Fundació Jaume Pahissa

Click here to load reader

download Fundació Jaume Pahissa

of 28

  • date post

    20-May-2015
  • Category

    Documents

  • view

    173
  • download

    1

Embed Size (px)

description

Indioma: català

Transcript of Fundació Jaume Pahissa

  • 1. Jaume Pahissa i Jo Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969

2. Artista catal universal Msic, compositor, director d'orquestra, pedagog, crtic i renovador del llenguatge musical... Tota una vida dedicada a la msica. 3. Qualificat per Eugeni dOrs com a msic noucentista. Josep Pla el va definir: no noms s un artista: s, a ms, un home didees dues coses que en el nostre pas no shan donat gaire en la mateixa persona. 4. De nissaga artstica Fill de Jaume Pahissa i Laporta (Sants, 1846 - Barcelona,1928), dibuixant, illustrador i pintor paisatgista contemporari de Gaud, Rusiol, Utrillo, Cases. 5. Busc las claus dels apassionats misteris de la tcnica compositora en els coneixements d'un msic ja consagrat com Enric Morera. 6. Modernista, noucentista Submergit en lambient de la Barcelona modernista, freqent les tertlies dels Quatre Gats, La Punyalada, lAteneu Barcelons. 7. Collaborador habitual de revistes literries i de crtica musical com Catalunya Nova, La Publicitat, Pl & Ploma. 8. Compart amistat i inquietuds amb els principals artistes i pensadors de lpoca: Enric Granados, Eugeni dOrs, Pau Casals, Manuel de Falla, Francesc Pujols, Pompeu Gener, Rafel Moragas, Enric Morera, Margarida Xirgu, Conxita Badia... 9. Pedagog, musicleg Fou professor del Conservatori Superior de Msica del Liceu i director de l'Escola Municipal de Msica de Barcelona. Va escriure importants tractats musicals. 10. La influncia de Wagner, Beethoven i Strauss, i les tendncies de modernitat en el mn musical internacional, el van portar a crear un sistema de composici que anomen Sistema Intertonal o de la dissonncia pura. 11. La seva msica 12. Jaume Pahissa ens ha deixat una extensssima producci musical que comprn obres simfniques, peres, msica teatral, sardanes, msica coral, peces per a piano, msica de cambra... 13. Entre la seva msica simfnica destaca: 1905. Trio per a petita orquestra de corda 1905. A les costes mediterrnies. Simfonia. Obertura per a orquestra. 1905. El combat. Poema simfnic per a orquestra. 1908. El cam. Poema simfnic per a orquestra. 1919. Nit de somnis. Poema simfnic per a orquestra. 1925. Mondia. Simfonia per a orquestra. 1926. Suite intertonal. Simfonia per a orquestra. 1941. Muntanyes del Canig (Cancin del pastor). Per a soprano i orquestra. 14. Msica escnica destacada: 1898. dip rei. 1906. La pres de Lleida 1910. Canig. 1912. Galla Placdia. 1919. La Morisca. 1923. Marianela. 1928. La princesa Marguerida. 15. Principals peces de msica de cambra: 1900-1905. Peces lriques (piano). 1904. Sonata Fantasia (piano). 1906. Sonata per a viol i piano. 1916-1919. Escenes catalanes. 1933. Quartet (dos violins, viola i violoncel). 16. Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra: 1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart). 1916. Can del lladre (veu i piano). 1920. El bast (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducci francesa d'Alfons Maseras). 1922. Rosa (veu i piano; versi per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa) . 1930. Madrigal A la manera de "El Tasso". 1931. La promesa (veu i piano). 1940. Canciones populares catalanas (veu i piano). 17. Comproms amb el pas, marcat per l'exili 18. En plena guerra civil, dirig lEscola Municipal de Msica de Barcelona i escriv la msica de la pellcula Aurora de esperanza, produda per SIE Films. 19. Lagost de 1937, contractat per Radio El Mundo de Buenos Aires, va marxar a lArgentina acompanyat de tota la seva famlia. El 18 de desembre del mateix any estrenava en aquell pas la Cantata en la tumba de Garca Lorca, interpretada per Margarida Xirgu. 20. La fi de la guerra i la derrota de la Repblica van representar el seu exili definitiu. Noms fu una breu visita a Barcelona el 1961. Com per a molts altres artistes catalans, la guerra i lexili representaren per a ell larraconament i loblit. 21. Les generacions actuals de Catalunya no coneixen un dels msics ms importants d'aquest pas, perqu la difusi de la seva msica ha estat molt minsa i les seves obres ms rellevants operstiques i simfniques no shan programat mai. Avui, moltes de les obres de Jaume Pahissa resten sense editar, enregistrar i interpretar. 22. La Fundaci Jaume Pahissa 23. La Fundaci Jaume Pahissa neix amb la finalitat de divulgar lobra del msic Jaume Pahissa, i tornar al lloc que li correspon un dels msics catalans i universals ms importants del segle XX. La seva obra ha de tornar a Barcelona, on el mestre mereix tenir un espai obert a la consulta i on es pugui disposar de les partitures per poder-les interpretar. 24. Els objectius de la Fundaci Jaume Pahissa sn: Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el mn. Reunir, classificar i condicionar lobra a la seu de la Fundaci. Representar una pera de Jaume Pahissa al Liceu de Barcelona. Posar el seu nom a un carrer o una plaa de Barcelona. Posar el seu nom a una aula del Conservatori Municipal de Msica de Barcelona. Repatriar les despulles del mestre i de la seva esposa, Montserrat Camp, en lactualitat a Buenos Aires. Enregistrar les seves obres. Traslladar el patrimoni literari i artstic de Buenos Aires a Barcelona i installar-lo a la seu d la Fundaci.