Mohandas GandhiMohandas Karamchand Gandhi (2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948) va ser un pensador i poltic indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa "gran nima"; prov de les formes del snscrit maha -"gran" i atma -"nima"). Fou un dels pares de la independncia de la naci ndia i la desaparici del Raj Britnic mitjanant l's de la no-violncia.Gandhi va nixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l'ndia. Era el fill del Primer ministre local i la seva famlia era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar dret a la University College de Londres,[1] i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-frica l'any 1893. Mentretreballava per a una empresa en aquest pas, es va interessar per la situaci dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-frica mitjanant la resistncia passiva i la desobedincia civil.Va tornar a l'ndia el 1915 iel 1921 ja figurava al capdavant del Congrs Nacional Indi. Va instaurar nous mtodes delluita (les vagues i les vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada ipredicava la no-violncia com a mitj per resistir el domini britnic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la conscincia, arribant fins i tot a la desobedincia civil si fos necessari; a ms, va lluitar per tornar a les velles tradicions ndies. Va mantenir correspondncia amb Lle Tolsti, qui va influir en el seu concepte de resistncia no-violenta. En va destacar la Marxa de la sal, una manifestaci a travs del pas contra els impostos a qu estava subjecte aquest producte. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. L'any 1931 va participar en la Conferncia de Londres, en la qual va reclamar la independncia de l'ndia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrs i per aix va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava l'esquerra. El 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per negociar amb els nacionalistes; per, ats que no es va trobar una soluci satisfactria, aquests van radicalitzar les seves postures. Gandhi i la seva esposa Kasturbavan ser empresonats: ella va morir a la pres, mentre que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.La seva influncia moral sobre el desenvolupament de les converses que van preparar la independncia de l'ndia va ser considerable, per la separaci del Pakistan el va descoratjar profundament.Gandhi va intentar de reformar la societat ndia apostant per integrar les castes ms baixes (els sudra o treballadors', els pries o intocables' i els mleccha o brbars') i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independncia de l'ndia i va defensar els musulmans al territori hind, per la qual cosa va ser assassinat per Nathuram Godse, un fantic integrista indi, el 30 de gener de 1948[2] a l'edat de 78 anys. Les seves cendres van ser llanades al riu Ganges.Gandhi va portar una vida en senzillesa, confeccionant les seues prpies peces de roba i a ms sent un destacat vegetari.

Mohandas GandhiGujarati: mohands karamchand g dh, IPA: /mo n s ddkrmt n g i/, dd dd

Naixement Mohandas Karamchand Gandhi2 d'octubre de 1869Porbandar, ndia Britnica Mort 30 de gener de 1948 (als 78 anys)Nova Delhi, ndia Causa de mort Atemptat contra la seva vida Sepultura Raj Ghat, Nova Delhi Altres noms Mahatma, Bapu Nacionalitat ndia Religi Hinduisme Alma mater University College de Londres Es coneix per Figura clau en el Moviment d'independncia de l'ndiaLder pacifista i de la Resistncia no-violentaFundador del Satyagraha Fills Harilal, Manilal, Ramdas, Devdas Pares Karamchand Gandh i Putlibai Gandh Signatura