10% TERRENY MUNDIAL ÉS SEMI-ÀRID

23% TERRENY MUNDIAL SEMI-ÀRID ESTÀ EXPLOTAT

CLIMES i VEGETACIÓ

La intenció o conclusió que es pre tén , és a rgumentar que e l paisatge és el mirall del clima, vegetació i relleu locals (a més de la mà de l’home) i que, per tant, el territori s’ha d’entendre com un segell d’identitat, i qualsevol intent d’anar en contra del que allà hi pertoca passaria per perdre aquesta identitat. Ja no seria un territori “autèntic” sinó un territori “artificial”.

CONCA DEL RIU TAJO

COMPARACIÓ AMB ALTRES ZONES SIMILARS

zones de secà

zones de regadiu

Plantacións d´oliveres

CONCA DEL RIU GUADALQUIVIR

CONCA DEL RIU EBRE

“Unic:Sol i sense altre d´una altre especie.Singular.Exclusiu.”

Todo está lejospero es un modo de deciren realidad no tengo patrón universalpara medir cercanos y remotos

Mario Benedetti, preguntas al azar

TODO ESTÁ LEJOS

Construccions: El poble es situa al coster sud de la muntanya aprofitant la plana pel conreu i evitant possibles inundacions. Els aljubs es troben al cim, en terreny rocós per tal de recollir l'aigua superficial. En canvi, els pous es troben al fons de la vall recollint l'aigua que es troba a nivell freàtic entre els llims.Camins: Les vies rurals s'organitzen paral·leles les sèquies i serralades i es troben tan als cims com als fons de vall. Les carreteres per contra, només es troben als fons de vall, aprofitant l'amplitud i l'escàs pendent.Conreus: Els conreus de secà estan als costers, en terreny argilós, recollint l'aigua que baixa i evitant la boira. En els fons de vall a mode d'oasi es cultiven horts. Els cims degut a la poca quantitat d'aigua i el tipus de sòl no s'exploten i hi creixen pins salvatges.

El territori s'antropitza mitjançant punts, línies i plans; construccions, camins i conreus, respectivament. La disposició d'aquests elements ve determinada per les condicions del lloc: relleu, tipus de sòl, rius i orientació de la carena.

Territori. Suport modificat per l´home, agredit, amb herències materials i immaterials d´un elevat valor patrimonial, que ens permeten identificar-lo com a paisatge cultural, senyal d´identitat d´una societat que activament reclama la seva gestió, com a depositari que és de la seva memòria. Un paisatge com aquells que Robert Smithson denominaria antròpics, posseïdors de l´energia que queda dissipada en un canvi d´estat; un llegat que planteja constants interrogants sobre el seu sentit i destí actual.

RELACIONS ENTRE HOME I TERRITORI

GeologiaLa configuració actual de la conca de l’Ebre està composta, bàsicament, de materials sedimentaris recents del final del terciari i el quaternari, disposats en estrats gairebé horitzontals: s’ha creat per la propagació cap al sud de la flexió de la litosfera de la placa Ibèrica, a causa de l'apilament dels mantells pirinencs i, en menor proporció, de les làmines encavalcants de la Cadena Ibèrica. El municipi de Llardecans s'emplaça al sector meridional dels sistemes al·luvials procedents de la Cadena Costanera Catalana, just a la transició d'aquests amb les fàcies lacustres (calcàries de Mequinensa), que afloren al nord-oest del terme. Les fàcies al·luvials de la zona de Llardecans (sistema al·luvial de Montsant) són constituïdes per successions de nivells sorrencs i lutítics. En conjunt, aquests dipòsits van formar-se en les franges al·luvials distributàries que es van desenvolupar als voltants de les zones al·luvials proximals adossades als marges de la conca, tractant-se e successions dipositades en planes lutítiques de zones al·luvials terminals, distats i/o marginals. Basant-nos en la seva geomorfologia, la comarca del Segrià pot dividir-se en dues zones que han evolucionat de manera diferent fins arribar a l’estat actual a causa dels processos fluvials i, en menor grau, eòlics. Els materials més durs han resistit l’erosió formant els típics turons arrodonits segriarencs. - Zona nord-oest: presenta elevacions d’escassa altitud, inferiors als 380m, amb alguns turons característics. Ex. El Tossal de Coscollar (280m) o la Serra Pedregosa (380m).- Zona sud-est (on es troba Llardecans): relleu molt més accidentat per la proximitat de l’aixecament pre-litoral. Les valls, actualment seques, estan compostes de materials geològics formats per gresos, argiles i calcàries de disposició subhoritzontal.

Descripció litològicaEl terreny està compost per un substrat rocós compost d’una alternança de lutites, gresos i calcàries, i algun nivell de lignit. Les argiles són massives, amb pigalls versicolors; tenen nòduls de limolita i nivells negrosos amb bioclasts (gasteròpodes, ostracodes, caròfits...) i restes vegetals. Els gresos, en cossos tabulars d’aspecte massiu, són marronosos, de gra de fi a mitjà, amb biotita i guix. Tenen una potència estimada màxima en 40 metres. Correspon a sediments de plana al·luvial distal, de tipus palustre. Hi ha dues altres tipologies de sòls confrontant amb el nucli:- Còdols angulosos amb matriu llimosa – argilosa, que corresponen, que són dipòsits col·luvials. Pertanyen a l’Holocè. Es troben a migdia i llevant del poble, en la franja que separa de la carretera C-12. - Graves, sorres, llims i localment blocs formen els dipòsits de les lleres actuals de les rieres i torrents. Inclou els possibles dipòsits de vessant. No es coneix la potència mitjana de la unitat. Ocupen petites llengües al nord i oest del poble, al capdamunt de les fondalades que gairebé arrenquen del nucli i davallen vers ponent.Sobre aquesta capa formada a l’oligocè s’hi han anat dipositant altres capes sedimentàries, caracteritzades per la zona del terreny on es roben. La formació superficial del terreny està constituïda per:- Dipòsits de vessant: col·luvions constituïts per una matriu lutítica que engloba clasts subangulosos de mides variables, generalment d’ordre mil·limètric a decimètric, i de litologies carbonatades i siliciclàstiques.- Dipòsit de fons de vall: constituïts per una matriu lutítica que pot englobar localment clasts d’ordre generalment mil·limètric a centimètric, amb morfologies subanguloses i litologies predominants de gres i calcària. Sovint són utilitzats com a terrenys d’ús agrícola i desenvolupats als sectors més planers inclosos dins el Pla General d’Ordenació del municipi de Llardecans.

VEGETACIÓ

El paisatge actual del Segrià és un paisatge representatiu del paisatge vegetal de les terres més meridionals de la Depressió Central, afaiçonat per l’home en els darrers dos segles. Des del punt de vista biogeogràfic, en aquesta àrea hi correspondria una vegetació climàcica de carrascar (Quercetum rotundifoliae), i a les obagues hi hauria de predominar la pinassa. La vegetació potencial es localitza coincidint amb els reductes on els pendents són més acusats i no hi ha possibilitat de conreu. La vegetació actual no correspon a l’anteriorment descrita ja que l’explotació de fusta i carbó, a part de la seva conversió com a pastures, ha determinat que la teòrica vegetació climàcica quedés reduïda a reductes.Hi ha pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) acompanyades d’espècies d’afinitat marítima, amb brolla de romaní i bruc d’hivern (Rosmarino-ericion) i claps de garriga (Quercetum-cocciferae). A la banda nord i est, a més, hi ha també pinedes, llentiscle, càdec i argelada, que s’enriqueixen a les obagues i fondals. Hi podem trobar, també, exemplars aïllats de roure valencià (Quercus faginea). Tot i així, és provable que en llocs molt secs i inclinats de la banda nord del terme, la pineda amb brolla sigui natural i gairebé climàcica. També s’observa un procés de restitució de la roureda de roure de fulla petita, dinàmica rellevant des d’un punt de vista ecològic. Per la seva flora, aquesta zona és diferent de la resta de Catalunya.

La vegetació natural actual queda classificada dins les següents subzones:

- Vessants més inclinats que separen els plans de les fondalades del sector nord, on podem trobar-hi indrets més solans i pedregosos o zones més boscoses- Marges dels conreus- Banda nord i est- Tossals més elevats, exposats a solei i desprovistos de l’estrat arbori- L’activitat agrícola més intensiva, que en alguns casos ha mantingut alguns peus arboris en els marges dels conreus (ametllers, lledoners, etc.) que actuen com a element ecològic bàsic donant aixopluc i/o aliment a moltes espècies animals alhora que aporten una certa biodiversitat vegetal.

FAUNA

A la zona del Segrià s’hi localitzen espècies típiques de la terra baixa. Podem classificar-les com:

Informació extreta de l’Informe Ambiental Preliminar per al POUM de Llardecans i de l’Institut Català d’Ornitologia

- Espècies associades a l’activitat agrícola com el conill, la llebre comuna, la guineu, el senglar i el ratolí domèstic.- Espècies boscanes com el ratolí boscà, la musaranya comuna, el sargantaner gros, la sargantana cuallarga, la mostela, la geneta i el teixó.- Ocells, que són el grup amb més mobilitat i àrees de distribució més grans.Degut a la seva fenologia, aquesta àrea acull determinades espècies de manera sedentària, estival, hivernant o de pas

Espècies per quadrat UTM 10x10 en l'Atles 1999-2002