GASETA DE LES A1{TS1.er A G O S T 1 924 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCII I TORRES Any 1.— N úni. 6

Les pintures sninrals i omài.iques al 1lhiseu ple la ClutadellaII. — Les esglésies d'on s'han arrencat els frescos roinuanics

E ls nostres arqueò-legs i excursionistes co-neixen bé prou les es-glésies romàniques delPireneu d'on han sortitles pintures murals delMuseu. El nostre pú-blic, però, al qui, permanca de divulgacióde les coses, li és des-coneguda una gran partdel nostre patrimoni ar-tístic, no les coneix, iara, en ocasió de parlarde les pintures, hempensat que venia atomb el fer-les-hi co-nèixer i donar-li unamica d'idea de quinseren els llocs que deco-raven els famosos fres-cos transportats. A-questa coneixença, depassada, ajudarà a coni-pendre millor les pin-tures que eren el com

-plement d'aquests bellsmonuments arquitectò-nics, i a considerar-lescom a part d'un totorgànic que formavenamb ells i que certa

-ment dolia molt el des-truir.

Ja hem dit en altrelloc, i convé repetir-ho,que si la Junta deMuseus s'amollà a des-fer aquests conjunts,no fou amb la dèriaorgullosa de tenir acasa les pintures, sinóperquè, pel damunt detot, es veia en el casde salvar-les costés elque costés; i per asalvar-les d'una maneradefinitiva, no va teniraltre remei que el d'em-portar-se-les. Per aixòprimerament la Junta,a fi de que les pinturespoguessin ésser cone-gudes i estudiades, eslimitava a fer-ne lescòpies que publicava1' Institut. Ara, quan vaarribar l'hora de veureque les arrencaven ique uns estrangers seles enduien i que no hivalien els telegrames Figadreçats al Govern, nova tenir més remei quedecidirse a treure-les dels seus mursseculars, mal fos a contracor.

Els temples on hi havia les pin-tures són tots al Pireneu: la Seud'Urgell, la Vall d'Andorra, la Ri-bera de Cardós, la Vall d'Aneu, laVall de Bohí i Pedret, a les munta-nyes de Berga. No és que en altresindrets de la terra no hi haguéshagut esglésies pintades. Probable-ment ho foren la majoria, i encaraavui Pireneu enllà cap a l'Aragó i alRosselló, i cap ençà en la Plana deVich i en el Vallès, se'n conservenalgunes. El que hi ha, és que elPireneu ha guardat les coses vellesniés que la terra baixa, on els cor-

rents del gust Iii han passat niésaprop i perquè lii ha hagut tambéen els segles posteriors al romànicuna major riquesa que ha permès lesmudances de les coses d'acord ambaquells corrents. Allí dalt, en aque-lles valls solitàries, la vida ha anatmés poe a poe que per ací baix, ipassats aquells segles x a xii queforen l'edat d'or del Pireneu, benpoques han sigut les trasmudances.A Tahull hem vist els frontals romà-nics destruïts pels segles, en el llocd'emplaçament originari. Fora d'unarevifalla tristoia a mitjan segle xvi,que posà un gran retaule a SantCliment, tapant les pirntures del'absis central i emblanquinant les

de l'arc triomfal i les de les absidio-les, i d'un altre rengle de reformetesmiserioses al segle XVIII, allà dalt,des del segle xii no hi ha passatres important. En molts dels poblespirenenes, encara, l'essencial delviure d'avui és el mateix d'aleshores.Reduïts a la vida pastoral, contretsa donar l'abast per ells mateixos ala majoria de les necessitats del'existència, aquells nuclis humans,amb les casetes brunes i encongides,amb les teulades negres parpellejanti el gran cloquer romànic al bellmig, duen a l'esperit la sensació delque serien els pobles de muntanyaen aquells temps reculats de l'edatmitjana.

Això vistos per fora,s'entén. Mirats perdins, la cosa ha per-dut lnolt del que era.Aquell gran alè que aixe-cà les esglésies i els altscloquers, avui gaire

-bé enlloc el trobaríem.I és que aleshores elPireneu era un centre,un nus, el nucli desd'on s'anava fent len-tament la nostra Cata-lunya.

Els segles x i xi, iel xii encara, foren se-gles de febre creadoraal Pireneu. Els comtesde Barcelona i les bran-ques que florien en elscomtats de Besalú i deCerdanya: els comtesd'Urgell, els del Pallarsi el Ribagorça, omplienaquelles altes valls delsseus afanys polítics,que els lligaven ambels reialmes veïns i perells amb tot el món del'època. D'altra banda,l'obra paral-lela delsmonjos, donava un es-perit a tot això, i lesllunes de la cultura ripo-Ilesa, de cenobi en ce-nobi, arribaven fins alsmonestirs estesos perles riberes altes: SantSadurní de Tabèrnoles,Santa Maria d'Aneu,Sant Pere del Burgal, iAlaon, i amunt encara,cap al Ribagorça Obar-re... Tot aquest frenesíde domini i de cultura;tot aquest daler de vidatemporal i espiritual,duia a aquells nuclis,avui isolats del neón,una ànsia que ara notenen. Endreçada la so-cietat entorn d'un se-nyoriu, i la vida espi-ritual entorn del mo-nestir, els pirenencs, encontacte amb la nostraprimitiva aristocràcia,sentien molt més queavui en dia l'olor deles grans coses que pas

-saven pel món. Ellsassistiren en part aaquella epopeia que féude les terres de la Marca

Hispànica, un poble amb unes direc-trius polítiques i espirituals proufermes i assenyalades, per a influirdesprés, com influí, en la històriadel món.

A cada puig un castell i a cadavall un monestir. Dalt del roquer,les quatre crestes dels murs guar-dant l'estada senyorial, i a baix,l'amuntegament de les casetes delsterratinents i dels esclaus que con-reuaven les hisendes. Al fons, voltatde prats i de conreus, els monestirs,que anaven d'avençada, aclarint elsermots i les boscúries i guanyant laterra a la cultura. Damunt la verdordels planells, i entre les negres ar-

bredes dels di1sps, el conjunt

A

a c^

°Zí vid • Q>

].—Interior de l'església de Sant Climent de Tahuil, consagrada l'any 1123. (Fet. Mas.)

La plaça del poble de Tahull amb l'església de Santa Maria.(Fol. Vidal, del Museu de la Ciuladella.)

GASETA DE LES ARTS

N.o 6

del cenobi, ambl'església i lescelles finestre-jant com unrusc, a l'entorn .del gran pati dela conreria... Totaixò ara no hiés. Quan aneuper les riberes,veureu les ruï-nes pàl • lides deles antigues aba-dies, coronadesd'eura, i el quemés, l'esglésiaaprofitada, ser-vint de l)arrò-quia a un Iloga-ret humil demuntanyesos.El Pireneu mo-rí. El comerç dela mar féu riquesles ciutats dellitoral. El poderreial absorbí elpoder feudal, ides d'aleshoresla vida és atu-rada, i els tem

-ples, que hanpassat seglessense destruir-se, són com mòmies.

De totes les valls del Pireneu quejo conec, la de Bohí cree que és laque ha guardat més que cap altral'aire dels temps antics. Quan hianeu a l'estiu, en tombant l'osca delPort de Rus, i després de dueshores llargues de davallar pels pen-dissos de la muntanya, us veieu elsot de la vall estès als peus, totverd com de maragda, lluent delsrierols i del serpent del riu, amb elstres pobles aclofats entre els con-reus escassos: Bohí, Erill i Tahull,amb els alts campanars romànicsplens de glòria. A Tabull, de cam-panars n'hi ha dos: el ele Sant Cli-ment i el de Santa Maria. Entorndel de Santa Maria, que és al bellmig del poble, les casetes rústeguess'hi amunteguen. El de Sant Climentés als afores, ardit, immaculat, senseque cap mudança ni ruïna li hagicanviat la fesomia.

Sant Climent, per una estona, elvaig sentir reviure una matinada dejuny. En aquell temps les neus altesencara són espesses i els prats novellstenen matisos i tornassols de seda.A les cinc del matí aquell dia hideien missa, i amb la gent delpoble, fent corrua, Iii vàreig anar.L'església, massa gran, buidejava is'hi sentien olors d'oblit. Les donesseien a terra fent Iaia massa negra.Cada una duia un llum al davant,i la nau era tota sembrada de fla-metes. Els homes de Tahull, drets,dessota els arcs i entre les columnesblanques, feien grups molt bells, ques'espesseïen vora l'altar lluminós comun caliu. Aleshores hom imaginavaque al gran retaulot no hi era i quedamunt la mesa romànica senzillaes veia l'absis tot pintat, amb laMajestat del Creador assegut da-munt dels arcs del món, mirant desde la conca aquella multitud devota.Al seu entorn els símbols dels Evan-gelistes, i a baix el rengle de Santshieràtics, completant aquella visiótranscendent, que s'obria al fons,mateix que un tapís cèlic. L'arctriomfal l'emmarcava encara, ambuna teoria de Profetes, i, fent declau, l'Anyell apocalíptic dels setulls al cim, mirant-los a tots.

Aquestes coses altes i misterioses,que deien aquelles pintures que josabia abscondides darrera l'altar isota les gruixes de l'emblanquinat,cobrint amb colors de drap de

sim, en la trans-parència de l'at-mosfera i da-munt la puresadel cel blau, estorna com unfum que s'elevasuau i transfor-mant-se en unnúvol dins l'al-tura. El paisatgeés net i llustrósi els matins pursi solellosos si eltemps tira a bo-nança, i horaimagina que se-ria un dia d'a-quests el dia dela Consagració.La inscripció re-sa que hi va anarel bisbe de Bar-bastre. El prelat,dalt de la mulablanca, a travésde les serres deAragó, seguitdel seu acom-panyament, ar-ribaria a la Vallde Bohí tota so-nora de repics de

campanes. L'haurien seguit els abatsdels monestirs veïns i els senyors dela rodalia. La gent de Tahull veurienvenir la noble corrua davallant perles altes graonades de la serra, dinsel matí llustrós, i tota la Vall joiosaels rebria amb la glòria dels seuscims nevats, dels seus prats verdsi dels cloqucrs solemnes.

A Sant Climent, com arreu, lafesta de Consagració era tambél'acte de dotar l'església nounada.Qui iaies hisendes, qui un tros deterra de conreu, qui un hradell, quiun bou o una mula. Els vasos d'or,les robes del culte, els canalobres,les cortines per a l'altar; tot hoanaven donant els devots assistentsa la festa, per devoció i amor al'església nova, que, d'arquitecturaque era, es tornava des d'aleshoresen institució vivent i duradora. En-cara a Andorra moltes parròquies iermites romàniques viuen de leshisendes que les hi llegaren el diade 1a Consagració, i en part encaraen certes valls els veïns ci'ara se-gueixen complint el jurament queal segle xii feren els seus passats dedonar cada any a l'església la sevacaritat.

Un tros de totes aquestes frisan-ces ens hem endut de cada esglésiaen arrencar les pintures. D'un templea l'altre, els veïns de les Vallsdevien anar a mirar la patxoca quefeien les decoracions murals encarafresques. El pintoret que les feiasabia quatre fórmules que anavarepetint, i en les quals, si no hihavia la personal emoció, hi haviaen canvi una fondària de prestigii de majestat que se n'enduia l'es-perit de les gents. Enganxades allíper a revestir d'altes figuracions lesparets nues del temple nou vestitque portessin l'ànima de les gentspels grans camins de Déu, eren lallengua de l'església la paraula grà-fica que explicava la grandesa deDéu i la majestat del seu governdamunt els homes... Dolia, certa-ment; dolia de treure-les d'allí, i sien compte d'ésser destruïdes i ama-gades sota la calç, haguessin sigutvisibles, i si en compte de buidejarels temples haguessin sigut plens,potser ni nosaltres ens hauríem vistamb cor de treure-les, ni la gentque hauria omplert els temples ensho hauria deixat fer.

.JOAQUIM FOLCH I TORRES

meravella els murs del temple, esdevien imposar profundament enl'esperit d'aquells pastors dels tempsromànics perduts per les clotadesdel Pallars, i els devien portar alcor la frisança de les imprecises ienormes grandeses de l'altre món.Dins aquell temple devien sentirmés que ara la majestat de Déu ila mesquinesa humana, i en el jasd'ideal que el solatge d'aquestessensacions els anava formant a din-tre, hi devien reposar millor del quereposem ara en les fondàries inse-gures de la nostra vida interior.

Veient refet el temple, hom com-prenia que el gran esforç de bastir-lovenia d'un anhel molt alt, capaçd'aglutinar les gents en l'obra co-muna d'edificar la Casa de Déu,el racer de l'ideal, al planell delsespirituals pasturatges. La vida teniaen aquells temps duríssims massafosca perquè el desig de Llum noadalerés a les gents i els donguésardiment per a fer l'obra, floridade les millors gentileses que els vin-guessin al cor.

I l'obra es feia menada pels mon-jos o pels comtes, i la gent de] burg,sota l'adreça d'un home d'ofici, hi

formiguejaven amb el seu treball.Els pastors, des de dalt de les mun-tanyes, veien alçar-se el cloquer diadarrera dia. La fesomia de la vallsolitària canviava tot d'una amb lapresència de la nova arquitectura,que sempre fa aquella companyiatan humana als paisatges, i alesho-res venia el dia de la gran festassade la Consagració.

Aquell dia les campanes sonoresparlaven per primer cop amb la veudistinta de cada cloquer, com sifossin la paraula del nou temple. Hifeien cap els bisbes i els abats de.l'entorn i de vegades vinguts deterres llunyanes. Els comtes hi con-vidaven els senyors parents i amics.A Sant Climent de Tahull una ins-cripció pintada en el fust d'una deles columnes, ens diu que la festafou el dia 11 de desembre de 1123.Els qui hagin estat a Tahull el mesde desembre, saben com és formosala muntanya aquells ches de lescalmes de Nadal. Encara les gransnevades no han cobert la terra baixai la blancúria rosada dels cims lluusota el cel com un vidre irisat. Elvent de l'altura arrissa en polsim laneu més alta. Aleshores aquest pol-

El sot de la Vall de Bohí anib el poble de Tahull i els dos cloquers de les esglésies romàniques de Santa Maria, al mig del poblei Sant Climent a primer terme. (Fol. Vidal, del Museu de la Ciutadella)

J: :i1rT-;

rrrrrlr

.I

N.° G GASETA DE LES ARTS 3

Els discursos de Rey -nolds sobre l'ensenya-ment de 1'a.rt

Ei gran pintor anglès, qui exercíla direcció de l'Acadèmia Reiald'Anglaterra entre els anys 1769 al1790, deixà escrites algunes bellespàgines útils al magisteri de l'arti útils encara més en el nostre país,on les disciplines de l'ensenyamentno són prou sòlides ni ben fundades.

L'art nostre en general es ressentd'una manca de cultura, d'una nul•lapreparació humanista dels artistes.Veuen molt, senten molt, però lesjoventuts saben poc i tenen poc amorals llibres.

No firmaríem molts deis conceptesemesos pel gran pintor Reynoldsen els seus discursos fets als alum-nes de l'Acadèmia Reial d'Angla-terra a l'hora del repartiment depremis de fi de curs, car en ells hipredominen idees que el temps haenvellit i les veritats aconseguidesper l'impressionisme i la modernapedagogia han desterrat; però for-men un cos de doctrina interessanti en molts aspectes molt profitós;així com donen una idea clara delmètode seguit per a ensenyar l'oficide pintor; per a donar, en un mot,l'educació a l'artista i situar-lo enl'ample camp de la seva llibertat,proveït de les eines necessàries i deisconeixements que li fan aquestallibertat més bella i Inés fruitosa.

Heu's aquí alguns fragments deldiscurs titulat «De la profitosa imi-tació dels mestres antics». Aquestdiscurs fou pronunciat a Londresel dia 11 de desembre de 1769.

«Dividint l'aprenentatge de l'arten tres períodes, jo m'adreço a vos-altres, tenint en compte que ja heucursat el primer, el qual és dedicatal coneixement deis principis ele-mentals, i comprèn la facilitat dedibuixar tots els objectes que espresenten, una certa habilitat enemplear els colors, i un coneixementde les regles les més simples i lesmés generals de la composició.

»Aquest primer grau és en pinturaço que és la gramàtica en literatura:una preparació general necessària atots, sia el que sia el gènere a quél'alumne voldrà dedicar-se un dia.Es amb raó que el talent de dibui-xar, modelar i emplear els colorsha estat anemenat el llenguatge del'art; i els honors i recompensesque veniu de rebre diuen bé prouque en aquests estudis heu fet pro-gressos considerables.

»Entreu, doncs, ara en el segonperíode dels vostres estudis, en elqual el deure vostre és d'informar -sede tot el que ha sigut fet abans devosaltres. Fins ara heu rebut lesinstruccions d'un sol mestre, i desd'ara us caldrá tenir per mestre a«d'Art». Cal, dones, que obriu elvostre esperit a les concepcionssublims de l'art dels antics i a leslliçons més generals i vastes de lahistòria de la pintura. Totes lesperfeccions disperses en les obresdels grans mestres, caldrá que lesuniu, coneixent-les, en una solaidea general que formará i regularàel vostre gust i regarà la vostraimaginació.

»Amb aquesta varietat de ..models

r2

al davant vostre, escapareu segursa la mesquinesa de concepció quedóna la superstició d'un sol mestre,i cessareu de seguir a aquell quipreferiu en els moments on la màvostra deixa d'excel • lir. Aquestaèpoca será encara, per a vosaltres,un temps de subjecció i de disci-plina. Encara que sigueu fora delmoment en què us ha calgut obeircegament a una autoritat única, idisfrutant l'avantatge de consultar-ne moltes, deveu témer el confiar-vos massa al vostre judici propi,1'aventurar-vos en un camí on nohi tingueu de guia la traça d'unmestre antic.

»Jo m'adreço, doncs, particular-ment als alumnes que acaben ara

el primer període d'estudis, i entrenen aquest segon que liem descrit.Tractaré, dones, d'adreçar les vos-tres mires vers una perfecció de laqué sou allunyats encara i a mos-trar-vos el camí més fácil d'arri-bar-hi. D'això jo us parlaré dins elslímits que exigeixen el respecte iels drets dels vostres professors,evitant d'anticipar els preceptesque ells han de donar-vos i que vos-altres sou obligats d'escoltar.

»Es una gran veritat que cadahome deu emplear una gran partde la seva vida a reunir els materialspropis a l'exercici del seu geni. Lainvenció, estrictament parlant, noés gairebé altra cosa que una com

-binació nova de les imatges de lescoses que hom ha reunides o haconfiat a la memòria. Res ve de res,i el qui no ha fet provisió de mate-rials no pot fer combinacions en elseu esperit buit.

»Un artista jove al qui manqui elconeixement dels seus predecessors,és fatalment portat a exaltar-se i aYantar-se de mèrits que no té, apendre els seus passetjos més insig-nificants per les regions del seuesperit per excursions d'importàn-cia, i els primers paratges entrevis-tos, per un món nou que acaba dedescobrir. Si per atzar depassa elslímits ordinaris,. es fa una glòriad'haver vist països per ou han pas-sat molts altres millor guiats queno pas ell.

»Rarament és un estil original,ço que distingeix la producció d'es-perits parells, «descobridors del Me-diterrani». No hi haurà un sol deisseus èxits en el qual no hagin sigutdepassats, i si alguna cosa els dis-tingeix deis seus predecessors, aques-ta consisteix tothora en sortides deto irregulars i en la puerilitat de lesseves idees. Heu's aquí, dones, queel vostre poder d'invenció será méssòlid com mès sòlid i més extens siael coneixement que tingueu deismestres del passat; i encara, bé queaixò sembli una paradoxa, l'origina-litat de les vcstres concepcions serámés fonda com més profund siaaquest coneixement. Cal, però, enaquesta ocasió, determinar amb curaquins són els millors exemples aproposar-vos i quins seran els vos-tres guies més segurs.

»Tot just un pintor jove arriba aItàlia, es veu atabalat per unamultitud d'artistes d'aquell país queli donen consells a l'ensems que liofereixen les llurs obres com aexemple de la perfecció que ellsrecomanen.

(Seguirà.)

L'església de Sant Climent de Tahull, vista per la banda dels absis, amb el seucloquer romànic. (Fol. Vidal — Del Museu de la Ciuladella.)

}

L'ermita de Sant Miquel d'Angulasters, a la Vall d'Andorra, amb el seu alteloquer romànic del segle xec. (Fol. E. Gandia. — Del Museu de la Ciutadella.)

L'església de Pedret, ainb el reste de dos dels seus absis del segle x(Fot. E. Gandia. — Del Museu de la Ciutadella.)

E1 dibuixant Pere Inglada (Fot. Serra.)

Pere Inglada, dibuixant ani-malista

GASETA DE LES ARTSN°6

L 'art exquisit del dibuixant Inglada, revela alprimer cop d'ull que el seu autor és un esperit

treballat per la cultura i que el seu ofici ha estat

aprés en llargues hores de treball insistent. Els

artistes que com ell no són menats per la fúria

d'un instint i que en compte d'ésser »l'home al

qui les coses se li posen als ulls» — cona molts

ho són a Catalunya — són «d'home que posa els

ulls a les coses», ofereixen a més de l'encís del

seu art, el procés interessant de la seva formació

i de la pràctica del seu ofici.En el cas d'en Pere Inglada, aquesta ha sigut

feta a base d'un contacte molt viu i molt directe

amb les grans produccions de l'art. Resident a

París des demolt jove,l'Inglada ensfa l'efected'una d'aque-lles roques devora mar,que van for-mant-se iperformant-se modeladespels embatsi els ruiximsde les ones,que vénenempeses permil correntsdisperses illunyanes.Així els cor-rents artís-tics del móni de la histò-ria han anatmodelant elseu esperit,prou fort pera aguantaraquesta duraprova, d'onés fàcil queneixi un f Id-neur, pero ésben difícilque en surtiun dibuixant.

Això voldir que enPere Ingladano s'ha abs-tingut de capde les sabo- PERE INGLADA. — El Gall'

ríes que les coses d'art ofereixen a l'esperit i a

l'intel • ligència. Totes les curiositats de la història

artística li han sigut igualment picantes i gus-

toses, i els seus ulls oberts al tresor del passat

i a la frisança del present, s'han aturat i emba-

dalit amb igual mesura. Aquest deliqui de gosar

les coses d'art l'ha dut encara al col•lecciomsmei en el recull d'art extremo-oriental que haformat, hi ha trobat el guiatge del seu esperit,que a través la coneixença dels grans mestresxinesos s'ha omplert de les sanes exigències que

són conseqüència del coneixement dels gransexemples.

Un dia, Ii fèiem retret del seu extremo-orien-

talisme, i avui examinada la seva obra amb més

detenció i més coneixements, aquell retret coma defecte, ens semblaria injust. Cert que les seves

obres, aleshores, sentien més l'exemple que la

natura; però qui ha vist — i nosaltres les hem

vist guiats pel propi Inglada — algunes obres

cabdals de la pintura xina, li caldrà reconèixer

que el seu estudi, com. el dels clàssics, té com a

exercici una incalculable valor, i, sobre tot, un

poder d'atracció, que és difícil de resistir, per

un esperit entusiasta, dotat d'un llapis hábil

i segur.I aquest entusiasme intel • ligent de I'Inglada

pels mestres xinesos, es reconeix en veure'l com

es comporta davant les obres mestres que hi ha

a París i que ell coneix una per una. Recordem

encara la seva vibració davant l'incomparable«Cavaller Mongol tornant de cacería» de Tchao-

Fou a la Col • lecció Doucet, i com dins la correc-

ció impertorbable del gent- lennan que hi ha en

l'Inglada, es veia el connaisseur habituat a passe-

jar-se en l'anàlisi i el judici d'aquelles perfeccionsinsuperades. No és dones un snobísme a la moda

el que hi hagi llagut i el que. hi hagi encara d'ex-

tremo-orientalisme en els dibuixos del nostre

artista i si a ell li feien retret de seguir-los enformes i maneres, aquest mateix retret ha pogut

fer-se a Canova, respecte els clàssics i això no ha

pas minvat la seva glòria.Aquesta recepció i adaptació intel • ligent de

les coses vistes i estimades ha format al capde-

vall en l'esperit del dibuixant, un pòsit que esfa sensible en els dibuixos; però en ells, dia perdia, l'estudi directe de la natura es fa comú, demanera que el que ha aprés en els mestres hi és,

no en presència, pero sí en potència. D'això pervéa les seves obres el prestigi, i el to, així com de

l'estudi constant del natural, n'ha pervingut la

tendresa i la vida, que el coneixement d'aquelles

obres mestres li exigia. Elles, en definitiva, treba-llant sobre aquest esperit selecte, han promogut

la fórmula viva de la seva íntima expressió.

Així dones l'admiració de l'encisador natura-lisme dels bestiaris xinesos, n'ha sortit en Pere

Inglada un dibuixant animalista fins ara insu-

perat entre nosaltres, i cal dir que si els artistes

d'Occident no havien arribat mai, en la inter-

preta ció de la vida de les bèsties a 1'intensitat iagudesa d'orientals, en els dibuixos de l'Inglada,malgrat i la modéstia aparent de les obres, queno semblen depassar la simple apuntació, hi ha

moments que s'hi arriba.La interpretació de la vida de les bèsties, com-

porta aspectes d'ofici de gran dificultat i que

exigeixen un esperit analític i amorosívolamentobservador. Damunt les rodoneses de les formesvives, hi ha l'epidermis palpitant, ara suaument

pilosa, ara finament plomiça. Els delicats borris-

sols que frisen, les tendreses palpitantes dels

morrets sensitius i la inquietud d'unes ales inse-

gures, vibren amb moviments imperceptibles,però, que desfoquen i endolceixen la forma. Elllapis agut d'en Pere Inglada ha dit tot això ambel pols segur del qui coneix i sent.

1 com més ha avençat en el camí d'aquestaobservació directa, més el seu art s'ha anat tor-

nant deliciosament occidental. Un sentiment lite-

rari encara, sembla penetrar els seus dibuixos i

nodrir-los finament de gust de França. No ja els

Ingres i els deliciosos dibuixants del vuitcents

hi vaguen en potència, sinó que fins les evocacionsliteràries se'ns hi fan sensibles. El grup de cèrvolsescàpols dins el bosc, té un sentiment francésenternidor. Dirie's que en aquell croquis que sem-bla fet amb elegant modéstia, hi ha una mica

dels arrauxaments naturalistes de Jean JacquesRosseau; hi ha un xic d'aquell misticisme ana-

lític dels Estudis de la Natura de Bernardin deSaint-Pierre; hi ha en fi aquella mica de dolçor

que trobem a les coses i als paisatges quan elsmirem a través dels grans esperits que les han

contemplades.Totes aquestes suggestions, totes aquestes de-

licadeses,totes aquestes habilitats, que formen, en

conjunt, un art personalíssim, es barregen encarasuaument amb altres matisos i suggestions quanl'artista, ple d'aquesta simpatia humana per lavida de les bèsties, segueix els seus models dinsla pista del circ, sota els llums d'artifici melan-

còlics. Artistes il • lustres han dit en obres inobli-

dables aquesta melancolia dels circs: Degàs,Tolouse Lantrec, Picasso, Russinyol... Però tots

han vist enl'espectacle,principal-ment l'home:les pàllidesequilibristescom a nines,els atletes bu-fats, els pa-llassos filo-sòfics, elsclowns poè-tics. Pere In-glada hi havist, en can-vi, el cava-llet aqueferatseguint, lapota enlaire,el compàs dela musica; elsgossets intel-ligents espe-rant el torndel saltiró a-près a travésde tantes pe-nes. Els po-bres anima-lets hi sónvistos ambuna amorsense escara-falls, ambuna pietatcontingudaper la discre-ció i la iro-

nia, però ambuna puntetafina de fran-

(Fot. Serra.) ciscanisme.

N•° 6 GASETA DE LES AI{TS 5

1••_

.-.-.

i. _.:v' ,Tï •

\ j •

:rØ".4 . .. :iJ• ' - _ ^ .,^ N' JMs^JTTT

1! \Y , * ,^. tom ' 111 ' ^ t \,.

ji ð -" 44( \ , 4

ç

ii

\/_ -

b`I, ^T1t' .^ r. • -^^` .l^''^*y'^k ..,.. ' •lt+^. _'. s áÍTr ^^ t 1.

1

•^ -. ^ ,

^.. ^ Í ,^ 6 .. tom•- I . ¡ J:::7 ^- YIG^ ^ }- ' t

:..a..,'""^. -eww,^ - db

,M, tel[ _.. -

.. . ; 1

t .. : /'' !

:T f'fr"--C. .+v am-+rY .. - .. ..

)

PERE INGLADA. — Bosc de França anib cèrvols,, (Fot. Serra.)

Tota aquesta obra de dibuixant, tan intensa i els escultors renaixementistes fins ara oblidats i - á base de les opinions enceses per altri i la del

pura i tan humil i discretament treballada, és inconeguts en sa majoria. propi autor, i, finalment, s'ensaja una determi-

gairebé inèdita. L'autor acut anyalment a la Mentrestant en Martinell ens dóna el present nació de procedència, que inclina a l'autor a

crida dels seus amics del Saló de les Arts i els estudi de la Capella de Nostra Senyora del Roser, creure-les obra barcelonina, iiilluenciada per l'art

Artistes, aportant uns quants dels seus dibuixos. de Valls, bellament decorada amb grans plafons de Talavera.

Sovint entre les teles brillants i substancioses de rajoles, les quals, a fi de situar-les en el seu lloc Acaba aquest llibre tan interessant amb un

dels seus amics pintors, els dibuixos de l'Inglada d'emplaçament, motiven una primera part del apèndix sobre les devocions i Confraria de la

no els veuen més que uns quants intel-ligents .i seu treball, dedicada a l'estudi de la Capella, com Verge del Roser, i un segon i tercer apèndix de

admiradors que ja els esperen. El gran públic a monument arquitectònic, i a la seva història, documents inèdits relatius a l'obra de la Capella.

no els veu. El nom de l'artista no és conegut que comença en 1588, i així mateix a la del seu Una taula de notes, amb les indicacions biblio-

pel gran públic, i bé caldria que ho fos i fos retaule. gràfiques precises, completa aquest treball inte-

estimat, car el seu art exquisit d'animalista cons- Una segona part, que és la central del llibre, ressantíssim de l'arquitecte Martiiiell, sobre un

titueix una honor del nostre moviment artístic és dedicada a l'estudi de les rajoles, precedint-la dels monuments més importants de la rajoleria

i un cas al qual trobaríem paral-lels escassos d'una orientació històrica de la rajoleria a Cata- catalana del Renaixement.

dins l'Europa d'ara. FLAMAluiiya, on són reunides totes les dades publicades

fins ara sobre el particular.

El segueix un estudi de la terrisseria a Valls,

començant pel període prehistòric, amb el forn NOTICIARI

de Fonscaldes, i seguint en el període històric,

Bibliografia fins a descobrir-nos un noni de rajoler, que és L'Exposieió Internacional de les Arts Decora-

en Josep Cardona Sadasé, que féu en 1675 un tives a París, l'any 1i25pal'li d'altar. Ve a continuació un estudi sobre

CÉSAR MARTINELL: Capella de Nostra Senyora la tècnica i s'entra directament a l'estudi delsEn un dels nostres passats numeres indicàvemdel Roser i ses piniures en rajoles vidriarles. Apor- plafons de Valls, començant per situar-los, en la conveniència de que el Govern espanyol pren-tació a l'estudi de l'Arqueologia catalana. — el seu aspecte iconogràfic, dins el conjunt de gués part a l'Exposició que es prepara a ParísValls, 1924. — E. Castells, editor. representacions artístiques de la Batalla de Le- l'any vinent i a la qual hi tindran pavellons la

pant, de la qual els dits plafons en donen vàries majoria de les nacions d'Europa i Amèrica.En Cèsar Martinell, arquitecte distingit de escenes. Aquestes rajoles són del 1634. Dèiem també que a manca . de la concurrència

la ciutat de Valls, al qual es deuen algunes Segueixen les consideracions relatives a la data, oficial, el nostre Foment de les Arts Decorativesmillores urbanes podria organitzarinteressantíssimes, ,, la concurrència delstot fent les tas- seus associats, for-

niant una seccióques del seu ofici,que don vés ideaper les terres del

Camp de Tarrago- de les nostresac-na, ha sentit nét! . _ s 1°¡tivitats, tan im-xer-li la vocació,,.^ portants en aquestpels estudis

de

as ec e. dir quequeologia e -. abans ae cridarHistòria de l'Art,; "` `4 , l'atenció al Fomentrastrejada en els`t _arxius de les par- ! de les Arts Deco-ròquies d'aquella

A. 1 ratives, la seva

comarca.dia ens do-

^\. Junta Directiva,Un r+^^ - ;,'

presidida per 1'emi-nent artista deco-nava, en un finte- -^ ^ ,^ r^` rador en Santiagoressant fascicle, el t w /^

Llibre de Notes de ^\'' v ---Th;'-'Marco, havia fet`Bonifaçescultor'

, gestions que ignon

l._= `¡ 1 -i, amb ell, donava. .y

1a conèixer un ar- 1' r^^ 4 , J

ràvemparen i

el que prterreney

tista inèdit del nos- ^Ò /'► /- _ per a una possibletre segle xvnr, cer- ^^ ^, concurrència dels

^ artistes catalans altament meritíssim,, 4 , gran certamen.i que ha sigut una `l-u s&ï I` L'exposició esta-sorpresa en el món ría instat ció ene

de n l'art. Conegut la immensa expla-en o n i f a ç, en nada deis Invàlids,Martinell ha per- ^' ^ ^`^ ^ ^^ on es construiranseguit les seves e -es Pavellons naobres, escampades cionals. D a r r e r a-per tot Catalunya, ment el Govern deli ha estès les seves (Fot. Serra.) Japó ha votat unrecerques a tots Pçnç INGLADA. — -<Cèrvols en repòs

E pintor Ricard Urgell (Fol. Esplugas.)

RICARD URGELL. — El Mercat. — Museu de Belles Arts (Fol. Laboratori del Museu.)

GASETA DE LES ARTS No G

b

crèdit importantíssim per a la construcció del seupalau i instal • lació de les seves indústries. El Mi-nistre d'Holanda a París ha anunciat al Governfrancès la participació oficial del seu país, dema-nant que li fos reservat lloc al Gran Palau, si nopodia resoldre's la dificultat d'edificar un pavelló.Així mateix hi concorren Suïssa i Dinamarca, quetindran els seus slands en el hall del Gran Palaui l'explanada deis Invàlids.

Desitjaríem la millor sort a les gestions delFoment de les Arts Decoratives.

El pintor Ricard Urgell

La mort ens ha pres un gran pintor. L'obrad'en Ricard Urgell, intensa i personalíssima, res-tarà com una cosa saborosa entre els fruits de lageneració dels pintors catalans, formada a lesdarreries del vultcents. Fill del pintor ModestUrgell, famós en la nostra Barcelona, aprenguédel seu pare una part de l'ofici que completà aLlotja amb en Caba. Com el seu mestre de Llotjai com el seu pare, en Ricard Urgell sentí, des dela jovenesa, el plaer de donar-se tot a l'art dela pintura, i fou pintor amb tota la profunditatque el mot comporta.

L'obra de l'Urgell, o millor dit, la seva carrera,no ha sigut com la de molts brillant ni apoteòsica.L'Urgell ens ha donat poques sorpreses, ha fet pocssalts, ha caminat segur i apenes si ha omplertdues vegades una sala particular d'exposicions,amb una exhibició de la seva obra personal. Enles que organitzava la Societat Artística i Lite-rària de Catalunya, hi concorria amb una o duesobres i prou. En les darreres exposicions oficialsd'art de Barcelona, hi concorregué l'any 1920d'una manera completa i imposant. En la darrerade les que es varen celebrar, la Sala d'Honorque li fou otorgada, deixa sentat el nom delnostre artista entre els de primera fila.

Les inquietuds de l'Urgell, els salts, les con-questes, es desenrotllaven en la intimitat del seutaller. No era un pintor fàcil, i la seva voluntatservia a una exigència personal difícil d'acon-tentar. No es veu al llarg de la seva obra, res queindiqui l'afany d'aconseguir una brillantor, i s'hiobserva en canvi la tossuderia d'arribar al re-sultat proposat, treballant en un quadre i en unaltre sobre problemes selnblants, enriquint laseva paleta, amb petites veritats conquerides aforça de • modèstia i d'íntima vibració espiritual.Era dones l'home que feia' tranquil el seu ofici,reclós en la cambra del seu esperit suaument tre-ballat per delicades fretures. Era l'artista fosen el seu treball, llunyà als trontolls que a l'es-perit de molts hi porta la visió de les coses queels altres fan al seu entorn. La seva activitat esmovia dins una lògica exemplar. Pintava per aell, avançant de cara a lescoses que atreien el seu es-perit, per a dir-les i revelar-les fins a la darrera veritat.

Havia viatjat poc. Parísnaturalment l'havia cridatcom a tots els pintors delseu temps; però sempre hihavia fet estades curtes. Elsimpressionistes l'enamoraren;però ell seguia el seu camí,sabent que en l'art, les no-ves conquestes són tothorael fruit de les personals re-cerques. Les formes noves queli obrien als ulls els gransmestres de la França moder-na, eren al capdevall el re-sultat pasmós d'una lluitaper la veritat, més meritòriaper la reacció que represen-tava sobre els conceptes an-teriors. L'Urgell no es tro

-bava en el cas de reaccionarni de violentar-se contra res,car havia arribat al món del'art en un temps que aques-ta conquesta deis impressio-nistes era ja una veritatacceptada. L'estil dels im-pressionistes que a tants sen'énduia, sabia dones que noera una fórmula a seguir,sinó un resultat i que un

semipenombra de les platees contrasta amb elflameig radiant dels escenaris. Els vapors de lamultitud apretada en l'ombra, contreta per l'in-terès lluminós de l'espectacle. Un i un altre, i unaltre; a cada quadre que feia dins aquest genre,semblava que li quedés la recança de no haver-hodit tot, i tornava a rependre el tema amb poquesvariants, prenent notes o lloc, impregnant-se lamemòria dels colors i de l'ambient, banyant enuna sumersió completa el seu esperit en aquellacosa, el misteri de la bellesa de la qual volia dir.De tot això les seves teles en sortien palpitants,substancioses, gairebé supurantes d'esperit.

Però un altre dia era el galliner d'una eixidasuburbana, projectant les blaves ombres delsllistons, les grises pampellugues dels murs, lescrestes roges dels galls... Un altre dia la cuinaobscura, rossa de fum i de inexplicables pàtines.Allí hi treballava a pleret, de cara al raig de llumque rossejava . encara més les insospitades blon-dures de les cosetes útils. Arribava per aquestcamí (aquella tela de "La Cuina" de la darreraExposició d'Art, és memorable) a involuntàriesi inèdites coincidències amb la matèria de Rem

-brandt... Qui sap on va la mà quan la guia unesperit lliure de fórmules i que sap que la fór-mula és sols un resultat.

Cenyit, intens, sincer: tot el que ens ha dat, ellho valia. No era home de propòsits audaciososni d'ideals llunyans de realitzacions definitives.Anava fent, sabedor de que el camí de l'art noens portará a més del que l'esperit dongui. Elcamí de l'art anava per ell de la realitat a laveritat; aquesta veritat es l'infinit de l'art quesempre podrà ésser millor.

La mort l'ha sobtat, caminant segur, avançantsense tribulls.

Déu el tinga al Cel.LA REDACCIÓ.

Una bacina aigitanians eleLim.oges a la col•leeeióPlandiura

resultat presuposa un procés de treball. Elldoncs treballava.

Qui sap on anirà la mà, quan la mena un espe-rit així voluntariós, lliure de direccions externes,afanyós d'encarar-se amb les coses i clir-les. Totala substància interior d'elles vindrà a l'exteriorresolta en pintura. L'estil serà, en conseqüència,la flor perfumada del treball d'aquelles arrels dela pròpia personalitat. Ell no tindrà una filiaciódeterminada entre els partits dels vells i els par-tits dels joves. Fora de la moda i la desmoda,l'aplaudiment o el hlasme no li arribaran gairesovint. L'actitud d'uns i altres enfront del seuart serà, com leo fou la de tots: el respecte. Els quehi trobin poc i els que hi trobin molt, hi trobaransempre a l'Urgell; hi trobaran un esperit, unalatència, una vida. I això és a fi de comptes l'únicque distingeix l'art del que no ho és.

La mà de l'Urgell, menada per aquest esperitlliure de fórmules, s'havia entretingut en cosesque no són precisament els escenaris propis dela moda. Els objectius pictòrics on molts hi cer-quen feta la mitat de la feina, no eren belles rea-litats generalment, sinó més aviat llavors depossibilitats artístiques. Aquells teatres on la

En el nostre níunero anterior donàvem lanoticia d'haver ingressat a la Col-lecció Plan-diura la peça importantíssilna d'esmalteria lle-mosina que avui reproduïm. Ja dèiem en aquellanota informativa que el preciós objecte haviasigut adquirit per eii J. Valenciano en la vendade la Col-lecció Rossenberg, efectuada a Parísel juny passat, constituint la peça cabdal de lamateixa. Amb ella, la vitrina d'esmalts de laCol • lecció Plandiura, formada per una selecciód'exemplars adquirits a França, a Espanya i aAnglaterra, guanyarà un nou prestigi, podent-seafirmar que la sèrie d'esmalts llemosins reunida

pel famós col • leccionista bar-celoní, és una de les princi-pals d'Europa.

Com pot veure's per l'ad-junta fotografia, es tractad'una bacina d'aiguamansproveïda de broc, la utilitatde la qual és coneguda perles indicacions deis inventa-ris antics i per algunes re-presentacions gràfiques delseu ús, que es veuen en lesminiatures. Aquestes bacines,dones, s'utilitzaven com arentamans de taula, i el di-buix adjunt dóna idea de laseva utilització; el plat delbroc, servint per a conteniri vessar l'aigua, i el de baix,com a rentamans, on l'aiguade la bacina superior és llen-çada. Aquest plat on caul'aigua, una vegada acom-plert el servei, constitueix latapadora de l'altra, formantaixí en conjunt els dos platso bacines un moble que fi-gurava en els bufets senyo

-rials.Cap d'ells és arribat sen-

cer sins als nostres dies, iles dues peces s'han separat,sovint per manca de conei-

• xement de l'objectiu que te-

MARCA REGISTRADA

No 6 GASETA DE LES ARTS 7

- Ikjr

Reconstrucció de l'ús de l'aiguaniansdel tipus clel que ara ha ingressat ala Co1-lecció Plandiura.

(Dibuix de J. Folch i Torres.)

nien. Aquesta forma de rentamans,no obstant, és d'origen antic, i al'Egipte han sigut trobades bacinesamb brocs semblants. En una cuinad'una casa empuritana, descobertaa les excavacions de la Junta deMuseus l'any 1920, s'hi trobà unplat de terrissa romana proveïtd'un llarg broc que alhora servia demànec, molt semblant al que esveu representat en una miniaturad'un Psalteri del segle ix de laBiblioteca Nacional de París.

De bacines amb broc de Limogesse'n coneixen unes quantes, i toteselles tenen el broc poc sortit enforma de drac o testa de Lleó. Sóntotes elles, com la de la Col-lecció

Plandiura, de coure esmaltat a tretde camp amb figuracions nombroses.La més notable que coneixem és lade la Biblioteca Nacional de Paris,que fou trobada prop de Soissonsi ingressà en el gabinet d'antiguitatsd'aquell establiment científic. Laforma és exacta a la de la Col-leccióPlandiura, bé que un xic més gran,i potser anterior en època, car lesrepresentacions i la forma dels es-cuts de la bacina del nostre- col-leccionista indiquen els finals delsegle XIII o el xiv potser.

En el centre es veu la figura d'uncavaller armat, anib el cavall gual

-drapat, coberta la testa amb l'elmi portant al braç un escut. A l'en

-torn es desenrotllen una sèrie demedallons amb escuts que no hantingut lleure d'identificar i que seriamolt interessant el fer-ho, car ésprecís tenir en compte que aquestsrentamans eren destinats únicamental servei del personatge principal dela taula. Els altres començals esrentaven amb una bacina comuna,en la qual s'anava tirant l'aiguad'un gerro i es buidava cada copque era ple.

Es curiosa la descripció que d'und'aquests rentamans es fa en l'in-ventari dels Ducs d'Anjou (1365):«Deux bacins d'argent, ensizelez aux

bords de menus feuillages, et oufons de chascun a un esmail rontd'atur sur 'lequel a II papegauxverds qui s'entreregardent, et tientchascun en son bec une longuefeuille vert, et desure les testes aun serpent volant. Et-en l'un d'iceuxbacins a un biberon qui est uneteste. »

Olivier de la Marche, en Elal dela liaison de Charles le Hardq,publicada en la «Col. de MemòriesMichaud», t. III, reprodueix undocument on s'explica la cerimòniadel rentamans del príncep a la taula.Diu resumint: «Arribat el momentdel rentamans el Mestre d'Hostatges'alça de taula i va al bufet, on trobaels «bacins coberts» que el <someil-leur» hi ha portat arreglats. Els preni comprova si l'aigua és ben prepa-rada. Aleshores s'agenolla davant delPríncep, destapa la bacina, i giradala tapadora l'ofereix a les mans delSenyor. Aleshores, inclinant sobrela dita tapadora la bacina, llençapel broc de la máteixa l'aigua olo-rosa, i en acabat, els entrega totsdos sense tapar-los, al <.sonieilleurnaltra vegada.

L'aigua era preparada amb quan-titat de perfums, i a aquesta ope-ració el Mestre d'Hostatge IIi posavaaixí mateix una cura especial.

Aiguamans d'esmalt de I.ilnoges, deisegle XIII-XIV, ingressat darrerament ala Col'lecció Plaudiura. (Fot. Serra.)

A part, dones, del seu interès ar-1istic, l'exemplar ingressat darrera-ment a la Col-lecció Plandiura té unnotable interès arqueològic, i és perambdós conceptes certament nota-ble, a part d'ésser-]lo pel seu estatde conservació i per tractar-se d'unaobra que fuig del tipus de produccióindustrial llemosina, que és el comúen el nostre país. D'ús principescaquestes peces, és segur que el millordels treballs de Limoges s'aplicariaa la seva construcció, tenint per talamb la bacina indicada un exemplarde la millor tècnica d'aquella manu-factura.

A fi de donar una idea exacta del'ús d'aquests vasos, hem intentatuna reconstrucció de l'acte de renta-mans. Sobre aquest i sobre lesbacines, hi fa, a part de les que jahem don:u!es, algunes referències enViollet-le-Duc, Diclionnaire du fno-bilier français, vol. 2.

GAS E T.1- 1) E LES AH SPeti'itxol, S F1)ITOR.IAI. POLIGLOTA

Subscripció Barcelona.... 2 pessetes al mesId. fora .........275 íd. íd.

Aúnlero solt ............. 1'5APAIIEIx QUINZENALMENT

TALLER bE TAPISSERIADE

Perfecte LIOSAEspecialitat en sillons capitonnésforrats de pell : Es tapissenparets i tota mena de cadires .Confecció de cortinatges i fundes

Rosselló, 204 Telèf. 1058-G.

Barcelona

SERRALLERIA .ARTÍSTICA PER A OBRES

J. PANYELLA I C.a

BARCELONA

u

Làuría, 131(xamfrà Diagonal

Telèf. 2178 G.

ANTIGUITATS

D'ART

Cal!

28 PRAL.

(CARRER FERNANDOl

nlnun nuluinlin \PLAçA ST. JAUME/

BARCELONA

RENART

Reproduccions

Euquadrameufs d'art_.+

O p " 7

Diputació, 271 L

BARCELONA

RIGALT, BULBENA i C.VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

^M^:19A

riCt

t

i

FIRT5 GRFIFIQUES, 5. R.Successors d'lïenrich i C.a

Còrsega, 348 - BARCELONA -Tel. 524 G.ruwnnuniuwumnunnininninnir,u!minwuunnmwninuwuwninninnnnminuwuru.o,.

IMPREMTA :: LITOGRAFIA:: FOTGTÍPIA

FOTCGRAVAT :: ENQUADERNACIÓ

RELLEUS

FABRICACIÓ DE CALENDARIS AMERICANS

DIETARIS

i^Ilirç C t II^^Jáduz di c a Eas ®5ce,dant-r6

BRONZES : MARBRES : ESMALTSSERVEIS DE CRISTALLVAIXELLES : CERÀMIQUES

I VIDRES DE TOTS ELS PAÏSOS

ESPECIALITAT EN BOMBONERES PER ABODES I BATEIG. PRESENTACIÓ EXQUISIDA

615, Gran-Via T'elèf. 1884 AB A R C E L O N A

I^2Isc;ERIH

€flRIC RR( Ó

Taller de Construccions:Consell de Cent, 283 Teléf. 4752 A.

Fábrica d'elaborar fusta:Roger de Flor, 132 Teléf. 3278.?.

EXPOSICIÓCompra i Venda d'Anfiguitafs

i_• Vi2lclZci &12o

Connibia, 2, pral. (Can¡. Pl. Nova)BARCRLONA

ANTIGA CASA A. OLIVAFUNDADA EN 1885

T. Príu MarinéTaller de daurats • Altars • Imatges

Decoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 B ar c e l o n a((ntre lfruch i Girona)

TALLERES DE FUNDICIÓN

ELABORACIÓN Y RESTAURACIÓN -DE\LETALES ..................... ^^^^^^^^^^^^^^^^^^

Octavio Poménech

Tallers, núni, 45 FRENTE A JOVELI.ANOS)

^^^^...... niw(nn.mmmlwninnunn - • TELÉFONO 2705 A.

BARCELONA

^c^j^®it'Lc^Qfgce;^ ^1°AFt't^

iiII

lE1111tI1lx&E0 ©1i3 9 i5),5 ^oov

1BARCELCNAi

a

Cor strucció i DecoracióFàbrica de parquets

Fusteria mecànica

Bastús, Queruito i C.,

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fwndició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 720

8 GASETA DE LES ARTS N O G

JOAN BUS Q UETCasa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÏSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A = Barcelona

Carrer de Sarta E:er)a, 4 i 6TRANSVERSAL ALS DE RIERETA I CARRETES

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 430Tel. 284 A. BARCELONA Barcelona

DECORFICI0Il5Armadura estopa - guix

vila

Barcelona Passeig 5.3oan, 73Telrfon 306 5. P.

ilohles Artístics(le Hotcn (Jonc)

F ib1'ica:

Passeig ele Gràcia, 115.

BARCELONA

H. Blanco Bañeres

Call, 21 (Pl. S. Jaume). -Telèf. ido A.

ALFOMBRES

TAPISSERIES

CORTINATGES

LLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MA

Vanos-Ombrelles

J. CaráusPorta-Perrissa, 10

Fusteria d'Obres í d'Estils

Ebenisteria • Instal •Iacíó d'Esta-bliments Comercials i Despatxos

VIDUA de F. GASASSECCIÓ DE PERSIANES

COLISSES ENROTLLABLES

Diputació, 119 i 121 Tel. H. 860

BARCELONA

Pintura :Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúríes, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

GALERIES LAVETfNES

Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOS

LÀMPARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES

D'ESTIL

"' Q CA PEGiSTRAv

LONES, LONETES, LLANETESI ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERESI SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. E STAPÉPASSEIG DE SANT JOAN, cS

TELÈFON 203-S. P.

BARCELONA

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

GILABERT i MAÑÀANTIGA CASA ROSELLO

Es tallen fundes í confec-

cionen tota mena de cor

-tinatges. • Especialitat en

sillons de gran confort.

Rambla Catalunya, 68 • BARCELONA

Ci9SFi rUQUEI_ RIUSIIIIIII11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111

Enquadernacions d'flrt

Enquadernacions de Biblioteca

Enquadernacions Editorials

Zallers: Carrer de mallorca, n." 207

BHRCELOTIfl

dracdat3cm de papers pintats

per .a decorar habitacions

fH1 de Josep Buasch

('ucccssur dC Jt'oraç3as 1 E.a)

Raurtcla, 8 Tct. 5Z63 -A.^Zarcclo7a

Treballs cn

pedra aitfificial

Jean V[inguell

Anibau, 137 i 139BARCELONA

Vda. de «. Guarro

3:¿brica de

'Paper de Ttna

yundada

CI SCc3lC \VIiI

PROVEIDORA DE PAPER SEGELLAT

DE LES REPÚBLIQUES ARGENTINA,

PERÚ, XILE I URUGUAY. PAPER DE

FIL DE TOTES MENES. PAPER CATA-

LÁ. PAPER D'OFICI. PAPER PER A

EDICIONS. PAPER TELA. CARTRO-

LINES. CARTROLINES DE COLORS.

CARTROLINES DE FIL PER A CAR-

TES. TARGES, SOBRES. ESTOTXERIA

PAPERS 1 CARTROLINES ESPECIALS

PER A DIBUIX

Z11a tarctana, 7 • 1r^t4RC^x rJYl l

5523. -ARTS GRÁFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'III'NRICII 1 C?- BARCELONA