G

A

N

D

H

I Nom dels alumnes :

Lautaro Montt i Ángel Sánchez

Assignatura: RELIGIÓ

Curs: 2013-2014

GANDHI

Pàgina 2

Què és el Premi Nobel? . . . . pàg. 3

Biografia . . . . . . . . . . . . . . . .pàg.4-13

Frases famoses . . . . . . . . . . . pàg.14

Opinió personal . . . . . . . . . . .pàg.15

ÍNDEX

GANDHI

Pàgina 3

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred

Nobel, inventor de la dinamita i industrial. La seua funció és la

de premiar les persones la labor de les quals haguera sigut

excel·lent al llarg de la seua vida en algun dels camps premiats.

Nobel va signar el seu testament al

Club Suec-Noruec de París el 27 de

novembre de 1895. Se sentia culpable

per la seva responsabilitat com a

empresari enriquit a través d'una

indústria productora de dinamita on

el principal mercat era la mineria,

però també la guerra. Aquesta pot

haver estat la motivació principal del

seu famós testament, potser lligat al

costum de l'època de realitzar accions

per fer transcendir el seu nom en morir. Les medalles del premi

Nobel, encunyades per les fàbriques de moneda de Suècia a

Suècia i la de Noruega des de 1902, són marques registrades de

la Fundació Nobel. A totes les medalles destaca una imatge

d'Alfred Nobel de perfil esquerre sobre l'anvers. Les medalles del

Premi Nobel de Física, de Química, de Fisiologia o Medicina, i de

Literatura tenen el mateix disseny a l'anvers, mostrant la imatge

d'Alfred Nobel i les dates del seu naixement i la seva mort.

QUÈ ÉS EL PREMI

NOBEL?

GANDHI

Pàgina 4

Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 d'octubre de 1869

en un remot lloc de l'Índia, a la ciutat costanera de Porbandar,

del districte de Gujarat. Aquest era llavors un mosaic de

minúsculs principats, els governants dels quals tenien un poder

absolut sobre la vida dels seus súbdits. El seu pare, Karamchand

Gandhi, era el primer ministre de Porbandar i pertanyia a la

casta dels banias, mercaders de proverbial astúcia i habilitat en

el comerç. La seva mare, cridada Putlibai, procedia de la secta

dels pranamis, els qui barrejaven l'hinduisme amb els

ensenyaments de l'Alcorà. Era una dona profundament religiosa i

austera que dividia el seu temps entre el temple i la cura dels

seus, amén de practicar freqüents dejunis. En la formació

espiritual de Mohandas, que sentia un il·limitat amor pels seus

pares, a més de l'adoració a la deessa Visnú que professava la

família, van concórrer una sèrie de cultures i credos amalgamats:

l'hindú, el musulmà, el jain. Aquest últim va tenir especial

influència en la seva filosofia: els jains practicaven la no-violència

no només amb els animals i els éssers humans, sinó fins i tot amb

les plantes, els microbis,

l'aigua, el foc i el vent.

Exemple típic de tardana

genialitat, Mohandas va ser

un adolescent silenciós, retret

i gens brillant en els estudis,

que va passar sense cridar

l'atenció per les escoles de

Rajkot. Als tretze anys,

seguint el costum hindú, ho van casar amb una nena de la seva

edat anomenada Kasturbai, de qui estava promès des dels sis

anys sense saber-ho.

BIOGRAFIA

GANDHI

Pàgina 5

El jove espòs es va enamorar apassionadament de la noia, i per

fer l'amor amb ella va abandonar el jaç del seu pare moribund la

mateixa nit en què aquest va morir. El succés va deixar una

culpa inesborrable en Gandhi, que més tard es declararia en

contra del matrimoni entre nens i a favor de la continència

sexual.

Com les seves qualificacions no van millorar en l'institut, la

família va decidir enviar-ho a Londres per seguir els cursos

d'advocacia del Inner Tremp, les exigències del qual eren menors

que les de les universitats índies. Amb tanta por com a excitació,

el noi es va embarcar a Bombai al setembre de 1888. Tenia dinou

anys i acabava de ser pare per primera vegada. Abans de partir

havia promès solemnement a la seva mare no seguir el costum

anglès de menjar carn, atès que el visnuismo ho prohibia.

Diverses vegades en la seva adolescència hi havia transgredit tal

norma, impulsat per un amic que li aconsellava la carn per

semblar-se en fortalesa als anglesos.

A Londres va viure tres anys, entre 1888 i 1891, període en què

es va produir un dels fets més determinants de la seva vocació: el

descobriment d'Orient a través d'Occident. En efecte, a la capital

anglesa va començar a freqüentar als teósofos, els qui ho van

iniciar en la lectura del primer clàssic indi, el Bhagavad Gita, al

que arribaria a considerar «el llibre per excel·lència per al

coneixement de la veritat». També allí va entrar en contacte amb

els ensenyaments de Crist, i durant un temps es va sentir tan

atret per l'ètica cristiana que va dubtar entre aquesta i

l'hinduisme. D'aquesta època són els seus intents de sintetitzar

els preceptes del budisme, el cristianisme, l'islamisme i la seva

religió natal, a través del que va assenyalar com el principi

unificador de tots ells: la idea de renunciació.

GANDHI

Pàgina 6

En aquests anys decisius per a la seva formació intel·lectual va

llegir a Tolstói, en qui més tard trobaria el guia per al

perfeccionament de la pràctica i la teoria de la no-violència.

Quan va tornar a l'Índia amb el títol d'advocat, ho va fer amb els

seus senyals d'identitat orientals: havia anat a la recerca de la

saviesa occidental i retornava amb el secret que hi havia fet savis

als hindús.

En tornar a Porbandar va trobar a la seva família desintegrada:

la mare havia mort poc abans i els Gandhi havien perdut tota

influència en la cort principesca. Com a advocat no va trobar

moltes perspectives, ja que la seva primera actuació professional

va acabar en un humillant fracàs, doncs va emmudir en dirigir-se

al tribunal i no va poder continuar. Va ser llavors quan una

factoria comercial musulmana li va oferir un contracte per

atendre un cas de l'empresa en Durban, i Gandhi no va deixar

passar l'oportunitat. Es va embarcar cap a Sud-àfrica en 1893.

Al país dels antics colons holandesos vivia una colònia hindú

formada en la seva majoria per treballadors, a els qui els

anglesos cridaven despectivament sami. Mancaven de tot dret,

se'ls menyspreava i discriminava racialment, com va poder

comprovar en carn pròpia el jove advocat durant alguns dels seus

viatges en ferrocarril. Però la situació era més greu encara del

que semblava. Acabat el seu treball, Gandhi era a punt de tornar

a l'Índia quan es va assabentar de l'existència d'un projecte de

llei per retirar el dret de sufragi als hindús. Va decidir llavors

ajornar la partida un mes per organitzar la resistència dels seus

compatriotes, i el mes es va convertir en vint-i-dos anys.

Durant aquesta llarga etapa de la seva vida, la seva major

preocupació va ser l'alliberament de la comunitat índia, i en ella

va ser donant forma a les armes de lluita que més tard utilitzaria

i el seu país.

GANDHI

Pàgina 7

En els primers anys, convençut de les bones intencions del

colonialisme britànic, va obrir un bufet per defensar als seus

compatriotes davant els tribunals a Johannesburg i es va

proposar articular un moviment dedicat a l'agitació per mitjans

legals. Va fundar el periòdic "The Indian Opinion", per aglutinar

a la comunitat índia i, com a instrument d'agitació legal, va crear

el Congrés Indi de Natal. Les seves simpaties anglófiles li van

portar durant la guerra contra els bóers a organitzar el Cos Indi

d'Ambulàncies, acció que va merèixer dures crítiques per part

dels nacionalistes indis.

A partir de 1904 l'activitat de Gandhi va sofrir un canvi notable:

després de llegir la crítica del capitalisme continguda en "Unto

The Last", de John Ruskin, va modificar el seu estil de vida i va

passar a portar una senzilla existència comunitària als afores de

Johannesburg on va fundar una comuna

cridada Tolstói. En aquesta època va

bosquejar la teoria de l'activisme no-

violent, que va engegar per primera

vegada per oposar-se a la llei de registre.

Aquesta llei obligava a tots els indis a

inscriure's en un registre especial amb

les seves empremtes dactilars. Gandhi va

ordenar als seus compatriotes que no

s'inscrivissin, que comerciessin als

carrers sense llicència i, més tard, que

cremessin les seves targetes de registre enfront de la mesquita de

Johannesburg. Com a molts dels seus seguidors, va anar a parar

a la presó diverses vegades, però el moviment de resistència civil

va obtenir diversos èxits parcials.

En 1913 la protesta contra un impost considerat injust es va

traduir en una marxa a través del Transvaal, fins a Natal.

GANDHI

Pàgina 8

A l'any següent les autoritats britàniques van fer marxa enrere

amb aquest impost i van autoritzar als asiàtics a residir en Natal

com a treballadors lliures. La victòria semblava total, i Gandhi,

que havia abandonat les vestimentes europees en senyal de

protesta, va partir definitivament de Sud-àfrica amb la seva dona

i els seus fills. A llarg termini tots els assoliments de la

comunitat índia es van perdre i les autoritats d'aquell país van

endurir encara més la seva política racista, però Sud-àfrica havia

estat el banc de proves on Gandhi va desenvolupar i va

comprovar les tàctiques que més tard hauria d'utilitzar a la seva

terra natal.

Gandhi va arribar a l'Índia en 1915 com un veritable heroi, amb

l'aurèola de les seves campanyes a l'estranger. Les masses de

Bombai li van tributar una calorosa rebuda, el governador anglès

va acudir a saludar-ho i el poeta Rabindranath Tagore li va

donar la benvinguda a la seva Universitat Lliure de

Santiniketan. Poc després d'arribar, a la ciutat d'Ahmadabad va

fundar una comunitat gairebé monàstica en la qual estaven

prohibides les vestimentes estrangeres, els menjars amb espècies

i la propietat privada. Els seus membres es dedicaven únicament

a dos treballs materials: l'agricultura, per obtenir el sustent, i el

teixit a mà, per procurar-se l'abric. Aquí va donar començament a

una lluita que Gandhi hauria de sostenir durant tota la seva

vida: la batalla contra les xacres de l'hinduisme i a favor dels

intocables. El primer pas va ser admetre'ls com a membres de la

comunitat.

En aquests primers anys Gandhi va abandonar tota agitació

política a fi de recolzar els esforços bèl·lics de Gran Bretanya en

la Primera Guerra Mundial, arribant fins i tot al reclutament de

soldats per a l'exèrcit anglès.

GANDHI

Pàgina 9

La seva entrada en la política índia no es va produir fins a febrer

de 1919, quan l'aprovació de la Llei Rowlatt, que establia la

censura i assenyalava dures penes per a qualsevol sospitós de

terrorisme o sedició, li va obrir els ulls sobre les veritables

intencions dels imperialistes anglesos al seu país. Gandhi va

passar llavors a encapçalar l'oposició a la llei. Va organitzar una

campanya de propaganda a nivell nacional mitjançant la no-

violència, que va començar amb una vaga general. Aquesta aviat

es va estendre a tot el país i les protestes es van succeir a les

principals ciutats, on es van registrar alguns focus de violència

malgrat la insistència del capdavanter en el caràcter pacífic de

les manifestacions. Quan acudia a Delhi a apaivagar la població,

Gandhi va ser detingut.

Dies després, el 13 d'abril, el brigadier general Dyer ordenava

disparar als seus gurkas sobre la multitud reunida en el

Jallianwala Bagh de la ciutat de Amritsar. La dominació anglesa

havia mostrat el seu veritable rostre sanguinari i brutal: gairebé

quatre-centes persones van ser assassinades i altres milers

ferides. Però les autoritats britàniques es van veure obligades a

reconsiderar les seves tàctiques i la Llei Rowlatt mai va entrar en

vigor.

En els anys següents a la massacre de Amritsar, Gandhi es va

convertir en el líder nacionalista indiscutit, aconseguint la

presidència del Congrés Nacional Indi -partit fundat per Alan

Octavius Hume en 1885-, que ell va saber convertir en un

instrument efectiu en pro de la independència. D'una agrupació

de les classes mitjanes urbanes, va passar a ser una orga.

Quan va sortir de la presó -una apendicitis va fer que les

autoritats colonials ho alliberessin en 1924-, va trobar que el

panorama polític s'havia modificat en la seva absència: el Partit

del Congrés s'havia dividit en dues faccions i la unitat entre

hindús i musulmans, aconseguida amb el moviment de

GANDHI

Pàgina 10

desobediència civil, havia desaparegut.

Gandhi va decidir llavors retirar-se de la política, per viure com

un anacoreta, en absoluta pobresa i buscant el silenci com a força

regenerativa. Retirat en el seu Ashram es va convertir en aquests

anys en el cap espiritual de l'Índia, en el dirigent religiós de fama

internacional que molts occidentals a la recerca de la pau

espiritual tractaven com un gurú.

El seu retir va finalitzar de manera brusca en 1927, quan el

govern britànic va nomenar una comissió encarregada de la

reforma de la Constitució, en la qual no participava cap nadiu. Al

capdavant de la lluita política, Gandhi va aconseguir que tots els

partits del país fessin el boicot a aquesta comissió. Poc després, la

vaga de Bardoli, en suport a la negativa a pagar impostos,

acabava en un èxit total. La victòria del moviment va animar al

Congrés a declarar la independència de l'Índia, el 26 de gener de

1930, i es va encarregar al Mahatma l'adreça de la campanya de

no violència per portar a la pràctica la resolució. Aquest va triar

com a objectiu de la mateixa el monopoli de la sal que afectava

particularment als pobres-, i va partir de Sabartami el 12 de

març amb 79 voluntaris amb rumb a Dandi, població costanera

distant 385 quilòmetres. El petit moviment es va estendre com

les ones d'un estany fins a aconseguir tota l'Índia: els camperols

sembraven de branques verdes els camins per on passaria aquest

home petit i semidespullat, amb un bastó de bambú, camí del

mar i al capdavant d'un enorme exèrcit pacífic. El dia de

l'aniversari de la massacre de Amritsar, Gandhi va arribar a la

vora del mar i va agafar un grapat de sal. Des d'aquest moment

la desobediència civil va ser imparable: diputats i funcionaris

locals van dimitir, els prohoms locals van abandonar els seus

llocs, els soldats de l'exèrcit indi es van negar a disparar sobre els

manifestants, les dones es van adherir al moviment, mentre els

seguidors de Gandhi envaïen pacíficament les fàbriques de sal.

GANDHI

Pàgina 11

La campanya va acabar amb un pacte de compromís entre

Gandhi i el virrei de la seva majestat britànica, en virtut del com

es legalitzava la producció de sal i s'alliberaven els prop de

100.000 presos detinguts durant les mobilitzacions.

D'altra banda, Gandhi era enviat a Londres per participar en la

conferència que discutia els passos a seguir per establir un

govern constitucional en l'Índia. La presència del Mahatma a

Anglaterra, al marge del gran acolliment popular que li van

dispensar els barris londinencs, no va suposar resultats

favorables per a la causa, i en tornar al seu país es va trobar amb

que Nehru i altres líders del Congrés es trobaven una vegada

més a la presó.

Diverses vegades en la seva vida Gandhi va recórrer a els dejunis

com a mitjà de pressió contra el poder, com a forma de lluita

espectacular i dramàtica per detenir la violència o cridar l'atenció

de les masses. La falta d'humanitat del sistema de castes, que

condemnava als parias a l'absoluta indigència i ostracisme, va fer

que Gandhi convertís l'abolició de la intocabilitat en una meta

fonamental dels seus esforços. I des de la presó de Yervada, on

havia estat confinat novament, va realitzar un «dejuni fins a la

mort» en contra de la celebració d'eleccions separades d'hindús i

parias. Això va obligar a tots els líders polítics a acudir al costat

del seu jaç de presoner per signar un pacte amb el consentiment

anglès. La labor de «pedagogia popular» per guarir a la societat

hindú de les seves nafres no va acabar aquí. Distanciat del

Congrés davant la decepció que li provocaven les maniobres dels

polítics, es va dedicar a visitar pobles llunyans, insistint en

l'educació popular, en la prohibició de l'alcohol, en l'alliberament

espiritual de l'home.

L'esclat de la Segona Guerra Mundial va ser el motiu que

Gandhi, una vegada més, retornés al primer plànol polític.

GANDHI

Pàgina 12

La seva oposició al conflicte bèl·lic era absoluta i no compartia

l'opinió de Nehru i altres líders del Congrés, proclius a recolzar la

lluita contra el feixisme. Però la decisió del virrey d'incorporar el

subcontinent als preparatius bèl·lics de Gran Bretanya sense

consultar amb els polítics locals, va aclarir les aigües, provocant

la dimissió en massa dels ministres pertanyents al Congrés.

Després de la presa de Yangon pels japonesos, Gandhi va exigir

la completa independència de l'Índia, perquè el país pogués

escollir lliurement les seves decisions.

L'endemà, el 9 d'agost de 1942, era arrestat al costat d'altres

membres del Congrés, la qual cosa va produir una revolta en

massa dels nadius, seguida per una sèrie de revoltes violentes en

tot el territori indi. Aquesta va ser l'última presó del Mahatma i

potser la més dolorosa, perquè des del seu presidi en Poona es va

assabentar de la mort de la seva dona, Kasturbai. Era ja un ancià

fràgil i afeblit quan va sortir en llibertat l'any 1944.

Finalitzada la guerra, i després de la pujada al poder dels

laboristes a Anglaterra, Gandhi va exercir un rol fonamental en

les negociacions que van portar a l'alliberament. No obstant això,

la seva postura oposada a la partició del subcontinent gens va

poder contra la determinació del capdavanter de la Lliga

Musulmana, Jinnah, defensor de la separació del Pakistan.

Dolgut pel que va considerar una traïció, en 1946 el Mahatma va

veure amb horror com els antics fantasmes indis ressorgien

durant la celebració del Nomenament de Nehru com a primer cap

de govern, que va ser pretext de violents disturbis motivats per la

pugna entre hindús i musulmans.

Gandhi es va traslladar a Noakhali, on havien començat els

enfrontaments, i va caminar de poble en poble, descalç, tractant

de detenir les massacres que van acompanyar a la partició a

Bengala, Calcuta, *Bihar, Caixmir i Delhi. Però els seus esforços

només van servir per acréixer l'odi que sentien per ell els fanàtics

GANDHI

Pàgina 13

extremistes de tots dos pobles: els hindús van atemptar contra la

seva vida a Calcuta i els musulmans van fer el propi en

*Noakhali. Durant els seus últims dies a Delhi va dur a terme un

dejuni per reconciliar a les dues comunitats, la qual cosa va

afectar greument la seva salut. Així i tot, va aparèixer de nou

davant el públic uns dies abans de la seva mort.

El 30 de gener de 1948, quan en fosquejar es dirigia a la pregària

comunitària, va ser aconseguit per les bales d'un jove hindú. Tal

com ho havia predit a la seva néta, va morir com un veritable

Mahatma, amb la paraula Rama ('Déu') en els seus llavis.

GANDHI

Pàgina 14

Nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.

Un esforç total és una victòria completa.

La violència és la por als ideals dels altres.

Ja que jo sóc imperfecte i necessito la tolerància i la bondat

dels altres, també haig de tolerar els defectes del món fins

que pugui trobar el secret que em permeti posar-los remei.

Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa

mal en un altre. La vida és un tot indivisible.

Ull per ull i tothom acabarà cec.

Gairebé tot el que realitzi serà insignificant, però és molt

important que ho faci.

FRASES FAMOSES

GANDHI

Pàgina 15

Ha estat un treball fàcil ja que la informació és molt variada a

Internet.

No hem hagut de utilitzar el diccionari cap vegada perquè el

vocabulari ha estat bastant entenedor.

Hem après moltes coses curioses del senyor Nobel. El motiu per

el qual va crear el premi va ser perquè es va penedir de fer-se ric

gràcies a la fabricació d’armament i d’inventar entre moltes

coses la dinamita.Va decidir fer aquest premi amb tots els diners

que havia guanyat en contra del que havia fet i premiar a totes

aquelles persones que amb els seus esforços i coneixements

puguin ajudar a la humanitat.

El que més m’ha cridat l’atenció de Gandhi és que nosaltres

pensàvem que ell havia creat la no-violència i resulta que no, en

realitat ell va ser dels primers que la va aplicar.

Ens ha agradat molt treballar junts.

OPINIÓ PERSONAL