Fundació Jaume Pahissa

28
Jaume Pahissa i Jo Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969

description

Indioma: català

Transcript of Fundació Jaume Pahissa

Page 1: Fundació Jaume Pahissa

Jaume Pahissa i Jo

Barcelona, 1880 - Buenos Aires, 1969

Page 2: Fundació Jaume Pahissa
Page 3: Fundació Jaume Pahissa

Artista català universal

Músic, compositor, director d'orquestra, pedagog,

crític i renovador del llenguatge musical...Tota una vida dedicada a la música.

Page 4: Fundació Jaume Pahissa

Qualificat per Eugeni d’Ors com a músic noucentista.

Josep Pla el va definir: “no només és un artista: és, a més, un home d’idees —dues coses que en el nostre país no s’han donat gaire en la mateixa

persona”.

Page 5: Fundació Jaume Pahissa
Page 6: Fundació Jaume Pahissa

De nissaga artísticaFill de Jaume Pahissa i Laporta

(Sants, 1846 - Barcelona,1928), dibuixant, il·lustrador i pintor paisatgista contemporari de Gaudí, Rusiñol, Utrillo, Cases.

Page 7: Fundació Jaume Pahissa

Buscà las claus dels apassionats misteris de la tècnica compositora en els coneixements d'un músic ja consagrat com Enric Morera.

Page 8: Fundació Jaume Pahissa

Modernista, noucentista

Submergit en l’ambient de la Barcelona modernista,freqüentà les tertúlies dels Quatre Gats, La Punyalada, l’Ateneu Barcelonès.

Page 9: Fundació Jaume Pahissa

Col·laborador habitual de revistes literàries i de crítica musical com “Catalunya Nova”, “La Publicitat”, “Pèl & Ploma”.

Page 10: Fundació Jaume Pahissa

Compartí amistat i inquietuds amb els principals artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni d’Ors, Pau Casals, Manuel de Falla, Francesc Pujols, Pompeu Gener, Rafel Moragas, Enric Morera, Margarida Xirgu, Conxita Badia...

Page 11: Fundació Jaume Pahissa

Pedagog, musicòlegFou professor del Conservatori Superior de

Música del Liceu i director de l'Escola Municipal

de Música de Barcelona.

Va escriure importants tractats musicals.

Page 12: Fundació Jaume Pahissa
Page 13: Fundació Jaume Pahissa

La influència de Wagner, Beethoven i Strauss, i les tendències de modernitat en el món musical internacional, el van portar a crear un sistema de composició que anomenà Sistema Intertonal o de

la “dissonància pura”.

Page 14: Fundació Jaume Pahissa

La seva música

Page 15: Fundació Jaume Pahissa

Jaume Pahissa ens ha deixat una extensíssima producció musical que comprèn obres

simfòniques, òperes, música teatral, sardanes, música coral, peces per a piano, música de

cambra...

Page 16: Fundació Jaume Pahissa

Entre la seva música simfònica destaca:

1905. Trio per a petita orquestra de corda1905. A les costes mediterrànies. Simfonia. Obertura per a orquestra.1905. El combat. Poema simfònic per a orquestra.1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra.1919. Nit de somnis. Poema simfònic per a orquestra.1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra.1926. Suite intertonal. Simfonia per a orquestra.1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor). Per a soprano i orquestra.

Page 17: Fundació Jaume Pahissa

Música escènica destacada:

1898. Èdip rei.1906. La presó de Lleida1910. Canigó.1912. Gal·la Placídia.1919. La Morisca.1923. Marianela.1928. La princesa Marguerida.

Page 18: Fundació Jaume Pahissa

Principals peces de música de cambra:

1900-1905. Peces líriques (piano).1904. Sonata Fantasia (piano).1906. Sonata per a violí i piano.1916-1919. Escenes catalanes.1933. Quartet (dos violins, viola i violoncel).

Page 19: Fundació Jaume Pahissa

Obres per a solista vocal amb acompanyament de cambra:

1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart).1916. Cançó del lladre (veu i piano).1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons Maseras).1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa) .1930. Madrigal A la manera de "El Tasso".1931. La promesa (veu i piano).1940. Canciones populares catalanas (veu i piano).

Page 20: Fundació Jaume Pahissa

Compromès amb el país, marcat per

l'exili

Page 21: Fundació Jaume Pahissa

En plena guerra civil, dirigí l’Escola Municipal de Música de Barcelona i escriví la músicade la pel·lícula Aurora de esperanza, produïda per SIE Films.

Page 22: Fundació Jaume Pahissa

L’agost de 1937, contractat per Radio El Mundo de Buenos Aires, va marxar a l’Argentina

acompanyat de tota la seva família.

El 18 de desembre del mateix any estrenava en aquell país la Cantata en la tumba de García

Lorca,interpretada per Margarida Xirgu.

Page 23: Fundació Jaume Pahissa
Page 24: Fundació Jaume Pahissa

La fi de la guerra i la derrota de la República van representar el seu exili definitiu. Només féu una

breu visita a Barcelona el 1961.

Com per a molts altres artistes catalans, la guerra

i l’exili representaren per a ell l’arraconament i l’oblit.

Page 25: Fundació Jaume Pahissa

Les generacions actuals de Catalunya no coneixen

un dels músics més importants d'aquest país, perquè la difusió de la seva música ha estat molt

minsa i les seves obres més rellevants operístiques

i simfòniques no s’han programat mai. Avui, moltes

de les obres de Jaume Pahissa resten sense editar, enregistrar i interpretar.

Page 26: Fundació Jaume Pahissa

La FundacióJaume Pahissa

Page 27: Fundació Jaume Pahissa

La Fundació Jaume Pahissa neix amb la finalitat de divulgar l’obra del músic Jaume Pahissa, i tornar al lloc que li correspon un dels músics

catalans i universals més importants del segle XX.

La seva obra ha de tornar a Barcelona, on el mestre mereix tenir un espai obert a la consulta i on es pugui disposar de les partitures per poder-

les interpretar.

Page 28: Fundació Jaume Pahissa

Els objectius de la Fundació Jaume Pahissa són:

• Divulgar la seva obra a Catalunya i a tot el món.• Reunir, classificar i condicionar l’obra a la seu de la Fundació. • Representar una òpera de Jaume Pahissa al Liceu de Barcelona.• Posar el seu nom a un carrer o una plaça de Barcelona.• Posar el seu nom a una aula del Conservatori Municipal de

Música de Barcelona.• Repatriar les despulles del mestre i de la seva esposa,

Montserrat Campà, en l’actualitat a Buenos Aires.• Enregistrar les seves obres.• Traslladar el patrimoni literari i artístic de Buenos Aires a

Barcelona i instal·lar-lo a la seu d la Fundació.