G1.Les formes del territori

EL PLA dURGELL// LABORATORI DE PAISATGES: EXPERINCIES DE GESTI DE LA NOVA RURALITAT

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS

01FORMES DEL TERRITORI

FORMES DEL TERRITORI

El pla dUrgellProjectes en paisates culturals

ETSAVQmT 2010

Richard T.T. Forman Mosaico territorial para la regin metropolitana de Barcelona.ed. Gustavo Gil. Barcelona 2004

INDEX

Introducci

Geologia Litologia Geomorfologia Hidromorfologia Formes

Hidrologia Hidrologia i territori Estat previ als canals Formes

Conreus mbit catal Conreus comarcals Parcelles i edificacions Conreus i canals Contrast dels camps Formes

Communicacions Formes

Assentamentshumans Concepte Xarxa de municipis Assentaments i communicaci Creixement de la poblaci Formes

GEOLOGIA

conca endorraica impermeabilitat aflorament cubeta

LITOLOGIAComponents del sl

Atlas geolgic de CatalunyaICC, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2010

Una fondelada endorreica, com el pl de lurgell, s una superfcie sense desgus natural on queden retingudes les sals de laigua que shi embassa i evapora rpidament. Havent-hi arribat carregada de sals, que ha dissolt prviament en escorrer-se pels vessants i capes fretiques; daltres vegades, com a lestany dIvars, a sal aflora directament del subsl arrossegada per laigua que puja que puja per capillaritat.

LITOLOGIAComponents del sl

Mapa litolgic Pla dUrgell

Mapa litolgic de les Planes de Lleida

Folch.R. La vegetaci dels pasos catalans. (Pag 151)ed. KETRES. Barcelona,1981

Lutites, gresos, calcries,margues i guixos

Mixtes, carbonats i sulfats

Conglomerats i bretxesConglomerats, gresos i lutitesGresosGresos i lutites

Mixtes

Gresos i cdols, sorres i lutitesMixtes no consolidats

Sorres

Lutites i pissarres ampeltiquesMixtes i matria orgnica

Lutites i torbaMixtes i matria orgnica no consolidats

Calcries i lignitsCarbonats i matria orgnica

Gresos, conglomerats, margues i lignits

nitats pluriltiques i matria orgnica

MollAltres

Lutites, pissaresDiorites i roques plutniques intermdies

Silicats i quars

Ofites i roques plutniques ultrabsiquesBasalts i piroclasts

Silicats

Calcries. Calcopelites. LutitesUnitats pluriltiques

Calcries i/o dolomies. Marques. GresosGresos. Conglomerats. CalcriesEsquists i migmatites. Gneis.Marbres i roques calcosil

Conglomerats i bretxesGresos, lutites i conglomeratsGresosLeucogranits, granits, graodiorites i tonalites

Quars i silicats

Gneis

Sals sdiques i potssiquesClorurs

Lutites, pissaresDiorites i roques plutniques intermdies

Silicats i quars

GuixosSulfats

Lutites, gresos i guixosMixtes i sulfats

CalcriesDolomiesCalcries i dolomies

Carbonats

Carbonats i mixtesTravertins i crostes carbonatadesBretxes de carbonatsMargocalcries, margues i calcriesMargues i argiles

Conglomerats i calcriesLutites, margues, gresos i calcriesGresos i margues

Mixtes i carbonats

Relleu i dinmica externaGEOMORFOLOGIA

Lmi ts de l re l leuLa comarca de lUrgell es defineix per tres paisatges morfolgics: la plana dUrgell, les costes segarrenques i la ribera de Si.

Enciclopdia catalana. (Volum 9)ed. Enciclopdia Catalana. Barcelona,1987

GEOMORFOLOGIARelleu i dinmica externa


Elements del relleu del Pla dUrgell

s un territori de paisatges horitzon-tals, que davalla amb suavitat fins a la plana i s envoltat per terres altes al N, al S i a lE. El contacte entre la muntanya i la plana s brusc i sobtat. Tot aquest territori recolza damunt un scol paleozoic cobert per sedi-ments marins i lacustres que mostren lactual planria com un gran dipsit

oligocnic, amb gresos i conglomerats visibles en alguns indrets i materials de sedimentaci argillocalcaris que se succeeixen en una perfecta horitzontalitat. Aix determina dos ti-pus morfolgics, lun estructural que sarrenglera a les costes de la Segarra i laltre determinat per lerosi i la sedi-mentaci del Pla dUrgell.

Xarxa hidrolgica i dinmica externaHIDROMORFOLOGIA

L e n d o r r e i s m e sexplica fonamen-talment per l aridesa climtica (manca de precipitacions i for-ta evaporaci), per es pot haver format tamb pel relleu (cubeta tancada) el cas del pla dUrgell i per la natura del te-rreny (infi l tracions, impermeabilitat).

Conca endorreica

Climograma de Lleida


FORMESRelleus

HIDROLOGIA

c a n a l s q u i a i n n u n d a c i i r r i g a c i

HIDROLOGIAXarxa hidrulica del pla dUrgell

Sistema de rius i afluents + sistema dels canals durgell

HIDROLOGIASistema hidrolgic

Caracterstiques

Canals Urgell_Canal principal: 144,2 km_Canal auxiliar: 76,6 km_4 squies: total 102,6 km

Dades_49.490 finques regades = 70.242 hectrees_El 90% de la superfcie es rega per gravetat = inundaci._La dotaci daigua anual s de 9.000 m3/ha.

Lleida Les Borges Blanques

Trrega

Agramunt

Linyola

Vila-sana

Golmes

Miralcamp

Torregrossa

Sidamunt

Alams

Vilanova de la Barca

Trmens

Alcoletge

Mollerussa

Castellnoude Seana

Preixana

Belianes

Arbeca

Bellpuig

BarbensIvarsdUrgell

Vallverd

Ponts

Artesa de Segre

Cubelles

Bellmunt

Muntgai

La FuliolaTornabous

Castellser

Camarasa

St. Lloren

Balaguer

Riu

Seg

re

Canal dUrgell

S b. Squia BSi

Font: esquema grup G

Riu NogueraPallaresa

S h. Squia HSiS 1. 1era squia ppalS 2. 2na squia ppalS 3. 3era squia ppalS 4. 4rta squia ppal

Canal auxiliar

S bS h

S 1S 2

S 3

S 4

Lleida Les Borges Blanques

Trrega

Agramunt

Linyola

Vila-sana

Golmes

Miralcamp

Torregrossa

Sidamunt

Alams

Vilanova de la Barca

Trmens

Alcoletge

Mollerussa

Castellnoude Seana

Preixana

Belianes

Arbeca

Bellpuig

BarbensIvarsdUrgell

Vallverd

Ponts

Artesa de Segre

Cubelles

Bellmunt

Muntgai

La FuliolaTornabous

Castellser

Camarasa

St. Lloren

Balaguer

Riu

Seg

re

Canal dUrgell

S b. Squia BSi

Font: esquema grup G

Riu NogueraPallaresa

S h. Squia HSiS 1. 1era squia ppalS 2. 2na squia ppalS 3. 3era squia ppalS 4. 4rta squia ppal

Canal auxiliar

S bS h

S 1S 2

S 3

S 4

HIDROLOGIA I TERRITORITopografia, conreus i canals

Pl director

ESTAT PREVI ALS CANALSHistria de la configuraci del traat dels canals

Histria

Ja durant la invasi sarrana, els rabs construren squies derivades del Se-gre i el Corb.

s.XVI, XVII, XVIII: es redacten vries propostes de construcci del canal, per no sen arriba a construir cap.

1815-1820: Antonio Sells traa el canal ms acuradament i fixa la presa daigua prop de Ponts.

1829-1833: inici i finalitzaci obres, a causa de les guerres carlines.

1847 i 1850: lEstat atorga les primeres concessions.

1853: finalment, es cedeix la concessi a lempresa Girona Germans, Clav i Cia, la qual la traspass, tot seguit, a la Societat Annima Canal dUrgell.

1853-1861: Construcci del canal, obra dels enginyers Pere de Andrs Puigdollers i Constant de Ardanza.

1929-1932: Construcci canal auxiliar.

Riu Noguera Ribagorana

Riu Lobregos

Riu

Segr

e

Riu Noguera Pallaresa

Riu S

egre

Riu La Gurdia

Riu Salado

Riu Sed

Llac dIva

rs

Riu Si

Cana

l aux

iliar d

Urg

ell

Cana

l prin

cipal

dUrg

ell

Riu Se

gre

Llac dIva

rs

ICCwww.canalsdurgell.com

Pl dels canals projectats de rec i navegaci de lUrgellD.Toms Soler i Ferrer, 22 Maig 1815

FORMESMotlles

CONREUS

m o s a i c f r u i t e r s r e g a d i u

CONREUS1815

Assentaments urbans

Conreus de blat

Espai de pastura

Camins principals

Lmits actuals comarcals

Assentaments urbansConreus de blatEspai de pasturaCamins principalsLmits actuals comarques

El territori al 1815 es caracteritza per ser una gran superfcie de carcter este-pari, dedicada bsicament al pastoratge i al conreu blader.

Amb aquest mapa es pot veure clarament la diferncia entre els antics con-reus de sec i lactual territori amb conreus de regadiu. Abans de larribada de laigua en el pla dUrgell el pastoratge era lactivitat quasi predominant per sobre de lactivitat agrcola, que noms podia ser el conreu del blat.

Locupaci del territori canvia totalment.

Plan de canales proyectados de riego y navegacin de Urgel, per D. Tomas Soler i Ferrer.

MBIT CATALContextualitzaci

Superfcie urbanitzada i els usos del territori

Paisatges agraris caracterstics de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

Atles de nova ruralitat, fundaci Mn rural, de Ignasi Aldom.Pla Director Urbanstic del Pla dUrgell.

MBIT CATAL I CONREUS COMARCALSContextualitzaci

DEL PLA DURGELL I LA PLANA DE VICPARCELLES I EDIFICACIONS

CONREUS I CANALS2010El territori en lactualitat est inundat de conreus de regadiu. A diferncia del 1815 on hi havia un 50% de conreu de blat i un 50% de pastura.

La forma ha estat generada per larribada dels nous canals daigua. Sense aquests el paisatge de regadiu no hauria estat possible.

CONTRAST DELS CAMPSestiu - hivern

FORMESde lagricultura

CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010COMMUNICACIONS

N-I I t ranspor t pr iva t l inea l i tzac i

COMMUNICACIONSEstructures viries i accessibilitat a la plana

ICC, Pla Territorial del Pla dUrgell, Pla Director del Pla dUrgell.

CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010

LLOC DE PAS: El Pla dUrgell es troba en una situaci estratgica que lha convertit en un important lloc de pas en la mobilitat de persones i mercaderies entre lrea me-tropolitana de Lleida i la de Barcelona. Latravessen tres importants vies de comunicaci:- lautovia N-II ( 1992), que ha proporcionat una co-municaci ms rpida i fluida i un fcil accs als po-bles.- leix transversal, que connecta la comarca amb ciu-tats com Manresa, Vic i Girona- lnea de ferrocarril Barcelona- Lleida via Manresa

XARXA: Les carreteres locals connecten diferents poblacions de la comarca. La majoria delles conflueixen a Mo-llerussa.

FORMESdels traats

CREIXEMENT DE LA POBLACI1956-2010ASSENTAMENTS HUMANS

dispersi constellaci creixement

CONCEPTEConstellaci

Diagrama de la Teoria del Lloc Central** de Walter Christaller*

* Walter Christaller (1893-1969) ; gegraf alemany, la seva principal aportaci va ser la teoria dels espais centrals, base de la geografia quantitativa.** Teoria del Lloc Central de Christaller (1933); model que produeix una jerarquia de centres de mxim espai a diferents escales.

Les ciutats esdevenen centres de regions naturals, delimitades pel transport de mercaderies i persones en una zona radial des del centre (si el punt de venda o residncia est massa allunyat, lindividu agafa una altra referncia o centre).

Lrea dinfluncia de cada ciutat adopta una forma semblant a lhexgon, ja que s la ms eficient sense solapaments amb altres poblacions.

www. urbagram.nethttp://ca.wikipedia.org/wiki/Walter_Christaller

creixement potenciat

creixement mitj

creixement moderat

1 Torregrossa

2 Miralcamp

3 Vilanova de Bellpuig

4 Bell-lloc d'Urgell

5 Sidamn6 Fondarella

7 Mollerussa

7 Mollerussa

8 Golms9 Palau d'Anglesola

10 Castellnou de Seana

11 Vila-Sana

12 Bellvs13 El Poal

14 Ivars d'Urgell

15 Barbens

16 Els Arcs

17 Vallverd

18 Linyola

XARXA DE MUNICIPISAmb topografia


XARXA DE MUNICIPISEls pobles formen part del mosaic territorial


ASSENTAMENTS I COMMUNICACIA la comarca

Sl edificat

Sl sense edificar

Espais verds urbans

Pedreres fora d's

Sl edificat _ assentaments dispersos

Zona humida

Zona nua

Limit Terme Municipal


ICC, Pla Director del Pla dUrgell, Ortomapa histric del 1956.

FORMESdels assentaments

CONCLUSI

La paraula paisatge connota una zona o un territori, en aquest cas el Pla dUrgell, en la manera que els habitants del lloc, els urgellencs, o els visitants, com els estudiants de lEtsav, ho perceben, laspecte dels quals o carcter deriven de lacci de factors naturals, com la dinmica de laigua, i/o culturals, com la creaci de conreus de fruita dola. Tal definici t en compte la idea que els paisatges evolucionen amb el temps, grcies a lefecte dels agents naturals, com els agents climtics que erosionen els tossals, i per lacci dels ssers humans, tals com els membres de la famlia Girona. Al mateix temps evidencia la idea que el paisatge forma una totalitat, els elements naturals i culturals de la qual es consideren tots alhora, tal i com succeeix amb els ingredients de la cassola de tros.

Desprs de passejar-nos pel Pla dUrgell i explorar les seves formes, percebem un territori suau, de lnies infinites que sovint es perden entre la boira i dunes terres de cultiu dol producte del treball i lesfor de lhome. Veiem que fins avui sha establert un dileg racional entre la natura i lacci de lsser hum, el qual ha sabut apropiar-se del territori, grcies a labsncia de formes abruptes, tot cultivant-lo. Aquesta ha estat la dinmica que creiem que sha dut a terme al llarg de la histria, per a partir dara, quina ser levoluci del Pla dUrgell? Seguir havent-hi cohesi entre aquests dos factors o lacci antrpica simposar a la lgica de la natura alterant els paisatges culturals?

La Convenzione Europea del Paesaggio, Firenze, 2000. Cap. 1-disposizione generali, articolo 1,38.

SE

Q

N

CIA

DE

LS S

ISTE

ME

S M

OR

FOL

GIC

S T

IPU

S D

EL

PLA

DU

RG

ELL

17 > 27 / GENER / 2011

ORGANITZA: Departament dUrbanisme i Ordenaci del Territori // Escola Tcnica Superior dArquitectura del Valls - Universitat Politcnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS)

Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla dUrgell:

Amb la Col.laboraci de la Casa del Canal dUrgell, Castell del Remei, Estany dIvars dUrgell i Vila-sana, Novella Alta

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldom, Josep Maldonado, Sgrid MuizCOL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrs, Laura Font, Napolen GuerreroBECARIS: David Balbs, Nria Bisbal, Josep Garriga

Consell Comarcaldel Pla dUrgell

Ajuntamentde Barbens

Ajuntamentde Bellvs

Ajuntamentdel Poal

AjuntamentdIvars dUrgell

Alumnes participants:

FORMES DEL TERRITORI

Laura Bertran ArrufatElena Castell FustAnna Fontich SalaBerta Fust SuRicardo Lostao ViolasFerran Martori GallissaGemma Mil CartaNatalia Pars SerraDavid Ricart Boada

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

Marta Besora RosellCristina De Nova ArisaIzaro Ezeiza KarreraMontserrat Pedrosa DomingoAntonio Quirante GarridoJoel Robles PenaNekane Zabaleta IrazabalbeitiaLuca Malvicino

PANORMIQUES I SECCIONS DEL TERRITORI

Laura Company MercadoIrene Madrid HinojosaHctor Martn VillarroyaSlvia Oliver AlcoverLucia ValentiniMaria do Rosrio Fontes de Melo Losna SantosBernardo Maria Melo Egidio Nadais

LES VEUS DEL TERRITORI

Irina Blavia CaetEsther Gonzlez AlbesaEullia Puig CalvoEnric Rovira FerrerLidia No PereiraMarta Franquesa Badia

SISTEMES DE GESTI DE LAIGUA

Nria Jimenez ClimentGenoveva Jorba GajuMriam Lorite GmezMarta Lovisa MarklinderAlexandra Eva Blennow Javier Rocamonde LouridoKristyna Silhanova

PATRIMONI DE LAIGUA

Gavina Corbetta GallegoYolanda Medina GilNria Petit SaludesBerta Sanchez HernandezAdriana Virto GarcaMireia Noguera GarciaMaria Camprodon Rosanas

PATRIMONI DELS POBLES

Eduard Cuadern CampanalsIgnasi Cuadern CampanalsMaria del Mar Figueras RubiMiryam Fras MartnezDavid Moreno GarcaFrancisco Toro Gomez

G1.Les formes del territori

Documents

Transcript of G1.Les formes del territori