MAIG 2004 NÚMERO 8

QUÍMICAENGINYERIA

PER A LA VIDA

L’ANÀLISI / LA HISTÒRIA 2

L’ENTREVISTA 3

L’EMPRESA / EL REPTE 4

L’OPINIÓ 5

PROTAGONISTES / AGENDA / EL RACÓ 7

L’ESPECIALITAT EN QUÍMICA INDUSTRIAL és una de les més dema-nades. A l’EUETIB, aquesta especialitat ofereix tres intensificacions:

enginyeria de processos, materials i productes; biotecnologia ienginyeria biomèdica.

FOTO: CETIB / JORDI PLAY

UNA PUBLICACIÓ DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIATÈCNICA INDUSTRIAL DE BARCELONA I EL COL·LEGI

D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONAg

DURANT ELS ANYS VINENTS la universitat had’afrontar reptes d’una importància vital que in-clouen des de reestructuracions acadèmiques degran calat a nivell europeu fins a canvis profundsen la concepció de les assignatures i en la ma-nera d’impartir-les. Al seu torn, tots aquests can-vis s’hauran de portar a terme en perfecta co-herència amb les necessitats que demana lasocietat entesa en el seu sentit més ampli, és adir, considerant les necessitats locals i les glo-bals, les industrials i les socials, les productivesi les mediambientals. La universitat, i l’Escola Universitària d’Engi-nyeria Tècnica Industrial de Barcelona com a part

integrant d’ella, ha de generar allò pel que vaser concebuda, que no és cap altra cosa que va-lors humanistes, coneixement científic, avençtecnològic i professionals adequadament pre-parats. Però aquesta activitat investigadora, latransferència tecnològica associada i els seustitulats no només s’han d’orientar cap a la pro-ducció de béns de consum, sinó que també hohan de fer cap a la gestió sostenible dels recur-sos naturals i cap a la reparació dels danysecològics que l’activitat industrial dels païsosdesenvolupats encara està ocasionant. A més,i no menys important, hem d’estendre aquestsavenços i èxits a països en vies de desenvolupa-

ment si no volem fer més grans les actualsdiferències. En aquest sentit, l’Escola Universitària d’Engi-nyeria Tècnica Industrial de Barcelona no de-sitja quedar-se al marge i, per afrontar amb èxitels reptes esmentats abans, aposta per consoli-dar grups de treball interdisciplinaris en un de-cidit esforç per la innovació docent i la investi-gació aplicada. Aquesta voluntat i la demostrada capacitat de re-lació i adaptació a l’entorn social i industrial per-meten afrontar amb esperança el futur de la nos-tra escola i apuntar, sense amagar cert orgull,cap a la celebració d’un segon centenari.

ELS PRODUCTES polimèrics sóntan antics com la mateixa natu-ralesa, però els que formen el

món dels que denominem plàstics i elastòmerssón relativament moderns, ja que la seva apa-rició es produeix a l’arribar el segle XX i està moltmarcada per tres dates clau. La primera serial’aparició el 1907 del primer plàstic amb caràc-ter de producte industrial i explotat comercial-ment: (la baquelita, resina de fenol-formol, fruitde la investigació del belga G. F. Baekeland); lasegona seria el 1929, quan l’alemany H. Stau-dinger va publicar els seus treballs sobre les es-tructures polimèriques i els possibles caminsde la seva obtenció, que li valdrien la concessiódel premi Nobel i, sobretot, el sobrenom depare dels plàstics, i, lamentablement, la terce-ra data seria la segona guerra mundial, quanl’escassetat de materials naturals va obligar arecórrer als artificials i va empènyer a un des-envolupament dels plàstics i els cautxús.Acabada aquesta guerra, els coneixements so-bre els plàstics i el desenvolupament de lescorresponents indústries van fer que a finalsdels anys 40 i començaments dels 50 s’iniciésrealment el que podríem anomenar l’era delsplàstics.Aquella primera data del 1907 pràcticamentcoincideix amb la de la fundació de l’Escolad’Ensenyances Industrials, precursora del’actual Escola Universitària d’Enginyeria Tèc-nica.També a Espanya va començar a moure’s elsector dels plàstics a finals dels anys 40 i prin-cipis dels 50, però amb una situació bastantcrítica a causa de l’aïllament polític.Un dels grans problemes va ser la falta de tèc-nics especialistes en plàstics (diguem que enaltres països tenien el mateix problema, peròpotser no tan notòriament), i a l’hora de bus-car-los es va haver de recórrer al col·lectiu detècnics més polivalents de l’època: els pèrits in-dustrials.Realment, els pèrits químics i mecànics vanser els puntals d’aquesta nova branca industrial,fins al punt que molts d’ells van arribar a ser elscreadors, directors i titulars de les empresesde plàstics més importants del país. El CentreEspanyol de Plàstics (CEP) es va fundar a Bar-celona l’any 1953 (ara acabem de celebrar elseu cinquantenari) per part d’una sèrie d’em-

presaris com a resposta a les dificultats abansesmentades. Les característiques de les in-dústries dels plàstics van fer que es des-envolupessin fonamentalment a Catalunya i aValència. Per això el CEP va néixer a Barcelona.La seva ubicació i la preocupació des dels seusinicis per la formació tècnica i professional delpersonal del sector van afavorir de seguida elcontacte amb l’EUETIB, amb qui va manteniruna col·laboració regular que es va intensificarel 1981, quan es va fer càrrec de la Unitat d’Es-pecialitats de Química Industrial Jordi Dosta,que va impulsar un especial interès del depar-tament pels plàstics i va estrènyer la col·labo-ració amb el CEP.Hem de destacar molt especialment la col·la-boració constant que mantenen els profes-sors d’aquest departament amb els tècnicscol·laboradors del CEP en l’elecció de temesper als treballs de curs i de fi de carrera, així coml’ajuda informativa i la tutoria dels alumnesque els realitzen.Malgrat totes les dificultats, la tenacitat d’a-quells pioners, empresaris i tècnics, va fer que

el sector dels plàstics al nostre país aviat esposés al nivell dels països industrialitzats, tí-midament durant els anys 50 i 60, però ja d’unamanera decidida als 70 i 80. Fins i tot en algunssectors (com és el cas del de l’automòbil) estemsituats en els primers llocs.

¿ON ANEM?La indústria dels plàstics, tret d’algun cas enconcret, no té vida pròpia; podríem dir que estracta d’un sector de serveis: fem el que se’nsdemana des d’altres sectors. Per això el nos-tre futur està totalment lligat al que passi enaltres àmbits: l’alimentació, la construcció,l’automoció, l’electrotècnia, etcètera. Es pro-duirà un creixement purament vegetatiu acausa de l’augment de la població, però els im-pactes constants d’aquests últims 50 anys perles noves tecnologies i els desenvolupamentsespectaculars sembla que ja s’han acabat, i quehem entrat en una època més tranquil·la.És indubtable que encara tindrem algunes no-vetats positives (per als plàstics) quan es vaginimplantant alguns dels reptes de la societat

EL 27 DE JULIOL DE 1936 ES VA CREAR el Consell de l’EscolaNova Unificada (CENU). Només una setmana després de l’aixe-cament militar ja es plantejava una mesura revolucionària. Noera una improvisació, sinó que es reflectia la força del movimentcatalà de renovació pedagògica. El CENU, per primera vegada en la nostra història, era un pla in-tegral d’ensenyament, des de l’escola maternal fins als estudisuniversitaris. L’ensenyament professional estava incorporat ple-nament a tots els nivells. Després de l’ensenyament primari a l’a-

nomenada escola cíclica (fins als 15 anys), venia el politècnic bà-sic, un ensenyament secundari comú a tots els estudiants fins als18 anys. Més endavant se separaven els estudiants més dotatsper anar als politècnics universitaris, i la resta anava a les esco-les tècniques i d’oficis. La Generalitat incorporava tot l’ensenya-ment industrial. Un dels reptes del CENU era establir un sistema de selecció justi eficaç. Confiava en la capacitat dels professors i en els avançosde la psicotècnia.

02 I L’ANÀLISIS I LA HISTÒRIA ENGINY

1904

INTEGRACIÓ EDUCATIVA

L’ ANÀLISI

1905190619071908190919101911191219131914191519161917191819191920192119221923192419251926192719281929193019311932193319341935193619371938193919401941194219431944194519461947194819491950195119521953195419551956195719581959196019611962196319641965196619671968196919701971197219731974197519761977197819791980198119821983198419851986198719881989199019911992199319941995199619971998199920002001200220032004

Antoni Roca Rosell

Portada de la publicació L’Escola Nova Unificada.

ARXIU CENTRE DE RECERCA PER A LA HISTÒRIA DE LA TÈCNICA

LA HISTÒRIA

1989: FIRMA DEL CONVENI D’ADSCRIPCIÓ I COL·LABORACIÓ ACADÈMICA DE L’EUETIB AMB LA UPC1996: EL PLE DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DECLARA L’ENSENYAMENT UNIVERSITARI UN SERVEI IMPROPI DE LA CORPORACIÓ, EN FAVOR DE LESCOMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT1998: AL JULIOL ES CONSTITUEIX EL CONSORCI ESCOLA INDUSTRIAL DE BARCELONA PER INICIAR LA INTEGRACIÓ DE L’ESCOLA EN EL SISTEMA UNIVERSITARIPÚBLIC CATALÀ1999: ES RENOVA EL CONVENI D’ADSCRIPCIÓ AMB LA UPC

LA INDÚSTRIA DELS PLÀSTICS A ESPANYA

UN SECTOR DE SERVEIS

Primera fira deplàstics dinsde la Fira Inter-nacional deMostres deBarcelona,el 1957.

FOTO: CORTESIA CEP

actual: la reconversió dels sistemes energètics,especialment en automoció, les obres públi-ques de gran envergadura, les innovacionsque es preveuen a les cadenes alimentàries, lesnoves tecnologies mèdica i clínica, entre al-tres.Per part dels plàstics els reptes estan pràcti-cament limitats a tres àrees: la primera ésaconseguir polímers d’altíssimes prestacions(mecàniques i tèrmiques), una altra serà la pro-ducció de plàstics conductors i magnètics (persi mateixos, sense additius auxiliars) i, final-ment, el desenvolupament dels anomenatsbiopolímers, és a dir, matèries plàstiques inte-rrelacionables amb la nostra fisiologia. Enaquest últim camp s’estan produint avençosconstants en materials quirúrgics, pròtesis detota mena, suports implantables per a fàr-macs i una infinitat d’aplicacions medicoclíni-ques.

Luis AvendañoPresident de la Comissió de Formació del

Centre Espanyol de Plàstics

L’ENTREVISTA ENGINY I 03

L’ENTREVISTA

JAUME SOLÀ ÉS ENGINYER in-dustrial, ha estat regidor d’Urba-nisme i Obres Públiques a l’Ajun-

tament de Badalona entre el 1979 i el 1983, igerent de l’Entitat Metropolitana de Medi Am-bient entre el 1996 i el 1999. Fins fa poc va serdirector de l’àrea de Medi Ambient i Vivendade l’Ajuntament de Badalona.

La societat catalana és conscient que l’aiguaés un bé escàs. ¿Com veu la situació?La sensibilització de la societat catalana ésalta en termes generals. Això deriva de l’e-xistència d’una consciència mediambientalgeneral, accentuada pel fet d’haver hagut desuperar diferents problemes que s’han plan-tejat al llarg de la història. El creixement i lesconcentracions urbanes junt amb la irregula-ritat del clima mediterrani han obligat les ad-ministracions cíclicament a fer campanyes desensibilització. Per un altre costat, l’agressióque suposava el Pla Hidrològic Nacional per al’Ebre i el seu delta ha actuat com a catalitza-dor i la mobilització ciutadana ha contribuït afer que el missatge arribés a tot el territori.Aquesta situació incrementa i consolida elcompromís de l’administració; utilitzant unsímil podem dir que el terreny està adobat iara s’han de plantar les llavors; si no, perdríemla collita.

El PHN ha aixecat expectatives difícils d’en-tendre des de la nostra perspectiva. Per unaltre costat, l’àrea metropolitana de Barcelo-na és deficitària. ¿Com es pot resoldre unPHN iniciat pel Partit Popular per a unes ex-plotacions agràries, d’oci i de ciment moltqüestionables i unes regions més castigades

ENGINY I ANNA MARTÍ VICENTE: directora I JOAN MAJÓ ROCA: vicepresident primer del Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB) I JOSEP VILLARREAL MORENO: director del CEIB I MARTÍ LLORENS MORRAJA: director de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) I JOAN LLAVERIAS SANMARTÍ: comissionat del Centenari de l’EUETIB I CARLES RUIZ MOYA: secretari acadèmic de l’EUETIB I ANTONI CARRILLO OROZCO: degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) I FRANCESC VILA FEMENIA: responsable de Comunicació del CETIB I E-MAIL: centenari.euetib@upc.es

JAUME SOLÀ:“L’ÚS RACIONALDE L’AIGUA ÉS CLAU”

JAUME SOLÀ I CAMPMANYDIRECTOR DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

DATA DE NAIXEMENT14 DE FEBRER DE 1942

ENGINYER INDUSTRIAL PER L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIORD’ENGINYERS INDUSTRIALS DEBARCELONA (ETSEIB)

Jaume Solà va ser nomenat director de l’Agència Catalana de l’Aigua el 3 de febrer passat.

FOTO: AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

per falta d’aigua, en l’actual escenari polític?Primer de tot s’han de primar diàleg, trans-parència i consens. En cap cas es tracta de per-judicar els uns o els altres. Estem obligats adonar resposta a totes les necessitats. Peròs’ha de fer d’acord amb el marc legal que ensfixa la directiva marc de l’aigua, i com a pri-mer objectiu s’han de protegir i recuperar lesmasses d’aigua: els nostres rius també tenennecessitats. Les primeres accions del nouGovern d’Espanya apunten en aquesta direc-ció; frenen les actuacions que vulneren aquestobjectiu i acceleren les mesures alternativestendents a donar solució als problemes exis-tents. A Catalunya també hi ha necessitats.Però no ens confonguem: el que ens exigeix laciutadania són respostes a les seves necessi-tats, no el transvasament de l’Ebre.

El canvi climàtic preveu augment de tempe-ratures i desertització de grans zones. ¿Qui-nes són les expectatives per a Catalunya icom hauria de ser la solidaritat amb altres re-gions?No hem de ser catastrofistes, però sí conscientsque urgeix prendre mesures, ser exigents i noprendre’s en broma problemes com el canviclimàtic. Hem de ser solidaris, però rigorosos,

Antoni Carrillo

G“LA CIUTADANIA ENSEXIGEIX RESPOSTA A LES SEVES NECESSITATS, NO ELTRANSVASAMENTDE L’EBRE”

i focalitzar els nostres esforços en la millorade la gestió i l’estalvi. La sensibilització res-pecte al mitjà és alta però desigual en el terri-tori; hem de fer un gran esforç per donar aconèixer els nous plantejaments i poder im-plantar de forma efectiva el que ens exigeix lanova directiva marc de l’aigua. Les peces clauen la gestió de l’aigua passaran a ser les políti-ques d’estalvi i ús racional, tant en l’àmbitdomèstic com en l’industrial; la protecció delsaqüífers i la recuperació dels contaminats; lareutilització d’aigües regenerades per a usosagrícoles i industrials, amb l’obtenció de vo-lums de recurs de substitució per a les àreesmés necessitades. I no hem d’oblidar que elsrius han de seguir sent cursos d’aigua quemantinguin tota la seva capacitat biològica imediambiental. Amb les dues premisses plan-tejades, canvi climàtic i escassetat d’aigua,ens hauríem de plantejar si el camí correcte ésreconvertir zones de secà en regadiu, promou-re camps de golf on no plou o, per contra, com-plir amb el protocol de Kyoto, promoure la mo-dernització de regadius i adequar els cultius alsque són propis del nostre clima.

NOTA D’ACLARIMENTL’empresa Radio Watt, SA aclareix lainformació apareguda en l’article ‘Delcoure al silici’ del monogràfic ‘Cent anystreballant amb Enginy’, aparegut el dia21 d’abril del 2004. En el text es feiareferència a Radio Watt, SA utilitzant untemps verbal en passat, cosa que potconduir a confusió. Radio Watt, SA comu-nica que està en plena activitat al mateixlloc on la va iniciar, l’any 1945, al passeigde Gràcia, 126-130 de Barcelona.

04 I L’EMPRESA I EL REPTE ENGINY

TITANLUXL’EMPRESA

SI ES PARLA DE PINTURES, undels primers noms que aparei-xen en la llista és el d’Industrias

Titan. La seva facturació l’any 2003 va arribarfins als 120 milions d’euros. Sumada, la su-perfície de les seves fàbriques és de 120.000m2, i elaboren 50.000 tones a l’any dels seusmés de 500 productes diferents. Per arribara aquests números i a estrenar l’espectacularplanta del Prat de Llobregat, aquesta empre-sa gairebé centenària ha hagut, com la majo-ria, de superar algunes crisis.La clau del seu èxit podria estar en la llistad’homes cèlebres que van saber gestionar lesapostes empresarials que van emprendre.La història d’aquests homes il·lustres s’ini-cia amb un químic que volia ser escultor i queadorava Barcelona, una ciutat que canviava desegle, iniciava els viatges transatlàntics,descobria els avions i avançava sense saber-ho cap a la primera guerra mundial. Fran-cesc Novellas i Roig va triar el número 12 delcarrer del Pi per muntar un laboratori perportar a terme tota mena d’anàlisis indus-trials. Poc es va imaginar llavors que estavasembrant la llavor d’un monstre empresarial,ni que ell abandonaria el projecte abans delgran canvi.Amb la col·laboració de qui més tard seria elseu soci, Francesc Dou i Arumí, va començara fabricar una espècie de massilla per a me-talls, un producte molt sol·licitat per les fo-nedores de l’època. La primera guerra mun-dial va convulsionar el mercat europeu, i a ellsels van començar a ploure les comandes. Enple auge de l’empresa, el 1917, es va incorpo-rar un nou soci, Ramon de Muntaner i Girau-dier, i es va constituir la Sociedad AnónimaNovellas. Però cinc anys després FrancescNovellas va abandonar l’empresa, que va con-tinuar endavant i que el 1927 es va transfor-mar en Industrias Titan SA.En aquella època, si algú volia adquirir pin-tures o vernissos de qualitat havia de com-prar productes importats. Això va fer pensarals amos de l’empresa que, malgrat que l’úsd’aquests materials encara era molt inci-pient, podia existir un forat en el mercat pera ells.

LES PRIMERES PINTURESEls grans homes continuaven marcant elcurs de l’empresa, que s’adaptava veloçmental ritme que la història els anava imposant. Jo-aquim Folch i Girona era un proveïdor de ma-quinària amb 20.000 pessetes estalviades.Amb això i la seva perícia es va convertir en elsoci que va donar a Industrias Titan l’empen-ta que necessitava. La indústria química es-tava vivint un moment d’apogeu, i la inversió deFolch en innovació els va portar a presentar,el 1934, el primer esmalt sintètic, que s’asse-cava en vuit hores i que es podia aplicar a gai-rebé totes les superfícies. Estaven en el carrild’acceleració, tot i que aviat s’haurien d’en-frontar a la primera ensopegada.

UNA PEDRA AL CAMÍEl conte de fades d’Industrias Titan es vatruncar, com el de moltes empreses del país,el 1936. La guerra civil, primer, i la segonaguerra mundial, després, van aturar les co-mandes. Era el moment d’aprendre a flotar ideixar passar el temporal, reduint la produc-ció al mínim. La consigna: no tancar portes imantenir la qualitat. I així van arribar a finalsdels 40, quan, no sense recels i amb el suportde l’Ajuntament de Barcelona, van adquirir unlocal industrial fins i tot més gran al mateix ba-rri del Poblenou. Aviat aclaririen els seus dub-tes i descobririen que la vida somriu als ques’arrisquen. Una xifra: el 1955 Industrias Titanva batre el seu propi rècord de producció i vasuperar les mil tones anuals. Albert Folch iRusiñol va acompanyar el seu pare en la con-solidació de l’empresa i la va fer avançar capal segle XXI. I van continuar. Amb les innova-dores pintures plàstiques van arribar a l’èpo-ca del destape i a la televisió (no són pocs elsque recorden Lola Flores amb un pot de Ti-tanlux a la mà dient: “Pinta como yo”). Diver-sos artistes van contribuir a acostar la marcaa la gent del carrer que començava a interes-sar-se per això que en deien “el bricolatgemés fàcil”. I així van passar els setanta i esvan inaugurar dues dècades de remodela-cions, ampliacions de plantilla, obertura demercats i inversió en R+D+i. Joaquín Folch-Rusiñol i Corachan va agafar el

Francesc Novellas, al seu laboratoridel carrer del Pi.

Braç robot per a cirurgia laparoscòpica

FOTO: CORTESIA INDUSTRIAS TITAN, SA

testimoni després de la prematura mort delseu pare i amb el relleu es va convertir enl’artífex del trasllat a les instal·lacions del Pratde Llobregat, des d’on ara s’escriu la històriad’Industrias Titan. La història d’Industrias Ti-tan s’escriu ara des de la flamant planta delPrat de Llobregat. Al costat de l’aeroport deBarcelona hi ha desenes de milers de metresquadrats que pinten molt.Sense pausa i amb alguna pressa, els granshomes que avui impulsen aquell projecte vo-raç avancen per no perdre el tren de la inno-vació i arribar al centenari presumint de bonagestió i, per què no, de ser uns individus quesaben jugar-se-la.

TECNOLOGIAPER VIURE MILLOR

EL REPTE

L’ENSENYAMENT DE l’enginyeria biomèdica va començara ser una realitat el curs passat a l’Escola Universitàriad’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB). Demoment s’han començat a oferir una sèrie d’assignatu-res dins les quatre titulacions actuals de l’EUETIB, peròmolt pròximament s’espera poder comptar amb una titu-lació de segon cicle en Enginyeria Biomèdica.Darrere de tot aquest impuls, a més de l’EUETIB i de la ma-teixa UPC, també trobem el Centre de Recerca en Engin-yeria Biomèdica (CREB), centre d’investigació multidisci-plinari de la UPC que té com a objectiu principal cobrir la

demanda de R+D+i existent en el camp de l’enginyeriabiomèdica. L’equip del centre, a més de comptar amb 19anys de sòlida experiència professional, actua com uninstrument en l’activació del sistema ciència, tecnologia iempresa. Les més de 80 persones que actualment estan vinculadesal centre s’encarreguen de desenvolupar projectes en elcamp de la instrumentació biomèdica; sistemes dediagnòstic; processament de senyals biomèdics; implantsi biomaterials; tecnologia per a discapacitats; aplicacionsde la radiació a la medicina i tractament d’imatges.

GELS GRANS HOMES VAN MARCAR EL CURSD’INDUSTRIAS TITAN

Una etiqueta i un dels cartells de promoció d’Industrias Titan.

PINZELLADES D’UN TRIOMF

Montserrat Vallverdú

UN VOLUNTARI DESDEL SEU LABORATORI

L’OPINIÓ ENGINY I 05

JOSÉ LUIS BOURDELANDEL’OPINIÓ

ÉS POSSIBLE NETEJAR PEDRESi sorra que estan tacades de cha-papote. Un desastre com el del

Prestige no té per què deixar la costa negradurant lustres. Hi ha diversos mètodes quehan estat utilitzats en els últims anys peraconseguir-ho. Són mètodes lents, laboriososi que no deixen content a tothom. Al nostre la-boratori n’hem explorat un de nou i amb resul-tats encoratjadors. Fa 25 anys que treballo enquímica orgànica i, en particular, en reaccionsfotoquímiques; o sigui, en aquelles en lesquals la matèria experimenta canvis pel fet deser exposada a algun tipus de llum. Normal-ment els científics treballem en el que ensagrada i anem reorientant la nostra investiga-ció en funció dels temes en què creiem i delsdiners que podem aconseguir per fer-ho; per-què investigar costa diners. De vegades apa-reixen impulsos imprevistos que t’empenyen adedicar-te a alguna cosa en què no havies pen-sat ni remotament. És el cas de la nostra in-vestigació amb el chapapote. La història va començar el desembre del 2002,quan a la tele vam començar a veure imatgesde platges negres cobertes pel fuel que brota-va del Prestige. Se’m va acudir la mateixa pre-gunta que a molts altres ciutadans: ¿Què pucfer per donar un cop de mà? Alguns ho van fercom a voluntaris. En el meu cas em vaig pre-guntar quina part dels coneixements científicsque havia anat adquirint durant 25 anys po-drien ser útils per ajudar en la neteja. A més, hihavia un estímul complementari: una d’aque-lles platges contaminades em resultava moltfamiliar. Hi havia corregut de nen mentre crei-xia envoltat d’un paisatge gairebé salvatge. Estractava de la platja de Vidiago, al municipi deLlanes, a Astúries. Hi havia, doncs, un estímulmés, en aquest cas de caràcter emotiu. Comque treballem en equip, vam ser diversos elsque ens vam arromangar i ens vam posarmans a l’obra: el doctor Jordi Marquet i els es-tudiants Raúl Herance i Úrsula Balduzzi vancompletar aquest equip. Vam dissenyar dife-rents experiments dels quals finalment no-

més un va donar resultats molt prometedors. Vaser fàcil aconseguir una mostra. Una trucada al’alcalde de Llanes va ser suficient, i al cap depocs dies vam tenir al nostre laboratori diver-sos quilos de galipote (com l’anomenen a Astú-ries) i de pedres tacades procedents de Vidiago. En un dels experiments vam observar que esformaven bombolles a la pel·lícula de fuel, ques’inflava com si fos una espuma d’afaitar ne-gra. La cosa no s’aturava aquí; les bombollestambé apareixien entre la pel·lícula i la superfí-cie de la pedra. En aquesta zona intermèdia esgenerava una espècie de matalàs d’oxigen queanava creixent com un globus que es feia buit ique aconseguia desenganxar el chapapotede lasuperfície i la deixava completament neta. Eracom pelar una mandarina. Tot això passavaquan la pedra se submergia en una dissoluciód’aigua oxigenada que contenia sals metàl·li-ques: el chapapote acabava flotant i la pedraquedava neta al fons. També vam observar queel procés s’accelerava amb la llum. Per exem-ple, utilitzant un sulfat de ferro el chapapote esdesenganxava en 15 minuts en la foscor i ennomés vuit minuts sota la llum del sol. Tot aixòera útil: es podien netejar pedres a la platja, a lesgrutes o a les zones d’ombra. Senzill i ràpid. La sorra es netaja d’una forma similar. Els ca-sos difícils són les roques que no es poden sub-mergir en la dissolució. En aquest cas les vamruixar amb un aerosol de la mateixa composi-ció i vam observar només el primer efecte tipuscrema d’afaitar. Ara el chapapote ja es pot reti-rar a mà, encara que la neteja total és méscomplicada. Ens en vam anar a la platja de Vi-diago i allà vam comprovar que en la realitat elcomportament era com al laboratori, o siguimolt prometedor. Aquests resultats preliminarsels vam obtenir treballant tots com a voluntaris.Queda pendent abordar els experiments a granescala i valorar l’impacte mediambiental deltractament. Però això ja és una investigacióplanificada i s’ha de trobar finançament per dur-la a terme. Com he dit, investigar costa diners ino hem rebut ni un euro per poder fer-ho. I noserà per no haver-ho demanat.

Un grup de voluntaris netegen el ‘chapapote’ abocat pel petroler ‘Prestige’ al cap Touriñan,el 21 de desembre del 2002.

FOTO: EDICIONES PRIMERA PLANA, SA. ANTONIO GIMÉNEZ

G“HI HAVIA UN ESTÍMUL MÉS: UNADE LES PLATGES CONTAMINADESM’ERA MOLT FAMILIAR”

Tres moments de l’experiment de neteja del ‘chapapote’ al laboratori.

06 I HOMENATGE A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA ENGINY

CENT ANYS DE COMPLICITAT

DIA DEL RECINTE

EL SUPORT DE LA DIPUTACIÓDE BARCELONA a l’Escola Uni-versitària d’Enginyeria Tècnica

Industrial de Barcelona al llarg d’aquests 100anys ha estat decisiu i indiscutible. Gràcies a laseva aportació i a la seva tutela constant l’Es-cola ha pogut afrontar els grans reptes que seli han plantejat. Per aquest motiu, el 15 demaig passat, coincidint amb el Dia del Recin-te, es va voler retre un homenatge a aquestainstitució. L’acte, que es va portar a terme a l’Escola delTreball, va comptar amb la presència de des-tacades personalitats, entre les quals hi haviael ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, Jo-sé Montilla; el rector de la Universitat Po-litècnica de Catalunya, Josep Ferrer; el direc-tor de l’Escola del Treball, Carmelo Gómez, iel diputat de l’Àrea d’Educació de la Diputacióde Barcelona, Ángel Merino, que va recollir elreconeixement com a delegat del presidentde la corporació municipal. En l’acte es va atorgar la Medalla d’Or de laUPC a la Diputació de Barcelona.En el seu discurs, José Montilla va destacar laimportància de la relació entre els sectors in-dustrials i acadèmics, i va remarcar especial-ment la responsabilitat de les administracionsen aquest procés: “Als que ostentem respon-sabilitats polítiques, sigui des de l’Estat, desdels Governs autonòmics o des de l’Adminis-tració Local, ens correspon promoure esce-naris de desenvolupament industrial soste-nibles, que permetin resultats a escalamundial. La potenciació dels sectors indus-trials ha de ser l’objectiu prioritari en quèconvergeixin les actuacions del Ministeri i lesescoles tècniques”.En la seva intervenció, el director de l’EscolaUniversitària d’Enginyeria Tècnica Industrialde Barcelona, Martí Llorens, va explicar com,el 1904, la Mancomunitat de Catalunya, amb lacreació de l’Escola Industrial, va saber ferfront de forma exemplar a la demanda for-mativa per cobrir les necessitats de tècnicsqualificats que el teixit industrial emergentde l’època reclamava.Seguidament, va fer un recorregut per la si-tuació actual de l’Escola, per reivindicar,d’acord amb els reptes que planteja avui unasocietat postindustrial, orientada a la cultu-ra del coneixement, i sense perdre de vista laconvergència cap a l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior, la necessitat imminent deprogressar en dos eixos bàsics: el replante-jament dels estudis integrats d’enginyeria in-dustrial (grau i màster), i la urgència que Bar-celona disposi d’un nou campus territorialorientat a aquests ensenyaments, on siguipossible la vital complicitat entre l’EscolaIndustrial i el món de l’empresa.El director va concloure la seva intervenciósol·licitant a les autoritats polítiques i

acadèmiques presents que treballin sensedilació en aquest sentit, sense deixar dereclamar els acords que permetin aquestdesenvolupament.A l’acte hi van assistir nombroses persona-litats: Miquel Barceló, president de22@S.A.; Manuel Royes, expresident de laDiputació de Barcelona i actual delegat delGovern Català a Madrid; Benjamín Suárez,comissionat per a l’Espai Europeu d’Educa-

ció Superior; Ángel llobet, degà del Col·legid’Enginyers Industrials de Catalunya, iAntoni Carrillo, degà del Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barcelona.Al finalitzar l’homenatge, els assistents vanpoder assistir a un espectacle de FallesEuclidianes, una actuació creada pelcol·lectiu d’alumnes, professors i modelsde l’Aula de Creacions Intermèdia de l’Es-cola d’Arts i Oficis.

Un moment de l’homenatge a la Diputació. D’esquerra a dreta: Martí Llo-rens; Josep Ferrer, rector de la UPC; José Montilla; Ramon Vilaseca, presi-dent del Consorci Escola Industrial de Barcelona; Ángel F. Merino, que va re-collir la medalla a la Diputació, i Carmelo Gómez.

FOTOS: JORDI PARETO

HOMENATGE A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

GEL MINISTRE VA DESTACAR LA IMPORTÀNCIA DELA POTENCIACIÓDEL SECTOR INDUSTRIAL

Martí Llorens, director de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica In-dustrial de Barcelona, saluda José Montilla, ministre d’Indústria, Comerç iTurisme.

Carmelo Gómez, director de l’Escola del Treball, entrega una litografia edi-tada especialment amb motiu del Centenari de l’Escola Industrial.

Ángel Llobet, Josep Ferrer i José Montilla, conversen de forma distesa al fi-nalitzar l’acte.

EL PERSONATGE I L’AGENDA ENGINY I 07

“ELS MILLORS ANYSDE LA MEVA VIDA”

AHIR I AVUI

ELS PROTAGONISTES

EL RACÓ

ELS JOVES, quan comencem launiversitat sempre sentim lesmateixes paraules de la gent

gran que ens envolta. Aquells que vanvoler i que van tenir la sort de poder anara la universitat diuen: “Aprofita aquestsanys, que seran els millors de la tevavida”. Moltes vegades no els fem cas, peròtard o d’hora ens adonem que és veritat.Els anys de la universitat acostumen a serels millors de tothom. Amb aquestesparaules potser despertem la nostàlgiad’alguns antics estudiants, però esticsegur que la majoria d’ells tenen un moltbon record d’aquella època. En aquellsanys alguns d’ells es reunien i escrivien.Quan escrivien, explicaven coses que gai-rebé ningú explicava, bé per por o bé pervergonya. Avui dia també hi ha estudiantsque compartim aquest sentiment, cosesque ningú vol dir. També som estudiantsque sentim la necessitat de dir allò quealguns no volen sentir o allò que altressomien censurar. Nosaltres, els membresde COCOS ASSOCIACIÓ CULTURAL del’EUETIB, som estudiants com aquests.Som estudiants amb el sentiment i les

El 1997, l’EUETIB va rebre el Premi Bonaplata-Premis Restauració per la remodelació dels labo-ratoris de Química i Física del centre.

ganes de col·laborar per fer de la universi-tat alguna cosa més.Per nosaltres, bàsicament existeixen dostipus d’estudiants. El primer és l’estudiantque realment està vinculat a aquesta esco-la. És el que col·labora amb algun grup:sigui associació cultural, sigui club espor-tiu, sigui delegació. El segon és el no vin-culat. És aquell estudiant que vol passar lacarrera com més aviat millor (com tots),obtenir el títol (com tots) i, finalment, obli-dar-se de tot això. Aquest últim punt és elque de fet diferencia un estudiant d’unaltre i el que ens dóna l’esperit a qualsevolde nosaltres.Els estudiants que fem la revista som unsjoves ocupats. Alguns de nosaltres, a mésd’estudiar i de col·laborar en la nostraassociació, treballem per pagar-nos elsestudis. De vegades la gent ens preguntacom ens ho fem per tirar endavant unarevista després d’anar a classe, treballar iestudiar per a l’examen de l’endemà. Laresposta és molt més fàcil del que s’imagi-nen. Les ganes, la voluntat i el compromísfan que la revista sigui possible. Des d’aquívull felicitar tots aquells que alguna vega-

Arnau Coll Valentí

LABORATORI DE QUÍMICA

L’AGENDA

19 DE MAIGCONFERÈNCIA: EL FUTUR DEL MESU-RAMENT I LA FACTURACIÓ DE L’ENER-GIA ELÈCTRICA.

27 DE MAIGCONFERÈNCIA: LA GESTIÓ COMER-CIAL I INDUSTRIAL EN L’ÀMBIT EU-ROPEU.

10 DE JUNYCONFERÈNCIA: LA PRODUCCIÓ DE PO-LIURETANS I LES SEVES APLICACIONS.

17 DE JUNY. CONFERÈNCIAEVOLUCIÓ DEL REGLAMENT ELEC-TROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ

1-3 DE JUNY. JORNADES DE PRE-SENTACIÓ D’ACTIVITATS DEL GRUPEEEI.

3 DE JUNY. JORNADA SOBRELUMINOTÈCNIA: PASSAT, PRESENT IFUTUR DE LA TÈCNICA I L’ART DE LALLUM.

8-10 DE JUNY. IV JORNADESD’INVESTIGACIÓ EN ENGINYERIABIOMÈDICA.

1-4 DE JUNY. MOSTRA DIVULGATIVASOBRE L’ECOCOTXE

14 DE JUNY - 16 DE JULIOL. EX-POSICIÓ DE FONS ANTIC BIBLIOGRÀFIC1800-1904.EXPOSICIÓ INSTRUMENTS ELÈCTRICS

14-16 DE JULIOL. EXPOSICIÓ D’U-NA PLANTA PILOT D’UNA UNITAT DEPROCÉS QUÍMIC.

16 DE JULIOL.JORNADA DE PORTESOBERTES

da durant la seva carrera han col·laborat ocol·laboren en alguna associació, revista,club esportiu o delegació. Gràcies aaquestes persones la universitat és unacosa que es recorda tota la vida.Tot i així, sempre hi ha gent que no accep-ta una crítica o a la qual no li interessasortir implicada en res negatiu. En el fons,a ningú li agrada que el critiquin, sigui deforma constructiva o destructiva. Ara ima-gineu-vos que un grup d’alumnes irreve-rents critiquen el treball dels professors,la direcció, etcètera. La reacció més nor-mal és el rebuig, i es creen prejudicis dinsla comunitat universitària. I finalment espassen a dir coses amb molt poc sentit. Unexemple clar és el que es comenta pelspassadissos, que una revista que parla del’Escola amb esperit crític i còmic no ésuna cosa cultural. Però no tothom és així,alguns membres de la comunitat univer-sitària sempre ens han ajudat i ens hananimat en els moments més baixos. A totsells (alumnes, professors, treballadors ialtres càrrecs de la universitat), gràciesper fer que aquests anys siguin els millorsde les nostres vides.

FOTO: CEIB

FOTO: INSTITUT AMETLLER D'ART HISPÀNIC I ARXIU

FOTOS: CEIB/CANETTI

Un grupd’estudiants del’EUETIB, a laredacció de larevista COCOS.

MAIG/JUNY

08 I PUBLICITAT ENGINY