès de tinta, no han deixat cap marca.

70. Document 560 de l’edició, full 56v.71. Documents 482, 588, 591, 627, 634, 772 de l’edició.72. Document 623 de l’edició.73. Document 722 de l’edició.


volat seguit del punt i coma, bé que ja he indicat que en la casuística en la qual apareix no es pot interpretar com a debet: documents barrats sense indicació de taxa,74 documents barrats i amb taxa,75 i un sol document que no conté ni barrat ni taxa.76

El compte general dels preus es pot dividir en, almenys, tres períodes, ateses les sumes parcials que inclou el manuscrit, que no és possible considerar anyades. Aquests períodes abasten documents compresos entre el 30 de juny de 1259 —el primer document que conté una taxa és del 26 de juliol següent—, i abans del 14 de juny de 1260; entre el 14 de juny de 1260 i el 30 de gener de 1261, i d’aquesta darrera data fins al darrer document inserit, període inconclús, la darrera nòtula del qual amb indicació de taxa és del 16 d’abril de 1262. Els instruments taxats en cada període donen sumes que divergeixen enorme-ment de la que conté el llibre per al final de cada període. Caldria entendre aquesta circumstància per la manca d’indicació salarial en poc més de la meitat de les nòtules, però, alhora, suposa també que els comptes es porten a part, sinó no seria possible donar sumes parcials. Del primer període, que dóna un total de 105 sous i 7 diners, l’import de les taxes puja 43 sous i 11 diners, corresponents a 49 documents d’un total de 113. Per al segon període s’assenyalen 155 sous, que caldrà entendre com a suma parcial respecte de l’anterior, és a dir, 50 sous més, mentre que la suma de les taxes aporta 24 sous i 10 diners de 43 documents sobre 71. Finalment, per al tercer període, inconclús i del qual manca la suma, els 71 documents taxats sumen 64 sous i 8 diners —més el que afegiria un sol document que no permet llegir la quantitat—77 d’un conjunt de 154 documents.

Les indicacions de taxa contenen, de vegades, informació sobre el concepte pel qual es paga. En els exemples on això es fa avinent, la taxa es pot referir a més d’un document, els que estan relacionats amb la mateixa acció i contraents, indicant l’import de la suma de tots en una de les nòtules, que l’escrivent no es fixa si és la darrera de la sèrie.78 Així mateix, si tenim

74. Documents 707, 708, 741, 762 de l’edició.75. Documents 710, 733 de l’edició.76. Document 748 de l’edició.77. Document 749 de l’edició.78. Document 482 de l’edició, carta de guardar de dany, on es taxen «III

solidos IIII denarios cum alio instrumento deffinitionis»; document 703, promesa o


en compte les xifres que habitualment veiem consignades a les nòtules, una quantitat elevada, que pot ser a partir dels 2 sous, podria indicar el pagament de més d’un instrument, també de més d’una persona, encara que en la taxa no s’indiqui res.79 És interessant destacar la casuística que s’exposa amb relació a qui satisfà l’import de les taxes: en un debitori atorgat per la sogra a favor de la filla i el gendre, és el gendre qui paga els 2 sous de taxa;80 en un instrument de definició, en realitat dues definicions en una, drets legitimaris i esponsalici del primer marit, és el marit actual de l’atorgant, amb el consentiment del qual s’actua, de qui el fedatari rep els 3 sous de taxa;81 en una donació esponsalícia recíproca, atorgada en primer lloc pel marit en concepte d’escreix que l’esposa respon amb la mateixa quantitat en diner, és el pare de la dona qui es fa càrrec dels 2 sous del preu;82 en el debitori atorgat pels pares de la núvia a favor de la consogra, gendre i filla, la núvia, per una quantitat pendent en concepte d’aixovar a favor del gendre, paguen el pare que atorga i la consogra, en un conjunt de diversos documents nupcials, els 4 sous i 7 diners que importen les taxes,83 i en l’àpoca que atorga l’esposa a favor del marit, pel que ha rebut en concepte d’esponsalici, paguen el marit d’aquesta i la sogra, vídua, en un conjunt de diversos documents nupcials on els tres atorguen, d’acord amb el paper que els correspon, l’import de 5 sous i mig.84 Així doncs, no sembla pas que els diferents contraents es repartissin l’import dels honoraris de l’escrivania, excepte en els conjunts de documents nupcials, com s’observa en altres indrets.85

pacte matrimonial, pel qual «habui V solidos istarum nupciarum»; document 704, debitori, on indica «V solidos cum alio instrumento»; document 710, definició, però el conjunt de la taxa puja «III solidos et VIII denarios ab istis nupciis».

79. Document 474 de l’edició, «VII solidos» en una definició; document 508 de l’edició, «II solidos» en una àpoca; document 592 de l’edició, «II solidos et VI denarios» en una permutació; document 669 de l’edició, «II solidos» en un arbitrament.

80. Document 481 de l’edició.81. Document 522 de l’edició.82. Document 534 de l’edició.83. Document 726 de l’edició.84. Document 740 de l’edició.85. Asunción BLASCO MARTÍNEZ, «El notariado en Aragón», dins: Actes del I

Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 7), 1994, p. 189-273, en concret p. 212, assenyala que, en els Furs de Terol (1189-1211), deutor i creditor havien de pagar a mitges els honoraris del notari.


La tipologia documental que inclou el preu de l’instrument és diversa. Hi ha àpoques,86 amb imports que oscil·len entre els 9 diners i els 5 sous i mig, com en l’exemple esmentat; un sol arbitrament; arrendaments,87 amb preus que van dels 4 als 10 diners; una carta de guardar de dany; una carta precària; compravendes,88 de 4 a 14 diners; constitució d’esponsalici; constitucions de dot,89 només dues i amb el mateix import, 6 diners; contracte d’aprenentatge; contractes de parceria,90 de 8 a 18 diners; establiments emfitèutics,91 12 diners; debitoris,92 el tipus documental més abundós i, en conseqüència, el més ben representat a les taxes, de 3 diners fins a 12, en el benentès que hi ha diversos documents d’aquest tipus que pugen diver-sos sous, quan sumen més d’un instrument i el pagament es reparteix entre diferents individus; definicions,93 de 6 a 18 di-ners, amb casos com en el tipus anterior; donacions,94 entre 5 i 8 diners; donació esponsalícia; esponsalicis pròpiament dits,95 de 12 a 18 diners; establiments emfitèutics,96 de 6 a 12 diners; heretament; infeudació; lliurament de llegítima; manlleuta; permutacions,97 de 6 diners fins a 2 sous i mig; procuració; pacte de matrimoni; promesa de matrimoni; promeses,98 de 4 diners fins a 5 sous, que pugen diversos documents nupcials, l’import total dels quals s’indica en una sola nòtula que conté la promesa de definició que atorgarà una menor, germana de la núvia, amb relació als drets legitimaris; restitució de dot; testaments,99 12 diners, i tradició d’aixovar.

86. Documents 508, 524, 533, 740 de l’edició.87. Documents 547, 611, 643, 686, 713, 715, 757 de l’edició.88. Documents 486, 491, 517, 528, 630, 672, 691, 692, 698, 712, 755, 760,

771 de l’edició.89. Documents 454, 538 de l’edició.90. Documents 463, 695 de l’edició.91. Documents 548, 550 de l’edició.92. Documents 459, 479, 481, 484, 492, 511, 514, 530, 536, 551, 558, 560,

572, 576, 581, 597, 600, 601, 602, 603, 604, 605, 606, 607, 608, 610, 612, 613, 615, 616, 618, 619, 620, 621, 622, 627, 628, 629, 631, 632, 635, 636, 637, 638, 647, 649, 651, 652, 653, 654, 655, 660, 675, 678, 682, 688, 696, 704, 705, 709, 711, 716, 723, 726, 727, 728, 732, 734, 745, 749, 752, 754, 763, 767, 772, 778, 780 de l’edició.

93. Documents 452, 453, 474, 506, 516, 522, 540, 561, 562, 566, 591, 624, 666, 677, 710, 747, 769 de l’edició.

94. Documents 464, 568, 569, 588, 589 de l’edició.95. Documents 510, 590, 733 de l’edició.96. Documents 488, 490, 535, 549, 553, 625, 634, 639, 776 de l’edició.97. Documents 476, 529, 592 de l’edició.98. Documents 703, 756 de l’edició.99. Documents 554, 662 de l’edició.


Aquesta variabilitat en el preu d’un mateix tipus d’instrument estaria en funció d’especificacions semblants a les que hem vist en les ordinacions de Lleida de trenta anys més tard: va-lor econòmic del que s’escriptura, dificultat en l’elaboració del document, desplaçament de l’escrivent o del fedatari…, que farien pujar el preu base. Si fos així, caldria entendre que, almenys a partir de 1259, l’escrivania pública de Santa Colo-ma de Queralt tindria reglamentats els preus dels instruments posats en pública forma.

Les característiques que he exposat quant a la inclusió de l’import del preu de l’instrument en la nòtula, disposada sovint al final de tot, reiterant-ne l’import una vegada afegida la data,100 la relació que estableix amb els barrats i, també, el lligam que crea amb la ferma dels contraents en aquells documents que fan esment que la ferma està en poder del fedatari, permeten aventurar la possibilitat de concretar en quin moment s’inseriria la taxa i, consegüentment, estaria d’acord amb el que conté l’ordinació de Lleida de 1289. Una vegada el fedatari hagi estat satisfet del preu de l’instrument, és el moment a partir del qual l’haurà d’escriure i posar en pública forma, per a la qual cosa disposarà d’un termini de vuit dies.101 És a dir, si no es fa el pagament no hi ha instrument. Quan l’escrivent informa dels individus que paguen, quan són més d’un i no són únicament o directa els contraents, fa ús de les formes verbals habeo i habui, això vol dir que ha cobrat l’import de la taxa. Per això, hi ha la possibilitat d’entendre la manca d’indicació de taxa en l’elevat nombre de nòtules que he esmentat perquè l’escrivent únicament consigna la taxa dels instruments cobrats, circumstàn-cia que, com he apuntat, obligaria a portar un compte paral·lel. S’explicaria, aleshores, la divergència entre el resultat de les sumes de les nòtules amb taxa comparat amb les sumes que dóna l’escrivent. No ens hauria de sorprendre si passat un bon temps un instrument encara es trobés pendent de pagament. D’una banda, tindríem el compte a part, que permetria tenir-lo controlat, i, de l’altra, que tot i les barres i altres senyals de diplomàtica, sovint es tardava a posar el document en forma pública, fins i tot havent pagat.102

100. Document 561 de l’edició.101. Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels protocols notarials de Lleida, cit., p.

23-26.102. En el document 633 de l’edició, s’afegeixen els noms de diversos tes-

timonis una vegada la nòtula havia estat barrada i taxada; aleshores, l’afegit es


Un sol document podria fer dubtar d’aquest procediment, en el qual, una vegada indicat l’import del preu, s’afegeix el contingut d’una clàusula precautòria. De tota manera, la indica-ció de taxa és la suma de diversos instruments sobre el mateix afer, nupcial, i els afecta la clàusula en cas d’incompliment; clàusula que acaba amb la inclusió dels noms dels testimonis.103

Altres indicacions

Els senyals o mots específics de diplomàtica notarial es completen amb indicacions o referències del fedatari o de l’escrivent, també afegides o incloses en el mateix moment de la inserció de la nòtula, que tenen a veure amb aclariments, recordatoris o tasques a realitzar amb relació a l’elaboració i el contingut de l’instrument públic.

Els exemples s’adrecen a indicar informacions complemen-tàries de la rogatio: «Maria d’Aguilo concedit hanc excambiacio-nem et mandat fieri cartam»;104 aclariments sobre qui atorga o jura: «hec carta facunt Guilelma et vir eius»,105 «iurant ambo»;106 condicions de ferma: «debet firmare B. Espelta pro baiulo»,107 però, sobretot, el que més abunda és la participació del se-nyor directe, Pere de Queralt, o de la seva esposa Berenguera en instruments en els quals participa el seu marit, a l’hora de donar la ferma a l’acta que s’està escripturant. Cal destacar, en aquest sentit, aquells casos en què l’escrivent afegeix algu-na circumstància especial: «P. de Queralt firmauit sine omni seruicio»;108 «Pelegri, badle, ferma per en P. de Queralt et domina Berengaria»;109 «firmauit P. de Queralt et habuit XXXV solidos»;110 o aquella nòtula que únicament serveix per a indicar la ferma

barra concretament. Vegeu, també, Maria Teresa FERRER I MALLOL, «La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes», dins: Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, IV. Miscelánea en Honor de Raimundo Noguera de Guzmán (Barcelona: Colegio Notarial de Barcelona), 1974, p. 29-191, en concret p. 49 i 89-90.

103. Document 704 de l’edició.104. Document 192 de l’edició.105. Document 208 de l’edició.106. Document 193 de l’edició.107. Document 180 de l’edició.108. Document 121 de l’edició.109. Document 182 de l’edició.110. Document 321 de l’edició.


de Pere de Queralt en un instrument atorgat per Bremond de Montpaó, en data determinada i amb l’aportació dels correspo-nents testimonis, fora, per tant, de la unitat de l’acte.111

Doble redacció?

Plantejar el tema de la doble redacció al segle XIII no tindria més importància si m’estigués referint a una primera redacció de la nòtula al liber notularum, com els d’aquesta edi-ció, i una segona redacció que conforma el document mundum perfectum, inherent a la fe pública que recau sobre el notari que, d’aquesta manera, conserva una prova del que ha lliurat en forma pública. De fet, fins i tot es podria parlar de triple redacció en aquells casos en què la schedula contingués la primera expressió del tenor del negoci, que després es copiaria al liber. Però, no m’estic referint a aquest tipus de doble, o triple, redacció —schedula-liber-mundum— al segle XIII, sinó a la doble redacció en llibre.

La consulta d’algun instrument de descripció d’arxius que conserven llibres notarials del segle XIII pot induir a confusions. Són aquells en els quals es distingeixen dues sèries de llibres notarials, llibres d’esborranys i llibres de notes, en funció de la mida o format del suport, sense que, en realitat, responguin a cap doble redacció, ni a dues sèries paral·leles diferenciades que abastin el mateix període de temps, repetint el tenor dels documents que contenen.112

A mitjan segle XIV, hom voldrà posar remei als mals hàbits adquirits pels notaris amb una constitució de Catalunya. Pro-

111. Document 574 de l’edició.112. Salvador RAMON I VINYES, Manuel M. FUENTES I GASÓ, Inventari dels proto-

cols notarials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya (Col·lecció Catàlegs-Inventaris d’Arxius Eclesiàstics de Catalunya, 4), 1987. Segons aquest instrument de descripció, que conté notables errades descriptives i cronològiques, l’escrivania de la parròquia de Santa Maria d’Alcover iniciaria la doble redacció en llibre l’any 1279, i els exemplars de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats serien de poc després. Un cop revisats alguns dels llibres afectats per aquesta doble redacció en el mateix moment cronològic, no he detectat cap similitud en el contingut documental dels uns i dels altres. En un nou i darrer instrument de descripció, només disponible a la sala de lectura d’aquest arxiu, ja no es distingeix entre manuals i llibres atenent només a la seva mida. Ara, tots són qualificats de manuals, fins i tot el conjunt dels llibres del segle XVIII. També s’han corregit algunes errades cronològiques, però no totes.


mulgada a les corts de Perpinyà de 1351, obligava els notaris a redactar, íntegrament i sense fer ús d’etceteracions, tots els contractes que autoritzessin en el seu capbreu o llibre de nò-tules, en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la data en què s’havia rebut la ferma. Pel que fa als testaments, el termini de dos mesos comptaria a partir de la data en què es publiqués.113

La constitució no implanta per ella mateixa el sistema de la doble redacció en llibre com algun estudiós ha pogut insinuar:114 el manuale, que contindrà la nota breu del contracte, i el liber o capibrevium notularum, que ara inclourà la redac-ció extensa de l’instrument públic que quedarà en mans del fedatari, canviant, aleshores, el valor del terme.115 La voluntat del rei no era que es fessin dos llibres, sinó que n’hi hagués un de sol i complet, però la pràctica notarial adquirida per les escrivanies del país no variarà i en un nou llibre copiaran íntegrament els documents autoritzats. No prescindir dels hà-bits adquirits i disposar-se a adoptar-ne de nous provocarà la doble redacció en llibre.

Hom ha volgut veure algun precedent d’aquesta doble re-dacció uns anys abans de 1351. S’ha especulat que un examen aprofundit dels llibres notarials conservats en els arxius de

113. Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. I, llib. IV, tit. XIII, c. IV. El rei Pere havia procedit de la mateixa manera al territori d’Aragó, amb una constitució promulgada a les corts de Saragossa de 1348, però donava un període d’inserció de sis mesos. Pascual SAVALL Y DRONDA y Santiago PENÉN Y DEBESA, Fueros, Observancias y Actos de las Cortes del Reino de Aragón. Saragossa: Establecimiento tipográfico de Francisco Castro y Bosque, 1866. Edició facsímil de 1991, vol. I, llib. IV, p. 189. Amb els mateixos termes de la constitució de Perpinyà, s’expressa el primer concili de Tarragona de 1364, en temps de Pere Clasquerí, patriarca d’Anti-oquia. José Domingo COSTA Y BORRÁS, Concilios Tarraconenses. Barcelona: Ramon de Ezénarro, 1866, títol V, cap. I, p. 148-149. L’argument, en aquest cas, se sosté en els danys que les abreviatures que usen els rectors, vicaris perpetus, i altres persones eclesiàstiques i seculars, que tenen i regeixen escrivanies o notaries de l’església, causen quan les utilitzen als instruments; el perjudici provocat als contraents a causa de l’ús d’abreviacions s’haurà de restituir prèvia taxació.

114. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, El Protocol del Notari Bonanat Rimentol (1351). Capibrevium notularum, 13 de juliol – 24 d’octubre, 1351. Barcelona: Fundació Noguera (Acta Notariorum Cataloniae, 1), 1991, p. 15. José BONO HUERTA, «Modos textuales de transmisión del documento notarial medieval», cit., p. 84.

115. Vegeu, per exemple, la tipificació senzilla i clara que en fa Antoni M. ARAGÓ I CABAÑAS, «Notes sobre l’estructura del protocol notarial a Catalunya», dins: Cursillo intensivo de iniciación a la archivística. Tarragona: Arxiu Històric Provincial, 1980, p. 67-75, en concret p. 70, dels llibres del primer quart del segle XV pertanyents a la notaria d’Igualada dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.


Catalunya pemetria datar l’ús d’aquesta doble sèrie de llibres abans de mitjan segle XIV. És possible, però l’exemple que ofereix M. Teresa Ferrer, un llibre del notari barceloní Pere Borrell de 1348, posterior en gairebé un segle a l’ús del sistema a Gènova, molt em temo que no s’adiu amb les característiques que de-finiran cadascuna de les sèries: «conté (…) en els seus primers fulls extractes de documents similars als que després esdevindrà normal, és a dir, d’una extensió de cinc a sis línies en amunt; però després, especialment a partir del foli vuitè, es converteix en un dietari o índex cronològic amb la llista de tots els contractes fets cada dia, descrits amb menys d’una ratlla per a cadascun».116 És a dir, comença com un liber notularum propi de la primera meitat del segle XIV, el que més endavant s’anomena manual, i continua amb un contingut que no té res a veure amb el llibre que a partir de mitjan segle contindrà el document extens. Lluïsa Cases, pel que fa als protocols notarials de Barcelona, qualifica d’una doble manera els llibres de la primera meitat del segle XIV: «capbreus», els llibres de nòtules que seguirien l’estil dels del segle XIII, i «manuals», que, partir de la segona meitat del segle XIV, són els que contenen el text sintetitzat de l’instrument notarial, sense explicar les raons que, per a aquest moment cronològic, la porten a aplicar aquesta nomenclatura. A més, també usa el terme de «llibre comú», com si capbreus i manuals no continguessin documents comuns. En tot cas, l’abast temporal dels diferents llibres no són coincidents.117

Tal com proposava M. Teresa Ferrer, l’examen aprofundit dels llibres notarials conservats als arxius de Catalunya, em refereixo als del segle XIII, pemetrien endarrerir les dates que indiquen quan es va fer servir aquesta doble sèrie de llibres?

Els llibres de Santa Coloma de Queralt de 1240 a 1262 contenen dues informacions remarcables en aquest sentit. Al manuscrit 1285.1, després de la nòtula 336 de l’edició, que és de 30 de maig de 1247, s’hi fa la següent indicació: incipit liber,

116. Maria Teresa FERRER I MALLOL, «La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes», cit., p. 67. El nou Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, I. Segles XIII-XIV. Barcelona: Fundació Noguera (Inventaris dels Arxius Notarials de Catalunya, 24), 2001, elaborat per Lluïsa CASES I LOSCOS, no fa cap comentari especial sobre aquest llibre, i el qualifica de capbreu; vegeu, p. 33.

117. Lluïsa CASES I LOSCOS, Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Bar-celona, I. Segles XIII-XIV, cit.


escrit entre el primer i el segon traç horitzontal dels quatre que separen aquesta nòtula de la 337, que correspon al 27 de juny. Així mateix, al manuscrit 1285.2, entre les nòtules 659, de 7 de juny de 1261, i la nòtula 660, que porta data de 14 de juliol, l’escrivent indica: hic incepi.

La primera indicació fa inequívocament referència a l’inici d’un llibre. Hom podria pensar en una prova de ploma, però no segueix pas les característiques de les que he pogut identi-ficar en el manuscrit. A més, apareix amb un mòdul de lletra lleugerament més petit i enmig d’una repetició de ratlles de separació entre nòtules, com si estigués emfasitzant quelcom més que aquesta simple separació. La segona indicació sembla més personal, però, igualment, informa d’un començament, bé que sense dir que es tracti d’un llibre. L’emfasització, en aquest cas, és palesa per la seva localització, centrada al bell mig de l’espai en blanc que l’escrivent deixa entre les nòtules, i amb una lletra de mòdul lleugerament superior a la de les nòtules anterior i posterior. A més, ambdues se situen en el mateix moment de l’any, tot i que n’han passat catorze entre una in-dicació i l’altra, que podria fer pensar en un hàbit. En aquest moment de l’any hi ha una data de singular importància, el 24 de juny, Sant Joan, el solstici d’estiu; en temps de les data-cions pels anys del regnat dels reis francs a Catalunya, hi ha escrivans que es fixaven en aquest dia per a indicar el còmput dels anys del regnat, fos quina fos la data real del seu inici.118

En l’apartat dels senyals de diplomàtica notarial presents en els manuscrits 1285.1 i 1285.2, he assenyalat la presència d’alguns senyals als quals se’m fa difícil trobar-los un signi-ficat concret. Un és en forma de creu grega +, de vegades parcialment o total potençada, i està situat al marge esquerre d’algunes nòtules.

La consulta dels llibres notarials del segle XIII pertanyents a l’escrivania de Santa Coloma de Queralt, que conserva l’Arxiu de la Corona d’Aragó, em va permetre trobar una possible explicació a aquest senyal. En aquest cas, els instruments de descripció informaven correctament de l’abast cronològic dels llibres, amb la qual cosa hom s’adona que hi ha dos llibres que se sobreposen, parcialment, en un mateix període de temps.

118. Gaspar FELIU I MONTFORT, «La cronología según los reyes francos en el condado de Barcelona (siglo X),» dins: Anuario de Estudios Medievales (Barcelona: Con-sejo Superior de Investigaciones Científicas), VI, 1969, p. 441-464, en concret p. 443.


L’un conté un any complet, el 1287-1288;119 l’altre s’inicia el 1283 i arriba fins al 1292.120

El llibre de l’any 1287-1288 conté només les nòtules d’aquell any i segueix el calendari romà antic amb el canvi d’any el 25 de març, encara que en l’encapçalament del llibre fa referència a un límit marcat per la festa de la Circumcisió. No tractaré la seva descripció formal, que difereix de la dels manuscrits de l’Arxiu Municipal Fidel Fita, però sí que vull indicar que un determinat nombre de nòtules presenta, centrat al marge esquerre, un senyal en forma de +. En canvi, el llibre que va de 1283 fins a 1292 conté un nombre variable de nòtules corresponents a cadascun d’aquests anys; totes les nòtules in-serides en el període 1287-1288 apareixen al llibre d’aquell any assenyalades amb la + al marge. Cal pensar, doncs, que tota la resta de nòtules que conté aquest segon llibre havien estat marcades en un d’anterior que incloïa l’any concret.

En el llibre de 1287-1288, l’aparent descurança, les correc-cions i els senyals de diplomàtica notarial són els habituals en els llibres de l’època. En canvi, al llibre de 1283-1292 es van copiar les nòtules assenyalades en el llibre de l’any sencer amb totes les correccions introduïdes, es van incorporar els afegits de les interlínies, es van eliminar els mots ratllats i, fins i tot, s’hi van desenvolupar algunes abreviacions, tot amb una notable pulcritud; es van separar les nòtules amb una ratlla horitzontal i es va marcar el marge esquerre de la caixa d’escriptura amb una ratlla de dalt a baix en tots els fulls. A més, s’hi copien detalladament tots els senyals de diplomàtica notarial de la font d’origen, excepte la indicació de l’import de la taxa. Testimonis i data apareixen habitualment a part de la resta del text de la nòtula. No s’evita, però, la introducció de nous errors, que corregeix de forma discreta, bé ratllant o afegint el text a la interlínia. Alguna nòtula assenyalada no apareix copiada, però en canvi es copia la següent, sense que es pugui saber si l’error és en el senyal o en la còpia.

La pulcritud del llibre de 1283-1292 no l’eximeix d’anomalies. La més remarcable és a l’ordre cronològic d’inserció de les nò-tules. Entre els fulls 76r i 78v, que corresponen als anys 1289-1290, llegim «ista fuerunt post ponita» i segueixen documents de

119. Arxiu de la Corona d’Aragó, des d’ara ACA, Notarials, Vària, 148.120. ACA, Notarials, Vària, 152.


1286, 1285, 1283 i altra vegada 1285, per aquest ordre. A partir de 1290, a més, es palesa un descens en el nombre de nòtules copiades. Després d’indicar el canvi de l’any 1290, s’insereixen vint documents, directament o indirectament relacionats amb jueus i, tot seguit, un nou canvi a l’any 1291, amb només cinc documents, en què s’assenyala: «anno domini Mo CCo XCo primo omnia ista instrumenta que secuntur sunt de isto anno hic ponito». Al cap de vint-i-nou documents torna a canviar a l’any 1290: «omnes note inferius ponite sunt de isto anno.» A continuació hi ha l’any 1292 amb només sis documents, i el setè és de 1285, del qual es diu: «ante fuit recepta».121

La comparació de les nòtules d’un llibre i de l’altre ens fan adonar d’algunes constants. El senyal en forma de + del llibre que conté la nòtula original no s’ha fet immediatament després d’haver-la inserit. El color de la tinta és manifestament diferent i tampoc no coincideix amb el color de tinta de la còpia. En canvi, els barrats que presenta la nòtula original són del mateix color de tinta que la nòtula copiada, la qual cosa indica que s’ha passat d’un llibre a l’altre succeint-se les dues accions de forma immediata. Hi ha exemples de nòtules originals que no contenen ni el nom dels testimonis ni la data, però, en canvi, s’indiquen en la nòtula copiada, senyal que s’ha avançat en el procediment d’elaboració de l’instrument públic. Les indicacions de la quantitat corresponent a la taxa, que contenen les nòtules originals, no s’incorporen a les nòtules copiades; tal vegada es dóna per entès que les nòtules copia-des corresponen a instruments ja cobrats, com hem dit. Els barrats del llibre de 1287-1288, habitualment barres inclinades, poden indicar lliurament a les parts o còpia a l’altre llibre; en canvi, els barrats en el llibre de còpies, ordinàriament barres inclinades que es tallen en aspa, només poden indicar lliura-ment als contraents.

Arribats a aquest punt, cal plantejar-se dues preguntes, almenys. A què obeeix aquesta doble sèrie i al llarg de quin

121. Perquè el lector es pugui fer una idea de la successió dels anys en el llibre d’ACA, Notarials, Vària, 152, aquests són els fulls que ocupa cada canvi d’any: 1r: 1283; 5r: 1284; 9v: 1285; 14v: 1286; 23v: 1287; 40r: 1288; 57r: 1289; 78v: 1290; 80v: 1291; 86v: 1290; 92r: 1292; 93r: inclou un document de 1285 i al verso de 1303, del qual adverteix «anno Domini M CCC tercio Vo kalendas marcii, fuit recepte per Bernardum Ferran notule iste que secuntur», 1304, 1305, 1307 i 1308, que es van afegint al final del llibre.


període de temps en podem trobar evidència? Ara per ara, el llibre notarial de Vària de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb la signatura 152 és l’únic exemplar que conec que palesa aquesta doble sèrie en ple segle XIII. Però és una doble sèrie que no afecta a totes les nòtules originals sinó a unes de determinades, que no responen ni a tipus documentals, ni a noms o qualitat dels contraents, ni a la situació geogràfica dels béns objecte d’escripturació. Els anys que transcorren de 1283 a 1292 estan immersos de ple en el període afectat per l’anomenat “projecte Besalú” i hom podria especular amb el fet que la doble sèrie en fos conseqüència. A més, la inclusió de nòtules esparses que van de 1303 a 1308 no ho desdirien. Altres llibres de la mateixa sèrie de l’Arxiu de la Corona d’Aragó presenten senyals anàlegs que s’han copiat, però canviant la creu per una ratlla horitzontal.122

L’any 1281, Pere II posava en marxa un projecte, encarregat a Ramon de Besalú, per reglamentar les escrivanies del Prin-cipat. El projecte serà de singular importància per regularitzar la situació de les escrivanies eclesiàstiques: les dels llocs on des d’antic les esglésies parroquials tenien el dret de notaria i, en conseqüència, on els rectors acostumaven a subscriure documents i exercien de notari. El projecte pretenia trobar un punt d’equilibri entre la dispersió efectiva de la propietat de les escrivanies i la teòrica exclusivitat del rei, lligant-les a l’aparell de l’administració de la corona: s’acceptava que la possessió recaigués en les institucions eclesiàstiques, però el rei reclamava la propietat de l’auctoritas.123

Dels diversos punts del projecte, vull destacar aquell pel qual els rectors que siguin notaris rebran, des d’aleshores, la seva autoritat del rei, fet que haurà de fer-se constar a la claudatio. I la distinció del caràcter laic o religiós que haurà de tenir el servidor de l’escrivania amb relació a la seva importància, que es fixa en el nivell d’ingressos: les escrivanies que ingressin

122. ACA, Notarials, Vària, 149, corresponent a l’any 1291.123. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «La titularidad de las notarías par-

roquiales catalanas des de Pedro II (III) el Grande a Jaume II: del Proyecto Besalú (1281) a la Pragmática de 1302», dins: Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 1), 1988, p. 31-50, apèndix I, p. 43-44; ÍD., «El pas de l’escrivà al notari», dins: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 7), 1994, p. 439-462, en concret p. 448.


menys de 300 sous a l’any podran ser ateses pel rector de la parròquia; les que superin aquesta quantitat ho seran per un escrivà laic que actuarà per autoritat reial, sense que el rector perdi la titularitat i l’administració de l’escrivania.

Però el projecte no reeixirà del tot. A les corts generals de Barcelona de 1283, a la constitució IX de 26 de desembre, s’ordena la devolució general de les escrivanies a qui des d’antic i plenament les havia tingut,124 deixant sense efecte l’empara general dictada amb anterioritat a 17 de març de 1282. En la pragmàtica dictada per Jaume II el 30 de maig de 1302, en la qual es prohibeix als clergues ser notaris, queda clar que «per haec autem non intendimus ecclesiasticis, vel aliis habentibus ius in scribaniis sive notariis in aliquo preiudicare. Volumus tamen, quod illae persone ecclesiasticae, quae ratione suorum beneficiorum, vel alia iusta causa ex privilegio, vel antiqua con-suetudine, tenent seu possident scribanias, si officium idem ipse persone, quorum benefficiis officium notarie annexum allegant, personaliter non exerceant, faciant confici instrumenta, idemque, notarie officium per personas laycas deserviri».125

En els instruments posats en forma pública per fedataris colomins que he tingut a l’abast, no s’hi veuen les conseqüències de l’aplicació d’aquesta norma, ni evidències del seu procés, en l’autoritat per la qual autoritza el fedatari. De fet, Jaume II va haver d’insistir en el tema de la delegació de les funcions notarials dels eclesiàstics a fedataris laics deu anys més tard,126 fins que Alfons III, en una nova pragmàtica de 20 d’agost de 1328, va haver d’acceptar que els eclesiàstics que regissin escrivanies poguessin delegar la seva funció tant en fedataris laics com en eclesiàstics, d’aquesta manera es retornava a la situació anterior a 1283.127

124. Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. I, llib. VIII, tit. I, c. III. La devolució és confirmada per Jaume II, a les corts de Barcelona de 1311. Id., c. VII.

125. Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. II, llib. I, tit. V, c. I.126. Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. II, llib. I, tit. V, c. II, de

25 de setembre de 1312.127. Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. II, llib. I, tit. V, c. IV.

L’actuació del rei a les corts generals de Barcelona de 1283 s’ha d’entendre en un context ben concret. La conjuntura del temps de Jaume I, quan es dicten les darreres disposicions de Pau i Treva, però que no és pas el final de la política expansiva i bèl·lica del sobirà, troba aleshores un teixit de dependències socials i econòmiques més complex, amb uns estaments socials econòmicament més sòlids, als quals el rei haurà de recórrer, sense oblidar que la recepció del dret comú ja s’ha operat pràcticament del tot; és necessari trobar la fórmula d’un mecanisme que serveixi als


Potser una anàlisi acurada dels llibres notarials colomins d’aquests anys, bé que només en conec un de 1281 i aquest de 1283-1292, permetrien veure-hi reflectida alguna d’aquestes disposicions, com és el cas del llibre de la notaria d’Igualada de l’any 1282, on es deixa constància que Guillem, rector d’Igualada i notari per autoritat reial, ha rebut de Jaume de Bianya, canonge d’Urgell i delegat del primogènit, Alfons, un formulari sobre la restitució als rectors de les escrivanies i no-taries, i sobre la forma com s’han de seguir les escriptures.128

Si es pogués establir el vincle entre aquesta doble sèrie de llibres notarials i la conjuntura del “projecte Besalú”, es podria interpretar com una mesura de precaució que afectaria les nò-tules dels instruments que haguessin estat closos pel clergue, més que no pas per l’escrivent laic, per tenir-los diferenciats i aplegats. A més, les nòtules estarien passades a net, per si arribava el cas d’haver de refer els instruments elaborats pel clergue. Fixem-nos en el nombre de nòtules que conté el llibre de 1283-1292, petit per a cada any que aplega; a més, recor-da el nombre igualment petit de les nòtules inserides en els llibres objecte d’aquesta edició, amb una mitjana de poc més de cinquanta instruments per any. No vull amb això comparar la funció de cada llibre sinó apuntar la possibilitat que aquest fos el nombre de nòtules elaborades pel clergue directament i no pas per l’escrivent o escrivents, bé que amb la particulari-tat que els llibres de 1240-1262 serien els que contindrien les nòtules originals.

Perquè aquesta possibilitat fos acceptable, caldria que l’import de la suma de les taxacions de l’escrivania superés els 300 sous, quantitat que el “projecte Besalú” fixa per distingir les escrivanies eclesiàstiques en què el rector podia seguir

interessos reials i legislatius, als interessos reials i als dels estaments, que aboquen al disseny de la Cort General en l’assemblea de Barcelona de 1283. S’inicia la ins-titucionalització de la Cort General amb les constitucions Item statuimus, volumus i Item, quod semel, que tracten de la composició, periodicitat i contingut. En el seu marc, el rei, amb els prelats i grans eclesiàstics, barons, nobles, i ciutadans i homes de vila, tractaran del bon estament i reformació de la terra; pren naturalesa el caràcter paccionat que tindrà el dret català. No és estrany, doncs, que el rei s’afanyi a reconèixer de dret totes les situacions de fet que pervenien d’antic per exercici efectiu, ús continuat i costum.

128. Joan CRUZ I RODRÍGUEZ, «Notaris i escrivans a Igualada: una aproximació a la seva història», dins: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 7), 1994, p. 549-557, en concret p. 557.


autoritzant documents, d’aquelles altres en les quals el rector havia de delegar la funció en un escrivà laic. Les dades sobre l’import total anual de les taxes a l’escrivania de Santa Coloma només poden ser aproximades, perquè a banda que no totes les nòtules porten taxa, també n’hi ha de barrades i taxades que s’han anul·lat completament, ratllades línia per línia, i s’ha afegit la indicació non venit ad efectum o non fuit facta, o bé, sense ratllar-la materialment del tot, s’ha posat al marge non venit o non venit ad efectum supradictum instrumentum, fins i tot les que indiquen que non solvit, a les quals s’ha barrat i indicat la taxa, o nichil solvit, en una nòtula barrada i sense taxa.129 En el llibre de 1287-1288 les sumes parcials pugen 328 sous. En el manuscrit 1285.2 de l’Arxiu Municipal Fidel Fita s’indica la taxa de 163 instruments, que importen, aproximadament, 142 sous. Si fem una extrapolació ideal al conjunt de les nòtules del manuscrit, l’import del període 1259-1262 no arribaria als 300 sous, amb la qual cosa el valor econòmic de la notaria en qualsevol d’aquells primers anys era molt lluny d’obtenir uns guanys notables. No obstant això, la interpretació que he fet amb relació a la inclusió de l’import de la taxa a la nòtula, només en aquells casos en què l’instrument ja s’hagués cobrat, relativitza aquestes dades.

Salvant totes les distàncies, temporals i conceptuals sobre-tot, cal tenir en compte la negativa d’alguns notaris a fer ús del paper segellat, que s’havia d’emprar des del dia 1 d’abril de 1715. El Real Despacho de 29 de novembre de 1736 els obli-garà, amb l’amenaça de la justícia ordinària, a passar a paper segellat de l’any 1737 tots els instruments que tenien en paper comú des de 1715. Per això hom troba, en algunes notaries, llibres notarials del segle XVIII que contenen instruments de data molt anterior a l’any del paper timbrat.130 La mesura colomina seria de precaució, mentre que l’anomalia cronològica d’aquests darrers llibres seria fruit de la tossuderia dels notaris.

Aleshores, els senyals i les indicacions d’inici d’alguna cosa, de forma explícita, continguda als llibres d’aquesta edició, quaranta anys abans del “projecte Besalú”, a què obeirien? El raonament no ha estat inútil. Palesa que a mitjan segle XIII hi hagi una

129. ACA, Notarials, Vària, 150, corresponent a l’any 1292-1293.130. J. M. PONS I GURI, Hug PALOU I MIQUEL, Catàleg de l’Arxiu Històric No-

tarial d’Arenys de Mar, cit., p. 12.


doble sèrie de llibres notarials on, descartades les possibilitats que responguin a diferent tipus documental, a determinats noms o qualitat dels personatges contraents —llibres personals— o a la localització geogràfica dels béns objecte d’escripturació, només s’hi pot veure la possibilitat que sigui per portar un control de les nòtules elaborades per un determinat escrivent o notari, és a dir, no afectaria al total de nòtules inserides al liber notula-rum. És útil recordar, en aquest sentit, les precaucions que es prenen perquè un escrivent deixeble d’un fedatari públic pugui elaborar nòtules i les condicions que cal tenir en compte per a posar-les en forma pública.131 Per això, aquesta doble sèrie no respondria a la doble redacció en llibre que se segueix a partir de mitjan segle XIV. Altrament, la manca d’indicació de taxa en el llibre de 1283-1292, quan es tracta de la còpia de nòtules els originals de les quals són taxats, suggereix, amb el benentès que la consignació de la taxa tan aviat pot ser ante-rior com posterior al senyal que indica que l’instrument s’ha clos i lliurat als contraents, la possibilitat que siguin nòtules obtingudes fora de la notaria, pendents d’assignar-ne l’import total amb el corresponent suplement.

En tot cas, no serà sobrer tornar a parafrasejar M. Tere-sa Ferrer i plantejar-ho com una hipòtesi de treball: l’examen aprofundit dels llibres notarials del segle XIII conservats als arxius de Catalunya pemetria documentar l’ús d’una doble sèrie de llibres —amb la condició que no m’estic referint als llibres especials i personals dels quals algunes notaries conserven interessants exemples— anteriors als que són el resultat dels canvis introduïts per les constitucions de Catalunya a partir de mitjan segle XIV.

131. Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a Catalunya en lo segle XIII», cit., apèndix IV, p. 774-775; remet a ACA, Cancelleria Reial, registre 12, folis 23 i 153, en què Jaume I autoritza a tres notaris de Lleida a tenir deixebles escrivents que els ajudin, el 27 d’abril de 1263. El costum 9.9.5 dels Costums de Tortosa, cit., de la sentència arbitral de 1277, tracta, igualment, el tema. Félix DURÁN CAÑAMERAS, «Notas para la Historia del Notariado Catalán», dins: Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos (Barcelona: Colegio Notarial de Barcelona), III, 1955, p. 71-207, en concret p. 176, reprodueix les condicions contingudes sobre aquest particular en les ordinacions de Lleida de 1289. Aquestes ordinacions són contingudes dins Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels protocols notarials de Lleida, cit., p. 23-26.


ELS LIBRI NOTULARUM DE SANTA COLOMA DE QUERALT EN LA CONJUNTURA DELS USOS NOTARIALS DEL SEGLE XIII A CATALUNYA

A partir de mitjan segle XII diverses circumstàncies con-vergeixen per procedir a un rellançament del coneixement i de l’estudi del dret romà justinianeu, que portarà a la difusió de l’anomenat dret comú arreu de l’occident cristià, dret comú dins del qual trobarem el dret romà pròpiament dit, el dret canònic i el feudal de l’imperi germànic instal·lat a la Llombardia.

El principal centre d’estudi d’aquesta renovació del dret serà Bolonya, on els anomenats “quatre doctors” seguidors d’Irneri —Bulgarus, Iacobus de Porta Ravennate, Hugus Albe-rici i Martinus Gossia— es dedicaran a glossar i interpretar el dret romà del temps de Justinià des d’una nova perspectiva. Reelaborat segons els usos i costums del lloc i de l’època, s’irradiarà, des de la Llombardia, pertot l’occident europeu. La universitat de Montpeller en serà receptora i actuarà de centre d’atracció romanista dels territoris de Catalunya. La força política de l’imperi germànic, del Sacre Romà Imperi, sota el guiatge de Frederic I, amb l’assessorament dels “quatre doctors”, afavorirà la realització de l’estudi del dret i l’expansió territorial del seu coneixement, sense oblidar l’èxit del conegut Decretum del monjo Gracià, veritable vehicle de difusió de l’esperit i la importància del compliment de les lleis romanes a partir de mitjan segle XII. El seu contingut miscel·lani, i el marcat caire religiós al qual hom atribueix bona part de l’èxit en la societat d’aleshores, conté preceptes dels papes Gelasi I i Lleó IV en els quals es mana el compliment de les disposicions dels emperadors i on s’estableix com a principi que no és lícit infringir les lleis romanes. Pons i Guri tracta de forma clara i detallada aquest procés i les conseqüències de la recepció del dret comú en el territori de Catalunya, estudi al qual remeto el lector interessat.132 Paral·lelament, a mesura que s’anirà rebent

132. Josep M. PONS I GURI, «Corpus Iuris», dins: Josep M. MAS i SOLENCH (coord.), Documents jurídics de la historia de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Departament de Justícia, 1991, p. 111-134. Reproduït, parcialment, en edició revisada amb el títol «El dret comú a Catalunya», dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, IV, cit., p. 65-88. Amb relació a una zona propera a Santa Coloma de Queralt, bé que amb personalitats prou diferents, vegeu Daniel PIÑOL ALABART, El notariat públic al Camp de Tarragona. Història, activitat, escriptura i societat (segles XIII-XIV). Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 27), 2000.


aquest nou dret, el notariat s’hi adaptarà progressivament, al llarg de poc més de cent anys, i se sistematitzarà.

Fins aleshores, quan es demanava a l’escrivà que inter-vingués, elaborés i escrigués un document privat, la carta, no quedava res en el seu poder. A Itàlia, les anotacions per ela-borar la carta es formulaven en les notes dorsals del pergamí, de les quals, lliurat el document, l’escrivà no en conservava res. A Catalunya, amb la vigència plena de la llei gòtica, un document era considerat vàlid amb ben poques formalitats, a més de redactar-se d’acord amb les lleis: la data, la signatura dels contraents i la dels testimonis. La qualitat dels escrivents que redactaven els documents feia que no tinguessin efectes jurídics i la seva autenticitat, en cas de discrepància, pèrdua o destrucció, mort dels contraents i dels testimonis, s’havia de provar amb els mitjans que preveia el propi Liber iudiciorum, amb intervenció judicial.133 L’escrivent tampoc no en retenia res.

Irneri, l’iniciador del moviment d’estudi del Corpus Iuris al tombant dels segles XI-XII, en una obra amb el títol de Formu-larium tabellionum, contraposà una doble redacció de la carta: l’original o matriu, producte de la rogatio, la qual anomenà també protocollum seguint Justinià,134 i la carta o instrument. La tasca dels glossadors, començada pels “quatre doctors” de Bolonya seguidors d’Irneri, aprofundirà, alhora que superarà aquesta distinció, desenvolupant el concepte de la matriu fins a transformar-la en imbreviatura, el que a Catalunya anome-narem, amb el pas del temps, nòtula. D’aquesta manera, es va passar del fet que l’escrivà no retingués cap apunt de la carta a retenir-ne, primer succintament, l’essencial.

Eliminada la redacció i escripturació del document en un sol suport, les notes de l’escrivà s’estendran en un perga-

133. Liber iudiciorum, llib. II, tít. V, De scripturis valituris et informandis ac defunctorum voluntatibus conscribendis, caps. XIV a XVII.

134. Liber constitutionum novellarum, const. XLV, cap. II: «Illud quoque pra-esenti adiicimus legi, ut tabelliones non in alia charta pura scribant documenta, nisi in alia, quae in initio (quod vocatur protocollum) per tempora gloriosissimi comitis sacrarum nostrarum largitionum habeat appellationem, et tempus, quo charta facta est, et quaecumque in talibus scribuntur, et ut protocollum non incidant, sed inser-tum relinquant. Novimus enim multas falsitates ex talibus chartis ostensas et prius et nunc, ideoque licet aliqua sit charta (nam et hoc scimus) habens protocollum non ita conscriptum, sed aliam quandam scripturam gerens, neque illam suscipiant, tanquam adulteram et ad talia non opportunam, sed in sola tali charta, qualem dudum dixumus, documenta scribant…» Utilitzo l’edició d’Ildefonso L. GARCÍA DEL CORRAL, Cuerpo del Derecho Civil Romano. Barcelona, 1898.


mí, schedula, que serà el que retindrà, és a dir, elaborava un document abans de l’atorgament de la carta. Es distanciaven l’scriptum i la completio.

I el mateix va passar amb la imbreviatura. Transcrita en un llibre seguint el contingut de la schedula, mantenint un ordre cronològic, conservarà la característica de ser un anota-ció anterior a la carta autoritzada i lliurada. Fins i tot, amb freqüència, la carta no arriba a ser expedida fins passats molts anys —per deixadesa, cost del pergamí…— per un altre escrivà o bé per manament judicial. La força de la carta es trasllada a la imbreviatura.135

La literatura notarial posterior a Irneri manté aquesta distinció: la Summa notariae de Rainer de Perússia, de 1213, l’Ars notariae de 1226-1232, on es matisa la interpretació dels termes —el que conté la imbreviatura és fruit d’un acte ex-tradocumental a instància dels contraents; l’instrument és el document notarial que conté un acte o contracte que no se cenyeix a matriu o al que pugui contenir la imbreviatura—; així mateix, la d’Arezzo, de 1240-1243; l’Ars notariae de Salatiel, de 1251-1253; fins arribar a l’obra amb més difusió de totes elles: la Summa ars notariae de Rolandino Passagieri, publicada el 1256, un èxit editorial del qual s’han fet edicions fins a temps molt recents, contribuint de forma definitiva al coneixement i difusió de la nova cultura jurídica i del notariat que arrela amb el dret comú.

Com a conseqüència de tot aquest moviment, a Itàlia es documenten nòtules des de mitjan segle XII, que el notari con-servava en un lligall o cosides en un dels marges per evitar-ne la pèrdua. Abans d’acabar aquest mateix segle, la dificultat per utilitzar aquests documents i l’interès per conservar-los va propiciar que es transcriguessin en un llibre.136

135. Rafael NÚÑEZ LAGOS, «El documento notarial i Rolandino», estudi intro-ductori a l’edició de Víctor VICENTE VELA i Rafael NÚÑEZ LAGOS, (eds.), Comentarios de Rolandino, insigne notario de Bolonia, sobre la Suma del Arte Notarial titulados Aurora, con las adiciones de Pedro de Unzola, notario de Bolonia, obra que los mo-dernos llaman Meridiana, a partir de l’edició impresa a Vicenza el 1485, en el marc del Segundo Congreso Internacional del Notariado Latino. Madrid: Ilustre Colegio Notarial de Madrid, 1950, p. V-LXIV, en concret p. XXVIII.

136. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, «Gènesi i evolució dels registres notarials (segles XIII-XIX)», cit., p. 165-166, en què segueix G. COSTAMAGNA, Il notaio a Genova tra prestigio e potere. Roma: Consiglio Nazionale del Notariato, 1970, p. 59 i ss. i A. LIVA, Notariato e documento notarile a Milano. Roma: Consiglio Nazionale del Notariato, 1979, p. 100 i ss.


La conjuntura anirà definint conceptes i estils. Les es-crivanies catalanes rebran de forma inequívoca la influència bolonyesa al llarg del segle XIII, amb un nombre elevat de juristes catalans i estudiants formats a Bolonya, que tornaran convençuts de les noves doctrines i del dret romà que voldran aplicar sense reserves, la circulació dels quals contribuiran a expandir.137 Mentrestant, Catalunya seguirà la seva pròpia evolució. El coneixement del dret romà i la possessió d’obres com el Digest, el Corpus iuris o la Concordia discordantium canonum, el Decretum de Gracià, es comença a notar al darrer quart del segle XII.138 Hom no pot documentar amb seguretat si la llum del far de Bolonya irradiava Catalunya des del primer moment.139 Però de pocs anys abans, de mitjan segle XII, hi ha documentades les primeres concessions d’escrivanies fetes pel rei, amb les quals el poder públic transferia a l’escrivent l’autoritat que el transformava en fedatari, alhora que posava en pràctica una mesura de control de la producció documental dels vassalls susceptible de constituir una font d’ingressos.

Hom ha sintetitzat amb encert que la institució notarial medieval és el resultat de la confluència de dos canvis: un que afecta al subjecte, el que porta de l’escrivà que actua com a simple escrivent, com a persona que sap escriure, al notari o fedatari públic, aquell que actua per una autoritat superior que

137. J. MIRET I SANS, «Escolars catalans al estudi de Bolonia en la XIIIª centúria», dins: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras (Barcelona), VIII, 1915-1916, p. 137-155. Entre ells hi ha el jurista i eclesiàstic Pere Albert, autor de l’importantíssim Tractatus de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vasallos, de la sentència sobre la notaria de Terrassa de l’any 1236, i dels Costums de Va-lència de 1237-1238, textos on és aplicat el Corpus Iuris. Vegeu Pere PUIG I USTRELL, «Senyoria directa, domini útil i funció notarial a la notaria i escrivania públiques de Terrassa», dins: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 7), 1994, p. 617-633, en concret p. 617-618; Furs de València, vol. IX. Estudi filològic de Germà COLÓN; estudi juridicohistòric de Vicent GARCIA EDO. Barcelona: Editorial Barcino (Els Nostres Clàssics A-138), 2002, p. 16-17.

138. Josep M. PONS I GURI, «Corpus Iuris», cit., p. 70, en dóna diversos exemples.

139. Josep M. PONS I GURI, «Corpus Iuris», cit., p. 69, ho expressa d’aquesta manera: «El moment precís de la introducció del nou dret a casa nostra és insegur i, en l’estat actual de la investigació històrica, res no ens permet de creure que pugui ser anterior a la plenitud del regnat d’Alfons I. En diplomes catalans d’abans d’aquell regnat hi podem trobar frases o expressions, alguna a manera d’adagi, o bé criteris que, si responen al dret romà justinianenc, també figuren en altres textos jurídics, com per exemple la “Lex Romana Visigotorum” o breviari d’Anià, les “Exceptiones Petri”, o algun altre autor. Si tant exageràvem podríem fer pensar que havíem anat del braç d’Irneri abans que ho fessin els quatre doctors de Bolonya».


l’ha revestit d’un poder especial que dóna valor a allò que escriu pel sol fet d’escriure-ho ell; l’altre, que afecta, consegüentment, l’objecte, el que porta de la carta, testimoni d’un acte privat, a l’instrument, al document que per si mateix, clos pel fedatari públic, constitueix una prova, encara que hagin mort contraents i testimonis.140 I tot això, en el marc de la recepció del dret comú, bé que, en un primer moment, amb independència de l’aplicació d’aquest dret.

El llibre notarial medieval és conseqüència directa d’aquesta convergència, de la sistematització del notariat. La seva existència manifesta la fragmentació del poder feudal amb la dispersió de la fe pública, que durant més d’un segle anirà en paral·lel amb el dret comú, amb exemples concrets d’interferències, fins que el definitiu reconeixement de l’aplicació del dret romà esdevindrà la base guarentígia en la qual reposarà el notariat públic.

Els instruments closos per un fedatari públic durant la segona meitat del segle XII no necessitaran que cap evidència del contingut del document quedi en poder seu per a garantir les qualitats de validesa i autenticitat de l’instrument. L’autoritat per la qual haurà estat investit pel poder públic serà suficient. Per això, els primers llibres notarials no seran una condició del notariat públic romanitzat sinó una eina per a lluitar contra la negligència dels escrivans —per evitar pèrdues i malentesos, alhora que per a modificar el sistema de prova en casos de destrucció del document— a l’hora de recollir la voluntat dels atorgants; la sistemàtica contribuirà a tenir confiança en el nou notariat.

Des de mitjan segle XII i al llarg de tot el segle XIII, als documents notarials es manifestarà la recepció dels usos no-tarials itàlics i del dret comú en un territori, el català, en què la llei gòtica, el Liber iudiciorum, es resistirà a morir, on, de fet, no desapareixerà al llarg de tota l’edat mitjana. El rastre d’aquesta recepció es pot seguir a través dels instruments pú-blics, però els llibres notarials, pel nombre de documents que

140. M. Teresa FERRER I MALLOL, «L’instrument notarial (segles XI-XV)», dins: Actes del II Congrés d’història del notariat català. Barcelona: Fundació Noguera (Estu-dis, 23), 2000, p. 29-88. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, «Gènesi i evolució dels registres notarials (segles XIII-XIX)», cit. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «El pas de l’es-crivà al notari», cit. Rafael NÚÑEZ LAGOS, «El documento notarial i Rolandino», cit., p. V-LXIV. Josep M. PONS I GURI, De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’instrument. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya, cit.


apleguen, són una eina inestimable per a fer-ho. És cert que la brevetat amb la qual s’insereixen moltes nòtules pot ser un factor contrari per a seguir l’abast d’aquesta recepció, però és suficient. L’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt és una de les deu primeres que inicien les seves sèries en llibre al llarg del segle XIII a Catalunya. Els fragments dels llibres objecte d’aquesta edició són, per tant, un instrument remarcable per a documentar les característiques d’aquesta recepció.

La seqüència d’aquest rastre es pot seguir tant per la prevenció dels contraents davant l’aplicació del nou dret, que d’aquesta forma indirecta palesa que se’n feia ús, com per l’aplicació positiva de determinades institucions del dret romà. Des del darrer terç del segle XII, quan als instruments comen-cen a aparèixer figures jurídiques procedents del nou dret, o evidencien l’empenta institucional de l’imperi de Frederic I,141 els fedataris s’esforcen per dotar els documents de garanties que assegurin la validesa del negoci jurídic i que impedeixin que pugui ser impugnat o anul·lat en judici, al·legant altres normes, siguin quines siguin, com havia passat a Itàlia uns anys abans.142 Per això, en general, a la documentació del període que abasta del darrer terç del segle XII fins a la darreria del segle XIII es manifesta la renúncia a tot tipus de llei o dret, bé sigui d’origen diví o humà, usatge o costum, escrit i no escrit, general o especial, actual o venidor, a les constitucions del príncep antigues o noves, o de la terra, fins i tot s’arriba a fer esment concret del dret civil o canònic, a la renúncia de tots els privilegis militars i, en general, de qualsevol mena de dret, bé sigui públic o privat.143 Les renúncies que de forma específica continuarem trobant en la documentació del segle XIV, no s’han d’interpretar dins de la conjuntura de la inseguretat

141. Josep M. MARQUÈS, El cartoral de Santa Maria de Roses (segles X-XIII). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica XXXVII), 1986, diversos documents, el primer de 1167 —doc. 31, p. 55—, fan es-ment dels morabatins d’or barbaroginos en clara referència al sobrenom amb el qual era conegut l’emperador Frederic I, Barbarroja. Vegeu, també, Hug PALOU I MIQUEL, «Jurisdiccions i privilegis de la vila de Roses. Orígens de la jurisdicció compartida (segles X-XVI). Estudi dels documents». Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1989, memòria de llicenciatura inèdita, foli 89.

142. M. Teresa FERRER I MALLOL, L’instrument notarial (segles XI-XV), cit., p. 38 i nota 42.

143. Hug PALOU I MIQUEL, «Jurisdiccions i privilegis de la vila de Roses. Orígens de la jurisdicció compartida (segles X-XVI). Estudi dels documents», cit., folis 88-92.


jurídica de la segona meitat del segle XII i durant el segle XIII, sinó en el de la garantia de validesa jurídica per l’aplicació del dret romà.

Fixant-nos, doncs, en el que ofereixen els manuscrits 1285.1 i 1285.2, aquestes renúncies es poden manifestar de manera molt general i vaga, a partir de 1261: «renunciando et cetera», «renunciando omni excepcioni et cetera», «renunciamus omni excepcioni», on no queda clar si els contraents de les defini-cions, àpoques i hipoteques on surten esmentades sabien a què renunciaven. Els Costums de Tortosa, tant en les versions de 1272 com de 1277, que palesen la presència del dret comú gairebé en estat pur i on hom identifica alguna de les obres de la romanística italiana en el seu redactat, especialment en la versió definitiva, com la de Rolandino,144 adverteixen, en el costum 4.9.3, que «no és cosa bela que nul hom perda son dret sens renuntiació sua»; les parts han de renunciar de manera concreta a aquelles renúncies que s’incloguin, a demanda de l’escrivà, i, si no hi renuncien, els escrivans no hi poden fer constar la renúncia. El costum ens està parlant, doncs, d’una pràctica contrària i habitual.

Quan aquestes renúncies es concreten, ho fan en aquelles que es relacionen amb els efectes del pagament, renúncies que es concedien a tots els que reconeixien per escrit haver rebut una quantitat de diner per si s’havia de provar que les quantitats pactades no havien estat rebudes totalment o només una part. Aquest cas apareix amb l’expressió: «renunciamus exceptioni non recepte peccunie», a la qual es pot afegir l’exceptio doli, la renúncia a l’excepció per a poder sostreure’s de les conseqüèn-cies de l’engany, que no trobo de forma individual sinó amb les fórmules «renuncians omni excepcioni non numerate peccunie et doli» i «renuntiamus omni exceptioni peccunie non recepte et doli», els anys 1243 i 1261, respectivament.145

L’afectació dels béns del marit com a garantia de la resti-tució del dot i de l’efectivitat de l’escreix arribada la dissolució del vincle matrimonial, la hipoteca dotal, tant la podem trobar expressada en la major part dels diversos tipus de documents nupcials com en la seva renúncia explícita o en la substitució dels béns que la garanteixen.

144. Ho retreu Vicent Garcia Edo en l’edició dels Furs de València, vol. IX, cit., p. 39.

145. Documents 116 i 644, respectivament, de l’edició.


De vegades, l’escrivà o l’escrivent no saben ben bé com expressar la renúncia que fan els contraents i descriu els seus efectes: «renunciamus omni iuri et specialiter illi iuri qui iuuad fideiussorem non soluere nisi propriam partem debiti»,146 que seria una interpretació un xic lliure del beneficium dividende accionis, la garantia favorable als fiadors per la qual, en cas que n’hi hagi més d’un, quan li reclamessin el pagament total, podia demanar al creditor que el dividís en parts proporcionals entre cadascun dels fiadors. Potser per afavorir això, sovint, els fiadors s’obliguen, per tradició, solidàriament.

No és habitual trobar nòtules amb reiteració de renún-cies. En canvi, en l’instrument de compravenda atorgada per Guerau d’Aguiló i el seu fill Guerauló, el 12 de maig de 1264, del feu del castell d’Aguió i dels llocs o quadres de la Portella i Almenara, tal vegada formalitzada en poder del fedatari co-lomí, es fa esment de les excepcions «non numerate pecunie, et non soluti pretii et doli», del «beneficio minoris pretii et iuri deceptionem ultra dimidiam corrigendi», del benefici «dividen-de actiones et novas constitutiones de duobus reis debendi vel promitendi et omni alii iuri et privilegio militari», que pot fer pensar si a l’hora de posar l’instrument en forma pública el notari s’explaiava en totes aquelles renúncies encara que no fos necessari expressar-les.147

A banda d’aquestes renúncies, és habitual trobar expres-sions amb les quals els que reben diners es donen per ben pagats amb el que han rebut —o les parts acorden un preu i pagar-lo de bona fe— i prometen no anar-hi en contra ni re-clamar res més, ja que es consideren «bene paccato» o «bene paccata», fent esment del «pactum de non petendo», «finem de non petendo», «et ponimus silencium de non petendo», o altres formes més complexes, com «Ita quod de cetero non petam ne-que petere faciam per me uel per aliam personam meo nomine interpositam»,148 que tindrien uns efectes semblants a l’excepció esmentada o fent-ne una menció indirecta quan diuen «retineo de omni debito missione et dampno si inde sustinueritis sitis bene paccatus».149

146. Documents 679 i 680. 147. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 38, tret

d’una còpia del segle XIX a partir d’un trasllat de 31 de març de 1295.148. Document 522 de l’edició.149. Document 350 de l’edició.


La garantia que dóna l’atorgant a l’adquirent davant ter-ceres persones, per si es presentaven reclamacions sobre la cosa transmesa, la trobem romanitzada des del principi, quan el contraent actiu s’obliga per evicció, terme que pot sortir esmentat o bé s’interpreta de les clàusules guatentígies que s’inclouen en el redactat dels documents.

Els testaments, tots nuncupatius, inclouen en la majoria dels exemples la nova figura de l’hereu, encara que el redactat de les nòtules no l’expressi. En canvi, el nombre de testimonis que segons el dret romà caldria que hi figuressin és del tot inferior, fins i tot són vàlids només amb la presència d’un de sol. De tota manera, als Costums de Tortosa s’estableix com a condició per atorgar els testaments i codicils la presència del notari i la de dos testimonis com a mínim.150

Les compravendes de béns immobles expressen, de vegades clarament, el concepte vertical de la propietat, característic del dret romà, amb els habituals «a celo usque in abissum», «de abisso usque ad celum», «de abisso usque in celum».

Altres institucions apareixen maquillades com si fos un ús i es fa difícil determinar si amaguen algun tipus de prevenció amb relació al dret comú. La seguretat de la validesa dels instruments davant els drets que puguin al·legar els que ales-hores són menors d’edat, en previsió d’haver de fer determinats atorgaments quan tinguin l’edat legal per a dur-los a terme,151 fa pensar en una inducció a la renúncia de la restitutio in integrum. La clàusula de seguretat per la qual els contraents es manifesten en el sentit que pel fet d’haver-hi un document no se n’han de derivar ni avantatges ni inconvenients de les parts,152 és a dir, que el contracte és commutatiu i bilateral, fa pensar inequívocament en les formes de contractació del dret romà. També fa pensar en aquesta procedència alguna donació esponsalícia que marit i muller s’atorguen per un import de valor equivalent, però sense que es pugui saber si és el resultat d’unes condicions particulars dels contraents. Aquestes donacions recorden les característiques del tantumdem, pacte acostumat que trobem incorporat als Costums de Girona procedent de les Novel·les de Justinià.153

150. Costums de Tortosa, cit., costum 6.4.1.151. Documents 417, 495, 703, 718, 743, 756 de l’edició.152. Documents 396 i 404 de l’edició.153. Documents 90, 91, 534, 667 i 668 de l’edició. Vegeu Constitutionum

Novellarum, const. XCVI, XCIX i CXV.


Al costat d’aquestes evidències de la recepció del dret comú, unes més clares que les altres, es fa evident el pes dels usos i costums de la terra, amb expressions inequívoques de l’estil «consuetudinem terre», que apareix en una carta de franqueses i de regulació de diverses prestacions, atorgada per Pere de Queralt als habitants de Santa Coloma,154 o en un ban que el mateix senyor fa publicar, imposant penes pecuniàries i corpo-rals als que entrin en propietats alienes i als que tallin arbres fruiters.155 El recurs al costum apareix també en un heretament que es fa d’acord amb els de la terra;156 així mateix, els usos se segueixen en arrendaments i debitoris.157

També es fa avinent la presència de figures jurídiques d’arrel gòtica, com la carta reparacionis,158 donar ostatges en un determinat indret com a garantia del compliment d’una obligació o per causa de la dilació en la satisfacció d’un import, en els debitoris,159 per exemple. Menys segura és l’atribució gòtica del concepte d’arres, que trobem al codi de Justinià, quan es pot estar referint als béns procedents del dot i de l’esponsalici.160 Paradoxalment, totes aquestes darreres indicacions apareixen en el fragment més antic, el corresponent als anys 1240-1250.

A banda, les nòtules palesen el valor de la possessió de la carta o de l’instrument públic com a mesura de pressió perquè el que està lligat a una obligació pendent la dugui a terme, i fins que això no sigui així no en tingui la possessió; habitualment es tracta de documentació en la qual hi ha traspàs de diners.161 Això contrasta amb una altra mena d’evidències constatades per altres autors, segons els quals els contraents s’obliden de la darrera formalitat per rebre el document en forma pública, i es refien del que conté la nòtula inserida al llibre notarial.

També documentem la prevenció davant l’aparició de do-cuments que tractin del mateix tema escripturat, ja que donen validesa exclusiva al que conté la clàusula de seguretat: «et si forte habemus cartam uel cartas predicte obligacionis non possint

154. Document 47 de l’edició.155. Document 48 de l’edició.156. Document 173 de l’edició.157. Documents 348 i 350, respectivament, de l’edició.158. Document 263 de l’edició.159. Documents 99, 114, 153 i 236 de l’edició.160. Document 49 de l’edició.161. Documents 584, 617, 648 de l’edició.


de cetero nobis ualere aliquo modo»;162 «et si quod instrumentum de dicto censuali de cetero aparet uolo et concedo quod sit quas-sum et utitum et suis iuribus penitus uacuatum et quod non possit mihi nec meis prodesse nec uobis nec uestris abesse»;163 «et fuit mandatum quod dampnaretur istud instrumentum et si aliquod instrumentum istius rationis de cetero apareret quod esset quassum et uanum»;164 «si quod instrumentum de predictis denariis de cetero apareret uolo quod sit quassum et uanum».165

Tot plegat mostra una complexa conjuntura, marcada per una incertesa jurídica a l’hora d’aplicar un determinat dret. Si no fos així, seria difícil entendre l’actitud de Jaume I en un intent, no reeixit, de clarificar la situació. Una pragmàtica d’aquest rei, datada a Xàtiva el 30 de novembre de 1243, mana que «no sie admès en alguna cort lo advocat qui allegarà algu-nas leys, pus las consuetuts e vsatges complescan e abunden»; d’aquesta manera voldria prescindir tant del Liber iudiciorum com del dret romà i altres normes de dret comú.166 En les corts de Barcelona de 1251 promulgà la constitució «Item statuimus», en què es disposava que «leys romanas o gòticas, drets e decre-tals, en causas seculars no sien rebudas, admesas, judicadas ne allegadas, ne algú legista gos en cort secular advocar, sinó en causa pròpie, axí que en la dita causa no sien allegadas leys o drets sobredits, mas sien fetas en tota causa secular allegations segons los Vsatges de Barcelona, e segons las approvadas costu-mas de aquell loc ahont la causa serà agitada, e, en defalliment de aquells, sie proceït segons seny natural; los jutges, encara, en las causas seculars, no admetan legistas advocats, axí com dessús és dit»,167 o sia que es prohibia tant el Corpus Iuris com les constitucions imperials llombardes, el tradicional Liber iudiciorum, el Decret de Gracià i les Decretals de Gregori IX; a més, el jurista format en lleis havia de romandre allunyat dels tribunals. Aquestes normes posen de manifest el grau de penetració del dret comú, i la documentació d’arxiu el poc cas que se’ls va fer en una situació cada vegada més consumada.168

162. Document 369 de l’edició.163. Document 453 de l’edició.164. Document 594 de l’edició.165. Document 596 de l’edició.166. Constitvcions y altres drets de Cathalvnya, vol. II, llib. II, tít. III, capítol únic.167. Constitvcions y altres drets de Cathalvnya, vol. III, llib. I, tít. VIII, capítol únic.168. Josep M. PONS I GURI, «Corpus Iuris», cit., p. 72-74.


El nom i la cosa

Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de donar a conèixer els llibres que avui són objecte d’aquesta edició en un article que vaig titular «Notícia dels llibres registre notarials de Santa Coloma de Queralt de l’Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar».169 Cal reconèixer que el títol responia a la manera com anomenen els primers llibres notarials la majoria d’autors. Cap dels dos fragments de manuscrit que formen la unitat arxivística 1285 porten un títol coetani, posat pel fedatari o per l’escrivent, ni el contingut documental és prou explícit com per a donar-los un nom inequívoc. Les nòtules aplegades en aquests primers llibres notarials de Santa Coloma permeten veure com al do-cument posat en pública forma se l’anomena, indistintament, carta, responent a la tradició, o bé instrumentum, responent a les innovacions i sistematització del notariat públic que es va consolidant, fent-se palesa una clara evolució entre els dos fragments de llibre notarial en el nombre de vegades que s’usa una expressió o l’altra; una sola vegada es fa ús de la locució completa «publico instrumento».170 Per extensió, els escrivents de Santa Coloma anomenen d’aquesta mateixa manera les nòtules dels llibres: «quod in carta predicta est notatum», «quod superius est notatum»,171 per exemple concretant les anotacions del llibre. Alhora, són moltes les referències a tipus documentals concrets: «carta deffinicionis», «carta exvacuacionis» o «evacuacionis», «carta sponsalicii», «cartis nupciarum», «instrumentum vendi-cionis», «instrumentis nupciarum» o «nupcialibus», i locucions del tipus «cum hoc publico instrumento» o «instrumento inde confecto». En canvi, la imprecisa «ista presente pagina» només apareix una sola vegada, al document 3. Així mateix, en cap dels documents inserits es fa esment del fedatari amb el nom de notari, en canvi hi surten els més tradicionals scriba i ta-bellione. És a dir, ens trobaríem, com he fet notar en l’esment de recursos jurídics, enmig d’aquell procés de sistematització.

Les normes amb què es van dotant els territoris, les que dicten els sobirans o els poders públics per a la seva orga-nització i, és clar, els documents que contenen concessions

169. Dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Se-garra), 8, 2003, p. 13-35.

170. Document 440 de l’edició, bé que corresponent a una schedula.171. Documents 240 i 289 de l’edició o l’exemple indirecte del document 169.


d’escrivanies públiques, aporten una informació força precisa de com anomenaven aquests llibres i de quina havia de ser la seva utilitat.

Potser la primera referència documental, almenys és la primera que conec, és la continguda en un privilegi de Jaume I, en què s’adreça als notaris de València el 19 de gener de 1251:

«Constituimus etiam quod notarii publici facti, creati et iurati secundum consuetudinem civitatis, propria manu scribant et conficiant notulas in libro sive memoriali notularum, et ipsis videntibus et audientibus recipiant testimonium testium qui tes-tificabunt contractuum, et ipsi personaliter recipiant instrumenta, sacramenta et firmamenta. Et semper ponant in instrumentis locum in quo factum fuerit instrumentum in hunc modum: “Actum est hoc Valentie”, et non recipiant instrumenta aliqua nomine alicuius nisi partibus contrahentibus presentibus viden-tibus et audientibus.»

Aquest fragment es troba incorporat a la part final del fur 9.19.35.172

El llibre rep, indistintament, els noms de liber memoriali o liber notularum, mentre que els documents que conté reben el nom de nòtula; l’ús del diminutiu accentua el caràcter d’un text breu. La primera de les accepcions del llibre defineix la utilitat, fer memòria, la segona el que conté, nòtules, que són els documents amb els quals es fa memòria. El 13 d’agost de 1262, en una informació relacionada amb la compravenda del castell de Gaià, en nota annexa hi diu que «ita est oblatum in notula», indicant-ne el caràcter informatiu,173 que s’expressa amb tota claredat en la concessió atorgada per Jaume I a diversos notaris de Lleida per tenir deixebles, el 27 d’abril de 1263, quan els diu: «a vobis cum presenti concessa scriptura publica instrumenta (...) et rescribenda a notis sive memoriis a te recep-tis personaliter et recipiendis per te vel per ipsos et a memoriis eorum sive notule receptis vel recipiendis a quibuslibet aliis notariis Ilerde.»174 Així mateix, en la clausura del testament de

172. Furs de València, vol. VII, cit., p. 239-240 i nota 1.173. Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a

Catalunya en lo segle XIII», cit., p. 760, nota 2.174. Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a

Catalunya en lo segle XIII», cit., apèndix IV.


Guerau de Figuerola, de 19 de setembre de 1266, podem llegir, referint-se al notari de l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt, «in cuius posse omnes supradicti firmaverit, scripsit et note».175 Als Costums de Tortosa, que es tracta del destí dels documents d’una escrivania quan el notari titular mor, es fa esment del que s’hi pot trobar: «notes, e lurs memorials, e lurs cartes closes»,176 és a dir, les nòtules, de les quals remarca el caràcter d’anotació que es pot trobar en un full solt, els llibres que les contenen i els instruments.

Alguna concessió d’escrivania pública introdueix el nom de capbreu aplicat als llibres notarials d’aquesta primera època, que, atès els tipus de llibres que cal entendre que designa, seria sinònim de les anteriors accepcions.177 En aquest sentit, l’acta de nomenament de notari de Barcelona en la persona de Pere Ribalta l’any 1279 és prou explícita: «ita in ipsis cartis tu ap-ponas subscriptionem et de eius faciatis capibrevium notularum ut longius memorie comendetur.»178 Tant com en l’ordinació que elabora Ramon de Besalú, en el marc de la iniciativa reial per a controlar les escrivanies públiques en el període 1281-1283, segons la qual els notaris «habeant memoriale sive capibrevium suum in quo inserant omnes notulas scripturarum publicarum quan confecerit».179 Així mateix, el document pel qual Berenguer Aguilera obté la notaria de l’Arbós a la mort del seu pare l’any 1287, que diu: «et de omnibus scripturis predictis facias libros capibrevia notularum et eterne memorie reserventur».180 I, del mateix any, podem trobar una manera semblant d’expressar-se en la concessió de l’escrivania de Torroella de Montgrí a Esteve

175. Biblioteca de Catalunya, des d’ara BC, Arx. 787 [olim Arch. 7578].176. Costums de Tortosa, cit., costum 9.9.7.177. Maria Teresa FERRER I MALLOL, «La redacció de l’instrument notarial a

Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes», cit., p. 56, entén el terme capbreu aplicat a aquests llibres amb el significat de sumari de breus, documents no so-lemnes, es a dir, notícies, memorials, etc. Amb el temps, el nom s’aplicarà com a sinònim de canelar.

178. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «El pas de l’escrivà al notari», cit., p. 457.

179. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «La titularidad de las notarías par-roquiales catalanas des de Pedro II (III) el Grande a Jaume II: del Proyecto Besalú (1281) a la Pragmática de 1302», cit., apèndix I, p. 43-44. ÍD., El pas de l’escrivà al notari, cit., p. 458.

180. Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a Catalunya en lo segle XIII», cit., p. 755, nota 2; cf. ACA, Cancelleria Reial, registre 64, fols. 94 i 173. Vegeu, també, Félix DURÁN CAÑAMERAS, «Notas para la Historia del Notariado Catalán», cit., p. 141 i 156.


de Gaià: «faciatis capibrevia ad habendam eterne memoriam.»181 Les Ordinacions feytes sobre los notaiis qui volen usar del art abans no usaran del art, establertes l’any 1289 per al notariat públic de Lleida, assimilen les nòtules a memorias i els llibres a memorialia.182 Una disposició del sínode celebrat a Barcelona el 1290 mana que «quilibet rector habeat in sua ecclesia capi-brevium, in quo notae scripturarum continentur».183

Al costat dels llibres es fa esment de les schedulae, l’esborrany improvisat, el que redactava l’escrivent una vegada havia rebut l’encàrrec dels contraents, sovint aprofitant un retall de pergamí o de paper, també un full, on anotava els punts elementals per a elaborar l’instrument, característiques que llegim al Codi de Justinià en l’àmbit, és clar, dels documents privats.184 Les fonts documentals que he referit són taxatives amb el costum viciat que feia prendre determinades formalitats sobre la schedula o simplement portar les nòtules en fulls solts de paper. Al for-mulari per la concessió d’escrivanies als rectors de les esglésies parroquials d’acord amb el “projecte Besalú”, que hom data de 1282, hi diu: «non recipiatis firmas seu alicuius contractus in manu nec in cedulis papiri, set recipiatur nota in libro memo-riali nec aliquid tractu temporis oblivione forte vel necgligenter omittatur vel aliter scribatur seu addatur quam mandatum sit et firmatum.»185 La major part dels nostres llibres notarials palesen aquesta manera de procedir, i les notes preses en fulls solts de paper sovint no passaven al llibre corresponent. En aquest

181. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «El pas de l’escrivà al notari», cit., p. 457. 182. Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels protocols notarials de Lleida, cit., p. 23-26. 183. DU CANGE, Glossarium mediae et infimae latinitatis, vol. II. Reimpressió.

Graz: Akademische Druck-U. Verlagsanstalt, 1954, veu capibrevium, p. 126.184. Codicis, llib. IV, tít. XXI, c. 17: «Contractus venditionum vel permutati-

onum vel donationum, quas intimare non est necessarium, dationis etiam arrharum vel alterius cuiuscumque causae, illos tamen, quos in scriptis fieri placuit, transacti-onum etiam, qua in instrumento recipi convenit, non aliter vires habere sancimus, nisi instrumenta in mundum recepta, subscriptionibusque partium confirmata, et, si per tabellionem conscribantur, etiam ab ipso completa, et postremo partibus abso-luta sint, ut nulli liceat prius, quam haec ita processerint, vel a scheda conscripta, licet literas unius partis vel ambarum habeat, vel ab ipso mundo, quod necdum est impletum vel absolutum, aliquod ius sibi ex eodem contractu vel transactione vindicare…» Utilitzo l’edició d’Ildefonso L. GARCÍA DEL CORRAL, Cuerpo del Derecho Civil Romano. Barcelona, 1898.

185. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «La titularidad de las notarías par-roquiales catalanas des de Pedro II (III) el Grande a Jaume II: del Proyecto Besalú (1281) a la Pragmática de 1302», cit., apèndix V, p. 47-48. ÍD., «El pas de l’escrivà al notari», cit., p. 458.


sentit, les ordinacions de Lleida de 1289 manen que «nullus tabellio recipiat, infra civitatem vel extra, notas seu memorias in cedulis. Et, si quas receperit in civitate vel extra, illas ponat in libro memorial infra II dies postquam fuerit in civitate reversus».186

L’origen d’aquests llibres a Catalunya pot ser consuetudi-nari, fruit de l’evolució i sistematització del notariat públic des de la segona meitat del segle XII; però la realitat en forçarà la caracterització atès el que es desprèn de les fonts consultades. L’aparició dels primers llibres notarials catalans, ara per ara el més antic és de 1221,187 és paral·lela a les primeres obres sobre el notariat que s’elaboren a Itàlia. Es fa difícil creure en una influència tan directa, ràpida i general en el nostre territori, amb la qual cosa caldrà pensar en aquell caràcter consuetudinari i circumstancial. Els primers llibres notarials que s’elaboren a Catalunya no són, ho repeteixo, una condició del notariat pú-blic romanitzat. El que comença essent una mesura per lluitar contra la negligència dels escrivans i escrivents es convertirà en una necessitat per afermar la confiança en aquest notariat emergent i en la figura del fedatari. Posseir aquest tipus de llibre permetrà superar el sistema reglamentat en el Liber iudiciorum per refer instruments. Si l’escrivania conservava una evidència dels documents autoritzats pel notari, que s’havia d’aplegar en un llibre, era més fàcil fer les comprovacions necessàries, evitar les falsificacions i obtenir trasllats.

Hom ha posat en dubte que la nòtula tingui, per ella ma-teixa, sense intervenció judicial, el mateix valor que l’instrument posat en forma pública fins ben entrat el segle XIV. Tot i l’equiparació que se’n fa, al segle XIII, als Furs de València188 i als Costums de Tortosa,189 quant al fet que tot allò que és escrit a les notes dels escrivans públics ha de considerar-se cert, com si es tractés d’una carta pública, Arcadi Garcia creu que és més una qüestió teòrica que no pas real, o en tot cas es tractaria d’una fe pública atenuada.190 De fet, el que s’està

186. Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels protocols notarials de Lleida, cit., p. 24.187. Rafel GINEBRA I MOLINS, «Un fragment de llibre notarial de 1221 a l’Ar-

xiu de la Cúria Fumada de Vic», dins: Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya), XIX, 2001, p. 7-22.

188. Furs de València, edició crítica de Germà COLÓN i Arcadi GARCIA, vol. VI, Barcelona: Editorial Barcino («Els Nostres Clàssics» A-134), 1994, fur 7.2.16.

189. Costums de Tortosa, cit., costum 7.2.9.190. Arcadi GARCIA I SANZ, «Origen de la fe pública del document notarial»,

dins: Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis 23), 2000, p. 491-501, en concret p. 497 i ss.


dient als furs i als costums esmentats és que la informació que conté la nòtula és verídica.

No oblidem que la nòtula és un punt de partida amb el qual elaborar l’instrument públic, amb un contingut, les del segle XIII, sumarial; té un valor informatiu i de referència a partir del qual es pot reproduir, tantes vegades com sigui necessari, un nou instrument, però en cap cas no es tracta d’un document posat en forma pública. A més, com he tingut ocasió d’exposar pel cas dels primers llibres de l’escrivania de Santa Coloma de Queralt, la nòtula està a mercè de tota mena de correccions i esmenes abans d’esdevenir un document en net, el mundum, la qual cosa atorga a la nòtula un caràcter d’anotació primària, en un nivell molt semblant, o potser el mateix, a les schedu-lae. Recordem, sinó, el valor que li dóna el Codi de Justinià, IV.XXI.17. També cal recordar que el retard en l’elaboració de l’instrument trasllada la força de l’acta o contracte a la nòtula, o a l’schedula si fa les seves funcions.

Hi ha exemples de la utilitat de les nòtules dels llibres notarials del segle XIII per provar la falsedat de suposats ins-truments públics en aquella mateixa centúria. És el cas de Rocallaura l’any 1248. La manca dels senyals de diplomàti-ca notarial que indiquen que els contraents han fermat és l’argument per afirmar que no s’ha posat en forma pública i que, per tant, no s’ha lliurat cap instrument; si aquest instrument existeix, és fals.191 Sens dubte, la idiosincràsia de l’escrivania afavorirà aquesta conclusió perquè no és gens estrany trobar instruments públics la nòtula dels quals està mancada de la indicació d’alguna formalitat.

Les nòtules contingudes als llibres notarials de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic ofereixen exemples de la seva utilitat, bé que el que il·lustren és el profit que se’n pot treure a l’hora de procedir a la reparació d’escriptures. El cas més singular és el d’un document de 1238 destruït perquè l’han rosegat els ratolins. Es comprova el fet, que ha estat accidental, que no hi ha intenció de frau i que la nòtula porta els senyals de ferma de la interessada, Maria de Tolosa, habituals de l’escrivania,

191. M. Teresa FERRER I MALLOL, «Irregularitats i falsificacions notarials», dins: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 7), 1994, p. 463-478, en concret p. 467.


amb la qual cosa el jutge mana que es refaci l’instrument, clos pel notari, novament, el 12 de març de 1284.192

El fragment de llibre corresponent al manuscrit 1285.1 conté, també, una carta reparacionis de 1245. L’interessat, Ven-drell Granell, refà la carta d’esponsalici que havia atorgat a la seva esposa Ramona, la qual havia manat escriure a l’escrivà de Santa Coloma Bernat d’Olivella.193 Ho fa en presència de Guerau de Vallclara i de Bertran de Pontils, lloctinents d’Elisenda de Timor. La nòtula no informa de les causes per les quals ha de recórrer a la reparació del document, ni si hi ha un manament judicial que ho imposi, simplement que l’interessat es disposa a refer un document, que hem d’entendre perdut o destruït, en presència de les autoritats, exposant el contingut essencial del que seria el nou instrument d’acord amb el desaparegut. Segueix, a la seva manera, una llei de Khindasvind per a la reparatio scripturarum, continguda en el Liber iudiciorum.194 En aquest sistema, l’scriptor o redactor de la carta no tenia més valor que qualsevol dels testimonis, o a la inversa; Vendrell Granell no diu que recorre a les nòtules d’un hipotètic liber notularum, perquè encara no devia existir i perquè el pes de la tradició de l’instrument privat era palès en la llei gòtica vigent.

Per als notaris de segles molt posteriors, aquelles nòtules tenien prou valor com per certificar sobre el que contenien. Al segle XVII, Josep Mur, prevere, vicari de l’església parroquial de Santa Coloma, notari públic que regeix l’escrivania pública i comuna de la vila per la comunitat de preveres, certifica el que conté una nòtula inserida «en lo manual de aprísias del any 1288», que, efectivament, trobem al llibre corresponent,195 amb data 27 de setembre de 1288, on «se encontra una àpoca firmada per Doña Margelida de Queralt a Pere Muntayola, con-

192. Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu, cit., en referència al volum ACF-21.

193. Document 263 de l’edició. 194. Liber iudiciorum, llib. VII, tít. V, De his, qui scripturas falsas fecerint,

vel falsare tentaverint, a la part final que comença «Sed sola negligentia...», etc. La refacció del document perdut tenia lloc «per publica iudicum investigatione», en la qual, si encara vivien els testimonis de l’acte originari, n’hi havia prou amb el seu testimoniatge; en cas contrari, calia recórrer al que diguessin altres testimonis que haguessin vist l’escriptura perduda i la coneguessin íntegrament; no preveu la manca total de testimonis. Vegeu, també, Josep M. PONS I GURI, De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’instrument. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya, cit., p. 91-92.

195. ACA, Notarials, Vària, 148 i 152.


fessant haver rebut lo terç de la venda del molí que a són favor feu G. Isarn».196

Les notícies que he relacionat a l’inici d’aquest apartat, referents a la manera d’anomenar els primers llibres notarials i la finalitat per la qual se segueixen, insinuen un determinat ordre en l’elaboració de la nòtula i l’instrument que cal desta-car. L’interès no és que se’n parli sinó la manera divergent de fer-ho. En els fragments assenyalats de València, el 1251, i de Lleida, el 1263 i 1289, primer s’anotarien les parts essencials de l’instrument al llibre i després es procediria a estendre l’instrument públic. En canvi, segons la informació que conte-nen Barcelona, 1279 i 1281, i l’Arbós, 1287, seria a la inversa. La qüestió és prou important perquè se’n deriva la interpre-tació que puguem donar dels llibres notarials del segle XIII a Catalunya i definir el procés que se seguia en l’elaboració de l’instrument públic.

La seqüència del procediment que han donat estudiosos com Honorio García,197 M. Teresa Ferrer198 o Josep M. Pons i Guri,199 els estudis dels quals han guiat a la resta, entre ells

196. Arxiu Històric Comarcal de Montblanc, des d’ara AHCM, registre 1.5, fol. 55r.197. Honorio GARCÍA, «El Notariado en Vich durante la Edad Media», dins: La

Notaría (Barcelona: Colegio Notarial de Barcelona), 82, 1947, p. 15, citat per Ignasi J. BAIGES I JARDÍ, «El notariat català: origen i evolució», dins: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 7), 1994, p. 131-166, en concret p. 136. El notari, després de rebre l’encàrrec dels contraents, copiava un resum al manual que li serviria per redactar el document en forma pública.

198. Per a Maria Teresa FERRER I MALLOL, «La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes», cit., rebuda la rogatio o encàrrec dels contraents actius, el notari redactava l’esborrany o scheda, el qual llegiria als interessats, rebent-ne la ferma o conformitat en presència de testimonis. Complerta aquesta darrera formalitat, s’inseria la nota del contracte o de l’acta en el registre notarial o en els plecs que l’havien de formar. Després, s’estenia, es feien les comprovacions i el notari procedia a la clausura en forma pública de la carta o instrument. Finalment, es lliurava als interessats l’exemplar de la carta.

199. Josep M. PONS I GURI, «Algunes orientacions per a la utilització dels fons de seccions històriques en districtes notarials», dins: [Circulares del] Archivo Histórico y Museo Fidel Fita (Arenys de Mar), 5, juny de 1960, folis 2-22, repro-duït dins: Estudis d’Història Jurídica Catalana, vol. I. Barcelona: Fundació Noguera (Textos i Documents, 20), 1989, p. 159-189. ÍD., «Llibres notarials catalans», dins: Rvbrica. Paleographica et Diplomatica Stvdia (Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica), IV («Las abreviaturas en la enseñanza medieval y la transmisión del saber»), 1990, p. 97-109, en concret p. 102-103. ÍD., «Corpus Iuris», cit., p. 72. ÍD., «De l’escrivent al notari i de la “char-ta” a l’instrument. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya», cit., p. 96. El procediment, que agafaria de la sistemàtica bolonyesa el més essencial, s’inicia amb l’apunt, scheda o schedula. Després es redactava l’instrumentum in mundo confectum, del qual es prenia un resum que es registrava al liber notularum. Seguia l’assentiment dels atorgants sobre el text, que en determinats casos es corroborarà amb jurament


també és divergent, conseqüència de reflectir el que la pròpia documentació del segle XIII reflecteix: que, en aquell moment, en ple procés de consolidació de la sistemàtica notarial, de canvis que es van succeint amb una certa rapidesa, els llibres són producte de la idiosincràsia de cada escrivania. Per això, molts, entre els quals hi ha els de Santa Coloma de Queralt objecte d’aquesta edició, no es poden anomenar registre en el sentit actual del terme, com tampoc ho feien els seus contem-poranis. A banda que el que dicten les normes es podrà seguir o no, en aquell moment, depenent del grau de fixació dels usos consuetudinaris notarials de cada oficina o dels del seu titular.

Un registre implica ordre per a guardar memòria d’allò que hi és inscrit; ordre per a poder recuperar aquella informació. Informació que, alhora, és completa pel que fa a la finalitat del registre i inequívoca. Per això, els registres es formalitzen una vegada la informació que han de contenir es troba en un grau d’elaboració avançat o acabat, que fa que les modificacions, en cas d’haver-se de fer, siguin mínimes per la pròpia credibilitat del registre i la seva utilitat. Aquesta tipificació respon bé al procediment en l’elaboració de llibres notarials que han defen-sat Ferrer i Pons.

D’acord amb aquesta consideració, les característiques formals dels primers llibres notarials de Santa Coloma de Queralt, que he descrit en apartats anteriors, no encaixen de cap manera en el concepte de registre: els desordres cronolò-gics en la inserció i la indefinició de la data; les correccions i esmenes, que poden fer variar substancialment el contingut i que, de vegades, demostren que l’escrivent, en una primera anotació, ha fet una interpretació completament equivocada dels noms dels contraents que seria transsumpte del que contindria la schedula; la presència de nòtules inconcloses amb indicació de barrats, potser perquè l’escrivent feia ús de la schedula per indicar les formalitats diplomàtiques; la repetició de nòtules amb canvis intranscendents o bé essencials sense que se n’hagi invalidat cap, inserides una darrere de l’altra o amb un inter-val de temps, amb les mateixes dates o bé diferents, fins i tot amb les formalitats que indicarien el lliurament d’ambdues en forma pública; la inclusió de schedulae amb els indicadors de

i, finalment, la signatura i la diligència amb les quals es mostra la fe notarial que clou l’instrument, donant-li publica forma.


diplomàtica notarial propis de la nòtula, sense que la schedula hagi estat copiada al llibre; la presència d’anotacions diverses que poden servir per al regiment de l’escrivania o amb relació al procediment per a la conclusió de l’instrument públic; els afegits de fiadors, testimonis i data en espais reservats en una primera redacció de la nòtula... Tot això, ens està explicant que es tracta d’una eina de treball que serveix de guia i con-trol de l’escrivent per arribar al document clos i lliurat, previ, per tant, a l’instrument públic, on indicarà les formalitats que calgui seguir a mesura que es produeixin. Les característiques d’algunes correccions, tot seguit que l’escrivent hagi detectat l’error, poden deure’s, en un elevat nombre de casos, al fet que l’escrivent hagi elaborat la nòtula sense passar per la schedula, directament sobre els fulls del llibre sense relligar. No és agosarat dir aleshores, com ja he insinuat, que el llibre, en un primer pas, seria una mena de copiador de schedulae. En conseqüència, les dades contingudes en les nòtules servien per a la redacció del document i posar-lo en forma pública i no pas a l’inrevés, almenys pel que contenen aquests primers llibres de Santa Coloma de Queralt.

El pas a pas des de la rogatio fins al document posat en forma pública té trets genèrics consubstancials a l’escrivania, però els llibres de Santa Coloma mostren que no sempre segueixen el mateix ordre. Pel que fa a això, el punt que em sembla més interessant és el moment de la lectura i sobre quin text es feia. Tot fa pensar que era sobre el text de la nòtula, amb els punts que ha de contenir l’instrument. Si aquests punts són clars i els contraents hi reconeixen la seva voluntat, tant és els formulismes afegits a l’instrument. Malentesos de l’escrivent en el moment de reproduir la rogatio en el llibre i canvis en la voluntat dels contraents des d’aquesta fins al moment de la lec-tura, serien la causa d’un bon nombre de correccions i afegits. El moment dependria de l’interès dels contraents i de la feina de l’escrivania, començant pel temps que hauria passat fins a inserir la nòtula al llibre, i seria el desencadenant de la resta de formalitats diplomàtiques, algunes de les quals es podrien produir en aquell mateix moment, depenent del grau de complaença dels contraents amb relació al que reflectia la nòtula.

Dels diferents tipus documentals que el lector trobarà relacionats en un índex específic al final de l’edició, els testa-ments són exemple d’irregularitats remarcables amb relació a


la normativa particular que els afecta. Alguns autors destaquen que, pel seu caràcter reservat, és normal que no apareguin als «libres d’esborranys»,200 o bé, que hi hagi llibres especials i secrets que continguin la memòria de les darreres voluntats.201 En realitat, el que veurem al llarg de l’edat mitjana és que els testaments no s’inserien als llibres fins després de la mort del testador, seguint un costum general institucionalitzat a les corts de Perpinyà de 1351, amb la constitució Ad occurrendum desidia.202 Ara bé, què passa quan dos testaments del mateix individu s’insereixen al liber notularum? Pons en detectà un exemple al «manual» d’Alcover de 1228-1229, en un cas par-ticular de revocació expressa del primer redactat del testador. Però no aclareix les causes per les quals, sense haver mort, la nòtula del testament revocat és al llibre i perquè, encara al cap d’uns dies d’atorgar la segona versió del testament fa dos documents més, tot i que els continguts poden donar alguna pista de la causa de la revocació.203

Aquest tipus de situació es dóna dues vegades en els tes-taments de Santa Coloma de Queralt aplegats en el fragment del manuscrit 1285.2. En el primer exemple, els dos testaments han estat fets en un lapse de temps breu, durant la primera quinzena de juliol de 1259. El segon redactat modifica subs-tancialment la darrera voluntat de la testadora, Berenguera Vendrella, que primer llega a l’espòs l’usdefruit de l’esponsalici

200. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, «Gènesi i evolució dels registres notarials (segles XIII-XIX)», cit., p. 174, fent referència al llibre de la Cúria Fumada de Vic dels anys 1238-1251.

201. Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels protocols notarials de Lleida, cit., p. 23-26, corresponent a l’ordinació de Lleida de 1289.

202. Constitvcions y altres drets de Cathalvnya, vol. I, llib. IV, tít. XIII, c. IV. Uns anys abans, Alfons III havia obligat els notaris de Barcelona a protocol-litzar els testaments, no tant pel tipus documental del qual es tractava, sinó per la incúria del notaris de mantenir els documents en cèdules i no passar-los al llibre. De tota manera, no assenyalava termini per a fer-ho. Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a Catalunya en lo segle XIII», cit., apèndix XXVII, p. 788; cf. ACA, Cancelleria Reial, registre 482, fol. 72. La constitució Ad occurrendum desidia preveu la circumstància que el testador demani inserir la nòtula del testament al llibre.

203. Josep M. PONS I GURI (en col·laboració amb M. Josepa Arnall, Ignasi J. Baiges i Elisa Varela), «Manual d’Alcover (anys 1228-1229)», dins: Rvbrica. Paleographica et Diplomatica Stvdia (Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica), III. De scriptis notariorum (s. XI-XV), 1989, p. 161-294 , docs. 21, 60, 61.1 i 61.3. Reproduït, sense els regests ni la transcripció, amb el títol «Manual notarial d’Alcover (1228-1229). Estudi introductori», dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, IV, cit., p. 193-222.


que atorga a la filla, Ermessenda, fent previsió de substitució fideïcomissària a favor de l’altra filla, Arsenda.204 La segona ver-sió, inserida al verso del mateix full, llega a l’espòs l’usdefruit universal dels béns, mentre no es torni a casar, i institueix hereva la seva filla Ermessenda, amb substitució fideïcomis-sària a favor de l’altra filla, Arsenda.205 En el segon exemple, el temps transcorregut entre una versió i l’altra és força més llarg i canvia tot el redactat. En el primer, de 14 de novembre de 1259, deixa una quantitat per la seva sepultura, mana que els seus béns serveixin per a resoldre les ofenses causades, de la qual cosa en responsabilitza la filla, i concedeix a l’esposa el que està pactat als documents nupcials.206 En el segon, de 15 de juny de 1260, canvia el nom i nombre de marmessors, als quals mana que els seus béns serveixin per a resoldre ofenses causades, exceptuant el que està obligat pel dot i esponsalici de l’esposa, i el que resti és per als fills, la qual cosa recorda les deixes universals de residu pròpies de la llei gòtica; el nom i nombre de testimonis també és diferent.207

En el primer exemple ambdues versions porten els barrats; en el segon, també. La principal diferència diplomàtica és en aquest darrer exemple: en la primera versió, el nom del testador porta el senyal de ferma i atorgament, no pas en la segona; però aquesta segona afegeix la indicació del que importa el sou del fedatari, 12 diners.

Al costat d’aquests exemples, hi ha el testament de Beren-guer de Savellà, de 1245,208 moment a partir del qual totes les referències on surt esmentat ho fa com a difunt.

L’ús de la primera o tercera persona per saber si el testa-dor és viu o mort quan la nòtula s’insereix al llibre, no serveix de gran cosa, perquè s’utilitzen les dues, indistintament, fins i tot en el mateix document, i perquè, com la resta de nòtules, els seus textos estan subjectes a tota mena de modificacions i afegits que afecten qualsevol part del redactat, de les deixes, testimonis, dates...; és a dir, no hi haurien reserves aparents, pel que fa a la inserció dels testaments, en aquests primers llibres colomins.

204. Document 446 de l’edició.205. Document 450 de l’edició.206. Document 485 de l’edició.207. Document 554 de l’edició.208. Document 223 de l’edició.


La particularitat dels testaments i la manera com s’insereixen, refermen el caràcter d’eina de treball que cal donar a aquests llibres, sense exceptuar cap tipus documental, eina en la qual haurem d’acabar per qüestionar l’eficàcia dels senyals de di-plomàtica notarial.

L’ESCRIVANIA PÚBLICA DE SANTA COLOMA DE QUERALT

Un punt de discussió

La vila de Santa Coloma de Queralt pertanyia a la juris-dicció del llinatge dels Queralt, centre de la seva baronia, on exercien jurisdicció de mer i mixt imperi. El nucli del domini territorial de l’antiga baronia l’integraven els llocs de Queralt, Bellprat, Almenara, Santa Coloma, Aguiló, la Pobla de Caribenys, les Roques, Montfred, Montargull, Rauric, Colomers, Figuerola i Sant Gallard, territoris que avui formen part dels municipis de Santa Coloma de Queralt, les Piles de Gaià, Bellprat, Llo-rac i Talavera, en les comarques de la Segarra, la Conca de Barberà i l’Anoia.

Les primeres notícies documentals d’activitat notarial a Santa Coloma de Queralt ens informen que de l’exercici de la fe pública extrajudicial se n’encarregava el clero de l’església parroquial. Aquesta circumstància fa que hom consideri l’escrivania pública de Santa Coloma com un exemple d’escrivania, en el territori del bisbat de Vic, en la qual el domini directe no correspon a l’Església, sinó als Queralt, mentre que la propietat o domini útil pertanyia a les institucions eclesiàstiques o vinculades a l’Església, la parròquia.

Així doncs, l’escrivania pública, subjecta a l’església par-roquial, la regia un notari en nom del rector. El vicari o un prevere feia les funcions de notari, o de notari substitut; mai no es tractava d’un simple beneficiat. El rector era una mena de senyor intermedi i la senyoria eminent de la notaria corres-ponia als senyors jurisdiccionals, els Queralt.209

209. Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu, cit., full. 103; ÍD., «Les escrivanies eclesiàstiques a Catalunya», dins: Actes del II Congrés d’història del notariat català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 23), 2000, p. 89-160, en concret p. 92, 105 i 106. Daniel PIÑOL ALABART, «Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de l’Arxiu Històric de Tar-


Hom pot pensar en la coherència d’aquesta interpretació, bé que desconeixem el títol constitutiu d’aquest dret d’escrivania, en quin moment s’hauria formalitzat i qui l’hauria atorgat. D’altra banda, en el cas que es tractés d’una escrivania de destret, és a dir, exclusiva en el territori i d’ús obligatori per als habitants del lloc, terme o baronia, les clausures dels escrivans en els instruments posats en pública forma no permeten interpretar el vincle de dependència amb el baró, si n’hi havia, ni l’abast territorial d’aquest destret. De fet, els contraents actius, quan fan esment del lloc de procedència, s’adiuen perfectament amb els termes municipals esmentats i, quan el document no en diu res, podem entendre que serien de Santa Coloma de Queralt mateix.

Rafael Conde observa que no és fàcil establir el títol de les escrivanies parroquials en què la propietat és del rector, com a tal rector, faci o no les funcions de notari de forma directa. Creu que les funcions notarials consuetudinàries dels rectors, aquelles que tenen a veure amb el dret familiar i successori —és a dir, amb les etapes de la vida de les persones en les quals l’Església té un paper documental evident: el matrimoni, amb els esponsalicis, i la defunció, amb els testaments—,210 podrien ser a l’origen de l’extensió de la fe pública que exerciran.211 És obvi que no es pot generalitzar, però és una possibilitat que no es pot negligir.

En aquest sentit, és simptomàtica l’excepció que es fa en la concessió de l’escrivania pública de Vic el 20 de maig de 1155, la primera de la qual tinc notícia, a favor del canonge Ramon de Lió. Se l’autoritza a escriure totes les cartes que s’escriguin a Vic i a la seva parròquia, excepte els testaments dels parroquians i els documents judicials,212 als quals se su-

ragona», dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra), 6, 1999, p. 91-108, en concret p. 97 i 105-106.

210. Pel que fa als testaments, Conde retreu la decretal d’Alexandre III de 1171/1172, per la qual els feligresos poden fer testament davant del seu prevere i amb la presència de dos o tres testimonis. Vegeu Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «El pas de l’escrivà al notari», cit., p. 454.

211. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «El pas de l’escrivà al notari», cit., p. 452-454. Vegeu, també, Rafel GINEBRA I MOLINS, «Les escrivanies eclesiàstiques a Catalunya», cit., p. 89-90.

212. Eduard JUNYENT I SUBIRÀ, Jurisdic cions i Privilegis de la Ciutat de Vich. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 6, 1969, doc. 35, p. 129; remet a l’Arxiu Capitular de Vic, c. 6, 2341.


men les cartes nupcials el 1194.213 La sentència per la qual es confirma la notaria de Terrassa a Bertran de Sant Cristòfol, el 26 d’abril de 1236, exclou els testaments i els instruments nupcials de l’exclusiva en l’expedició de documents públics.214 Tambe és exemplar l’anomenat “projecte Besalú”, quan tracta del repartiment dels guanys de les escrivanies eclesiàstiques. Del valor total del que rendís l’escrivania, la cinquena part era per a la corona; les altres quatre per al rector per la seva feina i les despeses. Ara bé, «rectores qui testamenta et sponsalicia facere poterant —és a dir, els documents que els rectors subscrivien sense que estiguessin al capdavant d’una escrivania pròpiament dita, només pel fet de ser rectors d’una església parroquial i, s’entén, que sense poder-ne fer d’altra mena— nihilo domino rege dabunt de eo quintam partem».215

Posteriorment, els títols constitutius, si hi són, donen carta de naturalesa a una situació de fet.

Antoni M. Aragó va estudiar les concessions reials del dret de notaria a parròquies i monestirs catalans en els segles XII i XIII. No és exactament el mateix cas de Santa Coloma de Queralt, però les parts dispositives d’aquestes concessions permeten tipificar quin era el contingut d’aquests documents:216

— Atribució de la competència jurídica per a estendre escriptures públiques: auctoritas.

— Ús del dret d’obrir escrivania pública, considerada com un bé senyorial concedit, generalment, a perpetuïtat.

— Facultat, del senyor útil de l’escrivania, de designar un notari successivament.

213. Félix DURÁN CAÑAMERAS, «Notas para la Historia del Notariado Catalán», cit., p. 75.

214. Pere PUIG I USTRELL, «Senyoria directa, domini útil i funció notarial a la notaria i escrivania públiques de Terrassa», cit., p. 618; remet a Arxiu Històric de Terrassa, Pergamins IV-C, núm. 6. Vegeu, també, les exclusions que afecten els testaments en les convinences sobre repartiments de guanys entre el monestir de Sant Vicenç de Cardona i el prevere o rector de l’església de Sant Miquel els anys 1094, 1138 i 1192, a J. SERRA VILARÓ, Història de Cardona, IV. L’església i parròquia de Sant Miquel de Cardona, cit., p. 134-135, 137-138 i 140, respectivament.

215. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «La titularidad de las notarías par-roquiales catalanas des de Pedro II (III) el Grande a Jaume II: del Proyecto Besalú (1281) a la Pragmática de 1302», cit., apèndix I, p. 43-44; ÍD., «El pas de l’escrivà al notari», cit., p. 448.

216. Antoni M. ARAGÓ, «Concessions reials del Dret de Notaria a parròquies i monestirs catalans (segles XII i XIII)», dins: Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos (Barcelona: Colegio Notarial de Barcelona), VI, 1978, p. 1-14, en concret p. 4-6.


— Demarcació d’un districte territorial, dins el qual actua la jurisdicció de l’escrivania i del notari.

— Exclusivitat del dret concedit mitjançant una clàusula específica, per tal d’evitar l’intrusisme.

— Per mitjà d’una altra clàusula, s’expressen les motiva-cions d’ètica professional i de fidelitat del titular envers el monarca i la societat; recordem que es tracta de concessions reials.

— La concessió del dret d’escrivania és un acte gratuït del rei. Però, per tal de lligar el doble compromís de deures i obligacions, en alguns casos, el beneficiari estableix la prestació d’una quantitat en diner, que no és un preu, sinó una compensació.

— L’obligació de fidelitat personal es confirma, en algun cas, mitjançant jurament.

Si avui, doncs, resulta difícil escatir què hi pot haver de cert en el repartiment del domini de l’escrivania pública de Santa Coloma, i tot i que hi ha documents que no ens ajuden gaire a clarificar-ho, res no impedeix plantejar la possibilitat clara que l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt pugui ser qualificada de plenament eclesiàstica: notaries parroquials que segueixen portant a terme les tasques escripturàries que originàriament havien estat consuetudinàries, sense interferèn-cia de cap jurisdicció ni baronial ni reial; notaries que han anat evolucionant amb els corrents jurídics i s’han adaptat a les circumstàncies, ampliant els tipus documentals que auto-ritzen, i on els rectors subscriuen els documents fent constar simplement la condició eclesiàstica. El tipus de notari no es distingeix per la funció que exerceixen, sigui en una cort o en una notaria pública, sinó pel poder del qual prové l’autoritat per la qual autoritzen. La proposició que hom dóna per certa, segons la qual el dret de notaria va unit a la possessió de la jurisdicció local —o, formulat d’aquesta altra manera: la pos-sessió del mixt imperi i/o de l’alta jurisdicció civil permetien al senyor jurisdiccional nomenar notari i gaudir de les rendes de l’escrivania com una jurisdicció més—, podrà ser provada en un determinat nombre de casos,217 però de cap manera no es pot

217. Victorino SANTAMARÍA, Estudios Notariales. Contribución a la historia del Notariado en Cataluña. Barcelona: Imprenta La Renaixensa, 1917, p. 126; Maria Teresa FERRER I MALLOL, «La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdu-


fer general. A Santa Coloma de Queralt, ningú no nomenarà notari públic tret del rector, que s’autoanomenarà dominus de la notaria. Si la propietat del dret d’escrivania suposa poder organitzar l’activitat notarial, des de la creació i nomenament de notaris fins a la conservació dels llibres, passant per la re-gulació de les taxes, hi ha motius per creure que l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt havia estat propietat de la rectoria, sense cap altre senyor per damunt.

Els senyors jurisdiccionals hauran d’acceptar la situació de fet que trobaran amb relació a les escrivanies rectorals, fins i tot el rei ho haurà d’acceptar després del fracàs del “projecte Besalú”, a partir de 1283, quan va voler intervenir en les notaries que escapaven de la seva regalia, assumint els drets adquirits dels rectors que des d’antic i per costum havien exercit de fedataris.

Materials per a la discussió

L’any 1560 representa un punt d’inflexió en la trajectòria de l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt. La unió de la rectoria parroquial amb la comunitat de preveres farà que, des d’aleshores, el Reverend Col·legi de Preveres de l’església parroquial colomina sigui l’encarregat de servir la parròquia i de cobrar les rendes de la rectoria, i es converteixi, de fet, en rector i notari; un vicari nomenat expressament es farà càrrec de la cura d’ànimes. La unió serà sancionada pel papa Pius IV amb unes lletres apostòliques de 19 de desembre de 1560.218

les, manuals, llibres i cartes», cit., p. 87; Daniel PIÑOL ALABART, «Notaris, notaries i protocols a la diòcesi de Tarragona a l’edat mitjana», dins: Actes del II Congrés d’història del notariat català. Barcelona: Fundació Noguera (Estudis, 23), 2000, p. 427-445, en concret p. 433, en donen diversos exemples.

218. Dono per bona la referència de mossèn Joan Segura, bé que les lletres apostòliques no són transcrites entre les Bullarum privilegiorum ac diplomatum Ro-manorum Pontificum amplissima collectione, vol. IV, part II. Roma: Typis S. Michaelis ad Ripam, scriptibus Hieronimy Mainardi, 1745. Juan SEGURA Y VALLS, Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt. Barcelona: Imprenta de Vicente Magriñá, 1879. L’any 1953 Joaquim Segura i Lamich es va fer càrrec de posar al dia el text de mossèn Joan Segura en una nova edició, reimpresa l’any 1971. M’he servit, però, de l’edició més recent, la de 1984, que, tot i mantenir el contingut de la revisió de Joaquim Segura en varia la paginació: Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt. Refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament, 1984, p. 320-331.


Des d’aleshores, el notari públic regirà l’escrivania de la vila per al Reverend Col·legi de Preveres i per a la Comunitat de l’església parroquial, tal com abans ho havia fet pel rector.219

Aquesta unió encetarà un període de plets. El primer, per un suposat error administratiu. El 20 de desembre de 1560 mossèn Pere Arbós obtenia la parròquia de Santa Coloma, que hom entenia que estava vacant. L’any següent, mossèn Pere Vi-ver, el rector que havia renunciat a la regència de la parròquia en favor de la comunitat de preveres, s’hi oposà.

Joan Segura, que refereix extensament aquest procés, as-senyala la participació en el conflicte de Guerau III de Queralt, el baró, i de l’abat del monestir de Santa Maria de Solsona. Considera, Segura, que aquests personatges no volien que la unió tirés endavant, perquè ambdós serien patrons del bene-fici parroquial: «del dia que la Comunitat fos rectora, com que aquesta mai no mor, els patrons ja no podrien mai més exercir el seu dret, puix que la rectoria no es trobaria mai vacant.»220 Tal com ho diu Segura, semblaria que el benefici parroquial i la rectoria fossin el mateix, i que els personatges esmentats tinguessin el dret de presentació o facultat per escollir rector. És a dir, l’error administratiu no seria sinó l’exercici dels drets dels patrons, ignorant el tràmit d’unió i posant sota control els rèdits de la rectoria, amb la inclusió o no de la notaria.

A banda dels interessos del baró, l’abat Joan d’Aragó gaudia, efectivament, de determinats drets sobre l’església parroquial colomina. El 3 d’agost de 1141, Berenguer Guillem, junt amb la seva esposa Ponça, llur fill Pere de Queralt i amb el vicari i el castlà, fan donació de l’església dedicada a Santa Coloma, fundada en el castell del mateix nom, a l’església de Santa Maria de Solsona i a la seva canònica, amb tots els béns que posseeix, salvant la reverència de la seu de Vic.221 Hom entén que la donació porta aparellada el dret de nomenar o presentar

219. BC, Arx. 704 [olim Arch. 7102/42 i 7102/43].220. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 320-321.221. Antoni BACH RIU, Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-

1200). Barcelona: Fundació Noguera (Col·lecció Diplomataris, 26 i 27), 2002, vol. I, doc. 293, p. 361-362. La possessió és confirmada pel bisbe de Vic, el 25 d’octubre de 1145. ÍD., vol. I, doc. 305, p. 378-380. Uns anys més tard, hom documenta la forma com el paborde de Solsona disposa de l’església de Santa Coloma. ÍD., vol. II, doc. 341, p. 429. Vegeu, també, Domingo COSTA Y BOFARULL, Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia, vol. I. Barcelona: Editorial Balmes (Biblioteca Histórica de la Biblioteca Balmes, serie II, XXII), 1959, p. 162 i 241.


rector. Efectivament: en virtut d’una concòrdia acordada entre el bisbe de Vic i el paborde de Solsona l’any 1156, el paborde hi podrà posar sacerdots que la regeixin, però hauran d’haver rebut la cura d’ànimes del bisbe de Vic alhora que hauran de procedir d’aquest bisbat i ordenats pel seu prelat.222 Diverses butlles confirmen, al llarg de la segona meitat del segle XII, la possessió que Santa Maria de Solsona exerceix sobre l’església colomina.223 En l’acte de consagració i dotació de Santa Ma-ria de Solsona de 10 de novembre de 1163, que compta amb la presència del bisbe de Vic, el prelat osonenc confirma, sense anomenar-les, les esglésies que Solsona posseeix al seu bisbat i fa retret de la concòrdia estipulada feia set anys.224 Tot això succeeix molt abans de la creació d’una escrivania pública a Santa Coloma de Queralt, però l’any 1260, quan l’escrivania estava completament consolidada, el paborde de Solsona resol, junt amb el bisbe de Vic, unes desavinences entre Arnau de Maians, rector de Santa Coloma, i Guillem Mir, majoral de la

222. El 1156 es manifesta un conflicte d’interessos entre l’església de Sol-sona i la seu de Vic per la possessió de diverses esglésies del bisbat osonenc però que són propietat de l’església de Solsona, Santa Coloma de Queralt entre elles; la sentència del metropolità de Tarragona és favorable al paborde de Solsona. Antoni BACH RIU, Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200), cit., vol. II, doc. 357, p. 444-446. Atès el resultat de la sentència, el bisbe de Vic sol·licità a l’arquebisbe de Tarragona que promogués una concòrdia entre ambdues parts, per al bé de la pau. El 13 de novembre de 1156 concorden que el paborde i canonges de Solsona cedeixen al bisbe de Vic les esglésies edificades i per edificar a la meitat superior marcada pel territori del castell d’Anglesola; l’altra meitat quedava reservada a l’es-glésia de Solsona. A més, els capellans del conjunt de les esglésies afectades havien de ser del bisbat de Vic i ordenats pel seu prelat. Santa Coloma de Queralt quedà en la part en la qual Solsona en mantenia el patronatge. Vegeu, Jaime VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de España, tom VII. València: Impremta Oliveres, 1821, p. 6-7; Domingo COSTA Y BOFARULL, Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia, cit., vol. I, p. 162-163; Antoni LLORENS I SOLÉ, Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, vol. I. Lleida: Virgili i Pagès, S. L., 1986, p. 366-367. Quan Climent VIII secularitza les canòniques agustinianes l’1 d’agost de 1592, Santa Maria de Solsona és la primera de la llista. Encara no un any després, el 19 de juliol de 1593, el mateix papa erigeix Solsona en església catedral i li atorga el corresponent territori diocesà. Les rendes de l’abadia suprimida són destinades a dotar la mensa episcopal de la nova seu. Jaime VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de España, tom IX. València: Impremta Oliveres, 1821, p. 68-69.

223. La del papa Eugeni III, d’11 de març de 1151, que confirma a Solso-na la possessió de seixanta-vuit esglésies, Santa Coloma entre elles, circumstància que es repetiex en les d’Alexandre III, 18 de maig de 1180, i de Climent III, de 5 de juliol de 1188. Domingo COSTA Y BOFARULL, Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia, cit., vol. II, doc. XIX, p. 641-642; doc. XXI, p. 645-648; doc. XXII, p. 648-651, respectivament.

224. Domingo COSTA Y BOFARULL, Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia, cit., vol. II, doc. XX, p. 642-645.


capella de Santa Maria de Bell-lloc, referent a la subjecció de la pròpia capella i la d’altres.225 No es pot afirmar ni negar que la participació del paborde de Solsona fos deguda a la circums-tància que s’inicia el 1141, però, en tot cas, l’Arxiu Diocesà de Solsona no conserva documentació que pugui relacionar aquella possessió i el dret de presentació de rector del qual gaudia la canònica amb cap nivell de domini sobre l’escrivania pública de Santa Coloma.

El plet per la unió es resol a favor de la Comunitat de Preveres. Mossèn Arbós es veu obligat a restituir l’import del producte de la rectoria, percebut mentre la va tenir ocupada injustament. Desestimades les pretensions de Guerau III de Queralt i de l’abat de Solsona, quedà sancionada la unió de la rectoria amb la comunitat de capellans per butlla expedida pel papa Pius IV l’any 1564. La Comunitat de Preveres va prendre possessió de la rectoria el 31 de maig d’aquell mateix any.226

En l’anàlisi d’una capbrevació tardana, de 1598, Joan Se-gura introdueix els preliminars de les confessions emfitèutiques, on es fa menció de la senyoria de la vila de Santa Coloma de Queralt, del castell termenat i de la jurisdicció civil i criminal que la família dels Queralt hi exerceix, i que tots els habitants del lloc reconeixen.227 Aprofundint en la jurisdicció, Segura transcriu: «y han conegut y declarat en totes les causes civils vertent de part a part interès, fent comissions de dites causes, elegint y anomenant notaris y assessors per decissió de aquell, fentles declarar així en son nom, com de son batlle, com en nom dels comissaris y delegats.»228 S’està referint a notaris en causes judicials, siguin o no de la cúria jurisdiccional. Cap

225. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 82-84, data aquest arbitrament de 28 de desembre de 1270. Probablement es tracti d’un error i l’any correcte sigui el de 1260. El document 599 de l’edició conté un arbi-trament resolt per diversos prohoms de Santa Coloma de Queralt en l’enfrontament entre els mateixos personatges, amb relació a un camp situat davant de l’església de Bell-lloc però que pertany a l’església de Santa Coloma, i sobre l’incompliment, fet per Maians i denunciat per Mir, del que conté l’instrument que sobre el mateix afer els atorgà el bisbe de Vic, qui sap si el del dia 28 de desembre, tot i que no es fa esment de la participació del paborde de Solsona.

226. Dono per bona la referència de mossèn Joan Segura, bé que la butlla no es troba transcrita entre les Bullarum privilegiorum ac diplomatum Romanorum Pontificum amplissima collectione, vol. IV, part II, cit. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 320- 331.

227. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 353- 358.228. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 355.


esment d’una notaria pública de destret entre les prerogatives de la senyoria.

El 28 de setembre de 1606, Bernat Aymeric, com a procu-rador de Maria de Queralt, de Codina i de Cardona, comtessa de Santa Coloma de Queralt, vídua de Pere de Queralt, pren possessió de la vila, terme, rendes, delmes, jurisdiccions civil i criminal de dita vila i terme, molins, pes del rei, carniceria, cort del batlle, escrivania de la cúria, dels càrrecs d’assessor, procurador, fiscal i nunci, i pren també els sagraments i home-natge del batlle, jurats, consell de Queralt i de tots els individus que componien la vila. Res de l’escrivania pública, només de la de la cort.229

En canvi, poc després, el 28 de febrer de 1607, la comtessa es manifesta ambigua, probablement per interès. És en un plet en el qual es tracta, directament, de la possessió de llibres no-tarials i d’escriptures públiques. La comtessa es titula senyora de la notaria de la vila de Santa Coloma i, per consegüent, de les escriptures que hi són contingudes, bé que assenyala, espe-cíficament, els capbreus, i no pas com a sinònim de manual, sinó perquè són els que contenen censos, delmes i altres rèdits que la comtessa rep en el comtat. Aquest és un dret individual, no compartit. La Comunitat de Preveres, per la seva banda, pretén aquell dret de notaria, diu, reclamant els capbreus. El plet afecta un llibre de 1430, del temps del notari Mateu de Puigesteve, i un nombre indeterminat d’escriptures públiques dels notaris Bernat de Montanyola (1348-1386) i Bernat Giner (1413-1457).230

Es dóna la circumstància que Joan Roca, notari públic de Santa Coloma per autoritat reial, directament implicat en el plet, regia l’escrivania comuna que havia estat del rector, aleshores de la comunitat de capellans de l’església parroquial, alhora que era notari, també, de l’escrivania de la comtessa, és a dir, de l’escrivania de la cort comtal. Per això, no li cos-ta gaire a Roca dir que tenia moltes escriptures originals de

229. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55a, fol. 3r; íd., lligall 26, núm. 23.

230. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 28, núm. 10. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els notaris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra), 9, 2005, p. 129-148, en concret p. 144-145, indica els anys extrems en què documenta aquests notaris colomins.


la Comunitat de Preveres a la notaria de la cort, fent esment concret dels notaris referits. Fins al punt que, en el decurs del procediment, havia lliurat aquesta documentació a Onofre de Cruïlles, procurador de la comtessa. Òbviament, la Comunitat expressa el seu desacord, per considerar-la pròpia de la seva escrivania, i demana la restitució de la documentació, posant-la en mans del relator de la causa.

La sentència, de 4 de juliol de 1607, mana a la comtessa i al seu procurador que restitueixin a Joan Roca els llibres d’escriptures manuals que per manament de Cruïlles Roca li havia lliurat.

Si analitzem les memòries que presenten ambdues parts per a defensar la seva posició ens adonarem que tant l’una com l’altra manquen a la veritat i que cap d’elles aporta do-cumentació que avali la seva versió.

La Comunitat de Preveres s’allarga en la seva exposició. Retreu que, des de temps passats, l’església colomina era regida i governada per un rector, el qual acostumava a ser proveït des de Roma pel papa, o bé per l’ordinari de la diòcesi de Vic. En aquell temps, els rectors o els notaris públics que en nom del rector regien l’escrivania comuna, havien estat els encarregats de prendre i rebre els actes extrajudicials —i especifica con-tractes, últimes voluntats i de qualsevol altra mena— a la vila. És a dir, l’escrivania havia estat del rector i de l’església de Santa Coloma. Per això, eren els notaris públics que actuaven en nom del rector els que autenticaven i posaven la clausura en els actes que es rebien i testificaven en l’escrivania comu-na. En tot aquell temps, rectors i notaris havien prohibit als senyors de la vila o a altres notaris esdevenir fedataris de cap mena d’acte extrajudicial, sinó estava en poder de l’escrivania comuna. I així, «de tan de temps que no hi ha memòria d’home que pugui dir el contrari (…) i sense contradicció alguna dels senyors». Fins i tot, la coexistència amb l’escrivania de la cort havia estat pacífica, bé que, reconeix el memorial, en algun cas el notari de la cúria havia pres acte a la vila amb coneixement del rector o de la comunitat de capellans. Això va ser així en temps del notari Jeroni Rua i de diversos successors que havien regit la notaria de la cort de la vila.

Però la situació s’agreuja a partir d’aleshores. Després de la unió de la rectoria amb la comunitat de capellans, Jeroni


Rua231 i els seus successors comencen a autoritzar actes que únicament corresponen a l’escrivania pública de l’església. La situació porta la Comunitat de Preveres a moure causa davant la Reial Audiència, però el plet no tira endavant.

Durant els més de tres anys que durà el plet d’unió, els senyors de la vila van permetre aquesta actuació, i els notaris de la cort autoritzaven actes extrajudicials closos per voluntat del rector. El mal regiment de l’escrivania comuna, que la comuni-tat de capellans reconeix en el memorial, fa que els notaris de la cort, en nom del rector de l’església, s’emportin manuals de diversos notaris de l’escrivania comuna.232 El memorial acusa directament el rector que aleshores pledejava amb la Comunitat de Preveres, Pere Arbós, i Baltasar de Queralt, bas-tard de Guerau III, com a instigador, el qual hauria marcat els llibres que anava veient amb la paraula vidit.

La petició de la Comunitat de Preveres és que únicament ella pugui autoritzar actes extrajudicials a Santa Coloma de Queralt i, és clar, la restitució dels llibres i instruments sostrets.

Per la seva banda, la part que representa la comtessa respon als diferents punts de la memòria de la comunitat de capellans amb dos únics conceptes: — La Comunitat de Preveres de Santa Coloma de Queralt

no té la notaria per si mateixa, ni abans l’havia tingut la rectoria, per a rebre actes extrajudicials. Si en rebia, no serien sinó testaments o darreres voluntats.

— La notaria pública que hi ha de temps immemorial és del senyor de la vila, tant pel que fa a actes judicials com pel que fa als extrajudicials. I els notaris, per autoritat i en nom dels senyors de la vila, són els que han rebut, pres i testificat tota mena d’actes.

231. D’acord amb els anys d’actuació d’aquest notari que dóna Porta, 1548-1556, quan Rua hauria deixat d’exercir de notari encara no s’hauria fet la unió de la rectoria amb la comunitat de capellans. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els notaris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit., p. 146. En canvi, en un inventari dels llibres de la notaria de Santa Coloma que es fa al segle XIX, Jeroni Rua es documenta entre 1540 i 1563, en qualitat de notari públic, i entre 1548 i 1595 en qualitat de notari de la cort. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55d.

232. Són els notaris citats anteriorment, Bernat de Montanyola, Bernat Giner i Mateu de Puigesteve, dels segles XIV i XV. En aquest punt, el memorial s’equivoca en fer responsables a aquests notaris, que ara anomena de la cort, d’autoritzar actes extrajudicials en els anys del plet d’unió.


La resposta de la part senyorial fa esment de llibres dels notaris Bernat de Montanyola i Bernat Giner, no pas de Mateu de Puigesteve, bé que afegeix els de Clericó, Rua i Alberní.233

La sentència, repeteixo, és favorable a la Comunitat de Preveres.Més tard, la documentació torna a ser ambigua. En una

confessió feta per la universitat de Santa Coloma l’any 1749, on s’enumeren els drets del comte com a senyor del castell termenat i de la vila de Santa Coloma de Queralt, tampoc no es fa cap esment de la notaria o escrivania pública.234 En canvi, l’any 1793, en un imprès d’incentius i compensacions pels que s’allistessin per anar a la guerra, Joan Baptista de Queralt es titula, sumat al reguitzell de títols que posseeix, senyor útil i propietari de l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt;235 domini útil que reitera, l’any 1802, a l’imprès d’elecció i no-menament de regidors dels ajuntaments de les poblacions del comtat de Santa Coloma.236

Si hem de fer cas d’aquest qualificatiu de domini útil sobre l’escrivania, qui és el posseïdor del domini directe o eminent? A l’inici d’aquest apartat es parla de la propietat que la canò-nica de Santa Maria de Solsona tenia sobre l’església de Santa Coloma de Queralt al segle XII, que, com he exposat, potser encara retreu al segle XVI. Però l’Arxiu Diocesà de Solsona no conserva documentació que pugui relacionar aquesta possessió i el dret de presentació de rector del qual gaudia la canònica en cap nivell de domini sobre l’escrivania pública colomina. Seria la rectoria de Santa Coloma qui tindria aquest domini directe? La documentació que he tingut a l’abast no ho permet contestar. Es pot pensar en la coexistència de dues escrivanies: una de pública inherent a l’església parroquial i vinculada al rector com a senyor de la notaria, en la línia que apunta Ra-fael Conde i que, en el cas de Santa Coloma, és plausible;237 i una altra vinculada als senyors jurisdiccionals, la qual, d’acord

233. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els notaris de Santa Coloma de Que-ralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit., p. 145 i 147, identifica tres notaris de cognom Clericó: Pere (1445-1461), Berenguer (1467-1483) i Ramon Berenguer (1488); el cognom Alberní només el tindria un sol notari, Montserrat (1582-1594).

234. BC, Queralt 6/10, s. f.235. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 27, núm. 39.236. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 27, núm. 4.237. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «El pas de l’escrivà al notari», cit.,

p. 452-454.


amb les nòtules, no gaudiria del destret. Res d’això, l’explicació és més senzilla. El problema rau en la convergència en un sol notari del servei de l’escrivania pública de la vila, servida per diversos fedataris alhora, i del de l’escrivania de la cúria se-nyorial que, a partir de 1599, esdevé cúria comtal.238

Un exemple ben il·lustratiu d’aquesta duplicitat efectiva d’escrivans i d’escrivanies el trobem en la concessió de la notaria de la cort comtal a favor de Teodor Roca, que es fa en forma de quasi emfiteusi. El 9 d’octubre de 1696, Andreu de Queralt, comte de Santa Coloma, estableix a Teodor Roca, alhora notari públic de la mateixa vila de Santa Coloma, i als seus, a perpetuïtat, la cúria o escrivania de la batllia general de la vila i terme de Santa Coloma i de tot el comtat i ba-ronia de Queralt: vila i terme de Santa Coloma, lloc i terme de Queralt i Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Santa Fe de Montfred, Rauric, Mont-roig, Bellver, i la cúria o escrivania de les jurisdiccions criminals dels llocs i termes de Figuerola, Sant Gallard i Torredembarra, al bisbat de Vic. L’establiment està subjecte a un cens anual de 25 lliures. L’acte és rebut en poder de Francesc Roset, prevere, beneficiat de l’església parroquial de Santa Coloma, que, per autoritat apostòlica i ordinària, és notari públic de la vila de Santa Coloma de Queralt i regeix l’escrivania pública i comuna de la vila per al reverend Col·legi de Preveres i Comunitat de l’església parroquial, rector i notari.239

Uns anys més tard, Carles Roca, notari públic de Santa Co-loma de Queralt, descendent de Teodor Roca, i Joan de Queralt, comte de Santa Coloma, han d’arribar a una concòrdia sobre l’establiment fet l’any 1696. L’actualització del cens per raó de l’establiment de l’escrivania de la cort comtal acaba en plet. Amb la concòrdia, Carles Roca restitueix i retorna al comte el domini útil i la possessió de les escrivanies o cúries establertes, amb totes les escriptures. Aleshores, el comte nomena de bell nou Carles Roca notari de la cúria i li promet la retribució de 80 lliures per Nadal, mentre regenti la cúria; quan ja no hi roman-gui al capdavant, mentre visqui ell, la muller o el sobrevivent, els pagarà 250 lliures anuals. La concòrdia es troba en poder de Joan Olsina, notari de Barcelona, el 12 de maig de 1750.240

238. ACA, Cancelleria Reial, registre 4883, fols. 67v-69r.239. BC, Arx. 704 [olim Arch. 7102/42].240. AHCM, registre 1.5, fols. 38v-39r.


Els notaris públics laics que serveixen la notaria rectoral són els que podrem trobar exercint de notaris de la cúria senyorial, sobretot a partir de la unió de la rectoria i de la Comunitat de Preveres entre 1560 i 1564. Però no de forma exclusiva, ni és una situació nova. Bernat de Montanyola, del segle XIV, un dels notaris dels quals la comunitat de capellans reclama els instruments, es titula notari públic per autoritat reial per tota la terra i domini del rei d’Aragó en un document de vers 1350; regiria l’escrivania del rector, i, el 1345, el trobem al capdavant de l’escrivania de la cort.241 A més, els notaris de la cúria, a partir de l’establiment a perpetuïtat a favor de Teodor Roca i els seus descendents, subestabliran l’escrivania sempre que els convingui.242

Els nombrosos plets que se succeeixen al llarg dels segles XVII i XVIII243 entre els senyors i la vila —el comú—, habitualment per temes econòmics —tributs, quèstia, emoluments del mer-cat—, que uns pretenen cobrar i els altres estalviar, però també per temes del govern de la universitat —reunió, composició i elecció del consell dels divuit—, o per la notaria, obliguen les parts a remoure nombrosos documents d’arxiu per donar suport a llurs pretensions. Aquesta activitat permet fer palesa la coexistència de dos arxius, clarament diferenciats, dins de la població de Santa Coloma de Queralt: el de la rectoria/Co-munitat de Preveres, d’una banda, i el de la cúria senyorial/comtal, de l’altra, situat al castell.244 Alhora, es posa de manifest que ambdós arxius contenen llibres i documentació notarial extrajudicial. L’escrivania del castell concentraria els llibres de l’escrivania de la cúria als quals se sumarien llibres comuns, propis de la notaria pública rectoral, d’aquells fedataris que haguessin servit ambdues escrivanies.

241. BC, Arx. 784 [olim Arch. 7557]. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55d. Vegeu, també, nota 230.

242. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55c, on Carles Roca estableix l’escrivania de la cort a Anton Valls.

243. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55a, fol. 5v; íd. lligall 28, núm. 10. ACA, Reial Audiència, Plets Civils, 11449 i 12942; íd. Reial Audiència, Conclusions Civils, 115, fol. 28, i 116, fol. 141. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 358-360.

244. No serien aquests els únics llocs de Santa Coloma on hi hauria arxiu. La resta d’institucions eclesiàstiques de la vila tindrien el seu. És el cas del convent de la Mercè, arxiu al qual també recorren per a trobar documentació il·lustrativa. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 26, núm. 10.


Les relacions o llistes de documents, els aranzels, que els notaris retreuen per a la seva utilitat en els plets, informen, de vegades, d’on són els llibres d’un determinat notari i de com s’organitzen en l’espai de l’arxiu.245 I, pel cas de l’arxiu del castell, els notaris públics que certifiquen pel senyor tenen especial interès per indicar que les escriptures es troben «cus-todiadas en la escribania que lo Il·lustre y Egregi Senyor Comte de Santa Coloma y Marqués de Besora té pròpias en son castell de la vila de Santa Coloma de Queralt, de la que és Dueño Jurisdiccional».246

En temps del notari Francesc Prat i Saboia, el 6 d’agost de 1796, es fa un inventari de les escriptures de l’escrivania del comte instal·lada al castell.247 La relació dels fedataris, públics, està afectada pels anys en què es materialitza la unió de la rectoria amb la Comunitat de Preveres de l’església parroquial, perquè no es consigna cap notari anterior al període del plet d’unió. No s’oblida, el notari Prat, d’informar que també hi ha processos de la cort del comte, amb la qual cosa expressa que hi ha o hi pot haver escriptures extrajudicials. El gruix de la documentació, que cal suposar en llibre, es localitza en nou armaris que contenen instruments d’un nombre determinat de notaris dels quals dóna els anys que abasta la documentació de cadascun:248

245. A principis del segle XVII, l’escrivania de la comunitat conserva, per exemple, «lo manual del any 1277 [amb] actes de la casa de Queralt y de Timor de poca importancia», «lo manual del any 1283» de Bernat Botí, el de 1293 del mateix notari, o «un manual molt vell» de l’any 1292. BC, Queralt 6/1, fols. 27r-31r. L’any 1779 hi ha documents de Mateu de Puigesteve, de 1434 i de 1473, que són a l’es-crivania de la comunitat, en canvi, les escriptures de Montserrat Alberní, a partir de 1569, són a l’armari 1 «y en las dos postadas més altas» de l’escrivania del castell. Les de Francesc Joan Roca també són a l’armari 1, però «en las dos postadas més baixas»; a l’armari 3 hi ha les de Teodor Roca i a l’armari 4 les de Carles Roca. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55a.

246. AHCM, Registre 1.5, fols. 32r-v. Altres vegades són menys explícits, com a BC, Queralt 6/10, on només es fa indicació que les còpies i extractes dels documents es troben «en este Archivo», «el Archivo», «el Archivo de S. E.», «este Archivo de S. E.» De tota manera, la data final d’aquestes darreres relacions, 22 de novembre de 1837, em fa posar en dubte si tot el que esmenta es troba a Santa Coloma o es reparteix amb Barcelona, pel trasllat de documentació notarial que es produeix amb posterioritat a 1824.

247. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 26, núm. 6.248. Assenyalo els anys extrems tal com apareixen a l’inventari. Això posa

de manifest importants divergències amb els anys que Porta dóna pels mateixos escrivans, la qual cosa pot informar de possibles pèrdues en les sèries que avui es conserven. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els notaris de Santa Coloma de Queralt (se-gles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit., p. 146-148.


Jeroni Rua 1540-1564Montserrat Alberní 1566-1587Miquel Ortells 1577-1593Joan Roca 1589-1639Pere Pau Alaix 1614-1654Francesc Joan Roca 1619-1642Narcís Gimbernat 1643-1669Josep Tinxó 1665-1669Josep Roca 1667-1684Francesc Camps 1669-1684Francesc Busquets 1678-1728Teodor Roca 1685-1715Joan Roca (menor) 1697-1703Carles Roca249 1725-1784

Al segle XIX, s’elabora un Inventario de los protocolos y escrituras de la Escribanía y Notaría de Santa Coloma250 que afegeix al títol: «colocación de los 800 volúmenes de registros de la curia y manuales, protocolos y borradores de escrituras de la notaría de S. E. en el condado y villa de Santa Coloma, clasifica-dos los primeros por orden cronológico y los demás sin separarse de él, por notarios, con expresión de los años que abraza cada libro, su clase, número actual y el que tenían en la colocación interina que se les dió cuando los trageron de Santa Coloma.» Informa d’una instal·lació en quatre prestatgeries que inclouen trenta divisions, disposició que supera una d’anterior, provi-sional. Informa, també, d’un nombre considerable de volums, vuit-cents, llibres i altra documentació que obren un ventall cronològic amplíssim que s’inicia amb llibres de cort de 1321 i acaba amb manuals notarials de 1824, quantitat i amplitud en la qual es contenen diversos centenars de llibres de l’escrivania pública. A més, hi ha hagut un trasllat des de Santa Coloma —on hi hauria la instal·lació provisional que diu— posterior a aquest any i probablement cap a Barcelona, on actua Jaume de Morelló, arxiver de la casa i estats de Catalunya del comte

249. L’inventari assenyala que és notari públic per autoritat reial.250. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55d. Dóna

la sensació que s’aprofita un inventari anterior, fet en temps del notari Carles Roca. Vegeu ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55c.


de Santa Coloma i de Cifuentes.251 El primer notari del qual es fa esment a l’inventari és Bernat de Montanyola per un llibre de cort de 1345.

Aquestes referències, corresponents al segle XIX, amb una darrera relació de documents que acaba el 22 de novembre de 1837, posen el discurs en relació directa amb les noves disposicions que aprofundeixen en l’abolició de les senyories i de les seves prestacions, per Decret de 3 de maig de 1823, que l’aleshores recent Llei de 23-26 d’agost de 1837 modifica.252 També són els anys de la desamortització de Mendizábal i de la intervenció de la família Safont en els afers del comte de Santa Coloma.253

Els Safont havien establert un fort lligam amb Juan Bau-tista María de Queralt y Silva, comte de Santa Coloma, amb el nomenament de Jaume Safont i Lluch com a administrador dels seus béns a Catalunya. Al darrere, però, hi havia el seu germà gran, Josep, l’artífex de la relació que acabarà en dependència econòmica. El 3 de juliol de 1837 el comte conferia a Jaume Safont poders per a fer i desfer el que convingués amb rela-ció als béns existents a Catalunya.254 A partir de 1839, Josep Safont es convertiria en el principal creditor del comte, en fer-se càrrec dels deutes contrets pel senyor de Santa Coloma amb diversos creditors.255

251. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 26, núm. 18, en un document datat a Barcelona el 26 de maig de 1827.

252. Enciclopedia jurídica española, vol. XXVIII. Barcelona: Francisco Seix Editor, p. 517-520. La Real Cédula de 25 de febrer de 1805 ja havia incorporat a la Corona les senyories jurisdiccionals de Mitres i altres dignitats eclesiàstiques. Després, a les Corts de Cadis, per decret de 6 d’agost de 1811, es van incorporar a l’Estat la resta de les senyories jurisdiccionals, es van abolir els dictats de vassall i vassallatge, les prestacions, tant reals com personals, que tenien l’origen en títols jurisdiccionals, i, també, els privilegis exclusius, privatius i prohibitius; el nomena-ment d’agutzils i funcionaris públics s’haurà de fer seguint la fórmula dels pobles que pertanyen al senyoriu del rei; això no obstant, les senyories s’havien extingit el 1808, amb la invasió napoleònica. Enciclopedia jurídica española, vol. XXVIII, cit., p. 516-517. Vegeu un exemple de la successió dels esdeveniments a Josep M. PONS I GURI, «Les acaballes de les senyories jurisdiccionals en un racó de món de la Marina de la Selva», dins: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, IV, cit., p. 347-399.

253. Rosa CONGOST, «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la revolució liberal», dins: Recerques. Història, Economia, Cultura (Barcelona: Curial edicions catalanes), 22, 1989, p. 83-92.

254. Rosa CONGOST, «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la re-volució liberal», cit., p. 83, nota 8.

255. Rosa CONGOST, «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la re-volució liberal», cit., p. 88.


Entre 1842 i 1843 el comte de Santa Coloma ven una part important del seu patrimoni. Josep Safont i Lluch n’és l’únic comprador. Són vendes que afecten béns desvinculats situats en diverses poblacions de Catalunya, de les quals sempre que-da exclòs el castell-palau de Santa Coloma de Queralt. Safont no pagava amb diners el valor de les terres que adquiria, sinó que era el comte qui, d’aquesta manera, satisfeia els deutes adquirits amb Safont.256

Però el que aquí m’interessa destacar és la venda que es fa l’1 de maig de 1843: Escritura de venta de diferentes estados, señoríos y derechos sitos en el Principado de Cataluña, perte-necientes al Excelentísimo Sr. Conde de Santa Coloma [Juan Bautista María de Queralt y Silva], otorgada por éste y su hijo primogénito el Excelentísimo Sr. Marqués de Vallehermoso [Juan Bautista de Queralt] a favor del Sr. D. José Safont, vecinos to-dos de esta corte [Madrid].257 L’instrument notarial, quan tracta de la venda dels vells drets senyorials, en desús i abolits, que el comte havia percebut, no deixa, òbviament, res per aclarir: «Item, en atención a que los diezmos están suprimidos y

abolidos algunos de los derechos y rentas arriba mencionados, se entiende vendido, en lugar de los diezmos, el derecho a la indemnización que por ellos conceda el gobierno, a cuyo fin el citado Excelentísimo señor comparenciente renuncia a favor del propio Sr. Safont el espediente y el resultado del espediente que en nombre de dicho Excelentísimo Señor se presentó al Gobierno para la indicada indemnización.»258

L’exposició dels motius que porten a la venda són ben eloqüents de la situació en què es troben: «Que en los años aciagos de la guerra civil,259 en que por los

estragos mismos que la eran consiguientes y aún también por

256. La compravenda formalitzada el 12 de maig de 1842, per exemple, és de «Todas las fincas de todas clases, campos, bosques, molinos, viñas, huertas, etc. correspondientes al condado de Santa Coloma y los castillos que le pertenecían en diferentes términos de poblaciones en las provincias de Barcelona, Tarragona y Lérida, con la sola excepción del palacio de la villa de Santa Coloma», pel preu de 606.647 rals i 14 maravedisos. Vegeu, sobre l’estratègia de Safont, Rosa CONGOST, «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la revolució liberal», cit., p. 86, nota 9.

257. Archivo Histórico de Protocolos de Madrid, des d’ara, AHPM, notari Mariano Fernández del Canto, tom 25143, fols. 282r-392bisv.

258. AHPM, Mariano Fernández del Canto, tom 25143, fols. 295v-296r.259. S’està referint, amb tota seguretat, a la primera guerra Carlina, de

1833-1839.


disposiciones superiores, disminuyeron y debieran disminuir los productos de sus rentas, al paso que los matrimonios de sus hijas y hermanas respectivas y otras circunstancias especiales les precisaron a imprevistos e irregulares desembol-sos, aumentando por lo mismo sus ordinarias atenciones, a las que no se podía hacer frente sin valerse del buen crédito que en todos tiempos las casas de SSEE han merecido por su bien conocida buena fe. Se hizo indispensable la creación de diferentes obligaciones por el Excelentísimo Señor Conde de Santa Coloma, que garantió S. E. el Señor Marqués de Vallehermoso, cuya estinción hacen necesaria la delicadeza y justificación misma de SSEE, pues que si por algunas, aunque vencidas, no se les ha apremiado al pago por ob-sequio y pura atención a sus personas, en otras, que no han vencido aún, como que al contraerse atendieran más D. José Safont y D. Miguel Safont a la amistad que con SSEE les unía que al aumento de sus intereses, señalando un plazo largo a la generosidad del préstamo, creen ambos señores conde y marqués que deben corresponder a tanta deferencia, satisfaciendo sus obligaciones que, en efecto, se cancelan con la presente escritura sin esperar el vencimiento del plazo…»260

Els deutes havien estat contrets entre el 26 de juliol de 1842 i el 9 de maig de 1843, afectant diversos creditors, amb una suma que pujava 348.499 rals i 54 maravedisos.261 La venda era en pur, lliure i franc alou a favor de Josep Safont.

Pel que fa a Santa Coloma de Queralt, afectaba «la baronía o señorío de la villa y término de Santa Coloma de Queralt, con la castellanía, la cuadra de Colomers i la escribanía de la misma villa de Santa Coloma», tal com si Safont s’hagués de convertir en senyor útil de la notaria. Com altres vegades, quedava exclòs de la venda «la casa castillo que el Excelentísimo Señor vendedor

260. AHPM, Mariano Fernández del Canto, tom 25143, fols. 283v-284v.261. L’alienació de finques hipotecades per seguretat dels préstecs afectaven

una breu relació de creditors, encapçalats per Josep i Miquel Safont i Lluch, amb les quantitats més voluminoses, als quals s’afegien Jeroni Juncadella, Gaietà Roviral-ta, Josep M. Òdena i Josep Mas i Vila. AHPM, Mariano Fernández del Canto, tom 25143, fols. 285v-287v. Miquel Safont era el petit dels tres germans Safont, després de Josep i de Jaume. Mort Josep, sense descendència directa, l’any 1861, Jaume fou el seu hereu; i, mort aquest en les mateixes cirscumstàncies, Miquel acabaria essent l’hereu dels béns familiars. J. M. RAMON DE SAN-PEDRO, «Els Safont», dins: Ausa (Vic: Patronat d’Estudis Osonencs), vol. 2, núm. 17, 1956, p. 311-319.


tiene y posee en la villa de Santa Coloma de Queralt».262 En què consistia la venda de l’escrivania? «Item, la Escribanía de la misma villa de Santa Coloma

de Queralt, juntamente con todos los manuales, protocolos, vademecums, escrituras originales y no originales así de contratos como de últimas voluntades, que pertenecieron a diferentes notarios de Santa Coloma de Queralt y de cual-quier otra población de Cataluña y en el día posee, por sus justos y legítimos títulos, el Excelentísimo Señor vendedor, ya se hallen dichos documentos en la ciudad de Barcelona ya en Santa Coloma ya en cualquier otro punto.»263

Es confirma, doncs, la divisió física de l’arxiu notarial del que fins pocs anys abans s’havia mantingut al castell de Santa Coloma.

La compravenda inicia un nou període de plets, habitual-ment pel pagament de censos feudals, que seguiran ara la via del dret civil si provenen de contractes particulars, altrament, els que havien de pagar es negaven a fer-ho invocant la legislació vigent aleshores. Abans havien estat entre la vila i els Queralt, ara ho seran entre la vila i els Safont,264 bé que a aquesta família no els vindrà pas de nou, perquè quan Jaume Safont havia estat administrador del comte ja havia actuat en aquest sentit. Ara, amb la propietat de Josep Safont, el seu germà Jaume seguirà donant la cara pel titular dels béns.

El 21 de maig de 1859, Albert Oromí i Torrent rep el no-menament d’escrivano de número de Santa Coloma de Queralt de sa Majestat.265 Ben aviat s’adona de quina és la situació de la notaria colomina. Just un mes després del nomenament, adreça una carta a Jaume Safont oferint-li els seus serveis des de la vila. S’ha informat de l’estat dels protocols dels seus antecessors i, com que sap que Safont en té, li ofereix custodiar-los, la qual cosa afavoriria la seva feina. La notaria correria amb totes les despeses de trasllat i d’instal·lació, i acaba dient Oromí: «Nada

262. AHPM, Mariano Fernández del Canto, tom 25143, fols. 287v i 290v.263. AHPM, Mariano Fernández del Canto, tom 25143, fol. 297v.264. Arxiu Municipal de Santa Coloma de Queralt, des d’ara AMSCQ, Registre

núm. 6, fols. 11r, 16r i 22r-v.265. El secretari de la corporació municipal de Santa Coloma llegeix el

nomenament en una sessió extraordinària celebrada el 14 de juny de 1859, i les formalitats que l’acompanyen, que el consistori accepta complir. AMSCQ, registre núm. 6, fol. 14v.


quiero para mi: el producto íntegro que ofrezcan los protocolos pertenecientes a V. será suyo, yo me ofrezco darle cuanto de ellos tan ciscunstanciada como pueda apetecer».266

Safont el contesta amb prestesa el 28 de juny. Li diu que de fa molts anys el notari de Barcelona Joan Llopart és l’encarregat dels protocols als quals es refereix i que, per tant, no li és possible accedir als seus desitjos. De tota manera, si per qualsevol circumstància hagués d’encarregar els protocols a un altre notari el tindrà en compte.267

La presència d’un notari a la població i l’oferiment que adreça a Safont, esperona el consistori per formalitzar la re-clamació dels llibres notarials, els llibres que el comte s’havia emportat de la vila entre 1824 i 1837. No es tracta ara de reclamar cap possessió, perquè no corresponia pas a la corpo-ració fer-ho, sinó perquè novament es comptava amb notaria pública regida per un escrivano de número. L’alcalde, en la seva intervenció davant del consistori l’11 de setembre de 1859, relaciona els noms dels fedataris els llibres dels quals estan afectats per la demanda. Paradoxalment, són els mateixos que el notari Prat i Saboia esmenta en l’inventari que elabora l’any 1796 de les escriptures dels notaris que són a l’escrivania del comte instal·lada al castell de Santa Coloma. Només afegeixen les del notari Antoni Valls (1764-1786) i els llibres del propi notari Prat (1787-1808).268 Ara sabem quins són els llibres que, al segle XIX, s’havien traslladat a Barcelona.

Tots aquests llibres, aleshores, els tenia el successor del comte, Jaume Safont, veí de Barcelona, gestionats pel notari Llopart i per Francesc Llopis, advocat de Tarragona, el qual posseeix protocols del notari Jacint Puig (1753-1755).269 Aquesta

266. Carta de 23 de juny de 1859. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55e.

267. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55e. El notari Joan Llopart s’ha documentat exercint a Barcelona entre 1845 i 1867. Vegeu José M.ª MADURELL MARIMÓN, Índice cronológico alfabético, vol. III. Barcelona: Co-legio Notarial de Barcelona. Archivo General de Protocolos de Barcelona. Sección Histórica, 1959, p. 339.

268. Del conjunt de notaris i dels anys extrems de la seva actuació, només hi ha una petita divergència cronològica respecte de la relació de 1796, que afecta el notari Josep Tinxó, el qual se situa ara entre 1655 i 1669. ACA, Diversos, Patri-monials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55e.

269. Segons la cronologia que li dóna Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els no-taris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit., p. 148. Els tres manuals d’aquest notari es conserven


dispersió entre Barcelona i Tarragona fa que el notari Puig no surti en totes les relacions de llibres que es reclamen, fins al punt que quan surt, per evitar sorpreses i perquè s’hi vegin compresos, afegeixen tot seguit del nom «y demás que tal vez puedan tener».270

L’alcalde argumenta la reclamació perquè aquests llibres es conservin a Santa Coloma fent palès que contenen la fortuna d’un gran nombre de famílies de la vila i de la comarca, i el perjudici que la seva manca els crea. A més, retreu les lleis 10 i 11 del títol 23 de la Novísima Recopilación de las Leyes de España, l’observança de les quals es conté a la Reial Ordre de 22 de maig de 1851, per les quals els protocols dels escrivans morts han de passar als successors en l’ofici. Atès que Santa Coloma compta amb escrivà numerari és del tot procedent re-clamar els llibres, perquè siguin dipositats en poder del notari Oromí, l’única persona competent per custodiar-los. La reclamació, amb l’aprovació unànime dels membres del consistori, s’adreça al jutge de Primera Instància de Montblanc,271 la qual seguirà el procediment amb la formació d’un expedient governatiu, durant la tardor d’aquell mateix any, a instància de l’alcalde.

El 31 d’octubre de 1859, el jutge de Montblanc s’adreça al jutge de torn de Barcelona, el qual, l’endemà mateix, dicta una providència en què mana la restitució dels llibres.

Safont, a través del seu procurador, Josep Gay, la recorre el 23 de novembre de 1859. Safont es queixa per l’expedient governatiu que s’ha instruït; que no s’hagi seguit un procediment ordinari. Al·lega que els protocols que l’Ajuntament de Santa Coloma reclama són de la seva propietat i que estan en mans d’un notari públic de Barcelona. Retreu que l’Ajuntament es fonamenti en lleis de la Novísima Recopilación, les quals no són

avui a l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera. Íd., p. 148, nota 63. Vegeu, també, DD. AA., Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya (Textos, 5), 2005, p. 216.

270. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55e.271. AMSCQ, Registre núm. 6, fols. 23r-v, de la sessió d’11 de setembre de

1859, i fols. 24r-v, corresponent a la sessió de 25 de setembre del mateix any. El llibre d’actes de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt de l’any 1860 no dóna més informació sobre aquest plet. Altrament, no es conserven els dels anys subsegüents. En un altre llibre, identificat amb la signatura arxivística 771, que conté actes de 1856 a 1883, tampoc no hi he localitzat cap notícia. Vegeu, també, ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55e.


aplicables en l’esta actual de les coses,272 perquè les escrivanies no «tienen sucesores en su oficio, no hay plaças numeradas ni los Ayuntamientos tienen archivos donde custodiar los protocolos y escrituras de los notarios que fallecen». Catalunya, argumenta, es regeix per lleis i costums especials on, en el cas de mort del notari, s’assenyalen deu dies per a determinar qui es que-da amb els llibres del finat.273 A més, el fet que els protocols estiguin a les mans d’un notari de Barcelona no és una cir-cumstància única ni aïllada; n’hi ha d’altres com ell, que fins i tot posseeixen llibres que no han estat lliurats a cap notari. Tot i que els propietaris dels protocols o bé els notaris no els conservin en bon estat, amb els ajuntaments s’haurien malmès encara més «en medio de los transtornos que hemos pasado».274 Suplica que es deixi sense efecte la providència del dia 1 de novembre de 1859, que l’obliga a lliurar els protocols.

El dictamen fiscal de 21 de desembre de 1859 recorda que la Reial Ordre de 21 de maig de 1851 mana l’exacte com-pliment de les lleis de la Novísima Recopilación en les quals recolza la posició de l’Ajuntament, i que no es pot accedir al que sol·licita Safont en un escrit de 20 de novembre. No he trobat aquest escrit en l’expedient governatiu, però el dictamen fiscal ens orienta pel que fa al seu contingut, perquè «aunque fuese cierto lo que se supone sobre el señorío de la villa de San-

272. Les lleis 10 i 11 contingudes al llibre X, títol XXIII de la Novísima Recopilación de las Leyes de España són, respectivament, del temps de Ferran I i Isabel I, de 12 de juliol de 1502, i de Felip III, de 1603.

273. L’al·legació remet, textualment, a la «llei única, tit. 4, llibre 4», que cal entendre de les Constitucions de Catalunya. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55e. Efectivament, a la cort de Barcelona de 1520, plau al rei Carles I, «statuir y ordenar que, morint algun notari en qualsevol loc reyal del Principat de Cathalunya y comtats de Rosselló y Cerdanya, aprés de haver feta la novena, los rectors ab altres notaris del col·legi, hahont haurà col·legi de notaris, e, hahont no·n haurà, los regidors de la universitat, prengan ab inventari las scripturas del notari mort e altras que tingués, y que las comanen a un notari a beneplàcit del hereu del quondam notari. E los qui vuy tenen scripturas de notaris morts, dins mig any las hajan de vendre, o donar-las, o posar-las en mans de un notari de bona fama (…) y vida (…). No entenem, emperò, ésser (…) entesas las scrivanias privilegiadas o forçadas (…)». Vegeu Constitvtions y altres drets de Cathalvnya, vol. I, llib. IV, tít. XIV, llei única, corresponent al capítol de cort núm. X. La remissió a aquesta norma que fa Gay és parcial i interessada, perquè la situació no s’ajusta a la literalitat del seu contingut.

274. Es fa difícil dir si els trastorns als quals es refereix el document són els de la segona guerra Carlina o guerra dels Matiners, de 1846 a 1849, o, més proba-blement, està pensant en els pronunciaments, alçaments populars i altres aldarulls que es produeixen entre 1854 i 1856.


ta Coloma a favor del Sr. Conde de la misma, así como lo es que la escribanía de aquella villa se ha provisto libremente por la Corona, siempre habría de cumplirse lo dispuesto en dichas leyes en cuanto a depositar los protocolos en poder del escriba-no nombrado para dicha villa sin perjuicio del derecho que los sucesores particulares de los escribanos anteriores puedan tener a la participación de los derechos que produzcan los protocolos, sobre lo qual pueden los interesados celebrar convenio de modo que les parezca pero sin que la falta de avenencia pueda paralizar el acto mandado por las leyes de poner en poder del escribano de Santa Coloma los protocolos de que se trata».275

Una nova providència de 23 de desembre de 1859 es referma en el contingut de la de l’1 de novembre. Safont les apel·la quatre dies més tard i, ara sí, són admeses el 2 de ge-ner de 1860. Un nou dictamen fiscal de 30 de gener de 1860 mana que s’escolti Jaume Safont abans de resoldre l’expedient. El 14 de febrer de 1860 es nomena un magistrat ponent, però el resum de l’expedient no conserva cap més document ni la corresponent resolució. En un annex que l’acompanya es fa esment d’una sèrie de documents de notaris de Santa Coloma, dels segles XIV al XVII, dels quals diu que són «actes enviats a Barcelona», probablement perquè són constitutius de prova. En-tre els notaris dels quals s’aporten documents n’hi ha diversos del segle XVI fins ara desconeguts.276

Tot es desenvolupa ben poc abans de la Llei sobre la cons-titució del Notariat de 28 de maig de 1862. A partir d’aquell moment, els protocols seran propietat de l’Estat i de cap ma-nera, llevat de casos de força major o per a traslladar-los a l’arxiu que correspongui, cap llibre ni escriptura matriu podrà sortir de la notaria; els dipòsits d’escriptures públiques que, en aquell moment, les tinguin particulars, passaran a l’arxiu de les notaries que el Govern determini, prèvies les formalitats i les indemnitzacions que procedeixin; tots els oficis de fe pública alienats seran reincorporats a l’Estat, prèvia indemnització, i

275. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55f.276. Els seus noms no surten en la relació de Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els

notaris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit. p. 146-147, corresponent al segle XVI, bé que assenyala un nombre indeterminat de llibres anònims de 1522 a 1590. Aquests notaris, que engrosseixen la llista dels fedataris colomins, són: Lluís Noet, Simó Porta, Jaume Pons i Joan Pedrol.


aquells amos d’oficis alienats que renunciïn a la indemnització podran, per una sola vegada, presentar persones que reunexin tots el requisits que mana la llei per a les notaries dels pobles o districtes en els quals, aquestes notaries, substitueixin els oficis suprimits.277 La concentració i conservació actual de la major part dels llibres notarials de Santa Coloma de Queralt, fa pensar que es va aplicar l’articulat de la llei si, prèviament, no es va resoldre l’expedient governatiu a favor de l’Ajuntament i, consegüentment, s’aplicà la seva resolució.

Els escrivans de l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt a l’edat mitjana

La tradició de clergues i preveres de Santa Coloma que saben escriure i que redacten documents privats, o hi participen com a testimonis, és antiga. He volgut espigolar-ne les referències que els documents que he tingut a l’abast m’han ofert, amb l’objectiu d’aproximar el moment en què aquest religiós deixa de ser un simple scriptor i exerceix com a scriptor publicus. No envà hi ha una dificultat inicial clara: la que deriva de l’ambigüitat informativa continguda en els escatocols, en cas que continguin informació susceptible de ser valorada. Són un bon nombre els clergues, diaques i preveres que escriuen docu-ments en què participen personatges de la baronia de Queralt, o els propis senyors jurisdiccionals, que afecten béns immobles situats al terme de Santa Coloma, els quals no aclareixen a quina església pertanyen.278 Per tant, la selecció que n’he fet,

277. Vegeu, sobre aquests extrems, els articles 32, 36 i les disposicions transitòries segona, tercera i sisena de l’esmentada llei.

278. És el cas, per exemple, del prevere Berenguer, que, si es tracta del mateix personatge, clou dos documents, de 22 d’abril de 1189 i 11 de juny de 1201, respectivament. El primer, és un esponsalici que es constitueix sobre béns del terme del castell de Figuerola, avui a les Piles de Gaià al límit amb Santa Coloma, on s’esmenten afrontacions completament colomines; «Berengarius, huc rogatus, presbiter, scripsit et hic (senyal) signo impressit». BC, Arx. 780 [olim Arch. 7510]. El segon, és una concòrdia celebrada entre Sibil·la de Queralt i Santes Creus amb relació als béns immobles que Adalbert de Queralt, pare de Sibil·la, havia donat al monestir; «Berengarius, presbiter, qui hoc scripsit iussione istorum predictum + die et anno quo supra». Joan PAPELL I TARDIU, Diplomatari del monestir de Santa Maria de San-tes Creus (975-1225), vol. II. Barcelona: Fundació Noguera (col·lecció Diplomataris, 36), 2005, doc. 422, p. 609-611. Al segle XIII, un escrivent anomenat Virgili escriu la compravenda del castell de Queralt, atorgada per Berenguer de Queralt a favor d’Arnau de Timor. Sense anomenar-se de cap manera especial, diu que «hoc scripsit


és la d’aquells dels quals hi ha prou informació a l’instrument per a poder-los relacionar amb l’església colomina.

La primera notícia en aquest sentit data del 20 de juliol de 1087. Es tracta del pacte que celebren Ramon Adalbert i Berenguer Guillem, pel qual acorden els serveis que el primer prestarà al segon en qualitat de castlà de Santa Coloma. La convinença es fa «intus ecclesiam Sancte Columbe». Berenguer Guillem és qui mana escriure la carta a «Arnallus, clericus, qui hoc scripsit et sub SSS die et anno quod supra».279 El fet que l’acte es faci dins de la pròpia església colomina i que l’escrivent sigui un clergue, planteja una possibilitat clara de relació.

On no hi ha cap mena de dubte és en l’exemple següent. Es tracta d’una donació que es formalitza el 3 de febrer de 1133 a Santa Coloma mateix i que es troba a les mans de «S (sic) capellanus» de Santa Coloma. La lectura de la lletra inicial no és del tot bona, per tractar-se d’una còpia del segle XVII en la qual el copista devia dibuixar més que no pas transcriure; en tot cas, aquest capellà de Santa Coloma haurà estat l’escrivent de la carta de donació.280

Al cap de pocs anys, en el testament de Pere de Queralt atorgat en fer-se monjo de Poblet, datat el 3 de març de 1167, es fa esment d’un prevere de Santa Coloma anomenat Bonet. El document és interessant per les deixes que afecten Santa Coloma, el castell i la castellania, i perquè entre el que reben les institucions eclesiàstiques hi ha la meitat de les collites que el testador rep a Santa Coloma, les quals dóna a l’arquebisbe

in Cheralt». Tot i que el castell de Santa Coloma s’anomena de Santa Coloma o de Queralt d’ençà el segle XI, almenys —vegeu, per exemple, Francisco MIQUEL ROSELL, Liber Feudorum Maior, vol. I. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Cien-tíficas, 1945, docs. 273 i 274, p. 297-299—, és obvi que el de Queralt no s’anomena de Santa Coloma. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, pergamí 9, de 20 de desembre de 1213. Un altre Berenguer, ara «scolaris, qui hoc scripsit die et anno quo su(rusc)pra», signa com a tal l’esponsalici atorgat pel Bort de Timor a favor d’Elisenda, assignat sobre béns immobles situats a Santa Coloma de Queralt, el 30 de juliol de 1224. ACA, Cancelleria Reial, Pergamins de Jaume I, núm. 235. Una làpida sepulcral que havia estat trobada a la rectoria de Santa Coloma de Queralt informa de la mort de B. de Santa Eulàlia, rector de l’altar de Sant Miquel, el 20 de setembre de 1262, en aquest altar havia fet diverses fundacions adreçades als pobres. La làpida, avui perduda, va ser dibuixada per mossèn Joan Segura en data indeterminada. BC, Autògrafs Segura, ms. 2218-III, doc. 428.

279. Agustí ALTISENT, Diplomatari de Santa Maria de Poblet: anys 960-1177, vol. I. Barcelona: Abadia de Poblet – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (col·lecció Fonts i Estudis, 2), 1993, doc. 33, p. 48-49.

280. BC, Queralt, 6/1, fol. 8v, doc. 38.


de Tarragona durant un període de quatre anys a canvi de la consagració de l’església colomina. No és pas Bonet qui escriu el document, però el signa en qualitat de testimoni.281 Bonet repeteix acutació en una compravenda atorgada a favor del monestir de Poblet el 10 de maig de 1173, posant, en lloc de prevere, capellà de Santa Coloma.282

També és un capellà qui posa per escrit el testament de Ramon de Queralt de 26 d’octubre de 1229. L’exemplar que he tingut a l’abast, una còpia del segle XIX treta d’un trasllat de 7 de març de 1233, considera inintel·ligibles diverses parts de la clausura feta pel religiós: «P., capellanus, [...] his rebus precepto [...] et meum + apposui.» No puc afirmar que no tingui res a veure amb Pere Vidal, capellà de Queralt, que, el 21 d’agost de 1232, signa amb la fórmula «capellanus Cheralti, quo hoc scripsi et meum + apposuit», ni dir el contrari.283 La clausura del trasllat és completa, però els autors de les còpies del segle XIX no es posen d’acord en la lectura de la inicial del nom del capellà: «F. / Fr., capellanus Sancte Columbe hec scripsi et feci et transtuli (...) et damnavi signum meum + apposui.»284

En l’endemig, hi hauria la concessió de mercat setmanal, atribuïda a Jaume I l’any 1222 i que285 aparentment no va tenir incidència en la constitució de l’escrivania pública de Santa Coloma.

Encara no feia tres anys d’aquell trasllat de 1233 que es fa esment, per primera vegada, de l’escrivania de Santa Colo-ma de Queralt. Cal relativitzar, però, el valor d’aquesta notícia. Apareix al Compendium Rdi. Ptis. Bernardi Mallol a R. P. Joanne Salvador recollectum describens patrimonium tam honorificum quam utile Monasterii Sanctarum Crucum: cum instrumentis titulorum pro illo in agendo vel excipiendo protelando. Restitu-tum et cum additionibus illustratum. Opere R. P. Isidri Domingo Prioris, Joannis Pedret U. J. D., civis honor. Barcinonae et Joan-nis Baptistae Salvany not. Adm. Illis. Dnis. D. D. Anselmo Soler

281. Agustí ALTISENT, Diplomatari de Santa Maria de Poblet: anys 960-1177, vol. I, cit., doc. 306, p. 236-238.

282. Agustí ALTISENT, Diplomatari de Santa Maria de Poblet: anys 960-1177, vol. I, cit., doc. 458, p. 342-343.

283. Conegut per un trasllat de 9 d’agost de 1257, fet per fra Bertran Rossell. BC, Arx. 784 [olim Arch. 7556].

284. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 13.285. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 75.


Abbati caeterisque Monachis prefati Caenobii. Anno 1720. En fer esment de béns immobles situats al terme de Sant Gallard, diu: «in instrumento recepto in scribania de Sancta Coloma», el 10 de gener de 1236.286 Tenint en compte que hom dóna la informació al segle XVIII, és possible que s’estigui referint, de fet, a l’escrivania de Santa Coloma com a escrivania pública coetània, provocant un error diacrònic. De fet, l’error va més enllà. He pogut accedir a l’original d’aquest document i es tracta, en realitat, del trasllat d’un testament, el de Guillem de Malgrat, en la mateixa data i partit per ABC, escrit per Pere de Miralles diaca, per manament de Gerbert, clergue de Tous, els quals ordenen i escriuen respectivament, també, l’original. Pelegrí, capellà de Santa Coloma, signa el trasllat en qualitat de testimoni. Cap esment de l’escrivania de Santa Coloma de Queralt.287 L’error diacrònic es pot repetir uns anys més tard, ara en una compravenda atorgada per Berenguer de Montpaó a favor de Santes Creus, de béns situats, també, a Sant Gallard: «in posse scribania Sancta Coloma, 15 kal[endas] februarii 1238», és a dir, 18 de gener de 1239.288

En tot cas, ens trobem a les portes del primer document contingut al manuscrit 1285.1, de 24 de juliol de 1240, ma-nuscrit que palesa l’existència de l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt vinculada a l’església parroquial.

Reprenent, circumstancialment, el discurs amb el qual he iniciat l’apartat anterior, l’estudi de Rafael Conde sobre la titularitat de les escrivanies eclesiàstiques al segle XIII el porta a plantejar que les concessions d’escrivanies públiques a institu-cions eclesiàstiques, si hi eren, afegeixo, havien de ser anteriors a 1238, l’any de la capitulació de la ciutat de València, el 28 de setembre. Conde es pregunta si hi ha, aleshores, un canvi de perspectiva en la consideració del notariat, vist com a emanació del poder públic. M. Teresa Ferrer, aprofundint en el mateix, entén que l’organització de dos regnes acabats de conquerir,

286. Biblioteca Pública de Tarragona, des d’ara BPT, ms. 166, fol. 144r. Ve-geu, també, Eufemià FORT I COGUL, El senyoriu de Santes Creus. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972, p. 249.

287. Archivo Histórico Nacional, Clero Secular Regular, Car. 2792, N. 5. El primer esment de Pelegrí al manuscrit 1285.1 és en el document 4 de l’edició, de 30 de juliol de 1240.

288. BPT, ms. 166, fol. 144v. Vegeu, també, Eufemià FORT I COGUL, El senyoriu de Santes Creus, cit., p. 250.


Mallorca i, especialment, València, amb una ordenació molt més complexa, obligava a replantejar moltes qüestions sobre el funcionament de l’Estat. «Dins del procés de recuperació de la jurisdicció local i de les altres regalies que els reis emprengueren des del segle XIII, animats per juristes imbuïts del renaixent dret romà, no oblidaren pas el notariat, per la delicada missió pública que li era confiada», ens diu Ferrer.289 La seqüència cronològica de l’escrivania de Santa Coloma de Queralt s’adiu perfectament amb aquesta conjuntura, encara que es tracti d’una escrivania en la qual les funcions consuetudinàries dels rectors siguin a l’origen de l’extensió de la fe pública que exerciran, com ja he exposat. D’altra banda, és clar, el fracàs de l’anomenat “projec-te Besalú”, de 1281-1283, adreçat a limitar la funció notarial exercida per religiosos, pel que fa als clergues que tenien drets adquirits per ús immemorial o costum en escrivanies annexes a esglésies o altres institucions eclesiàstiques, és a dir, sense necessitat de títol constitutiu. En tot cas, ja hem vist quins van ser els seus efectes a Santa Coloma de Queralt, imperceptibles, i aquesta serà la tònica que es mantindrà.

Mossèn Joan Segura va informar que, cap a mitjan segle XIII, a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt només hi havia el rector o el seu lloctinent i dos vicaris, un per a la vila i una altre per a l’església sufragània.290 La lectura dels manuscrits 1285.1 i 1285.2 permet aprofundir-hi, alhora que les nòtules contingudes en aquests primers llibres notarials de Santa Coloma de Queralt són una font inestimable per a conèixer, alhora, els noms dels primers fedataris.

Els testaments permeten aclarir, d’antuvi, que un capellà i un prevere estan al servei de l’església parroquial colomina, els quals, genèricament, són anomenats clergues o capellans. En les deixes que reben, el capellà sempre és més afavorit que no pas el prevere, quan algun dels religiosos al seu servei són qualificats d’aquesta manera.

289. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «La titularidad de las notarías par-roquiales catalanas des de Pedro II (III) el Grande a Jaume II: del Proyecto Besalú (1281) a la Pragmática de 1302», cit., p. 33. M. Teresa FERRER I MALLOL, «L’expansió d’una regalia al començament del segle XIV: el notariat reial», dins: Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (Barcelona: Col·legi de Notaris de Barcelona), XIII, 1995, p. 55-73, en concret p. 55.

290. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 311.


En el manuscrit 1285.1 un religiós apareix sempre en una posició clarament superior a l’altre, amb independència de la manera com surti esmentat als documents. Es tracta de Pelegrí, el qual es pot relacionar amb l’església de Santa Coloma, com hem vist, d’ençà de 10 de gener de 1236 almenys. Pelegrí té una participació intensa en el conjunt de les nòtules d’aquest primer fragment de llibre notarial: quan s’escau és l’atorgant,291 rep atestacions,292 deixes testamentàries,293 el fan marmessor294 o procurador,295 compareix com a testimoni,296 sempre com a capellà o bé clergue. De vegades, és l’element de referència per a esmentar l’altre religiós de l’església parroquial, que, durant uns anys, respon a la inicial I. o J., sacerdot.297 Aquest sacerdot, vinculat, aparentment, en un sol cas, a l’església de Sant Sal-vador de Figuerola,298 respondria al cognom Mir299 i acostuma a aparèixer només en els testaments rebent una quantitat en diner.300 Altres religiosos de la dècada dels quaranta del se-gle XIII, més difícils de relacionar amb l’església parroquial de Santa Coloma, però que podrien estar vincults amb alguna de les esglésies properes, son: Llorenç, sacerdot,301 tal vegada Llo-renç de Vilagrassa, prevere;302 Guillem de Montmaneu, prevere;303 Joan Escafí, prevere,304 i Bernat, clergue, que fa de testimoni al costat de Pelegrí quan I./J. Mir ja ha desaparegut305 —tal vegada es tracti de Bernat de Llobosa, prevere.306 Pelegrí tam-bé compartirà compareixença, en qualitat de testimoni, amb:

291. Documents 143, 230, 302 i 309 de l’edició.292. Document 220 de l’edició.293. Documents 4, 31, 41, 336 i 354 de l’edició.294. Document 142 de l’edició.295. Document 183 de l’edició.296. Documents 52, 132, 136, 237, 259, 262, 324, 327, 328, 329, 367, 368,

378, 385, 386, 390, 391, 395, 397, 400, 401, 404 i 423 de l’edició.297. «I., sacer, qui cum Peregrino manet», document 4 de l’edició; «sacerdo-

tem qui manet cum Peregrino», document 17 de l’edició; «ad sacer qui manet cum Pelegrino», document 39 de l’edició.

298. Document 83 de l’edició.299. Document 62 de l’edició.300. A les referències contingudes a les notes 94, 95 i 96, afegeixo ara la

del document 31 de l’edició. 301. Documents 4, 17 i 31 de l’edició.302. Document 21 de l’edició.303. Documents 127 i 143 de l’edició.304. Document 181 de l’edició. 305. Document 262 de l’edició.306. Document 367 de l’edició.


A., que tant és clergue com prevere;307 G., clergue,308 potser el capellà d’Aguiló309 i amb Joan, prevere,310 que tal vegada es tracti de Joan Falcó.311

I és que Pelegrí és quelcom més: «Pelegrino, capellano Sancte Columbe, dominus notarie.» Surt, sense més ni més, afegit a la banda superior dreta d’una nòtula que conté una hipoteca dotal. Acabada la nòtula, afegit al peu, reitera: «capellano Sancte Columbe, dominus notarie.»312 És la primera notícia que relacio-na el religiós que estaria al capdavant de l’església parroquial de Santa Coloma amb el domini de la notaria, vers el 30 de novembre de 1241. No aclareix la qualitat del domini. Cal que ens preguntem, aleshores, si Pelegrí exercirà directament l’art de la notaria o ho farà algú altre en el seu lloc.

El 21 de novembre de 1246, Joan de Borges resol, per mitjà d’un arbitrament, l’enfrontament entre el cavaller Guillem de Figuerola i Pelegrí, rector de Santa Coloma de Queralt, per la composició que Guillem i el prevere de Sant Salvador havien acordat sobre el delme que Pere de Figuerola, pare de Guillem, havia llegat a l’església de Sant Salvador de Figuerola en el seu testament. La composició obliga a l’església de Sant Salvador a la prestació d’uns serveis determinats als quals, entén Pele-grí, no s’hi pot obligar.313 El document és partit per ABC i no apareix als libri notularum de Santa Coloma.

L’àrbitre, Joan de Borges, signa amb la seva pròpia mà i senyal: «Ego Iohannes de Borgiis subscribo et hoc meum (senyal) inpono.» Tot seguit ho fa: «Ego Guilelmus Rodlan, scolaris Sancte Columbe et scriba, qui hanc sententiam scripsi iussu Iohannis de Borgiis et eam meo sig+no corroboraui.»

El 27 de juliol de 1240, Guillem Rotllan pot aparèixer a la segona nòtula del manuscrit 1285.1, on un testimoni signa «G. escolaris». En el document de sis anys més tard, on se-gueix essent scolaris, no només és qui l’escriu, per manament de qui ha dictat la sentència, sinó que podem entendre-hi que és l’escrivà de Santa Coloma. És destacable, a més, la pode-

307. Documents 328 i 329 de l’edició.308. Document 386 de l’edició.309. Document 354 de l’edició. 310. Document 397 de l’edició.311. Document 427 de l’edició.312. Document 45 de l’edició.313. ACA, Cancelleria Reial, Pergamins de Jaume I, núm. 1063.


rosa semblança de l’escriptura del document de 1246 amb un bon nombre de nòtules contingudes al manuscrit 1285.1, que he caracteritzat com a pregòtica de tipus instrumentari en un apartat anterior. Amb el benentès que també hi ha semblança entre la lletra de Pelegrí, de la signatura del document de 1236, i la pregòtica instrumentària del manuscrit 1285.1.

És interessant avaluar quina accepció del mot scolaris podríem aplicar a Guillem Rotllan. És obvi que no ens podem apartar dels significats relacionats amb l’ensenyament, però en quin nivell? Escolar, estudiant, deixeble, membre d’una universitat en qualitat d’estudiant o professor?314 Tot i haver transcorregut sis anys entre un document i l’altre, Rotllan segueix anomenant-se escolar, i, malgrat que només apareix una vegada com a testimoni, la paleografia permet seguir-ne el rastre a l’escrivania colomina durant un bon període de temps al llarg del fragment 1285.1 malgrat la semblança amb la grafia de Pelegrí. Per això, tal vegada haguem de descartar la universitat més propera aleshores, que es troba a la llunyana Montpeller.315 El cognom Rotllan podria fer pensar que el personatge fos originari d’una regió pròxima als Pirineus, però la popularitat de la Chanson va fer difondre el nom de l’heroi per diverses contrades. Josep Hernando assenyala que, entre els recursos que tenien els es-colars o estudiants del segle XIV per pagar-se els estudis o les despeses que tenien mentre estudiaven, hi havia la possibilitat d’anar a viure amb la família del rector d’una església. Entre les diverses tasques que els tocava fer esmenta que ajudaven en el regiment de l’escrivania de l’església parroquial.316 Tal vegada Guillem Rotllan s’hagi de posar en aquest grup.

314. Josep HERNANDO I DELGADO, «L’ensenyament a Barcelona, segle XIV. Documents dels protocols notarials. Primera part: instruments notarials de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona 1350-1400, dins: Arxiu de Textos Catalans Antics» (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya), 12, 1993, p. 141-271; ÍD., «L’ensenyament a Barcelona, segle XIV. Documents dels protocols notarials, dins: Arxiu de Textos Catalans» Antics, 16, 1997, p. 131-298; Olga WEIJERS, Terminologie des universités au XIIIe siècle. Roma: Ed. dell’Ateneo (col·lecció Lessico intellettuale auropeo, XXXIX), 1987, p. 167-173.

315. A més, i sense ser determinant, perquè no és exhaustiva ni de bon tros, el seu nom no surt en la relació que dóna J. MIRET I SANS, «Escolars catalans al estudi de Bolonia en la XIIIª centúria», dins: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras (Barcelona), VIII, 1915-1916, p. 137-155.

316. Josep HERNANDO I DELGADO, «L’ensenyament a Barcelona, segle XIV. Do-cuments dels protocols notarials», cit., p. 136.


Per tant, d’una banda, tindríem Pelegrí, rector de Santa Coloma de Queralt, senyor de la notaria, i, de l’altra, Guillem Rotllan, l’escrivà. Joan de Borges, al seu torn, tindria alguna participació en l’escrivania? A banda de dictar la sentència, ajustada a l’equitat, que acabo d’esmentar, Borges havia fet, elaborat o escrit algun altre document, bé que és difícil dir quan. L’esment, de passada, surt en una nòtula de l’any 1245 i en una schedula sense data. Ambdós esments documentals fan referència al contingut d’una mateixa «carta facta a Iohanne de Borgiis», que podria tractar-se d’un arbitrament.317 Borges, persona laica, també havia estat el dipositari d’un instrument de definició de deutes.318

En canvi, Bernat d’Olivella sí que havia estat escrivà de Santa Coloma amb anterioritat a 1245. De fet, és possible que fins i tot de força abans. Surt esmentat en una carta reparacionis feta per Vendrell Granell, en presència de Guerau de Vallclara i de Bertran de Pontils, lloctinents d’Elisenda de Timor, de la carta d’esponsalici que havia atorgat a la seva esposa Ramona, en poder de l’escrivà de Santa Coloma Bernat d’Olivella.319 A la nòtula consta que l’interessat es disposa a refer un docu-ment, que hem d’entendre perdut o destruït, en presència de les autoritats, i exposa el contingut essencial del nou instru-ment; no s’hi diu res de recórrer a una nòtula anterior per a fer-ho. No hi consta que Olivella fos un religiós de l’església colomina, però sí que era un escrivà de Santa Coloma; i mal-grat que no li dóna el qualificatiu de “públic”, no és possible negar l’existència d’escrivania pública en mans del rector te-nint en compte l’exemple de Guillem Rotllan. Tot això fa que consideri Bernat d’Olivella un dels darrers escrivans de Santa Coloma abans que apareguessin els primers libri notularum a l’escrivania colomina.

Encetat el fragment corresponent al manuscrit 1285.2, un altre religiós pren el relleu de Pelegrí. Això no obstant, cal recordar que entre un fragment i l’altre de llibre notarial han passat nou anys. Aquest religiós, anomenat, indistintament, rector, capellà, clergue o prevere, és Arnau de Maians i, com el seu antecessor, és notari o senyor de la notaria de Santa

317. Documents 224 i 440 de l’edició. 318. Document 584 de l’edició.319. Document 263 de l’edició.


Coloma de Queralt. De fet, no surt esmentat ni d’una manera ni de l’altra, però un bon nombre de nòtules acaban amb frases tan inequívoques com aquestes, a partir del 25 de novembre de 1259: «firmatum fuit in posse A. de Medianis»;320 «hoc fuit firmatum in posse A. de Medianis»;321 «testes (...) et A. de Me-dianais (sic) in cuius posse hoc fuit firmatum»;322 «firmatum fuit hoc in posse A. de Medianis»;323 «in posse A. de Medianis»;324 «fuit firmatum in posse A. de Medianis»;325 «firmatum in posse A. de Medianis».326

Arnau de Maians és també l’atorgant o part contraent d’algun dels documents,327 el fan marmessor,328 rep deixes testamentàries,329 i, és clar, compareix de testimoni, com aca-bem de veure.330 Sovint, en aquests darrers tipus d’actuació, és acompanyat per un prevere o clergue, Guillem Vidal, que, al seu torn, compareix sol altres vegades331 o bé amb un altre prevere, A. Miró.332 Tant per a Vidal com per a Miró l’atribució al servei de l’església parroquial colomina és del tot hipotètic. En canvi, documento un ecònom en ple govern del rector Maians, P. Vendrell.333

Cal que ens preguntem si, com en el cas de Pelegrí, Ar-nau de Maians actuava directament de notari o havia delegat les funcions pràctiques de l’escrivania en algú que la regentés en nom seu. Puc afirmar que, almenys durant algun període, un notari havia exercit de fedatari públic en nom del rector. Seria el cas d’A. de Falconera, que no s’està de ser ben explí-cit, com pertoca, en les clausures dels instruments públics que autoritza: «presbiter, notari publici in Sancta Columba pro A. de Medians, in cuyus posse omnes supradicti firmaverit, scripsit

320. Document 529 de l’edició.321. Documents 547, 556, 563, 569, 573, 577, 578, 579 de l’edició.322. Document 554 de l’edició.323. Document 555 de l’edició.324. Documents 574 i 652 de l’edició.325. Documents 597, 598, 600, 642, 656 de l’edició.326. Document 642 de l’edició.327. Documents 549, 571, 599, 657, 751 de l’edició.328. Document 661 de l’edició.329. Document 450 de l’edició.330. Documents 448, 459, 549, 651, 666, 668, 744 de l’edició.331. Documents 464, 596, 599, 636, 714 de l’edició. D’altra banda, torna a fer-se

present G., clergue d’Aguiló, en qualitat d’atorgant; vegeu document 578 de l’edició.332. Document 618 de l’edició.333. Document 680 de l’edició.


et note»;334 «presbiteri, notari publici in Sancta Columba pro A. de Medianis (que és nomenat marmessor en el document), qui hoc scripsit et facto».335 No m’ha estat possible comprovar si ambdós personatges apareixen amb el seu propi senyal en la clausura d’un document de 25 de setembre de 1265. La part final de l’escatocol es conserva molt malmesa, i no fa possible la identificació dels noms de qui «hoc scripsi» ni de qui «hoc scribi feci»,336 fórmula que podem trobar en les condicions que s’imposen als notaris per poder tenir deixebles escrivents.337

El nom de Guillem Andreu surt esmentat en un nivell semblant al de Joan de Borges. Una nòtula d’1 de novembre de 1260, en què Berenguer de sa Guàrdia ferma dos instruments de definició de deutes, informa que els té Guillem Andreu com a garantia davant dels deutors.338

El suggeriment que fa algun estudiós quant a la identi-ficació d’aquests testimonis circumstancials com a escrivents de la notaria, fent retret de la freqüència de compareixença, és una possibilitat en la qual caldria aprofundir.339 L’exemple més clar, i, paradoxalment, no pas per la freqüència de la seva participació com a testimoni, és el de Guillem Rotllan. En tot

334. Testament de Guerau de Figuerola, de 19 de setembre de 1266. BC, Arx. 787 [olim Arch. 7578].

335. Testament d’Arnau de Queralt, de 28 de setembre de 1267. ACA, Diver-sos, Patrimonials Casa de Queralt, pergamí núm. 19.

336. ACA, Cancelleria Reial, Pergamins de Jaume I, núm. 1825.337. Ho veiem així en les ordinacions de Lleida de 1289: els deixebles dels

notaris públics podran rebre notes o apunts, en presència dels notaris, per fer es-criptures públiques, excepte testaments i codicils, i redactar després, d’acord amb els apunts, la corresponent escriptura, sense que per fer això darrer sigui necessària la presència del notari, tot i que aquest haurà de signar el document amb la fórmula «hoc scripsit fecit», i no podria lliurar les escriptures sense la seva llicència. Félix DURÁN CAÑAMERAS, «Notas para la Historia del Notariado Catalán», cit., p. 176. Sense seguir aquesta fórmula, es recorden també les formalitats que ha de seguir un notari quan encarrega escriure cartes o testaments a una altra persona, contingudes en el costum 9.9.5, de la sentència arbitral de 1277, dels Costums de Tortosa, cit., p. 433. Vegeu, també, les condicions que posa Jaume I a tres notaris de Lleida per a tenir deixebles escrivents que els ajudin, el 27 d’abril de 1263, Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a Catalunya en lo segle XIII», cit., apèndix IV, p. 774-775, cf. ACA, Cancelleria Reial, registre 12, folis 23 i 153.

338. Document 582 de l’edició.339. Victorino SANTAMARÍA, Estudios Notariales. Contribución a la historia del

Notariado en Cataluña, cit., p. 23. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, El Protocol del Notari Bonanat Rimentol (1351). Capibrevium notularum, 13 de juliol – 24 d’octubre, 1351, cit., p. 17. Pere PUIG I USTRELL, Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242, cit., p. 31.


cas els he assenyalat, no només per aquesta possibilitat, sinó perquè, aleshores, la vàlua del testimoni ja no era la mateixa que la dels contraents del document privat, atès que s’havia convertit en un element passiu, de mera presència, en el do-cument públic, tret que aquesta presència comportés alguna mena d’obligació amb relació a l’acte o contracte. Circums-tància que afavoreix aquella possibilitat. A més, el fet que la Llei sobre la constitució del Notariat, de 28 de maig de 1862, article 21, prohibeixi a parents, escrivents o criats del notari que autoritza ser testimonis en els instruments públics, vol dir que era una pràctica habitual i, pel que sembla, des dels inicis del notariat públic.

A partir d’aquí, ja podem començar a trobar rectors i no-taris coneguts gràcies a la relació que elabora Josep M. Porta. Això no obstant, aquesta llista posa al mateix nivell el rector, senyor de la notaria, que, circumstancialment, farà de notari, i el notari que regirà l’escrivania pública de Santa Coloma en nom seu. Sense intenció de ser exhaustiu, les referències bibliogràfiques i, sobretot, les documentals amb les quals he treballat, em permeten oferir una llista suficientment àmplia dels uns i dels altres i indicar els anys en què van actuar.

Pere de Montanyola exercí de notari pel rector Bianya al-menys a partir de 1273 o 1275.340 Joan Segura, que ens aporta la notícia, es mostra així d’imprecís, alhora que diu que va documentar-lo, també, el 1287, en qualitat de prevere,341 el 1308 i el 1309, anys en què el rector és Bernat Ferran i exerceix di-rectament l’art de notaria; Montanyola no surt enlloc, aleshores.

Gairebé immediatament apareix Pere Botet, ja que el trobo en una cloenda com a notari de Santa Coloma de Queralt pel rector Jaume de Bianya el 10 d’octubre de 1278.342 La iden-tificació del rector Bianya amb el nom de Jaume planteja la seva pròpia problemàtica perquè sovint hom el bateja Bernat i, també, a causa de la convergència de noms de personatges amb comeses diferents en les llistes dels fedataris colomins

340. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 282. 341. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 142.

En una nòtula de 27 de setembre de 1288 continguda als llibres conservats a l’ACA, Notarials, Vària, núms. 148 i 152, Pere de Montanyola, sense cap qualificatiu, és un dels contraents. Cf. AHCM, Registre 1.5, fols. 54v i 55r.

342. Arxiu Històric de Tarragona, des d’ara AHT, Baronia de Queralt, per-gamí núm. 617.


publicades. L’explicació no podria ser una altra que la de dos personatges clarament diferenciats: Bernat seria el notari i Jau-me el rector. La vintena llarga d’anys en què Jaume de Bianya governa l’església parroquial colomina, en els quals s’insereix Bernat de Bianya, aconsellaria repartir els papers, si no és que es tracta d’un error d’identificació de personalitat. D’altra ban-da, en el llibre notarial de Santa Coloma corresponent a l’any 1276-1277, avui a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc, surt amb una certa freqüència Bernat de Bianya fent de testimoni.343

Jaume de Bianya farà ús de diversos fedataris públics al llarg d’aquells anys. El clergue Ramon d’Altet, notari públic de Santa Coloma, actua, almenys, a partir de 1284344 i fins al 1291,345 sempre pel rector Jaume de Bianya.346 Altet, en qua-litat de clergue, fa de testimoni en diverses nòtules d’un llibre sense data atribuït a Bernat de Bianya.347 A Bernat de Bianya, en qualitat de notari, li són atribuïts, a banda del que acabo d’esmentar de 1276-1277, llibres dels anys 1281, 1288-1289 i 1289-1290, bé que Porta l’allarga fins a l’any 1299, alhora que reconeix l’existència de llibres de fedatari desconegut fins al 1296.348

Ens trobem de ple en els anys de l’anomenat «projecte Besalú». Dins del procés de recuperació de la jurisdicció local i d’altres regalies que els reis emprengueren des del segle XIII, hi ha el vessant que afecta les escrivanies públiques, el notariat, símbol d’un cert poder efectiu que es troba, entre altres, en mans eclesiàstiques. El rei Pere II es planteja la qüestió encar-

343. AHCM, notaria de Santa Coloma de Queralt, topogràfic 3502.1, corres-ponent a la signatura 8629 de quan es conservava a l’Arxiu Històric de Tarragona.

344. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 131.345. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 26, núm. 10, docu-

ments 6 i 7, ambdós de 9 de febrer de 1286. ACA, Notarials, Vària, 148, corresponent a l’any 1287, és d’aquest notari. BC, Queralt 6/1, fol. 8v, doc. 36 i ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, pergamí núm. 27, d’1 de febrer de 1291. Segons els instruments de descripció en ús, el llibre de la notaria colomina conservat a l’Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, dels anys 1299-1302, correspon al no-tari Ramon d’Alcet (sic), és a dir, en temps del rector Bernat Ferran. Vegeu, Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu, cit., full 111.

346. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 157.347. AHCM, notaria de Santa Coloma de Queralt, corresponent a la signatura

8631 de quan es conservava a l’Arxiu Històric de Tarragona.348. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els notaris de Santa Coloma de Queralt

(segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit., p. 143.


regant a Ramon de Besalú un projecte de reglamentació de les escrivanies, tant de les eclesiàstiques com de les laiques, tant de propietat eclesiàstica com feudal i urbana. Pel que fa a les notaries eclesiàstiques, en les quals es fixa més, el projecte de Ramon de Besalú, de 24 de febrer de 1281, assenta les bases legals que permetrà l’existència d’aquestes escrivanies, i reconeix una situació de fet per ús i costum ancestral.

Dels diversos punts del projecte, algun dels quals ja he tractat en apartats anteriors, vull tornar a destacar aquell pel qual els rectors que siguin notaris rebran, des d’aleshores, la seva autoritat del rei, fet que haurà de fer-se constar en la claudatio. També cal remarcar la distinció del caràcter laic o religiós que haurà de tenir el servidor de l’escrivania amb relació a la seva importància, que s’estableix en funció dels ingressos: les escrivanies que ingressin menys de 300 sous po-dran ser ateses pel rector de la parròquia;349 les que la superin ho seran per un escrivà laic que actuarà per autoritat reial, sense que el rector perdi, entén Rafael Conde,350 la titularitat i l’administració de l’escrivania.

Durant els mesos següents i fins al començament de 1283 s’aniran concedint i assignant notaries d’acord amb els punts del projecte, i amb un formulari específic per aquelles notaries amb ingressos inferiors a 300 sous, és a dir, aquelles ateses directament pels rectors. En les notícies que contenen informació de les escrivanies assignades no hi apareix Santa Coloma de Queralt. Paradoxalment, un dels encarregats de concedir escrivanies d’acord amb la normativa es coneix amb el nom de Jaume de Bianya, canonge d’Urgell, que actuava en nom del primogènit Alfons.

Ja hem vist com el projecte no va reeixir del tot, i els instruments posats en forma pública per fedataris colomins no permeten veure una afectació clara d’aquest procés en l’escrivania pública de Santa Coloma de Queralt ni en l’autoritat per la qual

349. Carreras tenia clar, perquè el rei i Besalú li devien tenir, que en les poblacions petites, on l’escrivania no podia rendir gaires guanys, havia de subsistir ocupada per eclesiàstics. Francesc CARRERAS CANDI, «Desenrotllament de la institució notarial a Catalunya en lo segle XIII», cit., p. 754.

350. Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «La titularidad de las notarías par-roquiales catalanas des de Pedro II (III) el Grande a Jaume II: del Proyecto Besalú (1281) a la Pragmática de 1302», cit., p. 33-34.


autoritza el seu fedatari. Llevat de la possibilitat, ja apuntada, que el llibre dels anys 1283-1292, excepcional per les seves característiques, que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en sigui una conseqüència directa. El raonament exposat amb anterioritat per la possible prolongació de la pràctica en el temps, m’ha fet buscar una altra explicació.351 No és fins a mitjan se-gle XIV, amb Bernat de Montanyola de notari, quan comencen a aparèixer a Santa Coloma els fedataris que actuen per autoritat reial, però que regeixen l’escrivania del rector i sense que des-apareguin els clergues que facin el mateix, sense estar investits d’aquella autoritat, com veurem més endavant.352

Bernat Botí pren el relleu a d’Altet, o bé actuen simultà-niament a partir de l’any 1293, pel cap baix.353 La fórmula de la seva cloenda és clara quant a l’autoritat per la qual clou els documents: «Bernardus Botinus, publicus notarius Sancte Columbe pro Iacoco de Bianya, rectore ecclesie eiusdem loci, qui hoc scribi feci.»354 O en aquest altre exemple, el darrer de l’actuació de Botí que he identificat, de 31 de març de 1295, corresponent al trasllat d’un document de trenta anys abans, el qual Pere de Queralt ja havia fermat aleshores i ara hi havia de tornar: «Bernardi Bocini, publici notarii Sancte Columbe pro Iacobo de Bianya, rectore eclesie eiusdem loci, in cuius posse dictus nobilis Petrus de Queralto firmavit predictum instrumen-tum et omnia contenta in eo.»355 En canvi, els llibres notarials que li corresponen arriben fins al 1299.356

351. Vegeu la nota 131.352. Tal vegada una anàlisi acurada dels llibres notarials colomins d’aquests

anys, bé que només en conec un de 1281 i un altre de 1283-1292, permetrien veure-hi reflectida alguna d’aquestes disposicions, com és el cas del llibre de la notaria d’Igualada de l’any 1282, on es deixa constància que Guillem, rector d’Igualada i notari pel rei, ha rebut de Jaume de Bianya un formulari sobre la restitució als rectors de les escrivanies i notaries, i sobre la forma com s’han de seguir les escriptures. Vegeu Joan CRUZ I RODRÍGUEZ, «Notaris i escrivans a Igualada: una aproximació a la seva història», cit., p. 557.

353. BC, Queralt, 6/1, fol. 31r, elaborat a inicis del segle XVII, on indica que el llibre d’aquest notari es troba en l’escrivania dels capellans. En una referència continguda al fol. 30v d’aquesta mateixa font documental, informa d’un llibre d’aquest notari corresponent a l’any 1283. La manca de qualsevol altra referència que situï Botí deu anys abans em fa pensar en un error del compilador del segle XVII.

354. Document de 13 de març de 1295. BC, Arx. 787 [olim Arch. 7580].355. Es tracta d’una compravenda que afectava el domini útil del castell

d’Aguiló, sobre el qual Pere de Queralt tenia el domini directe. ACA, Diversos, Pa-trimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 38, en una còpia del segle XIX.

356. Vegeu la descripció que en fa Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu, cit., fulls 107-109.


En els primers anys del govern del rector Bernat Ferran,357 és ell mateix qui exerceix de notari públic. Josep M. Porta el documenta a partir de 1299, amb un primer llibre avui conservat a l’Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona.358 Això no obstant, un llibre del seu antecessor, amb nòtules de 1283 a 1292, en conté diverses del temps del rector-notari Ferran, afegides, dels anys 1303 a 1305 i de 1307-1308, indicant, a l’inici de l’addició: «anno Domini M CCC tercio, quinto kalen-das marcii, fuit recepte per Bernardum Ferran notule iste que secuntur».359 Coincideix amb els anys en què Ferran acapara ambdues funcions.360

Al cap de poc temps, el rector Ferran delega l’exercici de l’art notarial a Pere d’Abelló, el qual és al capdavant de la notaria pública de Santa Coloma el 28 de febrer de 1310.361 I, encara amb Bernat Ferran com a rector, senyor de la notaria, actua de notari Jaume Sastre, que es titula rector de Montpol362 i notari públic de Santa Coloma de Queralt entre 1321 i 1322,363 i Berenguer Esteve, notari públic colomí en un document de 13 de gener de 1324.364

Qualsevol d’aquests notaris del temps del rector Ferran podria ser l’autor dels llibres i fragments de llibres notarials als quals Porta no atribueix fedatari, la cronologia dels quals situa al segle XIV, amb el benentès que Porta no distingeix entre notari públic i rector, senyor de la notaria.365

357. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 91-92, identifica el rector Ferran amb el nom de Berenguer. En un altre lloc, on remet a dos documents de 1319 i 1324, respectivament, l’anomena Bernat. Íd., p. 167.

358. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els notaris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit., p. 143, nota 57. Vegeu, també, la nota 345 de la present edició.

359. ACA, Notarial, Vària, núm. 152, s.f.360. Vegeu BC, Arx. 787 [olim Arch. 7589] i BC, Arx. 724 [olim Arch. 7122/1],

de 6 de novembre de 1307 i 16 de setembre de 1308, respectivament, documents que s’afegeixen als referits a la nota anterior.

361. AHT, Fons Religiosos, pergamí núm. 10.362. El nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya identifica un

sol Montpol en l’actual terme municipal de Lladurs, al Solsonès.363. L’he trobat en la clausura de dos documents de 19 de desembre de

1321, vegeu BC, Arx. 780 [olim Arch. 7517]; i de 22 de març de 1322, a AHT, Fons Religiosos, pergamí núm. 11.

364. AHT, Fons Religiosos, pergamí núm. 12. 365. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Els notaris de Santa Coloma de Queralt (se-

gles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX», cit., p. 144-145.


A continuació hi ha Joan Soler, el primer notari que puc identificar quan Pere Saornosa és rector de Santa Coloma de Queralt. En el primer document on el trobo deixa clara la par-ticipació del rector. Joan Soler, notari públic de Santa Coloma per autoritat del venerable Pere Saornosa, rector de l’església d’aquell lloc «huc scribi feci prout inveni in protocollo scribanie eiusdem ecclesie et meo sig+no clausi» el 9 de gener de 1326.366

Saornosa, com Ferran, va romandre un període llarg al capdavant de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt. De vegades, serà ell mateix qui actuarà com a notari i d’altres un notari actuarà en nom seu. Bernat Esteve substitueix Joan Soler, i el puc documentar entre 1330 i 1338.367 Ramon de Comabella entre 1340 i 1342.368 El 15 de desembre de 1342, Saornosa clou un document com a notari públic i rector.369 Bernat Bonell és notari per Saornosa el 1345.370

Cap a mitjan segle XIV, quan Pere Saornosa és encara rector de Santa Coloma, fa acte de presència una nova auto-ritat notarial a la població. Es documenta, a partir d’aleshores, una autoritat notarial independent del vincle directe que fins llavors trobem establert entre el rector, senyor de la notaria, i el fedatari, que actua en nom seu sense fer esment de cap poder públic que l’hagi investit d’autoritat, però que s’exerceix de fet i amb el reconeixement de les Constitucions de Cata-lunya. Bernat de Montanyola, que Porta documenta entre 1348 i 1386, i que es diu de Santa Coloma de Queralt, es titula notari públic per autoritat reial per tota la terra i dominació del rei d’Aragó «qui premissis omnibus et singulis requisitus interfuit».371 L’auctoritas pública reial desenvolupada per personal laic, regirà, a partir d’aleshores, l’escrivania del rector al costat d’altres fedataris, habitualment religiosos —preveres i vicaris—, que seguiran autenticant escriptures amb dependència directa

366. BC, Arx. 780 [olim Arch. 7518].367. Són els anys corresponents a les dates de documents de 19 de març

de 1330 i 21 d’octubre de 1336. Vegeu AHT, Fons Religiosos, pergamins núms. 15 i 17, respectivament. Un de 9 de desembre de 1336, a BC, Arx. 780 [olim Arch. 7519]. I un darrer de 27 d’abril de 1338, a AHT, Fons Religiosos, pergamí núm. 18.

368. Documents de 19 de desembre de 1340 i de 23 de març de 1342. Vegeu AHT, Fons Religiosos, pergamins núms. 20 i 21, respectivament.

369. AHT, Baronia de Queralt, pergamí núm. 621. 370. AHT, Fons Religiosos, pergamí núm. 23.371. És en un document malmès, que permet una lectura parcial de la data:

7 d’agost de 135[...]. Vegeu, BC, Arx. 784 [olim Arch. 7557].


del rector; fedataris laics i religiosos, per autoritats diferents, al servei d’un mateix tipus d’escrivania, rectoral. A més, uns anys abans, almenys des de 1345, Bernat de Montanyola es féu càrrec de l’escrivania de la cort baronial,372 qui sap si encetant el costum de nomenar escrivà de la cort un dels notaris públics de la vila, aquell que és laic i actua per autoritat reial, com queda documentat en anys posteriors.

Si comparem els anys d’actuació d’aquests fedataris i els anys en què també actuen els fedataris que relaciona Porta, que sempre dóna cronologies més àmplies quan coincidim en el nom del fedatari, ens adonarem de superposicions cro-nològiques en el mateix nivell, és a dir, hi hauria més d’un fedatari actuant simultàniament. Fins i tot, hi ha anys en què podem comptabilitzar fins a sis notaris autoritzant alhora. La pregunta que cal fer-se és si aquests fedataris actuen com a connotaris en nom del rector o bé són notaris d’escrivanies diferents radicades a Santa Coloma de Queralt, circumstància que qüestionaria el destret de l’escrivania rectoral. Segons la informació de Porta, i amb la documentació que he estudiat per a l’elaboració d’aquesta introducció, depenen de l’escrivania del rector. És cert que hi ha notaris que tenen un recorregut cronològic molt curt, circumstància que qüestiona el nivell d’autoritat per la qual actuarien, al costat d’altres que el te-nen molt més llarg. En tot cas, seria indicador d’una activitat considerable, qui sap si afavorida per la concessió del privilegi de fira el 8 de desembre de 1312,373 que se celebrava al llarg de la segona quinzena de setembre, que s’afegeix al de mercat setmanal concedit el 1222.

És a dir, són diversos els fedataris que actuen simultània-ment, fins i tot el rector. I Saornosa, que ja l’hem vist actuar el 1342, hi torna entre 1351 i 1353.374

Quan la rectoria és governada per Ramon de Benages, immediatament després de Saornosa, Berenguer de Gaià, vicari i notari públic en nom del rector, actua el 2 d’agost de 1385.375

372. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55d., en una referència documental del segle XIX.

373. ACA, Cancelleria Reial, Registres de Jaume II, núm. 209, fol. 231v.374. Vegeu els exemples continguts a BC, Queralt, 12/1, fols. 3r i 12r; BC,

Arx. 782 [olim Arch. 7533]; ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, pergamí núm. 45.

375. BC. Arx. 787 [olim Arch. 7587].


Jaume de Cortadelles fa de notari el 1387,376 el 1390377 i, quan ho és el 1393, un nou rector governa l’església parroquial co-lomina, Pere de Bosc: «Iacobi de Cortadellis, auctoritate regia notari publici Sancte Columbe de Queralto, regentique scribaniam dicte ville pro venerabilis et discreto Petro de Boscho, rectore et notario publico eiusdem ville, qui hec scribi fecit et clausit.»378

A la primeria del segle XV, davant la varietat de fedataris públics, acostumen a indicar l’autoritat per la qual autoritzen els instruments, d’aquesta manera es fa més notòria la coexis-tència de càrrecs eclesiàstics al servei de l’església parroquial colomina amb notaris laics. L’any 1411, Bernat Andreu és vicari i notari públic;379 el prevere Bernat Corbella, al seu torn, és vicari i notari públic en nom del rector el 1431;380 Mateu Puig-esteve regeix l’escrivania del rector en qualitat de notari reial el 1434;381 el prevere Andreu Ferrer és vicari i notari públic pel rector en un document que és rebut en poder del discret Berenguer de Clericó, notari, que regeix l’escrivania pública pel rector l’any 1457,382 el qual és notari públic per autoritat reial en tots els dominis del rei d’Aragó383 i que, el 1430, regia també l’escrivania de la cort del batlle de Santa Coloma.384 És un cas semblant al de Pere de Clericó, notari públic de Santa Coloma pel rector, que signa en qualitat de testimoni un tes-tament que clou Bernat Giner, notari públic de Santa Coloma per autoritat reial en tots els dominis del rei d’Aragó.385 Tanca el segle XV Gabriel Molgosa o Maltgossa, prevere, notari pel rector de Santa Coloma.386

A partir del segle XVI, i fins al segle XIX, amb l’absorció, més que no pas unió, de la rectoria de Santa Coloma duta a terme per la Comunitat de Preveres, en la qual hi haurà

376. Document de 7 de novembre de 1387. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 20.

377. Document de 23 de juliol de 1390. BC, Arx. 779 [olim Arch. 7478].378. Document de 20 de setembre de 1393. BC, Arx. 787 [olim Arch. 7588].379. BC, Queralt, 6/9.380. Document de 13 de març de 1431. BC, Arx. 775 [olim Arch. 7429].381. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55a,

fol. 1r.382. Document de 15 de novembre de 1457. BC, Arx. 775 [olim Arch. 7427].383. Document de 8 de desembre de 1458. BC, Arx. 775 [olim Arch. 7428]. 384. BC, Arx. 658.385. BC, Arx. 775 [olim Arch. 7431].386. Document de 17 de maig de 1498. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de

Queralt, lligall 25, núm. 55a, fol. 15v.


inclosa la documentació d’arxiu i la regència i propietat de l’escrivania,387 la dualitat de fedataris públics, religiosos i laics segueix endavant. Ara, trobarem els que actuen per autoritat apostòlica i reial, com Montserrat Alberní;388 els preveres, que alhora són vicaris de l’església colomina, com és el cas de Josep Mur,389 o el de Joan Mur, que afegeix en les clausures l’autoritat apostòlica i ordinària per la qual actua;390 els preveres benefi-ciats, que també indiquen l’autoritat apostòlica i ordinària que els empara, com és el cas de Pere Alaix391 o Francesc Roset.392 No n’hi ha cap que s’oblidi d’indicar que regeixen l’escrivania pública i comuna de la vila pel reverend col·legi de preveres i comunitat de l’església parroquial de Santa Coloma, el seu rector i notari. No és el cas dels notaris laics que, tot i estar sota l’aixopluc de l’escrivania eclesiàstica, la qual cosa en con-firmaria el destret, l’autoritat per la qual actuen és la reial. Esmento els exemples de Joan Roca,393 Francesc Busquets,394 Teodor Roca,395 Carles Roca,396 Francesc Prat...397

Per a completar la informació de la problemàtica exposa-da al primer apartat d’aquest capítol, l’inventari de la notaria de Santa Coloma de Queralt que s’elabora al segle XIX, que afecta els llibres que conservava el comte de Santa Coloma, relaciona, de forma separada, els llibres manuals i els de la cort, circumstància que permet veure la coincidència de feda-taris en alguns casos. En el resum que reprodueixo tot seguit, remarco que només assenyalo els llibres dels quals es dóna el nom del fedatari; que els anys extrems que dono vol dir que

387. Segura i Valls fa esment d’un llibre de privilegis on no hi ha cap rastre de les qüestions pràctiques de la notaria. Aquest llibre, però, atès el seu contingut, sembla que és una consueta. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 313 i ss.

388. Vegeu alguns exemples a BC, Arx. 782 [olim Arch. 7535]; íd., Arx. 787 [olim Arch. 7589]; íd., Arx. 701 [olim Arch. 7099/1].

389. AHCM, Registre 1.5, fol. 55r.390. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 20.391. ACA, Reial Audiència, Plets civils, 11449 i 12942.392. BC, Arx. 704 [olim Arch. 7102/42].393. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55a,

fol. 5v; Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 354.394. BC, Arx. 659.395. BC, Arx. 704 [olim Arch. 7102/42].396. AHCM, Registre 1.5, fols. 38v-39r; BC, Arx. 704 [olim 7102/43]; ACA,

Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55a.397. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 26, núm. 6; BC,

Arx. 660 i 661.


hi ha llibres que abasten aquesta cronologia, però no, neces-sàriament, que aleshores es conservessin llibres de tots els anys del període; a més, en algun cas, com en el de Berenguer de Clericó, hi ha una cronologia anormalment àmplia, resultat probable de sumar per a un sol notari els llibres de diversos fedataris amb el mateix nom.398 El que he exposat fins aquí, en comparació amb el contingut d’aquest quadre resum, posa de manifest la manca, i pèrdua, de llibres pels quals es pot documentar fedatari.

399

Fedatari Escrivania pública Escrivania de la cort

Bernat Montanyola 1353-1373 1345-1351Guillem Mas 1351-1360Francesc Fluvià 1353-1356Romeu Ferrer 1368Pere Aguiló 1370-1374Pere Mas 1371-1380Bartomeu Suau 1376-1377Pere Gasull399 1381-1410Francesc Rovires 1385-1420Jaume Maimó 1413-1421Joan Gasull 1422-1428Bernat Giner 1425-1437Berenguer de Clericó 1430Gil de Larrea 1431Mateu Puigesteve 1434-1439Jaume Maimó 1443-1452Berenguer de Clericó 1451-1534Joan Roca 1539-1547Jeroni Rua 1540-1563 1548-1595Montserrat Alberní 1565-1590

398. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, lligall 25, núm. 55d. Ve-geu, també, nota 233.

399. ACA, Diversos, Patrimonials Casa de Queralt, vol. 55, constitueix un llibre de cort d’aquest notari: «regent la scrivania de la cort de Santa Coloma per lo molt noble senyor mossèn Pere de Queralt, fill del molt noble senyor P. de Queralt, a XXV dies del mes de deembre anno Domino Milesimo Quadrigentesimo sexto».


Fedatari Escrivania pública Escrivania de la cort

Miquel Ortells 1577-1593 1588-1594Joan Roca 1589-1644 1593-1648Pere Pau Alaix 1617-1655 1647-1656Francesc Joan Roca 1619-1642 1629-1638Narcís Gimbernat 1643-1668Josep Tinxó 1665-1669Josep Roca 1667-1684Francesc Camps 1669-1684 1672-1683Francesc Busquets 1678-1728Teodor Roca 1685-1715 1684-1731Joan Roca 1697-1703Carles Roca 1726-1784 1726-1784Pere Joan Busquets400

Antoni Valls 1764-1786Francesc Prat 1787-1824

400

En conclusió

No voldria cloure aquest capítol sense refermar la idea que hi ha estat planant.

L’escrivania de Santa Coloma de Queralt va esdevenir pública a inicis del segle XIII, uns anys abans de l’evidència material que avui constitueixen els fragments de llibres notarials que conserva l’Arxiu Municipal Fidel Fita. S’inscriu, per tant, de forma clara, en el temps de canvis que es desenvolupen al llarg de prop de cent anys, des de mitjan segle XII a mitjan segle XIII, en què pren forma l’estructura del notariat públic català. L’escrivania seria de destret i el seu domini recauria en el rector de l’església parroquial, com a senyor directe. No es coneix el títol de concessió d’aquesta escrivania, ni qui el va concedir, ni amb quines condicions ni quan, perquè hi ha la possibilitat que sigui conseqüència del reconeixement de fet d’una activitat fedatària derivada de les funcions notarials

400. L’inventari el qualifica com a rector i diu que el llibre conté comptes de l’administració de l’Hospital de Santa Coloma i altra mena de documentació, sense que es qualifiquin llibres de cúria ni de l’escrivania pública.


consuetudinàries dels rectors —el costum antic pel qual els eclesiàstics posseirien escrivanies, com diu la pragmàtica de Jaume II de 30 de maig de 1302—, que s’anirien estenent en el temps i augmentarien en la tipologia documental au-toritzada. Però derivada, també, del tradicional coneixement de lletra del clergat, que es tradueix en la faceta escripturària de documents privats, de la qual cosa els religiosos al servei de l’església colomina són exemple.

La pràctica del notariat públic a Santa Coloma es veurà interferida per la jurisdicció de la família de Queralt, els ba-rons del territori. A mitjan segle XIV és palesa la presència de l’autoritat pública reial regint l’escrivania rectoral al costat de fedataris eclesiàstics, tots ells en nom del rector, senyor de l’escrivania i notari. Es constata des d’aleshores com el sen-yor jurisdiccional concedirà l’escrivania de la cort del batlle a un dels escrivans públics que autoritza a la vila, al servei de la notaria rectoral. Així, un mateix fedatari autoritzarà actes judicials i extrajudicials per autoritats diferents. Aquesta cir-cumstància, que s’allargarà durant els segles posteriors, farà confondre en qui recau el domini de l’escrivania pública colo-mina i comportarà dubtes a l’hora de determinar la propietat dels llibres dels fedataris, raó per la qual es posaran diversos plets. Alhora, aquesta pràctica esdevé la causa de l’inici de dispersió dels fons notarials colomins, palesa amb els trasllats de documentació a principis del segle XIX.

ELS LIBRI NOTULARUM DE SANTA COLOMA DE QUERALT (1240-1262) I LA RECERCA

Els llibres que avui són objecte d’aquesta edició no són ben bé uns desconeguts. La seva presència a l’Arxiu Municipal Fidel Fita d’ençà l’any 1960, aproximadament, ha afavorit que una part del seu contingut arribés a la comunitat científica. En primer lloc, gràcies a Josep M. Pons i Guri, que va fer ús de les nòtules que hi són contingudes per a l’elaboració de diverses llistes de paraules i frases abreviades per suspensió.401 D’altra

401. Josep M. PONS I GURI, «Característiques paleogràfiques dels llibres notarials catalans fins al 1351», cit., p. 193; ÍD. et al., «Manual d’Alcover (anys 1228-1229)»,


banda, Josep M. Font i Rius en va transcriure, íntegrament, la nòtula que conté la carta de franqueses i de regulació de diverses prestacions atorgada per Pere de Queralt als habitants de Santa Coloma l’1 de desembre de 1241.402

A les darreres dècades del segle XIX, mossèn Joan Segura i Valls, ordenat sacerdot l’any 1868, beneficiat a l’església de Santa Maria de Bell-lloc i organista de la Comunitat de Preveres de Santa Coloma de Queralt, va esdevenir el millor coneixedor d’allò que l’arxiu parroquial de la vila conservava, fins i tot es convertí en arxiver circumstancial. Sovint, en les introduccions dels seus estudis històrics, no s’estava de fer esment de la ri-quesa i del volum documental de l’arxiu, objecte fonamental i únic de la major part de les seves recerques. L’any 1879 es-menta, de passada, «els milers de documents existents als arxius de la Reverenda Comunitat i de la vila».403 El 1885 ens diu que: «un sol arxiu és estat mon camp de batalla, lo petit arxiu que guarda los Manuals de la antigua escrivania rectoral de la vila de Santa Coloma de Queralt; y un sol arxiu compost ab quatre o cinch cents volums de actes de notaria, desde’l 1272 fins a principis del present sigle».404 I el 1908 ens fa saber que és un arxiu «rublert de llibres vells y rancis» i que «aquests llibres són, en sa inmensa majoria, Manuals notarials», el més antic dels quals conté documents compresos entre els anys «1240 y 1261»405 —tractaré sobre aquesta divergència més endavant. A aquest personatge devem la descripció de les característiques dels llibres notarials del segle XIII, que no desdiu de la que faria qualsevol especialista en l’actualitat.406

No em correspon descobrir la figura de mossèn Joan Segura i Valls i encara menys informar de la seva producció

cit., p. 161 de l’edició de Rvbrica, III; ÍD., «De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’instrument», cit., p. 33-34.

402. Josep M. FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña. Madrid-Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1969, vol. I/1, p. 402-403, doc. 277, corresponent al document 47 d’aquesta edició.

403. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 109.404. Joan SEGURA VALLS, «Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per

la història de las costums de Catalunya», cit., p. 120.405. Joan SEGURA [I VALLS], «Repàs d’un Manual notarial del temps del rey

En Jaume I», dins: [I] Congrés d’Història de la Corona d’Aragó [Barcelona,1908]. Barcelona: Stampa d’En Francisco Altès, 1909, p. 300-326, en concret p. 300.

406. Joan SEGURA VALLS, «Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la història de las costums de Catalunya», cit., p. 120-121; text citat, prèviament, a la nota 13.


bibliogràfica, de la qual hi ha magnífics i exhaustius reculls.407 Però sí que vull fer palès l’ús que mossèn Joan Segura va fer dels llibres de Santa Coloma de Queralt que avui es conserven a Arenys de Mar. No m’atreveixo a dir que això sigui una nove-tat, però hi he volgut aprofundir fins a establir una seqüència temporal que ens pugui acostar al moment en què els llibres que avui constitueixen els exemplars més antics de l’escrivania de Santa Coloma de Queralt van ser identificats per Segura.

Dic que no m’atreveixo a dir que sigui una novetat perquè la simple lectura de les obres de mossèn Joan Segura ens en pot fer adonar. Quan refereix documents continguts en llibres notarials de l’arxiu de Santa Coloma de Queralt dels anys com-presos entre 1240 i 1262, aquests llibres, avui, no es conserven en lloc més que a Arenys de Mar.

Si no m’erro, el primer que va parlar d’aquesta coneixença com una cosa certa ha estat Josep M. Pons i Guri408 en una circumstància en la qual, però, no podia ser res més que una suposició. Quan fa referència al primer i més antic dels frag-ments conservats —ms. 1285.1—, afirma que: «formava part dels que, en els seus estudis, havia consultat Joan Segura i Valls» i remet a la primera edició de la Història de Santa Coloma de Queralt, de 1879.

En realitat, quan mossèn Joan Segura publica la primera edició de la Història, el 1879, desconeixia l’existència d’aquesta documentació. Ens n’adonarem fàcilment comparant la primera edició de la Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt amb la segona, que Joaquim Segura i Lamich es va encarregar de posar al dia el 1953. Segura i Lamich va completar l’obra amb noves notes i informacions que el mossèn havia anat reunint amb posterioritat a 1879, amb la intenció d’endegar una nova

407. Puc esmentar els exemples de Manuel BASSA I ARMENGOL, Mossèn Segura i la seva obra. Santa Coloma de Queralt: Associació Arqueològica de la Vila de Santa Coloma de Queralt i la seva Comarca, 1959; Ramon ORGA I MESTRE, «Joan Segura i Valls. Resum bibliogràfic», dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Alt Gaià), 2, 1994, p. 109-149; ÍD., «150è aniversari del naixement de mossèn Joan Segura i Valls», dins: La Segarra, 180, agost 1994, p. 38-41.

408. Josep M. PONS I GURI, «De l’escrivent al notari i de la “charta” a l’ins-trument. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya», cit., p. 33 i n. 35. José M. FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña, cit., I-1, p. 402-403, a l’hora de transcriure la carta de franqueses de Santa Coloma de Queralt, remet a les notícies que en dóna Segura: «Repàs d’un Manual notarial del temps del rey En Jaume I», cit., p. 311, doc. V; i també a la Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 72-73, bé que fent referència a l’edició de 1953.


edició que tenia iniciada.409 Per exemple, confrontant els passat-ges que fan referència al comte Pere II de Queralt. El text de 1879 manifesta un desconeixement acusat del personatge, mentre que l’edició de 1953 inclou nombroses referències documentals de primera mà, inexistents en l’edició anterior.410 O bé quan diu que els manuals notarials de la Comunitat de Preveres es conserven d’ençà l’any 1272, mentre que en la segona edició ens dóna la data de 1240 ateses les aportacions documentals que fa.411 Tampoc no s’oblida, a l’edició de 1953, de consignar l’any del llibre notarial d’on s’extreuen les noves informacions, amb la referència Manual 1º o Manual 1º, 1240-1262, que palesa l’ús de la nova font d’informació, avui conservada a Arenys de Mar.

Amb aquest punt de partida cal anar reduint la forquilla temporal que va de 1879 a l’any de la mort de mossèn Joan Segura, el 1909, el 16 de juliol, per intentar determinar el mo-ment en què Joan Segura va conèixer l’existència dels llibres de 1240-1262.

El 1909 no és només el de la mort del mossèn, és també l’any en què es publiquen les actes del I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, celebrat l’any anterior, en el qual mossèn Joan Segura va participar amb una comunicació. Segura i Valls hi va presentar l’anàlisi d’un manual notarial del segle XIII, que

409. La segona edició de la Història de Santa Coloma és molt explícita en aquest tema. Hi podem llegir frases com aquestes: «I, per tal de poder incloure en aquesta segona edició textos ben interessants, inèdits, suprimiré una llarga tirallonga de documents d’aquesta mena (comerç i usures dels jueus) inserits en el primer llibre, puix que hi ha poca diferència entre els uns i els altres», p. 110; «Crec oportú incloure ací, abans que altra cosa, tot allò que escriguí referent a aqueix tema (l’església parroquial) en la primera edició de la història de la nostra vila. Posteriorment, vaig prosseguir en les meves recerques, tal com ho he fet amb els altres temes, la qual cosa m’ha permès donar amplitud a aqueixa obra, tal com era el meu desig», p. 265. Segura i Lamich hi insisteix, quan informa de la decisió de reeditar l’obra, perquè «es trobà amb el fet inel·ludible de la segona obra començada, amb un bé de Déu de notes i estudis interessantíssims, fruit d’incansables recerques, que hauria estat lamentable ometre i de no incloure, degudament intercalades, en aquesta edició», p. 459. Mossèn Segura va treballar en els materials de la segona edició entre 1900 i 1909.

410. Juan SEGURA Y VALLS, Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 39-42, comparat amb Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit. p. 72-76. Passa de manera semblant que amb el personatge de Pere III de Que-ralt: Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit. p. 127-129 i 141.

411. Juan SEGURA Y VALLS, Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 59. Tot i les noves informacions dels anys 1240 a 1262 que inclou la segona edició, s’escapa, en algun passatge, la vella referència de l’any 1272: Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit. p. 109.


és el que avui formen els dos fragments de llibres notarials de Santa Coloma de Queralt de l’Arxiu Municipal Fidel Fita.

Mossèn Joan Segura, abans de passar als exemples docu-mentals que selecciona entre els fulls d’aquell manual, dóna alguna notícia de l’arxiu i del llibre que, com ja he fet esment, permeten fer-nos una idea de la riquesa documental de l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt aquells anys. Ens diu que l’objecte de la comunicació al congrés, que ell anomena memorial, és l’estudi del primer i més antic dels manuals no-tarials que conserva l’arxiu, amb documents compresos entre els anys «1240 y 1261». Adverteix que el manuscrit conté 600 documents: compravendes, àpoques, préstecs en diner o de blat, pactes matrimonials, testaments, infeudacions, empenyo-raments, «és a dir, tot lo que contenen los Manuals o Protocols dels notaris actuals, més alguns actes especials de les costums especials y manera d’ésser dels temps feudals».412

Acabada la introducció, estructura la comunicació en dues parts. Una la dedica als actes senyorials, dels quals recull vint-i-cinc documents. L’altra als actes que anomena populars, que sumen dotze documents més; i, a més, afegeix un recull de cognoms que abasta des de 1240 fins a 1259.

El punt inicial d’aquesta forquilla temporal es troba com-près, doncs, entre 1879 i 1908.

L’any 1885 mossèn Joan Segura presentava als Jocs Flo-rals de Barcelona una extensa composició, que va merèixer el premi extraordinari ofert per l’Associació d’Excursions Catalana. Per al mossèn l’aportació que feia s’havia d’entendre com el primer graó d’un projecte més ambiciós: «molt se’n falta perquè ma obreta sia un trevall fet y acabat; ans bé no és més que’l comensament del gran trevall de la ‘Història de les costums de Catalunya’, que altres hauran de continuar y acabar.»413 Mossèn Joan Segura informa que els materials documentals correspo-nents als segles XIII, XIV i XV havien estat aplegats quatre anys enrere, la qual cosa ens situa la tasca de recerca, almenys, cap al 1881. En parlar-nos de l’arxiu parroquial de Santa Coloma

412. Joan SEGURA I VALLS, «Repàs d’un Manual notarial del temps del rey En Jaume I», cit., p. 300-301.

413. Joan SEGURA VALLS, «Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la història de las costums de Catalunya», cit., p. 120.


de Queralt es concentra en les «actes de notaria», i novament en situa l’inici el 1272.

L’esment de l’inici dels llibres notarials l’any 1272 i la cura de mossèn Joan Segura de donar sempre la referència de l’any del manual d’on treu el document i el quadern on es troba inserit, certifiquen que, aleshores, encara no tenia coneixement dels llibres de 1240-1262. Hem d’entendre que si en el decurs dels quatre anys que van trancórrer entre la tasca de recerca, el 1881, i la sessió dels Jocs Florals, el 3 de maig de 1885, mossèn Joan hagués localitzat la nova font documental, hauria modificat, almenys, la referència de l’any 1272. Aleshores, el període queda reduït als anys compresos entre 1885 i 1908.

Malgrat que amb la composició presentada als Jocs Flo-rals mossèn Joan Segura obria la porta del que ell anomenà la Història dels costums de Catalunya perquè altres continuessin la tasca tot just començada, fou ell mateix qui, un parell d’anys més tard, es disposà a continuar-la; «retazos del mismo paño», escriu.414 La causa era prou justificada. Entre els diversos documents que tracta, ara sí, hi ha el producte d’una selecció procedent d’una nova troballa documental que, malgrat tot, no emfasitza. Amb l’habitual cura adverteix: «evitaré la moles-tia de las acotaciones, advirtiendo de antemano, que todos mis documentos estan en el archivo parroquial de Santa Coloma de Queralt, y que el número que pongo al principio de cada uno, indicando el año en que fue escrito, indica también el Manual donde se halla, esto es, en el de aquél año.» La selecció que en fa no és nombrosa, però sí que és representativa de l’abast cronològic de la nova font d’arxiu identificada. Són un total de nou documents dels anys 1240, 1241, 1243, 1244, 1245, dos documents, 1259 i 1260, dos documents també. El període queda reduït als anys 1885-1887.415

414. Joan SEGURA [I VALLS], «Documentos para las costumbres de Cataluña durante la Edad Media», dins: Revista de Ciencias Históricas, V, núm. III, 1887, p. 210-219; ÍD. V, núm. IV, p. 322-335, en concret p. 210.

415. Segura data aquest darrer treball el 21 de juny de 1887. Hom podria pensar que la inclusió de datacions als articles no respon a la realitat temporal del moment en què dóna per acabat un treball. No sembla pas el cas de mossèn Joan Segura. En una holandesa doblegada en forma de quartilla, que formaria part d’un conjunt més nombrós i indeterminat, escrit amb una certa descurança i signat pel propi mossèn a Santa Coloma el 21 de juny de 1887, refereix el contingut de diversos documents, que tradueix i comenta. El darrer d’aquests documents correspon a la nòtula número 48 del ms. 1285.1, d’1 de desembre de 1241. A més, el comentari


D’aquest mateix any 1887 és una publicació de mossèn Joan Segura dedicada a la toponímia.416 L’article és la resposta al primer punt de la circular que li va fer arribar el Consell del Folklore Català: aplegar informació folklòrica, costumari, cultura popular i idiosincràsia catalanes. La circular porta data de ju-liol de 1886 i, després d’esmerçar uns mesos en l’elaboració de l’article, una vegada acabat, Segura el data el 26 de novembre de 1886. El recull de topònims conté noms de lloc de Santa Coloma de Queralt documentats els anys 1241, 1244, 1245, 1260 i 1261. Excepte el de 1260, tots els altres topònims estan con-tinguts en les nòtules dels anys corresponents dels manuscrits 1285.1 i 1285.2 de l’Arxiu Municipal Fidel Fita.

En conclusió, i mentre una nova font d’informació no redueixi encara més les possibilitats, Joan Segura va identificar els manuscrits que constitueixen la present edició entre el 3 de maig de 1885 i el 26 de novembre de 1886.

No obstant la insistència amb què Segura es va dedicar a explotar la nova font d’informació, la dificultat per escatir el contingut i l’estat de conservació del suport van fer que aquest fos un projecte a llarg termini, al qual aniria tornant d’ençà 1885 i fins poc abans de la seva mort. Aquest coneixement progres-siu fa que hom pugui sorprendre’s de determinades mancances documentals en recerques iniciades amb posterioritat a l’any 1886, atès que hi ha exemples de dates molt posteriors als que hauria pogut oferir amb un coneixement exhaustiu dels manus-crits 1285.1 i 1285.2.417 Però el millor exemple d’aquest anar-hi

que l’autor en fa és interessant per a certificar l’estat de conservació del suport en aquell moment. La traducció acaba amb el que conté el full 44v, després de la qual cosa mossèn Segura diu que «falta el resto de este curioso documento», el correspo-nent a l’inici del full 45r. De fet, no hi manca suport, sinó que una taca d’humitat afectà més d’un terç del full, començant per la part superior, circumstància que fa difícil la seva lectura sense l’ajut de la làmpada de Wood. BC, Autògrafs Segura, ms. 2272-IV, doc. 465.

416. Joan SEGURA, «Noms de las partidas dels termens de Santa Coloma de Queralt, Castelldásens y Belianes», dins: Miscelánea Folk-lórica (Barcelona: Associació d’Escursions Catalana), 1887, p. 147-151.

417. Juan SEGURA, «Antigualles. Antichs contractes d’aprenentatges», dins: La Ilustració Catalana, XIV-306, Barcelona 15 d’abril de 1893, p. 102-103; XIV-307, Barcelona 30 d’abril de 1893, p. 119; XIV-308, Barcelona 15 de maig de 1893, p. 131-132. Treball ordenat per oficis i seguint l’ordre cronològic dels documents, que inclou traduïts. En la primera part hi ha cinc contractes de picapedrer, el més antic dels quals és de 4 de març de 1274; no hi ha documents anteriors en cap dels altres capítols. Segura indica que és del manual de 1273, q[uadern] 1. Aquest primer contracte és semblant, pel seu contingut, al de la nòtula 580 de la present


tornant el trobem en la participació de Segura en el projecte de mossèn Antoni M. Alcover: el diccionari de la llengua catalana que s’anomenaria Diccionari català, valencià, balear.

Joan Segura hauria estat un dels molts que van respondre la «Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana» que Alcover va difondre l’any 1900. I entre 1901 i 1909 es convertiria en un dels informadors amb els quals va comptar Antoni M. Alcover per a documentar, amb documents d’arxiu, les veus del Diccionari.

He pogut comptabilitzar 782 citacions textuals, que il·lustren 689 veus del Diccionari,418 que haurien estat facilitades per mossèn Joan Segura, extretes de l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt. La cronologia que els documents d’arxiu citats abasten va de 1240 a 1605. En alguna veu, fins i tot, a banda de fer esment de l’origen arxivístic de la font documental, completa la informació amb la indicació «nota de Mn. Segura» (veu alferi-dor), «segons cèdula de Mn. Joan Segura» (veu almalisar), amb la qual cosa ens comunica el mitjà, escrit, pel qual mossèn Segura feia arribar les seves indicacions a mossèn Alcover.419

Tot i el ventall cronològic indicat, els exemples que mossèn Segura facilità a mossèn Alcover per a documentar algunes veus són d’una cronologia posterior als que hagués pogut ofe-rir si hagués conegut o identificat, en el moment de donar la informació, la totalitat del contingut dels fragments de llibres notarials objecte d’aquesta edició.

Les citacions de l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Que-ralt corresponents a documentació del segle XIII són presents en 97 veus, de les quals només 12 aporten exemples documentals del període 1240-1262. En les 85 veus que resten, els documents referits són de 1273 a 1300. Les 12 veus indicades contenen,

edició, de 19 d’octubre de 1260, però del qual Segura no en diu res. Fins a la comunicació per al Congrés d’Història de la Corona d’Aragó de 1908, Segura no informa del contracte del document 580.

418. Agraeixo als senyors Joaquim Rafel i Joan Soler, de les Oficines Le-xicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, les facilitats donades per fer aquests recomptes.

419. A la «Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana», mossèn Alcover donava instruccions als col·laboradors per a la redacció de les cèdules o fitxes lexicogràfiques, a més d’organitzar un cos de corresponsals a les diverses comarques i un de secretaris per rebre i ordenar els materials que anessin arribant al centre de l’organització, radicat al domicili del mateix mossèn Alcover. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980, vol. 1, p. XII.


al seu torn, 14 citacions extretes d’11 documents diferents. La desproporció a favor dels llibres notarials de 1273 en endavant és clara i indica, novament, el coneixement parcial que encara aleshores tenia mossèn Segura dels manuscrits 1285.1 i 1285.2. A més, l’absència d’exemples del període 1263-1271, ambdós anys inclosos, ens estaria indicant un buit de nou anys de lli-bres notarials que encara persisteix. Així mateix, les reiterades referències de mossèn Segura a l’any 1272, que durant molt de temps va tenir com la data més antiga dels llibres notarials colomins, i les referències documentals de 1273 que dóna,420 indiquen, ara per ara, una pèrdua de llibres fins arribar a 1276, any en què s’inicia la sèrie notarial de Santa Coloma de Queralt conservada a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.

M’he interessat, també, per saber si aquesta relació cientí-fica entre mossèn Alcover i mossèn Segura va donar lloc a un intercanvi epistolar intens entre ambdós religiosos que permetés perioditzar el treball de Segura amb els llibres de 1240-1262.

La correspondència entre mossèn Alcover i mossèn Segura que es conserva s’inicia el 6 de febrer de 1902 i s’acaba el 14 de desembre de 1908. Són un total de vuit cartes adreçades per Segura a Alcover i en cap no hi ha referències de la docu-mentació colomina del període 1240-1262. Unes són de caràcter circumstancial, en d’altres s’esmenta la subscripció al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, i en algunes, molt poques, es tracten aspectes lingüístics de caràcter secundari.421

Quan parlava de les característiques formals dels dos fragments de llibre notarial, he advertit que estan numerats en xifres aràbigues, en un intent d’organització del material, i que contenen indicacions de tipus cronològic corresponents a la mateixa mà, tot això afegit a finals del segle XIX. He volgut esbrinar l’autoria d’aquella foliació comparant les característi-ques gràfiques de les xifres i les indicacions amb l’escriptura de qui semblava més lògic comparar-ho: mossèn Joan Segura.422

420. Veus balandram i trosser.421. Agraeixo les informacions facilitades per Catalina Borràs, responsable

del Fons Alcover-Moll de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez de la Universitat de les Illes Balears, i per Maria Pilar Perea, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que està traballant en la transcripció de les cartes de mossèn Alcover. Aquestes cartes es conserven a l’Arxiu del Regne de Mallorca, capsa 53, documents 174 a 181.

422. Per això, m’he servit dels documents que hom pot trobar en la col·lecció d’autògrafs que va aplegar Joaquim Segura i Lamich, que avui conserva la Biblioteca


L’examen no admet dubtes: mossèn Joan Segura n’és l’autor. Quant a la identificació de l’autoria de les altres indicacions que he observat, en bolígraf de color blau, tampoc ofereix dubtes: Josep M. Pons i Guri, tan bon punt va disposar dels manus-crits a l’Arxiu Municipal Fidel Fita o bé de quan preparava el seu estudi sobre les característiques paleogràfiques dels llibres notarials catalans anteriors a 1351; en ambdues circumstàncies ens mourien als anys seixanta del segle XX.

Aquesta comprovació ens ha servit per fer una aproximació a l’estat en què els llibres van arribar a les mans de mossèn Joan Segura, és a dir, desordenats i malmesos, com he exposat en l’apartat corresponent, i per fer-nos una idea del deteriora-ment, escàs, malgrat tot, que han patit des d’aleshores.

Segura i Valls devia foliar els llibres abans de fer qualsevol altra cosa. Tan aviat com els va identificar, sense comprovar si l’ordre dels quaderns i dels plecs era el correcte, els va numerar de forma correlativa. Posteriorment s’adonaria que l’ordre amb què els havia numerat no es corresponia amb la cronologia dels documents inserits, però va mantenir la seva numeració en els estudis i publicacions.423 La primera publicació de Joan Segura on fa esment concret de la numeració donada als fulls és en la comunicació destinada al Congrés d’Història de la Corona d’Aragó de 1908.424 No crec que mossèn Joan Segura modifiqués l’ordre en què va trobar els fulls dels manuscrits. No n’he trobat traces. I tinc el convenciment que els fragments han arribat a l’actualitat de la mateixa manera que van arribar a les mans de mossèn Segura. Tant les referències que dóna Segura dels diferents documents que publica, tradueix o només esmenta, com la localització i conservació de la foliació que donà als fulls d’on treu la informació, que coincideix plenament amb la dels manuscrits conservats, m’ho fa creure.

No obstant això, hi ha diversos documents del període 1240-1262 que Joan Segura esmenta en diverses publicacions i

de Catalunya, Autògrafs Segura. També, dels materials facilitats pel senyor Ramon Orga i Mestre, que agraeixo.

423. L’exemple més clar, pel temps transcorregut, és l’estudi que li dedica a «Repàs d’un Manual notarial del temps del rey En Jaume I», cit.

424. Recordem que l’any 1887 Segura inclou documents dels llibres de 1240-1262 a «Documentos para las costumbres de Cataluña durante la Edad Media», cit., però ni per aquests ni pels de qualsevol altre llibre notarial ni font amb relació als documents que insereix dóna el detall dels folis.


que avui no es troben als manuscrits 1285.1 i 1285.2 de l’Arxiu Municipal Fidel Fita:425

— 1245: Pere de Queralt crea un dret d’anticresi a favor de Pere Ferrer sobre les rendes que rep a la vila de Font-Dominega (sic) fins a lluir el deute de 800 sous, quantitat que Queralt li havia cobrat injustament.426

— 1248: document sense data, anterior a 1248, s’hi dóna notícia d’un fingiment en la sol·licitud del sagrament del baptisme per part de sarraïns.427

— 1256: Guillem de Santa Coloma, castlà, atorga definició de comptes al seu batlle Bernat Bonfill (sic). Mossèn Segura diu que el treu del Manual de 1255-1256.428

— 1260: document on apareix el topònim barquera, el torrent de La Barquera, tal vegada.429

— 1260: es tracta d’un document en què s’explica com un súbdit del regne de Castella encomana a Rouen Affa-nanell (sic), jueu de Santa Coloma, que es faci càrrec de la custòdia d’un presoner. El jueu ja vigilava altres presoners.430

Llevat de la referència d’un manual dels anys 1255-1256, que avui cal considerar perdut i que ompliria parcialment el buit d’anys que hi ha entre els dos fragments 1285.1 i 1285.2, les altres quatre notícies podrien haver estat tretes dels llibres

425. A la BPT, ms. 166: Compendium Rdi. Ptis. Bernardi Mallol a R. P. Joanne Salvador recollectum describens patrimonium tam honorificum quam utile Monasterii Sanctarum Crucum: cum instrumentis titulorum pro illo in agendo vel excipiendo protelando. Restitutum et cum additionibus illustratum. Opere R. P. Isidri Domingo Prioris, Joannis Pedret U. J. D., civis honor. Barcinonae et Joannis Baptistae Sal-vany not. Adm. Illis. Dnis. D. D. Anselmo Soler Abbati caeterisque Monachis prefati Caenobii. Anno 1720, fol. 143r-v, es fa esment del testament de Ramon Albertas, de Santa Coloma, qui faria donació (sic) del lloc de Sant Gallard al monestir de Santes Creus. El testament porta data de 8 de març de 1248. No hi ha esment que s’hagués redactat davant del fedatari de l’escrivania de Santa Coloma de Queralt. Tampoc no hi és l’arbitrament resolt per Joan de Borges el 21 de novembre de 1246 per l’enfrontament entre Guillem de Figuerola i Pelegrí, rector de Santa Coloma de Queralt. ACA, Cancelleria Reial, Pergamins de Jaume I, núm. 1063.

426. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 74. 427. Joan SEGURA, «Documentos para las costumbres de Cataluña durante la

Edad Media», cit., p. 218.428. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 143.429. Joan SEGURA, «Noms de las partidas dels térmens de Santa Coloma de

Queralt, Castelldásens y Belianes», cit., p. 148.430. Joan SEGURA, «Documentos para las costumbres de Cataluña durante

la Edad Media», cit., p. 216. Una nota manuscrita al marge esquerre, en llapis, en l’exemplar de la biblioteca auxiliar de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, diu: «No pot ser.»


objecte de la present edició. És cert que els manuscrits 1285.1 i 1285.2 contenen diversos fulls solts, sobretot en el primer fragment, la qual cosa podria fer pensar en alguna pèrdua, però aquesta no afectaria els fulls numerats per Segura. Hom pot pensar, també, en possibles errors en els anys dels documents esmentats, o bé en errors que s’hagin introduït en el moment d’elaborar els materials per a la segona edició de la Història de Santa Coloma de Queralt. En aquest sentit, és cert que hi ha errors que es poden identificar per mitjà de la tradició documental dels regestos. Queda encara la possibilitat que es pugui tractar de documents solts en suport paper o pergamí. El fet que aquestes quatre referències no es consignin respecte d’un manual i que en diversos llocs mossèn Segura fa esment de la consulta de pergamins en l’arxiu de la vila,431 en el dels comtes de Santa Coloma432 o en l’arxiu de la Comunitat de Preveres,433 ho podria fer pensar, llevat que el seu contingut procedís de schedulae avui perdudes.

LA GUERRA CIVIL DE 1936-1939. VICISSITUDS I DISPERSIÓ DE L’ARXIU NOTARIAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT

El concepte patrimonial que els antics notaris tenien dels seus llibres ha estat la causa tradicional de dispersió dels materials d’una escrivania, concepte patrimonial que diverses disposicions legals, locals i generals, afavorien, tret dels llocs on era regulada de forma expressa la prohibició de treure’ls, fins que la Llei del Notariat de 1862 declarà els llibres notarials propietat de l’Estat. Són molt puntuals els exemples de dis-persió que, per aquesta causa, han afectat l’arxiu notarial de Santa Coloma de Queralt. He exposat en un capítol anterior com la convergència en un mateix fedatari de la titularitat de l’escrivania pública i de l’escrivania de la cort havia dispersat els llibres comuns i derivat en plets entre les parts que en reclamaven la propietat: la Comunitat de Preveres i el comte de Santa Coloma. Per això, a principis del segle XIX, els llibres

431. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 188 i 268, per exemple.

432. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 43-47.433. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 82-

84 i 89.


notarials colomins es trobaven repartits entre Santa Coloma de Queralt, Barcelona i Tarragona.

Els anys convulsos de la guerra civil de 1936 a 1939 van tenir conseqüències clarament negatives per als elements consti-tutius del patrimoni cultural del país. El patrimoni documental, identitari en totes les manifestacions, no restà pas aliè a aquest perill i en va patir els efectes.

Mossèn Joan Segura, per mitjà de les seves recerques, permet aproximar-nos a la riquesa dels fons documentals que devien constituir l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt abans de l’estiu de 1936, bé que no tenia elaborat cap instru-ment de descripció del conjunt; o almenys no s’ha conservat. D’aquests fons sobresortien, pel seu nombre, els llibres notarials: «quatre o cinch cents volums», diu Segura, que abastaven del segle XIII fins al XIX.

Uns anys abans, el 14 de desembre de 1933, s’havia aprovat la creació del Consell de Cultura de la Generalitat.434 S’organitzava en cinc ponències, una de les quals era la d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts. Aquesta ponència es constituí ben poc temps després, el 17 de gener de 1934, d’acord amb les trans-ferències que el desembre anterior havia acordat la Comissió Mixta per a la implantació de l’Estatut de Catalunya.435 El 20 de març següent s’aprovava la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius, Museus i Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Cata-lunya, amb la qual es creava un únic servei organitzat en cinc seccions: Biblioteques, Arxius documentals, Museus, Monuments i Excavacions.436 El 26 de juny s’aprovava la Llei de Conserva-ció del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya que incloïa, en la seva afectació, els documents i els llibres.437

Els anomenats fets d’Octubre de 1934, que van portar a la proclamació de l’Estat Català dins de la República Fe-deral espanyola, provocaren la suspensió parcial de l’Estatut

434. Diari de Sessions [del Parlament de Catalunya], 132, annex 3, amb precedents immediats de 9 de juny. Publicat al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya de 17 de gener de 1934.

435. Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», dins: Lligall. Revista Catalana d’Arxivística (Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya), 16, 2000, p. 85-151, en concret p. 86.

436. Diari de Sessions [del Parlament de Catalunya], 168, annex 2. Publicada al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya el 28 de març de 1934.

437. Diari de Sessions [del Parlament de Catalunya], 187, annex 1. Publicada al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya de 3 de juliol de 1934.


d’Autonomia i l’endarreriment de la creació efectiva de les sec-cions esmentades fins després de la victòria electoral del Front d’Esquerres, el 16 de febrer de 1936. El 2 de juny d’aquest darrer any es crea la Secció d’Arxius documentals i Agustí Duran i Sanpere, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, n’és nomenat cap.

Duran i Sanpere havia anat elaborant un pla d’actuació des de la responsabilitat gestora que havia adquirit, pla que duria a terme amb calma i mètode. Però els esdeveniments que s’iniciaren el 18 de juliol de 1936 van canviar-ne l’orientació i l’objectiu immediat. Les malvestats dels elements incontrolats durant els primers mesos de guerra, que van dirigir el seu afany destructiu cap al patrimoni moble i immoble de l’Església, els registres parroquials, les seccions notarials i els registres de la propietat, principalment, van fer que, des de la nounada Secció d’Arxius, Duran i Sanpere dirigís i coordinés les accions per salvaguardar els arxius públics i privats catalans en perill de desaparició.438

Des de la Generalitat de Catalunya s’anirien dictant les normes legals per facilitar l’efectivitat de les accions de salva-ment que es desenvolupaven sobre el terreny i, d’alguna manera també, la seguretat dels que les portaven a terme. La primera de totes, publicada el 25 de juliol de 1936, era el decret del

438. L’actuació de Duran i Sanpere i el seu grup de col·laboradors, és a dir, la Secció d’Arxius documentals de la Generalitat de Catalunya, amb relació al salvament dels arxius de Catalunya en aquells anys de guerra civil ha estat estudiat, els darrers anys, per M. Mercedes DÍAZ RODRÍGUEZ, Inventari del “Fons de Vària” de la Secció de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: estat actual. Universitat Autònoma de Barcelona, I Màster d’Arxivística, 1990, fulls VI-XIII, inèdit. I, sobretot, per Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «Viladrau: refugi dels arxius catalans durant la guerra civil espanyola (1936-1939)», dins: Monografies del Montseny (Viladrau: Amics del Montseny), 11, 1996, p. 229-260; ÍD., «Josep Maria Font i Rius i el salvament dels arxius de Vic durant la guerra civil espanyola», dins: Ausa» (Vic: Patronat d’Estudis Osonencs), XVII-138, 1997, p. 277-301; ÍD., «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit.; ÍD., «La presència dels documents i els arxius a la premsa durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», dins: Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, 21, 2003, p. 109-124; ÍD., «El monestir de Poblet i el salvament dels arxius de la Conca de Barberà durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)», dins: Aplec de Treballs (Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà), 21, 2003, p. 279-308. Vegeu, també, la versió que en dóna el principal protagonista: Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya, durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Serra d’Or (Montserrat: Abadia de Montserrat), 7, 15 de juliol, 1967, p. 25-27. ÍD., «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III: L’art i la cultura. Barcelona: Curial (Documents de Cultura, 7), 1975, p. 622-639.


dia anterior pel qual la Generalitat confiscava tots els objec-tes d’interès pedagògic, científic, artístic, històric, arqueològic, bibliogràfic i documental dels edificis o locals afectats pels esdeveniments.439 El 4 d’agost següent un decret enceta les disposicions específiques per a la protecció dels arxius.440 Tota la documentació anterior al segle XIX procedent d’institucions públiques, corporacions i comunitats de tota mena i patrimonis familiars de l’antiga noblesa (art. 1), així com també la dels arxius municipals, notarials, judicials, parroquials, episcopals, conventuals, capitulars i altres de similars (art. 3), quedava a disposició de la Generalitat de Catalunya. Alhora, Duran donava les directrius que s’havien de seguir en el “treball de camp”: — Portar un diari de totes les operacions que es realit-

zessin. — Concentrar els arxius en un reduït nombre de dipòsits

per poder atendre millor la seva custòdia, procurant, en la mesura del possible, reunir els procedents de la mateixa comarca.

— Mantenir sempre les indicacions de procedència i la integritat del fons.

— Protegir-los en caixes o en dipòsits impermeables segons els casos, i guardar-los en els locals més resistents i dissimulats.

— Conservar-los formant paquets numerats per poder fer front a una evacuació obligada.

— En darrer terme i on fos factible, tancar els dipòsits amb paret dissimulada.441

L’objectiu encomiable que hem de veure darrere de qualsevol de les mesures que es prenien en aquell context excepcional, trobà alguna reticència en els titulars de la documentació afec-

439. Decret de 24 de juliol. El lector interessat pot consultar la llista de disposicions legislatives que s’inclouen a l’annex número 1 de Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit., p. 128-131.

440. M. Mercedes DÍAZ RODRÍGUEZ, Inventari del “Fons de Vària” de la Secció de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: estat actual, cit., document 1 de l’apèndix.

441. Extret de la memòria que el 15 d’abril de 1939 elabora Agustí Duran i Sanpere: Nota sumaria de los trabajos realizados durante el dominio del Gobierno rojo para la protección de los Archivos Históricos de Cataluña. Arxiu Nacional de Catalunya, des d’ara ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.37.18.1.


tada. És el cas, per exemple, de la documentació patrimonial de l’antiga noblesa. Els efectes d’aquesta reticència van afavorir la dispersió d’alguns fons documentals que aleshores es podien mantenir més o menys concentrats, després d’haver patit les con-seqüències de les lleis desamortitzadores i de les de desvinculació i abolició del règim senyorial al llarg de la primera meitat del segle XIX, a banda dels particulars avatars de la documentació colomina, dels quals he tractat. L’arxiu dels comtes de Santa Coloma és un exemple paradigmàtic, bé que no és l’objectiu d’aquesta introducció tractar-ne amb exhaustivitat.442

442. El 3 de juliol de 1936 un Saluda del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya adreçat a Agustí Duran i Sanpere va acompanyat d’una carta d’Enric Mitjana de las Doblas. El contingut d’aquesta carta m’és desconegut, però, en tot cas, palesa un negoci entre Mitjana i la Generalitat que s’inicia o es tracta abans dels esdeveniments del 18 de juliol. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 401.3. El 10 d’agost, el registre de correspondència passiva de la Secció d’Arxius recull una instància de Mitjana, com a posseïdor d’una part de l’Arxiu dels Comtes de Santa Coloma, adreçada a Agustí Duran i Sanpere: demana que l’article 1 del Decret de confiscació d’arxius no l’afecti. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 401.3. Mitjana de las Doblas, advocat amb despatx al carrer Cambrils número 7 de Barcelona, posseïa i mirava de tenir controlada una part de l’arxiu patrimonial dels comtes de Santa Coloma. Desconec el títol pel qual en gaudia, però el cert és que fins i tot n’havia fet un inventari, total o parcial, uns anys abans —agost de 1934—, que signava amb la seva pròpia mà. L’inventari i bona part dels documents que hi trobem relacionats són avui a la Biblioteca de Catalunya. BC, Queralt, 10/9. El 26 de setembre de 1936 la Generalitat de Catalunya adquiria fons documentals procedents de l’antic castell de Santa Coloma de Queralt pel preu de 494 pessetes. El seu destí era l’Arxiu General de Catalunya. Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit., p. 119. No conec cap relació del contingut documental d’aquesta adquisició i la documentació d’arxiu no permet seguir com acabaria l’afer, però el que és clar és que l’arxiu dels comtes de Santa Coloma no surt esmentat entre els arxius particulars o patrimonials que són confiscats. Acabada la guerra, Mitjana de las Doblas ven dos lots de documentació de l’arxiu dels comtes de Santa Coloma. D’una banda, la Diputació de Barcelona li comprà, en una data indeterminada, el fons que avui conserva la Biblioteca de Catalunya, els materials del qual no es co-mencen a registrar fins l’any 1961. Reis FONTANALS, «Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya», dins: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya 6. Barcelona: Genera-litat de Catalunya, Departament de Cultura, 1995, p. 57-88, en concret p. 73; Reis FONTANALS, Montserrat MOLINA, Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Inventari del fons del Comtat de Queralt. Barcelona, 2005, foli 4. Les autores reprodueixen aquest inventari dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra), 9, 2005. D’altra banda, l’any 1949, per compra feta a Mitjana de las Doblas, ingressa a l’Ar-xiu de la Corona d’Aragó el fons documental familiar i patrimonial dels comtes de Santa Coloma que aquest arxiu custodia. Federico UDINA MARTORELL, Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Dirección de los Archivos Estatales, Ministerio de Cultura, 1986, p. 394. No és possible saber si amb aquestes compravendes Mitjana de las Doblas va desprendre’s de tot el que posseïa, a banda de saber que el que posseïa era una part de l’arxiu.


El dia 3 d’agost, tot just el dia abans de publicar-se aquell darrer decret, el temple parroquial de Santa Coloma de Queralt era incendiat.443 L’amenaça que l’operació vandàlica s’estengués a la documentació va fer intervenir la Secció d’Arxius.

En dos viatges fets en camió els dies 13 i 15 d’agost de 1936, un escamot format per Martí de Riquer i Morera, Joan Amat i Peris, Francesc Dalmau i Quintana i Caius Estrems i Minguillon, va sortir de Barcelona cap a Santa Coloma per rebre del Comitè de defensa de la vila l’arxiu antic de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt.444 Martí de Riquer, cap del grup, adscrit provisionalment a la Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya, en signava el rebut corresponent. La documentació que rebia era de tipus parroquial, però també la notarial que havia cus-todiat la Comunitat de Preveres de Santa Coloma de Queralt, per autoritat de la qual s’havien estès els instruments públics d’ençà el segle XVI.445 El conjunt, una vegada instal·lat, sumaria un total de 40 metres lineals de prestatgeria.446

443. Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 302 i 452.444. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 401.6;

dietari en fulls solts i mecanografiat corresponent al mes d’agost de 1936. Els oficis dels membres de l’escamot salvador és d’allò més variat: un escriptor, un electricista, un pintor i un fotogravador, per aquest ordre. Vegeu, també, ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.38.18.11.

445. L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva la còpia d’aquest rebut, en paper de l’ajuntament colomí, que s’endugué Riquer. Vegeu ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 408.21. Josep M. Porta se sorprèn de la presència de protocols notarials entre la documentació d’arxiu que recull Riquer en aquelles dates. Porta fa retret de la Llei de 28 de maig de 1862, sobre constitució de Notariat, i del Decret de 8 de gener de 1869, pel qual es crea un arxiu general de protocols en cada districte notarial, radicat a la població cap del partit. Aquesta normativa legal afectava directament els llibres notarials que el notari mantenia a la notaria, i que cada any havia d’ingressar a l’Arxiu General de Protocols del Districte. Quan, d’acord amb aquesta llei, el notari del districte elabora l’Inventario de los procolos y demás papeles que obraban en poder del infrascrito Notario del Colegio Territorial de Barcelona con residencia en esta Villa de Santa Coloma de Queralt, distrito judicial de Montblanch y que deben pasar al Archivo Notarial de Protocolos de este Distrito Notarial no conté referències dels llibres més antics. Així mateix, quan el 22 d’agost de 1936 el notari arxiver de protocols del districte de Montblanc dóna per acabat l’inventari dels volums i lligalls anteriors al segle XIX que hi ha a l’Arxiu Notarial del Districte, 429 volums i 6 lligalls dels segles XVII i XVIII. No constaven els llibres de la notaria rectoral de San-ta Coloma, custodiats per la Comunitat de Preveres des de 1560 i, per tant, absents de l’arxiu de protocols del districte. Vegeu Josep M. PORTA I BALANYÀ, «El retorn dels protocols. Retorn a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc de la documentació del fons notarial anterior al segle XIX de l’antic districte de Montblanc», dins: El Foradot (Montblanc), 22, gener-febrer 2004, p. 9-13; ÍD., Els notaris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX, cit.

446. Extret d’un resum que informa dels arxius posats sota el control de la Secció d’Arxius de la Generalitat, en data de 17 d’agost de 1938, i instal·lats


Des d’aleshores, l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt entrava a formar part, de forma efectiva, del grup de 180 arxius parroquials protegits pel govern català i la xarxa de col·laboradors engegada des de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.447 El lloc triat per a emmagatzemar, de forma pro-visional, la documentació colomina va ser la Casa de l’Ardiaca, tal com ho ordenava el decret de 4 d’agost anterior.448

Poc més d’un any va romandre la documentació de l’arxiu parroquial colomí a la Casa de l’Ardiaca. La primera setma-na de setembre de 1937 es van fer tots els preparatius per a traslladar els materials de Santa Coloma de Queralt al convent Casa de Retir i de l’Esperança de Barcelona.449 Tot i que sa-quejat i malmès, Duran i Sanpere ens recorda que el convent de l’Esperança «serví per a la recollida de molts arxius i per a deixar-los classificats segons llur procedència i emprendre la

provisionalment a Barcelona. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 401.11. Vegeu, també, Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya, durant la guerra dels anys 1936-1939», cit., p. 26.

447. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.38.18.3. Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., reprodueix a la nota 8, la llista de tots els arxius en els quals es va intervenir. Vegeu, també, Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit., p. 114-117.

448. Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., p. 623, explica que la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, «fou utilitzada com a indret destinat a la concentració provisional dels arxius, tal com ordenaven els decrets del 4 d’agost [1936] i del 26 d’octubre [1937] (...). Calgué utilitzar altres edificis, a més de la Casa de l’Ardiaca: el convent de l’Esperança (...), una casa del carrer de Setantí, (...) i una altra del carrer de Sant Gervasi». Vegeu, també, Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit., p. 92-95.

449. El convent de l’Esperança, del carrer de la Palma de Sant Just 4, havia estat habilitat per la Caixa de Pensions per a la Comunitat de Germanes de la Casa del Retir. Ofert per l’entitat d’estalvis se’n va acordar la confiscació. El 27 d’agost de 1936 es publicava el decret del dia abans pel qual l’immoble es posava a disposició de la Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Cata-lunya, per a fer les funcions de dipòsit provisional de la documentació que s’anava recollint, alhora que «per ordenar els fons documentals que han estat aplegats dar-rerament». ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 401.2. Vegeu Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., p. 623-624 i n. 1; cf. José SANABRE, El Archivo de la Catedral de Barcelona. Los Archivos Eclesiásticos de la Diócesis de Barcelona, II. Barcelona: Imprenta Pulcra, 1948, p. 80. Vegeu, també, ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.38.18.11.


tasca inicial de neteja i ordenació, així com l’aplanament dels pergamins que hi arribaven enrotllats i ensacats».450

El trasllat es va fer efectiu entre els dies 4 i 6 de setembre. El dia 4, dissabte, ja s’havien fet paquets de bona part de la documentació. El trasllat també significava haver de desmontar les prestatgeries de fusta on la documentació estava instal·lada a ca l’Ardiaca, per a montar-les, després, al lloc assignat de l’Esperança. L’endemà, el primer viatge en carro transportant la documentació entre els dos dipòsits. El dilluns dia 6 es va completar el trasllat. L’arxiu de Santa Coloma de Queralt ocu-paria la cel·la 14 del segon pis del convent de l’Esperança.451

El mes de maig de 1938, els moviments de la línia del front i els bombardejos més intensos van aconsellar, d’acord amb els notaris arxivers, el trasllat de la documentació notarial propera al front.452 Àdhuc afectà la documentació que era a Barcelona. Si la seqüència temporal que he pogut establir amb les diverses fonts d’informació és correcta, la documentació colomina va romandre a l’Esperança fins a la segona quinzena d’octubre de 1938.453

La proximitat del convent al port recomanava el trasllat del seu contingut. L’evacuació del convent de l’Esperança es va decidir a mitjan octubre mateix. Calia trobar un nou refugi, allunyat de les zones que semblaven més arriscades, recorda Duran i Sanpere.454 El 10 d’octubre de 1938 es feia públic el decret pel qual es decidia la instal·lació de l’Arxiu Històric General de Catalunya al monestir de Pedralbes. Aquesta seria

450. Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., p. 623.

451. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 401.6, informació extreta d’un dietari en fulls solts i mecanografiats corresponent al mes de setembre de 1937.

452. Faig esment, per exemple, dels volums corresponents a la part antiga de la notaria de Montblanc, 430 manuals (sic), que van ser traslladats al monestir de Pedralbes el 23 de maig de 1938, o els 198 paquets de la secció antiga de la notaria de Valls, que van ser retirats el 27 de juliol per a portar-los, també, a Pedralbes. Vegeu Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., p. 633-634 i n. 7. Uns mesos abans, el 10 de març de 1938, una ordre del conseller de Justícia de la Generalitat traspassava a la Secció d’Arxius tots els protocols notarials anteriors a l’any 1800. Vegeu, Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya de 12 de març de 1938.

453. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 401.11.454. Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la

guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., p. 626 i 629.


la nova destinació de l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt.455

El trasllat fou providencial. Quan el 21 d’octubre de 1938 va caure una bomba d’aviació al convent de l’Esperança «ja no hi quedaven més que alguns escassos metres de prestatgeria ocupada» —l’arxiu de la confraria de la Immaculada de l’Arxiu de la catedral i documentació sense classificar—, si bé és cert que va provocar desordenaments de la documentació. Per a mossèn Josep Sanabre, arxiver diocesà, els efectes foren molt espectaculars però no catastròfics; l’explosió destruí la teulada i els terrats superiors de la casa, i malmeté una gran part de l’edifici.456

A partir del mes de febrer de 1939, quan la guerra encara no havia estat donada per acabada, el Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental intervenia els arxius.457 La finalitat del Servicio era «devolver a sus legítimos propietarios lo que les había sido incautado».458 Duran i Sanpere es lamentà de l’exclusió de la gent de la Secció d’Arxius i de les confusions que es produïren en l’actuació del Servicio de Recuperación459

455. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.38.18.4. Des del 4 d’agost de 1936, el comissari dels Museus d’Art de Barcelona s’havia fet càrrec del monestir. Vegeu Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit., p. 129 i 131.

456. Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., p. 626 i n. 2. També, José SANABRE, El Archivo de la Catedral de Barcelona, cit., p. 83-84.

457. Uns dies abans, la Jefatura de Archivos y Bibliotecas havia de fer-se càrrec de «todas las colecciones y depósitos de documentos, libros y objetos arqueo-lógicos que con el nombre de “Biblioteques del Poble”, “Arxiu del Poble” y similares, o sin denominación especial, se hayan creado con posterioridad a julio de 1936, procedentes de confiscaciones y saqueos en su mayor parte». Ordre datada a Vitòria el 18 de gener; vegeu el Boletín Oficial de 27 de gener. El Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental es va fer càrrec del trasllat al monestir de Pedralbes dels arxius instal·lats a Viladrau. Vegeu Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «Viladrau: refugi dels arxius catalans durant la guerra civil espanyola (1936-1939)», cit.; ÍD., «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit., p. 100-113.

458. Felipe MATEU Y LLOPIS, «Qué fue el Servicio de Recuperación Bibliográfica (1940-1941)», dins: Biblioteconomía (Barcelona), any XXV, 66-67, 1968, p. 96-101.

459. Agustí DURAN I SANPERE, «Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-1939», dins: Barcelona i la seva història. III, cit., p. 634. Duran aplicava criteris arxivístics i sentit comú en la seva gestió. En una carta adreçada a Manuel Herrera i Ges, auxiliar tècnic de la Secció d’Arxius, el 15 de febrer de 1938, li recomanava que «tant per aquests Arxius com per tots, el principi bàsic que tenim establert i que no pot ésser transgredit per res és el de la conservació íntegra de la documentació procedent d’un mateix fons. Ni llibres ni papers de cap mena poden ser separats del nucli originari ni pel pretext de creure que no hi correspo-nen i que llur interès guanyaria amb el seu desplaçament. Cal separar totalment el


no obstant la participació, almenys inicialment, de gent de l’ofici.460

El 10 d’agost de 1939 es dictaven les instruccions per a la devolució dels arxius.461 Destaco aquests paràgrafs: «Aquellos fondos documentales respecto de los cuales por

los antecedentes que se posean, no haya duda acerca del propietario ni sospecha de haberse mezclado con otras procedencias, se devolverán a instancia de sus legítimos propietarios (...).

No podrá ser objecto de devolución: los Archivos de protoco-los para cumplir el Decreto de 12 de enero de 1939462 y los documentos respecto de los cuales se adquiera la seguridad de proceder de Archivos del Estado.

(...) Para proceder a la devolución, se formarán inventarios de

los fondos a devolver, más o menos detallados según su naturaleza. (...). La devolución se formalizará mediante actas de entrega.

El Ministerio de Educación Nacional decidirá el destino que haya de darse a los fondos no reclamados y a aquellos en los que no se acuerde su devolución.»D’acord amb aquesta Instrucción, el 27 de març de 1940

el rector Ramon Serra i Portella retirava l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt del monestir de Pedralbes, prèvia

criteri arxivístic del que puguin tenir els col·leccionistes. Cap altra cosa no et sabria recomanar amb tanta fermesa en qüestió d’Arxius». ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 407, Ex. Poblet, citat per Jaume-Enric ZAMORA I ESCALA, «El monestir de Poblet i el salvament dels arxius de la Conca de Barberà durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)», dins: Aplec de Treballs (Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà), 21, 2003, p. 279-308, en concret p. 294. Sobre l’assignació de documentació d’arxiu, una vegada acabada la guerra, i pel que fa a la que és afí a la custodiada a l’Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar, vegeu Josep M. PONS I GURI, «Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera», dins: Quaderns de la Selva (Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans), 14, 2002, p. 7-20, en concret p. 17-18.

460. L’octubre de 1939 Ferran Valls i Taberner era delegat al Servicio de Recu-peración i Josep M. Font i Rius l’agent encarregat del Dipòsit d’Arxius de Pedralbes. Vegeu ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.38.

461. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.37.18.2. Cf. Jaume Enric ZAMORA I ESCALA, «El salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», cit., annex 2.

462. Aquest decret, publicat al Boletín Oficial del Estado de 21 de gener, res-tablia el que es disposava al Decret de 12 de novembre de 1931 sobre els protocols notarials de més de cent anys d’antiguitat. Vegeu la nota 6.


autorització del Servicio de Recuperación.463 No es conserva cap relació del contingut de l’arxiu parroquial, ni del moment en què se’n va fer càrrec la Generalitat ni de quan es va fer la devolució, de manera que els inventaris que es preveuen a la Instrucción, en cas d’haver-se fet i conservat, no s’han localit-zat.464 Per tant, no és possible saber què formà part d’aquella tramesa documental, si bé les actuals sèries que conserva l’Arxiu ens poden orientar i, en tot cas, fer palès que el que va tornar no fou tot el que va sortir de Santa Coloma de Queralt. Si ens fixem en les sèries relacionades amb la documentació notarial, avui només hi trobem: capbreus, a partir de 1396; llibres de testaments, des de 1410; llibres de censals, d’ençà 1417, i ma-nuals notarials pròpiament dits, de les acaballes del segle XVII, 1695 en concret,465 a banda d’un centenar de pergamins del segle XIII fins al XIX.466

La tasca del Servicio de Recuperación a Pedralbes topà amb la vida de recolliment de les monges clarisses que s’havien instal·lat novament al monestir. Aquesta circumstància va fer decidir el trasllat de la documentació a la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La sortida dels diferents arxius cap a la nova ubicació es va produir, sobretot, entre l’agost de 1940 i el març de 1941. El trasllat de la major part d’arxius de tipus notarial a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que cal entendre en qualitat de dipòsit,467 es van fer el mes de setembre de 1940;

463. Consta en el registre de devolucions d’arxius del dipòsit de Pedralbes, amb el número 52 d’anotació. ANC, Generalitat de Catalunya (II República), Secció d’Arxius, u.i. 413.38.18.24. El retorn del gruix dels arxius als seus propietaris cal situar-lo en un període comprès entre desembre de 1939 i febrer de 1941.

464. Bona part de la documentació fonamental per a conèixer les activitats i entendre el funcionament de la Secció d’Arxius de la Generalitat durant els anys de la guerra civil de 1936-1939, avui a l’Arxiu Nacional de Catalunya, havien format part dels fons documentals de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, on els va treballar M. Mercedes DÍAZ RODRÍGUEZ, Inventari del “Fons de Vària” de la Secció de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: estat actual, cit.

465. Agraeixo a Josep M. Carreras i Tarragó, de l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, haver-me facilitat aquesta informació.

466. Pere PUIG I USTRELL, Els Pergamins Documentals. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Normativa Arxivística, 3), 1995, p. 191.

467. Els responsables de l’Arxiu de la Corona d’Aragó d’aleshores no es posen d’acord en aquest punt. Els fons notarials que van ingressar a l’Arxiu en aquelles circumstàncies, per decisió del Servicio de Recuperación, ho van fer en qualitat de dipòsit o va ser una donació? D’acord amb la normativa legal esmentada s’havia de tractar d’un dipòsit, atès que s’hi aplegaven arxius notarials de les quatre demarca-cions provincials catalanes, i no pas únicament de Barcelona. Però la interpretació no és pas unànime. Vegeu J.-E. MARTÍNEZ FERRANDO, «Archivo de la Corona de Aragón.


entre aquests hi havia el de Santa Coloma de Queralt.468 És a dir, amb posterioritat a l’actuació de mossèn Ramon Serra.

En conclusió: el Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental va desmembrar l’arxiu parroquial de Santa Colo-ma de Queralt, va separar els llibres notarials, juntament amb altres, de la resta de la documentació.

Hom pot argumentar que el Servicio de Recuperación va actuar d’acord amb el contingut de la Instrucción de 1939 i la consegüent aplicació del Decret de 12 de novembre de 1931, la vigència del qual havia estat restablida, i afectava els protocols notarials amb més de cent anys d’antiguitat. No van parar compte que l’escrivania pública colomina havia estat eclesiàstica parroquial abans de ser laica. Ara bé, tampoc no es va retornar la major part de l’arxiu de la Comunitat de Preveres.

A la darreria de 1943, els arxius notarials de la demarca-ció provincial de Tarragona dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó foren traslladats, oficialment, a la capital del Tarragonès i instal·lats al local de la Biblioteca Provincial. Eren, literal-ment, el de Montblanc, amb Santa Coloma de Queralt, el del Vendrell, Tortosa i la Comptadoria d’Hipoteques de Reus.469 L’any següent es creava l’Arxiu Històric de Tarragona, que re-uniria els protocols notarials de la província d’acord amb la normativa legal vigent.470

(Reformas en el edificio e instalaciones, y nuevos ingresos documentales)», dins: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XVII, 1944 (Barcelona, 1945), p. 225-238, en concret p. 227; ÍD., XVIII-1, 1945 (Barcelona, 1945), p. 41-58, en concret p. 56; Federico UDINA MARTORELL, Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, cit., p. 369-370.

468. He extret aquestes dades de Felipe MATEU Y LLOPIS, Qué fue el Servicio de Recuperación Bibliográfica (1940-1941), cit. p. 98-101. Mateu i Llopis va ser direc-tor de la Biblioteca de Catalunya entre els anys 1940 i 1972, aleshores anomenada Biblioteca Central, on va radicar la seu del Servicio local de Recuperación Biblio-gráfica, i a càrrec de la Direcció de la Biblioteca, des de setembre de 1940 fins a la clausura, per Ordre Ministerial de 19 d’abril de 1941, publicada al Boletín Oficial del Estado de 18 de maig següent.

469. J.-E. MARTÍNEZ FERRANDO, «Archivo de la Corona de Aragón. (Reformas en el edificio e instalaciones, y nuevos ingresos documentales)», cit. p. 56. Vegeu, també, Josep M. T. GRAU I PUJOL, «El Patronat Provincial per al Foment d’Arxius, Museus i Biblioteques de Tarragona (1939-1945). Una mostra de la política arxivís-tica franquista», dins: Lligall. Revista Catalana d’Arxivística (Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya), 22, 2004, p. 311-334.

470. Ordre Ministerial de 5 de febrer de 1944 (Boletín Oficial del Estado de 12 de febrer). Per Decret de 2 de març de 1945 (Boletín Oficial del Estado de 19 de març) es dicten les normes per a l’acció conjunta dels Col·legis Notarials i el Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos per a la reorganitza-


Des d’aleshores i fins al desembre de 2003, l’Arxiu Històric de Tarragona ha conservat el gruix dels fons documentals de Santa Coloma de Queralt, una part originaris de l’antic arxiu parroquial, que no fou retornat quan fou reclamat per mossèn Ramon Serra: llibres notarials des de 1276 fins a l’any 1827471 i l’arxiu de la Comunitat de Preveres, de 1270 a 1748, del qual una bona col·lecció de pergamins es mantenen a Tarragona.472 També hi podem trobar documentació senyorial dels comtes de Santa Coloma de Queralt, que ha seguit el seu propi periple.473

ció i regulació efectiva dels Arxius Històrics de Protocols. Vegeu Josefina CUBELLS I LLORENS, «Arxiu Històric de Tarragona», dins: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987, p. 7-70, en concret, p. 10-14.

471. Josefina CUBELLS I LLORENS, «Arxiu Històric de Tarragona», cit. p. 35. 472. Josefina CUBELLS I LLORENS, «Arxiu Històric de Tarragona», cit. p. 10-

13. Per arrossegament d’un notari de Manresa, l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona conserva també un capbreu de la comunitat del segle XVII. Vegeu José M. MADURELL MARIMÓN, Índice Cronológico Alfabético, III, cit., p. 359. També, Daniel PIÑOL ALABART, «Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de l’Arxiu Històric de Tarragona», dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra), 6, 1999, p. 91-108. A aquests pergamins, que abasten una cronologia de 1270 a 1760, cal sumar-los els que es custodien a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid, del segle XIV al XVI. Josep M. T. GRAU I PUJOL, «Documentació sobre Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra a l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT)», dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra), 8, 2003, p. 39-49, en concret p. 44.

473. L’Arxiu Històric de Tarragona serva part d’aquesta documentació, amb un abast cronològic comprès entre 1206 i 1847. Josefina CUBELLS I LLORENS, «Arxiu Històric de Tarragona», cit. Vegeu, també, Josep M. T. GRAU I PUJOL, «Documentació sobre Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra a l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT)», cit. Una part és a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Inventari del Fons dels Comtes de Santa Coloma de Queralt dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc (Conca de Barbera)», dins: Recull (Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Alt Gaià), 3, 1995, p. 205-235. També la Biblioteca de Catalunya, per adquisició feta en data indeterminada, conserva docu-mentació en paper, pergamí i llibres instal·lats en 13 capses de documentació i en 91 lligalls, més 50 pergamins, que abasten, en conjunt, del segle X al XX: capbreus, llevadors de censos i rèdits, privilegis i ordinacions, declaracions sobre afitaments, documentació sobre beneficis i capellanies, plets, documentació sobre delmes, testa-ments… i un llibre de l’escrivania de la cúria comtal de 1430, el tercer de la sèrie de Berenguer de Clericó. Vegeu Reis FONTANALS, «Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya», dins: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya 6, cit.; sobretot Reis FONTANALS, Montserrat MOLINA, Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Inventari del fons del Comtat de Queralt, cit., foli 72. L’Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona posseeix diversos llibres d’àpoques, capbreus i concòrdia de la baronia de Santa Co-loma de Queralt, elaborats per notaris públics de Barcelona, dels segles XIV al XVII, vegeu Lluïsa CASES I LOSCOS, Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona 1. Segles XIII-XV. Barcelona: Fundació Noguera (Inventari d’Arxius Notarials de Ca-talunya 24), 2001, p. 85, 113 i 221; José M. MADURELL MARIMÓN, Índice Cronológico Alfabético, II. Siglo XVII. Barcelona: Colegio Notarial de Barcelona (Archivo General


El mateix procediment que es va seguir per a Tarragona s’aplicà, en el decurs dels anys següents, als arxius notarials pertanyents a les províncies de Lleida i de Girona. Per a la província de Barcelona l’Arxiu de la Corona d’Aragó faria les funcions d’Arxiu Històric Provincial.

Aquesta actuació, en versió correcta i oficial, és la que va provocar la formació de la Secció 7a, Protocols Notarials, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.474 Però no s’ajusta a la realitat dels fets. La devolució dels arxius notarials als arxius històrics provincials fou incompleta i no només restaren a l’Arxiu de la Corona d’Aragó arxius notarials de la província de Barcelona, que no es van incorporar a la Secció 7a, sinó també de les altres tres demarcacions.

Les restes d’arxius notarials que no foren cedits als arxius històrics provincials formen avui el subfons Vària dins del fons de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. S’hi conserven cinc llibres notarials procedents de l’Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Queralt, de les característiques d’alguns

de Protocolos de Barcelona, Sección Histórica), 1953, p. 8; ÍD., Índice Cronológico Alfabético, III, 1959, p. 295. Joan PAPELL I TARDIU, Catàleg dels protocols de Valls. Barcelona: Fundació Noguera (Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya 10), 1989, p. 293, fa referència a un capbreu de Savellà, de 1582, si bé, per la descripció que en fa, només es pot determinar que fou elaborat per un notari de Santa Coloma de Queralt, sense identificació de l’ordenant. L’Arxiu de la Corona d’Aragó, per adquisició feta l’any 1949 al senyor Mitjana de las Doblas, conserva un fons patrimonial dels comtes de Santa Coloma de Queralt en volum gens menyspreable, en llibres (110 unitats) —entre els quals un llibre de cort del fedatari Pere Gasull, de 1406—, lligalls (44 unitats) i pergamins (308 unitats dels segles XI al XVII), que afecta el conjunt del patrimoni familiar i l’exercici de la jurisdicció i el domini; vegeu Federico UDI-NA MARTORELL, Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, cit., p. 394. Amb relació a aquest mateix fons, Daniel PIÑOL ALABART, Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de l’Arxiu Històric de Tarragona, cit., p. 93, fa esment de 2.500 volums entre els segles X i XVIII.

474. Federico UDINA MARTORELL, Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, cit., p. 367-371; Pedro LÓPEZ GÓMEZ, Archivo de la Corona de Aragón. Guía breve del investigador, con sujección a la norma ISAD(g). Madrid: Ministerio de Educación y Cultura [1997], p. 12. Encara avui, en alguna pàgina web depenent del Ministerio de Cultura, quan es fa referència als protocols nota-rials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, hi llegim: «Ingresaron en 1940, de mano del Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental. Son unos 8.000 protocolos de algunos distritos notariales de la provincia de Barcelona, que durante la contienda de 1936-1939 habían sido puestos a resguardo en el entonces desafectado Monasterio de Pedralbes. Los protocolos de los distritos de las demás provincias de Cataluña fueron depositados en los correspondientes Archivos Históricos Provinciales». Pàgina <www.mcu.es/archivos/CE/ExpoVisitVirtual/visitas/aragon/fondos/contenido.html>, consultada el 29 d’abril de 2008.


d’aquests volums n’he tractat en un apartat anterior, que abasten de l’any 1283 al 1296. De la demarcació provincial tarragonina també hi ha 18 manuals de la notaria de Montblanc.475

En quin moment, al llarg d’aquestes vicissituds, es van desprendre del conjunt documental de l’arxiu els dos fragments de llibre notarial que es conserven a l’Arxiu Municipal Fidel Fita, encara no s’ha determinat.476 Però és clar que no han estat els únics: cap a l’any 1979 l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona va adquirir el llibre notarial colomí del segle XIII que avui conserva, procedent, en origen, del mateix arxiu parroquial.477

El que he explicat fins aquí em permet detallar un quadre resum de la sèrie de llibres notarials de Santa Coloma de Queralt del segle XIII que avui es conserven, sense descartar la possibili-tat de produir noves incorporacions.478 En aquest quadre indico l’arxiu, la signatura arxivística i els anys extrems continguts en els llibres d’acord amb els instruments de descripció.479

475. Desconeguts per Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII

a Catalunya. Un estudi comparatiu, cit., han estat descrits per M. Mercedes DÍAZ RODRÍGUEZ, Inventari del “Fons de Vària” de la Secció de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: estat actual, cit., full 255.

476. He indicat a l’inici d’aquesta Introducció quina va ser la forma en què es van adquirir els llibres de Santa Coloma de Queralt que es conserven a Arenys de Mar. M. Mercedes DÍAZ RODRÍGUEZ, Inventari del “Fons de Vària” de la Secció de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: estat actual, cit., fulls XXV-XXXIV, ressegueix les vicissituds de l’arxiu notarial de la Seu d’Urgell conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, adquirit, en part, a la Llibreria Porter de Barcelona. Una conversa mantinguda per l’autora amb Maria Porter, filla del llibreter, recordava que durant els anys de la guerra civil era molt normal que arribessin drapaires amb sacs plens de documents que el llibreter comprava. Cf. M. Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels Protocols Notarials de Lleida, cit., p. 13.

477. El descriu Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII a Cata-lunya. Un estudi comparatiu, cit., full 111.

478. On es troben, per exemple, els registres dels anys 1272-1275, que durant un temps mossèn Joan Segura va creure que eren els més antics de l’arxiu parroquial de Santa Coloma de Queralt? I el manual dels anys 1255-1256?, del qual esmenta un document en concret a la Història de Santa Coloma de Queralt, cit., p. 143. A banda d’aquells llibres els buits cronològics dels quals poden pervenir d’abans de la intervenció de mossèn Segura o fruit d’una manca d’identificació. M. Mercedes DÍAZ RODRÍGUEZ, Inventari del “Fons de Vària” de la Secció de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: estat actual, cit., fulls III i IV, adverteix que la tasca que va iniciar amb aquest material d’arxiu no ha estat conclosa del tot.

479. AMFF: Arxiu Municipal Fidel Fita (Arenys de Mar); ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona); AHCM: Arxiu Històric Comarcal de Montblanc; AHPB: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. La referència de l’Arxiu Històric de Pro-tocols de Barcelona s’ha extret de Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del se-gle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu, cit., full 111; les de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de M. Mercedes DÍAZ RODRÍGUEZ, Inventari del “Fons de Vària” de la Secció de Protocols Notarials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: estat actual, cit., full 255.


Arxiu Signatura arxivística Anys

AMFF: ms. 1285.1 1240-1250AMFF: ms. 1285.2 1259-1262AHCM: c1, llibre 8629 1276-1277AHCM: c1, llibre 8630 1281ACA: N-V-152 1283-1292ACA: N-V-148 1287-1288AHCM: c1, llibre 3927 1288-1289AHCM: c2, llibre 3928 1289-1290ACA: N-V-149 1291 ACA: N-V-150 1292-1293AHCM:480 c4, llibre 3804 1293-1294

480. Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, «Els arxius de protocols», dins: Lligall (Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya), 1, 1987, p. 53-61, en parlar dels protocols que aleshores custodiava l’Arxiu Històric de Tarragona cita la sèrie de Santa Coloma de Queralt com la més antiga, de 1239; vegeu p. 57. Hem d’enten-dre que es tracta d’un error. Josep M. PONS I GURI, Característiques paleogràfiques dels llibres notarials catalans fins el 1351, cit., p. 194; Josep M. PONS I GURIT et al., Manual d’Alcover (anys 1228-1229), cit., p. 161, fa esment d’un registre notarial de l’any 1293 amb el qual s’iniciaria la sèrie notarial de Santa Coloma de Queralt de l’Arxiu Metropolità de Tarragona. L’aparent inexistència d’aquest llibre ha portat a considerar un error aquesta notícia, vegeu Rafel GINEBRA I MOLINS, Llibres notarials del segle XIII a Catalunya. Un estudi comparatiu, cit. full 103. Fins i tot hom podria suposar que es tracta d’una confusió amb el llibre 3929 de l’Arxiu Històric de Tar-ragona. En aquest sentit, la confusió pot haver estat en la identificació de l’arxiu que conservaria aquest llibre i en una font d’informació a la qual Pons hauria tingut accés: Félix DURÁN CAÑAMERAS, Notas para la Historia del Notariado Catalán, cit., p. 162, quan diu que a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona es conserven els proto-cols de la notaria de Santa Coloma de Queralt, el més antic dels quals és de l’any 1293. L’any 1921 el cardenal Vidal i Barraquer va encomanar la direcció del futur Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona a mossèn Sanç Capdevila i Felip, ecònom de Forés. S’havia d’encarregar de recollir els arxius parroquials i tots els altres que es trobessin arreu i dipositar-los al palau episcopal. Vegeu, sobre aquest procés, Julio Luis QUÍLEZ MATA, «L’aplicació de la norma ISAD (G) als fons parroquials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona», dins: Lligall. Revista Catalana d’Arxivística (Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya), 15, 1999, p. 259-286, en concret p. 260-266. Hem d’entendre que es tractava de la diòcesi i no pas de la província. És ben sabut que Santa Coloma de Queralt, tot i ser de la província de Tarragona, va pertànyer al bisbat de Vic fins a l’any 1957, quan el Concordat celebrat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu va fer coincidir els límits diocesans amb els pro-vincials. Les velles guies que ha publicat l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona no fan cap esment de documentació colomina. Per exemple: Guia dels Arxius Ecle-siàstics de Catalunya-València-Balears. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona i Secretariat d’Arxius Eclesiàstics de Catalunya (Publicacions de l’Arxiu Capitular. Sèrie I: Catàlegs), 1978; Guía de los Archivos y las Bibliotecas de la Iglesia en España I. Archivos. León: Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos, 1985, p. 460-465; tampoc a Salvador RAMON I VINYES, Manuel M. FUENTES I GASÓ, Inventari dels protocols notarials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, cit. Excepte en


Arxiu Signatura arxivística Anys

AHCM: c5, llibre 3805 1294-1295ACA: N-V-151 1295-1296AHCM: c6, llibre 3806 1296-1297AHCM: c7, llibre 3807 1297-1298AHCM: c8, llibre 3808 1298-1299AHCM: c3, llibre 3810 1298-1299 Llibre de testamentsAHCM: c3, llibre 3809 1299AHPB: F 82/21 1299-1302AHCM: c1, llibre 8631 segle XIII

La segona quinzena de desembre de 2003 i primers dies de gener de l’any següent, es fa efectiu el trasllat dels llibres notarials del districte de Montblanc, procedents de l’Arxiu His-tòric de Tarragona, a l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà. Fins aleshores, l’arxiu de Montblanc havia conservat els protocols notarials de Santa Coloma de Queralt de l’any 1800 en endavant, procedents del notari arxiver de protocols del districte i, cada any, anava incorporant els protocols centenaris del districte notarial quan pertocava. Mentre l’Arxiu Històric de Tarragona retenia els corresponents als anys 1276-1799.481 Es

la més recent: Salvador RAMON I VINYES, «Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona», dins: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1998, p. 247-257, en concret p. 255, on es fa esment de deu llibres colomins que no són tipificats. Aquests llibres, que ocupen cinc unitats d’instal·lació, són, d’acord amb l’instrument de descripció a l’abast en sala: un llibre de la confraria del Roser, 1557-1700; un llibre de la confraria de la Santa Creu, 1576-1622; un llibre dels capbreus dels hospitalers de Vallfogona, s. XVI; un llibre de Caixa, 1550-1552; el manual de liquidació dels béns de M. Bernat Gasovardes, 1400; un llibre de lluïcions de censals, 1452-1539; diversos estats de fundacions i suspensions fets als artigo (sic), segles XVII-XVIII; Actes, 1700; i dos llevadors de sub-sidis i servituds, de 1703-1748 i de 1711-1793, respectivament.

481. No obstant això, el conjunt de documentació notarial i judicial colomi-na a Tarragona abastava fins a l’any 1827. Vegeu Josefina CUBELLS I LLORENS, Arxiu Històric de Tarragona, cit. p. 35. Avui, el fons de protocols notarials de Santa Co-loma de Queralt es poden seguir consultant a l’arxiu tarragoní per mitjà de còpies en microfilm, incloses als rotlles 107 a 231, d’acord amb la Resolució 823/V del Parlament de Catalunya, de 4 de febrer de 1999. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, 368, de 15 de febrer, p. 29236. Josep M. PORTA I BALANYÀ, «Arxiu Històric Comarcal de Montblanc», dins: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya 2. Barcelo-na: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1987, p. 97-152, en concret p. 114-116 i 122-123, exposa els moviments previs de la documentació notarial de Santa Coloma abans de la creació de l’Arxiu Comarcal.


feia realitat una reivindicació iniciada als anys setanta del se-gle XX. El procés polític encetat el 23 de novembre de 1998, en què tots els grups del Parlament de Catalunya, per mitjà d’un proposició no de llei, instaven el Govern de la Generalitat al trasllat dels fons notarials concentrats als arxius provincials de Girona, Lleida i Tarragona i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó als arxius comarcals que els correspongués, era resolt pel director general del Patrimoni, pel que fa a la Conca de Barberà, el 17 de desembre de 2003.482

No obstant aquesta resolució, els llibres notarials de l’escrivania pública i comuna de Santa Coloma de Queralt segueixen oferint una dispersió notable,483 i qui sap si el futur ens pot tenir reservada alguna sorpresa.484

482. Josep M. PORTA I BALANYÀ, El retorn dels protocols. Retorn a l’Arxiu His-tòric Comarcal de Montblanc de la documentació del fons notarial anterior al segle XIX de l’antic districte de Montblanc, cit. p. 139; ÍD., Els notaris de Santa Coloma de Queralt (segles XIII-XX). El retorn dels protocols notarials anteriors al segle XIX, cit. p. 11, dóna notícia d’aquest procés. Vegeu també Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, 345, de 23 de novembre de 1998, p. 27038; 368, de 15 de febrer de 1999, p. 29236; 415, de 26 de juliol de 1999, p. 33783.

483. La Biblioteca de Catalunya conserva tres manuals dels segles XVII, XVIII

i XIX. Reis FONTANALS, Montserrat MOLINA, Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Inventari del fons del Comtat de Queralt, cit., foli 72. A més d’un Liber iudeorum de 1277 a 1280, integrat en el Museu del Llibre Frederic Marès. Josep M. T. GRAU I PUJOL, Documentació sobre Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra a l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT), cit., p. 43. Al seu torn, l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera conserva documentació notarial en llibre que abasta de 1706 a 1755. Així mateix, l’Arxiu Històric Comarcal d’Igualada, de 1655; l’Arxiu Històric de Sabadell, de 1492; l’Arxiu Històric Comarcal de Valls, de 1582. A banda dels llibres corresponents al segle XIII que avui encara es conserven i custodien a l’Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar, a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc, a l’Arxiu de la Coro-na d’Aragó a Barcelona i a l’Arxiu Històric de Protocols també de Barcelona, que també conserva, aquest darrer, documentació notarial en llibre de notaris colomins posteriors, com és el cas d’Antoni Mur (1542-1547), a banda de llibres portats per notaris barcelonins amb els negocis particulars del comte de Santa Coloma. Vegeu José M. MADURELL MARIMÓN, Índice Cronológico Alfabético, III, cit., p. 303-304, 364, 383-384, 389 i 418; Hug PALOU I MIQUEL, Notícia dels llibres registre notarials de Santa Coloma de Queralt de l’Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar, cit., p. 13-35; DD. AA., Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització, cit., p. 216-217. Vegeu, també, Lluïsa CASES I LOSCOS, Catàleg dels protocols notarials de Barcelona, 2. Altres arxius. Barcelona: Fundació Noguera (Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 11), 1990, p. 356, on fa indicació de documentació notarial de Santa Coloma de Queralt dels segles XV, XVI i XVIII.

484. L’any 1990, la Generalitat de Catalunya va fer dues adquisicions, de diferent procedència, de documentació de tipus familiar i patrimonial dels comtes de Santa Coloma de Queralt, que avui conserva l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc. Josep M. PORTA I BALANYÀ, Inventari del fons dels Comtes de Santa Coloma de Queralt dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc (Conca de Barbera), cit. I, encara uns anys després, hi ha notícia de diverses subhastes on apareixen documents i


CRITERIS DE L’EDICIÓ

Per a presentar l’edició dels manuscrits no he volgut perdre de vista, ni que passés el mateix al lector, el caràcter d’aquests primers llibres notarials de Santa Coloma de Queralt: material de treball d’una escrivania pública a mitjan segle XIII. No es tracta de llibres de registre, on es transcriuen documents que han finalitzat el procediment, sinó de notes, la majoria suc-cintes, esborranys subjectes a tota mena de modificacions de contingut. La finalitat no és reflectir un material ja elaborat, sinó el que s’està elaborant, amb senyals que indiquen fases en el procediment, que s’anoten a mesura que aquest avança. Són llibres que fan la funció de copiadors d’esborranys d’extractes d’instruments notarials, d’aquells instruments que s’han de redac-tar a l’escrivania i el notari ha de donar-los la fe pública. Per això, contenen errors, correccions parcials o totals, s’hi anoten els senyals de diplomàtica i notes de procediment notarial, s’hi afegeixen els testimonis i les dates una vegada els contraents han atorgat, s’hi anoten les taxes que el notari ha de cobrar i, de vegades, qui ha de pagar i en concepte de què, a més d’informacions sobre la validesa.

Si en els primers temps de la història del notariat hi ha “llibres” que no són altra cosa que fulls d’esborranys, schedae o schedulae, cosides per evitar-ne la pèrdua, aquests primers llibres serien conseqüència d’una evolució inicial per a l’endreça i control d’aquests esborranys, imprescindibles per elaborar l’instrument públic, amb diferències entre les escrivanies fruit de la pròpia idiosincràsia, però amb coincidències provocades per l’evolució general del notariat al llarg del segle XIII.

La transcripció

He procedit a oferir una transcripció de tipus diplomàtic per tal de reproduir l’original del llibre notarial mitjançant una representació tipogràfica adient que permeti entendre l’estat en què es presenta. Per això, he regularitzat la separació de les

llibres colomins dels segles XII, XIV i XVIII. Vegeu Salvador PALAU RAFECAS, «Pergamins de Santa Coloma i Aguiló», dins: La Segarra (Santa Coloma de Queralt), 207, 1996, p. 20-21; ÍD., 208, p. 11, citat per Daniel PIÑOL ALABART, Unes notes sobre el fons de pergamins de Santa Coloma de l’Arxiu Històric de Tarragona, cit., p. 93.


paraules, he restituït el text de les llacunes en els casos en què ha estat possible fer-ho, he indicat possibles omissions, he desenvolupat les abreviacions sense que calgui fer-ne indicació expressa, he assenyalat també les lletres i les paraules afegides o repetides indegudament fruit, sovint, de les correccions que ha introduït l’escrivà, igualment indicades, i també la varietat dels senyals de puntuació i tot el reguitzell de senyals de di-plomàtica notarial que contenen les nòtules, és a dir, he fet una reconstrucció interpretativa sumària alhora que crítica.

És cert que per a textos de mitjan segle XIII no es fa ús d’aquest tipus de transcripció, ni tan sols per a textos literaris que depassin, com a criteri general, l’any 1200, però la par-ticularitat d’un notariat català encara en fase de consolidació aleshores m’ha fet considerar-la com a convenient.

Totes i cadascuna de les nòtules estan numerades corre-lativament, d’acord amb el que ha resultat de la reconstrucció dels manuscrits. Fins i tot les schedulae, que afegeixo al final de cada fragment de manuscrit amb indicació dels fulls entre els quals estan inserides. La correlació numèrica és doble en el fragment de manuscrit 1285.2. El primer número és el de l’ordre dins del fragment i el segon és el que li pertoca en el conjunt dels dos manuscrits objecte de l’edició. Això obeeix al fet de voler indicar, d’una banda, que es tracta de dos manuscrits diferents, i, de l’altra, per facilitar la localització de les referèn-cies contingudes als apèndixs i als índexs alfabètics. Aquests números s’indiquen entre claudàtors i, en el segon manuscrit, el número general va entre parèntesis, situat en segon terme. Així mateix, indico la numeració que he donat als fulls, sense ometre la informació de la forma en què havien estat organit-zats al segle XIX i les indicacions cronològiques del segle XX, totes elles expressades com a exclusions respecte de l’original conservat, amb els habituals parèntesis angulars.

El text de les nòtules es presenta amb les línies que les formen separades i numerades. M’ha semblat inexcusable fer-ho així perquè he elaborat un glossari de paraules abreviades per suspensió, indicada per mitjà d’un punt, on es remet al document i a la línia on surt. En la transcripció no represento la forma en què s’ha desenvolupat aquest tipus d’abreviació. En canvi, en el glossari es pot identificar perfectament la part abreujada, el seu desenvolupament i la varietat que un mateix mot ofereix.


No he afegit cap signe de puntuació que faciliti la lec-tura del text. Sí, però, que he afegit aquells relacionats amb l’emfasització dels noms propis, altres noms singulars, els nume-rals i les indicacions dels punts cardinals o afrontacions, sempre que l’estil de l’escrivà o de l’escrivent i la interpretació del text ho hagin aconsellat. Com totes les inclusions, estan indicades amb els claudàtors. En el cas de locucions escrites en català, he procedit a separar l’article o preposició que s’anteposa a un element sintàctic amb un punt que, per a distingir-lo de la puntuació que forma part del text original, sempre en posició volada, l’he situat en una posició baixa, en línia, per exemple: d.aquel; · p · d.alost; l.endema de sent luch.

Les restitucions que he inclòs pertanyen a parts de text que haurien estat visibles si s’hagués conservat el suport; no he fet restitucions amb l’únic objectiu de fer el text més entenedor.

He mantingut la distinció que fa el text original entre les lletres majúscules i les minúscules, amb independència del lloc on surten dins del mot, llevat dels adjectius numerals. Els numerals cardinals han estat representats en versaletes en la transcripció, amb l’objectiu de regularitzar-ne l’expressió. No obstant això, quan l’escrivent fa ús de formes mixtes, la xifra romana amb la desinència del cas de la declinació posada a sobre o escrita tot seguit, he desenvolupat la forma abreujada en rodona. Pel que fa als numerals ordinals, quan són abreujats de forma mixta, els he transcrit en extens i rodona, bé que posant la primera lletra en versaleta; per exemple, Vº = Quinto.

Així mateix, no he regularitzat l’ús de la v i la u, he res-pectat la duplicitat de consonants, i, tot i la dificultat gràfica, he distingit la c de la t.

Les i llargues a inici de paraula les he transcrit com a majúscula. He prescindit d’indicar els signes diacrítics que distingeixen dues lletres homògrafes seguides.

Els noms propis de persona que només s’indiquen mit-jançant la lletra inicial, s’han mantingut sense desenvolupar. Els regests i els índexs alfabètics s’encarreguen d’identificar el nom si, per mitjà del propi manuscrit, ha estat possible fer-ho. Cal advertir, en aquest sentit, que les lletres inicials precedides i seguides per un punt volat, no significa que abreugin el nom de pila, sinó que l’emfasitzen. En canvi, quan les inicials de noms propis duen altres lletres, i constitueixen un mot abreviat


per suspensió o per contracció, s’ha transcrit desenvolupant-lo de la manera que li correspon.

El text impossible de restituir per manca de suport o esvaniment de la tinta s’indica amb el senyal ± i el nombre d’espais susceptibles de ser ocupats amb l’escriptura, d’acord amb el mòdul usat per la mateixa mà en la nòtula o en una altra nòtula del mateix full; per exemple: [± 13]. Si no hi ha hagut pèrdua de suport, però l’estat de conservació no permet una lectura clara, ho he indicat de la mateixa manera, afegint al numeral la indicació inintel·ligibles. Així mateix, quan hi ha manca de suport o hi ha esvaniment de la tinta que, per la seva localització al full —quan pot afectar diverses línies de text o bé al final de la nòtula—, no permet conèixer el nombre de lletres perdudes, ho he indicat de la manera [...]; he seguit el mateix procediment per indicar un nombre indeterminat de línies de text al començament d’un full, per pèrdua de suport, que pot haver afectat més d’una nòtula.

Els espais que l’escrivà o l’escrivent deixen en blanc enmig d’una línia de text, o a l’inici o al final d’una nòtula, s’indiquen entre barres | |, amb el nombre d’espais que hi cabrien d’acord amb el mòdul de la lletra. Quan, a més d’aquests senyals, incloc un nombre aproximat amb el signe ±, és quan se situa en un punt de la nòtula en el qual hi ha pèrdua de suport i no és possible saber el nombre d’espais concrets.

Els mots, les locucions o les frases afegides en les interlínees no s’indiquen en la transcripció amb les acostumades barres inclinades \ /, sinó que una crida alfabètica remet a l’aparat crític, on s’exposen les característiques de l’interlineat. Quan és una sola paraula, la crida afecta només aquella; quan és una locució o frase, s’assenyala la seva extensió a l’aparat. Els afegits a la interlínea són, per defecte, a l’interlineat superior; en cas contrari, ho indico de forma específica. Faig ús de les barres quan els interlineats són extensos, abasten més d’una línia, i ho indico amb el traç \ o amb el traç /, depenent de la posició de l’afegit a la interlínia superior o inferior, respec-tivament, amb relació a la línia d’escriptura. Quan l’escrivent, per manca d’espai, desplaça el text a l’interlineat, ho indico amb les mateixes barres, depenent de l’espai que ocupi a la interlínia. Les especificacions que, si escauen, faig a l’aparat crític permeten distingir un ús de l’altre.


El cas específic de l’afegit o inclusió de la taxa salarial, per diferenciar-la de la resta d’indicacions i senyals, s’indica amb les claus { }.

Bona part de les nòtules inserides als dos fragments de llibres notarials porten un traç de separació entre elles introduït per l’escrivà o per l’escrivent. En tots els casos que és present s’indica en la transcripció. També, quan el traç s’ha inserit per emfasitzar canvis d’any o bé s’incorporen al text d’una nòtula a causa d’un afegit posterior.

He acompanyat la transcripció de cada nòtula amb un aparat crític no convencional. És a dir, no conté les variants de possibles còpies ni la justificació de les exclusions en cas d’interpolacions o conjectures, perquè en aquests llibres no té cap sentit. Considero la nòtula el document original, del qual no hi ha altres exemplars o còpies. L’instrument públic que es faria a partir de la nòtula inserida al llibre notarial, el mundum, no és un document vàlid amb el qual procedir a la crítica, perquè estan en nivells molt diferents d’execució, validesa i contingut. D’altra banda, no hi ha cap nòtula de la qual s’hagi conservat la schedula. Per tant, l’aparat crític ha volgut posar de relleu la particularitat de la font, presentant-lo en dos apar-tats diferents. El primer, indicat per mitjà de crides amb xifres aràbigues, conté la varietat de senyals de diplomàtica notarial incloses en la nòtula, així com les informacions de procediment notarial, els afegits que tenen relació amb aquest procediment i amb la seva validesa i la indicació de l’import de la taxa. El segon, que indico amb lletres de l’alfabet llatí, són els afegits i correccions que responen a errors introduïts i detectats per l’escrivà en el decurs de l’elaboració i redacció de l’instrument notarial o de la pròpia nòtula. Totes les indicacions contingudes són prou explícites, només cal indicar que quan faig ús del terme “corregeix” em refereixo únicament a la paraula que assenyala la crida; a aquesta indicació segueix la paraula corregida. La correcció, en aquests casos, es manifesta amb la sobreescriptura o afegit parcial que afecta poques lletres o una síl·laba. Si la sobreescriptura és general o completa, es descriu com cal en la nota de l’aparat. Els claudàtors contra-posats ]…[ indiquen, en l’espai entre ambdós, el que és objecte d’anotació a l’aparat; i quan un fragment de text els precedeix o segueix, el que queda en l’espai exterior és el que està afectat per la correcció, per exemple, en forcadel] et Peregrinus, és la conjunció i el nom propi el que és esmenat.


L’aparat crític no està separat de la nòtula per cap senyal especial. Si apareix una ratlla horitzontal, és la que l’escrivà ha posat entre les nòtules, és a dir, la que separa les insercions a la font original. En cap cas la ratlla de separació entre la nòtula i l’aparat crític en la transcripció no respon a una se-paració introduïda per l’editor.

Pel que fa a la llengua de les nòtules, el llatí es mani-festa sovint amb errades gramaticals, amb una evident man-ca de concordances o presència d’incoherències sintàctiques: confusió entre les preposicions per i pro, acusatius en lloc de nominatius, ús irregular dels possessius suus i eius, també usos inadequats dels temps verbals que, atesa la quantitat, he preferit no indicar, ni amb l’acostumat sic ni en l’aparat crític de notes al peu, perquè sovint apareixen com a òbvies. És freqüent l’ús de l’acusatiu per a indicar lloc quan vol dir direcció; i, sovint, són les correccions a mitges les que provo-quen aquestes discordances, com quan hi ha canvis de primera a tercera persona, o en el nombre singular o plural d’alguns mots, sense que l’escrivent revisi tot el contingut que es veu afectat per les modificacions; per exemple: «et affrontat ex una parte» és corregit «et affrontat ex duabus parte». Quant als mots o frases en català, habitualment noms de persona, topònims, indicacions de dates i alguna locució, no han estat transcrits de forma diferenciada per refermar que es tracta d’un text català que s’expressa amb una combinació de llengües llatina i catalana. L’única llicència ha estat la separació de paraules, la de l’article o preposició que s’hi anteposa, com ja he indicat, i la transcripció de la i llarga com a j en noms que prenen formes vernacles com Jouan, Jacme o Cuntijoc. Així mateix, he prescindit d’incloure els accents. He reservat el sic, però, per aquells mots que tot i que clars en la seva grafia original es manifesten poc habituals o poden induir el lector a pensar en un error de transcripció.

Els apèndixs

Els regests

Amb l’objectiu d’emfasitzar el caràcter d’edició d’uns lli-bres manuscrits que he volgut donar a aquests primers llibres notarials de Santa Coloma de Queralt conservats, els regests


no formen part del conjunt de la transcripció, sinó que els he inclòs als apèndixs.

Ordenats correlativament seguint l’ordre de la transcripció i amb el mateix número que els identifica, s’adopta el criteri general de donar la data reduïda al còmput actual, el resum del contingut en estil indirecte, encapçalat amb la qualificació jurídica del document, i la tradició documental, afegint, si es-cau, indicacions de l’editor. Les característiques de les nòtules, pel que fa a estructura i contingut, sovint molt breu, fa que l’exposició del resum, amb l’objectiu de fer-lo entenedor, pugui ser més extens que no pas la nòtula original.

La tradició documental conté la consideració de document “original” atribuïda a la pròpia nòtula, seguida de les edicions totals o parcials d’aquesta fins arribar a un tercer nivell de traduccions, referències i citacions.

La tradició documental remet als materials següents:

Fonts documentals

Biblioteca de Catalunya. Autògrafs Segura, ms. 2272, 465.

Fonts bibliogràfiques

Antoni M. ALCOVER, Francesc de B. MOLL, Diccionari català, valencià, balear. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980.

Josep M. FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Catalu-ña. Madrid-Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1969-1983.

Joan SEGURA, «Noms de las partidas dels térmens de Santa Co-loma de Queralt, Castelldásens y Belianes», dins: Miscelánea Folk-lórica (Barcelona: Associació d’Escursions Catalana), 1887, p. 147-151.

Juan SEGURA, «Documentos para las costumbres de Cataluña durante la Edad Media», dins: Revista de Ciencias His-tóricas (Barcelona), V-III, 1887, p. 210-219; V-IV, 1887, p. 322-335.

Joan SEGURA, «Repàs d’un Manual notarial del temps del rey En Jaume I», dins: Congrés d’Història de la Corona d’Aragó [Barcelona, 1908]. Barcelona: Stampa d’En Francisco Altès, 1909, p. 300-326.

Joan SEGURA I VALLS, Història de Santa Coloma de Queralt [Re-fosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura


Lamich]. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984.

J. SERRA VILARÓ, Història de Cardona, I. Els senyors de Cardona. Tarragona: Sugrañes Hermanos, Editores, 1966.

Els tipus documentals

Els diversos tipus documentals que he identificat en els regests, s’indiquen en ordre alfabètic seguint la figura jurídica per mitjà de la qual els he interpretat. La majoria de documents són els propis dels llibres notarials comuns, seguint el que avui entenem per aplicació del dret civil, bé que hi són identificats documents propis del que seria un llibre de cort, com és el cas de franqueses, bans, manlleutes…, sense que això signifiqui, necessàriament, manca d’escrivania de cort.

Els noms amb els quals identifico els tipus documentals són els mateixos que actualment utilitzem, amb una varietat multiforme que m’ha semblat adient individualitzar, fins i tot quan la nòtula en prescindeix per a indicar diversos tipus documentals sota un sol epígraf.485 Alhora, hi ha documents el contingut dels quals responen a figures jurídiques que hom considera que aleshores no estaven tipificades, com és el cas de l’anticresi, i alguna altra que recorda pactes acostumats propis d’altres territoris de Catalunya.486 Així mateix, aquelles nòtules el text de les quals indiquen diverses accions, han estat orde-nades per la que m’ha semblat principal, per exemple, en els debitoris, en els quals per fer front al deute es crea un dret d’anticresi o es procedeix a un empenyorament.

Cal tenir present que les notes que l’escrivà va inserint al llibre sobre temes diversos, que no es poden considerar atestacions o certificacions i, sovint, ni tan sols nòtules, estan integrades en una sola veu, notícies, conscient d’un contingut una mica miscel·lani.

485. Documents 703 i 710 de l’edició, que refereixen diversos documents nupcials entre els quals hi ha constitucions de dot, hipoteques dotals, debitoris, definicions i promeses per a definicions futures.

486. Documents 90, 91, 534, 667 i 668 de l’edició, que contenen donacions esponsalícies recíproques, pel mateix valor, entre marit i muller, que fa pensar en el tantumdem gironí, procedent de les Constitutionum Novellarum de Justinià, const. XCVI, XCIX i CXV.


El glossari

En el decurs del VII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Josep M. Pons i Guri va presentar una comunicació innovadora. Tractava de les «Característiques paleogràfiques dels llibres notarials catalans fins el 1351»,487 en la qual destacava els termes i locucions que els escrivans abreujaven per sus-pensió, indicada per mitjà d’un punt volat o en línia. Fou tan important que, al cap de catorze anys, Agustín Millares Carlo, mentre preparava una nova edició del seu Tratado de Paleografía Española, no es va estar de demanar a Pons autorització per a reproduir-hi l’apartat «Algunes frases formulàries».488

En aquesta primera època dels llibres notarials catalans, el segle XIII, les nòtules que hi ha contingudes són, com indica el seu nom, anotacions breus que inclouen les parts essencials del document; són tan breus que, de vegades, no hi consta ni tan sols això. Amb les etceteracions que trobarem en el segle següent, sobretot a partir de 1351, quan s’introdueixen noves formes de confeccionar els llibres notarials, l’escrivà s’estalviarà parts formulàries o clàusules d’estil només indicant les primeres paraules seguides de l’expressió et cetera. Per a Pons, en els llibres del segle XIII, aquesta manera de procedir és per mitjà del simple punt.489

En aquest sentit, els llibres de Santa Coloma de Queralt objecte d’aquesta edició fan un ús molt escadusser de les etce-teracions, amb una aparent evolució que pot respondre a algun canvi d’escrivent entre el fragment 1285.1 i el 1285.2. En el primer són únicament dues les nòtules on se’n fa ús i, encara, un d’aquests dos exemples és en un afegit posteriorment ratllat,

487. Actes del VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón [Barcelona, 1-6 octubre 1962]. Barcelona, 1964, p. 225-248. Reproduït dins: Estudis d’història jurídica catalana, I. Barcelona: Fundació Noguera (Textos i Documents 20), 1989, p. 191-218.

488. Agustín Millares Carlo enllestia la nova edició l’any 1976, tercera edició que no va veure la llum fins uns anys més tard: Tratado de Paleografia Española, 3 vols. Madrid: Espasa-Calpe, S.A., 1983. Més recentment, Daniel PIÑOL ALABART, «Las abreviaturas en los manuales notariales: el caso del “Camp de Tarragona” en el si-glo XIII», dins: II Congreso Hispánico de Latín Medieval. [León, novembre de 1997], tom II. León, 1998; reproduït, amb el títol «Abreviaturas notariales en el “Camp de Tarragona” en la baja edad media», dins: Butlletí Arqueològic (Tarragona: Reial Societat Arqueològica Tarraconense), època V, núms. 1 i 2, 1997-1998, p. 257-270, ha tornat a tractar el tema.

489. Josep M. PONS I GURI, «Característiques paleogràfiques dels llibres no-tarials catalans fins el 1351», cit., p. 193-194.


eliminat.490 En el segon fragment són vuit les nòtules en què apareix l’etcètera.491

És probable que aquesta manera de fer es vegi esperonada per una manca de model en l’elaboració d’aquests primers lli-bres i no segueixi la norma, més o menys fixa, de l’abreviació per suspensió present en una altra mena de textos: suspensió a partir de la consonant amb la qual comença la darrera síl·laba del mot o l’eliminació de certes desinències verbals, o la de les terminacions d’alguns adjectius o adverbis. Pons i Guri observà que ni tan sols responen a aquelles altres formes de suspensió que, sense ser producte d’una normació, ja feia temps que s’utilitzaven acceptades per l’ús i es consideraven corrents en l’art de l’escriptura. Tot plegat farà que la casuística sigui d’una diversitat enorme, depenent del criteri de l’escrivà en el moment de redactar la nòtula.492 La varietat en què es pot presentar una mateixa paraula abreujada per punt, o formant una locució o clàusula d’estil, indica un mètode que no ha estat fixat, que respon a la voluntat individual de l’escrivent. No obstant això, hom opina que qualsevol fedatari, en vista del text de la nòtula, redactava l’instrument de forma gairebé idèntica.493

L’ús del punt no està subjecte a regles, però, contràriament al que diu Pons, es poden identificar unes constants que les pròpies entrades del glossari posen de manifest. Fins i tot, és possible que l’escrivà no tingués consciència d’abreujar algunes expressions, precisament perquè eren d’aquelles que havien estat acceptades per l’ús, encara que la manca d’un estàndard el portés a formes d’expressió molt diferents.

Per Pons i Guri l’escrivà era conscient que aquella mane-ra d’abreujar no era l’habitual. Per això l’expressaria amb un senyal diferent, indicatiu de l’abreviació, i, en lloc de la ratlla sobreposada, faria ús del punt després de la darrera lletra conservada. De tota manera, aquest senyal no és nou: el punt havia estat el senyal d’abreviació més antic i evolucionarà fins a desaparèixer, en els manuscrits, davant de la ratlleta sobre-

490. Documents 418 i 440 de l’edició.491. Documents 663, 664, 673, 677, 681, 683, 707 i 771 de l’edició.492. Josep M. PONS I GURI, «Característiques paleogràfiques dels llibres no-

tarials catalans fins el 1351», cit., p. 194-195.493. Rafael NÚÑEZ LAGOS, «El documento notarial i Rolandino», cit., p. XXX.


posada, quan ambdós senyals són vigents durant l’edat mitjana; els llibres notarials del segle XIII en són un bon exemple.

Si, com assenyala Schiaparelli, l’ús del punt abreujant mots per suspensió havia estat adoptat per les notes jurídiques,494 i Pons recorda que també en les citacions de textos jurídics,495 el fet que servís per abreviar locucions i frases formulàries, amb contingut jurídic en els llibres notarials es pot interpretar com una derivació inevitable, fins a l’abreviació de les paraules soltes, tot i la manca de coneixements de dret de bona part d’aquells notaris. L’ús del doble punt, al seu torn, precedint i seguint una sigla, xifra o monograma, que sol donar un valor deter-minat en el sistema abreviatiu medieval, en els nostres llibres és una manera d’emfasitzar el mot abreujat, amb l’excepció de la manera d’indicar les unitats monetàries de compte.

Pons i Guri publicà que no es podien deduir normes con-cretes ni tampoc unes constants d’aquesta modalitat abreviativa —afirmació que el glossari s’encarrega de matisar—, ni extreure conseqüències d’ordre metodològic. El glossari vol posar de relleu la manca de sistematització, la manca d’una fórmula seriada d’expressió, l’originalitat del que escriu quan ha d’utilitzar el punt per abreujar, alhora que fa paleses algunes constants. Per això, el punt, en aquests llibres, té altres utilitats.

Els escrivans que han inserit les nòtules en el llibres de Santa Coloma de Queralt entre 1240 i 1262 han fet un ús intensiu i extensiu del punt. El punt abrevia, és clar, paraules i locucions, dóna èmfasi a determinades expressions —noms, xifres, els punts cardinals de les afrontacions, dates…—, delimita frases sense que hi calgui ressaltar res, alhora que assenyala pauses tal com fem avui, fins i tot fa ús del punt i coma al

494. Luigi SCHIAPARELLI, Avviamento allo studio delle abbreviature latine nel medioevo. Florència: Leo S. Olschki, editor, reimpressió de 1986, p. 48-51.

495. Josep M. PONS I GURI, «Característiques paleogràfiques dels llibres notarials catalans fins el 1351», cit., p. 198, s’adona que, malgrat les prohibicions d’aquestes notes jurídiques per Teodosi i Justinià, no s’havien eliminat mai del tot en els llibres de dret: bandejades dels textos legals, es mantenien en les rúbriques i en les glosses. Quan esdevé la resurrecció del dret justianenc, els primers glossadors treballaven a partir de vells còdexs i, quan feien les citacions dels textos, seguien la modalitat abreviada de la suspensió advertida per punt, tal com ho trobaven en les rúbriques i en les glosses. Postglossadors, canonistes i, més tard, els mateixos expositors del dret català en els seus apparatus segueixen designant els preceptes del dret comú (romà-canònic), usatges, constitucions, compilacions feudals, obres i autors amb el mateix mètode abreviatiu, que encara s’ha mantingut en els tractats de dret de principis del segle XX.


final d’alguna nòtula sense que se’n pugui interpretar cap altra funció que no sigui aquesta, la d’indicar el final. La dificultat es planteja a l’hora de destriar l’ús abreviatiu dels altres usos i representar-ho d’una manera entenedora en la transcripció.

Per això, ha calgut establir uns criteris. Els punts que, de forma clara en l’estil expositiu del text, volen donar èmfasi a una expressió no abrevien. Per exemple, un nom de pila: «· P · », en la transcripció no varia; o si surt en expressions del tipus «ho · G · pinos» = «ho[nore] · G · pinos»; una afron-tació: «· a mer · » = «· a meri[die] · »; una locució: «dimi · Bge · » = «dimi[to] · Berengarie · »; la unitat monetària de compte: «· ss · » = «· solidos · »; òbviament, també en el cas dels nu-merals. Però no sempre els usos són tan clars. Locucions de l’estil «pro parte · et heredi · et legi · et fratris» ho he interpretat «pro parte · et heredi[tate] · et legi[tima] · et fratris[cha]». En cas que el lector avesat a aquests tipus de textos no estigui d’acord amb el criteri adoptat, la transcripció i el glossari li permetran reconèixer on l’he aplicat, amb el benentès que hi ha expressions en les quals la reiteració de punt distingeix de forma clara dues utilitats. Per exemple, «occi · · » = «occidente · »; un punt abrevia i l’altre separa. És semblant al que passa quan el punt apareix tot seguit d’un mot abreviat indicat amb la ratlleta horitzontal: el punt no té valor abreviatiu. Per exemple, «reu · » = «reuertatur · »; «uoł · » = «uoluntatem · ». Per tant, en aquests casos, no hi ha reiteració de senyals abreviatius. En altres, hi pot haver reiteració de punt, a continuació de mots no abreviats, per raó d’un afegit o d’una correcció que fa que hagi transcrit el sobrant entre parèntesis angulars. Així doncs, depenent de la frase on està inserida la paraula abreujada, o de l’estil expressat en la nòtula, el punt pot tenir valors diver-sos, que, d’acord amb els criteris expressats, queden reflectits en la transcripció.

He desmuntat les locucions de caire formulari que hi ha a les nòtules. És a dir, el glossari consta de mots el significat dels quals s’assenyala de forma individual.

L’estructura del glossari és senzilla. La primera columna de l’esquerra indica les formes abreujades; la segona expressa el desenvolupament de l’abreviació. En ambdós casos és per ordre alfabètic, és a dir, la segona columna no s’ordena per l’ordre


del cas de la declinació llatina, si es tracta d’una forma nomi-nal o adjectiu, o per ordre de temps verbal, nombre ni gènere, quan es tracta de formes verbals, per facilitar-ne la comprensió. En cas que una mateixa abreviació tingui significats diferents d’acord amb el context de la frase on s’insereix, si el significat afecta més d’una forma nominal o bé verbal deixo un espai entre elles per a indicar-ho, sense variar l’ordenació alfabètica en cada grup. No he separat, però, les variants d’una mateixa accepció. Els números que acompayen el glossari indiquen el document o nòtula de la transcripció i de la línia on es troba el mot. Quan al costat del número del document hi ha una lletra vol dir que el mot apareix en nota de l’aparat crític.

Esquemes codicològics

Amb la finalitat de fer més entenedora la descripció de la successió dels quaderns, dels plecs de fulls i la seva organitza-ció en els fragments de llibres notarials, he elaborat l’apèndix corresponent d’esquemes gràfics. Estan disposats en el mateix ordre que es descriuen en l’apartat «descripció codicològica». La numeració de la banda superior és la que he donat en la reconstitució dels fragments, mentre que la de la banda inferior és la de mossèn Joan Segura a finals del segle XIX.

Els índexs alfabètics

Les característiques dels noms de persona i de lloc que ofereixen els llibres colomins de 1240 a 1262, que tot seguit exposaré, i els criteris que he adoptat, fan que hagi elaborat els índexs alfabètics conscient que han de ser una eina de treball adreçada al lector, i, per tant, susceptible d’introduir modifica-cions que puguin donar noves interpretacions, identificacions i localitzacions.

Aquests índexs, tant pel que fa als noms de persona com als noms de lloc, es refereixen als que contenen les nòtules i no pas al contingut de l’aparat crític ni dels regests. Cal indicar, també, que totes les referències numèriques remeten al número del document en la transcripció.


Antropònims

En l’expressió dels antropònims passa quelcom semblant al que hem vist en el glossari de mots abreujats amb punt. Les variants que hi poden haver d’un prenom o un cognom ofereixen un ventall ben particular de possibilitats, al qual se suma la catalanització de les expressions llatines. Per fer pa-lesa aquesta riquesa, he adoptat un criteri d’ordre segons el qual, en aquells casos en què això es dóna, els antropònims comencen per les formes vernacles ordenades alfabèticament; a continuació hi ha les formes mixtes, que he ordenat d’acord amb l’alfabet o bé pel cas de la declinació llatina corresponent, depenent de la major presència de llengua catalana o llatina en què s’expressin les diferents parts de la paraula; finalment, les formes llatines ordenades pel cas. Cadascuna d’aquestes formes es presenta separada per una barra obliqua (/) i els cognoms dels prenoms, per la coma (,). Hi ha exemples que poden ser de difícil avaluació, com ara Queralt i Cheralt. En aquestes situacions poso en primer lloc la forma vernacla més aproxi-mada a l’actual. Si un sol nom remet a les diverses variants en què apareix, però que poden pertànyer a persones diferents, les separo per mitjà d’una ratlla vertical (|). En cap situació he procedit a la traducció del nom de persona al català, i tots s’han entrat pel cognom i no pas pel prenom.

Les variants dels antropònims fan que, de vegades, hi hagi el problema de distingir personatges homònims, és a dir, si un mateix nom de persona es refereix a un sol individu o bé són personalitats diferents. Quan la distinció és clara, es presenta amb les seves corresponents entrades; en cas contrari, en una sola entrada principal s’inclouen els diferents personatges que responen a aquell nom, i se’n recullen les especificacions. Quan aquesta varietat es troba en nòtules pròximes les unes de les altres, hi ha la temptació d’agrupar els noms en un sol antro-pònim, però si no és que la nòtula conté una indicació clara d’identificació i de parentiu he preferit no fer-ho, tot i el risc de desdoblar en dos un sol personatge.

Per cada antropònim faig esment del paper de l’individu dins del document, tal com s’indica en la nòtula, i de l’ofici si en fa esment. Si no assenyalo res és perquè es tracta de contraents, en la majoria dels casos, o bé perquè el document no defineix quin és el seu paper. Completo les entrades amb


la connexió de parentiu que es pot refer a partir del contin-gut de les nòtules, ordenada per grau de cognació a partir del subjecte.

He mantingut separat l’article determinant femení za i la partícula des als cognoms que precedeixen, excepte en casos com Zaual, Zauela, Zauit, Sespiles o Zespiles, Zespugades, Ses-pluga i totes les seves variants.

No he aglutinat els compostos per Sancta, Sancto, Sancti, excepte en aquells casos en els quals, com que era un nom de persona que ha derivat en formes vernacles, el propi document els aglutini, com és el cas dels cognoms Sendomi, Senigaiart i Sengenis. Sí que he unit, en canvi, la majoria dels compostos de Mont, Munt, Monte, Munti, excepte els casos en què l’es-crivent els expressa clarament com dues paraules separades: Monte ergul, Monte faleho, Montem Album, etc., criteri que he fet extensiu als topònims. També he aglutinat el cognom Denari que, en una sola ocasió, apareix en la forma De nari.

Finalment, he mantingut la separació de la preposició de i l’article en dels cognoms, d’acord amb la transcripció, bé que en l’índex s’indica per mitjà d’apostrof i no pas punt volat.

Topònims

Les entrades dels topònims s’expressen de la mateixa manera que ho he fet en el cas dels antropònims, és a dir, s’indiquen totes les variants del nom d’un mateix indret, sepa-rades per la barra obliqua (/), i amb el criteri d’ordre que he exposat, amb el benentès que un bon nombre de noms de lloc es coneixen pel nom de la persona, com quan es fa esment de límits i afrontacions. En aquests casos segueixo el mateix criteri exposat a l’índex d’antropònims quan un nom de lloc remet a les altres formes en què apareix, però amb les quals pot indicar topònims diferents, és a dir, els separo mitjançant una ratlla vertical (|).

Si en els noms de persona he indicat la seva participació en el document, relacions de parentiu i ofici, si és el cas, en els noms de lloc faig esment de la qualitat del topònim tal com s’indica a la nòtula: si és una casa, una església, una afrontació, un torrent, etc., amb els diferents apartats dins d’una mateixa entrada. Aquestes indicacions porten claudàtor, i s’expressen en


llatí, quan el document qualifica el tipus de topònim de forma indirecta; entre parèntesis, quan es tracta d’una interpretació, i sense res, en llatí, quan la nòtula és prou explícita.

Per a tots els topònims relacionats, sempre que ha estat possible, indico el nom en català, el lloc, indret o partida, el terme municipal i la comarca actual a la qual pertanyen, per aquest ordre i entre parèntesi, seguint el nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya, i amb els codis comarcals ex-pressats de la manera següent:

ACA Alt CampANO AnoiaAPE Alt PenedèsBAG BagesBAR BarcelonèsCBA Conca de BarberàOSO OsonaRIP RipollèsSGA SegarraSGR SegriàTAR TarragonèsURG Urgell

Els noms de lloc de tipus menor que són definits amb claredat en les nòtules, però als quals el text no situa en el territori d’un topònim major ben definit, he considerat, per defecte, sempre que no s’interferissin altres possibilitats, que es troben en la demarcació de la pròpia població de la nota-ria, la vila o terme de Santa Coloma de Queralt. Aquest pot ser un criteri discutible, però entenc que quan tothom sap de què es parla, en el moment de l’elaboració de la nòtula, no cal donar més informació: quan el lloc és al costat; sí que s’haurà de situar si es troba en una altra parròquia i així sol procedir l’escrivent.

D’altra banda, m’he trobat amb moltes imprecisions a la font i, en conseqüència, a l’hora de poder situar un bon nombre de topònims. Són noms de lloc que formen part del territori d’un municipi, però que se situen molt a prop dels límits actuals d’un municipi veí i que, aleshores, en el segle XIII, expressa-ven d’una forma molt diluïda. Així passa amb topònims situats originàriament a Sant Gallard, Montargull, Aguiló, Figuerola… Aquesta manca de definició s’accentua amb els noms de lloc que avui no s’han conservat. Si les possibilitats de localització


d’un topònim són diverses, les expresso separades amb una barra obliqua.

Es presenten problemes de duplicitat de topònims en què la manera com apareixen en la nòtula no ajuda a atribuir-los a un terme municipal o a un altre. El punt d’una via pública que uneix dos topònims propers però en dos municipis diferents, o el mateix pel que fa a un curs d’aigua. Valgui d’exemple el torrent de Riudeboix, que passa pels termes de Pontils i de Bellprat; l’obaga de Riudeboix, que és a Pontils; el molí i la font, que són a Bellprat; el mas de Riudeboix, possiblement a prop del molí, etc.

Per tant, llevat dels casos en què el topònim d’aleshores es pot identificar amb un d’actual, la qual cosa s’indica amb la corresponent traducció entre parèntesis, la resta s’han d’entendre com a atribucions.

EDICIÓ

TRANSCRIPCIONS

[full 1r] <39/40>

Anno domini · M CC XL · <Any 1240>

[1]1

1 · P · de Cheralt · debeo · uobis · caualer (sic) de podio ueridi · CCLX solidosa barchinone recti dupli · terminum · natale domini prima ueni[ente] · fiducia

2 domina Geralda de q[u]erol · actum est · VIIII · kalendas agusti · testes · R · de timor et R · aalbert ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //

a. interlineat

[2]

1 Petrus de timor debeo tibi pelegrinus baiulii · X · miggeriis tritici boni et pulcri · terminum · Natale do[mini]

2 prima ueniente ut a conualente in illo termino uoluerit tritici · fideiussores · p · de timor · et · R

3 de timor de mangos · et spu<n>rii de magans · testes · G · escolaris · et p de manso · actum est hoc · VI · kalendas ·

4 augusti ·

AMFF, manuscrit 1285.1


[3]1

1 · G · de uerdfuil per me et meis recognosco confiteor et cio in uita quod pater mei Pontiis de uerdful dimiserat filia sua

2 eligsen in suo testamentoa · totum illum decimum quod abebat in mansio ferra et directium quod tenet per me [± 9 inintel·ligibles]b · ita quod recognosco quod ret[uli] [± 9 inintel·ligibles]

3 illam possessionem et tenedonem quod ab illo decimo abeo facta abui cacumine co[ 4 inintel·ligibles] [ 5 inintel·ligibles]·c item ab ista pres[-]

4 ente pagina illam possessionem a meo meorumque ius om-nino expello absoluo et retuli mei solidi · C · rameo (sic)

5 de canet filius predicte · E · Actum est hoc · kalendas agusti · Anno domini M CC XL · testes · B · de [± 10 inin-tel·ligibles] ·

6 et Tomas sutor · Berengarius · de sent oliua ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///

a. in suo testamento, interlineat b. quod tenet] fins a [ 9 inintel·ligibles, in-terlineat c. [ 5 inintel·ligibles] · , interlineat

[4]

1 · P · toschela facio testa[mentum] · Manu[missores] · P · bord · et A · sutor · accipio · XIIIa · solidos · q[u]orum dimito clerico

2 sancte columbe · VII · solidos · et opereb ecclesie · III · solidos · et ad cereum · XII · denarios · et I · sacer qui [cum P]ere[grino ma-]

3 net · XIIc · denarios · et beate Marie de pulcroloco · XII · denarios · et · I · Migera tritici · uel · VII · solidos · [ad iniuri]as

4 meas restituendi · hosd · XIIIe solidos · sint persoluti ex ouibus et capris meis · preterea dimito filiof martino · omnia

5 bona mea mobilia et inmobilia et ille donet uirum secun-dum posse hospitium sorori sue olaia · et persoluat

6 · XX · solidos · G · filio meo · et persoluat · XL · solidos · |3|· filie mee · Actum est · III · kalendas agusti · testes · A · de


7 uilagrassa · et laurentius sacer ·g

a. corregeix XII b. corregeix oprere c. corregeix XIII d. corregeix hoc e. corregeix XII f. corregeix falio (sic) g. segueixen, al peu de la nòtula, dues proves de ploma: filie mee · Actum est · III kalendas agusti / · B · escafi vxor mea

[5]1

1 · B · eschafi et vxor mea · Raimunda damus tibi dultie filie nostre in tempore nuptiarum tuarum unam petiama terre cum

2 uinea que in illa fundata est · in termino de cheralt in loco quod uoc[a]tur claret · affrontat · oriente · cum manso

3 de claret · a meri[die] · cum uinea · R · max · ab occi[dente] · in torrente · a circii · cum uinea · A · ferre · et ulum

4 directum et censsum quod abemus in illam uineam quam · P · pelliparius tenet propter nos · et CCCC · solidos · barchinone

5 recti dupli · hoc damus pro parte et herede et legitima a bonis nostris presentes et fu[turos] · abeas ad tuam uo[luntatem] · C · solidos · a predictos

6 · CCCC · solidos · si filii legitimi tibi defuerint nobis donationes reuertanturb et tuo uiro quem modo ducis in exoua[rio] · p · de nazari <·>c · G · eschafi · P · Iachobi · testes

7 R · aalbert · A · gazul · P · uilela · Actum est · X kalendas septembris ·


a. petiam, interlineat, amb crida b. nobis] fins a [reuertantur, interlineat c. · p · de nazari <·>, interlineat

[6]1

1 · P· de nazari accipio te dultia filia · B · eschafi in vxorem et facio tibi sponsalicium · a CCC · solidos · barchinone rec[ti]

2 dupli · quos abeas cum illos · DC · solidos · quod tecum accepi in dotem inter terram et numos sicut resonat in in[-]

3 stru[mentum] inter nos factum super medietatem omne quod abeo in hunc presentem diem · emptiones adquisitiones quod de cetero


[full 1v]

4 [facia]mus per medium abeamus · abeas ad tuam uoluntatem a predicto sponsa[licio] · L · solidos ·

5 testes · R · aalbert · P · uilela · A · gazol · P · d.almunia ·


[7]1

1 [·] B · eschafi et vxor mea Raimunda promitimus tibi · A · gazul quod faciamus tibi abere et tenere

2 [ 4 inintel·ligibles] honor quod tibi misimus in returno pro · CCCL · solidos qui fuit olim · I · gazo in termino de colomes

3 [ 3 inintel·ligibles] aliquem a tuo posse · abeas predictos · CCCL · solidos · super omnia bona nostra mobilia et inmobilia


[8]1

1 · Guilelma · d.en ros · uendo tibi · P · de monte abitantem in termino de ueciana et tuis omni tempore omnia bona mea mo-

2 bilia et inmobilia quod habeo et habere debeo aliqui ratione in termino de uetiana et de monte faleho · pro precium · CCX · solidos barchinone

3 recti dupli · ad tuas uoluntates · saluo iure dominorum · promito tibi quod faciamus tibi abere omni tempore et legalem guirem ·

4 Actum est · IIII · kalendas septembris · testes · Pelegrini baiuli · A · sutor · P · de uiuer · B · espelta · F2 · de prades mi3-

5 cholau · domini ipsius hono[rum] · B · pelegri baiulus domini · P · de reg · B · mirales · Gauzeran de argenzola · P · fi- / lii eius4

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de ferma i consenti-ment al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal de ferma


i consentiment al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. · P · fi- / lii eius, afegit, amb la part subinterlineada enquadrada al marge inferior esquerre de la nòtula, dins de l’espai de la nòtula següent

[9]1

1 Ego Saura cum consilio et uoluntatea uiro meo nomine barbera gerad ·b et patris mei nomine · A · martel · dono et vendo et diffinio et trado · tibi · P · ba-

2 lester et tuis · omnia mea bona mobilia et inmobilia quod abeo et abere debeo racione sponsalicii siue alia in termino

3 de pontils uel ubique sit longe uel prope · ad omnes tuas tuorumque uoluntates sine reuocatione · et retentione · et hoc iuro per deum

4 super hec sacro sancta · IIII · dei euangelia · et pro hac diffinitione venditione et donatione accipio a te · CXX · solidos · barchinone recti dupli ·

5 Actum est · III · nonas septembris · testes · R · de sancto genesio · P · de Canela · B · cirol ·


a. corregeix uoluntati b. uiro] fins a [gerad · , interlineat

[10]1

1 [·] P · balester debeo · tibi Saure et viro meo (sic) barbera gerad et tuis · LXX · solidos · barchinone recti dupli · terminum · beate · Marie · agusti

2 et sint soluti in sequentum festum sancti Michaelis septembris · fidutias · R · de sancto genesio · et B · cirol · actum est · III ·

3 nonas septembris · testes · Iohanni de aigualada · et P · de Canela ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades ///


[11]1

1 · B · eschafi et vxor mea Raimunda · debemus tibi · P · et dultie vxori tue et uestris · CC · solidos · barchinone recti du-

2 pli · terminus · <et>a ab istum proximum uentur[u]m festum natale domini usque ad unum annum persoluamus · C · solidos · et in aliumb festum natale

3 domini uentur[u]m persoluamus alios · C · solidos · et damus uobis fidutiam · A · gazul · et est certum quod istos · CC · solidos · sunt ex

4 illos · DC · solidos · quos uobis promisimus in tempore nuptiarum · Actum est · X · kalendas · septembris · testes · R · aalbert · P · uilela · A · gazul · P · d.almunia ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: ////

a. et, interlineat b. alium] et, esborrat amb la tinta humida

[12]

1 · P · eschafi per me et meis dono et difinio tibi dultie sorori Mee illam donationem quam pater meus et mater mea mihi fecerunt

2 in tempore nuptiarum mearum ab illo honore et uinee de claret · ad tuam uoluntatem faciendam · actum est · kalendas · septembris · testes predicti ·

[13]

1 · P1 · pelicer et <et> vxor mea · Berengaria2 · recog[no]scimusa · B · de meyans vxorique tue · E · et uestris · quod mitimus uos uobiscum · et sine uos ·b debitores a · X · Migeriis · annone ·

2 quas promitimus persoluere salamoni alfachim · vnde pro-mitimus bona fide uobis et uestris expellere sine dampno · actum est · VIII ·

3 idus septembris · testes · G · de sengenis · et P · capela de za guardia ·

1. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu · 2. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu ·


a. pelicer] fins a [recog[no]scimus, corregeix, interlineat, promitimus tibi, ratllat b. · et sine uos · , interlineat

[full 2r] <41>

[14]

1 · P · pelicer · et B · de meyans · et vxores nostras · Berengaria1 · et ermesen2 · promitimus persoluerea tibi salamo alfachim

2 abitantem apud regalem et tuis · V · Migeras tritici · et V Migeras ordei · annuatim donec persolutum abe[-]

3 amus omne debitum quod modo est in terra me · P · pellicer et vxor mea · Berengaria · [ 8 inintel·ligibles]no · terminus · persoluendi in festo sancti

4 Michaelis septembris · et accipias predictas · X · M[igeras] anuesse · in solutione predicti debiti · actum est · VIII · idus septembris ·

5 testes · G · de sengenis · et P · ferre capela de za guardia ·

1. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu · 2. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu ·

a. promitimus persoluere, corregeix, interlineat, debemus, ratllat

[15]1

1 Berengarius · de nazari et uxor mea Saurina · damus tibi ermesen filia nostra · DCC · solidos barchinone recti dupli in tempore nupti[-]

2 arum tuarum pro parte et legitima et herede · et fratischa ab omnibus bonis nostris ·a et uiro tuo quo modo ducis · berengario · lorda · in exouario · [ 7 inintel·ligibles]

3 in uita tua · post obitum tuum reuertantur tui filii legi[timi] · et si tibi filio legitimo defuerit uel infra annos obierit [reuertantur nobis donatores] uel

4 nostris · DC · solidos · et alios · C · solidos · qui remaneant abeas ad tuam uoluntatem · VX · kalendas octobris2

5 testes · A · gazul · P · tarascho · B · de q[u]eralt ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. · VX] fins a [octobris, afegit

a. ab omnibus bonis nostris · , interlineat


[16]1

1 Berengarius · de nazari et vxor mea saurina debemus tibi · E · filia nostra et viro tuo Berengario · lorda · CCCC · solidos · quos debemus uobis

2 racione exouarii · et est certum quod predictos · CCCC · solidos · sunt ex illis · DCC · solidos · quod a uobis promisum pro parte [et legitima et herede et fratrischa]

3 et promitimus persoluere predictos · CCCC · solidos · a festo in festum natale domini annuatim donec persolutum [ 16 inintel·ligibles]

4 et damus uobis fidutias · P · tarascho · et A · gazul · VX · kalendas octobris

5 testes · A · de bas · F · loreta · B · de q[u]eralt · P · filii eorum·


[17]1

1 · B · prunera facio testam[entum] · Manumissores · F · de sanauya · et G · prunera · dimito · XXX · solidos · pro anima meaa corpus meum ecclesie sancti salua[-]

2 toris de Figerola cum · XIII · solidos · VI · per missis · et VII · ad opera · eiusdem ecclesie ·b sancti petri de uico · XII · denarios · sancte Marie de pulcroloco · XII · denarios · sancte · Marie

3 de Rocheta · XII · denarios · sancte Marie · de monteserrato · XII · denarios · sancte Marie · de sales · XII · denarios · ad captiuios · redimere · XII · denarios ·

4 sancti uincentii ualentie · XII · denarios · ad sanctam domum iherosalem · XII · denarios · sacerdotem qui manet cum peregrino · XII · denarios ·

5 laurentio sacer · XII · denarios · F · sacer de pilis · XII · denarios · dimito · VI · solidos · quod diuidantur pro anima mea uel persoluantur in conuiuio ·

6 vxorc mea sit domina etd potens · a bonis meis dum uixerit · dimito hospitium meum cum omnia mea bona Mobilia et inmobilia

7 filio iohanni · et persoluat · CCCC · solidos · filie mee · Ermesen et persoluat filie mee · subirane · CC · solidos · et persoluat filie mee


8 perete · CC · solidos · et persoluat filio meo · Berengario · L · solidos · et persoluat filio · P · L · solidos · et si obi[erit] · E · reuer[tatur] suam partem subirane · et si

9 obi[erint] · E · et subirane · partem earum reuer[tatur] · perete · et si obi[erint] subirane et perete · partem earum reuer[tatur] · E · et ita fiat de filiose·

10 dimito filie mee dominice et filie Iordanete <·>f · C · solidos · et abeat eos super agrum meum qui abeo apud caminum · testes · G · pinos ·

11 actum est · IIII · idus septembris ·


a. · XXX ·] fins a [mea, interlineat b. eiusdem ecclesie · , interlineat amb cri-da c. corregeix vxore d. interlineat e. corregeix filiis f. et filie Iordanete <·>, interlineat

[18]

1 Ego Martinus faber · et vxor maria in tempore nuptiarum damus tibi filie nostre Berengarie · DCCC · solidos barchinone recti dupli

2 pro parte · et heredi[tate] · et legi[tima] · et fratris[ca] et viro tuo quem modo dutis nomine · G · de · B ·a in exouario · ita quod abeatis eos in uita

3 uestra dum uixe<e>ritis post obitum uestrum · reuertantur filiis uestris legi[timis] · et si forte filii legitimi tibi filie nostre defuerint · abeas

4 predictos · DCCC · solidos · in uita tua cum uiro et sine uiro · cum infante et sine infante · et in die obitus tui fatias a centum solidos tue

5 uoluntati et DCC · solidos · reuertantur · nobis donatores uel nostris · Actum est · nonas octobris · testes · B · de Albi · Monteacutis ·

6 · A · Ferrer ·

a. · B · corregeix, seguit, nat, ratllat


[full 2v]

[19]1

1 [ 3] de sancta columba et vxor mea E[rmesse]n · vendimus tibi · G · belul · vxorique tue Guilelme et uestris

2 [du]as domos cum supraposite prope cellariam sancte columbe · precium · XX · solidos · barchinone recti dupli affrontant

3 oriente · in furno uille · a meridie cum domo Rubinat · ab occidente cum nos emptores · a circii · in cellarium

4 [ 4 inintel·ligibles] item promitimus esse paccatos guirentes et faciamus uobis eas habere et tenere franchas sine aliquo ser[-]

5 [u]icio quos inde ne facias aliquius persone omnia predictas in comitatu Minorise et in predictum locum · Actum

6 est hoc · II · idus Marcii [ 18 inintel·ligibles] · testes · B · sutor · et B · costaz · et P · venrel ·


Anno domini MCCXL primo ·a

a. any enquadrat

[20]

1 Quod Ego · R1 · de timor mito tibia · G · bleda et berengario Forcadel per · XV · mig[er]es d.ordi totb lo feu que ·

2 ego habeo et habere debeo in castri de rouric et termino descodoy · usque uos sitis bene pacatus

3 de · XV · migeres d.ordi · testes · p2 · de uergos · p3 · de sa canela · barbera4 · actum est hoc · III · nonasc madi5

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 2. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal d’haver comparegut i consentit al da-munt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 5. · III · nonas

madii, afegit

a. mito tibi, corregeix, seguit, debeo tibi, ratllat b. interlineat c. corregeix, interlineat, kalendas, ratllat


[21]1

1 Quod Ego · berengarius2 · forcadel · G3 · bleda debemus tibi laurencius de uilagrassaa presbiter · XL · migerias ordei · fidu-

2 cias · ar[nalli]4 · ferer · de figerola · et · ar[nalli]5 · gener<r> · terminus · sancti felicis et petri persol[u]t[us] de toto · sancte · Marie ·

3 augusti · et hoc iuramus quod nos hoc atendamus fere in uila sancte columbeb · testes · p6 · de uergos · p7 · de canela · et barbera8

4 bertran9 de pontils · <·> actum est hoc · III · nonasc madii anno domini · M · CC · XL · I ·10

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// i dues més que les tallen \\ 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, H, més o menys tombat a l’esquerra 5. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 6. senyal d’haver comparegut i consentit al da-munt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 7. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 8. senyal d’ha-ver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 9. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 10. madii] fins a [· M · CC · XL · I · , afegit

a. de uilagrassa, interlineat b. fere] fins a [columbe, interlineat c. corregeix, interlineat, kalendas, ratllat

[22]

1 Quod Ego prima1 per me et meos vendo tibi Maria soror mea et viro tuo · berengario estefanus scilicet tota meaa

2 frarescha que mihi2 aduenit per uoces patris et matris mee quod ego3 habeo et habere debeo infra termino

3 castri sancte columbe et infra quadra de meyans et infra quadra de senigalard · et infra castri de que-

4 ralt et accipio · pro ista vendicio · VIII · solidos · monete duplicis · testes · G4 · mir · boras5 · bernardus6 meyanent

5 actum est hoc · VIII · ydus madii ·7

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 2. senyal de l’escrivent d’haver puntejat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal de l’escrivent d’haver puntejat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. senyal d’haver comparegut i


consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 5. senyal d’ha-ver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 6. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 7. · VIII · ydus madii · , afegit

a. tota mea, corregeix, interlineat, os ho (sic), ratllat

[23]1

1 Quod Ego · I2 · de kastelo et vxor mea grossa3 excambiamus et comutamus tibi · berengario4 · esteue et vxor ·

2 tua · Maria · illum nostrum campum quod habemus infra castrum sancte columbe que est iuxta molendini

3 · p · pelliparii · extra illo feregenal que ego retineoa que est iuxta illa bassa iussana · et per

4 ista commutacio accipio a te omne honore que uos habetis per uoces et rationes de · bernardo · guaa-

5 mir et de prima quod uos emistis · et omne ius nostrum (sic) similiter scilicet omne fraresca que uos habetis

6 per uoce vxori tue · Marie · infra castri sancte columbe et infra quadra de meyans et in quadra seniga-

7 lard et in castrum de queralt · et Ego berengarius retineo · una · sorte de terra que est as medol · et alia sorte

[full 3r] <42>

<Any 1241>

8 iuxta nogarius prope illum campum que ego uendid[i] [ 9 inintel·ligibles]nt · p5 · R6 · filii · Iohannes et de gro[ssa]

9 testes beegint7 · actum est hoc · VIII · ydus madii · G · mir · b · meyans ·8

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ i una quarta en sentit contrari / que les talla; la part del full 3r és barrada amb cinc barres inclinades: \ / \\\ 2. se-nyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 5. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 6. senyal de ferma i consentiment al da-munt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 7. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 8. actum] fins a [meyans · , afegit

a. corregeix, seguit, traxi, ratllat


[24]1

1 Quod Ego · R2 · de timor dono et stabilio tibi · p · filius Gener dea <d.en> pomar · et tuisb

2 Illam peciam terre quid uos tenebatis in antea et tuis tenuerunt scilicet in termino de mon[te]

3 leone in loco uocitato super fontem de pedruseles quod uos eam tenebatis per na marte[ 2]

4 olim defuncta · et affrontad dicta[m] peciam terre de una parte · Isarnus et stoa (sic) · et de alia

5 parte petrus de monte leone et de alia parte Iohannes textori et damus pro introitu · VIII ·

6 solidos · et detis inde quintum fideliterc · testes · berengarius · de timor · bernardus · de queralt et

7 · ar[nallus] · de meyans · bernardus · s<s>utor · fadiga · X · dierum · VII · ydus Madii3

1. nòtula barrada amb una barra inclinada i quatre més que es tallen en aspa: / ×× 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. VII · ydus Madii, afegit

a. Gener de, interlineat b. tuis] 17, inintel·ligibles, ratllat c. corregeix, seguit, 6 inintel·ligibles, ratllat

[25]1

1 Quod Ego · R2 · de montepaone debeo tibi · R · de buade-les · LXa · et · VII · solidos · dono tibi super omnes exitus que ego acci[-]

2 pio in sancte columbe · et · V migerias ordei · testes bord3 de timor et · berengarius4 de uilafrancha · bernardus5 espeltam

3 · VII · ydus madii ·6

1. nòtula barrada amb set barres inclinades: \\\\\\\ i una vuitena en sentit contrari / que talla les dos primeres 2. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. senyal d’haver comparegut i con-sentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 5. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 6. · VII · ydus madii · , afegit

a. corregeix LXX


[26]1

1 Quod Ego · Ar[nallus]2 · de queralt per mi et per · R · de queralt olim defuncto mito tibi · beatrice in retorn totum

2 meum decimum de castro de monte acuto per rao da illo debito que ego · ar[nallus] · et · R · frater meus

3 tibi debemus sicut in [i]nstrumentos tuos se continetur scilicet · CCCC · solidos · ratione · R · de q[u]eralt · et CC · XL · VI · solidos · \ <·> VIII · [denarios]a · et accipias omnem decimum in festo pasche

4 usque sis bene pacata · et ego · ar[nallus] · conuenio tibi quod faciam firmane ista carta · domine Geralda

5 de querol · et si engan auia in dicta retorn conuenio tibi restituere actum est hoc · VII · kalendas · iunii · anno / domini · MCC · XL · I ·3

6 testes · bernardus4 · sespiles · G5 · de cornela · berengarius6 de corrego ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades \\\ i dues més en sentit contrari // que les tallen, que abasten la nòtula 27 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. actum] fins a [ MCC · XL · I · , afegit 4. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 5. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 6. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta

a. scilicet] fins a [denarios], interlineat

[27]1

1 Quod Ego na gillema2 de gillalmon et Ego · bernardus3 · sespiles mittimus tibi beatrice in retorn

2 Illo nostro domenie que est in castro Gialmon infra castro et camino qua uadit apud figerola

3 usque sis bene paccata · CXXX · et · III · solidos · et · IIII · denarios · et quod tibi beatrice accipias omnes exitus me acc[i]peris

4 in solutione predicti debiti ·a usque sis bene paccata · CXXX et · III · solidos · et · IIII · denarios · quod Ermessen · de gialmon tibi debebo

5 et abeas ioua et tirada et batuda · quod nos habemus in Giallmon · et laboratore responderat tibi


6 sicut nobis respondebat testes · Ar[nallus]4 · de queralt · G5 · de cornela · et Berengarius6 de corrego · actum

7 est hoc · VII · kalendas · iunii · anno domini MCCXL · I ·7

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades \\\ , i dues més en sentit contrari // que les tallen, que abasten la nòtula 26 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. senyal d’ha-ver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 5. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 6. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 7. · actum] fins a [ MCCXL · I · , afegit

a. acc[i]peris] fins a [debiti · , corregeix, interlineat, ad convalendum, ratllat

[full 3v]

[28]1

1 Hoc est ultima uoluntas cuiusdam hominem defunctus nomine · B · de meyans · Manumissores · R ·

2 aalbert · A · de meyans · I · de castelo · accipit · C · solidos · pro anima eius · et <et> ex ipsis · XL· solidos ad rapinas res-

3 tituendas · et LX · solidos · distribuant manumissores ad cognicionem eorum · Et uxor mea sit domina et

4 potens dum uixerit sine uiro ·a et si receperit uirum suum sponsalitium abeatb· et dimito medie-

5 tatem omne quod abeo in termino de meyans filiis · I · de castelo ·c <·> postea dimito omnia quod abeo filiis · quam · uxord Martini faber · et filie ·e <·> P · de

6 meyans · et abeant pariter medium · et concedo · Berengarie · vxor Benedicti illam donationem quam ei feci in

7 tempore nuptiarum suarum · et hoc iuramus in presentia · Berengario · de muntergul · et Bord de timor de mangons

8 et · G · moxet · et debita mea que uera sunt sint · persoluta a bonis meis ante omnia · Actum est · IIII · kalendas · iunii ·


a. uiro ·] i, expuntuat b. abeat] et non amplius, ratllat c. filiis · I · de castelo · , interlineat d. · quam · uxor, interlineat e. corregeix, interlineat, filiis · , ratllat


[29]1

1 Ego alamanda dono et diffinio · tibi · Berengario · de muntergul · uiro meoa et tuis omni tempore · L · aureosb

2 [ 3 inintel·ligibles] et CC solidos · quos mihi dedisti in tempore nuptiarum nostrarum · ita quod ego de cetero nec aliqua per-

3 sona mea partione nec aliqua ualeamus petere · scilicet in silentium tec pono · Actum est · II · kalendas · iunii ·

4 testes · A · d.oler · Matheum ferragud · Rog · de orts ·


a. uiro meo, interlineat b. aureos] quos mihi, ratllat c. corregeix, seguit, tibi

[30]1

1 Ego Dalmatius de timor et vxor mea Geralda · damus tibi gener barbera et vxori tue Guilelme

2 unum mansum cum suis pertinenciisa quod abemus in comitatu Minorise et in termino de uitis · qui fuit olim d.en Mirales ·

3 et facias nobis inde censsum et seruitiumb sicut alius ex aliis mansibus de predicto loco · et accipimus ab introitu · I · Migeram

4 tritici · facio tibi et tuis abere et guirem · et non eligetis alium dominum nisi nos · III · nonas iunii · testes · F · de

5 sanauya · R · prunera · G · pinos ·


a. cum suis pertinenciis, interlineat b. et seruitium, interlineat amb crida

[31]1

1 Maria de za Canela facio testamentum · Manu[missores] · R · de buadeles · et B · espelta · dimito

2 corpus meum sepeliendi · sancti egidii de bonouiuere · cum · L · solidos · et L · solidos · quod distribuant Manumissores


3 sicut uiderint cum consilio pelegrini clerici · dimito ex illis <dimito> clerici sancte columbe · XI · solidos per missas

4 opere ecclesie predicte · X · solidos · I · sacer · IIII ·a solidos · Laurentio sacer · XII · denarios ·b <·> pauperibus induendi · XIIc · solidos ·

5 sedis uicho · XII · denarios · sancte Marie · de monteserrato · XII · denarios · sancte Marie · de rocheta · XII · denarios ·

6 ad · cereum sancte columbe · II · solidos · captiuis · XII · denarios · sancto uincentio ualentie · II · solidos · ad salteri · XII · denarios · dimito viro meo · P · de Canela · CCCC · solidos · a meo exouario ad suas uoluntates · dimi[to]

7 mater mea · C · solidos · dimi[to] · Berengarie · sorori mee · L · solidos · dimi[to] · P · de uiuer · L · solidos · dimito

8 nepote mee · meam tunicam et capam · hec omnia predicta sint persoluta a mea legitima

9 quem mihi fuit assignata in tempore nuptiarum mearum · testes · P · esteue · et Berengarius · esteue ·

10 Actum est · V · idus iunii · confratrie sancti spiritus · XII · denarios · sancte / · Marie ·d de pulcroloco · II · solidos


a. · IIII · corregeix, interlineat, · V · , ratllat b. · XII · denarios · corregeix, in-terlineat, · II · solidos, ratllat c. corregeix X, després de corregir XIIII d. · Marie · , interlineat

[full 4r] <43>

<1241.>

[32]1

1 Ego alamanda dono tibi Rumeu fratri meo · C · aureus quos pater meus mihi dedit in tempore

2 nuptiarum mearum · sicut resonat in meo instrumento eos tibi dono et difinio omni tempore sine [re-]

3 uocatione et retentu · ad tuas uoluntates · actum est · III · ydus iunii · testes · B · de [ 3] / et Rog de o[rts]a


a. et Rog de o[rts], enquadrat al marge inferior esquerre de la nòtula, dins de l’espai de la nòtula següent


[33]

1 Guilelma urgela facio testamentum · eligo Manu[missores] · Berengario · de nazari [ 8 inintel·ligibles] · testes · R · Mallas et

2 · P · de angularia · accipio pro anima mea · XV · solidos · quorum dimito ecclesie sancte columbe · V · solidos per misses

3 et opere predicte ecclesie · III · solidos · I · Mir · XII · denarios · ad cereum sancte columbe · XII · denarios · ad sacristiam sanctarum cru[-]

4 cum · XII · denarios · ad captiuos · XII · denarios · sancti · Petri · de uicho · XII · denarios · Sancte · Marie de montis serrati · XII · denarios ·

5 Sancte · Marie · de rocheta · VI ·a denarios · sancto vincentio ualentie · VIb · denarios · omnia mea bona dimito in posse uiro

6 meo · A · urgel in uita sua quod sit dominus et potens · post obit eius · reuertantur filiabus · meis per nomine M[ar-]

7 tine · et Saurine · quod abeant pariter · exceptos · C · solidos · quod Martina propter meliorationem et obieritc

8 unam ex ipsis suam portionem reuertad ad aliam · et obierint infra annos reuertantur omnia mea bona · P · de ue[-]

9 reda fratri meo uel suis ·d dimito viro meo medietatem numorum <quod> quos mihi fuerint in tempore nupti[arum]

10 ad meam uoluntatem · Actum est · V · kalendas agusti ·

a. corregeix, interlineat, · XII ·, ratllat b. corregeix, interlineat, · XII ·, ratllat c. corregeix obierint d. suis · ] ex, ratllat

[34]1

1 Quod Ego · R2 · aalbertus de f[onte] et uxor mea Helicsen per nos omnes nostros damus tibi · Guilelma nutrice nostra et tuis

2 et quibus uolueris et viro tuo · R · ponzius et filiabus uestris · I · orto3 apud senigalard · de fontesa et uos ambos congregatos et si infantes viniebant


3 uos ambos quod dictus auertat reuertat dicto orto nobis donatores · uel successores nostros · et si forte illa

4 Guilelma morierit ante · quam · R · poncius et infante defu[er]int inter ambos dicto orto teneat in omni uita sua

5 · R · poncius et post obitum suum reuertat · R · aalbert et suis · et dones nobis pro unaquos anno · una · gallina

6 censuale et afrontat dicto orto de una parte in riuo de fonte et de alia ex me · R · po[n]z · et de

7 alia in rego que regat omnes ortos · et de alia in uia que uadit in fonte ·

8 Actum est hoc · III · kalendas · agusti anno domini · M · CCXLI · R4 · aalbert · testes · Berengarius5 nazari · G6 · esteue · G7 · mir ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // i tres en sentit contrari \\\ que les tallen 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal de l’escrivent d’haver puntejat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 5. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 6. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 7. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta

a. · I · orto] fins a [fontes, interlineat

[35]1

1 Quod Ego · Guilelma2 trado me in uxore3 legalem4 tibi · R · ponzius et donoa tibi pro exouario tuo · illo orto quod · R · aalbert

2 dona mihi · et dono tibi · LX · solidos · monete duplici barchinone · quos habeas et teneas dum mecum fueris et si forte cont[in-]

3 gerit te mori prius quam me · predictis · LX · solidos · et dicto orto reuertantur mihi et si ego <ego> decescerob prius fa[-]

4 ciam uoluntates nostras de omnia predicta · actum est hoc · III · kalendas · agusti anno domini · MCCXL

· I ·c testes · berengarius · nazarii · G · esteue · G · Mir

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades // i tres en sentit contrari \\\ que les tallen 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal de l’escrivent d’haver puntejat al damunt, en la forma H,


més o menys tombat a la dreta 4. senyal de l’escrivent d’haver puntejat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta

a. interlineat b. corregeix, seguit, desc[essero], ratllat c. · MCCXL · I ·] Gui-lelme, ratllat

[full 4v]

[36]1

1 [Quod] Ego · R · poncius facio tibi sponsalicio in tempore nupciarum nostrarum · LX · solidos · et asigno tibi

2 Guilelme super omnes res meas mobiles et inmobiles

1. nòtula barrada amb cinc barres inclinades: / \\\ /

[37]1

1 Nos · R · aalbert · et A · de Meyans · et I · de castello · Manumissores · B · de Meyans · distribuimus · C · solidos quos

2 tempore accepit pro anima sua · damus · XLVII ·a solidos · ad calicem sancte columbe · dimitimus clerici · sancte columbe · VI ·

3 solidos propter Misasb · ad cereum · XII · denarios · Sancte Marie de pulcroloco · V ·

4 solidos2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. nòtula inconclusa: espai en blanc per a tres línies de text

a. corregeix, interlineat, · X · , ratllat b. Misas] · et · IIII · solidos [ 3] predicte ecclesie, ratllat

[38]1

1 Ego · Raimunda2 · et vir meus · B · eschafi3 · damus tibi · G · eschafi · omnia nostra bona · mobilia

2 et inmobilia presentia et f[u]tura · ubique sint · et facias nobis necessaria a uictuali et uestitu dum uixe[rimus] · et si facere


3 noluerint et donatione ista nil ualead · preterea persoluas · L · solidos Iachoboa filio nostro infra spatium annorum ·

4 Actum est hoc · kalendas · septembris · testes · Berengarius de nazari · A · gazul · P · eschafi ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit

a. corregeix Iachobi

[39]

1 Maria rossela facio testa[mentum] · Manu[missores] · R · ponz · et Berengarius · de nazari · accipio · pro anima ·

2 mea · LX · solidos · et ex illis factiant conuiuium a XXX · solidos · et ex alios · XXX · solidos · dimito

3 ecclesie sancte columbe · XIIa · solidosb · per Misas · ad opera · V · solidos · ad cereum · XII · denarios · ad sacer · qui manet

4 cum pe[le]grino · II · solidos · ad sancte · Marie · d.oliues · XII · denarios · ad sacristiam sanctarum crucum

5 · III · solidos · sancti petri de uicho · XII · denarios · sancte · Marie · de pulcroloco · XIIc · denarios · ad captiuos

6 · XII · denarios · sancto uincentio ualentie · XII · denarios · sancte Marie de muntserad · XII · denarios · Sancte

7 Marie · de rocheta · XII · denarios · et confirmo et laudo · donationes · quas feci fil[i]o meo · B · et fil[i]e

8 Actum est · kalendas septembris · testes · P · de nazari · Marti faber · Jacme nouele

a. corregeix X b. interlineat c. corregeix X

[40]1

1 Ego · A · gener confiteor in ueritate · quod uendidi apuda montem album unamb staticam domo-

2 <mo>rum · <pro precio> et quartam partem quendam uinee · pro precio · CCLXXX · solidos · barchinone recti dupli ·c

3 obligo ei illum a- 4 grum de portella propter emendationem dicte uenditione

· et si aliquid uoluerit per me · agrum a posse vxori mee sub[-]


5 ter · prius persoluat · precium · CCLXXX · solidos · quod abemus ·d Et quia hec predicta est et fuit

6 vxori mee propter emendationem huius uendi[tionis] · Et abebit et tenebit hec predicta dum uixerit et in diem obitus sui · faciat

7 suam · a centum solidos · et alios reuertantur filiis et filiabus meis suisque · Actum est · idus octobris · testes

8 · A · ferer · P · tort · P · gener ·


a. corregeix, seguit, quen[dam] ratllat b. corregeix unas c. dupli · ] Et quia / vxor mea · Guilelma tenebat predicta omnia obligata ratione sponsalicii, ratllat d. quod abemus ·] secundum formam sui sponsalicii, ratllat

[full 5r] <44>

[41]1

1 · A · gener facio testa[mentum] · Manu[missores] · A · ferrer · et P · gener· accipio · pro anima mea [ 4]

2 [solidos] dimito Pelegrino clerico sancte columbe · X · solidos · per misas · opere s[ 9 inintel·ligibles] · V · solidos · sancto petro de uicho [ 4]

3 [ 4] sancte Marie · de pulcroloco · XII · denarios · sancte Marie · de muntserad · XII · denarios · sancto Iachobo · XII · denarios · captiuis · XII · [denarios]

4 [ 4] sepulture mee · X · solidos ad celebrandas misas. Et uxor mea et mater [filiorum meorum]a domina · et potens sit dum uixe[rit]

5 Et dimito filio meo · A · omnia mea bona mobilia et inmobilia et parte [mater] ille et vxor mea · D · solidos · [dimito]

6 filie · Berengarie · et Guilelme · filie mee · CCCC · solidos · et di[mito] · p · filio · C · solidos · et B · filia mea [ 4]

7 Et si obierint filiabus meis · Berengarie · et Guilelme · partem earum reuertatur filio qui loc[abit in domo] · Et · filiis

8 meis · P · <·> et B · abeant partem earum et abeant ad uoluntatem eorum · Et si obie[rit · B · sine prole] legitima reuertat


9 · P · et si obie[rit] · P · sine prole · legitima reuertat · B · Actum est · idus octobris · testes P · Miro ·

10 et P · tort · et Gener ·


a. et mater [filiorum meorum], interlineat

[42]1

1 Quod Ego · berengarius · de sent oliua per me et omnes meos dono uo[bis] · bernardo · poncet et · p · frater tuo scilicet unam

2 cumba qui fuita de berengario d.eluia sicut aqua currit et affrontad dicta coma de una parte in termino

3 de monte ergul · et de alia parte · in oriente <et de alia parte> in honore d.en Berengariob montefrigido

4 et de alia parte in cuma de gito · et ad huc dono uobis · ego · bernardus sartre · totum meum diri[-]

5 tum de illa honore · et accipio de uobis per intrata · X · solidos · et ego Berengarius de sent oliua · VI · solidos ·

6 testes · G · ninot de montergul · et · Veya de belloprato ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //, que són tallades per dues més \\

a. qui fuit, interlineat b. interlineat

[43]1

1 Berengarius · de bonouiuere · et coniux mea · Sibilia · et filios nostros · berengarius · et A · promitimus tibi · A ·

2 sistero et tuis · quod persoluamus tibi uel cui tu uo[lueris] · C · Migeras annone · L · ordei · et L · tritici · terminum ·

3 medium augusti · persol[uemus] · C · Migeras predictas annone tamdiu annuatim · donec persulutum sit

4 omne debitum quod nos predicti debemus tibi sicut continetur in instrumentis tuis · et accipias predicta

5 annone · in solutione predicti debitia hoc promitimus tibi sub fide sacramenti quem iam tibi fecimus in instrumentis · predictas

6 · C · Migeras annone abeas super omnia bona nostra quod abemus in castrum et in termino · de bonouiuere


7 et de albespino · et de Marza · et accipias predictas · C · Migeras ita ut annone uoluerit · infra

8 spacium omnium sanctorum · et sancti andrei · et non abundauerit ad istas · C · Migeras persoluemus illum redditum

9 de albespi[no] · et de Marza · hoc quod defuerit · sine Missione tua persoluamus tibi · in locum quem uocatur pa[-]

10 leros d.ondara · fidu[tias] · R · de timor · et D · de sendumi · Actum est · XI · kalendas decembris · teste[s]

11 Bertran de cirera · et Bru de Marza · et nos non acipiamus aliquid a predicta redita nec faciamus

12 accipere · donec tu bene sis paccatu tue uoluntati ·

1. nòtula barrada amb cinc barres inclinades: /////

a. predicti debiti, interlineat

[44]1

1 Ego · B · gulibert et Mater mea Maria · damus tibi · Guilelme sorori mee in tempore nuptiarum

2 in dotem · et viro tuo quem modo dutis nomine · P · de Canela in exouario · DCC · solidos barchinone recti dupli

3 quod abeas eos in uita tua · et filiis tuis et filiabus si fue[rint] · et si defuerint filii legitimi fatias tuam uoluntatem

4 a predictos · DCC · solidos · CL · solidos · et D · L · solidos · reuertantur nobis uel nostris · Actum est · II · kalendas · decembris · testes · pelegri[nus]

5 badle · A · martel · Barbera de Canela ·


[full 5v]

[45]1,2,3

1 Ego · P · de Canela accipio te Guilelma filiam · Marie · Gui-liberta in vxorem · et accipio tecum [ 2 inintel·ligibles]


2 [ 3 inintel·ligibles] · DCC · solidos · barchinone recti · dupli quos habeas super medietatem omnia mea bona mobilia et inmobilia

3 presentia et futura · testes · Pelegri badle · Borraz · venrel ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. Pelegrino capellano sancte / columbe dominus notarie, es consigna, afegit, a la banda superior dreta de la nòtula 3. <Ca> Capellano sancte columbe |3| dominus notarie, es consigna, afegit, al peu de la nòtula

[46]1

1 Ego · B · guilibert et mater mea · Maria · debemus tibi · P · de Canela et vxori tue Guilelme et uestris

2 [· DL] · solidos · barchinone recti dupli · promitimus uobis ita persoluere predictos · DL · solidos · quod si ego · B (sic) · accipio vxo[-]

3 rem infra spatium [ 3 inintel·ligibles] · persol[uam] · CCC · solidos · in [ 7 inintel·ligibles] · et CCL · in capite · I · annum et si forte

4 [ 5 inintel·ligibles] nolebam accipere persoluam uobis · CC · solidos · annuatim · donec persolutum abeam uobis · predictos

5 · DL · solidos · damus uobis fidutias · Pelegri badle · et Borraz paschalis · et B · espelta · testesa

6 A · Martel · venrel · barbera de Canela · A · Martel iunior


a. corregeix t, esborrada amb la tinta humida

[47]

1 · P · de q[u]eralt · per me et meos recognosco quod homines de sancta columba consueti olim cum ge-

2 num meum quod faciebant tragins ada uoluntatem genus meum · et quia cognos-

3 co quod erat peccatum dimit[o] eis in perpetuum omnes traginos · ita quod ne fatiant mihi tragi[-]

4 num nisi [ 4 inintel·ligibles] · [ 4 inintel·ligibles]nam et fatiant mihi et meis annuatim · illi qui habuerint par bouo-


5 rum · II · iouas · et · II · batudas illi qui habuerint eq[u]as · et qui habuerit asinum · fatiat

6 mihi · I · batudam · et qui habuerit · I · bouum fatiat · mihi · I · iouam · et fatia[t] mihi · I · tiradam

7 qui habuerit asinum · et non teneant mihi nec meis de cetero ut non uendant uinum · nisi

8 [ 10 inintel·ligibles] in unoquoque anno · Item facio franchos homines qui habitant in sancta columba · nec ·

9 [ 4 inintel·ligibles] habituri sunt · qui hereditati non sint ·b ut ne fatiant mihi nulli predicti seruitii neque q[u]estam · set tantum hostem

10 et caualchatam teneantur facere mihi et meis · et si fortec abu<e>erit tenu<e>erit ortum nec domosd

11 faciat censum et non aliud propter ortum et domos · set teneantur facere ueynaticum · et omnes homines

12 qui habitant nec habituri sunt in predictum locum · in illose dies q[u]ando mihi iuuauerint · in predictis <bo->

13 seruitiis ·f scilicet in batudis · in iouis · in tragins · promito eis ut doneti eis

14 comedere et bestiis similiter ad consuetudinemg terre · Actum est · kalendas decembris · firmad domina · Berengaria / coniux · P · de q[u]eralt ·1 testes · Bertran ·

15 de za cirera · Bertran de puntils · hug[u]et de ceruelo ·

1. firmad] fins a [q[u]eralt · , interlineat

a. corregeix, seguit, cum, ratllat b. qui] fins a [sint · , interlineat c. forte] uobis, ratllat d. nec domos, interlineat e. corregeix ills f. seruitiis ·] seruitiis, ratllat g. corregeix consuetidinem

[48]

1 · P · de q[u]eralt · constituo ut teneantur tenere bandum in termino sancte columbe · ita constitutum

2 est bandum · ut illi · qui inuenerit aliquem personam in ortum suum · nec in uineam · nec in arborum

3 fructiferum · admitad · propter diem · XII · denarios · uel ungulama et propter noctem · V · solidos · uel intret in costellum ·b et bestia · grossa · IIII · denarios ·

4 et bestia parua · II · denarios · et homines extranei quod teneant bandum secundum consuetudinem terre ·

5 et qui cind<e>erit arborum fructiferum · admitad · V · solidos · et emendetc arborum · Et omnes homines


6 qui habitant nec habituri sunt in predictum locum teneantur plantare · X · arbora annuatim

7 qui hereditatem habent · et plantent arbora prout potuerint iuxta uillam unusquisque in suo alo-

[full 6r] <45>

8 dio · et sint ex illa arbora · V · ficulnem · et V · alia genera · et est constitutum usque ad

9 [ 2 inintel·ligibles] annorum · etd hoc iu[beo] omnes quibus [habitant in] sancta [columba] qui hospitem tenuerit · [ 4 inintel·ligibles]

10 [actum] est · kalendas · decembris · et ego · P · predictum [ 7 inintel·ligibles] faciam tamen fa[ 8 inintel·ligibles] et nisi [ 2 inintel·ligibles]

11 [ 6] bandum ·

a. uel ungulam, interlineat b. uel intret in costellum · , interlineat c. emen-det] ta, esborrat amb la tinta humida d. et] qui non, ratllat

[49]1

1 · B · bofil · coniux mea · Maria · et Guilelma bofilia et coniux meus · R · de buadeles · vendimus tibi · R · predicti

2 vxorique tue Guilelme et uestris · II · petias terre quod abemus ratione arioris in termino sanil galard

3 · affrontat unam cum oriente cum hono[re] · Berengario · denaarii· a meridie et occidentea cum hono[re] · prunera · a circii · cum hono[re]

4 · G · iohannis · et aliam a parte oriente cum hono[re] · B · rosel de riure uetula· a meridie cum vinea · P · de fige[-]

5 rola · ab occidente cum hono[re] · P · Miro · in ipsa serra · circio cum hono[re] · Berengario · de nazari pro pretium · XII · solidos

6 barchinone recti du[pli] · confiteor esse pacc[atus] · abeas franchum ad tuam uoluntatem · Actum est · IIII · nonas

7 decembris · testes · B · de plegamanus · et Berengarius sorola ·


a. et occidente, interlineat


[50]

1 G · argenter qui maneo cum · G · de apiaria traxi cultellum in forum sancte columbe · et est certum quod

2 dictus · G · d.apiera · persolum per me dominis sanc-te columbe· XXX · solidos barchinone recti dupli propter iniuriam

3 quam facta habebam quia traxi cultellum in forum predictum · Et ideo quia predicto · G · persol[uit]

4 me · obligo ei omnia mea bona ubique sint mobilia et inmobilia donec persolute abeam ei · pre[-]

5 dictos · XXX · solidos · Actum est · IIII · nonas decembris · testes · R · de camarasa · [ 12 inintel·ligibles]

6 ledor (sic)·

[51]1

1 |8| · P · de q[u]eralt firmat ·2

2 · P · de timor per me et meis · dono tibi · Berengario · de timor et tu[is] · ad tuam uoluntatem omni tempore · fa[ciendam] · illam turrem quam ha[-]

3 beo in termino mo[n]teleonis quam turrem uocatur de ulzines · Ita dono tibi predictam turrem cum omnia mea iura que mihi

4 facere debent iuste uel iniuste · propter predictum locum · Scilicet · R · agularia · et P · de turre · Et tu · Berengarius ·

5 de timor et tuis tibi bulasa m[e] et meis in meo nuntiob iratus et paccatus potestatem a predicta tur[r]e · qualicumque uice uel uices que

6 ego nec meis accipere uoluero · et sisc inde tu et tuis · meum hominem manulem et meis post me · et inde

7 alium seruitium ned fatias tu nec tuis · mihi nec meis · nisi hominaticum et potestatem sicut predicitur · |5|

8 Actum est · III · nonas decembris · testes · hug de ceruelo · Bertran de senpere · Berengarius · de muntergul |5|

9 et ego · Berengarius · de timor · promito omnia predicta adimplere sicut predicitur ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ , que abasten la nòtula 52 2. · P] fins a [firmat, afegit

a. bulas, interlineat b. in meo nuntio, interlineat c. corregeix sit d. cor-regeix, seguit, et, esborrat amb la tinta humida


[52]1

1 · III · nonas decembris · Anno domini · M · CC · XL · I · dixit · A · gener in presentia pelegri capellani sancte columbe · et A · ferrer

2 et · P · tort · et F · filius · A · ferrer · et R · tort · quod habebat per solutos filie sue · E · et uiro suo · P · sanz

3 racione exouarii quod eis promisserat in tempore nuptiarum · sicut scriptum est in instrumentum inde factum · DC · solidos ·

4 · XXV · solidos ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ , que abasten la nòtula 51

[53]

1 Anno domini · M · CC · XL · recepit · P · de timor · a pignora quod tenebat a petro de q[u]eralt in castrum de fige[-]

2 rola · V · Migeres ordei · et ualebat unamquamque · III · solidos · e II · denarios · et · V · Migeres espelta · III · solidos · et · V · paria · et me-

3 dium gallinarum · XIIII · denarios · I · par · et · IIII · fogazes · per · VIII · denarios · et · I · quartera · de ui · per · VIII · denarios · et · II · pernes · III · solidos · e mig ·

4 unam ex ipsama · e de · Berengario · de auela · III · gali[nas] · et · IIb · fogazes ad predictum compu[tum]· et · I · quartera ·

a. ipsam] [ 3] · XL [ 4] e· IIII · denarios, ratllat b. corregeix III

[54]

1 Item in seq[u]enti anno · recepit predictus · P · de timor de eodem pignus · VIIII · Migeres · e · VIIII · punyeres tritici · e · VIIII · Migeres · de

2 ciuada · medium ordei et medium espelta · et recepit triticum · unamquamque Migera · per · VI · solidos · e mig · et recepit · ordei <·>

3 · III · solidos · meyns · II · denarios · et espeltam · similiter · et · IIII · denarios · de iusticia · e de · Berengario · auela · III · gali[nas] · et · II · fo[gazes] · et · II · pernas


4 · III · e mig · unam ex ipsis · e · V · paria e mig galli[narum] · XIIII · denarios · I · par · et · IIII · fo[gazes] · VIII · denarios · et · I · quartera de ui

5 · VIII · denarios · e · IIII · de iusticia ·

[full 6v]

[55]1

1 [Hoc] est ultima uoluntas [ 31 inintel·ligibles] qua ordino accepere pro anima · XV · solidos

2 [ 3 inintel·ligibles] · dimi[to] · V · solidos · fr[atrem] · P · de [ 5 inintel·ligibles] pro [ 9 inintel·ligibles] · opere sancte · Marie · de za cirera · V · solidos · et ecclesia de za[-]

3 [cirera] [· II · ] solidos [ 13 inintel·ligibles] · XII · denarios · sancti iacobi · XII · denarios · sancte · Marie · de monteserrato · XII · denarios · dimito filiam meam

4 [ 8 inintel·ligilbes] · XX · animalia paruaa et · I · par bouum · et · IIII · flazades · et dimito filie mee · ferarie · XVIIII · bestias

5 parua[s] · dimito fratri meo · G · [ 29 inintel·ligibles] in hoc anno · si forte discordauit cum

6 [ 7 inintel·ligibles] mee · et · I · bouem [ 26 inintel·ligibles] · dimito filio meo · P · domum meam et omnia

7 [ 10 inintel·ligibles] persoluat ipsos [ 25 inintel·ligibles] eis dimito · dimito fi[lio] · A · XX · solidos · dimito fi[lio] · P · X ·

8 [ 10 inintel·ligibles]d Maria [ 28 inintel·ligibles] domina cum uixerat · discordia cum · P · filio meo

9 [ 38 inintel·ligibles] decorem · Manumi[ssores] · A · Mercer · A · de boryalaroz

10 [ 10 inintel·ligibles] · de bonouiuere · B · [ 7 inintel·ligibles]


a. interlineat


[56]

1 · P · bermon1 per meis · et vxor mea · Ermesen2 · diffinimus et relaxamus omnia quod abemus nec parte · tenemus ubique

2 sint longe uel prope tibi [· P ·] de q[u]eralt· et tuis ad tuas uolun[tates] · actum est · idus decembris · testes · G · tolosa · Bor-

3 [raz paschal ·]

1. senyal de jurament al damunt, en la forma iurau 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurau

[57]1

1 · P · de queralt diffinio omnia et omnibus senioribus de rourig diffinio te · P · bermon et uxor tua · E · ita de cetero te propter hominem

2 [ 17 inintel·ligibles] nec require fatiamus · ratione quod olim tenuistis honorem per nos in locum que uocatur rourig · et ma-

3 [ 6 inintel·ligibles] faciamus inde resbus tuis · nec aliquam rationem · nostra facere dimitamus ex hac ratione quia fuisti hominem nostrum ·

4 Actum est idus decembris · testes · G · tolosa · Borraz paschal ·


[58]1

1 · B · de puyades2 et vxor mea · ferrera3 · debemus tibi · R · de camarasa · de ceruera · DCC · XL · solidos ·

2 barchinone recti dupli pro quibus uendimus tibi usque ad unum annum · duas partes de omne decimum · quod

3 accepimus in locum et in terminum ualle petrarum · et terciam partem omnia mea reddita quod ego nec ge-

4 nus meum · consuetus sum accipere in castrum et in terminum de sancta perpetua exceptum detimuma · et accipis omnia predicta


5 reddita in solutione predicti debiti · et infra unum annum non abundabis predicta redita ad solutionem

6 · predictos · DCC · XL · solidos· tantum abeas et teneas annuatim predicta reddita donec per se receperis

7 abeas inde predictos · DCC · XL ·b <·> solidos · sine Missione tua · et si forte misionem feceris propter hoc predictum

8 totum abeas super predicta reddita credamus te pro tuo uerbo · sine curia et sacra[mento] · et si forte non

9 potuerimus nec uoluerimus tradere predictam terciam partem redditarum sancte perpetue · abeas et te[neas]

10 terciam parte[m] de omne detimum quod nos tenemus et accepimus in predictum locum · damus tibi fide[iussores] · G · de cer<u>[-]

11 uelo · et B · de puntils4 qui mecum et sine me · fatiant etc tuis omnia predicta abere et tenere et atendere sicut predicta

12 omnia reddita fatiant tibi deferre apud sanctam columbam · promito tibi quod fatiam seruitia dominorum predicti cas[-]

13 tri · Actum est · XVII · kalendas ianuarii · testes · B · gazo · P · balester · R · escuder · testes sacramenti

14 ferrarie · P · cirol· Muntagud de za sala ·5

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal de jurament al da-munt, en la forma iu 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iu 4. senyal de jurament al damunt, en la forma iu 5. testes] fins a [za sala · , afegit

a. exceptum detimum, interlineat b. · XL· , interlineat c. interlineat

[59]1

1 · P · de q[u]eralt uenit ad computum · cum Pelegrino baiulo suo · X · dies ante kalendarum · ianuarii · in presen-

2 tia Bertran de za cirera · et B · sartre · et confesus fuit coram eis · quod erat paccatus ab eo · a ba-

3 iulia et omnium aliarum rerum · que abuit unquama nec tenuit sua racione · usque in presentem diem et legalem con-

4 putum ab eo recepi · et absoluo te et tuis · per me et meis ita quod de cetero ab hac racione predicta · nil


[full 7r] <46>

5 requiramus nec requirere fatiamus · Domina · Berengaria uxor eius firmat · testes Bertran de za cire[ra] · et B · [sartre]


a. interlineat

[60]1

1 · P · de q[u]eralt debeo tibi · Pelegrino [baiulo] meo · CCCLXX · solidos · terminum · beate · Marie · agus[ti] · abeas eos super omnia m[ea]

2 reddita quod abeo in locum quem uocatur belprad de omnes homines qui abi[tant] in dictum locuma· tamdiu donec recipieris abeas inde · CCCLXX · solidos ·

3 omnia quod inde acceperis in solutione predicti debiti et accipias omnia reddita ad ualorem quam abuerit ad diem

4 quem sunt consuetas acci[pere] · Actum est · X · kalendas ianuarii · testes · Bertran · de za cirera · et B · sartre

5 domina · Berengaria vxor eius firmat2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. domina] fins a [firmat, afegit

a. de omnes] fins a [locum, interlineat

[61]1

1 Pelegrinus baiulus · P · de q[u]eralt · debeo uobis · P · dug · et <de> Marti · de rochafort [ 4 inintel·ligibles]

2 · solidos · bar[chinone] · recti dupli · terminus · in proximum uenturum festum pentecoste · fidutias Muntserat de

3 amexer · et Berengarium de forchadel absque castro de q[u]eralt · Actum est · X · kalendas ianuarii · tes[-]

4 tes · P · bonus filius · et · B · espelta · et P · dez ferriols ·



[62]

1 Ermesen facio testa[mentum] · Manu[missores] · F · de sanauya [ 6 inintel·ligibles] · A · de mata · dimito pro anima mea [ 4 inintel·ligibles] [solidos] [ 3 inintel·ligibles] [sancti]

2 saluatoris · cum · V · solidos · propter Misas · et opere eiusdem ecclesie · V · solidos · et · I · mir sacer · XII · denarios · [ 11 inintel·ligibles] [sancte · Marie ·]

3 de pulcroloco · ad captiuos · XII · denarios · sancti · P · de uico · XII · denarios · [ 32 inintel·ligibles] [di-]

4 mito · P · gener uir meus et · A · filio meo omnia mea bona mobilia et inmo[bilia] · actum est hoc [ 9 inintel·ligibles]

[63]1

1 · B · Gazo et vxor mea Guilelma · damus tibi · P · sendre et uxori tue · Marie · I · petiam terre in termino de pun[-]

2 tils in comitatu barchinone · fa[cies] · II · numos pro censu in festum natale domini · annuatim · X · solidos · [ 3 inintel·ligibles]

3 ab introitu · afrontat oriente in hono[re] · Berengario · de soler · a meridie similiter · ab occidente in hono[re] · A · de [ 4 inintel·ligibles]

4 · Ga · de lorag · a circii · in hono[re] · A · segura · legales guirens fatiamus abere et tenere · fidu[tia] · B · cirol · actum est · XVII · kalendas febr[ua]rii · testes · Berengarius · de.n arnad · I · guifre · P · Mar[-]

5 ti ·


a. · G, corregeix, seguit, ra, ratllat

[64]1

1 Pelegrinus baiulus · P · de q[u]eralt · debeo uobis · A · ferrer de figerola et uestris · C · solidos · bar[chinone] · rec[ti] ·


2 dupli · terminum · sancte · Marie · agusti · fidutias · Martinus faber · et Borraz paschal de sancta co[-]

3 lumba · Actum est · VIII · idus ianuarii · testes · Pontius de bauzaren · et B · cumi ·


[65]1

1 Ermesen qui fuit vxor · B · de meyans · debeo tibi borraz paschala · XXXV · solidos · barchinone recti dupli · pro quibus trado tibi · I ·

2 ortum · quod abeo in terminum sancte columbe in dominicum · P · de q[u]eralt iuxta ortum · P · artad · et · I · petiam terre

3 quem uocatur cumba de na Marchesa · et aliam petiam terre apud guardiam ·b in capite cumbas

4 de bruns · et accipias quintam partem in solu[t]ione predicti debiti et q[u]artum de orto similiter · fide[iussor] · G · moxet ·

5 Actum est · XV · kalendas · februarii · testes · R · ninelo · et B · muntanola ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: ////, les dues primeres repetides sobre si mateixes

a. tibi borraz paschal, interlineat b. guardiam ·] cir, ratllat

[66]

1 · G · pinos dono Ermesen soror mei in tempore nuptiarum parte et herede · et legitima et viro tuo Ianuario in exoua[rio]

2 · IIII · peties terre in termino de guialmon et in comitatu Minorise · affrontat oriente in hono[re] · G · de bayes

3 a meridie in honore Ianuarii albus · ab occidente in ho[nore] · Berengario · de sanauya · a circii in hono[re] · I · prunera · et uocatur de trimea

4 et aliam petiam uocaturb coma sadola · affrontat oriente cum ho[nore] · Berengario · de sanauya · a meridie et circii ·c de una


5 serra ad alia · ab occidente in ho[nore] · Berengario · oler · et aliam petiam uocatam coma de cerus · affrontat oriente

6 in hono[re] · Berengario · de sanauya · a meridie in termino de pilis · ab occidente in hono[re] · A · ferrer · a circii cum uia

[full 7v]

7 que uadit ad cogtanum et uiam rectam uocatur campum d.en prim · affrontat oriente in hono[re] · G · de bages ·

8 [a meridie] in termino de pilis · ab occidente in ho[nore] · G · pinos · circii · cum uia que uadit ad cotanum · et abeas · C · solidos · ad tu[-]

9 as uoluntates · super coma sadola · et si forte obieris tu · E · sine prole legitima tota donatio reuertatur mihi domui uel meis

10 sed tamen sis mitere sub obligationem uiro tuo propter · DC · solidos · quos modo affer in tuo posse et posis mitere sub spon[-]

11 salicium uiro tuo· propter · C · solidos · illum campum de terre · Actum est · VIIII · kalendas februarii · testes · F · de sanauya

12 · A · Miro · G · de comala et · III ·d domos intus uilam de guialmon · in termino iouer· et A · oler · et aliam · circa domum

13 · G · de bages · et Berengarii de sanauya ·e

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: ////, en la primera part de la nòtula; i tres: ///, en la segona part

a. et uocatur de trime, interlineat b. corregeix, seguit, · ori[ente] · , ratllat c. et circii · , interlineat d · III · , interlineat e. et · III ·] fins a [sanauya, afegit

[67]1

1 Ianuarius · promito · deferre quod · DC · solidos · in posse · E · duco in uxorem ·a <·> et ad tuam securitatem dono fidu[tiam] · Berengarium · oler · testes · A · ma-

2 ta · Berengarius · de sanauya · B · de cornela ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: ////, que abasten la nòtula 68


a. uxorem] et abeas ex ipsis · CCC · (corregeix, interlineat · C · , ratllat) solidos ad / tuas uoluntates · racione sponsa[licii]· et fatias tuam uoluntatem ex illos <solidos> · CCC · solidos · scilicet · C · solidos · et · CC · post / obitum tuum reuertantur mihi uel meis quibus ego dimissero, ratllat

[68]1

1 Ianuarius facio sponsalitium tibi · E · filia · F (sic) · pinos · a · CCC · solidos · quos abeas super medietatem omne quoda abeo et te[-]

2 [neo] uiuente adquirere potero · et ex ipsos · CCC · fatias a centum · solidos · tuam uoluntatem · et · CC · solidos · reuertantur mihi uel meis

3 · testes · Berengarius · oler · A · mata · Berengarius · de sanauya ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: ////, que abasten la nòtula 67

a. interlineat

[69]1,a

1 · B · guilibertb et Maria mea Mania (sic) debemus tibi Borraz paschal de senta coloma et

2 tuis · XX · solidos · barchinone recti dupli et · III · Migeras tritici · terminum beate · Marie · agusti · fidu[tias] · P · de Canela · et B ·

3 Morel · Actum · est · III · nonas februarii · testes · R · de uergos · et G · rosel ·


a. havia començat: · E[rmesen] · dimito, ratllat b. guilibert] et uxor mea, ratllat

[70]1

1 · R · de uergos et coniux mea · Raimunda · in tempore nuptiarum damus tibi filia nostra · Maria · CCCCL · solidos · barchinone

2 recti dupli · pro parte et herede et fratischa legitima et viro tuo · B · de canatello in exouario et habeas eos in


3 uita tua · et filii tui legitimi post te · et si forte obieris sine legitima prole · abeas a predictisa · CCCCL · solidos · C ·

4 ad uoluntatem tuam · et alii reuertantur nobis donatores uel illis · qui nostrum locum ten[eant] · Actum est · idus februarii · testes

5 · Berengarius · de sancta oliua · et G · bufo · et · G · de soler ·


a. predictis] solidis, ratllat

[71]1

1 · Maria ·a difinio tibi pater meus · R · de uergos · et mater mea · Raimunda · omnia iura mea quod mihi pertinet in bonis

2 uestris paterna nec materna · racione et pro hac difinicione accipio a uobis · CCCCL · solidos · barchinone recti dupli quorum con-

3 fiteor me a uobis esse bene paca[tam] · et hoc iuro · quod amplius de ceterob requirere · fatiam nisi predictos

4 · CCCCL · solidos · testes predicti ·


a. · Maria ·] fi[lia], esborrat amb la tinta humida b. de cetero] 4 inintel·ligibles, ratllats

[72]1

1 · Maria · confiteor et recognosco in ueritate quod tu vir meus · B · de canatello tulisti in posse meo in tempore nup[tiarum]

2 · CC · solidos · barchinone recti dupli quos habeas super medietatem omne q[u]e modo · abeo · testes ·



[73]1

1 · B · de canatello accipio te · Maria · filia · R · de uergos · et vxoris eius Raimunde · in uxorem et fatio tibi

2 sponsalitium · a CCC · solidos · barchinone recti dupli et abeas eos super · II · partes omne q[u]e modo abeo nec te uiuente adquirere

3 potero · et CCCCL · quos tecum accepi in dotema similiter abeas super predictas · II · partes · et abeas a predicto

4 sponsa[litio] · C · solidos ad uoluntatem tuam · et obiero sine prole ex me in teb cre[atis] ·c CC · solidos · reuertantur mihi uel meis · testes predicti ·

5 et si nil poterimus adquirere dum uixerimus per medium abeamus ad uoluntates


a. dotem] t[uam], esborrat amb la tinta humida b. in te, interlineat c. cre[atis] ·] · , esborrat amb la tinta humida

[full 8r] <47>

[74]1

1 Maria guiliberta et filius meus · B · debemus tibi Borraz paschal uxorique tue · Marie · III · Migeras trit[ici]

2 et · XX · solidos · barchinone recti du[pli] · terminus a proximo uenturum festum · beate · Marie · agusti · usq[u]e ad unum annum · fide[iussores] · P ·

3 de Canela · et B · morel · Actum est · VIII · kalendas marcii · testes · R · de uergos · G · rosel · G · bufo ·


[75]1

1 · B · blanch de uillapinguia · et B · et G · filios meos diffinimus uobis · G · de turre et omnes illi quos te[-]

2 cum fuerunt in capticione nostra · omne dampnum et grauamen et onta · et Mulos · III · et Mulam · I · et numos et


3 omnes res quas nos amisimus in illo captione hec propter illam · quod uos nobis accepistis nec

4 accepi ab hoc ratione · ita quod de cetero nil uobis · requiramus nec requirere faciamus · et hoc iuramus ·

5 Actum est pridie kalendas marcii · testes · G · Mir · B · sutor · G · belul · ac donatione uobis omnino damus ·


[76]1

1 Ego youana de za cocha · et mater mea arnalda · et vir meus · B · [ 9 inintel·ligibles] vendimus tibi · B ·

2 de montanolea · et vxori tue Dultie et uestris uestre uoluntati unum solum terrarum ad construendam domum

3 uel domos · in uillam nouam sancte columbe · in carrario [ 7 inintel·ligibles]a affrontat oriente cum domo paschalis · a meridie · et occidente et circii cum nos

4 emptores · pretium · VIII · solidos · barchinone recti dupli et sumus bene pacca[tos] · Actum est hoc · X · kalendas agusti · B · [ 8 inintel·ligibles]

5 · B · espelta · baiu[lus]b · Berengarii · de montepauone · et · P · benegerit · baiu[lus] · Berengarii · de timor · testes · [ 10 inintel·ligibles]

6 Borraz paschal · habeatis guirem · super nos et in duobus [ 12 inintel·ligibles]


a. · in carrario [ 7 inintel·ligibles], interlineat b. corregeix, sobreescrit, P, es-borrat amb la tinta humida

[77]1

1 B · bofil eta vxorb eius · Marie · et P · bofil · et vxor eius Saure · vendimus tibi · R · espelta · I · petiam terre quam abemus in

2 comitatu terrachone · infra terminum castri de pontils · pro pretium · XV · solidos · affrontat oriente · in uiamc quam uadit de sancta


3 columba uersus puntils · a meridie <in hono[rem]>d in nos emptorese · occidente in ho[norem] · G · iohannif · a circii · P · denaarig

4 ad tuam uoluntatem faciendam saluo iure dominorum · Actum est · X · kalendas februarii · testes · R · de buadeles · B · espelta ·


a. interlineat b. corregeix vxori c. uiam corregeix, seguit, honorem, rat-llat d. <in hono[rem]>] · G · iohanni, ratllat e. in nos emptores, interlineat f. · G · iohanni corregeix, interlineat, · P · de nazari, ratllat g. · P · denaari corre-geix, interlineat, · in honorem nos emptores, ratllat

[78]

1 G · esteue · promito uobis · P · de cheralt · quod ego nec filius meus · R · a dominatione uestra nos nec res

2 nostras non extradamus nec de locum sancte columbe uel suo termino · absque uoluntate uestra · preterea promito uobis

3 bona fide · quod de bonis nostris q[u]os abemus nec abituri sumus · non portemus nec mitamus ad populationem quam

4 facta abemus in frontariam · hispanie · damus uobis fidu[tias] · P · bord · et P · esteue · quod ita atenda sicut predicitur ·

5 Ego · P · bord · et P · esteue inde fidutias promitimus uobis · P · de che[r]alt quod ita fatiamus atendere ut predictum est ·

6 Actum est · VII · idus Marcii · testes · R · adalbert · Bertran de puntils ·

[79]

1 P · Mir et vxor mea · Guilelma · damus tibi arsen soror a me · P · Mir omnia mea bona mobilia et inmobilia que

2 modo abeo · in termino de cleriana · et · I · coma quod abeo in termino de argenzola · quem uocatur · allegodes · ad uo[luntatem] ·

3 saluo censum et dominium dominorum predicti castri · Actum est · XVI · kalendas aprilis · testes · G · Mulner · et B · forner ·


[80]

1 Pelegri fil de · R ·a Maestre · debeo tibi · G · de terres · CCCL · solidos · barchinone recti dupli quos abeas mea reddita ·

2 castri de rochamora · et super meum directum quod abeo in condamines de q[u]eralt · et super q[u]endam

3 agrum quod abeo in terminum sancte columbe · et accipias reddita predictib loca in solutione predicti debiti

4 Actum est · X · kalendas · aprilis · testes · B · espelta · Berengarius · de uiuer ·

a. fil de · R · , interlineat b. corregeix predicta

[full 8v]

[81]1

1 [ 5] [de] puntils · et vxor mea geralda damus omni tempore q[u]endam petiam terre de nostro dominico et est in comitatum barchinone in terminum ·

2 [de] puntils in locum quem uocatur ruuires · tibi · Berengario · de auellano vxori tue · Guilelme · et uestre proienie [ 8 inintel·ligibles]

3 affrontat oriente in honores prunera et gualtera · a meridie · in hono[rem] · B · palanes · ab occidente in hono[rem] · A · oler · a circio [ 8 inintel·ligibles]

4 rube (sic) de muntbrio · fatias censum in festum natale domini · I · gallinam · et · I · foga[tiam] · accepimus [pro]

5 introitu · LXX · solidos · barchinone recti dupli · Actum est · II · kalendas aprilis · testes · B · de soler · P · Miro · B · e[spelta]


a. et gualter, interlineat


ANNO DOMINI [M] CC XLII ·

[82]1

1 · P · magister de [ 7 inintel·ligibles] et vxor mea · Berengaria · debemus · LXXVI · solidos · barchinone recti dupli tibi · B · bofil

2 de sancte columbe et vxori tue · Marie · et uestris · terminum · sancte · Marie · agusti · fide[iussores] · P · de terre abitante in palerols · et oliuer

3 [ 10 inintel·ligibles] · actum est [ 4 inintel·ligibles] nonas aprilis · testes · P · d.alost · B · Morel · G · ninot ·


[83]

1 [ 10 inintel·ligibles] facio testa[mentum] · Manu[missores] · G · de cornela · et A · Miro · accipio pro anima · X · solidos · dimito opere sancti saluatoris · II ·

2 solidos [ 4 inintel·ligibles] [· III · denarios ·] [ 4 inintel·ligibles] · V · solidos · I · sacer · XII · denarios · sancto · petro · de uicho · VI · denarios · Sancte · Marie · de muntserrad · VI · denarios · Sancte · Marie ·

3 de [ 7 inintel·ligibles] · III · denarios · a captiuis redi[mendis] · VI · denarios · dimito omnia quod abeo mobilia et inmobilia filio meo · Guilelmaª (sic) · et filie

4 mee [ 10 inintel·ligibles] pariter per medium uoluntati eorum · <·> testes · Berengarius · oler · et · Berengarius · de uiuer ·

5 Actum est pridie [ 4 inintel·ligibles] aprilis ·

a. afegit en l’espai en blanc deixat prèviament

[84]

1 · B · espelta · de sancta columba · et uxor mea · Guilelma · debemus tibi · G · de monte al-


2 bus et uestris · LV · solidos · barchinone recti du[pli] · ter[minum] · sancti Michaelis septembris · fidutias · A · sutor

3 · et · M · de muntanola · <·> testesa · G · de falchonera · et R · rodlan ·

4 Actum est · IX · kalendas iulii ·

a. testes] · G · rodlan · et R · , ratllat

[85]1

1 [ 7 inintel·ligibles] et filius eius · P ·a uendimusb tibi · R · aalbert · unam petiam terrec quam abemus in terminum sanil galard · in locum quod uocatur

2 cauarochis · pretium · XV · solidos · barchinone recti du[pli] · ad tuas uo[luntates] · Actum est · IIII · nonas agusti · testes

3 Berengarius · de nazari · Gd · de lorag · A · de q[u]eralt · affrontat · oriente et circii · et meridie ·e cum te emptore · et cum · G · moyet · ab occidente in riuo quod discu[rrat] in tempore pluuiarum ·f


a. et filius eius · P · , interlineat b. corregeix uendo c. corregeix terram d. corregeix, seguit, R, esborrat amb la tinta humida e. et circii · et meridie · , interlineat f. affron[tat]] fins a [pluuiarum · , afegit

[86]1

1 B · guaamir debeo tibi · F · de blada et vxori tue Bondia · L · solidos · barchinone recti du[pli] · terminum · beate · Marie · agusti

2 fide[iussor] · B · amanos de pasanant · actum est · IIII · nonas Madii teste[s] · P · esteue et domingo de plegamans ·

3 |4| · et vxor eius Borraza iurad · 2

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. · et vxor eius Borraza iurad · , afegit


[87]1

1 P · de q[u]eralt et coniux mea Berengaria · damus tibi · B · de sorelos · unum ortum · in comitatum Minorise in ter[minum] sancte

2 columbe iuxta fontem de gubia · et est infra nostrum dominicum ab utraque parte terminatum · I · par gallinarum

3 in festum natale domini · ab introytu · VIIII · solidos · actum est · XV kalendas agusti · testes · P · de uillapinguia

4 · I · Miro · F · de blada ·


[88]1

1 Quod nos · G · de malgrat et uxor mea · Guilelma ·2 debemus tibi Guilelmoa de montblanc · C · XC · solidos · Barchinone recto du[plo] · quos habeas

2 supra quartam partem omnium meorum laboratorum que fecimus nec fieri facimus · in termino de tous et de montealbo et de pi[-]

3 natello et guardie · dez prats tam de pane quan de uino · et recipias omnia predicta in persolucione tui debiti predicti ·

4 Quod est actum · in mense ianuarii · testes · andreu de malgrat · et · B · capelanus de tous ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ 2. senyal de jurament al damunt, en la forma · iurata

a. interlineat

[full 9r] <48>

<Anno domini M CC XL tercio>

[89]1

1 Gener rosel eta Bondia mutaynelob vendimus tibi Belul et vxoric tue Guilelme omnia bona mea


2 mobilia et inmobilia quod abemus in terminum sancte columbe de marcha · precium · LX · solidos · barchinone recti du[pli] ·d

3 sicut nos eae predicta abemus francha ita tu et tuis abeatis francha ·

4 Actum est hoc · XVIII · kalendas Madii · testes · P · de Canela [ 10 inintel·ligibles]e · A · zavid ·


a. et] vxor mea, ratllat b. interlineat c. corregeix vxore d. du[pli] ·] saluo / iure dominorum · , ratllat e. corregeix eam

[90]1

1 Deodatus accipio te Ermesen filia · P · pelli[parii] in uxorem et modo in tempore nuptiarum facio tibi

2 sponsalicium a Mille · solidos · barchinone recti du[pli] · et abeas a predicto sponsalicio [ 19 inintel·ligibles] · solidos · [ 7 inintel·ligibles]

3 reuertantur cui ego dimissero si filii mei nobis [ 27 inintel·ligibles] nobis [ 4 inintel·ligibles]

4 creati et nati qui ad perfectam etatem uenerint predicta omnia [ 23 inintel·ligibles] omnia que modo

5 abeo nec de cetero adquirere potero mobilia et inmo[bilia] · Actum est · XIII · kalendas Madii · testes · [ 12 inintel·ligibles]

6 Borraz paschal ·


[91]1

1 Ermesen filia · P · pelliparii accipio te deodatus uiro meo tibi facio in [exouario mile · solidos ·]

2 barchinone recti du[pli] · quos abeas super omnia bona mea mobilia et inmobilia que [ 22 inintel·ligibles]

3 in uita tua · post obitum tuum si filii legitimi a te in me creatis qui ad perfectam etatem uenerint [ 22 inintel·ligibles] [defue-]


4 rint uel obierint infra annos · facias tuam uoluntatem a CCC · solidos · et DCC · solidos · post obitum mee [reuertantur meis]

5 testes predicti ·


[92]1,a

1 P · de q[u]eralt et vxor mea Berengaria2 damus tibi deodatus illum manssum qui olim fuit · B · de meyans fac[io] tibi

2 franchum in uita tua et post obitu tuum si filii legitimi abueris ab ista vxore quem modo ducis nomine · E · filia · P [· ]

3 pelliparius abeant predictum mansum franchum et liberum omni tempore · q[u]amb tu <tu> deodatus nec filiis tuis quos abueris a predicta vxore · lucrare poteritis aliqua racione · testes · G · Mir · Borraz paschal · P · pelliparii ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit

a. la nòtula havia començat: P · pelliparius, ratllat b. corregeix, sobreescrit, inintel·ligible

[93]1

1 · G · eschafi dono tibi · P · bofil et vxori tue Saure · I · petiam terre ad uoluntatem in terminum sancte columbe et i[n] comita[tum]

2 minorise · affrontat · oriente in honorem · G · belul · a meridie in honorem · P · A · ab occidente in regum molendin[um]

3 de bofil · a circii · in hono[rem] · G · esteue · accipio ab introitu a uobis · III · solidos · e · III · denarios · pro censo · I · denarium · in festum natale

4 domini · Actum est · IIII · nonas Madii · testes · I · Miro · R · de buadeles ·



[94]1

1 Maria de aquilone dono tibi · G · eschafi consanguineo meoa omnia mea iura siue bona quod abeo in comitatum terrachone et infra terminum castri

2 cotano · ad tuas uoluntates sine aliquo retentu meo · et hoc iuro · Actum est · nonas Madii · testes venrel gra[nel]

3 et B · sutor · la mulneria e la trila · quod est ad manssum · G · P · et A · P ·


a. consanguineo meo, interlineat

[full 9v]

[95]1

1 Mesegera et vir meus · F2 · loreta excom[m]utamus tibi Bonauentura femina · II · domos quas habemus u[a]sculama in

2 terminum sancte columbe et in comitatum Mino[rise] · affrontant oriente in uicum a meridie in do[mum] · B · artad · ab occidente in uallum uille no[-]

3 [ue] sancte columbe · a circio in domum · F · de ferriols in fabrega predicti loci · Et ego Bonaue[n]tura vxor condam · B ·

4 Miro · excommutuo uobis · II · domos · quos abeo in comitato predicto · et in locum quem uocatur sanil galard cum melio[ramentis] ·

5 afrontant oriente et meridie in uallum predicti loci ab occidente in do[mum] · R · ponz · a cir[cio] in uicum · abeamus ad uoluntatem saluo

6 censum dominorum · Actum est · VI · idus Madii · testes · Berengarius · de forcadel · A · gazul · Berengarius · de nazari ·

7 Guilelme · Marie · sorores Mesegarie ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de jurament al da-munt, en la forma iurauit

a. interlineat


[96]1

1 [· 1 inintel·ligible ·] eschafi vendo tibi · G · belul et uxori tue Guilelme · unum solum domus quod abeo infra uillam sancte

2 [columbe] et in comitatum Minorise · affrontat oriente in domum · Berengarium · de sancta oliua · et a meridie in domum · B · morel ·

3 ab occidente in [ 4 inintel·ligibles] · a circii in domum emptoribus · precium · XI · solidos · barchinone recti dupli · censum · I · gal-

4 inam · in festum natale · facio tibi guarentiam · Actum est · X · kalendas · iuniii |30|

5 [ 39 inintel·ligibles]


[97]

1 [· P ·] de q[u]eralt debeo tibi Benedictus · CC · solidos · barchinone recti dupli quos abeas super medietatem quod mihi debent red-

2 [dere] a meis dominicas · B · de muntanola · et Benedictus · <c> accipias omnia quod inde reciperisa in solutione

3 predicti debiti meum [ 4 inintel·ligibles] annuatim predicta medietatem donec recuperatos abeas · CC · solidos ·

4 [ 7 inintel·ligibles]as annonas quam [ 7 inintel·ligibles] in tempore q[u]ando eam annonam receperis · Actum est hoc · VIII · idus

5 [Madii · testes ·] [ 16 inintel·ligibles]us · G · Mir · Domina Berengaria firmauit

a. corregeix receperies

[98]

1 · P · de queralt debeo tibi · R · de montepauone · L · VII · solidos · barchinone recti du[pli] · ter[minum] sancte Marie agustia · fidu-

2 tias · Martinus faber · et Borraz paschal · testes · R · aalbert · Bertran de puntils · actum est · kalendas Madii


3 et hoc persoluatur a tritico Madii ·b

a. corregeix, seguit, sancti Michaelis, ratllat b. et hoc] fins a [Madii · , afegit i centrat

[99]

1 G · de teres debeo tibi Peregrino · CCCXXVI · solidos · e VIII · denarios barchinone recti du[pli] · terminum sancti Michaelis septembris · fidutia · R ·

2 aalbert · iuramus tenere obstatico in terrachona nisi persoluerimus in prefixo ter[mino] · actum est · idus iunii · testes · R ·

3 de montepauone · B · de puntils · A · de beuiure ·

[100]

1 P · de q[u]eralt recognosco quod · Berengarius · de timor acomodauit mihi reddita apud hondara qui ualent · L · solidos · barchinone

2 recti du[pli] quod ego predictus · P · misi in solutione debiti · B · de pomar · et pro restitucione predicta reddita mito tibi predictusa · Berengarius ·

3 omnia mea reddita quod abeo apud rourig · ita ut accipias inde · L · solidos · tamdiu donec reddam tibi predicta reddita

4 que mihi modo abundas · ad huc debeo tibi predictib · Berengarii · CC · solidos · predicte monete · et accipias in solutione predictorum · CC · solidos ·

5 residuum quod acceperis apud rourig a mea reddita acceptos inde · L · solidos · Actum est · IIII · idus iunii · |7|

6 testes · R · de timor · R · de montepauone · Peregrinus baiulus ·

a. corregeix predicto b. corregeix predictus


[101]1

1 R · de timor dono tibi · G · eschafi ad tuam uoluntatem omnia mea iura raciones et acciones quod

2 [abe]o in illos molendinos et in trila qui sunt in territorio terrachone et in termino de cogtano quos fuerunt olim · G · P ·

3 [et · A · P ·] quod · Maria · de aquilone mihi dedit et continetur in instrumento ab ipsa mihi factum · ita dono tibi · G · predicti

4 actum est · IIII · idus iunii · testes · A · de bosch · et Peregrinus baiulus ·


[full 10r] <49>

[102]1

1 [ 62 inintel·ligibles] siue exo[uario]2 suo castrum sancte columbe et [ 19 inintel·ligibles] pro

[ 30 inintel·ligibles]3 [ 17 inintel·ligibles] · CC · Morbatinos [ 11 inintel·ligibles]

uoluntatem [ 28 inintel·ligibles]4 [ 17 inintel·ligibles] · Actum est · VIII · idus [ 5 inintel·ligibles]

· testes · [ 27 inintel·ligibles]5 [ 23 inintel·ligibles]

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades que es tallen en aspa: ×; abasten les nòtules 103, 104, 105 i 106

[103]1

1 [ 42 inintel·ligibles] filio [ 25 inintel·ligibles]2 · G · de ualclara [ 61 inintel·ligibles]3 quod pater meus [ 66 inintel·ligibles]4 rie ·



[104]1

1 Ego · Geraldus · de ualclara [et vxor mea] Sibilia [ 40 inintel·ligibles]

2 mata omnia bona tua · [ 56 inintel·ligibles] 3 [ 2 inintel·ligibles] mobilia et inmobilia quod abeo in

[ 47 inintel·ligibles] 4 guardie dez prads ·


[105]1

1 Geraldus · de ualclara et vxor mea Sibilia de [ 40 inintel·ligibles]

2 eos persoluere tibi uel tuis · C · Morabatinos in proximum uenturum [festum sancti Michaelis septembris] [ 9 inintel·ligibles]

3 ab istum predictum festum sancti Michaelis · usque ad unum annum · et habeas [ 17 inintel·ligibles]

4 sua recipiat tamdiu donec persoluamus tibi · predictos · CC · Mora[batinos]a · et ad maiorem securitatem [10 inintel·ligibles]

5 hec predicta atendere ego predic[tus] · Geraldus · facio omagium tibi · E ·b et Berengarius · de montepauone · et damus inde fidutia [ 13 inintel·ligibles]


a. corregeix Mille b. facio] fins a [· E · , interlineat

[106]1

1 Ego · S · confiteor quod tu · Geraldus · de ualclara uir meusa persoluisti · CC · Morabatinos domine · E · matri mee racione sui sponsalicii

2 et si forte ego predicta · S · obiero ante quam te predictus · Geraldus · sine legitima prole · abeas predictos · CC · aureos super


3 omnia bona mea quod abeo in castrum et in uillam sancte columbe · et P · de q[u]eralt faciat hec predicta abere tibi

4 et tenere · donec illi qui meum locum tenuerint persoluant tibi uel tuis predictos · CC · aureos


a. uir meus, interlineat

[107]

1 Ego Saura dono tibi · B · de sorerols filio meo medietatem omnia mobilia mea que modo abeo ad tuas uolun[tates] · ita

2 quod posis mitere sub uinculum sponsalicii isti vxori quem modo ducis nomine · Raimunde filia · P · esteue et hoc dono

3 tibi racione legitima et fratrisce et hereditate a bonis meis · Actum est · V · kalendas agusti · testes · P · de Canela · venrel · P · de uilagra[ssa ·]

[108]1

1 Ego · P · esteue dono tibi filie mee · Raimunde · omnia bona mea inmobilia quod modo habeo in termino sancte columbe et in [termino]

2 de cogtano et de muntergul ·a ad tuas uoluntates pro parte et hereditate et legitima et tuo viro quem modo ducis nomine · B · de sorerols in exouario · s[ed]

3 tamen retineo mihi ab ista donacione ipsum honorem quodb pater meus dedit in suo testamento in uita mea et post obitum

4 meum tibi uel tuis reuer[tatur] · et modo in presenti propter posesionem omnis honor quod mihi aduenit racione patris meis trado

5 illum agrum quod abeo apud collum de rourig · et alium agrum quod abeo apud pual · testes · Marti ferer · G ·

6 mir · G · esteue ·


a. et de muntergul · , interlineat b. corregeix quam


[full 10v]

[109]1

1 Ego · B · de sorerols accipio te · Raimunda filia · P · esteue in vxorem et modo in tempore nuptiarum nostrarum facio tibi dotem

2 et sponsalicium · CCCC · solidos · barchinone recti du[pli] · quos · CCCC · solidos · et octingintos quos tecum accepi in dotem quos fuerunt mihi

3 in honorem persoluti · abeas super omnia bona mea mobilia et inmobilia que modo abeo nec te[neo] uiuente adquire po-

4 tero quod lucrare de cetero poterimus · per medium abeamus ad uoluntatem uestram · preterea · CCCC · solidos · quos tibi dono ra-

5 cione sponsalitio in uita tua abeas eos et post obitum tuum si filios a me in te creatos fuerunt qui ad perfectam etatem uenerint predictos

6 · CCCC · solidos · abeant et defuissent mihi uel meis reuer[tantur] · testes · A · de meians · P · de Canela ·


[110]1

1 · [ 1 inintel·ligible] · de montepauone debeo tibi peregrino fil[i]o · R · magistri · C · solidos · [ 4 inintel·ligibles]sium · terminum sancte Marie agus[ti] · et si forte

2 in prefixum terminum predictos · C · solidos · non persoluere promito tibi Meum equum in continenti tradere · Actum est · XV · kalendas iu-

3 lii · testes · Bertran de zacirera · A · de zauid ·


[111]1

1 Beter (sic) de sorisa de ceruera debeo tibi · P · Miro de figerola · CLXVIII · solidos · IIII · denarios ab isto festo primo uenturo beate Marie agusti


2 usque ad unum annum · fiduciaruma · [ 1 inintel·ligible] · artad / et G · Marz de ceruera [ 5 inintel·ligibles]b · testes · G ·c clerico de bordel · R ·

3 [ 6 inintel·ligibles]

1. nòtula barrada amb una barra inclinada: /

a. corregeix fiducias b. et G ·] fins a [± 5 inintel·ligibles], afegit al dessota c. · G · ] des, ratllat

[112]1

1 · P · pelicer dono et diffinio tibi · G · belul et Guilelme vxori tue · illam domum quam uos emitis ab aquilone

2 de senta coloma · omni tempore · ad uestrasa uoluntates fa[ciendas] · Actum est · X · kalendas agusti · testes dominicus de plegamans

3 · B ·b Morel · B · espelta · deodatus · A · filii eius ·


a. corregeix tuas b. · B · , interlineat

[113]1

1 · B · de muntbui uendo tibi · A · de muntbuia domum meam de uila noua quam habeo in terminum claromonte cum omnia iura mea

2 et cum suo termino et illum domum quam uocatur ualle de scuto cum omnes homines quos ibi sunt et feminas nec de[-]

3 inceps erunt et cum omnes terminos earum · Et est omnia predicta in comitatu barchinone et infra termino

4 claromonte · Et accipio a te pro hac uendicione · CCC · Morabetinos · quorum confiteor me a te bene paccatum

5 mee uoluntati · Actum est nonas septembris · testes · R · de timor · P · de tous · B · de soler ·


a. · A · de muntbui, interlineat


[114]1

1 · A · de muntbui et R · de castro aulino ·a debeMusb tibi · B · de muntbui · CCC · Morabetinos ad ualorem · VIIII · solidos · pro morabetinic ·d et promitiMuse tibi persoluere · Scilicet · C · Morabetinos in pro-

2 ximum uenturum festum natale domini · de isto festo ad alio · alios · C · Mor[abetinos] · et de illof fosto (sic) ad alio · C · Mor[abetinos] ·

3 et dampnum quod pro dilacione ipsius debiti restituemus tibi ad tuam uoluntatem et damus tibig fiducias · P · de tous · et P · de orpi-

4 nello · testes · R · de timor · B · de soler · A · de ripol · teneamus obstaticum apud uillam francham ·h


a. et R ·] fins a [aulino · , interlineat b. corregeix debeo c. corregeix mo-rabatinos d. ad ualorem] fins a [morabetini · , interlineat e. corregeix promito f. corregeix, seguit, f, esborrat amb la tinta humida g. corregeix, interlineat, uobis, ratllat h. teneamus] fins a [francham · , afegit

[115]

1 P · de monte · et R · de za graa · et Iohannes de muli · promitimus et dicimus in ueritatea uobis · P · de q[u]eralt · quod · Iouan uerdera · et P ·

2 loret quos modo uos capti tenetis sunt abitantes sancti Martini desgleioles · et non sunt · R · de cardona

3 nec ab aliq[u]em inimicum uestrum · et si de cetero ueritatem scire possitis quod predicti homines scilicet · I · uerdera

4 et · P · loret non fuissent habitantes predicti loci · et fuissent ab aliquo inimico uestro quod modo habeatis · inconti-

5 nenti promitimus nos omnes predicti · P · de monte · et R · de graa · et I · de muli habitantes in termino castri de ue-

6 ciana · qui inde sumus uobis · P · de q[u]eralt spontanei fideiussores ut reuertamus in posse uestro predicti

7 homines · I · uerdera · et P · loret cum omnibus rebus earum quas modo tenetis capta cum ipsis · uel · M · solidos ·


8 barchinone recti du[pli] · et unus ex nobis pro altero excusare non ualeamus imo teneamur pro toto cum omnia

9 nostra bona · in morte et in uita in quibus uos libentius accipere uolueritis · |20|

10 Actum est · III · kalendas octobris · testes · A · de q[u]eralt · Berengarius · de uergos · G · de terers ·

a. et dicimus in ueritate, interlineat amb crida

[full 11r] <50>

[116]

1 Omnibus hominibus manifestum sit · Quod nos · dalmacius de timor · et Gueralda eius uxor

2 debemus tibi · B · de solerio · CCC · solidos · Barchinone dupli · de quibus denariisa bene sumus

3 paccati ad omnes nostrasb uoluntates renuncians omni excepcioni non numerate peccunie et doli · pro quibus

4 tricentis solidis · inpignoramus tibi siue alicuic pro aliquo bono tui requirenti omnes exitus et iura nostra ·d de

5 guialmon cum hominibus et femineis et cum omnibus exitibus super siue sint recepta iuste uel

6 iniuste tam de laboracione quame predicti castri de alios exitibus ·f <·> ad habendum tenendum expletandum tamdiu usquequo penitus persolueris · ad tuam uoluntatem

7 et uos · B · de solerio recipiatis omnia que a castro predicto habebitis in compotu uestri debiti et persoluemus

8 et pro precio quod ualebit tunc temporis ad cogniscionem unius mei hominis et uestri · Actum est · Octo decimo · kalendas [octobris]

9 testes · poncius de muntleo · et · P · de ualta · et Romeu de pilis ·

a. denariis] concedimus, ratllat b. interlineat c. siue alicui corregeix, in-terlineat, si cui d. et iura nostra · , corregeix, interlineat, castrum et uillam, ratllat e. quam] de laborationibus, ratllat f. tam de] fins a [exitibus · , interlineat


[117]1,2,3

1 R4 · de timor debeo tibi · G · de ualuerd · CCC · solidos · barchinone recti dupli et promito persoluere in proximum uenturum festum

2 sancti Michaelis septembris · CC · solidos · et ab eodem festo usque ad unun · C · solidos · persoluamus tibi pre[dictos] · CCC · solidos · apud

3 regalem uel pignora sufficientia sicut predicitur · fidu[tia] · D · de timor · et de hoc non possis nobis pro[longa-]

4 re · Actum est · III · idus nouembris · testes · G · de lorag · Bertran de puntils · P · de lorag · |8|

5 testes · ponz · de muntleo · et B · dez soler · et A · de ueuiure ·5

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 118 2. non fuit facta · , interlineat i ratllat 3. non persoluit, interlineat 4. senyal de jurament al damunt, en la forma iurad, ratllat 5. testes] fins a [ueniure · , afegit per una altra mà

[118]1,2,3

1 Quod ego dalmacius de timor absoluo te · G · de ualuert a communione illa quam tibi feci quod non po[ssis]

2 accepisses me fideiussorem trecentoruma solidorum · pro Raimundo · de timor · et modo promito cum instrumento isto bonam

3 fidem quod non potuissere me excusari propter communio-nem illam quam tibi feceram · actum e[st] · Tertio · idus nouembrisb · testes · ponz de montleo et [P] / de ualta · et romeu de piles ·4

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 117 2. non fuit facta · , interlineat, ratllat 3. non persoluit, interlineat 4. actum] fins a [piles · , afegit; la segona part inclou requadre

a. corregeix trecentis b. Tertio · idus nouembris, interlineat


[119]

1 Quod ego · berengario de bonouiuere cum consilio et uoluntate matris mee · Sibilie et fratris mei

2 · A · damus · III · petias terre uobis · A · Max et uxori uestre · Elic[sende] · que petias terre sunt in comitatu

3 terrachone · et in termino de bonouiuere · Afrontat · una · petia · a parte oriente cum honore · Elic[sende] · d.en uedel · a meridie

4 in riuo aque ab occidente cum berengario de bonouiuere · a circioa cum honore · Raimundi · barlazot · etb alia petia afrontat

5 · oriente cum honore Marie Iouane · a meridie cum riuo aque · ab occidente cum honore · Marie Iohane

6 et in uia publica que uadit ad collum portelle · A cercio · Marie Iouanna · alia petia afrontat

7 ab oriente et meridie cum berengario de bonouiuere donatore · et occidente cum · F · de uiuer · a circio cum honore

8 Mathei et istas · III · sortes suntc nostri domengii · et de illis duabus peciis terre que sunt ded subriguo de[tis]

9 mihi et meis omni tempore in festum natale domini · unum par galli[narum] · et de alia sorte des mihie et meis · sextam

10 partem fructus · et accipimus a te de intrada · VIII · solidos · Actum est · XVIII · kalendas decembris · |10|

11 testes · A · iouer · et gener belissen ·

a. corregeix circii b. corregeix, sobreescrit, una, esborrat amb la tinta humi-da c. interlineat d. interlineat e. corregeix nobis

[120]

1 Quod nos · A · de bonouiuere et · F · meler · debemus uobis · Guilelmo · de ualuert [± 3]

2 solidos · barchinone · et promitimus uobis ipsos persoluere in festo natale domini primo uenturo ·

3 fideiussor · A · max · Undecimo · kalendas · decembris · testes · belul · p · canele · A · de [uila] / gr[assa]


[full 11v]

[121]

1 Quod ego · Raimundus · de timor1 debeo uobis · G · de ualuert · CCC · solidos · de barchinone

2 de quibus · CCC · solidos · promito uobis persoluere · CC · solidos · in primo festo sanctia Michaelis · et

3 ab eodem festo usque ad alium festum sanctib Michaelis · C · solidos · pro quibusc

4 · CCC · solidos · mito uobis sub pignore · omnes exitus et iurad quose ego · R · de timor et

5 · p · de queralt recipimusf in castrum de rorich et promito uobis facere fi[deiussores]

6 a berengario de timor · et a bernardo de queralt · et recipias exitus et omnia que

7 habebitis a predicto castrog tamdiu usquequo penitus persoluaminush a predictis · CCC · solidis · <·> et ego · b · de q[u]eralt et

8 berengarius · de timor absoluimus uobis · Guilelmo · de ualuert illud pignus quodi tenebamus pro Raimundo · de

9 timor et petro de queralt · et p · de queralt et R · promitimustibi facere et tenere ·j <·> Actum est · Nono · kalendas decembris · testes sunt · bertran de

10 pontils · et G · lorach · p · de q[u]eralt · firmauit sine omni seruicio ·2

1. senyal de jurament al damunt, en la forma iuratus 2. p · de q[u]eralt] fins a [seruicio · , afegit

a. corregeix sancto b. corregeix sancto c. quibus] decem, ratllat d. et iura, interlineat e. corregeix que f. corregeix recepimus g. interlineat h. corregeix persoluatis i. corregeix que j. et p · de queralt] fins a [tenere · , interlineat

[122]1,2

1 Quod nos Saurina et · R · de montpao uendimusa uobis pelegrino de rochamora

2 pignoreb,c omnes exitus et iura sancte columbe ab isto festo sancte andree ·d usque ad · V · annos pro · DC · solidos ·

3 testes · p · de queralt · et B · de montboy · Quarto · kalendas decembris · et ego · Guerad de ual[-]


4 clara castlanus sancte columbe promito uobis peregrino iam dicto facere tenere in pace · et restituere

5 de meo proprio si aliquis contra uestram uoluntatem accipiet de predictis exitibus ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. non fuit facta, interlineat

a. corregeix, interlineat, mitimus, ratllat b. sub [pignore, ratllat c. uendimus, interlineat, ratllat d. ab isto] fins a [andree · , interlineat

[123]1

1 Quod ego · R · espelta de senigayart debeo uobis · R · ponz · X · solidos · de barchinone

2 pro quibus mito uobis sub pignore · ius nostrum vnius molendini in termino senigaiart in comitatu minorise ·a <·> et unum ferregenal

3 que affrontat · in era de uobis · Raimundo · ponz et in riguo molendini · et recipias in computu uestri de[-]

4 biti omnia que exierint a molendino et quintam partem predicti feregenali ·b et teneas usque penitus a · decem · solidis · persoluaris

5 · et si censum feceritis a supradictis · totum habeas supra illud pignus · et si forte quod ab sit quod mater

6 mea · pereta ·c obierit antequam persoluaris promito uobis reddere quod residuum fuerit de persolucionis · decem · solidorum · kalendas decembris ·

7 testes · B · espelta · et boraz ·2

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: \\\\ 2. testes] fins a [boraz · , afegit

a. in termino] fins a [minorise · , interlineat b. et quintam] fins a [feregenali · , corregeix, interlineat, de feregenal, ratllat c. · pereta · , interlineat

[124]1

1 Quod ego · R · espelta · vendo uobis · Pa · espelta filio · bernardi espelta · omnia que habeo infra

2 terminum sancte columbe · sunt · honores hermas uel cultos et domos et omniab quod aduenit mihi racionec fratrisce ·d

3 pro precio · decem · solidorum saluo iure dominorum et simus me uobis et uestris et legales guarentes de tercioe · et uos · p · espeltaf facias palam cum dominis et


4 castlanis sancte columbe ·g Et promito · uobis · p · espelta iam dicto esse legales defensores · et propter hoc obligo omnia que habeo et habebo morte / et uita · B · espelta baiulus · Gueraldi de ualclara firmauit · et R · buadeles baiulus elicssendis de timor ·h kalendas decembris · testes · boraz et B · bofil ·i <·> et p · canela · fratri eorum · G · et Ermersen ·


a. corregeix B b. et domos et omnia, corregeix, interlineat, et domos, ratllat c. interlineat d. fratrisce ·] et quacumque racione / mihi adueniat · , ratllat e. et simus] fins a [de tercio, interlineat f. corregeix espe g. columbe] et facias inde, ratllat h. Et promito] fins a [de timor · , afegit en dues línies al peu de la nòtula, enquadrat i amb crida i. B · bofil · , interlineat

[125]1

1 Quod ego · petrus de Rochamora2 debeo uobis corrego · CC · XL · solidos · barchinone · quos

2 promito uobis persoluere in primo uenturo festo sancti Michaelis uel in tercio die predicti festi · sine omni

3 plongamento · racione unius equi ·a,b <·> et do uobis fideiussores unusquisque pro toto · R · albert et Berengarium · denaarii

4 et · A ·c gazul · et · B · Rossel · et propter hoc ego · p · de rochamora obligo uobis fideiussoribus

5 omnia que habeo presencia et futura · testesd · A · de Rosseles · et P · de senigaiart · 3

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iuratus 3. testes] fins a [senigaiart · , afegit

a. racione unius equi · , interlineat b. equi] et sum bene, interlineat, ratllat c. · A · , interlineat d. testes] ar, ratllat

[full 12r] <51>

[126]1

1 Deodatus2 debeo tibi · G3 · Mir · CCC · solidos · barchinone recti du[pli] · ter[minum] · a festo natale domini primo


2 uenturo usque ad unum · C · solidos · et CC · solidos · in proximum festum uenturum sancti Michaelis septembrisa

3 habeas super omnia mea bona mobilia et inmobilia presentia et futura · istos · CCC · solidos ·

4 dono tibi · G · mir pro difinitione quam mihi facis a societate qua erat inter nos cum instrumento

5 cum sacra[mento] · et quando persoluti fuerint predictos · CCC · solidos · sicut predicitur · conuentionem et socie[tatem]

6 inanis sit omni tempore · et nisi complere sicut predicitur · posis tu · G · mir mihi deodatus

7 tua iura petere cum predicta conuentione · Et ego · G · mir absoluo te deodatus a co[n]

8 uen[tione] qua erat inter nos cum sacramento si mihi persolueris · CCC · solidos · sicut predicitur · et nisi feceris

9 licentiam habeam tibi petere mea iura quam mihi fecisti cum instrumento et sacra[mento] · et quando

10 ista omnia predicta impleta fuerit · diffinimus inter nos unum ad alium omnia querimo[-]

11 nia quasb inter nos unquam fuit mota usque in presentem diem · |20|

12 Actum est · XVIIII · kalendas ianuarii · testes · Berengarius · de uergos · Pelegrini de rocha[-]

13 mora · Aquiloni de sancta columba ·

1. nòtula barrada amb cinc barres inclinades: ///// 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurat 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iurat

a. sancti Michaelis septembris corregeix, interlineat, beate Marie aug[us]ti, rat-llat b. corregeix qui

[127]

1 Egoa petrus de uilagrassa facio meumb testamentum · et eligo manumissores

2 meos · filium · p · de uilagrassa et belul · et domingo de plicamanibus · et dimi[to]

3 corpus meum domuic ospitalis iherosolimitanumd de bonouiuere · cum · VI · solidos · et operee ecclesie sancte columbe

4 · II · solidos · et clericis eidem ecclesie · IIII · solidos · et sancte · Marie · de pulcroloco · XII · denarios · et

5 sancto petro de uicho · XII · denarios · et precipio restitui unum campum terre quem tenebam in uite


6 de maria uerre sibi et suisf et faciat de censu · una · galina sicut consueuerat eius genus et mando

7 restitui · II · Migeres ordei quas debebam bonete filieg d.en R ·h guitart · quod dentur pro anima ipsius mulieris

8 in missis et elemosinis · et quia · B ·i morel conquebatur de quadam galina census · p · de uilagrassa man[do]

9 dat sibi dari sua parsj illius campik de medol · et si noluerit istud accipere mando petro filio me[o]

10 quod faciat sibi ius ·l <·> p · de uilagrassa non erat memor quod unquam fuisset facta · set

11 quia audium dici mandat ita · et dimito · cereo · II · denarios · et mando restitui · Guilelmo de

12 montmaneu presbitero · unam quarteram ordei ·m et mando dari filie

13 mee Guilelmen terciam partem de illiso · VIII · denarios · que facit · Bp · salner · de una sorte et uno fe[-]

14 regenallo · |31| testes · B ·q morel · et B · garcia ·1

15 quod est actum ·2

1. testes] fins a [garcia · , afegit 2. quod est actum · , afegit després de deixar l’espai d’una línia en blanc

a. afegit al marge b. corregeix, interlineat, suum, ratllat c. corregeix, inter-lineat, ad domum, ratllat d. interlineat e. interlineat f. sibi et suis, interlineat g. filie, interlineat h. R · , interlineat i. · B · , interlineat j. sua pars, interlineat k. illius campi corregeix, interlineat, illud campum, ratllat l. ius ·] s · , ratllat en ziga zaga m. ordei ·] et quia Guilelma filia mea, ratllat n. Guilelme] · d, esborrat amb la tinta humida o. de illis, corregeix, sobreescrit, 7 inintel·ligibles, esborrat amb la tinta humida p. corregeix P q. · B · , interlineat inferior

[full 12v]

[128]1

1 Quod ego Guilelmus bru et vxor mea · bondia damus tibi eliarts filie

2 nostre tempore nupciarum tuarum pro parte et legitima tua medietatem omnium

3 nostrorum bonorum tam sedentium quam mouentium ita bestiarum quem honorum et unum lectum

4 scilicet · II · flaciadasa · et · II · linteolos et unumb puluinar[em] · et domus qua habeo in uilla nouac et quintam partem


5 istius futurid anni expletorum annone · Tertio decimo · kalendas · februarii · et habeas ad uoluntatem / · C · solidos · et si obierit / absque prole · reuertat omnia / predicta nobis uel propinquise

6 [ 5 inintel·ligibles] testes · B · espelta · G · belul · et A · zabater et Veute


a. corregeix, interlineat, fidetiacias (sic), ratllat b. unum] car, ratllat c. et domus] fins a [uilla noua, interlineat d. corregeix, seguit, presentis, ratllat e. et abeas] fins a [propinquis, afegit al marge dret

[129]1

1 Quod ego · d2 · terragona · recipio te eliarts in uxorem filiam · G · bru

2 et facio tibi sponsalicium et dotem · ducentorum · solidorum · supra omnia qua habeo et habere

3 specto · et ab istis · CC · solidos · habeas · C · solidos · ad uoluntatem tuam ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal de ferma i consenti-ment al damunt, en la forma fir ·

[130]1

1 Quod ego eliarts2 · confiteor tibi · d · terragona quod atulisti · C · XX · solidos · barchinone recti dupli ·a

2 quos saluo tibi super medietatem mobilium et inmobilium quam habeo uel habere specto ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal de ferma i consenti-ment al damunt, en la forma fir

a. dupli · , interlineat

[131]

1 Quod ego Eliarts difinio uobis et exuacuoa · G · bru et bondia meis parentibus · quod de cetero

2 non possim aliquid [ 5 inintel·ligibles] in uestrisb bonis · ymo sum a uobis bene pacata · testes ut supra scribitur ·1

1. testes ut supra scribitur · , afegit

a. interlineat b. corregeix, interlineat, tuis, ratllat


[132]1

1 Quod ego deodatus sancte columbe debeo uobisa · B · de sanaugia ceruarie · LXV · solidos ·

2 monete barchinone recti dupli · quos promito uobis persoluereb in primo festo pentecostec · et ut firmior

3 sitis do uobis fidanciam saluetatis · Er[mesendem] · uxorem meam que mecum et sine me

4 predictum debitum soluat uobis sine omni prolongamento in prefixo termino · Duodecimo · kalendas ·

5 ianuarii |32| testes · tomas · zabater · et / · Guilelmo · de sanaugia · pelegri clericus ·2

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. testes] fins a [clericus, afegit

a. interlineat b. interlineat c. corregeix, seguit, sancti, ratllat

[133]1

1 Berengarius de beuiure dono tibi · Sibilie de zacirera · CL · solidos · barchinone quos · Berengarius · zacirera

2 mihi · debebat et absoluo animam eius · ita do · quod si non poteris abere caualeriam ceruarie

3 ego ualeam petere predictos · CL · solidos · manumissoribus Berengarii de zacirera ·

4 Actum est · pridie nonas ianuarii · testes · A · iuglar · Iener segarra ·

1. nòtula barrada amb un sol traç en forma de V

[134]1

1 Quod ego · B · escafi · do tibi Petro · filio · unum ferregenal · affrontat · I · parte in dominica[-]

2 tura · p · de queralt · et · Secunda · cum · Raimundo · de aqualata · III · Marie · de soler · Quarta · parte cum

3 · B · de Roric · VII · idus Ianuarii · testes · A · gazul · et Berengarius de munterguil ·

1. nòtula barrada amb una barra vertical


[full 13r] <52>

[135]1

1 · Quod ego · G · Scafi do uobis petro Scafino fratri meo · I · ferregenal · affrontat cu[m]

2 · Una · parte in periliata de ripol · Secunda · parte · in carbo · III · parte d.en pelicer · Quarta ·

3 parte · aguilo · et facias mihi census · unam · galinam · testes · A ·a gazul · et p · de uilagrassa

4 · Decimo · kalendas · decembris ·


a. · A · , interlineat

[136]1

1 Quod ego · barberanus de canela et vxor mea Maria · damus tibi

2 Guilelme filie nostre tempore nuptiarum tuarum omnium nostrum bonorum presencium et futuroruma pro parte et legitima tua

3 CC · XXX · solidos · et tuo uiro · B · agost pro exouario · et abeatis

4 ducentorum · solidorum · damus tibi ad tuam uoluntatem · L · solidos · et si forte

5 obieris sine infantibus infra annos abuerint · C · LXXX · solidos · reuertantur

6 propinquis · <·> Actum · est · idus ianuarii · testes · A · de canela · et Berengarius · de can[ela] / pelegrinus capellanus et Espelta · / [ 30 inintel·ligibles]2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \ / 2. pelegrinus] fins a [ 30 inintel·ligibles], afegit

a. omnium] fins a [futurorum, interlineat


[137]1

1 Quod ego B ·a Agustus Accipio te Guilelma in legalem uxorem

2 et libero meb tibi pro legali marito et modo tempore nupciarum facio

3 tibi sponsalicium · C ·c <·> solidos · quos · C · L · solidos · et CC · XXX · solidos · quam mihi atulisti habeas

4 super omnia que mihi deusd daturus fuerit uel habeoe et habebam · de quo sponsalicio habeas · L · solidos

5 ad tuam uoluntatem · testes · predicti ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \ /

a. B · , interlineat b. et libero me, corregeix, seguit, et ac- / cipio te, rat-llat c. · C ·] L, ratllat d. interlineat e. interlineat

[138]1

1 Quod ego · B · agustus promito quod afero modo tempore nupciarum mearum

2 · CC · LXXX · solidos · tibi filie Guilelme de barberano Canele · et ego Guilelma confi[-]

3 teor et recognosco tibi agost quod atulisti mihi · et sum bene paccata · istorum

4 · ducentorum · solidorum · et si tu · b ·a agustus obieris sine infantibus in me procreatis

5 uel infra annos obierint · habeas · predictos · CC · LXXX · solidos · super omnia que habeo uel habere specto · testes predicti ·


a. · b · , interlineat

[139]1

1 Quod nos · barberanus de canela et uxor mea · Maria debemus tibi agusto racione exouarii · C · solidos ·

2 de quibus promitimus tibi persoluere · L · solidos · in primo festo sancti Michaelis · et ab isto festo usque ad alium festum sancti


3 michaelis · alios · L · solidos · fideiussores · A · de canela et elies de canela · testes predicti · <et · >

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: \\\\

[full 13v]

[140]

1 [ 48 inintel·ligibles]it · Peregrinus suscripta annona · quod mihi abstulit · P · de q[u]eralt

2 · V · II · Migeras tritici cuma · R · de uergosb et · V · Migeras tritici · minus · III · punyeras cumc · B · bofil · et cumd · B · Miro · XVIII · punyeras e · III ·

3 [ 3 inintel·ligibles] de forment espeltos · cum · R · de uergos ·e

a. interlineat b. de uergos, interlineat c. interlineat d. et cum, interli-neat e. [ 3 inintel·ligibles]] fins a [uergos · , afegit

[141]1

1 Quod ego saurina2 de montpao et uir meus R3 vendamus tibi pelegrino de Rochamora · omnes exitus

2 quas aliqua racione recepimus uel recipiamus infra terminum sancte columbe · tam de decimis quama de dominica[-]

3 turam uel de aliis exitibus ab nos recipientibus qualibet racione usque ad · quatuor · annos transactos · pro precio · CCCC · XXX · solidos ·

4 barchinone recti du[pli]b · et promisit · Guerad · de ualcla[ra] esse guierens et restituirez si aliquis tangerit contra / uoluntatem peregrini · et de suo restituerec

5 testes · p · de queralt et · p · zauella

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iur 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma fir

a. corregeix quod b. dupli] actum, ratllat c. · et promisit] fins a [restituere, afegit


[142]1

1 Testamentum · R ·a de uergos · sic ordinauit · manumissor pelegrinus capellanus ·b in primis accepit pro anima sua · X · solidos · diuisit eos sic

2 · II · ad opera ecclesie sancte columbe · et · IIII · solidos · per missas ad capellanos eiusdem ecclesiec et dimisit

3 sedi de uicho · XII · denarios · et captiuis · XII · denarios · ad cereo · VI · denarios · et · XII · denarios · sancte · Marie · de belloc ·

4 et sancte · Marie · de tolbas · VI · denarios · et LX · solidos · pro iniuriis restituendis · a precipio quod illa somera que est in domo que fuit de fortea de segarrad quod restituatur ·e et · IIII · Migeres de mestail mig

5 ordi mig forment · et isti · LX · solidos · et IIII · Migeres bladi · persoluantur a quarta parte sicutf exierit per

6 singulos annos de illa quadra de · medians · quos · LX · solidos · et predictum bladum dentur in elemosinis pauperibus

7 et operibus modem sicut pelegrinus capellanus cognoscet · et relinquo filias meas · Gueraldam et Berengariam · in posse

8 vxoris mee · Raimunde · et filio meo petro · et maritent ipsas secundum posse domus · et nisi facere uoluerint dimi[-]

9 to ipsis · unicirque · C · solidos · pro parte et legitima · et si una obierint antequam alia sine infante legitime

10 reuertatur alii · et si de ambabus defuerint reuertatur illi qui maneuit in domo · et reliquo meam uxorem

11 · Raimundam · dominam et potens tamen in omni uita sua sum (sic) uinculo alicus parte · et si forte discordia comota fuerint

12 inter filium meum · p · et vxorem meam · Raimundam · possideat uxor mea predicta et habeat medietatem mobilium

13 et inmobiliumg in omni uita sua · et post obitum sui reuertatur filio meo · et filius meus habeat aliam medi[e]tatemh · <·>

14 · si neccesitas uxori mee fuerit potuisset uendere et inpignorare · quod est actum · Anno domini · X · kalendas Marcii ·i


15 Testes · Marti · f · et A · zabater

1. nòtula barrada amb dues barres en forma d’aspa: ×

a. corregeix, interlineat, pet[trus], ratllat b. manumissor pelegrinus capellanus, interlineat c. ecclesie] sedi, esborrat amb la tinta humida d. a precipio] fins a [segarra, interlineat e. quod restituetur · , afegit a l’inici de la nòtula, encerclat amb crida f. corregeix, interlineat, quod, esborrat amb la tinta humida g. inmobilium] · et alia, ratllat h. corregeix medi · , afegint tatem interlineat i. · X · kalendas corregeix, sobreescrit, inintel·ligible, esborrat amb la tinta humida

[143]1

1 Anno domini · Millesimo · Ducentesimo · Quadragesimo tercio · Octo decimo · kallendas decembris · Ego peregrinus capellanus sancte columbe persoluo

2 uobis Guilelmo de muntmeneu presbiteroa · XIIII · solidosb pro pignore illo quod tenebatis in senigayart pro ecclesia sancte columbe ·

3 testes huius rei sunt · A · max · et A · Iouer de bonouiuere ·

1. nòtula amb advertiment d’haver-se partit per ABC ABC ABC al peu, i es talla, materialment, el full

a. corregeix, interlineat, capellano, ratllat b. · XIIII · solidos, interlineat

[full 14r] <54>

<1244>

[144]1

1 Quod ego · A · de zauit recipio te Eluiram in legalem uxorem et libero

2 tibi eluire in uirum tempore nupciarum nostrarum facio tibi dotem et sponsa[-]

3 licium · CC · solidos · quos habeas supraa medietatem omnium que habeob uel quec deus mihi datur[us] ·

4 testes · G · belul · et A · gazul de sanigaiart · B · espelta · XIIII · kalendas [februarii]

5 et do tibi · C solidos uolutatisd


a. corregeix super b. interlineat c. interlineat d. et do] fins a [uoluntatis, afegit


[145]1

1 Quod ego · P · salner · recipio · dulcie d.en aguilo in uxorem [et]

2 libero me tibi in uirum et in tempore nupciarum nostrarum facio tibi dotem

3 et sponsalicium · CC · solidos · quos habeas supra medietatem omnium meorum

4 bonorum que modo habeo et habere specto · et post hobitum tui infantes

5 nostri procreati habeant et si defuerint infantes habeas · C · solidos · ad tuam

6 uoluntatem · et alios · C · meis [ 5 inintel·ligibles]eis uel qui ma[nebit] in domoa reuertantur · empciones et ad[-]

7 quisiciones habeamus omni tempore medium per medium unusquisque ad suam uoluntatem

8 testes · boraz paschal · <·> A · de canele G · belul · XIIII · kalendas februari ·

1. nòtula barrada amb quatre barres: | / \ |, que abasten la nòtula 146, disposats de manera que el tercer creua els altres tres de dalt a baix i d’esquerra a dreta

a. [ 5 inintel·ligibles] fins a [domo, corregeix, interlineat, propinquis, ratllat

[146]1

1 Quod ego dulciaa · libero me tibi · p · salner in uxorem 2 et recipio te pro uiro et dono me et omnia que habeo tibi

· p · salner pro exouario et 3 facio tibi sponsalicium · C · solidos · quos habeas · supra

medietatem omni que habeo 4 uel specto habere ·b et si infantes defuerint habeas 5 illos ad tuam uoluntatem · et ut dicitur in carta predicta · |12| 6 testes predicti ·

1. nòtula barrada amb quatre barres: | / \ |, que abasten la nòtula 145, disposades de manera que la tercera creua les altres tres de dalt a baix i d’esquerra a dreta

a. dulcia] recipio te · p · salner, ratllat b. habere ·] ad tuam uoluntatem · , ratllat


[147]1

1 · G · bru et vxor mea Bondia in tempore nuptiarum tuarum damus tibi · P · filio nostro · una · petia

2 terrea a za celada · et alia ad medol · et una casa cum solio supraposito in uillam sancte

3 columbe circa domum Martini faber et domus mei · G · bru · et medietatem unum fare[-]

4 genaldi circa fontem d.en cumi · et unam uacha ·a <·> ita quod posis facere

5 tuam uolun[tatem] · Actum est · VII · kalendas februarii · testes · B · espelta · G · belul · venrel ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\

a. uacha ·] pro parte et legitima, ratllat

[148]1

1 Quod nos · P · Artaud et vxor mea · berengaria et filius eorum · P · nos insimul per nos et omnes

2 nostros damus tibi · Guilelmo · de montblanc unum ferregenal · pro precio unius bouia usque ad · quattuor · annosb expletis collectisc et

3 promitimus tibi cum nostro semine et misionibus seminare per singulos annos · predictum feregenald in uno anno ordei et alio tritici · fideiussor

4 · B · artad · |4| Actum est · Sexto · kalendas februarii2 · affron[tat] a Una · parte in prato a secunda in uia que uadit a[d]

5 pratum · a Tertia · in honore grosse · a Quarta · in riuo ·e 6 testes uenrel · et R · zabater aqualate · et B · zabater ·3

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. Actum] fins a [februari, afegit 3. testes] fins a [zabater · , afegit, centrat al peu de la nòtula

a. pro] fins a [boui, interlineat b. interlineat c. corregeix expletos collec-tos d. et misionibus] fins a [feregenal, corregeix, interlineat, per una, esborrat amb la tinta humida e. · affrontat] fins a [riuo · , afegit


[full 14v]

[149]

1 Quod nos · G · de monblanc et R · zabater comendamus tibi · B · guaamira de Roric

2 · XXV · bestias minutas inter capras et oues et unum bouem nigrum · ut custodias ipsas ad

3 nostrum proficium et reddas nobis ipsas quando uoluerimusb cum earum expletis · |12|

4 |4| testes · B · zabater et B · artaud1 · |3| Actum est · VI · kalendas · februarii ·2

1. testes] fins a [artaud · , afegit 2. Actum] fins a [februarii · , afegit

a. corregeix guaamor b. uoluerimus] et exp[letis], ratllat

[150]1

1 Quod nos · A · terrachona et mater mea pereta · damus tibi · Marie soror mea et filie

2 perete · tempore nupciarum tuarum per (sic) parte et tua legitima · CC · L · solidos · barchinone recti dupli

3 et tuo uiro p · bru · pro exouario · et post obitum tuum sint filiorum uestrorum legalium <con ·>

4 si defuerint uel infra annos obierint facias de · C · solidos · tuam uoluntatem et · C · L · nobis uel nostris reuertantur |9|

5 testes · B · espelta · et G · belul · Venrel · VII · kalendas · februarii2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. testes] fins a [februarii, afegit

[151]1

1 Quod ego · p · bru · recipio te Mariam sororem · A · terra[chonis] ·a in legalem uxorem et libero me tibi pro uiro et facio

2 tibi dotem et sponsalicium · C · L · solidos · quosb · C · L · solidos · et CC · L · quos mihi atulisti in dotem


3 habeas supra omnia mea sedencia · et medietatem mouencium · de quibus sint infantes defuerint uel in[-]

4 fra annos obierint habeas · C · solidos · ad tuam uoluntatem et · L · solidos · reuertantur mihi uelc meis · testes predicti ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///; la darrera abasta la nòtula 152

a. sororem · A · terra[chonis] · , interlineat b. quos] habeas supra, ratllat c. mihi uel, interlineat

[152]1

1 Quod ego Maria2 · de terrachona concedo me bene essea paccatam a te · A · tarrachona fratre meo

2 et a te matre mea pereta omnium bonorum uestrorum racione fratisce et legitima <et uel> propter hoc a uobis predictis · CC · L ·

3 solidos · accipio et sum bene paccata · ad meam uoluntatem et diffinio uobis omnia que mihi pertinent uel pertinere debent

4 materna uel paterna racione · testes · B · espelta · B · artau · bertran de lagustera ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///; la darrera abasta la nòtula 151 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurat

a. esse] testes, interlineat, esborrat amb la tinta humida

[153]1

1 Quod ego · p · de queralt · debeo uobis · G · escuder · CC · L · solidos · bar[chinone] ·

2 quos promito uobis persoluere in primo festo sancti petri et felicis · et damus

3 tibi fideiussores · B · de montbohoy2,a · et R3 · albert · etb tenebimus osstaticumc

4 tibi nisi fecerimus · sicut promisum estd · intus realem · testes<tes> pelegri · A · de queralt ·4

5 · Nonase · kalendas februarii ·5

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. senyal de ferma i jurament al damunt, en la forma · iu · 3. senyal de ferma i jurament al damunt, en la forma · iu · 4. testes<tes>] fins a [queralt · , afegit 5. · nonas] fins a [februarii · , afegit


a. corregeix bohoy b. corregeix o[staticum] c. corregeix, sobreescrit, inintel·ligible d. interlineat e. corregeix VIII

[154]

1 Quod ·a ego pelegrinus · promito uobis · B · de muntboino et Raimundo · albert quod

2 persoluam racione petro de queralt · CC · L · solidos · in primo festo sancti petri et felicis ·

3 |4| testes · B · de montayola · et buadeles ·1 Actum · est · VIIII · kalendas februarii · testes · A · de queralt2

1. testes] fins a [buadeles · , afegit 2. Actum] fins a [queralt, afegit amb crida

a. Quod · corregeix, interlineat, P · de que[ralt], ratllat

[155]

1 Quod ego · p · de queralt promito uobis · B · de montbui · et · R · albert racione · G · escudera persoluere uobis pelegrino ·b <·> CC · L · solidos · in primo festo sancti petri et

2 felicis · et [ 1 inintel·ligible] fecero obligo uobis · omnes exitus meisc sancte columbe · exceptis foro et furno · et molendinis ·d et iurat

3 · B · bofil · supra animam petri de queralt quod istud atendat · testes predicti eodem die ·

a. · B · de montbui] fins a [escuder, interlineat b. uobis pelegrino · , interlineat inferior c. interlineat d. et molendinis · , interlineat

[156]1

1 Quod nos · B · de zespugades · et B · de sancta oliua · uenimus ad composicionem · in

2 posse · R · albert · et p · balester sancte perpetue · de firmamentis placitarum castri de anguera sup pena · CC · solidos ·a

3 et nos dictatores predicti et laudatores in hoc facto · dicimus Ita infra pena · CC · solidos · quod si quis


4 ab hoc dicto se extraxerit persoluam alii · CC · solidos · de pena sicut predicitur · ante quam alius responderey alii

5 vnde dicimus et laudamus quod · B · de sancta oliua uel sui uel aliquis pro illo de predicto castro accipiat firmamenta

6 sup tali pacto · quod B · de sancta oliua non possit facere posam nec causam minare uel laxare uel mutare

[full 15r] <55>

7 absque uoluntatem · B · de zespuyades · uel suorum · salua iniura personali unicuique sub

8 forma · ego · B · de zespuyades · laudo et concedo et dono uobis · B · de sancta olive sicut uos habereb modo [ 3]

9 uel uestrum genus habere et defuerec castrum de anguera usque ad odiernum diem ·d

10 potestatem [ 4 inintel·ligibles]e

11 dictum · quod dictatores et laudatores predictus dixeruntf firmag placitarum ·

12 testes · A · de zarrio · et B · dez forcadel et deodatos medge · Nono · kalendas februarii2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. · nono] fins a [februarii, afegit

a. sup] fins a [solidos · , interlineat b. interlineat c. habere et defuere, corre-geix, interlineat, habuit, ratllat d. diem ·] sub tali pa[cto] / quod uos · B · de sancta oliua \ uel cui / donetis mihi et meis sine si[ 2 inintel·ligibles] [ 6 inintel·ligibles, interlineat] paccatus [ 3 inintel·ligibles] non, ratllat e. segueixen tres línies: ora uel die ego petam · predicti castri · quandocumque ego petam per me uel per meum [ 8 inintel·ligibles] [ 3] / saluis mihi · B · de zespuyades staticam castri · et dominica-turam et duabus partibus placitarum [ 4 inintel·ligibles] [ 3] / tu habeas terciam · et ego · B · de zespuyades concedo et laudo uobis · B · de sancta oliua · [ 4], ratllades f. dixerunt] supra, ratllat g. corregeix formam

[157]1

1 Quod ego · P · de queralt feci stabilimentum de botigiis fori de uilla noua de sancta columba

2 et renuncio quod illa tenedo[ne]a mihi non possit ualere nec nocere necque castlanis iuuare nec similiter racione ymo

3 unicuique per omnium fiat suum ius saluatum · Actum · Tertio · idus februarii · testes · A · dez bosch


4 et B · espelta · et P · de uergos ·


a. et renuncio quod illa tenedo[ne], corregeix, interlineat i amb crida, et illam tenedonem, ratllat

[158]1

1 Quod ego · P · pelicer et vxor mea · Berengaria · damusa tibi · B · zabater et tuis · I ·

2 ferregenal · pro precio · X · solidos · intrate · et des nobis et nostris in festo natale domini · I · de predensu ·b <·> affrontat · ab · Una · parte cum honore sancte columbe · et secunda · circii

3 cum ferre[genale] · Marie · d.agullo et d.altra part cum honore dels solers et · Quarta · parte in uia que uadit

4 ad molendinos · et damus tibi et tuis fideiussores qui faciant tibi et tuis tenere in pace predictum

5 ferregenalem deodatum et uxorem eius · er[mesendem] <·>c · et ipsi concedunt vtd · est dictum atendere · testes · G · esteue et · B · amil ·

6 in uigilia sancte · Marie · Marcii ·


a. corregeix, interlineat, vendimus, ratllat b. intrate] fins a [predensu · , interli-neat c. deodatum] fins a [· er[mesendem] · , interlineat d. corregeix, sobreescrit, et

[159]1

1 Quod ego · B · moreil et ego · P · Moreil et uxor mea · Maria · nos insimul · uendimus tibi · G ·

2 belul et vxori tue · Guilelme · et tuis · I · ferregenal · pro precio · XI · solidos · barchinone recti dupli · franchos ·

3 et liberos et obligamus tibi · omnia nostra mobilia et inmobiliaa et faciamus tibi · et tuis tenere et habere in pace · affrontatb · a prima parte in riuo dec sancta coloma

4 a secunda · in pariliata · Raimundi · de queralt · et a tercia in te emptore · et a Quarta · in Romeu · pi · bort

5 Quod est actum · die · beate · Marie · Marcii · testes · Barberanus de canela · et P · bofil ·



a. et obligamus] fins a [inmobilia, interlineat b. corregeix, sobreescrit, inintel·ligible, esborrat amb la tinta humida c. corregeix, sobreescrit, que, esborrat amb la tinta humida

[160]1

1 · P · de uergos facio testamentum et elegit manumissores · vxorem suam · Elicsen · et Venrel ·

2 et espelta et montainola · In primis accepit pro anima sua · X · solidos · et diuiuma · IIII · solidos · per

3 misses · et XII · denarios · cereo et operib ecclesie · II · solidos · beate · Marie · de pulcroloco · II · solidos ·c et sedi

4 de uich · XII · denarios · et demito · L · solidos · prod iniuriis restituendis · quos · L · solidos · assignoe super

5 asinam domus mee · et nisi abundauerint compleentur de illa annona de medians · et dimito

6 spurio meo · p · unam poldram · et borde · II · Migeres tritici · et mater mee · III · Migeres · de for[ment]

7 et domos ceruarie sue uoluntati · et dimito elicsendi vxori mee · C · solidos · ad suam uo[luntatem] ·

8 de melioracione super illis · D · solidos · quos atuli in suum posse · et omnia alia mea bona sint meorum infan[-]

9 cium silicet et vxorisf mee et · elicssen · et si fuerit pregnatas · si eritg filia habeant medium per medium · si filius terciam par[tem]

10 testes barb[er]anus · et beneit · Actum est · Anno domini · Millesimo · CC · XL · Quarto · Quinto · nonas madii ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. Anno] fins a [madii · , afegit a l’inici de la nòtula

a. corregeix diuid b. corregeix opere c. · II · solidos · , corregeix, interlineat, · XII · denarios · , ratllat d. corregeix, sobreescrit, et e. corregeix, sobreescrit, per, esborrat amb la tinta humida f. et vxoris, interlineat g. corregeix, interlineat, fuerit, ratllat

[full 15v]

ANNo Domini · Millesimo · Ducentesimo · Quadragesimo · Quarto ·


[161]1

1 Quod ego · P · pont de talauera recognosco quod misi te · G · coloma in fideiussorem

2 b · uillam francham · et propter dampnum quod inde sustinuistis · scilicet · CCCC · solidos · ac de causa libero

3 [te] [·] G · colomaa omnia que habeo uel que mihi pertinent aliqua racioneb infra terminum et uillam de za

4 [r]eal · ut habeas et teneas illudc tamdiu usquequo ego sim cum pactus a predicto dampno ad tuam uo[luntatem] ·

5 et si forte inpignorare uolueris pro tuo censu habeas potestatemd · et in hoc dono tibi

6 meum locum · et eam que exierint a predictis excepto tuo labore recipias in persolucionem ·

7 testes · buadeles · A · d.angleola ·


a. [·] G · coloma, interlineat b. racione] per illud dampno, ratllat c. inter-lineat d. corregeix, seguit, uoluntaten, ratllat

[162]1

1 Quod nos Dulcia d.aquilone et uir meus · P · salner et soror mea · Maria · uendimus tibi · G ·

2 belul · et uxori tue · Guilelme · et tuis · unam · sortem · de terre · et · un · ferregenal in prato ante sanctam columbam · affrontat · in ferre\genal de na agozona et in ferregenal petri carbonel et in prato \ uillea · a za portela · per · XXX · III · solidos ·

3 afrontat · ab oriente et meridieb in petro stephanho · ab occidente et circiic in honore · R ·d uergantiz · et faciatis de censu · unam · galinam ·

4 et · medietatem unius fogace in festo carnis priuiue · quem censum des · Marie · d.en Roric et suis ·

5 et tosquele et suis · et Arnallo · de za canela et suis inter omnes · Roriga fir[mauit] · et tosquela2 · Arnallo · de za canela3

6 testes · G · esteue · et elies de za canela et uenrel ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de ferma i consenti-ment al damunt, en la forma firmauit 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma firmauit


a. et · un · ferregenal] fins a [uille, afegit a l’inici de la nòtula, amb crida i requadre b. et meridie, interlineat c. et circii, interlineat d. · R · , interlineat e. corregeix priuium

[163]1

1 Quod nos · G · escafi et pater meus · B · per nos et omnes nostros inpignoramus tibi · B ·

2 muntayola · domos nostras inferioresa quas habemus in plateamb sancte columbec per · XXIII · solidos · et si force

3 uendemus in hac uilla aliquid promitimus tibi persoluere prefatum debitumd · usque ad festum

4 sancti andree primum uenientem · quod nisi facere potuerimus teneas domos dictas de festo in festo

5 sancti pro predictise denariis · per unumquemque annum persoluas te de · VII · solidos · quod est actum · XVI ·

6 kalendas Madii · testes · A · de zauit · et tomas zabater · R · de buadeles ·


a. interlineat b. interlineat c. sancte columbe, corregeix sancta columba d. debitum ·] quod nisi, ratllat e. corregeix predictos

[164]

1 Quod nos Esperra et uir meus · G · Moxet · damus tibi · Ramona de Vergos et tuis <·>a · unam

2 peciam terre in comitatu Minorise et in quadra de medians · affrontat ab oriente et meridie ·b cum

3 nobisc donatoribusd · et occidente cum Guilelmo moxet donatoree et a circiif Guilelmo belul · et petro Artau · et des nobis et

4 nostris quintam partem · et ponas fimum in predicto campo tu et tui omni tempore in quarto anno · et

5 si in quarto anno non poteris omnem campum fimare · in sequenti anno penitusg fimes · residuum ·h et ita habedas tu

6 et tui · Quod est actum dominica post festum sancti Bernabe · testes · Marti · F · et Petri de za

7 canela · et · B · espelta · |3| et si uolueritis facere eram habeatis posse · et faciatis eam in loco ydoneo ·i


a. et tuis <·> , interlineat b. et meridie · , interlineat c. corregeix te d. corregeix, seguit, emptore, ratllat e. Guilelmo moxet donatore, corregeix, interlineat, Petro, ratllat f. et a circii, interlineat inferior g. subratllat h. residuum · , interlineat i. et si] fins a [ydoneo · , afegit

[165]1

1 pelegrinus baiulus · vendo uobis Martino Fabri illum campum quem abeo pro uendicione mihi facta a fe[-]

2 raria uxore quondam · Mo[n]teacuto · d.albarels sicut ego habeo usque ad terminum illum sicut in carta

3 mea sonat pro · XXVIII · solidos · bar[chinone] · et si feceritis censum habeatis super illum campum ad diem

4 computandi · Quinto decimo · kalendas · septembris ·2 |42|

5 testes · b · zabater et benegint3,a

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ 2. Quinto decimo · kalendas · septembris · , afegit 3. testes] fins a [benegerit, afegit

a. segueix, afegit al peu de la nòtula: in primo anno · V · punyeros · de forment ualent · IIII · denarios · punyero · et · IIII · ordei · doblen · denariorum · et · III · espelte / · III · ml · (sic) punyeros · \ et X denarios · III · d · (sic) / in · Secundo · anno · similiter · in · tertio · anno · similiter · in · Quarto · anno · V · et ml (sic) / triticum · ordeum · III · de [ 2 inintel·ligibles, ratllats] · espelta · II · denarios · / [ 4 inintel·ligibles]

[full 16r] <56>

[166]

1 Quod ego · G · [ 2 inintel·ligibles]tertes debeo uobis · G · de montblanc · C · LXXX · solidos ·

2 unius mule de quibus promito uobis persoluere · C · solidos ad sanctum petrum et feliciuma

3 ad sanctum Michaelem · LXXX · solidos · et damus uobis fidancias pelegrinum baiulum et R

4 albert uniusquisque pro toto · testes · B · zabater · et buadeles · et B · espelta

a. ad sanctum] fins a [felicium, corregeix, interlineat, ad beatam · Mariam · au-gusti, ratllat


[167]1

1 Quod nos Saurina et uir meus · R · de montpao debemus uobis pelegrino baiulo · XC [· solidos ·]

2 barchinone recto · du[plo] · eta terminus persoluendi ad beatam · Mariam · augusti quod mihi fecerimus habeatis [super om-]

3 nis exitus sancte columbe per · II · annos transactis illis · IIII · annos [ 23 inintel·ligibles]

4 similiter uestre empcionis · et quod Gueraldus de ualclara faciat uobis [ 25 inintel·ligibles]

5 testes · b · de timor et G · de terres · Quarto decimo · kalendas iunii

1. al peu i centrat, entre les dues línies que separen la nòtula amb la següent: pegre[ 7 inintel·ligibles] […]

a. corregeix, sobreescrit, ex

[168]1

1 Quod ego frater · A · de sores abbas sanctarum crucum et frater p[ 10 inintel·ligibles]elos priora et

2 frater · p · de calzarenis celerer mayorb cum consilio eiusdemc domus stabilimus uobis · Raimundo · mayassen et

3 tuis quendam sortem terre in termino de senigayart ad turrem ueteram et omnia iura ubique

4 nos habencia · affrontat · a prima parte · oriente in uia que uadit apud pontilsd et meridie cum rossel ·e <·> et occidente cum Petro

5 mironef · et circii cum · R · ponz ·g et fatiatish nobis et domui nostre

6 sanctarum crucum · III · quarterias ordei boni et recipienti ad mensuram sancte columbe in festo sancti petri et felicisi · V · kalendas augusti

7 testes · A · d.a[n]gleola · et giner loreta · et petri denaari ·


a. interlineat b. interlineat c. corregeix eidem d. in uia] fins a [pontils, corregeix, interlineat, cum Rossel, ratllat e. cum rossel, corregeix, interlineat inferior, cum · Raimundo · uergos, ratllat f. mirone] et in uia que uadit apud pontils, rat-llat g. cum · R · ponz, corregeix, interlineat, cum · Arnallo · gazul · , ratllat h. corregeix fatias i. in festo] fins a [felicis, interlineat


[169]1

1 Quod nos · A · de sores sicut in prima carta · stabilimus uobis · R · ponz <et uestris> et filiis tuis et Marie · cui illorum \ uolueris dare / ad panem et uinuma · III · peciolas

2 terre in termino senigayart pro censu · XIIII · punyeros d.ordi · <a> in festo petri et felicisb · prima · affrontat in · R · mayassen ·

3 alia in uia · et alia · in · A · gazul · et · Quarta · b · denaari · secunda pecia · affrontat in uia · et alia

4 in · b · denarii · et alia ·c A · gazul · et tercia sors · in · A · gazul · et duabus partibus in b · de

5 forcadel · in b · denari · sicut iam soles tenere et hodie tenes · testes · B · den <·> Arii

6 et R · mayassen et giner · V · kalendas · augustii ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \ /

a. et filiis] fins a [uinum, interlineat b. <a> in festo] fins a [felicis, interli-neat c. alia · , interlineat

[170]1

1 Quod ego · P · de queralt dono et stabilio uobis · B · espelta · unam deuesam in podio de quadraa cirogrillorum

2 per censum unumb par cirogrillorum cum uestibus in festo natale · domini · afrontat · a prima parte

3 in rouira d.en huc · et de alia · in campo de na guiliberta et de alia in riuo dez codony · et de

4 alia · in deuesa d.en salner · testes · domingo · de plegamans berengarius · de timor · et pelegri ·

1. nòtula barrada amb una barra inclinada: /, que abasta la nòtula 171

a. in podio de quadra, interlineat b. corregeix, seguit, trium, esborrat amb la tinta humida


[171]1

1 Quod ego belul dono uobis · B · espelta quandam deuesam in podio de quadra · per censum unius

2 cirogrelli uestitus in festo natale · domini · affrontat cum terre adquisitore et de alia · parte cum rouira d.en

3 huc et de alia in campo de na giliberta et de alia · in riuo del codony · testes · p · bofil · A · de zaui[d] / et domingo · de plegamans ·2

4 |30| intrante madii ·3

1. nòtula barrada amb una barra inclinada: /, que abasta la nòtula 170 2. et domingo · de plegamans · , afegit després de consignar la data 3. intrante madii, afegit

[full 16v]

[172]1

1 Quod ego · p · pelicer uenimus ad finem et bonam composicionem in posse · B · de sanaugia ceruarie et Venrel · et B · d.anglada et · p · artada cum teb Er[mesende] ·

2 [fi]lia mea et uiro tuo deodato de illis · DCCC · solidos · quos uobis promisseram tempore nupciarum uestrarum et

3 per illos predictos · DCCC · solidos · molendinum totum ab integro scilicet meum ius · et · I · ferregenal in ripariac que

4 [af]frontat · in molendinis de na guiliberta et alia parte · in honore ipsius guiliberte · et alium ferregenalem in

5 [ri]paria · affrontat · a prima parte in seluana · et alia · in honore dez soler · et alia parte in riuo aquarum

6 [et a]lium ferregenal de solaneles qui affrontat a prima parte in honore d.en salner · et alia parte in honore

7 [de] na seluana · et alia parte in uia que uadit ad collum de morel · et · II · pecias terre ad

8 collum de aquilone · prima affrontat · in uia que uadit apud aguilonem et <ad uad>d alia parte cum · G · belul et alia


9 parte cum alodio qui fuite de na agazona · et alia pecia terre affrontat · cum solerio · et secunda parte cum petro ar[-]

10 tallo · et alia parte cum · G · bru · et illum campum iuxta uineam et affrontat in aladio · b · de

11 montpao et alia · cum bort de timor · et alia parte cum morello · et alia parte in uia que uadit ad

12 guardiam · et illas · II · quarteradas uinee ad inferum locum quas iam tenes pro petro de queralt · et

13 affrontat in uia que uadit apud montblanc · omnia supradicta habeatisf et recipiatis per predictis · DCCC · solidos · cum

14 illis · C · LXXX · III · solidos · quos iam habuitg · B · de medians · et p · pelicer faciam uobis predictis tenere in pace · / et habeatis ad uestram uoluntatem et istorum

15 testes · B · de queralt et pelegri · et b · bofil ·h et F · capela · |3| et propter hoc obligo pro pena meum molendinum superiorem / et deodatum suum molendinum similiter ·i

16 |29| idus septembris2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. idus septembris, afegit,

a. in posse] fins a [artad, interlineat b. te] deodato et uxore, ratllat c. in riparia, interlineat d. <ad uab>, interlineat e. qui fuit, interlineat f. corregeix habeas g. corregeix habuerit h. et b · bofil · , interlineat i. et propter] fins a [similiter · , afegit després de consignar la data

[173]1

1 Pereta2 · espelta et filio meo · G3 · damus tibi filia mea ermensen · et viro tuo · R · lobaz · in ex[-]

2 ouar et filiisa uestris in tempore nupciarum omnia iura quem habeo et habere debeo in termino

3 de sanigallard et de pontils siue figuerole et de queralt et Guialmon et de bonouiuere ·b et in aliis locis ubicumque sint terras uineas ortos et domos et

4 omnia quem ad usum hominis pertinet uel pertinere debet sic damus uobis ermesen et uiro tuo

5 · R · sicut mos est et forum istius terre · Ita quod uobis pacatis · L · solidos a primo festo sancti Michaelis uenturo usque ad / · II · annosc ad filio meo · Guilelmod


6 in tali modo quod ego sim domina et potentissima in omni uita mea et post obitum mei fiat ut

7 predicitur · et retineo ad obitum mei · XX · solidos ad meam uoluntatem ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de ferma i atorga-ment al damunt, en la forma fir 3. senyal de ferma i atorgament al damunt, en la forma fir

a. corregeix filia b. siue figuerole] fins a [bonouiuere · , interlineat c. a primo] fins a [annos, interlineat d. corregeix · G ·

[174]1

1 Quod ego · R · lobaz Accipioa te · Er[mesendem] · filiamb perete espelte in uxorem mec tempore nupciarum nostrarum facio tibi spon[-]

2 alicium · CCC · solidos · bar[chinone]d de illis · D · solidos · quos atuli in tuo posse de illis · CCC · solidos · sponsalicii

3 habeas · C · ad tuam uoluntatem · et post obitum nostri sint infancium qui de me in te erunt generati

4 si forte infantes defueri[n]t legitimi · et si ego · R · obiero antequam te possi[-]

5 deas predictum sponsaliciume in omni uita tua et post obitum tui · reuertantur meis amicis predictos denarios

6 cui ego mandauero · et si tu · Er[mesen] · obieris ante me ego recuperassem uel mei proximi · CCCC · solidos ·

7 empciones et adquisi[ci]ones ambo per medium ha[bea]mus unusquisque ad suam uoluntatem ·f


a. corregeix r[ecipio] b. corregeix filie c. in uxorem me, interlineat d. bar[chinone]] quos habeas super duas partes quod ego, interlineat, ratllat e. possi / deas predictum sponsalicium corregeix, seguit, habeas · predictos solidos · ad, ratllat f. empciones] fins a [uoluntatem · , afegit una vegada traçada la ratlla de separació entre nòtules


[full 17r] <57>

[175]1

1 Quod ego Ermesen filia perete espelta recipio te · R · lobaz in uirum et recog[nosco]

2 quod modo tempore nupciarum nostrarum atulisti in meo posse · D · solidos quos habeas supra duas partes

3 omnium meorum bonorum · et si ego obiero antequam te tu uel tui amici recuperassent [· C ·]

4 solidos · uel · tenuisses tamdiu illas · II · partes usque mei amici reddant tibi · CCCC · solidos ·


[176]

1 Quod ego · R · lobaz promito afferre · D · solidos · in ospicio perete espelte et uxorea mee [· Ermesende ·]

2 et de illis · D · solidos · promito modo in presenti atulero · CCCC · solidos · in primo festo omnium sanctorum [ 8]

3 hoc festo sancti Michaelis · usque alium festum · C · solidos · et dono uobis fidancias · R · [ 8]

4 de senigaiart · et A · lobaz · quod ita atendam · |38| 5 testes · A · gazul · et B · espelta et · G · dez forcadel · et

B · rossel ·1 6 et R · Maysen ·2 |19| actum fuit · kalendas Augustii3

1. testes] fins a [rossel · , afegit 2. et R · Maysen · , afegit 3. actum] fins a [Augustii, afegit

a. corregeix uxori

[177]1

1 Deodatus medicus habitantem in uillam sancte columbe de marcha · promito tibi · G · mir persoluere in primum

2 uenturum festum pasche tantos numos quod possim accipere a uino quod est in mea tona magna · et pro · CCC re[-]

3 siduo donec persolutos abeam tibi et factum complimentum a · CCC · solidos · barchinone recti dupli obligo tibi · G · mir medi[-]


4 etatem ex omni quod lucrare ualeam a carni priuium quadragesime in antea · statim ut fac[i]et unde abeam lucrum ·a sed accipias in solucione · ad hu[n]c obligo tibi in hoc illam meam tonam magnam

5 et minorem et cubum et omnia annona quam mihi debet cedereb · P · de q[u]eralt a sua dominicatura quam abet in termino sancte colum[be]

6 et medianis · et nisi abundauerint predicta omnia ad complimentum · CCC · solidos · possis uendere predictos uexellos cui uol[ueris]

7 et si nil remanserit ego deodatus compleam tibi in proximum uenturum festum sancti michaelis septembris · et hoc iuro ·

8 Actum est · II · kalendas · octobris · testes · Pelegrinus baiuli · et Berengarius · bouer ·


a. a carni priuium] fins a [lucrum · , interlineat amb crida b. corregeix tedere

[178]1

1 Quod ego · p · de queralt dono et stabilio uobis · B · d.aigualada · I · campum terre que est in coma d.aradele[s]a sicut

2 tu et tui consueueras tenere et habere in termino de monterguil ·b <·> et des nobis et nostris censum In anno quod expletum in

3 predicto campo erit · I · par · de galines et · I ·c <·> par · de fogaces · et media quartera de ciuada ·d affrontat in uia que uadit apud lobatons

4 et in alia · parte in uad de monterguil et uadit ad albium · et in honore a parte oriente ·e pellicerii |14|

5 testes · Guilelm de · grainena· et b · de uillafrancha · et R · de montpao · medietatemf septembris ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. tes[tes]] fins a [septembris · , afegit

a. que est] fins a [d.aradele[s], interlineat b. in termino de monterguil · , interlineat c. · I · , interlineat d. et media] fins a [ciuada · , interlineat e. a parte oriente · , interlineat f. corregeix, sobreescrit, idus


[179]1

1 Grossa et filius eius · p · vendimus uobis · R · Mayassen et vxori uestre

2 · Er[mesende] · et uestris · una · pecia terre · affrontat · una · parte <·> · orientea in aqua · de fontanals

3 et · meridie in · B · Rossel · occidente in uia que uadit pontils · per · XII · punyeros ordei ·

4 · II · kalendas ianuarii · testes gazul · et Moxet · et fideiussor · b · denaarii ·


a. · oriente, corregeix, interlineat, · Rossel · , ratllat

[full 17v]

[180]

1 [ 4] costanz et vxor mea Maria1 uendimus tibi · G · belul et vxori tue Guilelme unum ortum · in termino sancte

2 [co]lumbe et in comitatu minorise · affrontat · oriente in flumen gaiani · a meridie · in hono[rem] · Berengarium · de senta oli[-]

3 [ua] · ab occidente in honorem sancte · Marie · de ripol · a circii in honorem · R · hisarni · precium · VII · solidos · barchinone recti

4 [du]pli · absq[u]e nostro retentu saluo iure dominorum · Actum est · XI · kalendas octobris · testes · Pelegrinus baiulus

5 [do]mingo de plegamans · P · de Canela · debet fir[mare] · B · espelta pro baiulo ·2

1. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu · 2. debet] fins a [baiulo · , afegit

[181]1

1 [ 10]la et vxor eius elicsen · uendimus uobis · Raimundo · de albio et uxori uestre · berengarie

2 et uestris · unam · peciam que est uinearum alaudium in termino de montergul · per · XXX solidos · et


3 affrontat · a prima parte cum petro Guad (sic) · et alia · in honore qui fuit d.en Riera · et tercia · in uilario

4 d.en Modolel · et · IIII · parte · in alodio de uobis emptoribus · testes · Iohannes · escafi presbiter · et A · de

5 angleola · et B· d.espeluncha · uigiliam sancti franciscii · testes sacramenti pelegrinus · et A · gazul ·


[182]1

1 Quod ego bondia d.en Vergantiz et uir meus alexandre filius d.en · G · Martorel

2 zarquepa (sic) · Vendimus uobis borazioa et uxori uestre · Marie · et uestris · quandam domum per · VIIII · et mig ·b <·> solidos ·

3 affrontat · a parte · oriente · et meridie in uia · et alia parte in uobisc emptoribus · et alia parte in Romeu ·

4 ita uendimus uobis francham liberam ab omni seruitute ·d 5 testes · Iohannes · Miro · et Iohannes · F · et gener · et

fideiussor · B · de sorerols · et pelegri · badle ferma 6 per en · p · de queralt · et domina · berengaria · <·> Quinto

· idus nouembris2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. <·> Quinto · idus nouem-bris, afegit

a. [ 7 inintel·ligibles], interlineat b. et mig · , interlineat c. corregeix no-bis d. ita] fins a [seruitute · , interlineat

[183]

1 Quod ego elicssen filia · Raimundi · de Rochafort stabilimus uos · pelegrinum capela[-]

2 num sancte columbe et te · F · capela · in procuratores et petitores de illa demanda quam

3 facere potuero in fratrisca que mihi pertinet in honore aquilone que mihi accidit pro patre

4 meo · R · de Rochafort · testes · G · escuder · et Romeu · et p · Venrel ·


[184]1

1 Quod ego · Guilelmus · bru et vxor mea · Bondia · damus tibi Guilelma · filia

2 nostra et viro tuo · p · de Rourig pro exouario te[m]pore nupciarum · terras

3 hermes et populatas in termino sancte columbe ad · X · migerias · de annona

4 sembradura · Item damus tibi · I · Iouega et ad festum pasche prima ueniente

5 · I · bestia bouina et damus tibi medietate · I · faregenal in riparia prope

6 · G · bellul · et medietate de mea vinea de la portella · Item damus tibi · I · cassa

7 in intus uilla sancta columba prope me donatore et sor[e]lla2

8 ve[n]rel3 · et · b · espelta et · A · anglelola

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. sorella] · p · venrel · , afegit, ratllat, precedit per un senyal de cinc punts disposats en +, un dels quals comú amb p · , que no han estat ratllats 3. precedit per un senyal de cinc punts disposats en +

[full 18r] <58>

[185]1

1 p · de rourig · Recipio te · Guilelma filia · G · bru in legalem uxorem [ 5]

2 et dono tibi me ipsum i[n] legale[m] maritum et facio tibi sponsalicium · CC · solidos · quos d[ 5]

3 tibi quod habeas et posidieasa du[m] uixeris super omnes res meas quas modo habeo et d[ 5]

4 dona te lucre potuero · b2 · espelta et venrel · et · a · de anglerola · L · solidos ad uoluntatemb

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. precedit per un senyal de cinc punts disposats en +, un dels quals comú amb b ·

a. corregeix posidies b. · L ·] fins a [uoluntatem, interlineat


[186]1

1 · Guilelma · filia · G · bru · Recipio te · p · Rourig in legalem maritum et d[ 13]

2 in vxorem et facio tibi sponsalicium de meo proprio auere · C · solidos quos habeas super mea honere quam ego

3 habeo in termino sancte columbe · et omnia melioramenta quod inde fecerimus per medium hab[e-]

4 amus unusquisquea ad suam uoluntatem similiter · facias de super in alio sponsalicio et · p · ro[u-]

5 rig facit ad coniux sua Guilelma et · b2 · espelta et venrel · et · a · de anglerola · / · L · solidos ad uoluntatemb

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. precedit per un senyal de cinc punts disposats en +, un dels quals comú amb b ·

a. corregeix uquisque b. · L ·] fins a [uoluntatem, afegit

[187]1

1 · P · messeger · et vxor mea Ermesen · in · tempore · nupciarum damus Varchinone filie nostrea · D · solidos · barchinone recti dupli et viro tu[o]

2 venrel beto in exouario · abeas ad tuam uoluntatem · duasb <uoluntatem>c· partes <tue> · et terciam partem nobis dona[tores]

3 reuer[tat] · actum est VIII · kalendas nouembris · R · prunera · A · mata · Iener blanc testes ·

1. nòtula barrada amb una ziga-zaga

a. Varchinone filie nostre, interlineat b. corregeix, sobreescrit, ad c. indica, amb crida, la lectura correcta duas · partes

[188]

1 Quod Ego · B ·a zabater dez soler et uxor mea Guilelma ·b recipio a te · Guilelmo belul · X · Migerias ordei · sub tali pacto quod

2 promito tibi et tuis persoluere precium illarum sicut carius uenderatur ordei in foro sancte columbe excepto uno foro ·


3 terminus persoluendi in festoc sancti petri et felicis die assignato · et sit persolutum penitus apud sanctam

4 · Mariam · Augusti · et do tibi fideiussores · B · espelta · et domingo de plicamanibus unusquisque pro toto ·

5 ydus nouenbris ·

a. · B · , interlineat b. et] fins a [Guilelma, interlineat c. in festo, corregeix, seguit, apud f[estum], ratllat

[189]

1 · P · Aguilo de Rovrich debemus tibi · G · oromir de palerols · XV · Migerias · frumenti ad mensuram

2 sancte columbe · et promito ad meam missionem porta infra realem · terminuma sanctum iohannem · Iunii ·

3 et persolutum ad festum beate · Marie · Augus[ti] · fideiussores · G · bleda et G · de bages · |16|

4 testes · f · de frexenet et Gb · ninot ·1 pridie ydus decembris ·2

1. testes] fins a [ninot · , afegit 2. pridie ydus decembris, afegit

a. terminum] persoluendi, ratllat b. corregeix P

[190]1

1 · Maria · facit suum testamentum · manu[missores] · domingo · de plegamans · et B · Morel · dimitat pro anima sua · I · campum

2 per missas ecclesie sancte columbe · in termino de montergul · affrontat · cum era pedrisza · et alia · in alodio d.en bufa

3 et a tercia parte cum · A · gazul · a quarta parte · in uia que uadit de montfret · a munterguil · et dimito filie

4 mee esperre · lo camp de la era pedriza · et omnia alia que abeo in termino de muntergul terz per terz · A ·

5 gazul et saurine et esperre filiis meis · et omnia mea alia bona · que habeo in senigaiart saurine

6 et · A · gazul medium per medium · kalendas nouembris ·



[full 18v]

[191]1,a

1 Quod nos P · Artaldus2 et uxor · Berengaria3 · et filii meib vendimus uobis · belulc et uestris

2 · I · campum ad collum de moreil ad · quattuor · quaretaciones per · III ·d Migerias · frumentie · Affrontat

3 [a] prima parte cum · G · Moxet · et secunda parte cum vxore · B · Miro olim fuit · et · Tercia parte

4 [± 11] et cardonete · et · IIII · parte · cum · G · <·> estephano · et fideiussor · boraz ·4

5 testes boraz · et G · bru

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyals de ferma i jurament al damunt, en les formes fir et iurat 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iurat 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma fir ·

a. havia començat: Quod nos p · pelicer et vxor mea berengaria · , ratllat b. et filii mei, interlineat c. corregeix, interlineat, boracio paschasii, ratllat d. corregeix, interlineat, · IIII · , ratllat e. corregeix frumentum

[192]1

1 Quod ego Dulcia d.aquilo et uir meus · P · salner excambiamus tibi Marie et tuis

2 quandam ementus nostrum honorem quem habemus et habere debemusa in termino sancte columbe et Codoin exceptis domibusb · et liberamus tibi et tuis

3 ipsum honorem · et recognoscimus quod habuimus a te per excambiacione · quandam sortem terre ad collum de

4 portela · affrontat · cum · p · esteue · a secunda parte cum · b · esteue · et a tercia parte cum bonfils · et IIII ·

5 cum Vergantiz · et est in termino sancte columbe · kalendas Madii fuit factum ·2

6 testes · G · belul · et elies · et venrel3 · Maria d.aguilo concedit hanc excambiacionem · et mandat fieri car\tam4

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. · kalendas] fins a [factum · , afegit 3. testes] fins a [venrel, afegit 4. Maria] fins a [car\tam, afegit

a. et habere debemus, interlineat b. exceptis domibus, interlineat amb crida


[193]

1 Quod ego · Er[mesen] · filia petri pellicerii et uir meus deodatus · Vendimus uobis · B · de montayola

2 et vxori tue dulcie · II · sortes terre in comitatu minorise et infra terminum sancte co[-]

3 lumbe pro precio · XL · solidos · affrontant sic · et propter hoc mitimus uobis sub retorn

4 illum molendinum iussanum quod teneo pro · P · de queralt · quem habuisses et possedisses si

5 forte aliquis tangerit uel te in aliquo infestauerit tamdiu usquequo conualencia illarum

6 sortum fuisset tibi uel tuis reducta · iurant ambo ·1 <·> Sexto · kalendas · decembris ·2

1. iurant ambo · , afegit 2. Sexto] fins a [decembris · , afegit

[194]

1 Quod nos deodatus et · P · pellicerii · venimus ad finem et concordanciam in posse · frater · A · Pe[-]

2 llicerii \ de sancta co\lomaa et pelegrino baiulo et F · presbiter de rupeforti · quod ipsi faciant dicere pro iure uisis omnibus

3 cartis utriusque partis · et quicquid isti faciant dicere inter ambosb pro iure sequamur · et interim maneamus in pace usque

4 ad carnes oblatas et in medio istius terminis fiat compaccio de iure · et usque ad festum predictum te[-]

5 neat · P · pellicer molendina et quicquid inde exierit medium per medium diuidamus · et si forte · frater · A ·

6 in hoc non potuerit interesse · fiat in posse pelegrini predicti et F ·

a. Pe/llicerii] \ de sancta co\loma, interlineat al final de la primera línia b. inter ambos, interlineat


[195]1

1 · I · eschafi2 · et G · eschafi · et Iacobus eschafi · uendimus uobis · Guilelma Sorola et uestris · unum

2 solium terre ad construandam domum · precium · II · solidos · barchinone recti du[pli] · in comitatum mino-

3 rise · et in uillam sancte columbe · affrontat · oriente · in uichum uille · a meridie cum domui ·

4 garsio · ab occidente cum do[mui] · uenrelli · a circii · cum do[mui] · G · esteue · et facias inde

5 censum · I · ouum · Actum est idus ianuarii · testes · B · guaamir · domingo

6 de plegamans ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma +

[full 19r] <59>

[196]1

1 Quod nos · b · denAarii2,a et vxor mea Saurina3 damus et hereditamus te filium [nostrum P] tempore [nu]ptia[rum] [tuarum]

2 ab omnibus nostris bonis mobilibus et inmobilibus que hodie habemus · et damus tibi licitum quam pos[sis] [habere] medietatem

3 istius donationem sub uinculo sponsalicii uxori tue nouelle quam [modo ducis] retinemus quod simus domini et potentes in omni uita nostrab · et si forte concordare non pot[uerimus]

4 in una domo per medium diuidamus omnia mobilia et inmobiliac que erunt in domo tam exouarium quam donationem quam [modo] tibi facio · et p[ost]

5 obitum nostri totum illut quod fuerit de diuisioned apud ad diem obitum nostrie aparuerit tibi [± 8]

6 empciones et adquisiciones quod post diuisionem faciemus non teneamur tibi dimitere post nostri decesus tibi omni [± 9] ad hu[± 13]

7 ad opus duorum filiorum meorum · scilicet · Michael et Iohannes · sicut ego diuidem uoluero quos habeant pro parte et hereditate [± 17]


8 et quod sint persoluti infra spacium · IIII · annorum de comuni bono domusf

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, i tres més en la mateixa direcció que abasten les nòtules 197, 198, 199 2. senyal de ferma i atorgament al damunt, en la forma fir · 3. senyal de ferma i atorgament al damunt, en la forma fir ·

a. retinent se que, interlineat, esborrat amb la tinta humida b. retinemus] fins a [nostra, interlineat c. mobilia et inmobilia, interlineat d. corregeix, seguit, donatione, ratllat e. corregeix, seguit, uestri, ratllat f. de] fins a [domus, afegit

[197]1

1 Quod nos · B ·a Rossell et mater mea · M · damus tibi nouelle sorore mee et filie dicte · Marie · [set] cents solidos barchinone tempore

2 nupciarum tuarum pro parte paterne et materne hereditatisb et petro uiro tuo quem modo ducis in exouario et filiis · et si forte sine infante obieris ad

3 obitum tui · habeas · CC · solidos · tue uoluntati et · D · solidos · nobis donatoribus reuertantur uel nostris propinquioribus

1. nòtula barrada amb cinc barres inclinades: /////, i tres més que abasten les nòtules 196, 198 i 199

a. · B · , interlineat b. pro] fins a [hereditatis, interlineat

[198]1

1 Quod ego · P · denAarii · recipio te nouellam d.en garsio · in uxorem et facio tibi sponsalicium · CCC <·> · L ·a solidos · bar[chinone] ·

2 quos CCCL · solidos · et DCC · quos tecum accepi in exouario saluo et assigno super hereditateb omnium

3 meorum bonorum mobilium et inmobilium presencium et futurorum · et post obitum mei sicut filiarum et filiorum · et si defuerint habeas · C · solidos · tue

4 uoluntati et CC · L · solidos mihi uel meis reuertatur tamen possedisses cum predictos denarios in omni uita tua cum uiro et sine · cum infante et sine ·

5 empciones et adquisiciones per medium habeamus · ad uoluntates |7| Michael2 et Iouan3 filii · b · denAArii


exuacuarent et habuerent / · CC · solidos · pro parte unusquisque · C · solidos ·c

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: ////, i tres més que abasten les nòtules 196, 197 i 199 2. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +

a. · L · , interlineat b. corregeix, en línia, duas partes, ratllat c. Michael] fins a [solidos · , afegit

[199]1

1 Similiter facit nouella sponsalicium uiro suo · Petro · de · CC · solidos · quos habeat et possideat cum uxore et sine in omni

2 uita sua · et post obitum sui habeat · C · solidos · uoluntatem · et · C · solidos · sibi uel suis reuertantur |20|

3 |33| testes · Marti · F · et · P · denAArii · et · A · guazul · Quinto decimo · kalendas · februarii2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, que abasten les nòtules 196, 197 i 198 2. testes] fins a [februarii, afegit

[200]1

1 Quod ego · Maria · Cardona heredito filiam meam Elicssen tempore nupciarum ipsius · de omnibus

2 meis bonis sedentibus et mouentibus presentibus et futuris · et quod sim domina et potentissima in omnia uita mea ·a et si forte discordia inter

3 nos uenerit habuissem terciam partem ab omnibus mobilibus et inmobilibus de illis que aparuissent ad diem diui[-]

4 sionis in domo mobilibus et inmobilibus tam de exouario quam de aliis · et post obitum mei tota omnia predicta

5 reuertantur tibi elicssen et filiis · et retineo ab obitum mei · XXX · solidos · et heredito filiam meam · Guilelma ·

6 vt habeat · CCC · solidos · quos denarios · Elic[ssen] · filia persoluat · de festo in festo natale domini · L · solidos · tamdiu

7 usquequo illos · CCC · solidos · sint persoluti · de comuni · et nequeant a domo expellere predictum · Guilelma donec sit


8 persoluta |27| Undecimo kalendas · februarii2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, i tres més que abasten les nò-tules 201 i 202 2. Undecimo kalendas · februarii, afegit, centrat al peu de la nòtula

a. et quod] fins a [mea · , corregeix, interlineat, et sim, ratllat

[201]1

1 Quod ego · Elic[ssen] · recognosco tibi · petro · clerezo · uiro meo quod Atulisti meo · posse · CCC · solidos · quos

2 saluo et assigno tibi supra medietatema omnium meorum bonorum mobiliumb et inmo[bilium] · et etiam · C · solidos quos facio

3 |29| tibi de sponsalicio de meo de quibus habeas · L · solidos · tue uoluntati

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, que abasten les nòtules 200 i 202

a. corregeix, seguit, duas partes, ratllat b. corregeix, interlineat mo(bilium)

[202]1

1 Quod ego · P · clerezo recipio te · Elicssen filiam cardonete in legalem uxorem et facio tibi sponsalicium <·>

2 · CC · solidos · super medietatem omnium meorum bonorum mobilium et inmobilium presencium et futuroruma quos tibi atuli · quos habeas et possideas cum infante et sine · cum uiro et sine · et post obitum tui

3 habeas · L · solidos · tue uoluntati et C · Lb · mihi uel meis reuertantur · et si infantes fuerint habeant totum ·

4 Actum est · menssec februarii · testes · Marti · F · et B · montainola et · G · belul ·2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, que abasten les nòtules 200 i 201 2. Actum] fins a [belul · , afegit una vegada traçada la ratlla de separació entre nòtu-les

a. medietatem] fins a [futurorum, corregeix, interlineat, illis \ me[dietatibus], ratllat b. corregeix C c. corregeix, seguit, decem, esborrat amb la tinta humida


[203]1

1 Quod ego · p · clerezo et uxor mea · elicssen debemus tibia Guilelme · filie cardonete · CCC · solidos · quos promitimus

2 tibi persoluere de festo in festo natale domini · L · solidos · tamdiu usquequo sis penitus paccata · excepto primo uenturo festo ·

1. nòtula afegida al peu del full, barrada amb tres barres inclinades, ///, que abasten l’escatocol de la nòtula 202

a. interlineat

[full 19v]

[204]1

1 [± 4] de b[± 4] [qu]era[lt d]ebeo tibi · B · bofil · XXIII ·

solidos · quos habeas super reddita moselle 2 et accipias in solu[tione] · et si aliquem tibi substraxerit a

predicta reddita promito tibi restituere sub sacramento 3 actum est · V · kalendas februarii · testes agustus · B ·

salner · P · d.aigualada ·


[205]1

1 [Quod ego] · p · de quer[alt] couinc a uos en · p · d.alost facere tenere in pace et sim legalem guirens ab omnibus dominis de monterguila · illum honorem quem uos emistis in

2 [uilla de] [mont]erguil d.en benegint de meis perciariis · et recepi tecum illius vendicionis · et facias unum ospicium

3 [in uilla] de monterguil propter honorem illum · testes · pelegrinus · et B · bofil · Quinto · kalendas · februarii ·

1. nòtula barrada amb una barra vertical

a. et sim] fins a [monterguil, interlineat


[206]1

1 Quod ego · Elicssen2 vxor quondam · petri de medians · dono tibi filie mee · Guilelme et heredito te tempore nupciarum ·a ab omnibus

2 meis bonis · mobilibus et inmobilibus que hodie habeo · in termino sancte columbe et in uilla ·b et habeas ipsa et possideas tanquam propriam here[-]

3 ditariam · Ita quod non possim reuocare hanc donacionem racione sponsaliciic et aliqua racione ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyals de ferma i jurament al damunt, en les formes iurat et fir ·

a. tempore nupciarum · , interlineat b. et in uilla · , interlineat c. racione sponsalicii, interlineat

[207]1

1 Quod ego elicsen2 dono tibi · berengarie filie mee · et te heredito · ab omni meo sponsalicio quod habeo super

2 honorem queralti · et ita quod non possim transmutare aliam uoluntatem · Tamen retineo quod habeam ipsum et possi-

3 deam omni uita mea · et post obitum mei tibi penitus reuertatur · Adhuc retineo quod ad obitum mei · possim habere

4 · CC · solidos · quorum possim dare · C · solidos · filiabus quas habui petri de uergos uniciquod · L · solidos · et alios · C · solidos · ad meam uoluntatem · |5| et debet diuidi per alphabetum ·3

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyals de ferma i jurament al damunt, en les formes fir · et iurat · 3. et debet diuidi per alphabetum · , afegit

[208]1

1 Elicssen retineo quod sim domina et potentissima sine malo ingenio in ospicio petri condam de medians ·a et uiuam in domo comuniter et induant me

2 similiter posse ipsius domus · Tamen si discordia interueneritimfra me et te filiam meam retineo quod habeam


3 quartam partem · omniumb bonorum ipsius domus · mobilia et inmo[bilia] · que sint in termino sancte columbe ·c et hec possedissem in omni uita mea cum meo sponsalicio queraltid et post obitum mei

4 tibi uel tuis reuertantur ·


a. in ospicio] fins a [medians · , interlineat b. corregeix nostrum c. que sint] fins a [columbe · , interlineat d. cum meo] fins a [queralti, interlineat

[209]1,2

1 Quod ego Guilelma filia petri de medians exuacuo et diffinio tibi berengarie sorori mee quod non possim petere ali-

2 quid in ipso sponsalicio matris Mee quod est in termino de queralt ·a ymo habeasb illam meam fratriscam que pertinebat mihi · in tua propia do[-]

3 nacione · et hoc iuro · et si forte quod absit obieris ante quam me sine prole legitima mihi reuerteretur et de me ad te ·c et dant fideiussores · Vexa[num] · et R · d.angera · quod berengaria / firmet3

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 210 2. escriu, a l’inici de la nòtula, sobreescrit a la ratlla de separació amb la nòtula 208: hec carta facunt Guilelma et uir eius 3. et dant] fins a [firmet, interlineat entre les nòtules 208 i 209 i encerclat

a. quod] fins a [queralt · , interlineat b. habeas] ex, ratllat c. mihi] fins a [ad te · , corregeix, interlineat, potuissem petere · meum ius · , ratllat

[210]1

1 Similiter berengaria exuacuat et diffinit simili racione · et quod unaqueque potuisset habere · C · solidos · ad uoluntatem ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 209

[211]1

1 Quod ego Guilelma predicta · recognosco tibi · B · de auellano uiro meo · quod atulisti Meo posse · DCC · solidos ·


2 de quibus sum bene paccata ad meam uoluntatem · quos omnes saluo et assigno tibi super medietatema omnium

3 bonorum meorum mobilium et inmobilium presencium et fu[turorum] · empciones et adquisi[ci]ones quas abeo facere potuerimus per medium

4 habeamus · et etiam quod habuisses · C · solidos · ad tuam uoluntatem supra mea bona · si obiero ante quam te · sine infante ·

1. nòtula barrada amb una ziga-zaga

a. super medietatem corregeix, interlineat, duas partes, ratllat

[212]1

1 Quod ego · B · de auelaa recipio te Guilelma in uxorem et facio tibi sponsalicium · M · solidos ·

2 quos habeas supra duas partes omnium meorum bonorum mobilium et inmobilium presencium et futurorum · et post obitum

3 mei sint infantes uel infancium qui de ambobus erunt nati · de legali · et si ego obiero ante quam te sine proleb

4 mei amici recuperassent · DC · solidos · de illis · DCC · solidos · quos atuli tuo posse · et C · solidos qui remanent habuisses

5 ad tuam uoluntatem · tamen possedisses omne sponsalicium in omni uita tua cum uiro et sine uiro cum infan-

6 te et sine infa[nte] · et post obitum tui · fiat ut predicitur · testes · B · bofil · et Marti · F · et A · de medians / et R · d.angera et Vexanus · Quinto · idus februarii ·


a. corregeix, seguit, et ave[la], ratllat b. sine prole, interlineat

[full 20r] <60>

[213]a

1 Quod nos Guilelma et uir meus · B · de auela debemus uobis filiabus [± 20]


2 elicssen de medians · D · solidos ·b <promitimus uobis persoluere>

3 de quibus promitimus uobis modo in presenti · CC · solidos · et CCC · solidos · de festo in festo natale · L [± 20]c

4 et si forte fuerimus diuisi elicssen meter mea persoluisse quartam part[em] [± 18]

5 solidorum si non dum fuerint persolu<e>ti ad diem diuisionis · fideiusso[res] [± 12] [R de bua-] / sancia et gueralda

6 deles ·

a. la nòtula presenta una ratlla de separació entre nòtules, entre les línies 3 i 4, i s'afegeixen les línies 4, 5 i 6 una vegada fet el traç, que repetirà b. elicssen] fins a [solidos · , interlineat c. de quibus] fins a [· L · [20], corregeix · L · solidos · de festo in festo natale domini · excepto is[± 20], ratllat

[214]1

1 Quod ego · Nicholava et vxor mea Guilelma hereditamus te filiam nostram peretam tempore nup[tiarum tuarum ab omnibus]

2 nostris bonis mobilibus et inmobilibus que habemus in termino de figerola et quod de cetero potuerimus lucrare et h[abere] [ 5] [· et]

3 uiro tuo in exouario · petro dianet · quem modo ducis in uirum · et filiis amborum natural[es] · sub tali modo quod [simus domini]

4 et potentes in omne uita nostra et maneamus insimul · et si concordare non potuerimus habeamus terciam partem ab omni[bus]

5 bonis que ad diem diuisionis aparuerint in domo · mobilium et inmo[bilium] · quod est actum · Septimo decimo · kalendas · februarii · testes / uidal souer (sic) · et f · de frexenet / et · p · miro ·2

6 Ad huc retinemus filiis nostris · C · XX · solidos · quos habeant pro parte / hermisse[n]3 bertolomeum4 · p5 · et Maria6 / fratres pereteb

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. quod est] fins a [miro · , afegit 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 5. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 6. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +

a. corregeix Nicholai b. hermisse[n]] fins a [perete, afegit


[215]

1 Quod ego · p · dianet promito Afferre · CCCC · solidos · barchinone · in possea perete uxoris mee et nicholai

2 patris ipsius · fideiussores · Iohannes · dianet1 et matheum2 · et R3 · tort · terminus sancti Michaelis ·

1. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 2. senyal de fer-ma i consentiment al damunt, en la forma + 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +

a. in posse, corregeix, seguit, et d, ratllat

[216]1

1 Quod ego · p · dianet recipio te peretama filiam nicholai in uxorem · et facio tibi sponsalicium [de]

2 · CCC · solidos · bar[chinone] · quos habeas super duas partes omnium meorum bonorum cum uiro et sineb que modo habeo et Antea adquirere potero te ui[uen-]

3 te · et post obitum sint filiorum nostrorum de quibus habeas · C · solidos · ad uol[untatem] · empciones et adquisiciones medium per medium ·


a. corregeix, seguit, dia[net], ratllat b. cum uiro et sine, interlineat

[217]1

1 Quod ego pereta filia Nicholai facio tibi sponsalicium · petro dianet uiro meo · de · CLXX · solidos ·

2 · C · solidos · ad uoluntatem quosa · CLXX · solidos ·b <saluo et assigno ·> · et CCCC · quos atulisti meo posse · <quos> saluo et assigno

3 |4| tibi super duas partes omnium bonorum meorum ·


a. corregeix, sobreescrit, et b. · CLXX · solidos · , interlineat


[218]

1 Quod ego · B · F · de aquilone promito · petro de queralto · quod dum permaneam in castro de aquilone uel in eius terminis

2 quod sim uobis legalem siue fidelem · itaa quod possitis in me credere uestram personam et omnes uestros homines

3 et amicos · et castrum et censum et honorem et hoc promito uobis et uestris in fide et homagio · Ita quod non

4 potuissere uobis facere aliquod malum donec fecerim uos scire · per · decem · dies et noctes · et si hocb fregero potuis[-]

5 seris appellare de bauzia · et quod non potuissem me excumdire · Actum est · Decimo · kalendas · Marcii ·1 testes · R · / Albert · et G · de uertfuil · G · bofil ·2

1. Actum] fins a [Marcii · , afegit 2. testes] fins a [bofil · , afegit

a. corregeix, sobreescrit, et b. interlineat

[219]1

1 bertolomeu2 Rouira filius nicholay exuacuat et difinit sorori sue perete et uiro suo · P · dianet omnia bonaa

2 mobilia et inmobilia presencia et futurab que mihi pertinent uel pertinere debent racione paterne et materne hereditatis et legitima et fratische · accepimus · XX · solidos · |10|

3 |8| · Duodecimo · kalendas setembris · anno incarnati[onis] · Millesimo · CC · XL · Sexto ·3 |29| testes · P · uiues / bertran de pontils ·4

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ 2. senyal de jurament al da-munt, en la forma Iurauit 3. · Duodecimo] fins a [Sexto · , afegit 4. testes] fins a [pontils ·, afegit

a. corregeix quam b. presencia et futura, interlineat

[full 20v]

[220]

1 [± 24] [ 6 inintel·ligibles] tibi · p · filium · b · denAArii· et nouellam sororem · b · Rossel · [ 2 inintel·ligibles] [ 1]


2 [± 24]at quod erant consanguiney qua de causa non debebat illud matrimonium [ 3 inintel·ligibles]

3 [± 17] [pelegrin]us capellanus sancte columbe super hoc audiuit testes iuratos · Arnalda de

4 [± 24] uidit et audiuit quod · petrus Rossel auius nouelle et bernardi Rossel et

5 [± 23] predicte Arnalde · dicebant se ad inuicem parentes · set predicta Arnalda ig[-]

6 [norabat in] quo gradu consanguinitatis erant · quia non audiuerat dici · et etiam magis dixit · quod · A ·

7 [Rossel] filius petri Rossel et pater nouelle interrogauit predictam Arnaldam quod cognouisset

8 predictam carnaliter causa drudere in qua propter credebat illud matrimonium [ 4 inintel·ligibles]a non debebatb remanere propter consaguinitatem

9 illam · Et · b · denAAri iuratus dixit pater predicti petri · quod uidit et audiuit quod Artauus predicte no[-]

10 [uelle] [ 6 inintel·ligibles] Rossellus · et Artaua et Narbonac predicti petri filii · b · denAAri · quod non uidit nec audiuit quod se

11 ad inuicem uocarentur consanguineid nec quod alia parentela fraternitatis neque illius ·e consaguinitatis fuisset in

12 illos et etiam · ignorant · Et Raimunda genera iurata dixit sicut · b · denAAri · tamen dixit quod

13 ille Rossella et narbona predicti quod dicebant se ad inuicem parentes set non audiuit in quo gradu ·

14 erant · Et Pereta espleta iurata dixit quod uidit et audiuit quod narbona besauiaf predicti

15 petri et · p ·g Rossel auush nouelle quod predicta narbona uocabat predictum petrum · nepos · set ignorabat

16 in quo gradu erant consaguinitatis ·

a. interlineat b. interlineat c. et narbona, interlineat d. corregeix consan-guineos e. illius · , interlineat f. corregeix, seguit, et pe[reta], ratllat g. · p · , interlineat h. corregeix, interlineat, atenius

[221]1

1 Quod ego Berengaria de harcubus dono uobis · P · de q[u]eralt frater meus · M · morabatinos · quos ha-


2 bebam · <·> racione legitimaa super castrum rupefortis · quos mihi uos asignastis frater predictum castrum tempore nuptiarum

3 mearum · et pater meus mihi dimisit in suo testamento racione legitima et fra[tisce] · Ita eos do

4 uobis quod si forte oberitis ante me · ego recuperassem sine mora predictum castrum do-

5 nec persolutos habuissent mihi predictos · M · morabatinos · et si ego predicta Berengaria obiero ante

6 uos abeam · D · morabatinos super predictum castrum ad iniurias meas restituendas et ad debi-

7 ta mea persoluenda · Actum est · VII · kalendas Marcii · testes · R · de timor · F · de rupefor[-]

8 tis · A · de meians · domina Berengaria de q[u]eralt firmauit ·

1. nòtula barrada amb sis barres inclinades: //////

a. <·> ratione legitima, interlineat

[222]1

1 Quod ego grossa et filius meus · P · uendimus per · VI · solidos · et miga uobis benegint et uxori uestre · Marie · et uestris

2 · I · ferregenal iuxtamb bassam de pelicer · affrontat · in bassa · et in canal del moli et in uia que

3 uadit apud molendinum pelicer · Quod est actum · Quarto · ydus marcii · testes · B · zabater · et barbera

4 de za canela et B · guaamir · et est fideiussor saluetatis ·


a. per] fins a [mig, interlineat b. ferregenal iuxtam corregeix, seguit, ferreg[enal] iux[ta], ratllat

[full 21r] <61>

[223]1

1 Berengarius zauela · facit suum testa[mentum] · in primis recip[it] [± 34]


2 capellano et presbitero · XII · denarios ·a et operi sancti saluatoris · IIII · solidos · et [ 34]

3 bonouiuere cum · VII · solidos · et lectum meum et sancte · Marie · de [± 34]

4 et sedi de ui[c]o · XII · denarios · et sancto Iacobo [G]alicie · XVI · denarios et · X[± 29] [ca-]b

5 etc dimito filie mee [± 19] 6 dimito omnem meum honorem de guialmon quem ibi

habere pro tercio amored et addo ei illum honorem qui est de supra perete [± 12]

7 termino de pontils et faciat censum · unam · fogazam propter hoc · B · de puntils · et bondie · CC · solidos · et [± 6]

8 · CC · solidos · et inter Guilelmo · et Arnallo · C · solidos · et si defuerit de Guilelmoe [reuer]tatur alio et conuerso · et si de[fuerit]

9 [ 8 inintel·ligibles]f Ermessen ad[± 3] 10 annis in antea recipiat protinus quintam partem expletus

illius honores eius que est sibi assignata 11 et dimito · Francisco · filio meo omnia mea bona mobilia

et inmobilia et domos et persoluat illa que predicta sit · [± 3]

12 Guilelma uxor mea sit domina et potentissima in omni uita sua sine malo ingenio · et si defuerit de bondia [± 3]

13 reuertantur Guie · et alios C · solidos · illi qui curabit domum · et sic de bondia · et si defuerit Ermessen honores

14 sibi est assignata reuertatur · illi qui curabit in domo ·


a. et presbitero · XII · denarios · , corregeix, interlineat, capellanus nostris, rat-llat b. [ca-], probablement ratllat c. pellano · XII · denarios · et testamentum redem-do · XII · denarios ·] et, ratllat d. quem] fins a [amore, interlineat e. corregeix, seguit uno, ratllat f. de Ermessen uel guie uel [bondie] reuertatur illi qui domum habebit · [± 8 inintel·ligibles], ratllat

[224]1

1 Quod ego Ermessen filia petri pellicerii et uir meus deodatus debemus uobis Guilelmo mir · CC · [solidos]

2 de quibusa promitimus uobis persoluere · C · solidos · a primo festo sancti Michaelis · et in subsequenti festo s[ancti]


3 Michaelis · alios · C · solidos · quos · CC · solidos · promitimus uobis persoluere de illis · CCC · solidos · quos petro p[ellicerii]

4 mihi debet racione exouarii et mihi assignauit super molendino superiori in eadem termino · quos re[-]

5 cipias et habeas sicut ego recipere debeo · et nisi persoluere uoluerit habeasb licitum uenden[di]

6 molendinum sicut nosc habemus posse uendendi ind carta facta a iohanne de borgiis

7 firmauit · p · de queralt · et testes · pelegri badle et · A · de benuiure ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, que abasten la nòtula 225

a. corregeix quos b. corregeix habemus c. corregeix, interlineat, ego, rat-llat d. in] p, ratllat

[225]1

1 In alia carta debet deodatus Guilelmo Mira persoluere in primo festo natale domini · C · solidos · et

2 obligauit sibi ·b <et> duasc tonasd suase cum omni uino · et expletum uinee sue ·


a. Guilelmo Mir, interlineat b. sibi ·] suum cubum, ratllat c. interlineat d. corregeix tonnas e. interlineat

[226]1,a

1 · P · dianet et vxor mea pereta absoluimus uos nicholaum et uxorem uestram · Guilelmam · quod si forte

2 aliquo modo poteritis lucrari uel adquirere in termino figerola uel aliis quod possitis uestras uoluntates non obstante

3 carta iam nobis a uobis facta in aliquo tempore nupciarum ·

4 Anno incarnationis · Millesimo · Ducentesimo · Quadragesimo · Sexto · Duodecimo · kalendas · setembris · |5| testes · bertran de pontils · P · uiues ·


a. acabada la nòtula i traçada la ratlla de separació, escriu nos, com si fos una prova de ploma


[full 21v]

[Anno Domini] M · CC · XL · Quinto ·

[227]1

1 [± 25] · do tibi Guilelme sorori mee et heredito te de omnibus meis

2 [bonis inmobili]bus et mobi[libus] · tamen retineo tertiam partem expleti questis ani · et si obieris sine prole

3 [± 5] · C · solidos · uoluntatem · super sortem ante uillam · et possis facere sponsalicium · CC · solidos · uiro tuo · bernardo ·

4 [loret] duas partes istius donacionisa · si obieris sine prole meis proximis reuer[tatur] · saluis · C · solidos ·

5 [uol]un[tatem] · testes · A ·b Mata et F · de frexenet · et p · miro ·


a. donacionis] predictas, ratllat b. · A · , interlineat

[228]1

1 Quod ego Guilelme facio sponsalicium · CC · solidos · tibi · bernardo · loret uiro meo · quos habeas supraa

2 duas partes meeb donacionis · de quibus habeas · L · solidos · tue uoluntati


a. supra] ore (sic), ratllat b. corregeix, interlineat, istas, ratllat

[229]1

1 Quod ego · bernardus · loret recipio te Guilelma in uxorem · et facio tibi sponsalicium · CCCC · solidos ·

2 supra duas partes meorum bonorum presencium et futurorum cum infantibus et sine · cum uiro et sine · C · solidos uoluntatem ·a empciones et adquisiciones


3 medium per medium habeamus · ydus iunii · |4| testes · Iohannes · uerdera · R · de uiciana ·


a. · C · solidos uoluntatem, interlineat

[230]

1 Pelegrinus capellanus dono tibi montayola et uxori tue dulcie omniaa

2 dominicatura sancte columbe laborata quod modo sit facta et etiam · I · campum ad collum de aquilone · hoc fiat tantummodo de hac guaretacione ·b subc tali condicione quod des mihi uel successoribus fontanallos

3 ipsius ecclesie medietatemd fideliter sine omni mea missionee de duobus expletis de grano tantummodof et si magis de duobus expletis

4 seminare uolueris similiter dedisses mihi medietatem sine omni missione mea uel meorum

5 Etiam dono tibi omnes rostollos dominicaturarum ecclesie qui tendunt deg ecclesia usque ad

6 uineas de baynneres et diuidam sub tali modo quod habeam medietatem de omni expleto

7 grani et quod teneat tibi reddere in era medietatem seminis quod seminauerish in ipsisi

8 laboratoribusj sine omni missionek in presencia Pelegrini de Rocamora et · G · Mir · G · esteue · espelta · boraz ·

9 Etiam debeo uobis · VIII · Migerias · tritici quem promito tibi persoluere · in primo uenturo anno · fideiussores

10 pelegrinus de Rocamora et boraz et · P · Canela · testes · G · esteue · G · Mir ·

11 Simili modo ego · b · montaninola promito uobis pelegrino omnia predicta atendere et complere sine omni fraude ·l

a. omnia] mea domini[catura], ratllat b. quod modo] fins a [guaretacione · , interlineat c. corregeix, sobreescrit, et d. medietatem] ipsius, ratllat e. sine] fins a [missione, interlineat f. de grano tantummodo, interlineat inferior, enquadrat g. corregeix, sobreescrit, u[sque] h. corregeix seminaris i. corregeix ipsos j. corregeix laboratoris k. sine omni missione, interlineat l. Simili] fins a [fraude · , afegit


[231]1

1 Marti dolzeyo de bufagraynnes conuenioa uobis · P · de · queralt quod si forte · P · tarasco

2 recesserit de castro queralti sine uestra uoluntateb dare · M · solidos barchinone

3 sub obligatione omnium meorum bonorum presencium et futurorum mobilium et inmobi[lium] · et de hoc teneor uobis

4 usque ad festum sancti Michaelis primo ueni[ente] · quod reddam uobis · P · tarascoc uel · M · solidos · et ego tarasco promito tibi Marti custodire ab omni dampno · / et non possim exire de hac fidancia donec fecissem uobis scire de · VIII · diesd,e

5 Actum ydus n[ouem]bris · testes · R · de timor · b · de timor · pelegri · badle ·


a. corregeix, interlineat, 5 inintel·ligibles, ratllat b. uoluntate] us[que], ratllat c. · P · tarasco corregeix, seguit, ra[tione], ratllat d. et ego] fins a [dies, interlineat entre 3-4 i 4-5 e. dies] et de, ratllat

[full 22r] <62>

[232]

1 ego capellanus sancte perpet[ue] [± 52]2 sancta · Maria · augusti · fideiussores · bernardus · [± 42]3 testes · P · artaud · et Comeles et en poblet · Undecimo ·

kalendas · [iunii]

1. Undecimo] fins a [iunii], afegit

[233]

1 Elixen de timor · do tibi · R · viues · et Ermesen ·a <et> vxori tue unam [± 24]

2 et in comitatu Minorisse · de meo dominico · circa bassam fi[...]b affron[tat] · oriente in [± 23]


3 in hono[re] · G · de cornela · ab occidente in uiac publica que uadit uias regalem · a circi[i]

4 in hono[re] · Berengario · de muntergul · <·> in festum natale domini · I · galina cum una fogaz[a]

5 pro senso · actum est nonas iunii · testes · F · frex[e]ned · P · Miro · P · dianet ·

a. Ermesen · , interlineat b. circa bassam fi[...] interlineat c. corregeix uiam

[234]1

1 Quod ego · bondia balagera et filius meus · P · stabilimus tibi ginario gazul · unum soldum tenemus in ui[llam]

2 sancte columbe · affrontat a prima parte in domibusa ninelo · et in muro · et in uia et

3 in domibus perete d.en paschal · recipit pro intrada · III · solidos · et censum · galine · una · in festo carnipr[iuium]

4 teste[s] · G · Mir · et bertran za cirera · et · A · angleola · intrante augustib·


a. domibus] · Guilelmi · stephani bene, ratllat b. corregeix, seguit, iunii, ratllat

[235]

1 Gueraldus de grainena debet pelegrino baiulo · CCCC · solidos · racione cuiusdam equi quem ab eo habuit · terminus · beate

2 · Marie augusti · pro quibus misit sibi sub pignore unum equum brunum eius et guariuo una corporis et equi · et te[-]

3 neas pignora usque ad predictum festum · et si tunca non persoluero tibi predictos denarios habeas posse et licitum uenden[-]

4 di · pignora predicta uel inpignorandi · et hoc iurat Gueraud de grainena · nonas iunii ·1

5 testes · R · de castelet · et Guilelmo de odena · et G · mir · A · carnicer ·

1. nonas iunii · , afegit

a. interlineat


[236]1

1 Notum sit · quod ego petrus2 de queralt debeo tibi Guilelmo scuterio · CCLX solidos

2 racione unius mulia terminus persoluendi · beatab · Maria · Augusti · fideiussores · bernardus de monteboino et

3 pelegrinus · de Rocamora · iurant et promitunt tenere ostaticum in terrachonam nisi ita fieret

4 testes · G · de cirera etc · b · de sancta oliua spurius ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma +

a. racione unius muli, interlineat b. corregeix beate c. interlineat

[237]1

1 Quod Ego Gueraldus de ualclara · et ego Elicssen de timor · stabilimus uobis boraz

2 et uxori uestre · Marie · et filiis · et filiabus uestris · quandam domum a celo usque in abissum et recepimus

3 a uobis pro intrada · II · solidos ·a et facias censum · unam · galinam · in festo nataleb,c · affrontat · <a prima parte> a parte orien[te] <· cum ·>

4 in domibus de na solerad · et a meridie in · bernardo · artau ·e <·> et a circii · in · Iohanne · Miro · et occidente · in uia que vadit ad ianuam

5 de gatilepaf · <·> testes · bernardus · espelta · pelegrinus clericus · et R · de anguera ·

6 · Sexto · ydus octubris ·


a. solidos ·] et · IIII · denarios · , ratllat b. corregeix, seguit, carnipriuium, ratllat c. in festo] fins a [natale, interlineat d. in domibus de na solera corregeix, interlineat, · b · artaud, ratllat e. in · bernardo · artau · , corregeix, interlineat, in uico, ratllat f. de gatilepa corregeix, seguit, inferiorem, ratllat


[full 22v]

[238]1,a

1 [± 51] facio meum testamentum2 [± 34]de castel[lau]lib reddo me ipsum de o[-]3 [± 27] equum meum et [± 4]inum et armis · Dimito filio

meo bertrando4 [± 18] [mobilibus et i]nmo[bilibus] · et persoluad debita

meac · et dimito filie mee5 [± 24]tinas · et filio meo · Berengario · C · maze · et filio

· P · L · maze ·6 [± 22] et si obierit · B · sine prole legitima reuer[tatur]

· berengario · et si obie[rit] · berengarius · sine prole legitima

7 reuer[tatur] · agnes · et si obie[rit] · agnes · reuer[tatur] · P · <·> et si obierint filios meos · berengarius · et agnes ·

8 et P · sine prole legitimad partem eorum reuer[tantur] · Bertrando · et retineo · M · solidos · ad iniurias meas restituendase

9 et ad persoluendos predictos · M · solidos · retineo10 medietatemf redita orpiullim donec sint persoluta iniuria

et recipiant Manumissores · a predicta reddita11 annuatim · C · solidos · donec · predictos · M · solidos sint

persoluti et residuum predictorum redditum ·12 sit bertrando · preterea non |55|2

13 testes · B · de orpiullo · G · de cochala · B · clericus de tous

1. nòtula barrada amb cinc barres inclinades: ///// 2. la nòtula resta incompleta, amb un espai lliure de tres línies de text abans d’arribar a la línia 13

a. al marge esquerre de la nòtula, escriu un mínim de tres lletres P disposa-des en vertical, prova de ploma b. castel[lau]i] · Berengarius · de iorba · , ratllat c. mea] et iniuria, ratllat d. sine prole legitima, interlineat e. restituendas] quos / persoluantur Bertran filium meum · et mitad pred[ictos], ratllat f. interlineat

[239]1

1 Quod ego pascheta que modo dicor nina guiliberta · dono tibi · Marie · filie mee et te heredito

2 tempore nupciarum tuarum ab omnibus meisa bonis mobilibus et inmobilibus que modo habeo et habere


3 debeo in termino sancte columbe et de Rouric et de ceruera siue conctis locis · et tuo uiro bertolomeo in

4 exouario et filiis et filiabus tuis qui de ambobus erunt generati siue nati · et si infantes defuerint post obitum tui mihi uel meis propinquis reuertanturb · Sub tali pacto quod sim domina et potentissima in omni uita mea · Tamen si discordia

5 inter nos uenerit retineo quod habeam quartam partem quod ab omnibus bonis mobilibus et inmobilibus et etiam de illo

6 exouario quod tu modo atulis nostro posse · et de omnibus que aparuerint longe et prope · istius donacionis supradicte ·c in domo ad diem diuisionis ·

7 et quod non possim reuocare hanc donacionem racione sponsalicii uel aliis racionibus aliqua racione · et post obitum

8 mei tibi uel tuis penitus reuertatur · et ad obitum tue mortis habeas · XXX · solidos · ad tuam uoluntatem ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, dues de les quals abasten la nòtula 240

a. corregeix tuis b. et si infantes] fins a [reuertantur, interlineat c. longe] fins a [supradicte · , interlineat

[240]1

1 et egoa <et tu> · Maria · et uir meusb bartolomeus ·c concedimus quod superius est notatum · et addo quod habeas quartam partem de illis · DC · solidos ·d / quos atuli de exouario ·e persoluaturf · CC · solidos · tuisg filiabus · Guilelme et berengerone de conuenio bonoh quos habeant

2 pro parte et legitima diuisa ·i de quibus persoluamusj · L · solidos · in primo festo ueniente ·

3 natale domini · et postea de festo in festo natale domini · L · solidos · tamdiu usquequo illi · CC · solidos · sint pe[-]

4 nitus persoluti · et si defuerit de una istarum reuertatur aliek · et si de ambabus defueritl,m

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, dues de les quals abasten la nòtula 239

a. et ego, interlineat b. corregeix, sobreescrit, tuus c. bartolomeus · , interlineat d. concedimus quod] fins a [· DC · solidos · , interlineat amb crida e. quos atuli


de exouario · , interlineat amb crida, procedent de la interlineació de la nòtula d f. corregeix persoluatis g. corregeix, sobreescrit, uestris h. de conuenio bono, in-terlineat amb crida i enquadrat i. diuisa ·] quos persoluatis · , ratllat j. corregeix, sobreescrit, persoluatis k. corregeix, seguit, aliis, ratllat l. interlineat m. defuerit] reuertatur uobis donatori\bus, ratllat

[241]1

1 Quod ego · Maria · Guiliberta cum consilio et uoluntate matris mee · Nine · et amicorum meorum ·

2 recognosco tibi bertolomeo quod atulisti meo posse · DC · solidos · barchinone · recti dup[li] · quos saluo et

3 asigno tibi supra duas partes omnium meorum bonorum presencium et futurorum · et etiam addo tibi de meo

4 · CC · solidos · quos habeas ad tuam uoluntatem super predictas duas partes · et si fuerint infantes

5 sint illorum ·


[full 23r] <63>

[242]1

1 Quod ego · bertolomeus de zaue[la] [± 49] 2 et modo tempore nupciarum tuarum facio tibi sponsalicium

· de [± 30]3 quos atuli tuo posse · quos habeas teneas possideas in

omni [uita tua cum uiro et sine uiro cum infante]4 et sine infante et post obitum nostri sint i[nfa]ncium qui

de [me in te erunt generati] [...]5 et si infantes defuerint et ego obiero antequam tua meis

proximis reuertatur exceptis · […]


a. et ego] fins a [tu, interlineat amb crida

[243]1

1 Quod ego · Maria · giliberta filia paschete et uir meus bartolomeus debemus uobis Guilelme [et]


2 berengerone sororibus meis · CC · solidos · barchinone · recti dupli · de quibus promitimus uobis persoluere [± 4]

3 uestro bono requirentibus · L · solidos · in primo festo natale domini ·a de festo in festo

4 <in festo> natale · domini · L · solidos · tamdiu usquequo · CC · solidos · penitus sint persoluti pro quibus damus <tibi>

5 uobis · fideiussorem · bernardum2 · de zauela · |48|3 6 testes · duran de zauela · et poncius pic · de font Rubia ·

et petrus de za canela · et bernardus espelta7 et boracius paschal · Actum est · Undecimo ·b <·> kalendas

· octubris ·4

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que no afecten l’escatocol 2. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 3. espai lliure de dos línies de text abans d’arribar a la línia 6 4. Actum] fins a [octubris, afegit

a. domini ·] et alios · CL · solidos, ratllat b. corregeix, interlineat, · Quinto decimo · , ratllat

[244]1

1 Quod ego · boracius paschal et bernardus · espelta · sumus fideiussores et tenemur · uobis bartolomeo dez

2 auela et uxori uestre · Marie · quod faciemus firmare cartam exuacuacionis et iurare a guielmam et

3 a berengerona filiabus nine guiliberte · quea non erunt persolute de · CC · solidos · pro legitima ipsarum ·

4 et propter hoc obligamus vobisb omnia nostra · testes predicti ·


a. corregeix, sobreescrit, et b. corregeix tibi

[245]1

1 · I · prunera dono tibi · Bone matria mee · CCCL · solidos barchinone recti dupli ad tuas uoluntates faciendasb <oler ·>c

2 actum est · III · nonas octobris · testes Berengarius de sanauya · B · palares · Berengarius oler ·


a. corregeix matris b. faciendas] et unam domum circa que est circa domum · Berengarii · , interlineat, ratllat c. interlineat


[246]1

1 · I · prunera debeo tibi matria Bone · CCVIIII · solidos · barchinone recti du[pli] · et est certum quod predictos · CCVIIII ·

2 solidos sunt de illos · CCCL · solidos · quos dono tibi cum instrumentum · et habeas predictos · CCVIIII · solidos · super illum

3 agrum quem habeo iusta caminum quem uadit de montem album uersus Sanctam columbam · et

4 super illum agrum quem habeo in termino de puntils et uocatur campum de za rocheta · tamdiu donecb

5 ego predictus · I · prunera uel meis reddamus tibi Bone matri mee uel quibus tu uolueris

6 predicta pecunia et soluta pecunia sicut predicitur · predicti agri mihi uel allis qui meum tenuerint

7 reuertantur · et est sub hoc pignore domus que est circa domum · bernardum · olerii ·c


a. corregeix matris b. corregeix donenc (sic) c. et est] fins a [olerii · , afegit per una altra mà

[247]1

1 Ego Bona dono et diffinio tibi filio meo · I · prunera et tuis omnia bona mobilia

2 et inmo[bilia] que habeo nec habere debeo aliqua racione in castrum nec uillam de guialmon nec in

[full 23v]

3 [± 39]ro et de figerola · et accipio a te pro hac difi[nitione] · CCCL · solidos

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// en la primera part

[248]1

1 [± 25 ·] P · ginerio in legalem uxorem cum · CCC · L · solidos


2 [in exouario et facio tibi] spon[salicium] · C · solidos · supra illos · CCC · L · solidos · ad uoluntatem ·


[249]1

1 [ 9] [· P ·] giner recipio te bonam in uxorem · et recipi tecum · CCC · L · solidos ·

2 [in] exo[uario] · et facio tibi sp[onsalicium] · C · solidos · quos · CCC · L · et illos · C · sponsalicium habeas supra terciam partem omnium

3 meorum bonoruma presencium et futurorum mobilium et inmo[bilium] · adquisiciones et lucrumb,c medium per medium

4 habeamus unusquisque ad uoluntatem ·


a. bonorum] que modo, ratllat b. et] lucrum, ratllat c. et lucrum, interlineat

[250]

1 Quod ego Elicssen de timor stabilio tibi belulete et uestris unum soldum terre · que affrontat ·

2 in · Iohanne · Miro · et in · domibus dulcie de aquilo · et in uia ante domum · p · artaldi · recipio de

3 intrada · II · solidos · et facias in anno mediam quarteriam ciuare et · una · de guaira ad mensuram ue[-]

4 tulam · ydus octubris · testes · p · artaud · et · A · de medians et G · belul ·

[251]1

1 Quod ego · b · oler · recipio te peretam filiam · b · d.en · A ·a in legalem uxorem · et modo facio tibi sponsalicium

2 de · CC · L · solidos · quos · CC · L · solidos · et · D · quos tecum accepi in exouario saluo et assigno tibi

3 supra medietatem sedencium · et terciam partem mouencium · et post obitum nostri sint infantibus nostris legi[timis] ·


4 et si infantes defuerint habuisses · L · solidos · ad uoluntatem · et CC · solidos · meis propinquioribus reuertantur · ydus octubris ·

5 testes · P · giner · et Marchum · et p · dianet ·b

1. nòtula barrada amb tres barres, una de vertical i dues més d’inclinades: \\ 2. testes] fins a [dianet · , afegit

a. filiam · b · d.en · A · , interlineat b. línia centrada, afegida una vegada s’ha traçat la ratlla de separació amb la nòtula següent

[252]1

1 Quod nos · Ciyat baiulus Geraldia de ualclara et · bernardus · bofil baiulus Elicsen de timor

2 stablimus uobis · barnardo · A · et uxori uestre · berengarie et uestris · unam · domum · per · I · pareil de pols

3 de intrada et de censu in anno quoque · I · polb,c 4 affrontat · oriente ·d cum peretona d.en paschal · et meridie

· cum ninelo a parte · occidente cum Seluana · et circii in mercatallo ·

5 ydus octubris2 testes · b · dez forcadel · et bernardus · espelta · et pelegrinus baiulus ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. ydus octubris, interlineat

a. corregeix Geraldus b. corregeix pols c. pol] uel · II · denarios · et etiam botigas circha domos, ratllat d. · oriente · , interlineat

[253]1

1 Quod ego · Ermessen2 filia Petri pellicerii et uir meus Deodatus · diffinimus et

2 exuacuamus et dimitimus uobis · Marti · F · et vxori uestre · Marie · et filiisa · illam

3 partemb sicut · bernardus · de medians dimisit in suo testamento et mihi obligauerat

4 in sponsalicio · propter hanc diffinicionem recipio a uobis · L · solidos · barchinone ·c

5 l.endema de sent luch ·3 6 testes · bernardus · bofil · et benegint / et · bernardus ·

Rossel ·4


1. nòtula barrada amb quatre traços verticals 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 3. l.endema de sent luch, afegit 4. testes] fins a [Rossel · , afegit a la banda inferior dreta

a. corregeix filis b. terciam [partem, ratllat c. barchinone ·] et persoluas / tuam partem in illa manumissione ± 5 inintel·ligibles, ratllat

[full 24r] <64>

[254]1

1 Quod ego · P · Venrel et uxor mea · berengaria · per [± 30] [uenimus]

2 ad amicabilem compositionem cum te venrel granela patre meo et ux[ore tua raimunda] [± 26] [in]

3 hunc modumb quod ego · P · Venrel et uxor mea predicta per[soluamus uobis] [± 27] [pro-]

4 mitimus uobis persoluere de festo in festo omnium sanctorum · L · solidos · excep[to] [± 33]

5 in ultimo festo persoluam tibi · XL · solidos · illorum denariorum · Vnde ego Venrel gr[anel] [± 21]

6 promitimus tibi · petro Venrel · filio nostro et uxori tue · berengarie · nunquam nos petere n[ec] [± 16] [te-]

7 rrachone aliqua racione · propter illam debitam quam iam debebam antequam tu habuisses uxorem et [± 2] usque ad d[iem] [± 3]c ymo promitimus [± 3] [pe-]

8 nitus persoluere ipsa predicta debita illis debitoribus quibus debemus numos quando erunt pre[sen]tes debitoresd de illis predictis nummis quos a vobis recipimus · et etiam fratris[cham]

9 et legitimam nostrorume bonorum · presencium et futurorum · Iohanni · et · Guilelmo · persoluere de illis predictis nummis

10 Ita quod numquam uos peterat racione fratrische nec aliqua racione · et promito uobis · ab ipsis fieri cartam exuacua[-]

11 cionis · et etiam diffinimus uobis illos · L · solidos · uoluntatis quos nobis retinebamus ad diem obiti · in cartis nupciarum

12 et damus tibi fideiussores · bernardus · montayola et bartolomeu de zauela · et A · zabater et · F · dez ferio[l]

13 unusquisque pro toto · testes · F · dez blada et · bernardus · espelta et · G · de sent genis · Octauo · kalendas ·


14 nouembris ·f


a. interlineat b. modum] et de fratrisca ± 10 inintel·ligibles, interlineat, ratllat c. et [± 2] usque ad d[iem] [± 3], interlineat d. illis debitoribus] fins a [debito-res, interlineat e. corregeix, seguit, uestram, ratllat f. et damus] fins a [nouem-bris · , afegit amb crida

[255]1

1 Quos nos venrel granel et uxor mea · Raimunda · debemus uobis · bernardo · zabater et uxori tue

2 Gueralde et tuis · XL · solidos · barchinone racione cuiusdam rocini quem a te habui · terminus persol[-]

3 uendi · petri et felicis · et die adiato sancta · Maria · Augusti · sine omni prolongamento · fideiussor[es]

4 · boraz · et bernardus · bofil · testes · G · Moxet · A · de medians · Actum est · Secundo · nonas nou[embris]


[256]

1 Quos nos · Iohannes · et G · filii Venrelli granel nos insimul exuacuamus tibi petro fratri nostro omnem

2 fratrischam paterne et materne hereditatis et recepimus · CL · solidos · barchinone recti dupli de quibusa sumus pacatu[s]

3 et hoc iuramus et firmamus · ydus nouembris · testes · B · Montayola · et G · moxet · et G · de sen[t]

4 genis ·

a. corregeix, interlineat, et, ratllat

[257]1

1 Quod e[go] grossa2 et filius meusa · P3 · vendimus uobis · G · belul et uxori tue Guilelme · unam pet[i-]

2 am terre cum uinea que ibi est edificata in termino de meians · affrontat · oriente cum uine[a]


3 que fuit · B · de meians · a meridie cum terra Mei emptori · ab occidente cum · B · pred[icto]

4 a circii similiter · et duos farregenals in eodem loco · affrontat unum ex ipsis ab ori[ente]

5 cum honore · G · moxet · a meridie · cum honore falgosa ab occidente cum mei

6 emptori · a circii cum plano de meians · et alium affrontat · oriente cum faregenal

7 guiliberti · a meridie et circiib cum honore · B · de meians · ab occidente cum <cum> castro de

8 meians · precium · XXII · solidos · barchinone recti du[pli] · faciamus uobis abere et tenere et guirem

[full 24v]

9 [± 30] liberum · |9| \ filii eius · Raimunda · et berengaria · / testes · b · de sent domi · b · guaamir4

10 [± 23] [test]es · A · gazul · G · Moxet·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// la primera part, i una de sola la segona 2. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu · 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 4. filii eius] fins a [guaamir, afegit

a. interlineat b. et circii, interlineat

[258]1

1 [± 21] tibi filio meo Rumeo in tempore nupciaruma omnia bona mea mobilia et inmobilia

2 [± 11] [p]osis mitere sub sponsalicio duas partes huius domus vxori quam modo ducis nomine

3 [± 12] · G · de za sala excepto quod persoluas · C · solidos · barchinone recti du[pli] · quos abeat · G · belul filio meob

4 [pro] parte et legitima et fratische bonis meis · retineo mihi quod sim domina et potentisima dum uixero · et possim

5 accipere ad diem mee sepulture pro anima mea · L · solidos · et si manere insimul non poterimus

6 retineo in uita mea quod abeam terciam partem ab omnibus bonis mobilibus et inmobilibus que in

7 domo sint ad diem diuisionis · et post obitum meum tibi uel tuis plenius reuer[tantur] ·


8 Actum est · V · kalendas decembris · testes · P · trila · A · de meians · G · belul ·

1. nòtula barrada amb dues barres, una de vertical i una d'inclinada: /

a. in tempore nupciarum, interlineat b. · G · belul filio meo, interlineat

[259]1

1 Quod ego · P · artau · et uxor2 mea · berengaria · et filii meia · P · et · Maria · ue[n]dimus uobis · G · belul

2 et uxori · Guilelme · I · campum · ad collum de morel · cum · suis affrontacionibus · pro precio · L · III · solidos · barchinone recti dupli

3 · ydus · ianuarii · testes · Iohannes · Miro · bernardus · espelta · pelegrinus clericus · et bernardus sacerdos de querol·3

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, la primera i la darrera de les quals abasten la nòtula 260 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurat 3. · ydus] fins a [querol · , afegit

a. corregeix, sobreescrit, filius meus

[260]1

1 · G · belul iuratus diffinit · Romeu fratri suo · omnia bona patris et matris · pro · C · solidos · et Saurina2 · pro illo quod

2 accepit tempore nupciarum suarum · testes · G · de za sala · et · A · de medians ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: ////, la primera i la darrera de les quals abasten la nòtula 259 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iu

[261]

1 Quod ego pelegrinus de Rocamora dono tibi sorori mee Mudete ·

2 · CCCC · solidos · barchinone et tuo uiro · bernardo de zaual quema modo ducis in uirum


3 in exouario · cum uiro et sine · cum infante et sine · et post obitum habeas · C · solidos · ad

4 uoluntatem · et CCC · solidos · meis proximis reuertantur · si obiero sine prole ·

a. corregeix quam

[262]1

1 Quod ego · bernardus · de zaual · recipio te Mundetam sororem pelegrini ·a in uxorem et recipio

2 tecum · CCCC · solidos · in exouario et facio tibi spon[salicium] · CCC · solidos · quos · CCCC ·

3 solidos · exouariob et CCC · sponsalicio saluo tibi supra tres partes omnium meorum bonorum · mobilium et inmobilium

4 presencium et futurorum · empciones et adquisiciones per medium habeamus · kalendas decembris · testes / pelegrinus et · bernardus · clericus et pelegrinus2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. kalendas] fins a [pelegri-nus, afegit

a. sororem pelegrini · , interlineat b. interlineat

[263]1

1 Hec est carta reparacionis facta in presencia Gueraldi de ualclara · et bertran

2 de pontils tenentis locum · Elic[ssen] · de timor · Notum sit cunctis · Quod ego Venrel

3 recognosco quod mandaui scribi cartam sponsalicii a manu · bernardi · de oliuela scriba

4 tunc temporis sancte columbe · et assignaui vxori mee · Raimunde · DCCC · solidos ·

5 de barchinone monete quaterni super omnia mea bona · mobilia et inmobilia presencia et futura ·

[full 25r] <65>

6 et post obitum illorum fuissent infanci[um qui de me in te erunt generati] [± 11]


7 et · p · Artaud2 · fuit factum · Quarto · nonas · dece[mbris]

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, en la primera part 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurati

[264]1

1 Quod ego Grossa et filius meus · P · vendimus tibi · B · sutori et tuis omnia [quod accipimus et]

2 accipere debemus in quadra de meians nec molendino de guiliberta inferius [± 6]

3 et de totum quod tu labores in hoc annoa nec laborare facias in predicta loca primum expletum [± 2]

4 as · precium · XX · solidos · barchinone monete recti du[pli] · et de secundo expleto dones nobis q[u]artam partem

5 hoc quod possis regare · et de alio q[u]intam partem · exceptam uineamb · quam retinemus

6 Actum est · XVI kalendas ianuarii testes · B · espelta · B · de sol[er]io ·


a. in hoc anno, interlineat b. corregeix, seguit, 3 inintel·ligibles, ratllat

[265]1

1 bertrandus2,3 de pontils debet Guilelmo scuterio · CCXXV · solidos · promittit persoluere · CV · solidos ·

2 in natale domini · et CXX · in festo carnipriuium primo ueniente · fid[eiussor] · G · de lora[c]

3 et4 obligat omnia bona sua ubicumquea sint · XVI · kalendas · ianuarii · testes · bernardus · zau[it]

4 · Marti · fabre · A · zauit ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iurat 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma H, més o menys tombat a la dreta

a. corregeix ubicuique


[266]1

1 G · botet comorans de timor · debet · bernardo · torti de bordel · LXXV · I ·a

2 solidos · et VIII · denarios · racione ouium quas ab ipso habuit · terminus sanctib · Michaelis · fideiussores · iac[-]

3 me mulner de timor et · bernardus · domenec · Quinto decimo · kalendas decembris · testes · R · Redo

4 et · bernardus blanc · |3| mandato · p · clergue de bordel2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. mandato] fins a [bordel, afegit

a. · I · corregeix, interlineat, III, ratllat b. corregeix sancte

[267]1

1 Quod ego Vidal bleda et gener narbones unusquisque pro toto debemus uobis

2 Rumeo et matri uestre · Marie · C · XXXIII · solidos · barchinone racione ouium · terminus persoluendi

3 sancti Michaelis · et quod sint persoluti Ad firam de za Real · testes · R · gombal et · A ·

4 narbones · Actum fuit in festo innocencium ·


[268]

1 Francesca facit testamentum · manu[missores] · espelta · bernardus · auelaa dimitit pro anima sua · XX · solidos · et pro anima filie sue · Raimunde ·

2 pelegrina · V · solidos · bernardo · talapa · XII · denarios · psalterium leg[end]i · XII · denarios · operi eclesie · V · solidos · sancte · Marie · oliu[s]

3 · XII · denarios · sancte · Marie · de belloc · XII · denarios · cereo · XII · denarios · et pro testamento scribi · XII · denarios · et sedi de uicho · XII · [denarios]

4 et quando filia mea exierit de loco illo habeat · II · solidos · promisis · et · XII · denarios captiuis redimendis ·


5 et dimito de meo illis duabus meis neptis · unum polinum asininum ·

a. manumissores] fins a [auela, interlineat

[full 25v]

[269]

1 [± 32] [com]posicionem de omnibus debitis que erant inter

2 [± 30] ambos olim pro instrumento facto · et sunta ad3 [± 24] [so]cietate et debitis et alter difinit alteri et dimitit

socie[-]4 [tatem] [± 2] debitum quod de cetero non teneretur pro

carta uel conueniencia siue etiam sa[-]5 [crame]nto verumptamen ego deodatusb concedo me esse

paccatum de illis · C · solidis · quos petrus de queralt6 dimisit mihi racione · Guilelmi · Mir · et de illisc · L ·

solidos · quos · G · Mir · mihi promi[-]7 sit de quibus · C · solidos · et · L · G · Mir · mihi tenebatur

carta et sacramento · Quarto kalendas8 Ianuarii · testes · P · de queralt · G · escuder ·

a. corregeix est, ratllat b. ego deodatus, interlineat c. et de illis, corregeix, seguit, et de illis de que, ratllat

[270]

1 Petrus de queralta debent (sic) Guilelmo scuterio · CCC · LX · solidos · et reci[-]

2 piat tamdiu quistiam sancte columbe denariorum usquequo sit bene paccatus ·

3 iurauit · bernardus · de timor pro petro de queralt · testes · Romeu de zespiles · A · de me[-]

4 dians · die iouis ante epiphaniam ·

a. queralt] et berengaria, ratllat


[271]1

1 Quod · F · dez olzina et pater meus · A · oler · damus tibi bertomeue sorori mee

2 et filie · A · predicti · tempore nupciarum · II · pecias terre · una quam <za> est in termino Guialmon

3 affrontat · I · par<r>te · oriente in · Guilelmo · de bages · a meridie in orto · bernardi · de cornela · occidente cum dal[-]

4 macio de timor · circii · cum honore sancti petri dez archels · et alia est in termino de

5 pontils in loco que dicitur pugbez · affrontat · I · parte · cum · p · generio · meridiea cum · f · de

6 sanaugia · occidente cum · I · prunera · circii · cum · b · de sanaugia · et quosdam domos in

7 uilla de guialmon · affrontat · oriente in muro illius uille · meridie cum · I · prunera · occidente in

8 uicho uille · circii · cum · bernardo · de bages · hoc damus tibi pro parte et hereditate legitima

9 bonorum maternorum · et etiam damus tibi omnia que nobis pertinet in manso de lobato castri de

10 claromonte · et in dominico de cardona ·b et uiro tuo · domingo cardone in exouario et infantibus a te natis

11 legitimis · |3| <·> nonas · ianuarii ·2 / testes · bernardus · palares · et bernardus · de feran de montoliu · Michel de solde[-]

12 uila ·3 Guilelma soror · bernardi debet firmare ·4

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 272 2. <·> nonas ianuarii · , afegit 3. testes] fins a [solde/uila · , afegit 4. Guilelma] fins a [firmare · , afegit

a. corregeix, sobreescrit, cum b. et in] fins a [cardona, interlineat

[272]1

1 Quod · bernardus · palares per me et meos dono et diffinio bertolomeue dez olzina filie

2 Ermesen de olzina omnia que mihi pertinent in termino de clarmunt et in loco que dicitur lobato

3 in dominicatura domini de cardona · testes et dies sicut superius2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 271 2. testes] fins a [superius, afegit


[full 26r] <66>

[273]1

1 Bertolomeua exuacuit et difinit [± 32]2 matris in termino de guialmon · testes et dies [sicut

superius]2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. testes et dies [sicut supe-rius], afegit

[274]1

1 Quod ego · R · de buadeles dono tibi berengar[ie] [±23] [medie-]

2 tatem illius campi que est mansoa dels girbert[± 19]3 affrontat · oriente cum aqua que uadit ad uallem formosa

· a meridie i[n] [± 17]4 occidente cum honore de illius mansi · et a quarta parte

cum quadam sorte illius ma[nsi]5 affronta in uia publica et facias · una · galina pro illa

medietate ·b et etiam dono tibi medietatem unius sortis quam te[neo]

6 pro · bernardo · de castelbisbal · affrontat · oriente cum uia molinaria · a meridie · cum Via de gatilepa

7 occidente · cum honore d.en costa · a quarta parte cum sorte · A · sinyol ·

8 diluns post epiphanie ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 275 2. diluns post epiphanie, afegit

a. est] in campo, ratllat b. et facias] fins a [medietate, interlineat

[275]1

1 Quod ego · R · de buadeles uendo · petro · fratri meo de buadeles · uxori · Ermesen / · una ·a domum que

2 est in uilla de uilalbi pro · XV · solidos · et facias pausam cum dominis · affrontat · una · parte

3 in feregenallo del castel · Secunde · in domibus d.en baroc · Tercie · in uia que exit dicta uilla


4 · Quarta · in domibusb sancti petri · kalendas · sicut superius / testes · A · castelo de uilalbi ·/ · bernarda ·c de uilalbi · et R · agaz[o]23

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 274 2. testes] fins a [agaz[o], afegit 3. presenta doble línia de separació entre nòtules

a. · petro ·] fins a [· una · , corregeix, interlineat, tibi berengarie filie · P · cols · I · , ratllat b. domibus] · G · , ratllat c. · bernarda · , corregeix, seguit, · R · , ratllat

[276]1,a

1 Quod ego pereta d.en paschal recipio te · A · de angleola in legalem uirum

2 et liberob me tibi in uxorem et recognosco quod atulisti meo posse · C · solidos · quos

3 saluo tibi super quoddam peciam terre que est uinea et alodium in colomers · affrontat · oriente cum

4 uinea giliberte · et · meridie cum uineac · bernardi · espelta · occidente cum honore · d.en rosiyol · et circii · cum

5 · G · stephani · et si ego hobiero ante quam tu · si infantes defuerintd de me et tee totum mobilium sit ad

6 tuam uoluntatem · et si erunt sit de infantibus · et dono tibi in sponsalicio · II · sortes terre · una · quarumf

7 est apud puggrosg suprah honorem dez garssions et supra collum celate · et alia est · als

8 patacs de la celada subtus uia que tendit de sancta columba apud monterguil · et tendit

9 ad planum de la Rocha · quas habeas omnibus · diebus uite tue et post obitum tui ·i sint infantibus

10 et si defuerint meis propin[quis] reuer[tantur] · saluo tamen quod ambo persoluamus · C · solidos · Arnallo · filio nostro · et · petro ·

11 · L · solidos · et Guilelmo · L · solidos · pro legitima diuisa · de meis bonis · ydus nouembris · testes · A ·

12 gazuil · et boraz paschal ·


a. havia començat: Quod ego Nicholau et uxor · Guilelma · et · P · dianet, ratllat b. corregeix, seguit, recipio, ratllat c. interlineat d. corregeix fuerint e. de me et te, interlineat f. quarum] cum, ratllat g. corregeix pugros h. co-rregeix, seguit, propter, ratllat i. tui ·] nostris, ratllat


[277]1

1 · A · de angleola facio sponsalicium peretone · CC · solidos super omnibus meis · mobilibus et inmobilibus presentibus et futuris ·

1. nòtula barrada amb tres barres verticals

[full 26v]

[278]1

1 [± 50] paschal affere in tuo posse2 [...]


[279]1

1 [Quod ego] [± 6] [de font]e Rubea debebam · tibi · bernardo · espelte · XL · solidos · barchinone racione unius uache ·a terminus

2 [persoluendi in festo sancti petri et fel]icis · fideiussor · bernardus · de zauela2 et promito afferre in uillam

3 [± 16] et uache · testes · A · de meyans · Guerad de turre lambarda ·

4 [± 3]m[± 1]otes de · petrus aparici ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de ferma i consenti-ment al damunt, en la forma +

a. racione unius uache, interlineat

[280]1

1 Quos nos · G · esteue2 et uxor mea · berengaria3 · hereditamus te filium nostrum · Raimundum · ab omnibus nostris

2 bonis mobilibus et inmobilibus que habemus et habere debemus in cunctis locis · tamen retinemus domini et potentes


3 in omni uita nostra · et si discordia fuerit inter nosa quod insimul non possimus permanere · retimus medie[-]

4 tatem cunctis locis · de mobilibus et inmo[bilibus] · et post obitum nostri tibi uel tuis reuertatur · et damus

5 tibi posse quod possis mitere · CCC <·> · L ·b solidos · in sponsalicio · <·> Arsende ·c et etiam saluare · DCC · solidos · exouario predicte Arsende ·d supra me[-]

6 dietatem istius donationis tibi facte tempore nupciarum et retinemus · C · solidos · ad obitum

7 nostri ad uolun[tates] · et si aduenerimus ad diuisionem habuisemus domos in quibus modo manemus prope

8 domos · petri stephani · et assignamus filie nostre Anglesie · DC · solidos et · I · lectum pannorume pro parte et legitima omnium nostrorum bonorum ·

9 · Quinto decimo · kalendas · februarii ·4 Anglesa iurauit et exuacuauit pro recepcionef · DC · solidos · et · I · lectum pannorum ·5

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 4. · Quinto decimo] fins a [februarii, afegit 5. Anglesa] fins a [pannorum, afegit

a. interlineat b. · L · , interlineat c. <·> Arsende · , interlineat d. pre-dicte Arsende · , interlineat e. et · I · lectum pannorum, interlineat f. corregeix cepcione

[281]1

1 Quos nos · A2 · F · et uxor mea · berengaria3 · et F4 · filius nostria damus tibi Arsende filie nostre tempore nupciarum · DCC · solidos ·

2 · barchinone · pro parte et legitima omnium nostrorum bonorum · mobilium et inmobilium presencium et futurorum ·b et liberamus ipsos in exouario · Raimundo · stephani

3 quem modo ducis in uirum · et damus tibi · CC · solidos · ad uoluntatem · et quod possis mitere ipsos sub uinchulo sponsa[licii]

4 · Raimundo · uiro tuo · et post obitum sint infan[tibus] · et si defuerint hec donacio nobis uel nostris reuertantur excep[-]

5 tis · CC · solidos · quos tibi dedimus ad uoluntatem · |12| <Englina>5


1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 4. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 5. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +, afegit per una altra mà

a. et F · filius nostri, interlineat b. · mobilium] fins a [futurorum · , interli-neat

[282]1

1 Quod ego · Arssen2 · diffinio et exuacuo vobisa paterb et mater mee A · F ·c et berengarie et

2 Ferrario Fratri meo omnia que mihi pertinent uel pertinere debent racione patris et matris · et propter hanc

3 diffinicionem recepio a uobis · DCC · solidos · barchinone · de quibus bene paccata sum ad uolun[tatem] · et hoc

4 iuro nunquam contrauenire ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de jurament al da-munt, en la forma iurauit, afegit

a. corregeix tibi b. corregeix patri c. A · F · , corregeix, seguit, et F · , ratllat

[283]1

1 Quod ego · Raimundus · stephani · recipio te Arssen in uxorem et libero me tibi in uirum et facio tibi

2 sponsalicium de · CCC · L · solidos · barchinone · quos · CCCL · solidos · et DCC · quos recti accepi in exouario · saluo et assigno tibi

3 supra medietatem omnium meorum bonorum mobilium et inmo[bilium]a presencium et futurorum · et post obitum nostri sint de infan[tibus] · et si infantes defuerint

4 habuisses · C · solidos · ad uoluntatem · predicti sponsalicii et CC · L · solidos · nostris propinquioribus reuertantur <Notum>b


a. mobilium et inmobilium, interlineat b. afegit per una altra mà


[284]1

1 Arssen facit sponsalicium · Raimundo · de illis · CC · solidos · quos superius habet ad uoluntatem · et dat sibi · C · solidos · ad uoluntatem ·

2 testes · P · Miro · b · zauela et · P · esteue et · b · esteue ·


[full 27r] <67>

[285]1

1 A · F · et berengaria · et F · debemus tibi · Raimundo [± 34]

2 de festo in festo natale domini · C · solidos · damus tibi [fideiussores ± 25]

3 testes predicti et kalendas ·a


a. kalendas ·] Anglesia [...], afegit, enquadrat i ratllat

[286]1

1 Quod ego berengaria1 uxor · G · stephani2 promito · tibi · Raimundo · filio · et [...]a cartam [± 16]

2 usque ad terminum medium quadragessime quod nisi facere potuero iuro [± 9] [an-]

3 glesia facere cartam exuacuacionis illius sponsaliciib et confirmacionis donacionis facere filii mei

4 et · testes · F · de frexenet · p · stephani · bernardus de sorerols ·

1. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 2. senyal d’haver compa-regut i consentit al damunt, en la forma +

a. · tibi · Raimundo · filio · et [...], interlineat b. illius sponsalicii, interlineat


[287]1

1 Quos nos · P · za torre de sent genis debeo uobis · Petro · bofil · XL · solidos · [barchinone racione]

2 unius uache quem a uobis habui · terminus persoluendi sancti Michaelisa et in fira uilefranche sint persolutib fideiussores · P · [uen]

3 rel · et · P · de uilagrassa · testes · P · clerezo · G · belul · fuit [factam]

4 dimarts depus sent Vicent · et P · bofil sequeretur debitorem usque ad sanctum [± 4 inintel·ligibles]

5 tantum modo una uice · de cetero teneretur debitor afferat nummos in [± 15 inintel·ligibles]c


. sancti Michaelis, interlineat b. sint persoluti, interlineat c. · et P · bofil] fins a [nummos in [± 15 inintel·ligibles], afegit

[288]1

1 Quos nos · Iohannes · prunera et uxor mea · Er[messen] · debemus tibi · Ermessendi sorori mee · CC · [L ·]

2 solidos · bar[chinone] · <terminus persoluendi> quod sint persoluti · ab hoc festo sancti Michaelis · usque ad · quattuor · ann[os]

3 et debeo tibi · b · L · solidos ·a quosb promito tibic persoluere ab hoc festo sancti Michaelis

4 usque ad · V · annos · et petro · L · solidos · quos promito ei persoluere ad hoc festo sancti Michaelis ad · VI · [annos]

5 fideius[sores] · bernardus · palares etd · G · prunera · testes · b · denaari · et P · miro · et Gene[r]

6 loreta · et P · denaari · <·> Quarto · kalendas · februarii ·2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. <·> Quarto] fins a [februarii

· , afegit

a. solidos ·] et petro · L · solidos · , ratllat b. interlineat c. corregeix, inter-lineat, eis, ratllat d. interlineat


[289]

1 Ermessen · et b · et p · <filii ·>a fratres · Iohannis · prunera ·b iurauerunt quod nunquam contrauenissent nec peterent nisi quodc illud quod

2 in carta predicta est notatum ·

a. <filii ·>] bernardi, ratllat b. <filii ·>] fins a [prunera · , interlineat c. interlineat

[290]1,a

1 Iohannes · prunera facit sponsalicium sue uxori de · CC · L · solidos · et recognosco quod atulisti · D · solidos ·

2 meo posse quos saluo tibi supra medietatem omnium meorum bonorum mobilium et inmobilium presencium et futurorum

3 de quibus dono tibi · C · solidos · ad uol[untatem] · empciones et adquisiciones per medium ad uoluntatem

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ , que abasten, parcialment, la nòtula 291

a. havia començat: · b · loreta · debet · Iohanni prunera · et uxori sue · Er[mesendi] · CCC · solidos · promito persoluere de festo, ratllat

[291]

1 · P · Matheu1 et uxor2 meaa berengariab promitimus uos · bernardus · queralto |12| custodire ab omni dampno

2 de illa fidancia quam per nos fecistis · Petro · de queralt quod non faciam malum nec facere faciamc · P · de queralt racione de

3 ista preso · testes · bernardus · zabater et Gueraud de sent genis · <·> P · de queralt guidauit · P · Mathe[u] / et omnia sua ·d

4 Intrante quadragesime ·3

1. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit · 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 3. Intrante quadragesime, afegit, centrat al peu de la nòtula

a. corregeix, interlineat, sua, ratllat b. interlineat c. interlineat d. <·> P · de queralt] fins a [omnia sua, afegit i enquadrat


[full 27v]

[292]1

1 [Quod ego pereta d.en paschal] [ 10] [et uir] meus · A · de angleola debemus Arnaldo et

2 [Petro · et Guilelmo ·] [± 24] Arnaldo · CC · et Petro · et Guilelmo · unicique · C · solidos ·

3 [± 29] festo natale domini · Arnallo · C · solidos · et in antea de festo in

4 [festo] [± 15] [et P] · et G · usquequo illi · CC · solidos · persoluerimus et ultima pacca[ta] de · C · solidosa · habeat

5 [± 8] anno in anno · L · solidos · quos habeant pro parte et legitima omnium bonorum paternorum

6 [et maternorum] · et si defuerit de una aliis reuerteretur medium per me[dium] · et si defuerit de omnibusb propin[-]

7 [quio]ribus reuertatur fideius[sores] · bernardus · montayola · A · gazuil · testes · b · denaari ·

8 Michel denaaricd · boraz · IIII nonas februarii ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. testes] fins a [februarii · , afegit

a. de · C · solidos, interlineat b. de omnibus, interlineat c. denaari, corregeix, interlineat, gazuil, ratllat d. denaari]· R · , ratllat

[293]1

1 Pereta d.en paschal recipio te · A · de angleola in uirum · et dono tibi in exouario

2 omnia mea sedencia et mo[uencia] · et post obitum nostri habeant infantes · et si fuerint et infra annos

3 obierint habuisses in omni uita tua omnia predicta bona · cum uxore et sine · cum infante et sine ·a et post obitum tui · meis propinquis

4 [reuer]teretur et fecisses tuam uoluntem de omnibus mobilibus · testes predicti ·2

1. nòtula barrada amb tres barres verticals, la darrera de les quals abasta la nò-tula 294

a. cum uxore] fins a [sine · , interlineat


[294]1

1 [Quod e]go · A · et P2 · et G · diffinimus et exuacuamus tibi perete matri nostre · et

2 tibi · A · de angleola uiro eiusdem perete omnia que nobis pertinebant racione patris et matris ·

3 et recepimus a uobis propter hoc · CCCC · solidos ·

1. nòtula barrada amb dues barres verticals, la segona de les quals abasta la nò-tula 293 2. senyal de jurament damunt de les dues primeres inicials patronímiques, en la forma iurauerunt

[295]

1 Quod ego · A · de angleola facio tibi perete uxori mee · C · solidos · de spon[salicio] · quos habuisses

2 ad tuam uoluntatem1

1. uoluntatem] senyal inintel·ligible esborrat amb la tinta humida

[296]

1 Quod nos boracius et · Arnallo · de za canela promitimus tibi perete et Arnallo · de angleola

2 cartam exuacuacionis predicte · a Guilelmo filio de te perete

[297]

1 pereta d.en paschal et · Arnallo · de angleola promitimus uobis · bernardo · Montayolaa

2 et · Arnallo · gazull · custodire ab omni dampno de illa fidancia in qua uos misimus

3 · A · et petro · et Guilelmo · filiis · R · de za canela et perete · perb · CCCC · solidos · et obligamus

4 uobis omnia nostra · mobilia et inmobilia

a. Montayola] et uxore / tue, esborrat amb la tinta humida b. corregeix, so-breescrit, et


[298]1

1 · P · Matheu de bufagrainnes · promisit domino · P · de queralto quod non

2 faciat malum nec facere facere faciat racione illius preso · sub pena · CC · solidos ·

3 fideiussor · B · queralto de conesa ·

1. nòtula interposada i enquadrada entre les nòtules 297 i 299

[299]

1 Quod ego · bernardus · capela de Rocheta debeo uobis · bernardo · montanyola · L · solidos · barchinone racione

2 unius muli quem a uobis emi et habui · pro quibus · L · solidos · mitimus uobis sub pignore omnes exitus

3 quas ego recipere debeo in manso de tur[r]e queralti et in termino sancte columbe et senigaiarta · dono uobis fide[-]

4 iussorem · f · loreta · et computemus in festo beate · Marie · augusti · et si defuerit promito uobis totum resti/tuere

a. et senigaiart, interlineat

[full 28r]

[300]1

1 Ego berengaria · filia quondam · Guilelmi · de blanchafort libero me tibi · b · de munterguil in uxorem

2 et modo tempore nupciarum nostrarum dono tibi in censu et honore · C · Morabatinos · quosa habemus · in uita nostra et

3 post obitum nostri sint de infan[tibus]b · etc quibus habeas racione sponsalicii tui · L · in omni uita tua · et cum uxore et s[ine] ·

4 [et c]um infante et s[ine] · et post obitum tui sint de infan[tibus] · et si defuerint · fatias uoluntatem de · XXX · morabatinos · et · XX ·

5 [qui] remanent sponsalicii fuerint cum illis · L · exouarii meis propinquioribus · cui ego dixero · et est certum quod in hoc exouario


6 [fu]erint · CC · solidos denariis · in illos · C · Morabatinos · d


a. corregeix, sobreescrit, de b. ± 13 inintel·ligibles, interlineat, ratllat c. cor-regeix, sobreescrit, de d. cui ego] fins a [Morabatinos · , afegit

[301]1

1 [E]go · b · de munterguil duco te berengariam · in uxorem et facio tibi sponsalicium de · L ·

2 [M]orabatinos quos · L · sponsalicium et · C · quos tecum accepi in exouario saluo tibi et assigno super duas partes

3 de omnibus que habeo in termino de figerola sedencium et mouencium presencium et f[uturorum] · habeas illos in uita · cum · uiro et si[ne] ·a et post obitum tui sint de infan[tibus]

4 Si defuerint fecisses uoluntatem de · XXX · morabatinos · et XX · meis propinquioribus reuertantur


a. habeas] fins a [et si[ne], interlineat

[302]1

1 Quod ego · pelegrinus capellanus sancte columbe · debeo uobis · b · de monterguil · CLX et VIII · solidos ·

2 · terminus · beate · Marie · augus[ti] prima · fide[iussores] · G · bleda et · b · brunet · et F · de frexenet · A · gazuil et

3 · P · Canela · testes · bort · d.en · P · de timor · Mathei torti · b · de zauela <·>2 · Decimo · kalendas · februarii ·3

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. testes] fins a [zauela <·>, afegit 3. · Decimo · kalendas · februarii · , afegit

[303]1

1 G · de bages2 · dono tibi Mariea sorori mee pro parte et legitima et frarisca · CCC · solidos · et uiro


2 tuo G · de.n aguilo in exouario · et post obitum tui sint de infan[tibus] · et si defuerint · habuisses · L ·

3 solidos · uoluntatem · et alios mihi uel meis reuer[tantur] ·

1. nòtula barrada amb tres barres verticals i una d’inclinada: ||/|, que abasten la nòtula 304 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma +

a. interlineat

[304]1

1 [G] d.en2 aguilo duco te · Maria · sororem · G · de bages in uxorem et modo tempore nupciarum facio

2 spon[salicium] dea · CL · solidos · quosb · CL · solidos spon[salicii]c · et · CCC · exouariid · saluo tibi et assigno

3 [s]uper omnibus meis bonis · mobilibus et inmobilibus presen[tibus] et fu[turis] · de quo sponsalicio habeas · L · solidos · uolun[tatem] ·

4 testes · P · bertran · b · guaites · Quarto decimoe · kalendas februarii ·

1. nòtula barrada amb quatre barres, perpendiculars i inclinades: ||//, que abasten la nòtula 303 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma +

a. interlineat b. corregeix, sobreescrit, et c. corregeix, seguit, exouarii, ratllat d. corregeix, exouario e. corregeix Decimo ·

[305]1

1 · P ·a benegint heredito te filiam meam · berengariam · meis honoribus sedentibus <ei>b · que

2 habeo aliqua racione uel hodie possideoc in termino sancte columbe in domibus eidem honori pertinentibus <in termino sancte columbe> ·d / [± 4] iste terminus uineas ortos et ortallibus domos et casallibus honori barberani de fiol pertinentibus heremas et plantatase / et in colle irla in riparia · sancte columbe ·f exceptato illo campo de molendinis · pellicerii · et · una · bes[-]

3 tia grossa et omnia uascula domus · exceptato · I · laboro ad opus meus · et dono tibi medietatem

4 [± 3] sementis istius anni · excepto semente illius campi predicti · et dono posse et possis saluate

5 [± 3] uiro tuo · D · solidos similiter honore et facere ei · sponsalicium · de · CC · solidos · et de predicta dona · habeas · C ·


6 [so]lidos uolun[tatem] · retineo mihi · I · celer cum uexellisg,h \ hoc dono tibi pro parte et legitima bonorum patris et matris ·i


a. interlineat b. meis] fins a [ei, corregeix, interlineat, ab omnibus meis bonis mobilibus et inmo[bilibus], ratllat c. aliqua] fins a [possideo, corregeix, interlineat, et habere debeo, ratllat d. in domibus] fins a [columbe> · , interlineat e. [± 4] iste] fins a [propietas, interlineat entre les línies 2 i 3 f. et [± 3]] fins a [columbe · , interlineat entre les línies 3 i 4 g. retineo] fins a [uexellis, afegit h. uexellis, cor-regeix, seguit, ornamentis suis · , ratllat i. hoc dono] fins a [matris · , afegit

[306]1

1 [± 3] A · de sent genis duco te · berengaria · filia · P · benegint in uxorem et facio tibi

2 [sponsalicium] de · CCCL · solidos dea illis · D · quos atuli tuo posse

3 [de quib]us habeas · C · solidos uoluntatem · exuacuauit · berengaria · pro predicta donacioneb


a. de] quibus tibi · C · solidos uoluntatem · quos · CCC · <·> L · solidos sponsalicii, ratllat b. exuacuauit] fins a [donacione, afegit per una altra mà

[307]1

1 [beren]garia facit sponsalicium · A · uiro tuo de · CC · solidos similiter honorea meo de za portela · C · solidos · uoluntatem ·

2 [± 8] · et · D · quos atuli meo posse saluo et assigno tibi super omnibus meis bonis mobilibus et inmobilibus / presentibus et futuris que recto uiuente adquirere potuero aliqua racione ·b


a. corregeix honorem b. [± 8] · et] fins a [racione, afegit per una altra mà


[full 28v]

[308]

1 Quod ego · P · de queralt1 uenio ad composicionem uobis bertrando2 de pontils tutore

2 filiorum Elicssen[dis] · de timor pariter cum manumissoribusa scilicet Raimundo aalbert et · Geraldo ·

3 de ualclara ·b de illo seruicio que mihi debebatis facere racione castrorum meorum figerole

4 et sancte columbec in hoc modo quod accipio pro illo seruicio terciam par[-]

5 tem de omnibus que exierint nobis racione heredum burdi de timor et Elicssendisd predictorum castrorum · et non teneamini mihi neque meis facere aliquem [ser-]

6 uicium aliqua racione propter hoc · Et si face ista guerra · Guilelmi · de aquilo et · P · de [± 3]

7 intreuetur a festo sancti Michaelis usque ad festum pascatis ego · P · de queralt non

8 habeam posse recipiendi aliqui in predictis exitibus · set si a festo pascatis

9 antea pacem uel treguase aduenerit inter predictos ego · P · de queralt habuissemf

10 plenissime illam terciam predictam partem illius primi uenientis anni usque ad festum

11 sancti Michaelis · et deinceps soluerentur uobis et filiis · Elic[ssendis] · predicta castra cum suis

12 exitibus · testes · R · de timor et · R · de munt tornes · P · de rocamora ·

13 mediante februarii

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma +

a. crida interlineada per possible canvi d’ordre en els noms b. crida interli-neada per possible canvi d’ordre en els noms c. columbe] uel qualibet alia racione, ratllat d. de omnibus] fins a [Elicssendis, corregeix, interlineat, exituum, ratllat e. uel treguas, corregeix, interlineat, fecerit f. habuissem] exitus, ratllat


[309]

1 Pelegrinus capelanus stabilio uobis · Iohanni · Miro et uestris illum alodium in sancte

2 columbe · ad uineam ·a affrontat · oriente · cum · P · clerezo · a meridie · et occidenteb cum · P · de queralt et cum tec

3 a circii in alodio sancte columbe et des mihi · quartum · et deferas ad cubum ·

a. ad uineam · , interlineat b. et occidente, interlineat c. te] occi[dente], ratllat

[310]

1 Quod ego · P · de1 queralt recognosco tibi · Marti de olzeio quod habui a te · C · solidos · racione · P · tarasco pro quo tenebatis mihi

2 sub pena · M · solidos quod ipse non recederet absque mea uoluntate de castro queralti personaliter nec aliquid de suis bonis ·a <·> Vnde cum ipse et sine mea uoluntate recess[et]

3 et sua bona securitate deferretb et est uerum quod ego habui a te illos · C · solidos pro predicta fidancia forec (sic) quia tu nec · P · tarasco complementum iuris facere nolebatisd Quare ego do tibi licitum et posse quod possis petere [± 3]

4 istorum · C · solidos / et dapnoe quos a te habui racione illiusf · P · tarascog set saluo mihi quod non possis me petereh aliquid in rebus que fue[-]

5 runt de ipso · P · tarascoi que etiam fieri in que remansere in castro queralti · Adhuc ego · P · de queralt promito tibij Marti de olzeio quod

6 si tu uel · P · tarasco uel aliquis pro uobis uenerit et faciet mihi iuris complementum ab hac die in qua hec carta

7 scribitur usque ad festum natale domini promito uobis reddere illos dictos · C · solidos · et ego habuissem plenek [± 4]

8 et uos uernusl (sic) firmauit · P · de queralt et Marti · et redisses michi omnes cartas istius facta que in hoc facto sunt facte · a principio usque [± 3]m testes · Pelegri badle · b · dez forcadel · |3| actum Mediante februarii2


9 Anno · Milesimo · Ducentesimo · XL · Sexto ·3

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 2. actum Mediante / februarii, afegit 3 actum] fins a [sexto · , afegit

a. personaliter] fins a [bonis · , interlineat b. et sua] fins a [deferret, interli-neat c. interlineat d. quia] fins a [nolebatis, corregeix, afegit al peu de la nòtula, amb crida, quia nolebas racione predictum facere iuris complementum ipsum [ 5] / et noluit uenire [± 6 inintel·ligibles] pro iure staciando · , interlineat, ratllat e. et dapno, interlineat inferior encerclat f. corregeix, sobreescrit, ipsius g. · P · tarasco, corregeix, interlineat, ubicumque sit, ratllat h. petere] per, ratllat i. · P · tarasco, interlineat inferior encerclat j. interlineat k. corregeix plenissimem l. et uos uernus, interlineat m. et reddisses] fins a [usque [± 3], interlineat

[311]1

1 · P · de queralt absoluo te · Martinum de olzeio et tuos omni tempore de illa fidancia in qua eras mihi et [· P ·]

2 tarasco pro · M · solidos · pro hoc recipio a te · C · et sum bene paccato a te et tuis ·


[full 29r] <68>

[312]

1 Quod ego · Maria · et uir meus [± 58]2 · I · ferregenal in termino de figerola in prato [± 40] [mont-]3 erguil occi[dente]a · et Iohanne · dianet orienteb et meridie

in prato de figerola · ci[rcii] [± 43]4 testes · p · Rouric · bernardus · espelte ·

a. interlineat b. interlineat

[313]1,2

1 Quod nos · P · de queralt stabilio uobis · A · sutori et uxori uestre · Er[mesendi] · et [fi]li[is uestris]

2 illum honorem qui est in termino de monterguil · in loco quem dicitur coma de za celada a[ffrontat]

3 oriente · in serra de pug de pico · a meridie in uobis acaptatoribus · occidente honore balag[er]


4 bermon · circii · in alodio · bernardi · bofo · recepio de intrada · V · solidos · testes · pelegrinus

5 baiulus · G · moxet · bernardus · moreil · medietatem marcii3

1. nòtula barrada amb cinc barres inclinades: ///// 2. senyal en forma de + amb un punt a l’interior de cada angle, al marge inferior esquerre de la nòtula, crida per a indicar que la nòtula 315, inserida després del canvi d’any, havia de seguir l’ordre cronològic 3. testes] fins a [marcii, afegit

[314]

1 · G · moxet debet Augusto · XLII · solidos · sunt racione unius uache · terminus · sancte · Marie · A[ugusti]

2 · A · gazuil et · bernardus · espelta fide[iussores] · et tes[tes] · Moreil et · G · belul ·

Anno · Millesimo · Ducentesimo · Quadragesimo · Sexto ·

[315]1,2

1 Quod ego · P · ferre et uxor mea · berengaria · uendimus · Arnallo · zabater [et]

2 uxori uestre · Er[mesendi] · unam sortem uinee in loco quem dicitur bainneres · affronttat

3 oriente · cum · p · bofil · a meridie cum Guilelmo · stephano · cercii · cum · bernardo · garssio · occidente

4 cum alodio sancte columbe · precium · IIII · solidos · testes · ciyar · / · G · moxet ·a

5 <clericus ·> ydus marciib

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal en forma de + amb un punt a l’interior de cada angle, al marge inferior esquerre de la nòtula, crida per a indicar que segueix l’ordre cronològic de la nòtula 313

a. · G · moxet · , corregeix, et barberanus, ratllat b. corregeix, seguit, kalendas · aprilis · , ratllat


[316]1

1 · Raimundus · de timor per se et omnes suos ualitores in quibus posit habere guidaticum·a guidat domum · burdi de

2 olorda precibus · G · de uetula et b · d.olorda ·b et omnia sua bona · mobilia et inmobilia presencia et futura omni tempore · et etiam

3 suam personam nisi inuenerit ipsum defendentem cum armis · et dedit illi guidatico

4 pro Gueraldo de grainnena usque ad natalem · |2| · Octauo · kalendas iunii · testes · G · de

5 uetula et · Guilelmus · de ualclara · et G · Mir ·2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. · Octauo] fins a [Mir · , afegit

a. in quibus] fins a [guidaticum · , interlineat b. precibus] fins a [d.olorda · , interlineat

[317]1

1 · Raimunda · de soler · et Maria filia sua · et bernardus · eius filius Vendimus uobis · bernardo · suma · et <et> Gueralde eius uxore

2 · I · ferregenal affrontata · oriente · cum honoreb de ripol · et meridie cum te emptore et <et> circii · in <fe>

3 ferregenalo aquilone ·c pro precio · VI · solidos · |3| testes · R · ninelo · R · isarn · tomas · / kalendas · iunii ·2

1. nòtula barrada amb una barra inclinada: / i dues de verticals 2. testes] fins a [iunii · , afegit

a. corregeix, seguit, afo[ntat], ratllat b. corregeix, seguit, seluana, ratllat c. aquilone ·] et ponentis, ratllat

[full 29v]

[318]

1 [± 25] [bona]uenturam in uxorem et facio tibi sponsalicium

2 [± 25]affero in tuo posse tempore nupciarum nostrarum · |18|


3 [± 22] [cum] infante et sine infan[te] · et cum uxore et sine uxore

4 [± 9] [ad] tuam u[oluntatem] · |4| qui cogitauit quod [± 6 inintel·ligibles]a

a. qui cogitauit quod [± 6 inintel·ligibles], afegit

[319]1

1 [bon]auentura recognosco quod atulisti meo posse · CCC · solidos · et addo tibi

2 [de] meo proprio · C · solidos · pro sponsa[licio] · quos <·> · CCC ·a solidos · exou[ario] · et C · de sponsalicio saluo tibi supra duas

3 [par]tes omnium meorum bonorum · mobilium et inmobilium presencium et fu[turorum] · et cum filiis et sine · fi[liis] · cum

4 [u]xore et sine uxo[re] · et habeas illos · C · solidos · sponsalicio ad uoluntatem ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 320

a. · CCC · , interlineat

[320]1

1 Ego · P · tort promito tibi bonauentura afferre in tuum posse · CCC · solidos · in festo sanctia

2 [Mic]h[ae]l[is] primo · C · solidos · et de festo in festo · C · donec illi · CCC · solidos sint persoluti ·

3 [f]ideiussores · bernardus · espelta etb · A · gazuil · |5| testes · b · dez forcadel · G · Mir

4 [et b] · denaari · XV · kalendas · Iulii ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten la nòtula 319 2. testes] fins a [Iulii · , afegit

a. corregeix, sobreescrit, sancto b. interlineat

[321]

1 Quod ego · b · de sent oliua reddo et stabilio uobis · bernardo · foguet et · Iohanni · foguet de


2 talauero illum honorem de Rouric sicut pater tuusa et genus tuum consueti fuere tenereb

3 [ab] antiquo et ad illum scensum · affrontat orientec honore cardonete · meridie in cumba que dicitur de meyans

4 · a poniente · in honore dels bermons · circii in honore d.en Rabinat et dono tibi pro intrada

5 · VIII · solidos · Duodecimo · kalendas iulii · testes · b · de timor · bernardus de aqualada · p · f · |11|

6 Firmauit · p · de queralt · et habuit · XXXV · solidos ·

a. interlineat b. corregeix, seguit, fieri tenere, ratllat c. corregeix, interlineat, in, ratllat

[322]1

1 Petrus de queralt debeo uobis · Guilelmo · scuterio · DXXVI · solidos pro quibusa

2 [obligo tibi] ue[l] tuis omnem questiam denariorum sancte columbe et queralti et quod non tangera[-]

3 [mus] [nec tan]g[er]i fatiam facio iurare pelegrinum pro anima mea · super · quattuor · dei euangelia ·

4 [teste]s · G · de lorac · et elio · sancti iusti et pelegrinus · Secundo · kalendas · iulii ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. et pelegrinus] fins a [iulii · , afegit

a. corregeix, seguit, quos prom[ito], ratllat

[323]1

1 · b · de sent oliua2 debeo uobis · Raimundo · de montpao et uxori uestre Saurine et uestris · CL · Morabatinosa

2 de quibus promito uobis persoluere modo in presenti · CC · solidos · et in primo festo omnium sanctorum complimentum ellorum ·

3 · L · Morabatinos · et in primo festo pasche · L · Morabatinos · et in sequenti festo sancti Michaelis alios · L · Morabatinos ·b

4 · fide[iussores] · R · albert · A · zauid · et homines de goda5 [· G ·] bofil · G3 · bonsom · Andreu · Ienera · G4 · Iohannes

· uigilia sancte · Marie · augusti · testes · P · de queralt |8| / · G · de za cirera · et G · de valuert ·


6 bernardus · f ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de jurament al da-munt, en la forma iurauit 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +

a. corregeix Mor · i afegeix b interlineat b. Morabatinos] / quos debeo uobis · racione illius pignoris quam tenebamini sancte columbe et gode et de Rouric · quam tenebamini / racione illius pro uinculo sponsalicii siue exouarii, corresponent a unes primeres línies 4 i 5, ratllat

[full 30r] <69>

Anno domini Millesimo · Ducentesimo · Quadragesimo · VII ·

<[12]47>

[324]

1 Martinus fabri · venit ad [compositionem] cu[m] · R · [Albert et A de Medians]

2 manumissores Meyaneti · in hunc modum · quod Martinus1 habeat p[± 19] [Meya-]

3 neti sicut ipse debet habere pro sua partea · et promisit dare ipse Mar[tinus] [± 16]

4 manumissoribus · XII · solidos et · VI · denarios · pro tribus annis in festo sancti Michaelis · fide[iussor] · b · [± 10]

5 testes · p · salner · pelegrinus capellanus · bernardus · Martina · dissapte depus pasca

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma +

a. corregeix, interlineat, predicte, ratllat

[325]

1 Ex hac racione ipsa · Deodatus1 et · Er[mesen] ·a composuit se cum · Raimundo ·2 albert et · A · de medians

2 et pro parte debet · LX · solidosb promitit persoluere · XV · solidos In unoquoque anno · per · quattuor · annos · et obligat

3 expletumc sue uinee quod non possit inde aliquid recipere donec illi · XV · solidos


4 persoluantur · |3| testes et dies ut superius ·

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 2. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma +

a. et · Er[mesen] · , interlineat b. debet · LX · solidos, interlineat c. expletum corregeix, seguit, suam uineam, ratllat

[326]

1 · bernardus · de soler presbiter de segura Iurauit quod illebas quod ferrarius de frexenet habuit de castroa de segura

2 racione d.en Selua de Valvert · quod paterb ipsius predicti capellanic emerat olimd sine omni malo ingenio et persol[-]

3 uerat iam omnes denarios · |60| 4 in presencia · Raimundi · de montpao et · bernardo · de

beuiure · et G · de Vetula ·

a. de castro, interlineat b. interlineat c. corregeix, sobreescrit, ipse predictus capellanus d. interlineat

[327]

1 Venrellus granellus1 et uxor sua · Raimunda · pariter cum te filio nostro · P · et uxore tua · berengaria · venimus ad

2 composicionem In hunc modum quod omnes maneamus in domo una et unum factum faciamus eta uiuamus de comuni

3 bono domus · et si in aliquo tempore in aliquibusb non potuerimus concordaric ueniamus in posse proborum hominum et fatiamus ad

4 eorum consilium · et recepto consilio si non dum uoluerimus permanere si ego · Venrel · contradixero et oportuerit no diuided donere tibi de mea partee · CL · solidos

5 quos habuisses ad tuam uoluntatem · et si ego · P · uenrel · et uxor mea · bernarda · contradixerimus et uoluerimus me diuidef dedissem tibi · CCC · solidos quos habuisses

6 de mea parteg ad tuam uoluntate[m] et co[n]cedimus quod carte que dudum fuit facta composicionis nil de cetero ualeath |7| testes Veiani orsset · G · de sent genis · pelegrinus clericus · Secunda · die lunis · post pasca ·2


7 et in tempore diuisionis habuissem ego · Venrel · terciam partem sedencium et mo[uencium] · retineo domum nouam de mea uita · et post obitum

8 nostri retencio nobis facta uobis reuertatur·i

1. senyal d’haver pagat al damunt, en la forma persoluit 2. testes] fins a [pasca, afegit

a. et] co[muni], ratllat b. in aliquibus, interlineat c. concordari] in omnibus, ratllat d. et oportuerit no diuide, interlineat amb crida e. de mea parte, interli-neat f. et uoluerimus me diuide, interlineat g. de mea parte, interlineat h. et co[n]cedimus] fins a [ualeat, interlineat i. et in tempore] fins a [reuertatur · , afegit una vegada traçada la ratlla de separació entre nòtules, que reitera

[328]

1 Quod · ego · R ·1 de montpao absoluo uos · b ·2 de sent oliuaa quod non teneatis mihi de perso[-]

2 lutione · L ·b Morabatinos · quos mihi debitisc persoluere in festo sancti Michaelis ·d <meis>

3 donece fecerim posero cum pelegrino de rocamora de illo quarto quem ipse debet recipere in

4 dominicaturis · b · de sent oliua · de isto · Primo · anno et de alio · et ego · b · de sent oliua obligo me uobis

5 Pelegrino pro predicta racione |5| testes · G · de terers · et A · dez bosc et · A · clericus · et Pelegrinus / capellanus3

6 medietate aprilis4

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 2. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma + 3. testes] fins a [capellanus, afegit 4. medietate aprilis, afegit

a. sent oliua] absoluo u[os], ratllat b. interlineat c. debitis] mihi, ratllat d. Michaelis] Ita quod non teneamini mihi neque, ratllat e. de persolutione [donec, ratllat

[329]

1 · b ·1 de sent oliua · Vendo uobis · Guilelmo · de Valvert · omnes exitus quod ego recipio in castro

2 et in termino sancte columbe aliqua racione · iuste uel iniuste pro · CX · solidos promitendo tibi facere

3 tenere et habere in pace legalem guirens · et facere firmari a gueraldo2 de ualclara


4 sine omni seruicio · testes · A · zauid miles · A · presbiter · pelegrinus clericus ·

5 si forte domini sancte columbe / [peti]erint in predictus promito tibi et tuis respondere per tota |6| · Octauo · dies · ante kalendas · madii ·3

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 2. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +| 3 · octauo] fins a [madii · , afegit

a. si forte] fins a [per tot, afegit

[full 30v]

[330]1

1 [± 34] [t]estamen[tum] [± 10] et · b · montaiolaa manumi[ssores] · Pelegrinum · de rocamorab et G · de terrers

2 [± 20]· LX · solidos · de quibus pro[mito] [± 8] · et · V · solidos · operi · et presbitero · II · solidos ·

3 [sancte Marie] de pulcroloco · III · solidos · et sedi vicensis · XII · denarios · et beate · Marie · de roqueta · XII · denarios ·

4 [sancte] · Marie · de oliuis · XII · denarios · et sancto georgio · XII · denarios · et captiuis · XII · denarios · et

5 pro quadam someram quam habui de preda restituantur · XIX · solidos · amore deic et pro quadam oue · III · solidos

6 et habui de bonouiuere · I · cap de porc · emendetur eis · XIIII · denarios · et ospitali de Valmol

7 · XIII · denarios · pro fauis quas inde · habui · et ospitali de lorach · VIII · denarios · pro unis auarchis ·

8 et quod residuum est dentur in conuiuio presbiterorum et si non sufficiet · bona damus

9 sufficiant · et dimito uxorem meam · Guilelmam · dominam et potens in omni uita sua de omnibus bonis · mo[bilibus] / et inmo[bilibus]d

10 et laudo et concedo filio meo · P · omne donum quod feci ei tempore nupciarum suarum

11 cum uxore sua stephania · et si oportuerit se diuidere de illa sponsata uxore racione

12 illius mulieris bondie que conquesta est ab ipso · P · hanc illa stephania · CCC · solidos · si uxor


13 mea · Guilelma · uoluerit · et si uxor mea noluerit · de meis bonise et filii mei habeat

14 · CL · solidos · et dimito filie mee fresche · IIII · Migerias · bladi · midium ordei et midium tritici ·

15 et berengeroni ·f <·> II · Migerias · tritici · et · una · ordei de lexa · super expletum campi

16 dez fontanals · et persoluatur eidem · V · Migerias · ordei pro mercede sua ·

17 |53| · Nono · kalendas · madii ·2

18 et · L · solidos quos debent mihi conese · assigno in illisg · LX · solidos de mea anima · et · X · solidos de bonis domus ·h

1. nòtula barrada amb tres barres verticals 2. · Nono · kalendas · madii · , afegit

a. et · b · montaiola, interlineat b. de rocamora, interlineat c. amore dei, interlineat d. de omnibus] fins a [inmo[bilibus], interlineat e. bonis] habeat, ratllat f. · II · Migerias · tritici · et · una · ordei de lexa · , corregeix, seguit, VIII · Migerias ordei · II · tritici, ratllat g. interlineat h. et · L] fins a [domus · , afegit

[331]1

1 Gueraldus2 de Valclara et Sibilia uxor · stabilimus tibi augusto et uxori tue · Guilelme ·

2 manssum de bordel qui dicitur · Manssus de na monleona ·a cum scensu quem faciamus et super hocb · et

3 uineac · que est prope · b · tort ·d et · I · troz de terrae qui diciturf de na alegreta qui affrontat · cum · b · ponz

4 a secunda parte in honore qui fuit de na monleona · tercia parte in termino de aquilone sicut aqua uersat · / uersus coma de · f ·

5 · Quarta · parte in honore de na alegreta · affrontat uinea cum termino de munterguil et · Secunda · parte

6 cum uinea · b · tort · Tercia · cum balagario de muntfret · Quarta · cum uinea que tenet · b · poncet ·

7 et si forte oportuerit te dimitem illum manssum pro iustis petitoribus · des mihi · una · Migeria ·g

8 ordei ad mensuram uetulam pro uinea et troz de terrah · et dum tenueris totum mansum non teneatis mihi mihique meis dare

9 illum ordeum nisi illum scensum mansi · et si uolueris segregare te a mea dominacione


10 totai donatio fuisset absoluta uel uendidisses ad tuum consimilem antequam recedisses

11 et excambio tibi illum feregenal iuxta · b · poncet quem habeas pro illa aparada que est prope maiol

12 meu et pro illo feregenallo que est in ortos et fontem · et si petitor illius mansi · fecisses

13 mihi et meis · una · perdiu a nadal · |10| Duodecimo · kalendas · Madii · testes · bernardus · uiues · et Ciyat3

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. Duodecimo] fins a [Ciyat, afegit

a. monleona] et etiam, ratllat b. et super hoc, interlineat c. et mea [ui-nea, ratllat d. que est] fins a [tort · , corregeix, interlineat, Media quarterata, ratllat e. · I · troz de terra, corregeix, interlineat, camp, ratllat f. dicitur] troz, ratllat g. corregeix, interlineat, quartera, ratllat h. pro uinea] fins a [terra, interlineat i. tota] mea, ratllat

[full 31r] <70>

[332]1

1 Guilelmus stephani facit suum testamentum · Manumissores M[± 27]

2 accepit pro anima sua · L · solidos · quorum · V · solidos · capelano et presbitero · [± 20]

3 cereo · XII · denarios · et pro <sa> salmis legendis · II · solidos · et beate · Marie · de pulcroloco [... denarios · Sancte Marie]

4 de muntserat · et sedi vicensis · XII · denarios · Sancte · Marie · de roqueta · XII · denarios · et [± 12]

5 et · quod residuum est · faciant conuiuium de · X · presbiterorum · et restituatur hominibus de pont[ils] [± 4]

6 · II · Migerias · de forment · et · III · Migerias · auene et libentura · II · Migerias · tritici · capellano sancte columbe et [± 4]

7 reddat illis quibus sunt · et dimitob anglesie filie mee pro parte sua · una · quarterada

8 uinee plantada in medol · et terra que est linnada prope illam uineam ad aliam quarteradam · et · I · fe[-]

9 rregenal in riparia prope Eliam de Canela · et alium ferregenal prope · bernardum · espelta et beneit


10 et illum costa prope Seluanam · et illum campum que est iuxta uineam perete d.en paschal ·

11 de subtus margine inferius · et de alia parte in honore d.en soler · et · I · camp in el domaio (sic) qui

12 affrontat cum morello de · III · partesc · et d.en soler et in uia que ascendit apud guardiam · et · I · camp apud uolperes · prope sal[ner]

13 et in uia que ascendit ad collum dez guadrels et cum boracio · et domos que tenemus per sancte

14 · Marie · de Roqueta prope · P · de uilagrassa · Sextod ydus madii · |19|

15 |36| testes · P · esteue · bernardus · de sorerols·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. testes] fins a [sorerols · , afegit

a. corregeix lebentur b. corregeix, seguit, reddo, ratllat c. cum] fins a [partes, interlineat d. corregeix, seguit, an[te], ratllat

[333]

1 Guilelma uxor · P · F · de ceruera · Vendo uobis · Guilelmo Romeu de za conieraa · I · meum saracenum pro precio

2 · C · II · solidos · de quibusb recipio a te modo in presenti · LII · solidos · et sum bene paccata

3 et sic predictus sarracenus potero tibi facere bonum predictum saracenum in festo · Marie · augustid tu teneatis mihi persol[-]

4 uere illos · L · solidos qui remanent in festo · et si facere non potero ego reddam uobis · LII · solidos · predictos ·e et si ego uel meus maritus predictus depredauerit uel dena[-]

5 uerit dictum saracenum uel aliquis pro nobisf teneat uobis reddereg predictum sarracenum

6 dono uobis fideiussorem · G · de muntleo qui teneatur uobis · usque ad festum · |11|

7 testes · Guerau de rocamora · pelegri · nonash iunii ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades que es tallen en aspa: ×, que abasten la nòtula 334

a. de za coniera, interlineat b. recipio] fins a [in presenti, corregeix, seguit, persoluo modo in, ratllat c. si] fac[er]e, ratllat d. in festo · Marie · augusti, interlineat e. et si facere] fins a [predictos · , interlineat f. uel] fins a [nobis, interlineat g. reddere] · et mee dare · LX · solidos, ratllat h. corregeix, seguit, idus, ratllat


[334]1

1 G · Romeu2 de za coniera termino de querol debeo uobis · Guilelme · L · solidos · bar[chinone] · G · zabater3

2 et · A · ermengou de mirailes · testes predicti · et dies ·4

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades que es tallen en aspa: ×, que abas-ten la nòtula 333 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 4 et dies · , afegit

[335]1

1 Quod nos · G · dez espelunca2 de montblanc et · en · bernardus · Vives3 conuenimus uobis · Guilelmo · de uetu[-]

2 la et statuimus nos uobis pro fideiussoribus et debitoribus unusquisque pro totoa racione · domingo · escola de terers · promitendo uobis ad hac dominica

3 prima ueniente ad · VIII · diesb habere apud rupem fortem · DC · solidos · uel pignora mobilia uel ducibilia

4 uel reiterare illum · domingo · escola in uestro posse et si mortuus fuerit uel infirmis · promitimus tibi uestro

5 posse mitere illos · DC · solidos uel dicta pignora · cum liberauerimus uobis illum · domingo · escola protinus ab[-]

6 soluerimus ab illa fid[ancia] et sacramentac · et si ad illum diem non soluerimus uobis debitum · promitimus reiterare illum apud sanctam columbam

7 primer digous de iun ·4 8 testes deodato et benegint5

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iura 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iura 4. primer] fins a [iun · , afegit, centrat al peu de la nòtula 5. testes] fins a [benegint, afegit a la banda superior dreta de la nòtula

a. et debitoribus] fins a [toto, interlineat b. ad · VIII · dies, interlineat c. et sacramenta, interlineat

[full 31v]

[336]1

1 [± 25] testamentum · Manumissores · b · dez forcadel et · G · belul


2 [± 16] [petr]us de Canela ·a [a]ccipio pro anima mea · XXX · solidos · quorum promissisb pelegrino

3 [capellano] [± 5] presbitero · II · solidos · et operi · V · solidos · et cereo · XII · denarios · et captiuis · XII · denarios

4 [± 8]cie sancti spiritusc · XII · denarios · et beate · Marie · de belloc · XII · denarios · et Sancto · petro de Vic · XII · denarios · et beate

5 · Marie · de roqueta · XII · denarios · et sancte · Marie · de monsserat · XII · et pro salterio legendi · XII · denarios ·

6 et bonouiuere · IIII · punieros · et mig de forment · et · III · somades de uenema · et de anchoses

7 · VI · galines · et de termino de subirats · VI · galines · et mandod dari pro

8 amore dei · I ·e Agnum · quem habenti in penedes · et facio de melioramento uxori

9 mee · C · solidos · pro melioratione · et post obitum sui · omnia aliaf bona mea sint filii mei

10 et dimito pro iniuriis meis aliis · VII · solidos que dentur amore dei ·g |15|

11 testes · Elies · et · A · martel · Tercio · kalendas · Iunii ·2 montaiola ·3

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. testes] fins a [Iunii · , afegit 3. montaiola · , afegit

a. [petr]us de Canela · , interlineat b. promissis] cap[e]l[lano], ratllat c. sancti spiritus, interlineat d. mando] dari, ratllat e. · I ·] ga[linam], ratllat f. corregeix, sobreescrit, 4 inintel·ligibles g. que] fins a [dei · , afegit

incipit liber ·1

1. escrit entre el primer i segon traç dels quatre que separen les nòtules 336 i 337

[337]1

1 · A ·a dez bosc et filius meus poncius damus et stabilimus · b · cugul d.agazo et

2 uxori tue astrugue · I · troz de terra in termino aquilonis et in quadra de almosela

3 panib et uinoc et des nobis · sextam · partem · affrontat · oriente · cum honore d.en mulet et


4 Gizbert · a meridie in uia que tendit de sancta columba apud sanctum · p · de aquilo · occidente cum

5 honore d.en montaiola · cercii cum honore barberani de Canela · et accipio pro

6 intranda · V · solidos · Quinto kalendas Iulii · testes barberanus Canela et · G · belul ·


a. corregeix, interlineat, · b · , ratllat b. corregeix, sobreescrit, et c. corregeix, sobreescrit, uini

[338]

1 b1 · de beuiure uendo uobis · G · escuder ad · III · espletsa omnes exitus meos et iurab de almosela quosc ego

2 et pater meus recipiebamus et recipere debemus · et etiam exitus illius campi de aquilone quem

3 tenet · b · ermengou · pro precio · XXX ·d solidos dee quos ego concedo me esse paccatum · Actum est · Septimo · kalendas

4 iunii · dono tibi fideiussorem · p2 · de queralt qui tibi faciat in pace tenere ·f testes · G · de zauela · et en baninols ·

1. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 2. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +

a. ad · III · esplets, interlineat b. et iura, interlineat c. corregeix, sobreescrit, et d. · XXX · corregeix, interlineat · L · , ratllat e. interlineat f. dono tibi] fins a [tenere · , interlineat

[339]

1 R · tort dono et diffinio tibi Elicssen sorori mee omnia bona que fuerint patris

2 et matris nostre seculi domos et uascula maiora et minora et omnia ad domum spec[-]

3 tancia que pertinent ad mansuma · licet tamen retineo illos · II · troz terre quos ego emeram de meo proprio unus quorum

4 d.en cornela et alter · petri de aqualada · et · I · par bouum et foueam unam que est in domo


5 prima cum annona que Intus est et laboracionem quem est extra mansum · hoc recipio pro mea

6 frerisca et legitima ad meam uoluntatem · et si tu haberes filios de legali habeant illi bona dicta et si / defuerint · mihi uel meis reuertantur ·b

a. que] fins a [mansum, interlineat b. et si tu] fins a [reuertantur, afegit

[340]

1 Elicssen concedit fratri suo · Raimundo · retencionem quam facit · kalendas setembris

2 |19| testes · f · de frexenet · Matheu · bort dez mangons

[full 32r] <71>

[341]1

1 [± 6]ut debeo uobis · D · [...]a [± 50]2 ab omnes exitus de rocafort usque [ad fe]stum sancti

M[ichaelis] [fideiussores] [± 17] [et] 3 pelegrinusb de Rocamora unusquisque pro toto · et si tunc

no[n] sus[tines] [± 11]4 nostro emendare et complere · Secundo · idus octubris ·

testes · R · de montpao · et · G · de [± 6] / benegint et · b · de beuiure ·2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. · secundo] fins a [beuiure · , afegit

a. [...] et si in illis exitibus aliquod [...], interlineat sense connexió amb el text immediat b. pelegrinus] et si in illis ex[itibus], interlineat, ratllat

[342]

1 Gueraldus de Valclara debeo uobis · A · dez bosc · CLX · solidos · pro quibus obligo uobis omne meum

2 de cummi de bordel quod ego ibi recipio tantum modo de blado et non tangam nec tangere f[aciam]

3 quos promito uobis persoluere in festo · sancti Michaelis · et si non persoluero tunca uos habeatis


4 licenciam uendendi illum meum bladum de illo festo in antea · et satisfaciendi uobis · et si non

5 sufficierit uobis illum de oimum (sic) teneatis usquequo plene persoluamini <·>· II · idus octobris ·

6 testes · G · de uetula et · bernardus · uiues · et ciiar ·

a. tunc] tu, ratllat

[343]1

1 b2 · de sent oliua Vendo uobis pelegrino de Rocamora omne quod egoa

2 habeo [uel] habere debeob in castro et in uilla sancte columbe quocumque modoc et in dominicaturis meis pre[cio] · CX · solidos

3 usque ad unum annum · dono tibi fideiussorem bertran de pontils sic quod si aliquis in dominica[-]

4 turis meis uel in castro sancte columbe et in terminod talauerit teneatur tibi uel tuis ad emendam · et

5 etiam Gueraldus3 de Valclara teneatur tibi de guarentia quod sie aliquis tangerit in

6 predictis exitibus sine tua uoluntate · ipse teneatur tibi ad restitutionem · et promito tibi persoluere / XII · solidos · in festo natale · fide[iussor] · bertran de / puntils · et ego · bertran obligo de meis / exitibus ·f

7 testes · P · de queralt · G · de Valuert · R · de timor ·8 |7| actum · IIII · kalendas · nouembris4

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 4. actum] fins a [nouembris, afegit

a. omne quod ego, corregeix, interlineat, omnes meos exitus, ratllat b. habeo [uel] habere debeo, corregeix, interlineat, recipio uel recipere, ratllat c. quocumque modo, interlineat d. et in termino, interlineat e. interlineat f. et promito] fins a [exitibus · , afegit

[344]

1 R · de timor debeo tibi pelegrino · CC · solidos pro quibus inpignoro tibi unum

2 meum equum quem teneas usquequo tibi persoluam · CC · solidos · et si ego uoluero redimere


3 equum faciam tibi scire de · VIII · diebus in antea · et si tu uolueris expellere de tuo

4 posse equum facias mihi scire in spacio · quindecim · dierum · et si tunc ego noluero redimere

5 habeas posse et licitum inpignorare dictum equum pro tuo debito a pura uel aliqua racionea · R · albert et · / bertran de pontils teneatur pro morte et minus / falimento · et si perdideres equum etiam armis ego / amisissem equum et tu denarios ·b

6 testes · Guilelmus · de ualclara · et · G · de ualuert ·

a. a pura uel aliqua racione, interlineat b. R · albert] fins a [denarios · , afegit

[345]

1 P · de queralt mito uobis Pelegrino de Rocamora questiam denariorum et bladi sancte columbe ·

2 istius futuri anni pro · CCCLa · solidos quos debeo · bernardo · uiues · |24|

3 testes · G · de ualuert et · Guilelmus · de ualclara ·

a. corregeix · CCC ·

[346]1

1 bernardus2 sartre et uxor mea · Er[mesen] · Vendimusa uobis · b · de forcadello et uxori

2 uestre berengarie unam gallinam censualem et terciam partem alterius galline <et fogacie ·>b et unam fogaze per · V · solidos · que nobis faciebatis pro honore que

3 in uilla guardiolis termino de pontils · affrontat · oriente · in uineis tui emptoris · meri[die] · in comac preconad · occi[dente] · in rouira

4 d.en ferre · circii · in uia que uadit apud pontils · <·> Decimo · kalendas · Marcii · testes · P · ferre et Pelegri badle ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: \\\\ 2. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu ·

a. bernardus] fins a [Vendimus, corregeix, sobreescrit, inici anterior inintel·ligible, esborrat amb la tinta humida b. et terciam] fins a [<et fogacie ·>, interlineat c. corregeix, seguit, uia que, ratllat d. corregeix, interlineat, del alger, ratllat


[full 32v]

[347]1

1 [± 34 ·] C · solidos quos a[± 10]2 [± 21]competerem[us ter]minus persoluendi in primo

[festo]3 [sancti M]ich[alis] · L · solidos · et in sequenti alio festo

alios · L · solidos ·4 [± 6] · nouembris · testes · domingo · de plegamans · et

obligat ·a tomas · et pelegrinus baiulus2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades // 2. [ 6]] fins a [baiulus, afegit

a. corregeix, interlineat, oblagat

[348]

1 G1 de za cirera · b · de beuiure2 et Gauzera ·3,a vendo uobis · A · mercer · de ceruerab et uestris castrum

2 de za cirera cum omnibus exitibus et laboracionibus et scencibus et usaticisc et

3 omnibus eidem castro pertinentibusd et questis et forciis et toltise in ipso castro usque ad

4 · septem · annos completos · per · D · solidos barchinone recti dupli ·

5 |43| fideiussor · Guilelmo · de za cirera4 · filius · Guilelmi ·f

1. senyal de jurament al damunt, en la forma iuratus 2. senyal de jurament al damunt, en la forma, iuratus 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iura-tus 4. senyal de jurament al damunt, en la forma iuratus

a. · b · ] fins a [Gauzera · , interlineat b. corregeix, seguit, za cirera, ratllat c. corregeix usatibus d. pertinentibus] ominibus et femineis, ratllat e. et forciis et toltis, interlineat f. fideiussor] fins a [Guilelmi · , afegit

[349]

1 Ego · A · mercer de ceruera recognosco uobis · G · de zaa Cirera et · b · de beui[-]

2 ure et Gauzerando quod quauis uos uenderatis mihi castrum de za cirera cum


3 omnibus exitibus eiusdem sicut in carta mea sonat · recognosco uobis quod ego non emi[-]

4 nisi medietatem nec uos mihi magnum uendidistisb set propter hoc dixit totum castrum in carta mihi a uobis facta · ut

5 ego melius potuissem tenere castrum de za cirera in pace ·

a. corregeix, sobreescrit, ceruera b. nec uos] fins a [uendidistis, interlineat

[350]1

1 Ego · G ·2 de za cirera et · b · de3 beuiure et Gaucerandus4 eta ego · A · mercer et uxor mea · Ermessen ·b debemus uobis · Guilelmo · de za

2 grassa de ceruera filio pelegrini qui fuit · et uestris et cuicumque pro uestro bono requirentibus · XXXVII · Morabatinos · alfonsinos nouos boni auric

3 rectique pensi · terminus sancti Michaelis · pro quibus obligamus uobis omnie Castrum de za cirera

4 cum omnibus exitibus usaticis et scencibusd et questis et toltis eiusdem castri · et etiam

5 ut melius intelligatur ego · A · mercer et uxor mea · Er[messen] · obligamus uobis · G · de za grassa

6 et uestris domose nostras de ceruaria et omnia alia nostra bona mobilia et inmobilia presencia

7 et futura · et etiam illud nostrum ius quodf habemus et emimus in castro de za cirera · promitemus

8 nos omnes uobis insimul quod in predictis exitibus non tangamus nec tangere faciamus sine uestra uoluntate ·

9 retineo de omni debito missione et dampno si inde sustinueritis sitis bene pacatus · et de

10 hoc debito teneremur uobis cum uinculo et sine uinculo / cum pignore et sine pignoreg unusquisque pro toto · fideiussor · G ·5 de za cirerah

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal de jurament al da-munt, en la forma iuratus 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iuratus 4. senyal de jurament al damunt, en la forma iuratus 5. senyal de jurament al da-munt, en la forma iuratus

a. corregeix, sobreescrit, X b. et ego] fins a [Ermessen · , transposat des de qui fuit ·] de la ratlla 2, amb crida c. boni auri, corregeix, interlineat, de cruce, ratllat d. corregeix scensis e. corregeix, sobreescrit, et f. corregeix, sobreescrit, quem g. cum] fins a [pignore, interlineat inferior h. fideiussor] fins a [cirera, afegit


[351]

1 Ego · G · de za cirera · et ego · A · mercer · recognoscimus nos ad inuicem quod in illo de[-]

2 bito · XXXVIIa · Morabatinos · quos · G · de za grassa debemus · quod ego debeo illi · XIX · Morabatinos · et

3 ego · A · mercer · IIII · Morabatinos · et residuum illorum · medium per medium ·

4 testes · Iohannes · de caors · et G · canet · Iohannes · de za riera ·1

5 |54| Tercio decimo · kalendas · decembris2

1. testes] fins a [riera · , afegit 2. Tercio decimo · kalendas decembris, afegit

a. corregeix · XXX ·

[full 33r] <72>

[352]1

[...]1 n[± 3] pro [± 3] quem g[± 55] [reuer-]2 terentur · uestro posse et [± 39]3 dum hec guera sit · testes · R [...]

1. nòtula barrada amb, almenys, una barra inclinada: /

[353]1

1 berengona filia · Raimundi · de Vergos ordi[nat] [ 7]ia · [manumisores] [ 7] capellani et Guilelmum [...]a · accepit pro anima sua · X[VIII]

2 solidos · quos · b · de copons de muntfret debebat sibib · dimisit capellano · V · solidos · pro missis · et operi s[ancte]

3 columbe · V · solidos · et presbitero · XII · denarios · et cereo · XII · denarios · et sancte · Marie · de pulc[ro]

4 loco · II · solidosc · et sancto petro de uic · XII · denarios · et Montiserato · XII · denarios · et de

5 roqueta · XII · denarios · et captiuis · XII · denarios · \ et dimito sororii Geralde · C · solidos ad u[oluntatem] / quos


pater meus [dat] / mihi in suo testamentod · X · kalendas · ianuarii ·


a. [manumisores]] fins a [Guilelmum [...], interlineat b. debebat sibi, interli-neat c. corregeix, interlineat · XII · denarios, ratllat d. et dimito] fins a [testamento, interlineat

[354]1

1 · bondia salnera facio testa[mentum] · manumiso[res] · pelegri baiulus · et · G · belul · accipio pro [anima]

2 · XVI · solidos · quorum promisis pelegrinoa · V · solidos · et operi sancte columbe · V · solidos · cereo · XII · denarios · presbitero

3 sancte columbe · XII · denarios · beate · Marie · de pulcroloco · XII · denarios · sancto petro Vicensis · XII · denarios · captiuis

4 · XII · denarios · beate · Marie · de monteserato · XII · denarios · dimito uirum meum · F · dominum et potens

5 in omni uita sua de omnibus meis bonis · bono intellectum · et nutriat filios meos et suos ·

6 et quando filius meus · Monserat · erit in etate det ei · L · solidos de meis bonis pro parte <parte>

7 · et le[gitima] ·b et post obitum sui · I · uiric omnia alia mea bona sint mee

8 filie bondie · et dimito · meod filio · b · salner terciam partem de honore quem

9 pater meus et mater mea dederunt mihi tempore nupciarum mearum et montisacuti uiri mei ·

10 et duas partes sint de filiis meis quos habeoe def ferario blada · et omnia uascula domus

11 dimito ferario et filiis quos ab ipso habeo · et dimito · CC · solidos filie mee / quos habeo ad uoluntates et si de ipsa defuerit habeat illos filium meumg

12 actum est · Duodecimo · kalendas februariih · testes · G · capellanus · aquilonis <et>i


a. interlineat b. le[gitima] ·] omnia alia mea bona, ratllat c. · I · uiri, interlineat d. corregeix, sobreescrit, inintel·ligible e. quos habeo, interlineat amb crida f. corregeix, sobreescrit, et g. et dimito] fins a [meum, afegit h. corregeix, seguit, ianuarii, ratllat i. <et>] / R · esteue · , ratllat


[355]1,2

1 bernardum · sartre3 et uxor sua · Er[mesen] · vendimus uobis · p · ferre et uxori · berengarie

2 duas partes unius galline et fogacie que nobis faciatis pro honore de guardiolis termino de pontils · affron[tat]

3 oriente · in alodio d.en cugul · ad collum de labena · meridie · in uia que uadit apud pontils · occi[dente] · in alodio · G · Iohannis de sent gaiart

4 circii in alodio d.en forcadel · per · V · solidos · Decimo kalendas · marcii · testes forcadel et pelegri badle ·

1. nòtula afegida al peu del full; la primera línia, enquadrada, envaeix l’espai de la nòtula 354 2. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit

[full 33v]

[356]1

[...]1 [± 56]am predictam ·2 [...]3 [± 12] a te · XX · solidos [± 16] nonas Marcii · testes

Gombat du-4 luya · G · de za cirera · G · scuder ·


[357]1

1 Ego · p · de queralt recipio a te · G · escuder · XII · Migerias · de forment · de quibus promito

2 tibi da[re] precium sicut ualebit in duobus primis foris sancte columbe mense madii ·

3 et obligo uobis questiam denariorum queralti · testes · pelegri baiulus · G · de uetula



[358]

1 Raimundus ·1 de timora uobis inpignoro · Guilelmo · escuder omnes exitus meos castri

2 de Rouric per · CCC · solidos · et teneastis dictum castrum tantum usque de predictis

3 donationis sitis paccatus · fide[iussores] · P · de queralt · et · P · de tous ·

4 |10| · Duodecimo · kalendas decembris ·2 |16| testes · G · de lorac · bertran de pontils3

1. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu · 2. · Duodecimo] fins a [decembris, afegit 3. testes] fins a [pontils, afegit

a. timor] obligo, ratllat b. testes] fins a [pontils, afegit

[359]

1 Ego · A · zabater et uxor mea · Er[mesen] · et socraa mea · bernarda · et filius meus · p · debemus

2 uobis · bernardo · deuot et uxori uestre Castele · XLII · solidos · terminus persoluendi beate · Marie · augus[ti] ·

3 actum · XIIIIb · kalendas · aprilis · <·>

a. corregeix, sacra b. corregeix, XIII

Anno Incarnati[onis] · Millesimo · Ducentesimo · XL · Octauoa

a. corregeix Septimo

[360]1

1 · bernardus · zabater uxor mea Gueralda debemus uobis · b · trongic · XVIII · solidos ·

2 terminus · Marie · augus[ti] · testes · G · clerici · et pelegri baiulusa · et · p · espelte · Septimo · kalendas / aprilis ·


a. interlineat


[361]1

1 Gueraldus de Valclara et bertran de pontils damus ac stabilimus uobis · bernardo · bofil · et uestris

2 illas tabulas et botigias de illo uico de domo · A · d.angleola usque ada

3 deb na · Maria · de soler · affrontat · in domibus saure · et · A · d.angleola · et in uico · francas ·

4 |10| testes · p · espelte · b · auela · A · zavit ·2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ 2. testes] fins a [zavit · , afegit

a. ad] illum cantonem domi[bus] / Sau[re], ratllat

[full 34r] <73>

[...]

[362]1

1 Ego [± 52] [Mon] 2 tesserato amexer et [uxor mea] [± 34]3 [R]ocamora de · LX · solidos · de quaa fide[iussione] pro[±

26]4 et grauamine sub obligatione omnium [bonorum meorum]

[...]


a. · LX · solidos · corregeix, interlineat, [ 3 inintel·ligibles] solidos · , ratllat

[363]

1 · berengaria · filia · p · benegint · teneor me pro bene paccata de [± 11]

2 de illis · D · solidos quos promisistis atulere posse meo · qua de causa [± 9]

3 fideiussores quos mihi dedistis per complimentum dictorum · D · solidos · scilicet · [± 9]

4 et · G · de sent genis · quod de cetero mihi neque meis non teneamini racione [± 5]


5 nec debiti predicti · ymo concedo me pro bene paccata omni tempore ab omni predicto

6 teste[s] · b · de forcadello · et · G · presbiter sancte fidei · ydus aprilis ·

[364]

1 Monsserat amexer et uxor mea · debemus uobis Montagut orsset de · una · egua

2 quam a uobis emimus · C · solidos · terminus persoluendi sancti Michaelis · fide[iussores] · A · gazuil |3|

3 de belprat et bertran uiues · |38|4 nonas madii · testes · Iohannes · F · et · P · maestre et ·

G · pinos ·

[365]1

1 · Guilelmo · de timor2 promito uobis · Dalmacio de timor · quod persoluam illos · CXL · solidos rocini quem ego emia ab · A ·

2 de meians in festo beate · Marie · augus[ti] · et promito custodire uos ab omni dampno omnes fideiussores quas uosb eidem

3 · A · de meians dederitis et etiamc de illis exitibus de munterguil quas uos eidem obligatis · testes · b · de cornela

4 et · R · guaites · Octauo · idus madii

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ , que abasten la nòtula 366 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iuro

a. interlineat b. corregeix, interlineat, ego, ratllat c. expuntua amb tres traços inclinats /// la lletra m

[366]1

1 Dalmacius de timor debeo · uobis · A · de meians · CXL · solidos pro uno rocino pro quibus obligo uobis omnes

2 exitibus bladi de munterguil mei inter istius futuri anni et quando erit collectum uendantur in foro · una · Migeria · tritici

3 et alia ordei et ad racionem istius tu recipias alium terminus · beate · augus[ti] · et pro minus falimento dono uobis fideiussores


4 | |a

5 testes · vertfuil et Montsonus · b · de cornela ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ , que abasten la nòtula 365

a. línia en blanc

[full 34v]

[...]

[367]

1 [± 45]persoluere omnem mercedem sicut promisum est tibia et ex

2 [± 36] [sancta] columba abstraere siueb

3 [± 24] [et ut fir]mior inde sitis hoc iuro ita atendere et complere

4 [sine omni fraude] [testes] pelegri clergue et · bernardus · de lobosa presbiter ·

5 |36| Venrellus promisit prouidere in omnibus set suum posse ·c

a. sicut promisit est tibi, interlineat b. abstraere siue, corregeix, seguit, Vel abstraero, ratllat c. Venrellus] fins a [posse · , afegit

[368]1

1 [± 21] et uxor mea Sibilia · stabilimus omni tempore uobis · B · Rossel et uxori uestre · Guilelme ·

2 [± 19] dominicature nostre in termino sancte columbea affrontat · ori[ente] · in uia publica que uadit de sancta columba aput

3 [± 15] [aqua] que discurit de fonteb figerole · occi[dente] · in aqua que discurit d.en fontanals in alodio d.en falco ·

4 [± 15]quantum defructibus · et accipio de intrada · XIII · solidos · testes Marti · F · et en ciyat ·

5 [± 3] pelegri clergue anno · Millesimo · Ducentesimo · Quadragesimo · Septimo (sic) · Decimo · kalendas madii


a. columbe] in p[rima], ratllat b. corregeix, seguit, podio, ratllat


[369]1

1 · Guilelma · Ienera et filius meus · A · Iener · diffinimus uobis · b · rossel et uestris totam illam obligacionem siue

2 pignus que tenebamus racione obligacionis · C · solidos · que · p · rossel auius tuus dederata · Raimunde · Ienere · scilicet

3 domos et ortum et terram et quicquid sit totum dimitimus tibi et tuis et de predictis · C · solidos sumus bene paccati · et si forte

4 habemus cartam uel cartas predicte obligacionis non possint de cetero nobis ualere aliquo modo · testes · b · zabater · et · A · dez prats / Decimo · kalendas · aprilis ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. testes] fins a [aprilis · , afegit

a. corregeix, seguit, ded

[370]

1 Gueraldus de Valclara1 debemus uobis · A · de uice · CCC · solidos · terminus · sancte · Marie · augus[ti] · fideiussores

2 · G · de vetula · et pelegrinum baiulum · testes · R · de monpao et · b · bofil ·

1. senyal de jurament al damunt, en la forma · Iu ·

[371]1

1 Quod ego Guilelma sorola dono tibi filie mee Gueralde tempore nupciarum duas partes omnium meorum ·a bonorum mobiliumb etc inmobilium

2 et uiro tuo · Guilelmo · stephani in exouario · et retineo mihi in omni uita mea terciam partem et post obitum mei

3 uobis reuertatur · retineo ad obitum · XX · solidos · C · solidos · ad uoluntatem ·d et tu Gueralde et uir tuus · G · persoluant filiabus meis · Marie · et · Elic[sendi] · C · solidos |e Ita quod per[-]


4 soluantur modo · XXX · solidos · et ab hoc festof natale domini usque ad alium festum natale · XXXV · solidos · et in sequenti

5 alio festo natale · alios · XXXV · solidos · fide[iussores] · Marti · F · et · R · stephani etg · unusquisque pro · XXXV · solidos ·


a. tempore] fins a [meorum · , corregeix, interlineat, omnia mea, ratllat b. bono-rum mobilium, corregeix bona mobilia c. afegit d. retineo] fins a [uoluntatem · , interlineat e. calderó f. festo] ad, ratllat g. interlineat

[372]1

1 · G · stephania facio · sponsalicium · Gueralde · de · CC · solidos · L · solidos · ad uoluntatem · saluo tibi supra omnia mea bona ·


a. corregeix stephano

[373]1

1 Gueralda facit · sponsalicium · uiro suo · Guilelmo · de · C · solidos · quosa · Cb · solidos · sponsalicii et · L · solidos quos mihi atulisti in exouario

2 saluo supra medietatem omnium meorum bonorum · |44|3 Testes · A · de medians · et · A · zabater et · bernardus ·

zabater · ydus Septembris ·2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: ///, que abasten les nòtules 371 i 372 2. Testes] fins a [Septembris · , afegit

a. corregeix, sobreescrit, et b. corregeix, sobreescrit, L

[full 35r] <74>

[...]

[374]

1 · Er[mesen] · facio · esponsalicium · [± 60]


2 testes · G · botet · R · berguedaa [...]1

1. testes] fins a [...], afegit

a. corregeix, sobreescrit, uergueda

[375]

1 · Iohannes · prunera debeo uobis · p · botet · CC · solidos de [± 42]

2 · de hoc festo natale ad alium festum · LX · solidos et in sequ[enti alio festo natale] [± 22]

3 solidos · fide[iussores] · b · palares et Iohannes · <·> prunera · |4| testes · predicti · et G · [...]1

4 et si moneta ista alternauerit · respondeant egitur ad conualentum Morabatinosb

1. testes] fins a [...], afegit

a. et si] fins a [Morabatinos, afegit

[376]1

1 · P2 · de queralto · debeo uobis · A · de medians et uestris · XC · solidos [± 22]

2 a uobis emi et habui · proa quibus obligo uobis omnes meos exitus de mun[terguil] [± 13]

3 recipiatis tamdiu usquequo sitis persoluatus · actum est nonas octubris · [testes] [± 5]

4 clergue · et · G · presbiter sancte fidei · et · G · escuder ·3

1. nòtula barrada amb una barra inclinada: / 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. et · G · escuder · , afegit

a. corregeix, seguit, quos, esborrat amb la tinta humida

[377]

1 · A · coener de apiaria facit unam libram piperisa · petro · de queralto in festo natale · et Iohannes mercer

2 de ceruaria unam libram cere · et · G · coreger · unam libram piperis ·

a. corregeix piperes


[378]1

1 Michel d.en ponz maelera et Iacme fochau <· CIIII · solidosb> · etc · b · brunet et · R ·

2 d.apiera debent · L · solidos · Michel Maeler · fide[iussor] · terminus persoluendi · Marie · augus[ti] · sint persoluti in festo Michaelis ·

3 Testes · Pelegri clergue · et Guerau de foc ences · ydus decembris ·


a. Michel d.en ponz maeler, corregeix, seguit, · R · de apiaria, ratllat b. · CIIII · solidos, interlineat, corregeix, · C · solidos, interlineat i ratllat c. corregeix, sobreescrit, fide[iussores]

[379]1

1 · R2 · d.apiera · et Michel3 d.en ponz maeler · debemus uobis mulet d.aguilo · CXXIII · solidos et

2 · medium · terminus in festo carnipriuium Intus sancte columbe · fide[iussores] · b ·4 brunet et · R · de buadeles

3 actum · XVIII · kalendas · ianuarii · testes · b · bofil · pelegrinus de rocamora ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +

[380]1

1 · Ra · sola et · bernardus · d.agramont de ceruera desemus uobis · A · terrachona · CLIIII · solidos · terminus persoluendi

2 de sancta · Maria · Augus[ti] · usque ad sanctum · Michaelem · intus sancte columbe ·b fide[iussores] · p · escafi · et · p · Renau et · Iohannes · de fonoleres

3 testes · B · saura · et Comas <·> · XIIc · kalendas ianuarii ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: / \

a. corregeix, sobreescrit, p b. intus sancte columbe · , interlineat c. corregeix X


[full 35v]

[381]

[...]1 [± 45] de meo proprio noluerit f[± 3]

[382]1

1 [± 35] [tempore nupciarum nostr]arum facio tibi sponsalicium et dotem de

2 [± 43] saluo tibi supra medietatem omnium meorum3 [bonorum] [± 30] uiuende adquirere potuerimus <·> · L · ad

uoluntatema · Empciones et adquisiciones · per medium

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: //, que abasten les nòtules 383 i 384

a. · L · ad uoluntatem · , interlineat

[383]1

1 [ 27]ates · b · uiro suo · L · solidos de suo exouario ·


[384]1

1 [± 25] G · badle in uxorem · peretam sororem meam cum · CCCC · solidos · et

2 [± 18] filiis reuertantur illis quibus tu uolueris uerbo uel scripto ·


[385]1

1 [± 9] agulo · dono et stabilio · uobis · p · dez mor · Guilelma · I · troz de terra in termino aquilonis

2 a les guixenches · X · solidos de intrada · detis mihi · septimam · affrontat · oriente · in alodio d.en destaiut


3 · meridie · podio de briaua a munterguil · occ[idente] · et circiib in alodio d.en olofrec |10|

4 |29| · XIII · kalendas · aprilis ·2 |8| testes · pelegri clergue · et · bernardus · sartre ·3

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. · XIII · kalendas aprilis · , afegit 3. testes] fins a [sartre · , afegit

a. podio de briau, corregeix, interlineat, in uia que uadit de aquilone, ratllat b. et circii, interlineat c. d.en olofre, corregeix, seguit, d.en boraz, ratllat

[386]1

1 · b · de beuiure concedo me esse bene paccatus de omni debito quod uos · G · de

2 cirera debebatis mihi racione Sibilie matris mee scilicet fratische mee de castro

3 de za Cirera siue de omnibus aliis debitis feceris inter me et uos · exceptis · XXII

4 Morabatinos et mediuma quos inter me et uos computantur · uos debere mihi ·

5 Actum · Duodecimo · kalendas · Madii · testes pelegri clergue et · G · clergue ·2

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. Actum] fins a [clergue · , afegit

a. et medium, interlineat

[387]1

1 · b · de beuiure dono et stabilio uobis · B · bofil et uxori uestre · Marie · unum costanum terre in ter[-]

2 mino de almosela · affronta a prima parte in alodio d.en blano et d.en · A · za canelaa uersus Canelam · et in termino de

3 colomers · et in ture de almosela · et uadit usque in planiciem uersus orientis · pro intrada de · XVI · solidos ·

4 et pro scensu unius par galines · in festo Sancti andree · testes · R · d.ogazo · barbera de Canela et · Iohannes ·

5 Miro <·> · X · kalendasb · Marcii · firmauit Gaucerandus de za cirera ·


a. et d.en · A · za canela, interlineat b. corregeix, seguit, ydus, ratllat


[388]1

1 · b · de monterguila debeo uobis · Guilelme · de auellano et filio uestro

2 · F · et uestris · C · solidos · de illis · CC · solidos quos promisi uobis · tempore nupciarum tuarum · pro quibus obligo uobis · illum campum

3 terre in termino de figerola · affrontat cum · Guilelma · Ienera · et ab Maiassen · et cum nicholao in duas partes

4 et in uia que uadit cum ture uetere · testes · F · de figerola · et G · clergue · Decimo kalendas Marcii ·


a. · b · de monterguil, corregeix, seguit, Guilelma · de auelano de figerola, ratllat

[full 36r] <53>

[AN]NO [DOMINI ...]

[389]1

1 Ego · G · de vil[ 51] 2 [ 67] 3 in duplo · dono uobis [ 48] 4 ydus iulii · testes · bernardus · bofil · peregrinus de

rocamora [ 26]


[390]1

1 · A · Martel2 · absoluo te filiuma meum · A ·b de illa do[natione] s[ponsalicia] [ 11]

2 feceram tempore nupciarum tuarum · scilicet de medidetatec que retinui [ 9 inintel·ligibles] [ 8]

3 medietate mobilium quam potuissem facere meam uoluntatem · in die que uolui[ 16 inintel·ligibles] [ 8]

4 istamd retencionem tibi et tuis imperpetuis absoluo · nisi quod in domo de omnia [ 11 inintel·ligibles] ha[ 8]


5 et uestitum set posse domus · et transactis · tribus annis de hac [ 3 inintel·ligibles] in [ 7 inintel·ligibles] quam h[ 6 inintel·ligibles] [ 7]

6 quia tu uel tui teneamini mihi daree siue persoluere · C · solidos d[ 17 inintel·ligibles] [ad meam]

7 uoluntatem · tamen si in hoc interuallo trium annorumf discordia inter me et te euenerit [ 17]

8 et obseruemus proborum hominum · tamen tu non teneatis mihi persoluere illos · C · solidos dum permaneat [in]

9 domo · et probiero in hoc intermedium possim accipere illos · C · solidos pro anima mea et [ 12 inintel·ligibles]

10 et ego · Arnaldonus Martel3,g hoc promito ita atendere ut superius dicitur · fideiussor · Iohannes de Canela ·h

11 · nonas · augus[ti] · testes · G · bofil · Iohannes · de Canela · pelegri clergue ·

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: //// 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 3. senyal d’haver comparegut i consentit al damunt, en la forma +

a. filium] te filium, ratllat b. · A · , interlineat c. 18 inintel·ligibles, in-terlineat d. istam] do, ratllat e. corregeix, seguit, persoluere, ratllat f. trium annorum, interlineat g. corregeix Matel h. et ego] fins a [Canela, interlineat

[391]1

1 Ego Arnaldonus2 <et3 uxor mea Messegaria>a Martel et uxor mea Messegaria ·b debeo tibi sorori mee · Ermessen · CC · solidos de illis · CCC · solidis quos tibi

2 fuerit promissic et assignatid pro patre tempore nupciarum mearume · de quibus promito tibi uel

3 tuis · C · solidos persoluere in festo carnipriuium quadragesime · et alios · C · solidos in alio sequenti festo

4 carnipriuium · fideiussores · G ·4 bofil et · Cuntijoc5 de za goda · |32|

5 testes · Iohannes · de za canela · et pelegrinus clericus · nonas augusti ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al da-munt, en la forma + 4. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma + 5. senyal de ferma i consentiment al damunt, en la forma +

a. et uxor mea Messegaria, interlineat b. et uxor mea Messegaria · , inter-lineat c. promissi] tempore, ratllat d. corregeix assignate e. corregeix, seguit, tuarum, ratllat


[392]

1 Ermesen filia · A · Martel exuacuo et diffinio tibi fratri meo · omnia mihi pertinencia in mansso

2 dicitur Martels racione patris et matris et sum bene paccata et recipio · CCC · solidos · |19|

3 testes predicti et dies

[393]1

1 Ego · P · de queralto recognosco tibi pelegrino de Rocamora mihi reddidisse computum fidel[iter]

2 et est certum quod debeo uobis · CCCXLIIII · solidos et · VI · denarios · bar[chinone] · quos promito uobis persoluere in primo uentu[ro]

3 festo sancte · Marie · augus[ti] · Actum · est · ydus iulii · testes · A · de meians et · b · bouer ·


[full 36v]

[394]1

1 [ 71] 2 [ 61]endi mea neg[ 3] 3 [ 58]na · C · [ 6] 4 [ 51] pro quibus predictis omnibus do[ 3] 5 [ 26] petrum de timor et · p ·2 de Rochamora · unde nos

predictos 6 [ 29]tor promitimus ita facere obseruare et atendere ut

supra 7 sub obligatione omnium nostrorum bonorum et deprecor

quod · b · de garbam quod firmet istam cartam ideo quia teneoa

8 [ 3] non posset contradicere aliquid predictis · et ego Elicsen et nos fideiussores tenemur uobis · petro · de queralt

9 [ 16 inintel·ligibles] expeller[e] de castro queralti penitusb


10 · testes · bernardus · de puntils et · G · de terers ·3

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de ferma i consen-timent al damunt, en la forma + 3. testes ·] fins a [terers · , afegit, enquadrat al mig de la nòtula

a. et deprecor] fins a [teneo, interlineat b. 16 inintel·ligibles] fins a [penitus, interlineat inferior

[395]1

1 [E]go · bernardus · zabater et uxor mea Gueralda debemus tibi Iucef de bosoldo iudeu de muntblanc

2 [XV] solidos · terminus persoluendi · sancta · Maria · augus[ti] ·a uobis illum ferregenal que teneo prob sancta columba

3 [et] promito seminare et custodire cum meis expensis ·c et defructibus eiusdem ter[mini] per[soluendi]

4 [ 10]tum · et ad diem flagellandi messis in era promito tibi uel cui tu uolueris li[-]

5 berare expleti dicti feregenalis · et si deficerit quod non sufficiat messis · promito de meis aliis

6 bonis complere · IIII · idus augus[ti]2 |6| testes · pelegri clergued et · p ·e morel · et Iohannes falco ·3

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: // 2. IIII · idus augus[ti], afe-git 3. testes] fins a [falco · , afegit

a. augusti] obligo, ratllat b. corregeix per c. expensis ·] et ad diem co, rat-llat d. clergue] et · B · zabater, esborrat amb la tinta humida e. · p · , interlineat

[396]

1 Ego Iucef iudeu absoluo te · B · zabater et uxorem uestram Gueraldam de omni debito

2 facto inter me et uos · et Isac gracia exceptis · XV · solidos · Ita quod carta uel carte que

3 sinta uel unquam fuissent inter nos et uos · non possint nobis prodesse nec uobis nocere ·

4 · IIII · idus augus[ti]1

1. · IIII · idus augus[ti], afegit, centrat al peu de la nòtula

a. un[quam] [sint, ratllat


[397]1

1 Ego · p · morel2 et uxor mea · Maria ·3 debemus uobis Iucef de bosoldo iudeu de montblanc

2 · XL · solidos · terminus persoluendi de hoca primo uenturo festo sancte · Marie · augus[ti] ad unum annum persoluimus · XX · solidos et alios

3 · XX · solidos in alio sequenti festo · Marie · augus[ti] · ita quod sint persoluti in festo Sancti Michaelis · et non possint

4 puyare nec aliqui lucrare · tamen si de termino antea transierint · lucrenturb ad racionem quaterni ·

5 per libram · in mense · IIII · idus augus[ti] ·4 testes pelegri clergue · et Iohannes presbiter ·5

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 3. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit · 4. IIII · idus augus[ti] · , afegit 5. testes] fins a [presbiter · , afegit

a. interlineat b. corregeix lucrenter

[full 37r]

[398]1

[...] 1 terre inter uineam et [ 52]

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades que es tallen en aspa: ×, que abasten les nòtules 399 i 400

[399]1

1 Iohannes terrachona facio sponsalicium anglesie [ 36] 2 super omnia que habet et habere debet · empciones et

ad[quisiciones medium per medium]

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades que es tallen en aspa: ×, que abasten les nòtules 398 i 400


[400]1

1 Anglesia facio sponsalicium Iohanni terrachona de · C · solidos pro quibus [ 6]

2 · II · troz de terra de quibus unus est · ad ollomaram Inter · p · morel · de d[ 4]

3 et soleram · et alios ad uolperas · eta est inter honorem salnerii et uiam [quam uadit]

4 apud quadrels · et · un · ferregenal predicte masie que est inter [ 14]

5 et in torente aque · et · buadeles et in dominicatura · p · de queralto · [testes ·]

6 · Iohannes · f · et · G · escuder · et · A · de sent genis et pelegrinus clericus · |4|

7 · IIII · kalendas septembris ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades que es tallen en aspa: ×, que abasten les nòtules 398 i 399

a. corregeix, sobreescrit, I

[401]

1 · R · de timor1 debeo uobis · Guilelmo · scutifero · CCC · solidos · ter[minum] · sancte · Marie · augus[ti] · quod nisi

2 potuero persoluere · in terminoa dicto · obligo uobis omnesb meos exitus de Rouric quos teneas tamdiu

3 donec satisfiat tibic de omni dicto debito ·d et recipias 4 bladum predicti castri mihi pertinense sicut ualebit silem

(sic) illius in foro sancte columbe · et alios exitus 5 sicut ualebuntf · tamdiu teneas usquequo persoluatur tibi

bene · et plenarie · dono tibi fide[iussores] · p · de queralt 6 et · p · de tous · firmauit · p · de queralt quod faceret

tenere sine omni seruicio · et · p · de tous 7 pro complemento debiti · actum · in mense octobris · in

anno Millesimo · Ducentesimo · Quadragesimo · Septimo · 8 testes · G · de lorac et pelegri clergue

1. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit

a. corregeix termeno b. corregeix omni c. interlineat d. debito ·] tamen ad cognicionem proborum hominum omne, ratllat e. corregeix pertinent f. corregeix ualebit


[full 37v]

[402]1

[...] 1 [ 56]tis mihi illud [ 5] 2 [ 45] tritici dedistis mihi · I · Morabatino quo [ 3]3 [ 28] omni debito · Arnalli · de bonouiuere et Sibilie 4 [ 25] et sic absoluo uos omnes predictos quod non possim

uos 5 [ 17] [ 8 inintel·ligibles] inter me et uos unquam aliqua

racione ·


[403]1

1 [G · de] za Grassa condedo me paccatus de · XXVI · Morabatinos · et mediuma de · G · de zacirera et Gauceran

2 [quos G ·] de zacirera et Gauceran debebant mihi racione · Arnalli de beuiuere et Sibilie eius matris

3 de [ 4] ab [ 9 inintel·ligibles]b fidancia quam uos fecistis pro · A · mercer de · X · Morabatinos · et medium · quos · XXVI · Morabatinos et medium

4 et · X · [Morabatinos ·] et medium erant in una carta · quos omnesc · XXVI · Morabatinos · recognosco quos uos · G · de zacirera

5 persoluistis mihi · et promito uobis · cartam · XXXVII · Morabatinos reddere ·


a. medium] quos, ratllat b. ab [ 9 inintel·ligibles], interlineat c. quos omnes, corregeix, interlineat, de quibus, ratllat

[404]1

1 G · de za Grassa recognosco uobis · G · de zacirera me habuisse et re[cepisse] a uobisa · VI · Morabatinos · et · IX · Migeras ·

2 triticib que mihi debebat · A · de beuiure et Sibilia eius matris · et quos uos · G · de zacirera


3 persoluistis mihi totum illud debitum pro illisc · in quo dono uobis omne meum locum ita quod si aliquis uos petierint

4 pro hoc debito possitis habere meum locum · et est uerum quod illas · IX · Migeras · tritici fecit unaqueque

5 singulos morabatinos · que ualebat · nouen · solidos · et ita fuerunt · XV · Morabatinos · de quibus bene sum paccatus

6 et qua carte que unquam fuisset inter me et uos et · A · de beuiure et Sibilied non potuisset mihi iuuare nec nocere nec uobis silere ·e

7 testes · B · de pontils et pelegri clergue et · P · de burialarz · Tercio decimo · kalendas octubris


a. a uobis, interlineat b. tritici] ab, ratllat c. pro illo, interlineat d. et · A · de beuiure et Sibilie, interlineat e. et qua carte] fins a [silere · , interlineat

[405]1

1 F · dez blada duco te · Elicsen d.en Garsio in uxorem et recipio tecum

2 · C · <·> L ·a solidos · in honorem et rebus conualentibus quos saluo tibi et assigno super omnibus que modo

3 habeo uel antea adquirere potuero · emptiones et adquisitiones per medium ad uoluntatem · post obitum

4 nostri sint infantibus ·b testes · Marti · f · et dalmau Garsio et pelegri badle · Duodecimo · kalendas · decembris ·


a. <·> I · , interlineat b. nostri sint infantibus · , interlineat

[406]1

1 Gueraldus de valclara et bertran de pontils · damus tibi · Guilelmo · belul · et uxori uestre · Guilelme · totam illam mediam

2 masiam quea dicitur d.en · b · viues in termino sancte columbe et dez codoin et de colomersb et d.en · G · de meians · cum omnibus domibus et bonis eidem masie


3 pertinentibus longe uel prope in termino uilla sancte columbe · pro intrada · V · solidos <·> · P · de q[ue]ralt firmauit2

4 testes · A · zabater ·c et · R · esteue · boraz · Quinto decimod · kalendas · ianuarii ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ 2. · P ·] fins a [firmauit, afegit

a. corregeix, seguit, quam, ratllat b. in termino] fins a [colomers, interlineat c. zabater ·] A · de zavir, ratllat d. corregeix Duodecimo

[full 38r]

[407]1

[...]1 et in torente aquarum [± 66]

1. nòtula barrada amb una barra perpendicular

[408]1

1 Ego · P · Artaldi et uxor mea2 [Berengera] [± 55] 2 illum honorem que habemus de illo noger<r> d.en [prads]

[± 48] 3 feriols et diuidit cum aqua illaa de colle de morellb · et

damus tibi · I · Ionec · et · XV · solidos quos debeo uobis [± 40]

4 istius anni quos seminauimus aliquo modo · et damus tibi · una [± 40]

5 · una · fogazac que facit nobis domusd d.en Vergantiz de il[lo] [± 36]

6 facit nobis · Brunae de illo campo del noger<r> d.en prads · et · IIII · punyero[s] ordei que facit mihi · B · garsio pro domibusf et · IIII · [± 33]

7 de les queroses · et illum ferregenal · prope illa aqua que uenit de [± 30] [uia]

8 que uadit de sancta columba apud aquilonem · et in me donatoreg cum [± 23]

9 neres · et · XXX · solidos · de illis denariis quos debentur nobis apud Ripam · in hunc mo[dum] [± 8]

10 quod pro aliquo debito christianorum nec iudeorum non possit tibi nec tuis impediri aliquoh tempore [± 13]


11 fideiussores · boraz pascal · et Marti · F · et · B · artau pro toto · et tu filius meus facias mihi

12 pro scensu illius honoris · XII · punyero[s] · de blado tercene · |6| actum · XIII · kalendas · februarii ·3

13 |46| testes · petro d.en Marti · F · et · p · clerezo et · B · zabater ·4

1. nòtula barrada amb quatre barres inclinades: \ ///; i un cinquè traç curvilini: ( . La primera, la quarta i el darrer traç abasten les nòtules 409, 410, 411 i 412 2. senyal de jurament al damunt, en la forma · iu · 3. actum] fins a [februarii, afegit 4. testes] fins a [zabater · , afegit

a. illa] que ua[dit], ratllat b. et diuidit] fins a [morell, interlineat c. corregeix, seguit, gallina, ratllat d. interlineat e. Bruna] + , senyal de crida ratllada f. et · IIII] fins a [domibus, afegit al marge esquerre, indicat amb crida g. et in me donatore corregeix, seguit, et in uia, ratllat h. corregeix alic

[409]1

1 Petro · Artaldi duco te · berengera filiam · berengeronam ·a belul in uxorem · et modo tempore nupciarum facio tibi dotem

2 · et sponsalicium · de · CC · X ·b solidos · quos · CC · Xc · solidos · sponsalicium · et · CCCC · XXd · quos tecum accepi in exouario saluo et

3 assigno tibi super duabus partibus omnium meorum bonorum · mobilium et inmobilium presencium et fu[turorum] · dono tibi ad uoluntatem

4 · L · solidos · dicti sponsa[licii] ·

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \ /, i un traç curvilini, que abasten les nòtules 408, 410, 411 i 412

a. berengeronam · , corregeix, interlineat, G · , ratllat b. · X · , corregeix, in-terlineat, · VI · , ratllat c. X, corregeix, interlineat, VI, ratllat d. interlineat

[410]1

1 berengera · facit sponsalicium · Petro · uiro suo · de · C · solidos · L · solidos ad uoluntatem ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \ / \ , la tercera de les quals corres-pon a la meitat inferior del traç curvilini esmentat anteriorment, que abasten les nòtules 408, 409, 411 i 412


[411]1

1 berengera2 facit diffinit et exuacuat patri suo · G · belul · et matri sue · Guilelme · omnia earum bona

2 per · CCCCXX · solidos · |24| testes predicti3

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \ / \ , que abasten les nòtules 408, 409, 410 i 412. La primera i segona es tallen en forma d’aspa, i la tercera correspon a la meitat inferior del traç curvilini esmentat anteriorment 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 3. testes predicti, afegit

[412]1

1 Ego · G · belul et uxor mea · Guilelma · hereditamus te fialiam nostram berengeronam tempore nupciarum

2 et damus tibi pro parte et legitima tua · CCCCXX · de nostris bonis · et ipsos tecum liberamus in exoua[rio]

3 · Petro · Artaldi · post obitum uestri de filiis uestris sint · si defuerint nobis reuertantur ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: / \ \ , que abasten les nòtules 408, 409, 410 i 411. La tercera correspon a la meitat inferior del traç curvilini esmentat anteriorment

[full 38v]

[...]

[413]

[...]1 [± 60] nostros · CCCL · solidos persolue[-]2 [re] [± 60] in quo modo fuerit · adhuc re[-]3 [tineo] [± 50] uel aliis filiis meis dicta donacio4 [± 49] XII · kalendas · februarii

[414]

1 [± 37] Pelegri · C · XI · solidos racione unius muli · quos promito uobis


2 [persoluere in primo uenturo festo sancte marie] augus[ti] · obligo uobis omnes meos exitus sancte columbe · quos si non

3 [± 33]nas omnes meosa exitus de Rouric · de quibus timet satisfacias · et quod re[-]

4 [tineo] [± 17] [± 4 inintel·ligibles] m[ihi] reddas · actum est · idus decembris ·1 testes pelegri de Rocamora et · B · / Martina2

1. actum] fins a [decembris · , afegit 2. testes] fins a [ Martina · , afegit

a. interlineat

[415]1

1 [± 7] diffinit et exuacuata fratri suo · F · stephani · omnia sua bona pro · CCL · solidos · testes · B · F · et A · marti ·


a. et exuacuat, interlineat

[416]1

1 F · stephani · facit sponsalicium · uxori sue · sanciam · de · CCC · XXV solidos et · DCL · exouarii · saluauit supra medietatem

2 sedencium · et duabus partibus mouencium · L · solidos ad uoluntates · testes predicti ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// , que abasten la nòtula 415

[417]1

1 · A · Mata · et · Er[mesen] · prunera eius uxora promitunt quod quando filii eorum erit de etate · facereb firmare cartam diffinicionis · fide[iussor] · R · pru\nera


a. et · Er[mesen]] fins a [uxor, interlineat b. interlineat


[418]1

1 G · de cornelano · dono tibi filie mee · Gueralde et tuis · pro legitima et frariscaa · DCCC · LXXX · solidos barchinone ad uoluntates · C · solidos ·b et uiro tuo · b · de munterguil

2 in exouario · dono tibi de illis in presenti · LXXX · solidos · et proc · DCCC · solidos obligo tibi totum illum feudum et scensumd et iura que habeo et habere

3 debeo in castro et termino de figerola racione feudi et scensu · et quando ego uel meie persoluerimus tibi · DCCC · solidos predicti exitus absol[-]

4 uantur nobis et quod inde recipies non computetur tibi in sorte lucri siue persolucionis2

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. persolucionis] et cetera · filii G de cornela firmauent et, ratllat

a. pro] fins a [frarisca, interlineat b. ad] fins a [solidos · , interlineat c. interlineat d. et scensum, interlineat e. interlineat

[419]1

1 · b · de munterguil facit sponsalicium · uxori sue · Gueralde de · CCCCXL · solidos ad uoluntates · C · solidos ·a saluat eos super medietatem omnium

2 suorum bonorumb mobilium et inmobilium et · DCCC · exouarii saluat super illam obligacionem feudi de figerola

3 et si aliquo tempore amici Gueralde persoluerint illos · DCCC · solidos extraendo de meo posse pignus illi · DCCC ·

4 solidos exouarii saluat eidem super aliam medietatem suorum bonorum ·


a. ad] fins a [solidos · , interlineat b. bonorum] et d, ratllat

[420]1

1 Gueralda facit sponsalicium · uiro suo · b · de munterguil de · C · solidosa de illis · DCCC · XL ·b solidos · quos pater dedit sibi · C · solidos ad uoluntates ·


2 testes · F · de frexenet et · F · stephani · et · P · d.agualada · X · I ·c kalendas · februarii ·


a. de · C · solidos, interlineat b. XL · , interlineat c. · X · I · , corregeix, interlineat, · VIII · , ratllat

[full 39r]

[421]1

[...]1 usque ad · V · annos · per[soluamus] [...]

1. nòtula barrada amb una barra inclinada: \

[422]1

1 · G · moxet2 et uxor mea Esperta3 Vendimus [± 36]2 Guilelme · I · troz de terra in termino sancte columbe i[n]

[± 33]3 des mangons · affrontat · in honore qui fuit Meianeti [±

33]4 Conesam · Tercia · in honore dels cornelans · Quarta · cum

· R · [± 29]5 et Gazuil · IIII · idus februarii

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: /// 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, amb doble traç horitzontal, més o menys tombat a la dreta 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma H, amb doble traç horitzontal, més o menys tombat a la dreta

[423]1

1 · Raimunda2 · et uir meus · Venrellus3 et Iohannes4 · et · Guilelmo filii eoruma · stabilimus et damus uobis · p · de vilagrassa et [± 17]

2 · I · cortallum ad domosb faciendas et quicquid facere uolueritisc in uilla sancte columbe · affrontat [± 10]


3 · Petro · in duabus partibusd et in muro uille et cum · Guilelmo · stephani et · intrada · V · solidos · scensum · unam · gallinam · annuatim

4 testes · G · de Canaire · et · P · salner · et Pelegri clerguee · ydus februarii ·5

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades: \\ ; i tres més: \\\ , que abasten les nòtules 424 i 425 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 4. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma +, encerclat, perquè envaeix l’espai de la nòtula 422 5. ydus februarii · , afegit

a. et Iohannes] fins a [eorum, interlineat b. corregeix domum c. uolueritis] · aff[rontat], ratllat d. in duabus partibus, interlineat e. clergue ·] ydus, ratllat

[424]1

1 · A2 · domenec et uxor mea · Maria3 · et filius meus · G4 · de me · A · uendimus uobis · Guilelmo · belul

2 et uxori uestre · Guilelme · unam domum per · XIII · solidos in uilla sancte columbe · affrontat cum me uendito[re]

3 et cum Venrello · et in muro uille et in uia · francham · testes · F · de feriols · Iohannes · clergue5

4 XIIII · kalendas · Marcii

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ , que abasten la nòtula 423 i no-més dos la nòtula 425 2. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 3. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 4. senyal d’haver comparegut i atorgat al damunt, en la forma + 5. testes] fins a [clergue, afegit

[425]1

1 Ego · Guilelmo · domeneca · dono licitum et posse Vendendi et inpignorandi tibi · Arnallo · dom[enec]b

2 illas domos in uilla sancte columbe prope · A · zabater et · G · belul |7| et · B · montaninol[a]

3 |17| XIIII · kalendas · Marcii |7| testes · Iohannes · clergue et · F · de feriols ·

1. nòtula barrada amb tres barres inclinades: \\\ , i dues més que abasten les nòtules 423 i 424

a. Ego] fins a [domenec corregeix, seguit, Ego G[ui]l[elmus] · dome[nec], rat-llat b. tibi · Arnallo · dom[enec], interlineat


[426]1

1 Ego · P · de queralto debeo uobis Pelegrino de rocamora · CCCXII · solidos · quos promito uobis persoluere in primo f[esto]

2 ueniente sancte · Marie · Augus[ti] · actum est · Tercio decimo · kalendas · Marcii · testes · G · de za Cirera et · G · zavela ·


[427]1

1 · Raimunda · et uir meus · B · de sorerols <· p · esteue firmauit ·>2 Vendimus uobis · P · dianet et uxori uestre perete · I · t[roz]

2 de terra in termino sancte columbe per · XV · solidos · scensum annuatim mediam gallinam · affrontat · ad [± 4]

3 partibus cum · b · stephani et in termino de figerola cum · Matheo et cum · Iohanne · dianet · Actum · Decimo · kalendas [marcii]3

4 testes · B · d.agualada · et Iohannes · falco presbitera

1. nòtula barrada amb una barra vertical i tres d’inclinades: \\\ 2. · p · esteue firmauit · , interlineat i encerclat 3. Actum] fins a [marcii], afegit

a. presbiter] et · p · esteue · , ratllat

[full 39v]

[428]1

[...]1 [± 59] promito tibi dare precium 2 [± 49]illius persoluam tibi in festo sancte3 [± 34] escafi · G · de Vetula · et · B · de soler ·



[429]

1 [± 26] [vet]ula · DCC · solidos super questiam denariorum queralti et quest[iam]

2 [± 28] testes · pelegri de Rocamora · et · P · zaveila ·

[430]1

1 [± 11] et uxor sua Eulalia2 · Vendimus · I · troz de terra · B · montani[-]

2 [ola et uxo]ri sue dulcie · per · XII · solidos · affrontat · in illa uia que tendit de sancta

3 [columba uer]sus Conesam · et in alodio · Raimundi · stephani · et in honore qui fuit d.en Escaliua

4 quod faciant firmare filio suo fide[iussor] pro illo · B · bofil · testes · A · d.angleola et B · auela

5 |32| actum · ydus Marcii · 3

1. nòtula barrada amb dues barres inclinades // 2. senyal de jurament al damunt, en la forma iurauit 3. actum · ydus Marcii · , afegit

Anno domini · M · CC · L ·1

1. advertiment de canvi d’any afegit en l’espai de la nòtula 430, amb lletra de la nòtula 431

[431]1

1 A · oler dono · et difi[nio] · et absoluo · tibi · Ferrario · filio meo · et Guilelme filie

2 mee sorori tue · omne meum ius quod abeo in illum mansum quem ego et

3 coniux mea Ermesen mater uestra acaptauimus dominorum de guialmon · ad

4 uoluntatem pre[dictam] sed tamen si discordia mota fuerit inter nos abeam in uita mea medi[-]

5 etatem predicte dona · post obitum me · uobis reuertatur · saluos mihi · XX · solidos · quos abeo

6 uoluntatis meea in die obitus super predictum mansum · Actum est · XVII · kalendas Madii ·


7 T[estes] · A · de sengenis · P · escafi · in termino de guialmon in comitatu ausone et uo-

8 catur manssum d.en besteria ·


a. corregeix, sobreescrit, inintel·ligible

[432]

1 Guilelma vxor Berengarii de zavella · et filius meus · F · concedimus tibi · E · filia mea

2 [temp]ore nup[ciarum] · illam donationem quam pater tuus dimitit tibi in suo testa[mento] · scilicet omnia quod

3 [habe]at in termino de guialmon nec in uilla · et Modo damus tibi · I · peti[am] terre in termino de

4 [guialmon] · afrontat · oriente in nos dona[tores] · meridie in honore palares · occidente in honore

5 [± 8]ina · a cricii · ina honore stephani · et P · d.agualada ·6 firmauit · F · de zauella · Guilelma · qui hoc firmus · F ·

de figerola 7 [...] [ 23 inintel·ligibles]1

1. firmauit] fins a [ 23 inintel·ligibles, afegit per una altra mà

a. corregeix, sobreescrit, cum

[full 40r]

[...]

[433]

[...]1 comitatu mino[rise] [± 60]2 occidente et circii in [± 60]3 sancti · iohannis babtiste · cum [± 57]4 Matheu tort · I · pr[unera] [± 50]5 besteria ·


[434]

1 Berengarius de priuonosa · B · frater eius · M[± 44]2 · B · uila · Diffinimus uobis · Guilelmus de [± 40]3 le facta quam nobis fecistis feria · [± 34]4 cet de illis ouibus quas nobis recepistis in p[± 34]5 ti non sitis per nos nec per interposita pers[ona] [± 30]6 · III · idus Madii · testes · Guilelmus de ualclara · [...]

[435]1

1 Hec est ultima uoluntas · Ermesen de uecia[na]a [ 30]b

2 cum peregrino · II · solidos · beate Marie de pulcroloco · XII · denarios · [± 25]

3 menysc · I · punyera · quarum dimito peregrino · I · Migera · et opere sancte co[lumbe] [± 20]

4 illis denariis quos mihi debent · R[ 20 inintel·ligibles] [...]


a. 5 inintel·ligibles, interlineat, ratllat b. segueix una primera línia 2: dimisit ecclesie sancte columbe [ 2 inintel·ligibles] solidos per missas [± 32], ratllat c. crida al marge esquerre

[full 40v]

[...]

[436]1

[...]1 [± 61] predicta et in2 [± 67]uas3 [± 56]at quintum et a[± 3 inintel·ligibles]4 [± 63] questa ·



[437]

1 [± 40] · p · de touis et firmauit presentibus · testes · G · de

2 [± 38]s XV a · kalendas iunii · Anno · Sexagesimo (sic)

a. XV interlineat

[438]

1 [± 33]gera qui estaa prop les cases d.en · p · des bosc

a. qui esta, interlineat

[439]

1 [± 34]eius instrumentum uendicionis molendini · Petri · bru et · pe[re]grinus

2 [± 34] peregri · et p · de manso |30|3 [± 30] [uer]gos fide[iussor]

[schedula entre els fulls 3v i 4r]

[440]

1 Notum sit cunctis · Quod Ego Guilelmus Mir · per me et omnes meos successores cum hoc publico instrumento

2 vendo uobis Petro de queralt et omnibus uestris successoribus · unum molendinum quoda habeo in termino sancte columbe et

3 in comitatu minor[i]se · quodb molendinum accidit mihi sub tali ratione quod deodatus et uxor sua Ermessen debebant mihi

4 · CCC · solidos et petrus pellicerii debebatc · CCC · solidos dicto deodato et uxori sue · Er[messendi] · pro quibus assignauerat

5 illis · molendinum superiorem sub tali pacto quod nisi potuissent persoluere dictos · CCC · solidos per terminos assignatos in carta


6 facta a iohanne de borgiis habuissent licitum uendendi predictum molendinum · quos dictos · CCC · solidos · ipse deodatus et uxor sua

7 · Er[messen] · mihi assignauerant superd dictum molendinum et similiter habuissem locum et posse uendere molendinum · qua de causa ego

8 uobis molendinum pro precio · CCCC · solidos · barchinone recti dupli · de quibus bene uestri paccatus sum ad meam uolun[-]

9 tatem · Renuncians omni et cetera ·

a. corregeix quem b. corregeix quem c. corregeix <debebat> debebat, rat-llat d. corregeix, seguit, quod, esborrat amb la tinta humida

[schedula entre els fulls 16v-17r]

[anvers]

[441]

1 [ 14] diffinio tibi · Berengario · oler frater meus omnia bona qui fuerunt olim patris et matris mei · et pro hac

2 [legit]i[m]a accipio <ab> a te · CCC · L · solidos · q[u]orum confiteor a te bene esse paccata · et hoc iuro · testes · P · ge[-]

3 ner · Berengarius · de sanauia · P · dianet ·

[442]

1 · B · forner accipio te suau filia · P · oler in vxorem · facio tibi sponsalitium a centum LXXV · solidos · bar[chinone]

2 recti dupli · et abeas eos cum · CCC · L · quos tecum accepi in dotem super duabus partibus omnibus bonis

3 meis quod modo abeo nec te uiuente adquirere potero · abeas a predicto sponsa[licio] · L · solidos · testes · A · de che[ralt]

4 [ 4] · P · gener · B · badle ·


[revers]

[443]

1 [ 7] ob[ 3]res d.en · p · que[-] 2 [ralt] 3 [ 4] [for]ment ar[nau] de puntils · V · 4 [ 3] recti de blat tercenhc (sic) 5 [d.]ordi et de forment et d.auena 6 Item d.aquel matex loc · III · miye[-] 7 res d.ordi 8 Item · I ·a barrilab qui ualia · XX · sous · 9 Item de sancta perpetua · XV · cabres 10 · Item d.aquel loc matex · una · porcastra 11 qui ualia tro a VIII · sous 12 Item · I · porc de uinaxa · XVIII · sous13 Item · III · manles (sic) de leyda Item · I · sobre[-]14 poltz de les franqueces · et I · cuxi15 Item yonec de quatorze tro a · XV ·16 sous · Item · de ualdeperes · II · miye[-]17 res de mestal 18 · Item · VI · puyerons d.ordic · de delma 19 Item · VI · tarbes (sic) de forment d.en meyans20 e altres · VI · de na cardoneta

a. corregeix, interlineat, · II · b. corregeix barrils c. d.ordi, interlineat

[schedula entre els fulls 17v i 18r]

[444]

1 sepe sepegaa sepegoga

a. corregeix sepga

Aquest llibre s’ha acabat d’imprimir el dia 2 de novembre de 2009

als tallers d’Arts Gràfiques Bobalà S.L.

Fundació Noguera Libro notularum... · 2020. 1. 23. · Fundació Noguera

Documents

Transcript of Fundació Noguera Libro notularum... · 2020. 1. 23. · Fundació Noguera