G—A

www.auditori.cat

Lepant 150 08013 Barcelona

21H. Sala 1 / Pau casaLs

Dimecres 17 D’octuBre 2012

& il GiardinoArmonico

Amb juliAlezhnevA

GiovAnniAntonini

mÉS

Amb aquest concert estrenem l’Auditori Més. una nova programació que aglutina totes les àrees artístiques de L’Auditori amb circuits temàtics que us permetran conèixer a fons diferents elements o mites que han estat font d’inspiració per a molts compositors al llarg de la història.

Esperem que en gaudiu el màxim!

L’Auditori és moLt més

3

PROGRAMA

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

Els temps i la durada del concert són aproximats.

Concert en Fa major per a flauta, cordes i baix continu, op. X núm.1 RV 433, "La tempesta di mare" (1728)Allegro Largo Presto

7 min.1/ Antonio ViValdi VenèciA 1678VienA 1741

Motet Saeviat tellus inter rigores, HWV 240 (1707)

18 min.2/ GeorG Friedrich Händelhalle 1685londres 1759

20 min.PAUSA

Concerto Grosso núm. 6 en Re menor, "La Follia" (1726-1729)

10 min.3/ Francesco Geminiani Luca 1687 DubLín 1762

Simfonia núm. 49 en Fa menor, "La Passió" (1768)Adagio Allergo di molto Minuetto Presto

20 min.4/ FrAnz JosePh HaydnrohrAu, BAixA ÀustriA 1732 - VienA 1809

Exsultate, Jubilate, KV 165 (1773)

14 min.5/ Wolfgang amadeus Mozartsalzburg 1756 Viena 1791

Dimecres 17 21hOCTUBRE 2012

4

Les aproximacions d’Il Giardino Armonico a la música dels segles xvII i xvIII sempre aporten alguna cosa nova, tant si es tracta d’obres oblidades i recuperades com si és el cas de peces més conegudes que el conjunt explo-ra mitjançant noves claus interpretatives.

Si hi ha un autor al qual Il Giardino Armo-nico està especialment vinculat, aquest és vivaldi, com testimonien els disset CD mono-gràfics que li ha dedicat. El conjunt obrirà el programa amb el seu Concert en Fa major per a flauta, op. 10/1, Rv 433. Amb el títol “La tempesta di mare”, vivaldi recupera un tema que ja havia fet servir als concerts de cambra Rv 98 i Rv 570, i també al concert per a violí Rv 253 de l’opus 8, del qual també formen part els més coneguts de Les quatre estacions. Com aquests, es tracta de música programàtica o descriptiva que aquí intenta evocar l’agitació de la mar sota la tempesta amb els instruments de l’orquestra. Els sis concerts de l’opus 10, que originàriament es van escriure per a flauta travessera, van ser publicats el 1728 per l’editor d’Amster-dam Le Cène, que els va encarregar a vivaldi per la demanda que hi havia d’obres per a aquest instrument al nord d’Europa.

El motet per a soprano i orquestra Saeviat tellus inter rigores, HWv 240, que podrem sentir a continuació, és una peça poc fre-qüentada de la música vocal de Händel. Si bé els seus oratoris, òperes i cantates són ben coneguts, els motets són obres de joventut que han restat una mica oblidades. Händel va escriure aquest motet a Roma l’any 1707, durant la seva estada a Itàlia, un període de descoberta extraordinàriament fecund per al compositor alemany. Forma part d’un con-junt de peces litúrgiques llatines per a les vespres de la Mare de Déu del Mont Carmel. A Roma, Händel gaudia del suport del car-denal i mecenes Pietro Ottoboni, que tenia Corelli al seu servei, i a Itàlia va conèixer

Pere de la riva

COMENTARI

Il Giardino Armonico presenta avui una selecció d’obres vocals i instru-mentals de singular bellesa d’alguns dels autors més representatius del darrer Barroc i del Classicisme. El concert culmina l’enregistrament que, en coproducció amb L’Auditori, Il Giardino Armonico i Julia Lezh-neva han fet els darrers dies per al segell Decca.

5

molts dels compositors més importants. Els seus motets són obres d’elevada lírica en les quals va posar en pràctica les noves idees musicals adquirides amb un grau de llibertat que mai no hauria pogut imaginar a la seva Halle natal.

Geminiani va ser, amb Corelli i Händel, un dels millors compositors de concerti grossi, una forma musical que feia dialogar un reduït grup de solistes, el concertino, amb el gruix de l’orquestra, el tutti o ripieno, mitjançant un contrast de textures típicament barroc. Amb Händel, Geminiani comparteix tant la in-fluència de Corelli com el fet de ser un dels principals divulgadors de la música italiana al Regne Unit, on tots dos van triomfar. D’ell podrem sentir el Concerto grosso núm. 6 en Re menor, que adapta la Sonata per a violí núm. 12 de l’opus 5 de Corelli. Consisteix en una sèrie de variacions sobre el conegut tema La follia, una dansa espanyola d’origen portuguès de gran popularitat que va servir d’inspiració a nombrosos compositors bar-rocs. Geminiani va publicar els arranjaments per a concerti grossi de les sonates de Co-relli en dues parts, els anys 1726 i 1729, amb un gran èxit al Regne Unit.

Com Geminiani, Haydn va influir decisivament en el desenvolupament de la música instru-mental. Entre la seva immensa producció de simfonies, destaquen les que va escriure entre el 1766 i el 1774, durant el perío-de associat al moviment Sturm und Drang. Aquest corrent preromàntic posava l’èmfa-si en l’expressió del sentiment, en oposició al racionalisme de la Il·lustració. A aquesta etapa correspon la Simfonia núm. 49 en Fa menor. Datada el 1768, el títol “La passio-ne” no apareix fins a una edició del 1790. Es tracta d’una obra de gran força emoti-va, amb una gravetat profunda que fa que alguns la relacionin amb la Passió de Crist. Altres, però, opinen que el terme passió es

refereix només a una emoció genuïnament preromàntica. Té la singularitat d’invertir l’ordre habitual dels dos primers moviments. La tonalitat de Fa menor, que per a Haydn té una significació especial, dóna coherència i tensió a tota l’obra.

Tant Haydn com Mozart són dos compositors cabdals del classicisme que van exercir una gran influència en la música posterior. De Mozart podrem sentir una de les seves pri-meres grans obres: el motet per a soprano i orquestra Exsultate, jubilate, KV 165, que clourà el concert. Mozart el va compondre durant el seu tercer viatge a Itàlia, a Milà, on es va estrenar el 17 de gener de 1773, pocs dies abans de complir 17 anys. Estava dedicat a Venanzio Rauzzini, un dels castra-ti més cèlebres del moment, per a qui aca-bava d’escriure el paper de Cecili a l’òpera Lucio Silla. Com era habitual, la partitura estava especialment pensada per al lluïment del cantant. Tot i tractar-se d’una obra de caràcter religiós, té una escriptura brillant que l’equipara a la millor lírica operística, amb un acoblament perfecte entre veu i or-questra, i bells passatges vocals que reque-reixen un exigent virtuosisme interpretatiu.

6

GeorG Friedrich händeLSaeviat telluS inter rigoreS

1. Deixeu rugir la terra furiosament:Atacs i tempestes, Carmelites no temeu, malgrat que Llucifer brami entre les flamesrieu-vos dels seus trucs i les seves argúcies.

2. Per consagrar l’ordre de les CarmelitesLa Verge s’aparegué a Horori mentre dormiaella, que amb la seva llum fa que la nit brilli i la claror sigui més suau, enlletgí el sol i fins i tot la lluna.

3. Oh, nit dolça, tant de bo la vostra serenitatsigui llarga i constant per a les Carmelitesno deixeu que l'afligida Megera us colpeiximentre brilla la dolça llum de Maria.

4. Estels fidels, vostra és la comesade salvar les Carmelites del mónamb la vostra pau ferma i seguraelles hauran de beneir l’ésser humà. 5. A l’empara d’aquesta VergeCarmelites, sigueu victoriosesLlucifer va desarmat, inofensives són les seves llances Carmelites, alegreu-vos-en. 6. Al·leluia.

1. Saeviat tellus inter rigores:Impete, turbine, Carmelitae ne pavete.Fremat Lucifer inter ardores,artibus, astibus, ditis minas irridete.

2. Carmelitarum ut confirmet ordinemdormienti Hororio Virgo apparetcuius luce nox coruscat et lux augeturcum qua si confertur unaturpis est Sol turpis est Luna.

3. O nox dulcis, quies serenaCarmelitis sis longa, sis stabilisno te turbet tristis Megaeradum Mariae lux nitet amabilis.

4. Stellae fidae, vobis sit curaCarmelitas mundo servarevestra pax sit firma et securaqua mortales debent beare.

5. Sub tantae Virginis tutelaCarmelitae triumphateimbellis est Lucifer, innoxia sunt tela;Carmelitae jubilate.

6. Alleluia.

7

1. Alegreu-vos-en, ressoneu amb joia,oh vosaltres, ànimes benaurades,entonant càntics dolços.Responent als vostres càntics,deixeu que el cel canti amb mi.

2. L’agradable dia resplendeix,els núvols i les tempestes ja han escampat; una quietud inesperada ha brollat per als justos.La nit tenebrosa regnava arreu;alceu-vos, feliços a la fi, els qui havíeu tingut por fins ara,i joiosos, a l’aurora afortunada,oferiu-li garlandes i lliris a mans plenes.

3. Vós, oh pinacle de les verges,doneu-nos la pau,alleugeu-nos l'angoixaque ens fa sospirar els cors.

4. Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia.

Wolfgang amadeus mozartExsultatE, jubilatE, K. 165

1. Exsultate, iubilate,o vos animae beatae,dulcia cantica canendo,cantui vestro respondendo,psallant aethera cum me.

2. Fulget amica dies,iam fugere et nubila et procellae;exortus est iustis inexspectata quies.Undique obscura regnabat nox;surgite tandem laeti,qui timuistis adhuc,et iucundi aurorae fortunatae frondes dextera plena et lilia date.

3. Tu virginum corona,tu nobis pacem dona,tu consolare affectus,unde suspirat cor.

4. Alleluia Alleluia, Alleluia.

8

Va néixer a Milà i va estudiar a la Civica Scuola di Musica i al Centre de Música Antiga de Ginebra. El 1989 va fundar Il Giardino Armonico i amb ells ha actuat arreu del món com a director i solista de flauta dolça i barroca, a més d’enregistrar diversos CD i rebre importants premis. Sovint dirigeix com a convidat la Camerata de Salzburg, l’Orquestra de la Scala, les de Cambra de Munic, Suècia i Escòcia, les filharmòniques de Los Angeles i Ràdio França, la Rundfunksinfonieorchester de Berlín, l’Orches-tra of the Age of Enlightenment, les simfòniques de Birmingham i Berner, la Concertgebouw d’Ams-terdam, la Tonhalle de Zuric i la Tonkünstkerorches-ter, entre d’altres. El 2004, invitat per Sir Simon Rattle, va dirigir per primera vegada la Filharmò-nica de Berlín.

Ha dirigit òperes a Milà, Viena, Salzburg i moltes altres ciutats importants i entre els seus enregis-traments cal esmentar el CD Vivaldi album (Decca) amb Cecilia Bartoli, premiat amb el Grammy 2000 i un altre amb Viktoria Mullova, Concerts de violí de Vivaldi, pel qual va rebre un Diapason d’Or (2005). Amb el segell Naïve ha enregistrat obres de Vivaldi i des del 2008, amb Il Giardino Armonico i en exclusiva per a Decca, ha enregistrat la integral dels Concerti Grossi de Händel, guardonat amb el premi Echo, Il Pianto di Maria amb Bernarda Fink i Sacrificium amb Cecilia Bartoli. En col·laboració amb la Kamme-rorchester Basel té previst enregistrar les simfo-nies de Beethoven (Sony) i, a partir del 2012, serà director artístic del Festival Wratislavia Cantans.

Giovanni antonini DIRECTOR

Antonini és un dels directors actuals més reconeguts per les seves interpretacions del repertori barroc i clàssic

9Fotografia → © David Ellis

Fundat a Milà el 1985 amb músics especialitzats en instruments antics, el seu repertori es concentra bàsicament en les obres dels segles XVII i XVIII. La seva presència és habitual als festivals més des-tacats com Salzburg i a sales importants com el Concertgebouw d’Amsterdam, el Wigmore Hall de Londres, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena, i el Carnegie Hall de Nova York. Em l’àmbit operístic han aconseguit importants èxits en les produccions d’Orfeu de Monteverdi, Galatea e Polifemo de Händel o La serva padrona de Pergolesi, entre d’altres.

Els seus enregistraments per a Teldec Classics han rebut importants premis com ara el CD Il Proteo amb obres de Vivaldi i Christophe Coin com a solista de violoncel, guardonat amb un Gramophone i un Dia-pason d’Or i el dels Concerts de Brandemburg que va rebre el premi Echo. Amb el segell Decca i Cecilia Bartoli van enregistrar Vivaldi Album, premiat amb un Grammy. També cal esmentar el seu enregistra-ment La Casa del Diavolo amb obres de Boccheri-ni, Locatelli, Gluck, C.P.E. i W.F. Bach amb Naïve, un CD de concerts de violí de Vivaldi amb Viktoria Mullova per a Onyx i dos CD de concerts de vio-loncel de Vivaldi amb Christophe Coin per a Naïve.

Des del 2008 enregistren en exclusiva per a DECCA/L’Oiseau-Lyre i han aconseguit grans èxits amb els Concerti Grossi de Händel i la cantata Pianto di Maria, amb la mezzosoprano Bernarda Fink. L’any 2009 novament amb Cecilia Bartoli van enregistrar Sacrificium. El seu darrer CD, dedicat a l’òpera de Vivaldi Ottone in Villa, va tornar a guanyar un Dia-pason d'Or (2011).

Dimitry Sinkovsky concertino / Fa-brizio Haim Cipriani, Liana Mosca, Ayako Matsunaga i Fabio Ravasi pri-mers violins / Marco Bianchi, Fran-cesco Colletti, Maria Cristina Vasi i Carlo Lazzaroni segons violins / Renato Burchese i Alice Bisanti violes / Paolo Beschi i Elena Russo violoncels / Giancarlo De Frenza contrabaix / Riccardo Doni clavicèm-bal / Margret Koell arpa / Andrea Mion i Magdalena Karolak oboe / Al-berto Guerra fagot / Jeroen Billiet i Edward Deskur trompes Giovanni Antonini director

Il GIardIno armonIco

10

Va estudiar al Conservatori Txaikovski de Moscou, a l’Acadèmia de Cant de Cardiff, i a l’Escola Guild-hall de Londres. Als 18 anys va cantar amb Juan Diego Flórez al Festival d’Òpera Rossini, a més d’enregistrar la Missa en Si menor de Bach amb Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre (Naïve). El 2010 va debutar al Festival de Salzburg amb l’Orquestra Mozarteum i als Classical Brit Awards del Royal Albert Hall, convidada per Kiri Te Kanawa. Al mateix any va enregistrar l’òpera Ottone in villa Vivaldi amb Il Giardino Armonico i Antonini i el 2011 àries de Rossini amb Mikowski i l’Orquestra Simfo-nia Varsòvia, un CD que va rebre el Diapason d’Or, l’Editor’s Choice de la revista Gramophone i una nominació als Premis ISCA 2012.

La temporada 2010-2011 va interpretar Cosi fan tutte (Fiordiligi) a Grenoble, Les Huguenots (Urbain) de Meyerbeer a Brussel·les, va tornar al Festival de Salzburg amb Antonini i va rebre el premi Opernwelt Nachwuchssangerin des Jahres. També va debu-tar al Festival Mostly Mozart del Lincoln Center de Nova York i amb l’Orquestra de Cleveland. Més tard va enregistrar en directe Oracolo in Messenia de Vivaldi (Virgin Classics) i Estrelles de l’òpera en un concert de la Gala Rossini celebrat a Poznan. Al Festival de Salzburg 2012 va interpretar Tamerlano (Asteria) amb Plácido Domingo i, a la cerimònia de les Victoires de la Musique Classique al Palau de Congressos de París, La Donna del Lago de Rossini compartint escenari amb Renée Fleming, Natalie Dessay, Philippe Jaroussky i Nathalie Stutzmann. Actualment és artista en exclusiva de Decca.

Julia lezhnevasoprano

Amb només 22 anys, la soprano russa Julia Lezhneva és una de les grans promeses del món líric

Fotografia → © Franck Juery

ROMINA LISCHKANovembre Dimarts 6 → 20:30h # Sala 4 Alicia de Larrocha

Romina Lischka, viola de gambaSofie Vanden Eynde, directorRaphaël Collignong, clavicèmbal

obres de: Marais, De Visée, Couperin i Forqueray Le Père

Preu: 17 €

WILLIAM CHRISTIE & ORQUESTRA I COR DE LES ARTS FLORISSANTS Desembre Diumenge 9 → 19h # sala 1 Pau Casals

William Christie, directorRosemary Joshua, sopranoSarah Connolly, mezzosoprano Iestyn Davies, contratenor Allan Clayton, tenorChristopher Purves, baix-baríton

G. F. Händel. Belshazzar HWV 61

Preu: de 28 a 90 €

CECILIA BARTOLI & KAMMERORCHESTER BASELDesembre Dilluns 10 → 21h # sala 1 Pau Casals MissionCecilia Bartoli, mezzosoprano

Concert coproduït amb: Duetto management

Preu: de 45 a 147 €

SI US HA AGRADAT AQUEST CONCERT, SEGUIU EL CIRCUIT ANTIGA

TASTO SOLONovembre Dimarts 20 → 20:30h # església de Sant Felip Neri

Nadia Lavoyer, sopranoDavid Catalunya, clavisimbalum de martells i orgueReinhild Waldek, arpa gòticaViva Biancaluna Biffi, viola d’arcGuillermo Pérez, organetto, orgue i direcció

Programa a l’entorn de Gilles binchois amb obres seves i de Dufay, Dunstaple, Frye, viletti i tablatures anònimes dels manuscrits buxheimer, Lochamer, viena mS 5094, Wroclaw IF 687

Preu: 17 €

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Sin título-2 1 25/06/12 16:25