GABINET D'HISTORIA NATURAL

DE LA FAMÍLIA SALVADOR

Joan Salvador (t 1726)

34 35

36 37

38 39

40 41

42 43

44 45

1 .

46 47

HISTORIAD 'UNA BIBLIOTECA

Patent de sanitat de la ciutat d'Amsterdam JOSÉ PARDO TOMÁS

48

El cataleg que ara es publica permet al lector endinsar-se en la historia d'una bi­blioteca. Repassant les acurades descripcions dels volums, o recorrent-les en ordre cronologic, una per una, potser el lector ja se n' adona clarament de la importan­cia d' aquesta historia i del significat cultural i científic de les persones que la feren possible; en tot cas, de ben segur que les imatges, els títols, els peus d'impremta, els ex-libris i les anotacions, conformen una imatge que ens arriba d'una forma especial, que ens transmet la sensació de la treballada vida interior d'aquests volums, dels seus antics propietaris i lectors. En última instancia, hi hauria prou amb fullejar el cathleg per entendre la immensa fortuna del fet que hagi estat pos­sible preservar aquest patrimoni, malgrat avatars de tota mena, que inclouen des­ficaciats projectes de desintegració, guerres civils i setges, plets d'herencia i incú­ries varies. Tal vegada, pero, no esta de més tractar d' explicar, ni que siga breument, alguna cosa més sobre la historia d'aquesta biblioteca, del seu contingut i signifi­cat per a la historia de la nostra cultura científica.

Per comen~ar, caldra insistir en que la biblioteca és, essencialment, una creació de tres generacions d'apotecaris barcelonins: un avi, un pare i els seus dos fills. Tots junts percorren quasi segle i mig, el que va des de 1616, quan l'avi arriba a Barce­lona des de Calella, fins al1761, quan mor el més jove dels dos néts.

I.:aviJoan fou el fundador de la biblioteca. El seu perfil biografic és una exceHent prova d'un deler de cultura molt típic en !'epoca. Joan Salvador i Bosca (1598-1681) fou, als dihuit anys, un jove emprenedor que arriba del Maresme a la ciutat de Barce­lona per treballar en el món gremial d'un ofici prometent pero exigent, 1' apotecaria, des del qual protagonitza una estrategia classica en eixe context social: casar-se arnb la filia d'un mestre i així assentar-se en una posició solida dins el gremi. De fet, des de 1622, any del se u casarnent amb la filia de Gabriel Pedro.!, 1' a vi J oan és mestre apotecari i, a més, hereu del negoci del seu sogre: l'apotecaria del carrer Ample de Barcelona.

Pero el que aquí ens interessa especialment és el fet que, més enlla de les estrate­gies economiques que comportava aquest negoci, Joan iniciés una practica cultu­ral concreta, ben característica del seu temps: la configuració d'una biblioteca par­ticular i 1' establiment d'unes relacions científiques que li permetrien posar els fonaments de les col·leccions -de !libres, d'objectes, i de productes naturals- que serien la «marca>> del casal familiar durant més de dos segles.

51

Per molt que el seu fill i els seus dos néts compraren !libres publicats abans de llurs respectives epoques\ no hi ha dubte que cal atribuir a les compres de l'avi Joan una part considerable de les 232 obres anteriors a l'any 1616 -quan, com hem dit, comen~a l'activitat professional de Joan Salvador i Boscit a Barcelona- i de les 145 obres anteriors a 1669 -quan la comen~a el seu fillJaume-; coma mínim, al llarg d'eixos cinquanta-quatre anys en que Joan va desenvolupar l'activitat a soles o amb els fills massa petits.

A més, diversos indicis que hom pot trabar als mateixos !libres i a la corres­pondencia que es conserva dels diferents membres de la nissaga' proven que, sens dubte, fouJoan -ambla participació del seu sogre Gabriel PedroF-l'iniciador tant de les coHeccions d'objectes i de llibres com d'unaxarxa de relacions científiques sense fronteres territorials.

En eixe sentit, pero, més important encara és el fet que enJoan procurés peral seu fill J aume una educació consistent, que anés molt més enlla de la que ell havia tingut, estretament lligada al gremi tradicional. De fet, J aume va poder incloure en la seua educació, a partir del seu ingrés al CoHegi d'Apotecaris el1669, uns anys de vida universitaria, uns viatges formatius i unes relacions inteHectuals, que, entre altres coses, afavoriren l'enriquiment de la biblioteca paterna. Fins al punt que augmentar-la i completar-la esdevindrien uns objectius constants en la !larga vida deJaume Salvador i Pedro! (1649-1740).

Si considerem l'any 1669 com el de l'inici de l'activitat inteHectual i professio­nal de Jaume i considerem que protagonitza les decisions adquisitives de !libres

1 I és dar que ho farien per moltes raons, alguna de les quals exposem més endavant; si calgués una prova material, la podrícm trabar, per exemple, a l'exemplar de l'obra de Giovanni Lodovico Bertaldi Medicamentorvm apparatvs, publicada a Torí l'any 1612, perque s'hi veu una anotació manuscrita que di u «Franciscus :Ferrer an[n]i 1708 vsquc ad 1709», la qual cosa indicaria que va passar a mans dels Salva­dor després d'eixa data.

2 A la mateixa biblioteca de l'Instirut Botanic es conserven nombrases cartes rebudes pels diferents membres de la família Salvador que han estat emprades en majar o menor grau pels autors que, fins ara, se n'havien ocupat o se n'ocupen: Pourret (1796), Pourret-Colmeiro (1844), Saurí-Matas (1849), BolOs (1946), Bolós (1959), Folch (1972), Caballé (1985), Lleonart-Camarasa (1987), Camarasa (1988), Cama­rasa (1989), Abad (1997). PerO, a més a més, les recerques fetes des de fa decades per Josep Maria Cama­rasa -i, més recentment, també per Ncus lbáñez- ens es tan permetent de conéixer un bon nombre de cartes que els Salvador enviaren als seus corresponsals estrangers: Camarasa-Amigó (1993), Camarasa (1997), Camarasa (2000), Ibáñez (2006), Camarasa-lbáñez (2007) i Camarasa-lbáñez (en premsa): agra'im molt sincerament l'amabilitat de Josep M. Camarasa i de Neus Ibáñez en deixar-nos consultar els textos de les últimes Salvadorianae encara en procés de publicació.

3 Trobem una prava evident, per exemple, a l'exemplar de 1' Enchiridion dispensarivm editat a Lió l'any 1556, el qual té a la portada l'ex-libris manuscrit de Gabriel Pedrol, sogre deJoan Salvador i Bosd des de 1622.

52

com a mínim fins al1702 (any d'inici de l'activitat de Joan, el seu fill gran), mal­grat que fins al1681 ho fos compartint-la amb son pare, la biblioteca conté enca­ra 332 obres que daten d'eixos trenta-tres anys: gairebé un de cada tres llibres del

total que ens ha pervingut són de !'epoca de Jaume. Per tot aixo, no és estrany que els seus dos fills, J oan i J osep, tingueren a la seua

disposició totes les possibilitats de fer-ne unes carreres inteHectuals molt més soli­des que les de l'avi i el pare. El més gran,Joan Salvador i Riera (1683-17264

), va poder seguir els cursos a Montpeller i a París, viatjar a Italia i desenvolupar-hi unes

practiques científiques -herboritzacions, recoHeccions d'objectes, intercanvis epis­tolars, elaboració de catalegs i memories, entre d' al tres- internacionalment, amb

les quals establí una xarxa de relacions que lligava el nus barceloní amb Londres i Leiden, amb París i Montpeller, amb Madrid i Lisboa, o amb Florencia i Roma. Durant els vint-i-tres anys d'activitat del nétJoan -entre 1703 i 1725- es publica­

ren 255 de les obres que hi figuren actualment a la biblioteca; proporcionalment, sens dubte, el seu període de vida científica activa és també el més ben represen­

tat a la biblioteca, la qua! cosa diu molt sobre !'impacte de les seues ambicions

inteHectuals sobre el conjunt de les coHeccions familiars. El seu germa menut,Josep Salvador i Riera (1690-1761), a més de fer practi­

ques científiques semblants a les del germa i mantindre també altres importants

relacions epistolars (encara que tot fa pensar que sense el nivell inteHectual de les del germa), fou qui sistematitza i cristaHitza el museu i la biblioteca dels seus. Malgrat aixo, el més probable és que el ritme d'adquisicions de llibres fóra for~a

més redu!t que en temps del pare o del germa gran. De llibres publicats durant els trenta cinc anys que van de la mort del germa a la seua, només n'hi ha 56 obres a

la biblioteca. A partir de la desaparició de Josep, l'any 1761, es pot considerar que la vida de

la biblioteca gairebé desapareix o, com a mínim, queda paralitzada. Certament, alguna aportació més provingué de les tres generacions que vingueren després5

;

com a mínim, mig centenar d' obres, si ens atenem a les dates de publicació dels volums. De fet, el pas del temps i allo que podríem anomenar circumst:'mcies diver­ses s' encarregarien de produir un cert nombre de perdues lamentables que no és

~ Malgrat que diversos autors donen coma data de la m_ort 1725, Camarasa (1988), p. 72,91 i 92, Camarasa (1993), p. 83 estabelix clarament queJoan va monr el21 de febrer de 1726.

5 Representades pell fill de Josep Salvador i Riera,Jaume Salvador i Salvador (1740-1805), el seu fill Joaquim Salvador (1766-1857) i el seu net Josep Salvador i Soler (1804-1855).

53

possible quantificar amb exactitud, pero que ben bé podrien ultrapassar el cente­nar de volums.

Amb tot, cal tindre en compte sempre que 1' adquisició de !libres no era, ni molt menys, limitada a allo que podríem anomenar les novetats bibliografiques del moment. Per aixo cal prendre totes aquestes xifres com a merament iHustratives d'una tendencia i no com a proves fiables d'allo adquirit per un o per altre dels membres d'aquestes tres generacions. Com traspua clarament de la corresponden­cia dels Salvador, el més freqüent era que demanaren aquí i alla per novetats bibliografiques molt recents, encara que, també és cert, en altres ocasions se cer­caven !libres més antics, sobretot quan el que es volia era completar la bibliogra­fia canónica sobre un tema concret que interessava en eixe moment6

•

De fet, cal deixar ben dar que en cap moment 1' afecció als !libres dels Salvador s'ha d'interpretar en clau merament bibliofílica, o encara menys coma passió d'an­tiquaris. La ciencia del moment no coneixia, és ben sabut, 1' anomenat procés d' ob­solescencia, tan característic de la ciencia contemporania; ans al contrari, el saber acumulat secularment continuava sent plenament vigent per a aquells que es dedi­caven a conrear disciplines com ara la historia natural, la medicina, les matemati­ques, !'astronomía o la ftiosofia natural. El fet de comprar una obra d'un centenar d' anys enrere no tenia res d' activitat antiquiria, sinó que podía perfectament formar part de la necessitat imposada perla practica científica més del moment.

Pero, quin fou eixe «moment» de les tres generacions dels Salvador que ajun­taren aquesta biblioteca? Dones, un moment especialment clau de la historia de la cultura científica europea. De fet, el moment on els historiadors han situat allo que, tradicionalment, ha estat anomenat la revolució científica. U na etiqueta his­toriografica que ha gaudit d'ampli consens fins fa uns anys, pero que ara s'enfron­ta a seriosos arguments en contra. No és aquest el !loe ni el moment per entrar en la discussió7

; el que farem és prescindir d'aquest problematic concepte per emprar­ne un altre que, de moment, sembla més dar i circumscrit al període que ens inte­ressa i que, a més a més, compta amb l'indubtable avantatge d'haver estat creat, utilitzat i controlat pels mateixos protagonistes d'aquell temps.

6 ~n aquest sentit, ba~tari reco~da; les diligencies fetes per Joan Salvador i Riera a Anglaterra entre 1710 1 1712, per tractar d aconsegmr 1 obra de John Gerard (1597) que mancava a la biblioteca familiar: cf Camarasa-Ibáñez (en premsa), p. [13].

7 El.s interessats en aquest debat historiogútfic poden consultar, entre d'altrcs, !'obra de H. F. Cohen (1994) 1 els volums coHectius editats per David Lindberg y Robert Westman (1990) i més reccntmcnt Margaret Osler (2000).

54

Així dones, si alguna etiqueta cal posar en aquesta família d' apotecaris -els his­toriadors en som molt aficionats, encara que siga per fer-nos entendre millor als !libres de text-, jo apostaría perla de <<tres generacions de catalans a la República

de les Lletres»". Per epoca, la biblioteca i les col·leccions naturalístiques deis Salvador no són,

ni de bon tras, paradigmatiques del Renaixement, ni tan sois propiament de la IHustració ( dues de les etiquetes més en tenedores pels contemporanis, encara que, a la vegada, hagin estat més discutides pels historiadors). D'un extrem, el més antic, l'aviJoan, el fundador de la nissaga, naix -per entendre'ns facilment i rapi­da- el mateix any de la mort de Felip II; de tal manera que si alguna cosa no és la cultura d'enJaume és «renaixentista». De l'altre extrem,Josep, el més jove dels néts d'enJaume, mor l'any 1761,just una decada després de l'aparició deis primers fas­cicles de !'Encyclopédie de Diderot i D'Alembert. De fet, tal vegada allo més pro­per per epoca i taranna a la mentalitat iHustrada serien els mobles, els prestatges, els calaixos i les caixes que Josep Salvador i Riera va adquirir per allotjar-hi els objectes i els llibres que havien coHeccionat alllarg de llurs vides el seu avi, el pare i el germa gran, tots tres ja morts quanJosep comprava els mobles i ordenava, clas­sificava (atents a aquest mot, que hi tornarem), les coHeccions9

•

Així dones, caldra explicar una mica que és allo de la República de les Lletres, etiqueta que hem triat per situar en l'ampli context cultural europeu aquests qua­

tre catalans de tres generacions.

LA CULTURA CIENTÍFICA EN LA REPÚBLICA DE LES LLETRES

Durant un segle llarg de la historia europea, un període que -per posar dues fites significatives- aniria de la publicació deis Discorsi de Galileu (Leiden, 1638) fins a l'aparició del primer lliurament de l'Encyc!opédie (1751), la cultura científica es

8 Hi hauria prou amb recordar l'cxistCncia de la revista Nouvelles de la république des lettres, que es publicava a Amsterdam ( «chez Henry Desbordes>> com deien al peu d'impremta) entre 1684 i 1718, si no fos perquC, a més a més, l'etiqueta ha estat ampliament reconeguda historiogd.ficament, com mas­tren, ent~e d'altres: Bots (1977), :Fumarolli (1988), Waquet (1989), Daston (1991), Bots-Waquet, eds. (1994), Alvarez Barrientos et al. (1995) i Bots-Waquet (1997).

~ Com va fer notar Giuseppe Olmi fa uns anys: «furniture cspecially conceived for a correct exposition of the specimens -such as cupboards, show cases, cabinets with drawers of various sizcs, tables and shelves­gradually carne to be considered indispensable during the 18th centu.f)n': Giuseppe Olmi (1993), p:lg. 263, amb una esplendida selccció d'il·lustracions al respecte (p. 264-267) estretes de l'obra de Levin Vincent,Elen­chus Tabularum, Pinacothecarum, atque nonnullorum Cimeliomm, in Gazophylacio. Description abregée des Plan­ches qui Tepresentent les Cabinets et quelques-unes des Curiosités Contenues dans le Theatre des Merveilles de la Natu¡·e de Levin Vincent, Harlemi Batavorum, Sumptibus auctoris, 1719. Sobre mobles encarrcgats pels coHeccionistes europeus de l'Cpoca, és molt intercssant el panorama presentat per Barbara Mundt (1989).

55

va moure dins d'unes practiques originals, relativament noves, les quals compta­ren amb una capacitat de seducció i mobilització fon;a importants.

Per tant, en primer lloc i principal, la República de les Lletres seria la denomi­nació ambla qua!, als coetanis els agradava designar l'ambient cultural viscut per la ciencia, la filosofia, el saber en general. Una mena d'espai virtual europeu, on es reconeixien immediatament els que hi volien formar part. Com acabem d'assen­

yalar, la cultura científica europea s'identificava (a la vegada que, podríem dir, es construla ella mateixa) per una serie de practiques culturals originals, noves o, si més no, renovades amb vessants i components típics de !'epoca.

Per exemple, no hi ha dubte que determinades practiques experimentals són con­substancials a la ciencia del període: mirar pel telescopi o pel microscopi, per citar

les dues més evidents. Igualment, el sorgiment de les primeres publicacions perio­diques constitueix una altra d' eixes practiques propies de la ciencia de la República de les Lletres. Pero també ho són, de consubstancials, determinades practiques per establir i mantindre la comunicació entre els seus membres, com ara la corres­pondencia epistolar. De fet, sense les cartes que intercanviaven contínuament i gai­

rebé d'una manera obsessiva escriptors, filosofs naturals, matematics, astronoms, metges, cirurgians, apotecaris i naturalistes, no s'entén l'essencia de la cultura cien­

tífica dels Salvador, que és la de tot el període. Finalment, encara que no menys sig­nificatiu, dins d' aquestes practiques culturals, fou un pilar fonamentalla publicació, la circulació, la possessió, l'intercanvi i la lectura de llibres científics.

Com que aquí volem parlar de biblioteques i de llibres científics, he emprat les dues fites cronologiques ja citades (1638-1751), sense voler donar-los, pero, un

valor més enlla del merament simbolic. Perque no volem defensar, ni molt menys, que el context polític europeu no estigués estretament vinculat a la consolidació d' aquesta República de les Lletres; ans al contrari, bona part de les senes caracte­rístiques, tal com anem breument a exposar, mostren fins a quin punt la cultura

científica era llavors (com ara i com sempre ha estat, no hi ha dubte) indestriable del món social i polític on es desenvolupava.

A grans trets, si ho volem mirar per eixe costat, la vigencia de la República de les Lletres abastaria poc més d'un segle de la historia d'Europa. Un segle iniciat amb un nou equilibri entre les potencies, segellat arnb la pau de Westfalia del1648, després d'un llarg centenar d'anys de sagnants guerres de religió, i definit per tres fenomens significatius: el mercantilisme de l'economia, l'apogeu de l'absolutisme, i la consolidació de la burocracia i la diplomacia coma instruments de govern dels estats. De fet, tots tres fenomens guarden una estreta relació ambla viabilitat d'una

56

proposta cultural com la que o feria la República de les Lletres. Sense el mercan­tilisme economic i el desenvolupament de la burocracia estatal i la diplomacia, no s'entén com fou possible la primera de les característiques definitories que volem destacar: la construcció d'unaxarxa de comunicació amb fluxos molt densos d'in­tercanvis d'informació i de materials.

A través d'aquesta xarxa, viatjaven per tot el continent i illes adjacents, fins i tot d'un costat a l'altre de l'Atlantic, materials botanics, zoologics o geologics de tota mena; resultats d' observacions astronomiques, geografiques o meteorologi­ques; relats d'experiments anatomics, químics o físics; instruments i aparells indis­pensables pera aquestes observacions i experiments; i un llarg etcetera d'informa­cions i de coneixements científics.

L:ampli abast geografic, coma mínim una explícita voluntat d'arribar fins a l'úl­tim racó d'Europa on hi haguera un erudit, un savi, un filosof, un lletraferit, seria la segona de les característiques definitories d'aquesta República de les Lletres. Com va escriure Oldenburg, el secretari perpetu de la Roya! Society de Londres, creada el 1660 i aviat esdevinguda una de les institucions emblematiques de la República de les Lletres: <<We entertain a commeree in all parts of the world with the most philosophical persons to be found every where>>. 10

En efecte, malgrat tota una serie de problemes i entrebancs a la circulació i a l'intercanvi, els inteHectuals, els literats i els filosofs europeus construlren per a la seua República una autoimatge d' estar per damunt de les diferencies de creen ces religioses, militancies en sistemes filosofics, o lleialtats dinastiques o territorials. La República de les Lletres tenia (o, almenys, volia tindre o declarava valer tin­dre) coma única professió de fe la de la 'filo-sofia', en el seu sentit etimologic, d'a­mor al saber, i ningú dels que hi habitaven per decisió propia tindria el mal gust de deixar-se dur per altres criteris més enlla dels «literaris».

En aquest sentit, cal advertir que sota el concepte de literari hi entrava tot; vull

dir, que la tercera de les característiques definitories de la República seria la volun­

tat d'abastar tots els camps del saber i no solament la literatura. Com algun autor ha assenyalat encertadament, la República significa el final del «Parnaso litera­

rio»11, on la poesia i el teatre havien ocupat gairebé en exclusiva la palestra públi­

ca, per donar pas a la irrupció de la filosofia natural, les matematiques o la medi­

cina, és a dir, de gairebé tots els sabers que hores d' ara anomenaríem científics.

10 Rccollim la cita, datada l'any 1662, de: H. Bots i F. Waquct (1994). 11 Álvarez Barrientos (1995), p. 9.

57

Una esfera pública per a la ciencia comens:ava a construir-se, ni que fóra virtual­

ment, en l'imaginari dels qui declaraven perti\nyer a la República de les Lletres.

A la palestra pública, dones, calia sotmetre tant els fruits de la creació literaria stric­to sensu com els resultats de les especulacions filosofiques i de les indagacions sobre

el món natural. Per tant, i aquesta seria la darrera de les característiques que volem destacar,

comunicar experiencies esdevingué practica essencial per als membres de la Repú­blica. Per aixo, cobraren tantíssima importancia els dos suports (com ara diríem) fonamentals que asseguraven aquesta comunicació: les cartes i els ltibres.

LLIBRES 1 CARTES: LA COMUNICACIÓ CIENT1FICA EN LA REPÚBLICA DE LES

LLETRES

Llibres i cartes; cartes i ltibres. No es tracta tan sols d'intercanviar informació i

materials en dos suports. Es tracta de molt més. Escriure cartes implicava també enviar-les, llegir-les i contestar-les. Escriure ltibres, comportava publicar-los, inter­

canviar-los amb altres autors. A la fi, ambdues coses s'entrellacen: hom escriu car­tes que, una vegada i una altra, tracten fonamentalment sobre ltibres, i hom publi­

ca ltibres que tracten sobre com escriure cartes, o que són reculls de cartes ... Tata una serie de practiques culturals que implicaven l'ús d'un codi de com­

portament, d'un llenguatge (no solament verbal, també gestual i de conductes)

comú i entenedor pera tots els que s'hi involucraren en la cultura científica de !'e­poca. Per fer-lo comú i entenedor, entre altres coses, funciona va molt bé ( com sol

passar en moltes coses i en tots temps) disposar d'una imatge que, malgrat la cií.rre­ga d'idealització inherent a tata re-presentació, els dotés precisament d'aixo, d'una

representació ideal. Aquesta ajudava a donar cohesió al conjunt i, per que no, a dotar la comunitat inteHectual europea d'una capacitat de reacció, flexibilitat i control en la 'negociació' dels conflictes.

I no en faltaren, de conflictes. De fet, tot el període va estar presidit per alto que els francesas, amb eixa capacitat de crear denominacions seductores que sem­

pre han tingut, batejaren al seu temps com la Querelle des Anciens et des Modernes. Controversies, polemiques, discussions que estimulaven més que cap altra cosa l'intercanvi epistolar, la circulació de la premsa periodica i la publicació de !libres.

La Querelle i la seua capacitat mobilitzadora de les energies inteHectuals de tot Europa, no s'entén sense aprofundir en una de les aparents paradoxes representa­des molt bé en la cultura científica de la República de les Lletres. Tractarem d' ex­

plicar-la molt breument.

58

Parlavem adés d'imatges idealitzadores; dones bé, una de les que amb més fors:a s'imposa consistía en !'ideal de la coHaboració científica, tata una etica de la inda­

gació filosofica de la naturalesa, que incloia les practiques experimentals, el meto­de d' arre! especulativa per dur-les a terme i el mitja escaient i 'correcte' de comu­

nicar-ne els resultats a la resta de la comunitat. Resulta ben evident la cií.rrega idealitzadora que comporta aquesta imatge de la coHaboració científica. Sobretot,

si comptem amb el fet que el triomf d' aquesta idealització coincidí amb un altre fenomen importantíssim pera la cultura científica del moment: la consolidació de 1' autor i 1' autoría de 1' obra científica, com bé assenyalava fa uns anys Adrian J ohns12

•

Aquí rau l'aparent paradoxa de la qua! parlavem; i és en aquesta aparent contra­dicció (encara que en el fans, són dos cares d'un mateix fenomen) on podem tra­

bar 1' origen de molts dels conflictes i controversies que recorregueren el món culte europeu, més enlla (o més aquí) de la Querelle entre els antics i els moderns. Algu­

na vegada ens hem preguntat per les raons que explica ven la proliferació de la lite­ratura científica i medica de to i voluntat polemiques, fins al punt que en determi­

nats contextos (com ara la medicina espanyola del període 1660-1740) semblava ser no sols l'hegemonica, sinó pricticament !'única forma d'expressió en lletra impre­

sa13. El funcionament intern de la República de les Lletres, territori del complex joc, de la tensió, entre !'autoría (eixa renovada voluntat de construir-se inteHectual­

ment com a «autor» singular i original) i la imatge de la col·laboració científica, de la manca de fronteres religioses i ideologiques i de la comunió d'interessos, ens pot

donar una clau interessant per explicar la practica científica dels Salvador i, en con­cret, la seua peculiar relació amb les publicacions científiques.

El fet és que, d'una manera o d'una altra, tot empenyia els membres de la Repú­blica a freqüentar el cada vegada més ríe i variat mercat de la lletra impresa. Per supo­

sat, la participació més desitjada era escriure i publicar llibres, és dar, pero per a aquells la situació dels quals no ho feia possible, també es podía participar en com­

prar, llagar, prestar, demanar, regalar, heretar, intercanviar, i fins i tot furtar, !libres. Totes aquestes practiques al voltant dels !libres esdevingueren ara més que mai (mal­

grat que, en teoría, procedien d'una evolució fins i tot anterior a l'aparició de la impremta) una manera de voler estar en el món i, sens dubte, la millar manera de

fer-se un lloc a la República de les Lletres i a les senes institucions, virtuals o reals.

12 Johns, dins de: H. Bots i F. Waquet (1994), p. 11-20. 13 Martínez-Vidal; Pardo Tomás (2003); Pardo Tomás (2004).

59

Tota aquesta nova con juntura produí sens dubte uns canvis importants en la producció !libresca, en el ventall formal deis seus productes, en el seu comer~, en les circumstancies de la seua circulació, fins i tot en les practiques de lectura. No és aquest el !loe per estendre'ns en aquestes transformacions, que han estat objecte d'estudi els darrers anys per bona part deis historiadors delllibre i de la lectura14

•

El que aquí ens interessa assenyalar és que aquests canvis de practiques cultu­rals marcaren una nova etapa en 1' evolució del coneixement del món natural, més enlla deis esquemes habituals que estableixen cronologies a partir de l'aparició d'una nova idea o d'una nova teoria científica.

La nova filosofia experimental, les consideracions epistemológiques i metodoló­giques -d' arre! baconiana o cartesiana- que li eren própies, la defensa de la lliber­tat de ftlosofar pera la «Ínquisició de la veritat>>, com 1' objectiu del nou f.tlósof natu­ral: tot aixó es consolida i triomfa perque hi havia per baix una sólida transformació de les practiques culturals al voltant del text escrit, pero sobretot al !libre imprés.

Potser, la revolució de la impremta no fou una revolució immediata, acompli­da a les acaballes del segle XV; pero no hi ha dubte que, mirat des de la perspec­tiva de dos-cents anys més tard, la revolució -diferida molt o poc- s'acaba impo­sant, malgrat tot. No és casualitat que en la millar i més ambiciosa historia de 1' edició que s'ha publicat fins a la data per a un país tan emblema tic per a la histo­ria delllibre com ara Fran~a, decidiren anomenar el volum que abastava el perío­de iniciat el1660 (i perllongat fins al1830) com el de <<le livre triomphant»15

• De fet, hem de considerar part indestriable d' aquesta revolució en el món del !libre l'aparició de la revista científica; pero, en principi, i en essencia, la revista cientí­fica tractava de llibres.Ja ho deien els fundadors de la primera d'aquestes revistes, l'any 1665, quan en presentaren al públic el primer número:

<<Le dessein de ce journal étant de faire s~avoir ce qui ce passe de nouveau dans la République des Lettres, il sera compasé premierement d'un catalogue exact des principaux livres que s'impriment dans l'Europe»."

El]ournal des SFavants de París, les Acta Eruditorum de Leipzig i les Philosop­

hical Transactions de Londres varen naixer, sobretot, com a revistes de !libres, com a vehicles d'informació sobre alló que es publicava arreu del territori <<sense fron­teres» de la República de les Lletres.

H Chartier (1994), Cavallo et al. (2004). 15 Martin; Chartier (1984). 16 journal des Sravants, núm. 1: avís de l'editor als lectors, 1665.

60

Una de les proves més evidents de la perfecta inserció de la biblioteca deis Sal­vador en aquest marc que hem dibuixat succintament és, precisament, 1' existencia en les seues prestatgeries de les col-leccions de!]ournal des Sfavants parisenc i de les Philosophical Transactions londinenques17

• Potser, dones, ha arribat !'hora de donar una ullada una miqueta més detinguda a aquestes prestatgeries deis Salvador.

ANÁLISI DE LA BIBLIOTECA DELS SALVADOR: UNA (SIMPLE) BIBLIOMETRIA

No és aquest ellloc per oferir una analisi massa detallada del contingut de la biblioteca deis Salvador. Malgrat tot, considerem indispensable elaborar una breu m ostra del que aquesta an:üisi podría donar, perque els resultats d' alguns elements ens ajuden a situar, molt més que amb vaguetats o elucubracions sense fonament empíric, les coordenades espacials, temporals i, per que no, intel·lectuals, on cal situar aquesta biblioteca.

Hem tractat, principalment, de limitar aquesta analisi a plantejar les distribu­cions d'algunes dades referides a les edicions; en concret, els anys de publicació, els !loes d'edició, la llengua en la qual es publicaren i la materia que tractaven. D'a­questa manera, el comentari de les taules i els grafics pot donar com a resultat una visió més precisa del que fou -i és-la biblioteca Salvador.

Comen~arem, dones, perla cronología de les edicions que ens han pervingut. Si donem una ullada a les xifres contingudes a la taula 1 (i representades graficament al griífic 1) podem veure clarament alló que tractavem d'explicar al comen~ament d'aquestes pagines quan parlavem deis protagonistes principals de la col-lecció. Els llibres deis Salvador són, essencialment, el resultat de les adquisicions i les apetencies lectores de les tres generacions que van des de 1' establiment de 1' avi J oan durant el primer quart del segle XVII fins a uns pocs anys abans de la mort del nét més jove,Josep Salvador i Riera, segle i mig més tard.

Els !libres anteriors a 1620 suposen, tanmateix, un contingent molt significa­tiu, que s' acosta al22%, pero és dar que cal pensar en les dues raons queja apunta­vem al principi: la no- obsolescencia de la majar part de la producció científica durant els segles XV-XVIII i 1' evident voluntat deis propietaris de completar obres de determinats autors o de temes concrets, la qua! cosa els feia adquirir obres molt anteriors als seus dies, sense que hi entrés necessiíriament un deler antiquari o

17 De les Transactions, només queda el vol. 54, ambla signatura 13/V/11; en canvi, del]ournal es pot trabarla coHecció gairebé scncera -87 volums- entre 1666 i 1719: 12/I/1-2, 4-20; 12/II/1-17; 13/1/1-18; 13/II/1-23; 14/I/1-7. No eren les úniques revistes científiques que rebien els Salvador, destaquen també, entre d'altres, la veneciana Galleria di Mt'nerva (14/V/17-23) i el més destacat excmple local: el Diario de los Literatos de España (141 II/14-20).

61

bibliofílic. De fet, no és estrany trabar traces d'anteriors propietaris o lectors en alguns exemplars18

•

Tot i així, els !libres rigorosament coetanis de les quatre figures centrals de la nissaga (l'avi Joan, el pare Jaume i els fills Joan iJosep) su posen gairebé el 74% del total, la qua! cosa no deixa cap dubte sobre la marginalitat del període que abasta des del1760 al final de la historia formativa de la biblioteca, els !libres del qua! no arriben ni al5% del total. Així dones, quanJosep mor l'any 1761, la biblioteca era ja una coHecció closa i, en qualsevol cas, molt llunyana del passat esplendor, quan els !libres hi entraven a dotzenes.

Pe! que fa a la geografia de procedencia, la distribució per ciutats (i pa!sos) de les edicions de la biblioteca ens dibuixa, en realitat, el mapa de la xarxa que unía els principals centres productors de !'Europa de !'epoca. Si veiem les xifres reple­gades a la taula 2 (i el grafic 2 que les representa) veurem que un de cada quatre !libres de les prestatgeries salvadorianes havien estat impresos a París o a Lió, sense dubte els dos grans centres productors del !libre a Frans:a i dos dels principals de tot Europa, juntament amb Venecia, Amsterdam i Ginebra. De fet, les edicions ginebrines i venecianes segueixen en importancia les esmentades i mostren també una igualtat en nombre, encara que pro u per sota; tot i així, juntes sumen gairebé un 14% del total. Les edicions procedents d'Amsterdam, en canvi, es traben en el grup següent, format per les ciutats que produeixen, cadascuna, més de mig cen­tenar de les edicions posse!des pels Salvador; juntament a !'holandesa, hi ha Lon­dres, Leiden i la mateixa Barcelona, preeminencia que es deguda -obviament- a la ubicació dels propietaris de la biblioteca, puix no correspon -ni de bon tros­amb la insignificans:a de la producció !libresca barcelonina al costat de les altres tres ciutats esmentades.

Per tal de donar un punt de vista complementari a aquesta geografia urbana de !'origen dels !libres dels Salvador, hem elaborat el grafic 3, que ens dóna la distri­bució agrupada per pa!sos. Hem emprat entitats que, encara que no sempre es corresponen amb els estats existents llavors, ens serveixen per fer entenedores les

1s Un exemple destacat són els llibres procedents de la biblioteca d'Antonio Magarola, adquirits tal vegada en un encant després de la mort d'aquest metge; hi trobcm, entre d'altres: l'edició veneciana de 1504 de les Cornucopie, de Ni eco lO Perotti, 1' Examen omnium simplicium d'Antonio Musa Brasavola, en l'edició del1546, i també una edició -també veneciana- de l'any 1562 de les obres de Mesue el ]ove, segons consta anotat als respectius exemplars. Entre molts al tres casos semblants, citarem un parell més: l'excmplar el De re hortensi de Charles Estiennc, publicat a Paris, el1535, que havia estat propietat d'un «Colimcri Charbonnier», segons consta escrita la portada; i els volums de la Ornithologiae d'Aldrovan­di que tenen un ex-libris de Fermí Puals.

62

dades generals. Així podem copsar millar com, per exemple, Italia (obviament, el mosaic d'estats que la componien aleshores) era l'ambit geocultural que seguía en importancia el frances en la biblioteca dels apotecaris barcelonins. O, per donar una altra dada significativa, posse!en tantes edicions holandeses com de les produ!des dins les fronteres del regne d'Espanya. Els !libres fabricats a Su!ssa o a Alemanya superaven també el centenar, mentre que els !libres britanics -de fet, els londinencs, perque només eren cinc els procedents de la resta del Regne Unit- sumaven una bona xifra, encara que notablement per sota dels exemples anteriors.

En última instancia, el cosmopolitisme de les procedencies dels !libres ens diu molt sobre la connexió dels Salvador a la xarxa d'intercanvi científic i bibliografic -eixe commercium litterarium del qua! parlaven els coetanis- de la República de les Lletres. I aixo ho confirma plenament la distribució dels exemplars segons la !len­gua de la publicació, la qua! es pot veure representada al grafic 4.

Pero la dada més important d'aquest distribució per llengües no és tan d'ordre geografic com d'ordre genu!nament cultural: la encara fortíssima presencia del !latí coma !lengua de comunicació científica. Tot i que amb una clara tendencia decrei­xent a mesura que passava el temps, com era d'esperar, el !latí s'hi manté com la !lengua hegemónica, sens dubte. Hem tractat de mostrar aquesta tendencia en agrupar les dades en les tres columnes, corresponents respectivament al període 1481-1621 anterior a l'activitat del primer dels Salvador, el període d'activitat d'a­quest i del seu fillJaume (1622-1702) i, finalment, el període que va des del inici de l'activitat dels germans Joan i Josep fins al !libre més nou dels que entraren a la biblioteca ( 1703-1845). Aixo ens permet observar molt clarament al tres dues tendencies, una que correspon a la marxa general d'aquesta qüestió a tot Europa, i, 1' altra que es limita al cas concret de la biblioteca barcelonina. La primera ens parla de l'indubtable ascens del frances com a !lengua internacional de la cultura científica, en veure que guanya, practicament en solitari, el contingent que perd el !latí. La segona ens mostra molt clarament com la biblioteca no comens:a a caste­llanitzar-se fins l'últim dels períodes considerats; de fet, fins llavors els !libres en italia hi predominaven sobre els que estaven en castella.

Acabarem aquesta breu anhlisi d' algunes característiques gen erais dels !libres de la biblioteca dels Salvador amb un grapat de comentaris sobre la distribució per materies que mostren la taula 3 i el grafic 5 que en representa les dades.

No podem aquí abordar els problemes i preguntes que inevitablement sorgei­xen quan es tracta de fer una distribució per materies dels !libres d'una biblioteca de fa tres segles. La tasca de !'historiador ha d'evitar de la manera més acurada possible l'anacronisme -que en aquest cas consistiría en emprar una catalogació

63

de materies calcada del mapa actual de les disciplines científiques-; pero, d'una altra banda, en tractar d'acostar-se a les categories disciplinaries de !'epoca que hom esta analitzant, tampoc es pot caure en una terminologia incomprensible per al lector actual. Alguna cosa ens diu sobre aquest escull epistemologic l'índex de materies del catitleg, que s'inclou a la fi del segon volum. Per tot aixo, aquí el que més ens interessa no és marcar fronteres discipliniries alienes a la voluntat con­formadora de la biblioteca per part deis seus creadors, sinó considerar-la en el seu conjunt i fer servir la distribució de materies (i generes de literatura científica) que hem recollit a l'esmentada taula -i al grafic corresponent- per apropar-nos al caracter general del conjunt i als usos inteHectuals i practics que els Salvador feien de la seua biblioteca.

I, de 1' altra, és ben pertinent recordar aquí com 1' ordre deis !libres en una biblio­teca reflecteix també l'ordre del saber a !'epoca: una interessant perspectiva que Roger Chartier fa anys ens ensenya a utilitzar d'una manera e fructífera als histo­riadors.19 Per aixo és tan important subratllar que la documentació actual de l'in­ventari deis !libres deis Salvador encara permet una reconstrucció relativament fia­ble de 1' ordre i disposició deis !libres als m o bies i als prestatges de la biblioteca dins del gabinet. Considerant molt acuradament aquest factor, la nostra distribu­ció per materies juga amb un considerable avantatge davant de possibles tempta­cions anacrüniques.

Podem dir que la primera característica de la biblioteca Salvador que cal subrat­llar és el seu caracter marcadament professional. Per concretar-ha: en la informa­ció que recullen la taula i el grafic esmentats, dos ter~os deis llibres deis Salvador estaven directament relacionats amb la seua condició d'apotecaris actius i de coHeccionistes de meravelles naturals.

Aixo no vol dir que el ter~ restant d' obres no siga interessant per conformar la tota­litat de l'abast cultural de la biblioteca i deis seus lectors: sabers classics, lectures basi­ques de formació, llibres de religió i espiritualitat, alguna concessió (poca) a 1' esbarjo i, desapareguts els seus artífexs, la inevitable condició de 'llibres d'acúmul', que són els pocs que procedeixen de la !larga vida declinant de la biblioteca. Així, la presencia de llibres de filosofía natural (43), de matematiques (15), de geografía (10) o d'historia (31), de política (9), de logica i retorica (8) ens parlen clarament de l'abast de la for­mació basica que els principals protagonistes de la nissaga tingueren ocasió d'adqui­rir. Unes presencies de llibres perfectarnent coherents arnb l'itinerari d'estudis i for-

19 Roger Chartier (1992).

64

mació que hem dibuixat al principi per a les tres generacions principals deis Salvador. A més, la presencia de llibres de tipus religiós i de lectures de formació espiritual (26) és consubstancial a !'epoca, pero no deixa de ser molt baixa. Aquí, de tata manera, cal recordar que elllegat abans d' arribar a les mans de les autoritats de la Generalitat repu­blicana va passar per una tria especialment interessada per 'salvar' aquestes lectures que les va deixar en mans deis propietaris particulars que havien heretat la propietat. 20

Sobre els dos ter~os de llibres que hem anomenat professionals, podem esta­blir dos grans grups.

D'una banda, trobem allo que seria més d'esperar en els prestatges d'uns apo­tecaris: farmacopees i similars (151) i tot el ventall de tractats de materia medica (346) en la tipologia deis quals no podem entrar aquí. Malgrat aquesta condició de presencies normals en 1' obrador d'uns apotecaris, no podem passar per alt el fet que els Salvador aconseguiren reunir gairebé 500 volums d'aquestes materies. Cer­tament, una coHecció imponent i -considerant l'abast cronologic, tematic i geografic del conjunt- realment excepcional.

I, de l'altra, un segon gran grup estaria constituit per una serie d'obres que por­ten les inquietuds inteHectuals deis Salvador més enlla d'aquesta especialització primera i més lligada al seu ofici: els !libres de medicina (112) i els d'historia natu­ral (197). Són aquests !libres els que, en certa manera, situen amb malta més visi­bilitat els Salvador en la República de les Lletres i en l'enciclopedisme disciplinar que Ji és propi. D'una banda, són la plasmació d'una aspiració inteHectual cap amunt (la medicina) i, de l'altra, cap afora (allo que un gabinet de curiositats necessita: historia natural), que representen el seu món estrictament professional. De fet, la localització física deis prestatges on se situaven els llibres tant com el seu ordre intern, ens parlen d'una presencia constant deis llibres al gabinet de la coHecció naturalística. En una paraula: estem davant d'una biblioteca per a un gabinet, centre i nucli de tot el programa inteHectual i científic deis Salvador.

ELS GABINETS DE CURIOSITATS I LES SEUES BIBLIOTEQUES: ORDENANT EL SABER SOBRE EL MÓN NATURAL

El món del coHeccionisme que podríem ano menar científic (en un cert anacro­nisme del qua! cal sempre ser-ne molt conscients) va guanyar una visibilitat social

2n Diferents documents conscrvats a l'arxiu de l'lnstitut Botanic de Barcelona donen raó d1aquesta qüestió. Vegeu, per exemple, el mecanoscrit titulat <<Relació circumstanciada del viatgc a Vilafranca del Penades per recollir les CoHeccions Salvador», datat l'any 1938. No és, perO, objectiu d'aquesta intro­ducció tractar d'aquest moment clau en la histOria de la biblioteca.

65

important en l'ambient intel-lectual de la República de les Lletres, fins al punt de gaudir d'una autentica epoca daurada en el període que abasten, més o menys, les decades entre el1660 i el17 40, precisament els hui tanta anys centrals de la historia de la biblioteca dels Salvador que estem tractant de presentar en aquestes pagines.

Pero, com és natural, el dels Salvador no era en absolut un cas excepcional, mal­grat que ara ens ho puga semblar atenent els pocs exemples de gabinets i biblio­teques annexos que han sobreviscut fins als nostres dies amb una unitat tan pre­servada com la que mostra elllegat dels apotecaris barcelonins. Per aixo, voldríem fer esment aquí d'altres exemples coetanis, amb l'objectiu de deixar plantejades possibles (i necessaries, pero encara pendents) anhlisis comparades.

Un bon exemple per comen~ar podria ser el resultat del col-leccionisme de la família Vallisneri (pare i fill, tots dos anomenats Antonio Vallisneri) a la Padua del set-cents21

, eixe Settecento inquieto com encertadament l'ha anomenat Marta Cavazza tot estudiant l'ambient academic i científic d'un altra ciutat universitaria italiana de prestigi, Bolonya22

• El Musen de Manfredo Settala a Mila tancaria aquesta trilogia de referencies italianes indispensables per situar els Salvador'3

Pel que fa a exemples de biblioteques coetitnies a la nostra, podrien anar gairebé fins a l'infinit. La passió per la creació i la construcció d'una biblioteca és, com en molts altres casos de moviments culturals des dels temps dels classics, prototípica delpathos dels afiliats a aquella República de les Lletres de la qua! anem parlant. De fet, podríem dir que sense biblioteca no hi havia manera d'obtindre'n la ciutadania; una biblioteca era el passaport indispensable per moure's per la República. Pero, posats a seleccionar un exemple, i ja que hem citat al tres casos italians, proposaríem al lector interessat una visita a la biblioteca del metge Ro molo Spezioli (1642-1723), que gracies a la sort del paisanatge amb un papa poderós va passar des d'una citta­

dina marchigiana provinciana a la cort papal de Roma, sempre amb una biblioteca particular que va anar creixent, i que ell acaba llegant a la seua Fermo nadiua24

•

Sobre les wunderkammem propiament di tes, caldria recordar el classic estudi de Julius von Schlosser25

, on encara la perspectiva principal és la de la historia de 1' art. I és que caldria esperar molt de temps perque la historia de la ciencia prestés

"Rippa Bonati d al (2000). 22 Marta Cavazza (1990). 23 Vincenzo De Michele et al (1983). 2~ Elllibre de Fabiola Zurlini (2000, p. 83-241) inclou un complet estudi de la biblioteca i els seus

catalegs. 25 Schlosser (1908). Hi ha una traducció al castella (Madrid, Akal) que data del1987.

66

atenció a aquest fenomen, més enlla d'un apropament esceptic o superficial. Així podem citar com a antecedents imprescindibles el volum col-lectiu dirigit per O. Impey i A. MacGregor ara fa just dues decades, precedit per molt poc per !'obra d'Aldalgisa Lugli i seguit poc després perles obres de referencia de l'ambit frances, firmades respectivament per KrysztofPomian i Antaine Schnapper. Sera, pero, la publicació dels estudis fonamentals de Giuseppe Olmi, seguits pelllibre de Paula Findlen, la referencia essencial per posar en el mapa de la historia social i cultu­ral de la ciencia aquest fonamental tema26

•

Fa ara uns tretze anys, a un clarivident article que ha tingut molta influencia en tots els estudis posteriors sobre la historia dels gabinets de curiositats i els museus d'historia natural, Giuseppe Olmi oferia una completa taxonomia de les col-leccions més importants arreu de tot Europa, a més de fixar les grans línies de l'evolució, des del Renaixement a la IHustració, d'aquests espais i de les practi­ques científiques que s'hi desenvolupaven27

• Olmi feia esment de gairebé quaran­ta gabinets d'historia natural, la majar part dotats de la corresponent biblioteca i alguns d'un jardí adjacent. El model és, sense cap dubte, el dels Salvador, fins i tot pel que fa al jardí, perque com és ben sabut la família en tingué un de ben cone­gut a la rodalia de la ciutat, al terme de SantJoan Despí.

Si alguna prova més ens calgués de quin model generalitzat de practica cien­tífica hi havia darrere del conjunt salvadoria de gabinet, biblioteca i jardí, podem fixar-nos en la presencia entre els seus !libres de catitlegs de les coHeccions atre­sorades als museus d'Olaus Worm a Copenhaguen o de James Petiver a Londres, i al notable Repository de la Royal Society, també a la capital anglesa; a més a més dels catitlegs impresos dels jardins botitnics universitaris d'Edimburg, de Padua i de Leiden.

La vitalitat que mostraren bona part d'aquests referents europeus del conjunt d'instaHació científica dels Salvador no ens pot amagar, pero, que l'evolució pos­terior dels gabinets d'historia natural comportaria una serie de transformacions queja no afectaren la nissaga barcelonina. Les consideracions crítiques cap abona part de l'esfor~ col· leccionista dels gabinets científics de la República de les Lle­tres fetes pels iHustrats, a partir dels anys 1760 i 1770, arriben «tard» al gabinet dels Salvador. Un exemple prototípic d'aquestes crítiques és el representat per

"lmpey, MacGregor (1985); Lugli (1983); Pomian (1987); Schnapper (1988); Olmi (1982, 1983, 1992) i Findlcn (1994).

27 Giuseppe Olmi (1993),

67

Luigi Ferdinando Marsili quan defensava la creació de l'Istit uto del/e Scienze a Bolonya; pero de tot aixo ja no en trobem rastre als llibres dels Salvador. Per aixo, no hi trobem tampoc una obra com la de Georg W. Knori'S, que hauria estat sens dubte un referent important per confirmar, o no, si el plantejament fet als anys quaranta per Josep Salvador i Riera estava en la línia del que els naturalistes iHus­trats demanaven als gabinets de curiositats. D e fet , la incognita final quedara sem­pre oberta: quina continu:itat hauria tingut el gabinet dels Salvador si algú l'ha­guera volgut adaptar als nous temps d'aquella «ciencia ordenada» consagrada a racionalitzar la natura, tal com exigien els curieux de la N ature a tota l'Europa culta a l'alc;ada del queja s'autodenominava Segle de les Llums.

José Pardo Tomás I nstitució M i/a i Fontanals, CSIC

28 G eorg W . Knorr, De!iciae Natume Selectae oder ausedesem Naturliencabinet welches aus den dTey Rei­chen der NatuT zeiget was von Liebhabem azifbehalten und gesammfet zu werden veldienet, Nurcmberg, 17 66-1767; reeditada cl 1778 i tradu!da al frand:s l'any segücnt: De/ices de la N ature ou choix de tout ce que les trois regnes de la nature renferment de plus digne des recherches d'un curieux pour en former un cabinet, Nurem­berg, Chex les hériticrs du feu G. W. Knorr, 1779.

68

TAULA 1

D isn·ibució per decades deis anys de publica ció de les obres contingudes a la Biblioteca Salvador

1480- 9 ------ . - - . --- - - - ---· · --. 1620- 9 . 27 1750- 9 ... 18

1490-9 .. 2 1630- 9 .. 14 1760- 9 9 1500- 9 .. 6 1640- 9 18 1770-9 .... 7 1510-9 1650-9 .. 31

1520- 9 ... 4 166Q-9 56 178Q-9 ..... . 10

153Q-9 ... 16 1670-9 .. 53 1790- 9 6

1540- 9 33 1680-9 .. .... 105 1800- 9 3

1550-9 .. 40 1690- 9. .. .. .. . 127 1810- 9 .. . .......... ....... .. 3

1560- 9 35 17- ? . 11 1820- 9 3 1570- 9 .. 22 1700- 9 ....... ...... ....... ... .... 125

1830- 9 .. 6 1580-9 23 1710-9 .... ... . 136

1590-9 .. 18 1720-9 48 1840- 9 4

1600-9 . 18 1730- 9. 9 1850- 9 .. 1

1610- 9 . 16 1740- 9 . 20 Total ..... 1085

GRAFIC 1

Distribució per decades deis anys de publicació de les obres contigudes a la Biblioteca Salvador

16o - -

140

120

~

" ..6 100

o 80 "o

¡j ., 60 7.

40

D ccadcs

69

TAULA2

Distribució p er ciutats d 'edició deis !libres de la Biblioteca Salvado¡·

París. 127 Montpeller . 34

Lió .. . . ·· -·-· · ·· ··· · ·· 126 Francfurt . 31

Ginebra .... 74 Basilea --- -- -- --· ----·-· 26

Venecia 74 Bolonya 17

Londres .. 61 Roma .. . 17

Leiden . 59 Napols 16

Barcelona . . 57 Pádua .. 15

Amsterdam . 53 Lisboa .. 13

Madrid 42 Nüremberg . 12

GAAFIC2

Edicions dist1·ibuides pe1· ciutats

o 14

12 o f- -

100

80

60

40 -

20

o 1 r -" ~ ~ " S -o il -~

o " -.::: -o il " -o "" e: e: · ¡¡ 'E " o

~ o ,_¡ ~ j ~ e-,_¡ e:

~ o ~

¡:¡ ~ " " 6 o " "' ~ -o ~ o ~ "'-< .... if! ~ o z

~

70

Valencia .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tolosa de Ll .

Colonia

Leipzig

Avinyó .

Florencia ..

altrcs ciutats (76)

sense lloc .. .

,1 " _g t" " ;:::¡ " b1) •o

" ·o ·a 'R 2 " " 3 -" -o "'-<

§ ~ -o o ·¡¡ ~ ;;¡ () ,_¡

:~ ..9 z ~

12

11

10

10

10

10

165

4

·O e: '1:! ~

GAAFIC 3 D istribució perp aiSos d 'edició deis !libres de la B iblioteca Salvador

350

300

250

200

150

100

o

GAAFIC 4

D ist ribució per !lengua d'edició deis !libres de la Biblioteca Salvador

1

1481-1621

2

1622-1702

71

3

1703-1845

Portugues

Angles

Italia

Castella

TAULA 3

Di.rtribució per materies dels !libres de la Biblioteca Salvador

medicina 112 matematiques

materia medica 346 gcografia ........ farmacopees ..... 151 viatges .....

h• natural ........ 197 sccrets .. ...

jardinería ............... ............ 6 ftlos. natura.! ....... ..

agricultura ............... ..... . 7 fi los. moral

albeitería 2 religi6 ........... ... ..

GRAFIC 5 Distribució per materies

literatura \ llen\gües

política-\

dret l

~i~~oria\ \

relig10 - \

ftlos. moral~\ ftlos. natural """

jardinería

h•. natural

farmacopees

72

-----15 10 12

15 43 13 13

historia

drct ........ .

política ..

literatura ..

llengües

retorica logica

art ...

(,[~:toriea logica

1 1 . medicina 1

. ... .. ........... 31 8

9 33 30 8 1

BIBLIOGRAFIA

Abad, Antonio «La colección de Petrefactos del Museo de los Salvador de Barce­

lona. Siglos XVII, XVIII y primera mitad del XIX», Batalleria, 7 (1997), 57-73.

Álvarez Barrientos,Joaquín; López, Fran,ois; Urzainqui, Inmaculada, La repúbli­

ca de las letras en la España del siglo XVIII, Sevilla, Escuela de Estudios Hispa­noamericanos CSIC (Monografías, 16), 1995.

Bolos i Vayreda, Antoni de, «El Herbario Salvadon•, Collectanea Botanica, 1 11

(1946), 1-8. Bolos i Vayreda, Antoni de, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador, Bar­

celona, Real Academia de Farmacia (Discursos de Recepción, no 3), 1959.

Bots Hans, Republiek der Letteren: Ideaal en Werkelijkheid, Amsterdam, APA­

Holland Universiteits Pers, 1977. Bots, Hans; Waquet, Francois (eds.), Commercium litterarium, la communication dans la

République des Lettres 1600-1750, Amsterdam, APA- Holland University Press, 1994.

Bots, Hans; Waquet, Francois, La République des Lettres, Paris-Amsterdam, Belin­

De Boeck, 1997.

Caballé, I., La Jamília Salvador, una nissaga d'apotecaris, Ca/ella-Barcelona, 1309-

1800. Aporta ció historica i evo lució de la formacia a la primera meitat del segle XVIII,

Barcelona, Universitat de Barcelona, Tesi doctoral, 1985.

Camarasa,Josep M., Elements pera una historia de la botanica i els botanics deis par­

sos catalans: abans i després de la introducció del metode natural dAugustin Pyra­

me de Candolle a la primera meitat del segle XIX, Barcelona, Universitat de Bar­

celona, Tesi doctoral, 1988. Camarasa, Josep M., Botanica i botanics del pai'sos catalans, Barcelona, Enciclope­

dia Catalana (Biblioteca universitaria, 10), 1989.

Camarasa,Josep M.; Amigó,Jean-Jacques, <<Salvadorianae I. La correspondencia de Pere Barrere i Volar (Perpinya 1690-1755) amb Josep Salvador i Riera con­

servada a la biblioteca Salvador de l'Institut Botanic de Barcelona», Collecta­

nea Botanica, 22 (1993), 73-104.

Camarasa,Josep M., <<Salvadorianae II. Les Jussieu et les Salvador: deux familles de naturalistes au début du XVIIIe siecle», dins de: 118e Con gr. Nat. Soc. Hist.

Scient. Pau, 1993, [Pau], [1997], pp. 84-102.

75

Camarasa, Josep M., <<Salvadorianae III. Una descripció prelinneana de Si/ene

nicae/ensis AJl., deguda aJaume Salvador i Pedro!, a l'edició de 1686 del Botani­

cum Monspeliense de Peire Magnoh, Collectanea Botanica, 2512 (2000), 245-253.

Camarasa,Josep M.; Ibáñez, Neus, «Joan Salvador andJamcs Petiver: a scientific correspondence (1706-1714) in time of war»,Archives oJNatural History, 3411

(2007), 140-173.

Camarasa, Josep M.; Ibáñez, Neus, <<Salvadorianae V. Correspondencia científi­ca entreJoan Salvador i Riera iJames Petiver de 1715 a 1718» [en premsa].

Cavallo, Guglielmo; Charticr, R.; Bonfil, R. et al. Historia de la lectura en el mundo

occidental, 2a edició, Madrid, Taurus, 2004. Cavazza, Marta, Settecento Inquieto. Alfe origini dell'Istituto del/e Scienze di Bologna,

Bologna, Il Mulino, 1990.

Chartier, Roger, L'ordre des livres: lecteurs, auteurs, bibliotheques en Europe entre XIVe

et XVIII e siecle, Aix-en-Provence, Alinea, 1992.

Chartier, Roger, Libros, lecturas y lectores en la Edad Moderna, Madrid, Alianza, 1994. Checa Cremades,José Luis, Bibliografta jimdamental sobre botánica e hi.rtoria natu­

ral (siglo XV-siglo XVIII). Las plantas del mundo vistas a través de 250 impresos

prelinneanos, Madrid, Libris, 2004.

Cohen, H. Floris, The Scientijic revolution: a historiographical inquiry, Chicago,

University ofChicago Press, 1994. Daston, Lorraine, <<The Ideal and Reality of the Republic ofLetters in the Enligh­

tenment», Science in Context, 4/2 (1991), 367-386.

De Michele, Vincenzo et al., Il Museo di Manfredo Settala nella Milano del XVII

seco/o, Milano, Museo Civico di Storia Naturale di Milano, 1983. Findlen, Paula, Possessing Natu1·e. Museums, Collecting and Scientijic Culture in Early

Modern Ita!y, Berkeley-Los Angeles, University ofCalifornia Press, 1994.

Folch i Guillén, Ramon, <<Próleg••, dins de: Joan Salvador. Viatge d'Espanya i Por­

tugal (1716-1717), Barcelona, Edicions 62,1972, pp. 5-19.

Fumarolli, Marc, <<La République des Lettres», Diogene, 143 (1988), 131-150. lbáñez, Neus, Estudis sobre cinc herbaris histories de l'Institut Boti:mic de Barcelona,

Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2006.

Impey, 0.; MacGregor, A. (eds.), The Origins oJMuseums. The Cabinet oJCuriosities

in Sixteenth and Seventeenth-Century Europe, Oxford, Clarendon Press, 1985. Lindberg, David C.; Westman, Robert S. (eds.), Reappraisals ofthe scientijic revo­

lution, Cambridge, Cambridge University Press, 1990.

76

Lleonart,Jordi; Camarasa,Josep M., La pesca a Catalunya e/1772: segons un manus­

crit de]oan Salvador i Riera, [Barcelona], Museu Marítim-Diputació de Bar­

celona (ambla col-laboració de l'Institut de Cicncies del Mar del Consell Supe­

rior d'Investigacions Científiques) [1987]. Lugli, Aldalgisa; Naturalia et Mirabilia. Il collezionismo enciclopedico nelle Wunder­

kammern d'Europa, Milano, Mazzotta, 1983. Martin, Henry-Jean; Chartier, Roger (eds.), Histoire de l'édition franraise. 11. Le

livre triomphant, 1660-1880, París, Promodis, 1984. Martínez Vidal, Alvar; Pardo Tomás, José, <<Un siglo de controversias: la medici­

na española de los novato res a la Ilustración». Dins de: J. L. Barona; J. Mosco­so;}. Pimentel (eds.), La Ilustración y las ciencias. Por una historia de la objetivi­

dad, Valencia, Universitat de Valencia, 2003, pp. 107-136. Mundt, Barbara, «Vom Sammeln», dins de: Schatzkiistchen und Kabinettschranck.

Mobel for Sammler, Berlin, Staatliche Muscen Preussicher Kulturbesitz, 1989. O !mi, Giuseppe, <<Ürdine e fama: il musco naturalistico in Italia nei secoliXVI e XVII»,

Annali dell'Istituto Italio-Germanico in Trento l]ahrbuch des Italien-Deutschen

historischen Instituts in Trien!, 8 (1982), 225-274. Olmi, Giuseppe, <<Dal 'Teatro del mondo' ai mondi inventaria ti. Aspetti e forme

dell collezionismo nell'Eta Moderna», dintre del volum curat per Paola Baroc­

chi i Giovanna Ragionieri, Gli Uffizi. Quattto secoli di una galleria, Firenze, Leo

S. Olschki Editore, 1983, pp. 233-269. Olmi, Giuseppe, L'inventario del mondo. Catalogazione del/a natura e luoghi del sape­

re nella prima etii moderna, Bologna, Il Mulino, 1992. O !mi, Giuseppe, <<From the marvellous to the commonplace: notes on natural history

museums (16th-18th centuries),, dins de: Renato Mazzolini (ed.), Non-verbal Com­

munication in Science Prior to 1900, Firenze, Leo S. Olschki Editore, 1993, pp. 235-278.

Osler, Margaret J. (ed.), Rethinking the scientijic revolution, Cambridge, Cambrid­

ge University Press, 2000. Pardo Tomás, José, El médico en la palestra. Diego Mateo Zapata (1664-1745) y la

ciencia moderna en España, Salamanca, Junta de Castilla y León, 2004.

Pascual Bennasar, M" José, La Historia Natural de Bonaventura Serra i Ferragut

(1728-1784), un ilustrado mallorquín, Treball de recerca, Universitat Autónoma

de Barcelona, 1999. Pomian, Krysztof, Collectionneurs, amateurs et curieux. Paris, Vénice, XVI e-XVIII e

siecle, Paris, Gallimard, 1987.

77

Pourret, Peire Andreu, Noticia histórica de la familia Salvador de Barcelona, Barce­

lona, Barceló, 1796.

Pourrct, Peirc Andreu; Colmeiro, Miguel, Noticia histórica de la familia Salvador,

nueva edición corregida y adicionada, Barcelona, Imprenta de Antonio Berde­

guer, 1844.

Rippa Bonati, Maurizio et al., La curiosita e l'ingegno. Collezionismo scientifico e metodo

sperimentale a Padova nel Settecento, Padova, Universita degli Studi di Padova, 2000.

Saurí, Manuel; Matas, José, Guía general de Barcelona, Barcelona, Manuel Saurí, 1849.

Schlosscr, Julius von, Die Kunst und Wunderkammern der Spatrenaissance. E in Bei­

trag zur Geschichte des Sammelwissen, Leipzig, Klinkhardt und Biermann, 1908.

Hi ha una tardana edició espanyola: Las cámaras artísticas y maravillosas del Rena­

cimiento tardío: una contribución a la historia del coleccionismo, Madrid, Akal, 1987.

Schnapper, Antoine, Le Géant, la Licorne, la Tulipe. Collections et collectionneurs dans

la France du XVIIe siecle. L Histoire et histoire naturelle, Paris, Flammarion, 1988.

Valderas,]osep M., «Anatomía vegetal en San Alberto Magno>>, Collectanea Bota­

nica, 17 (1), 1987, 125-134.

Valderas,Josep M., «La teoría botánica de Jean Ruel (Ruellius, 1474-1537)>>, Collec­

tanea Botanica, 17 (2), 1988, 273-288.

Valderas,Josep M., <<Errores botánicos de Plinio señalados por Leoniceno>>, Collec­

tanea Botanica, 18, 1990, 117-138.

Valderas,Josep M., <<Relectura de las Disertaciones de Cavanilles>>, Collectanea Bota­

nica, 20, 1991, 183-238.

Valderas,Josep M., <<Gimnospermas en el Renacimiento. Pierre Belon», Collecta­

nea Botanica, 22, 1993, 105-134.

Valderas,Josep M., <<Aproximación a las Epístolas de Giovanni Manardo>>, Collec­

tanea Botanica, 23,1997,119-135.

Valderas,]osep M., <<La polémica en la investigación botánica del siglo XVI. Mat­

tioli contra Lusitano>>, Collectanea Botanica, 25 (2), 2000, 255-304.

Valderas, Josep M., «Mattioli contra Lusitano II. Las "censuras" y la interpreta­

ción de Dioscórides>>, Collectanea Botanica, 26,2003, 181-225.

Waquet, Frans=oise, Le Modele Jrancais et l'Italie savante. Conscience de soi et percep­

tion de l'autre dans la République des Lettres, 1660-1750, Rome, École Frans=aise

de Rome, 1989.

Zurlini, Fabiola, Romo/o Spezioli (Fermo, 1642-Roma, 1723): un medico fermano nel

seco/o XVII a Roma, Roma, Vechiarelli Editare, 2000.

78

DESCRIPCIÓ DEL REGISTRE

CATALOGRÁ.FIC

La descripció deis registres esta basada en la norma ISBD(A): Descripció bibliogra­fica normalitzada internacional pera publicacions monogriífiques antigues (Anti­quiíria), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1984.

Els registres s'ordenen per ordre cronologic de les edicions, comen~ant perla més antiga.

El nom deis autors, personals o institucionals, apareix sota la forma normalit­zada. Q¡an ha estat possible, hom ha fet constar les dates de naixement i mort.

El cataleg va acompanyat de tres índexs alfabetics (d'autors, d'impressors i de materies) que remeten al número d'ordre que figura a l'encap~alament de cada registre catalografic i que apareix a la part superior esquerra de cada descripció.

L'índex d'autors inclou també les altres responsabilitats: coHaborador, editor literari, traductor, iHustrador, etc. L'índex d'impressors indica també ellloc de

publicació. L'índex de materies, instrument basic per a la consulta de qualsevol fons bibliografic, és el resultat, sempre complicat, de oferir una classificació ente­nedora peral lector actual pero, a la vegada, no excessivament anacronica respec­te a les disciplines i materies d'un fons antic com aquest.

S'inclou també, precedit de la signatura topografica, cadascun deis exemplars d'una mateixa edició, ambles seves característiques específiques.

81

6

r-------1

2!0 ,--------- 2

L'ÉCLUSE, CHARLES DE (r526-r6o9) Ir 4

Caroli Clvsii ... Exoticorvm librJdecem : quibus animali~m, planlar~ a~omatum, aliorumque peregrinorum fructuum historiae describuntur 1 Item Petri~ellonii Obser­vationes; eodem Carolo Clusio interprete ... - Altera editio, longe castigatior &qui­busdam scholiis illustrata. - [Lugduni Batavorum [Leiden]] : ex officina Plantinia­na Raphelengii, 1605.- [16], 378, [10], 52, [ 40], 242, [2] p.: il.; 2° (36 cm)

Indcx. Inclou: Nicolai Monardi .. Libri tres, magna medicinae secreta et varia experimen­ta continentes et illi quidem hispanico sermone conscripti, nunc ven) recens latino donati a Carolo Clvsio atrebate. Pctri Bello ni ... Plurimarum síngularium & memorabilium rerum in Graecia, Asia, AEgypto, ludaea, Arabia, aliisque exteris provinciis ab ipso conspectarum Observationes tribus librís exprcssac.- Marca de l'impr. a port.- Lloc de publicació obtin­gut de NUC.- Sign.: +8, A-S6, T4, V6, X8, Y-Z6, Aa-Ff6, Gg4, Hh-Ii6, Kk4, Aaa-Ccc6, Ddd8, *6, **-***4, *6, AA -TT6, VV8.- 60 lín., post. impr. i reclams.- Port. gravada, 3a part amb port. propia i capll.- Ref.: BLC 187-130, Burdet 105, CGBNP 91-1222, Hunt 182, NL 0188713, Pritzcl1760, Stafleu-Cowan t150

~---8 EMPREMTA reo- e.S. a,a- rape(3) 1605 A MATERIES: Bot;lnica ~ Zoologia ALTRES RESPONSABIUTATS: Belon, Pierre, 1517?-1564 ~Costa, Christovam da, 1540?-1599 ~ Monardes,

Nicolás, 1512?-1588 ~ Orta, García de, S. XVI II\iiPRESSOR: Raphelengius, Franciscus (II) (Leiden)

EXEMPLAR: 14/VI/8 ~Enq. pe!! solfa en mal estat, Oxid, ex-l. ms. illegible a poTt., anotacions ms. a f de

____ g_ut+·-da_P_"_'·P;st ms. L 10

_ .... --~

1.- Número identificador de cada registre 2.- Encap~alament 3.-Títol 4.-Autors 5.- Area d'edició 6.- Area de publicació 7.- Area de descripció física 8.- Area de coHecció 9.- Signatura topografica 10.- Característiques del'exemplar

82

CATALEGS 1 REPERTORIS CITATS

7

ADAMS

Adams, H. M. Catalogue ofbooks printed on tbe continent ofEurope, 1501-1600 in Cambridge libraries. Cambridge: University Press, 1967. 2 v.

AGUILAR PIÑAL

Aguilar Piñal, Francisco. Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1981-1999. 10 v.

Aguilar Piñal, Francisco. Impresos castellanos del siglo XVI en el British Museum. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1970.

Aguilar Piñal, Francisco. Impresos sevillanos del siglo XVIII: adiciones a la tipografta hispalense. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1974.

AGUILÓ

Aguiló i Fuster, Mariano. Catálogo de obras en lengna catalana impresas desde 1474 hasta 1860. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1923. XIX, 1.077 p.

B.U. SANTIAGO

Universidad de Santiago de Compostela. Biblioteca. Más libros y folletos de la Uni­versidad Compostelana. Santiago. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela. Biblioteca, 1982. 3 v.

BAUDRIER

Baudrier, Henri. Bibliographie !yonnaise: recherches sur les imprimeurs, libraires, relieurs et fondateurs de lettres a Lyon au XVIe siecle. Lyon, Paris, 1895-1921. 12 v.

BELGICA TYPOGRAPHICA

Cock:x-Indestege, Elly. Belgica typographica 1541-1600 ... Nieuwkoop: De Graaf, 1968. XXVI, 611 p.

BIB. LUSITANA

Barbosa Machado, Diogo. Bibliotheca lusitana ... Lisboa Occidental: na officina de Antonio Isidoro da Fonseca, 17 41. 4 v.

BL

British Library. The British Library Catalogues [en línea]. <http://www.bl.uklcata­loguesllistings.html> [Consulta: 29 de agosto de 2007].

British Library. Catalogue of books printed in Spain and of Spanish books prin­ted e!sewhere in Europe befare 1601 now in the British Library. 2nd ed. London: BL, 1989.

85

British Library. Short-title catalogue of books printed in Italy and of Italian books printed in other countries from 1465 to 1600 now in the British Museum. London, 1958.

British Library. Catalogue of Seventeenth century Italian books in the British Library. London, 1986. 3 v.

British Library. Short title catalogue ofeighteenth-century Spanish Books in the British Library. London: BL, 1994. 3 v.

Simoni. Catalogue of books from the Low Countries 1601-1621 in the British Library. London: BL, 1990.

BLC

British Library. The British library general catalogue of printed books 1982 to 1985. London [etc.]: Saur, 1986.

BMGCPB

British Museum. British Museum General Catalogue ofPrinted books. London: BM, 1960-1966.

BOSCH CANTALLOPS

Bosch Cantallops, Margarita. Contribución al estudio de la imprenta en Valencia en el siglo XVI. Madrid: Universidad Complutense de Madrid. Servicio de repro­grafía, 1989.

BRUNET

Brunet, Jacques Charles. Manuel du libraire et de !'amateur de livres. 5e. ed. Paris: Firmin Didot, 1860-1865. 8 v.

Brunet, Gustave. Imprimeurs imaginaires et libraires suposés. Paris, 1866.

BURDET

Burdet, H. M. Catalogue des périodiques de la bibliotheque des Conservatoire et ]ardin botaniques de la ville de Geneve. Maiullari, F. (comp.). Géneve: Conservatoire etJardin Botaniques, 1980.

Burdet, H. M. Catalogue des périodiques de la bibliotheque des Conservatoire et ]ardin botaniques de la ville de Geneve: Supplément. Maiullari, F. (comp.). Geneve: Conserva­toire etJardin botaniques, 1980-1995.2 v.

Burdet, Hervé M. Catalogue des ouvrages prélinnéens de la Bibliotheque des Conser­vatoire et]ardin botaniques de la vil/e de Geneve. Geneve: Conservatoire etJardin bota­niques de la ville de Geneve, 1985.

BUSTAMANTE Y URRUTIA

Universidad de Santiago de Compostela. Catálogos de la biblioteca universitaria 1 por ... D.José María Bustamante y Urrutia ... Santiago: Tip. de «El Eco francis­cano», 1946. 12 v.

86

CARTIER Cartier, Alfred. Bibliographie des éditions des de Tournes, imprimeurs lyonnais. Paris,

1937,2 V.

CASTRILLO Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Medicina. Biblioteca. Catálogo

de obras impresas en el siglo XVI existentes en la biblioteca de la Facultad de Medicina de la Universidad Complutense 1 Rafaela Castrillo. Madrid: Universidad Complutense de

Madrid, 1985.

CATALINA Catalina García, Juan. Biblioteca de escritores de la provincia de Guadalajara y biblio-

grafla de la misma hasta el siglo XIX. Madrid, 1900. . Catalina Garcia,Juan. Ensayo de una tipografta complutense. Madnd: Manuel Tello,

1889. XII, 673 p.

CATALOGUE COLLECTIF DES PÉRIODIQUES

Bibliotheque National (París). Catalogue collectif des périodiques du début du XVIIi!

siecle ii 1939 ... Paris: Bibliotheque National, 1982.

CCBE España. Dirección General de Archivos y Bibliotecas. Catálogo colectivo de obras

impresas en los siglos XVI al XVIII existentes en las bibliotecas españolas. Sección L siglo XVI; Ministerio de Educación y Ciencia. Dirección General de Archzvos y Bzbhotecas. Bzbhoteca Nacional Ed Provisional. Madrid: Instituto Bibliográfico Hispánico, 1972-1984. 15 v.;

31 cm.

CGBNP Bibliotheque nationale (Francia). Catalogue Géneral des livres imprimés de la

Bibliotheque National.Auteurs. Paris: Imprimerie National, 1897-1981.231 v.

CICERÓ

CGBNP 29-Ciceró 1229.'

ESTIENNE Renouard, Ant.Aug.Annales de l'imprimerie des Estienne. Paris, 1848.

GALLARDO Gallardo, Bartolomé José. Ensayo de una biblioteca de libros raros y curiosos. Madrid:

M. Rivadeneyra, M. Tello, 1888-1889. 4 v.

1 Dins del CGBNP (Catalogue générale des livres imprimés de la Bibliotheque Nationalc) hi ha un apartat monogdftc dedicat a les edicions de Ciceró) amb numcració prOpia.

87

GRAESSE

Graesse,Jean-J acques Théodore. Trésor de livres rares et précieux ou nouveau diction­naire bibliographique. Milano Gorlich cop. 1950. 8 v.

GW GesamtKatalog der Wiegendrucke; herausgegeben von der Deuschen Staatsbibliothek.

Leipzig [etc.]: Hiersemann, 1925-2003.

HAIN

Copinger, Walter Arthur. Supplement to Hains Repertorium Bibliographicum. Lon­don, 1895.2 v.

Hain, Ludwig. Repertorium bibliographicum, in quo !ibri omnes ab arte typographica inventa usque ad annum MD. typis expressi, ordine alphabetico ve! simpliciter enumeran­tur ve! adcuratius recensentur. Stuttgartiae: J. G. Cotta [etc.], 1826-3 8. 2 v.

HUNT B-P-H: Botanico-Periodicum-Huntianum; George H. M. Lawrence ... [et al.], edi­

tors: Hunt Botanical Library, 1968.

lA

Index Aureliensis: catalogus librorum sedecimo saeculo impressorum. Ed. altera. Aure­liaeAquensis. [Baden-Baden]: Koerner, 1965.10v.

JIMÉNEZ CATALÁN

Jiménez Catalán, Manuel. Ensayo de una tipografia zaragozana del siglo XVII Zara­goza: La Académica, 1927. XIII, 513 p.

Jiménez Catalán, Manuel. Ensayo de una tipografía zaragozana del siglo XVIII Zara­goza: La Académica, 1929.

Jiménez Catalán, Manuel. Apuntes para una bibliografía ilerdense de los siglos XV al XVIII. Barcelona: CAven~, 1912. 303 p.

Jimenez Catalán, Manuel. La Imprenta en Lérida: ensayo biobibliográjico: 1479-1917. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs. [Madrid]: Biblioteca Nacional, 1997.

LATASSA

Latassa y Ortín, Félix de. Bibliotecas antigua y nueva de escritores aragoneses de Latas­sa. Zaragoza: Impr. de Calisto Ariño, 1884-1886. 3 v.

MARTÍN ABAD

Martín Abad,Julián. La imprenta en Alcalá de Henares (1601-1700). Madrid: Arco Libros, 1999.

Martín Abad,Julián. Contribución a la bibliografía salmantina del siglo XVIII: la Ora­toria Sagrada. Salamanca: Universidad, 1982.

Martín Abad,Julián. Post-incunables ibéricos. Madrid, 2001.

88

Martín Abad,Julián. La Imprenta en Alcalá de Henares (1502-1600). Madrid: Arco

Libros, 1991. 3 v.

NA, NB, NC [ ..• ] NZ The National Union Catalogue pre-1956 imprints. London and Chicago: Mansell,

1968-1980. 685 v.'

OCLC Online Computer Library Center. World Cat [en línia]: OCLC Online Union

Catalog. <http:/ /www.oclc.org/worldcat/ > [consulta: 29 d'agost de 2007].

PALA U Palau i Claveras, Agustí. Bibliografia hispánica de veterinaria y equitación anterior a

1901. Madrid, 1973. Palau i Dulcet, Antonio. Manual de/librero hispano-americano. Barcelona: Palau;

Oxford: Dolphin Book, 1948-1977.28 v.

PENNEY Penney, C.L. Printed books (1468-1700) in the Hispanic Society o/ America. New York:

Hispanic Society, 1965.

PÉREZ PASTOR. TOLEDO Perez Pastor, Cristóbal. La Imprenta en Toledo: descripción bibliográfica de las

obras impresas en la imperial ciudad desde 1483 hasta nuestros días. Madrid: Impr. de M. Tello, 1887.

PRITZEL Pritzel, G. A. Thesaurus literaturae botanicae gentium. Lipsiae, 1872.

RAMCB Reial Academia de Medicina de Barcelona. Cata!eg de la biblioteca de la Reia!Acadé­

mia de Medicina de Barcelona; [volum a cura d'Agustí Estrader i Corcoy i de Núria Fulla i Bohigas]. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1986.

SIMÓNDÍAZ Simón Díaz,José. Bibliografía de la literatura hispánica. Madrid: Consejo Superior

de Investigaciones Científicas, 1950-1994. 18 v. Simón Díaz,José. Impresos del siglo XVII Bibliografía selectiva por materias de 3.500

ediciones príncipes en lengua castellana. Madrid, 1972. Simón Díaz, José. Bibliografia regional y local de España. Siglos XV-XVII. Madrid:

Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1976.

2 Es tracta de les referencies que hom cita amb una NJ seguida de la llctra primera del cognom del autor delllibre en qüestió.

89

Simón Díaz, José. !Vlil biografías de los siglos de om. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1985.

Simón Díaz, José. Dominicos de los siglos XVI y XVII· escritos localizados. Madrid: Universidad Pontificia de Salamanca, Fundación Universitaria Española, 1977.

Simón Díaz, José. jesuitas de los siglos XVI y XVII: escritos localizados. Madrid: Universidad Pontificia de Salamanca: Fundación Universitaria Española, 1975.

STAFLEU-COWAN

Stafleu, Frans Antonie. Taxonomic literature: a selective guide to botanical publications and collections with dates, commentaries and types. Frans A. Stafleu and Richard S. Cowan. 2nd ed. Utrecht: Bohn, Scheltema &Holkema, 1976-1988. 7v.

SUPERCHERIES

Qyerard,J oseph Mari e. Les Supercheries litéraires devoileés: galerie des écrivains franrais de toute l'Europe quise sont deguisés sous des anagrammes, des astéronymes, des cryptony­mes ... Paris, 1961.

TODA

Toda i Güell, Eduard. Bibliografía española de Cerdeña. Madrid: Ti p. de la Huérfa­na, 1890. 326 p.

Toda i Güell, Eduard. Bibliografia espanyola d1talia: deis origens de la impremta jins a l'any 1900. Escornalbou: Vidal-Güell, 1927-1931.5 v.

TORRESAMAT

Torres Arnat, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escri­tores catalanes. Barcelona: Curial, 1973.

VINDEL

Vindel, Francisco. Manual gráfico-descriptivo del bibliófilo hispanoamericano (1475-1850). Madrid: F. Vindel, 1930-1934. 12 v.

WHML

Wellcome Historical Medica! Library. A Catalogue rfprinted books in the Wellcome Historical Medica! Library. London: Wellcome Historical Medica! Library. 1962. 3 v.

XIMENO

Pastor Fuster, Justo. Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros dias con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Valencia: José Ximeno, 1830. 2 v.

Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia ... Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1747-1749.2 V.

90

REGISTRES

(primera part)