;ies Ilamenques en l'art peninsular.?orta en els costats els escuts d'un;ardenal que no s'ha identificat.4questa obra va figurar en 1'Expo-;ició d'Heràldica celebrada darre-rament pel Foment de les ArtsDecoratives. En el seu centre repre-senta la Ressurrecció del Senyor, ien els costats el Davallament alsInferns, i Adam i Eva trets del Pa-radís.

Magníficament conservada, el seuestudi pot fer-se sobre una based'autencltat, i si haguéssim de fixar;liuna regió d'origen, assenyalaríemsense cap dubte l'Aragó. F.

L'escultorlllàrluS Vives

al mateix mestre autor de les admi-rables taules de la Col lecció Kochert-haler. DRA. GERTRUDIs RICHERT.

La CoFlecció Sabater

Hi sigut exhibida darrerament ales Galeries Damians la Col lecció

del nostre distingit amic l'advocatEn Josep Sabater. Consta la col-lecció formada per aquest amateilr,

resident a la veïna ciutat de Bada-lona, de pintura antiga i moderna.Entre les obres que hostatja sónnotables una taula de la Verge dela primera meitat del segle XVI,

obra espanyola, al nostre modestjudici. Alguns altres exemplars sóndignes de la major atenció. La peçacabdal de l'arreplega formada pedistingit col leccionista és el tríptique reproduïm. Obra espanyola dla fi del segle xv o principis del xvIés un tipus revelador de les inlluèn

Ales Galeries Dalmau, l'escultorcatalà Màrius Vives ha celebrat

la seva exposició. Les obres presenta-des per l'eminent artista són el fruitassaonat d'una sèrie d'anys de tre-balls i estudis efectuats a París,on resideix habitualment el nostreartista. El millor comentari a laseva obra l'ha fet el notable escrip-tor d'art i crític Joan Sacs, en lesparaules de presentació que encap-çalen el catàleg de l'exposició i quereproduïm aquí:

«Tothom qui en la nostra terraestà atent al desenvolupament deles arts ja sap qui és Màrius Vives.Les seves obres foren conegudesfins del més humil collecciomstad'exposicions en ocasió d'ésser exhi-bides en una de les darreres exposi-cions municipals anomenades de pri-mavera. Les revistes d'art estran-geres han reproduït les obres d'aquestescultor i les han comentades ambparaules d'alta consideració. vIà-rius Vives és avui dia un dels escul-tors que conten en el movimentmodern dels estrangers de París i ésd'esperar que aviat serà una valoruniversal.

Tot això que molta gent sap proubé calia dir-ho ara, en ocasió d'a-questa exposició, no tan sols per arefrescar la memòria d'aquesta gent,sinó perquè bona part del públicconnaisseur pot ésser que desconeguidel tot el nom i l'obra de MàriusVives. Perquè és el cas que MàriusVives avui es presenta a bastantagent com un foraster o bé com undebutant — deu anys d'absència sónmolts anys avui dia en què tot vatan depressa, en què les promocionsd'artistes i d'amateurs es succeeixentan prestament.

Després de deu as de batallaincessant i d'alliçonaments immillo-rables, com només els pot propor-cionar París, armat de totes les arenesde l'experiència i del gust, dotatinnatament d'una sensibilitat escul-tòrica gens comuna, Màrius Vives ve,Barcelona, a ofrenar-te una bellasíntesi del seu treball i a demanar-teparer. Un dia eixí, jove, en cerca dela glòria artística; treballà com undesesperat o com un il luminat ambla dèria constant de revenir vence-dor; ara, home fet, aconsegueixtornar bo i vinclant a l'aire una

1 branca de llorer. A tu, ciutat, etc pregunta aquest artista si el seue basto florit és ben bé un esqueix de

llorer.-Aquesta nostra terra catalana

Taula de Sant Miquel de la Col lecció Kuuo Kocherthaler a Madria.

* GASETA DE LES AIITS15 JUNY 1927 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES any IV.—Núm. 75

,I)ues taules de laCoHeccií huno Ko-

eherthaler

Lacol lecció particular del senyor

Kuno Kocherthaler, de Madrid,posseeix dues magnífiques taules que.sens dubte formarien part d'un granretaule, i en les quals hi ha repre-sentats Sant Miquel i Santa Caterina.

Aquestes taules foren adquirides enel comerç d'antiguitats, on s'indica-ven com procedents de Navarra, i, pertal, suposades obres d'art navarrès.No hi ha, però, cap mena de dubte quepertanyen a l'escola aragonesa dela fi del segle xv. En l'estil i el dibuix,s'lIi revela aquesta forta semblançaamb l'art català que en aquella èpocacaracteritza tot l'art aragonès I nohi manquen els relleus estofats d'oren les orles dels vestits, en els nimbesdels sants i en altres detalls tant es-timats i típics de l'art català enaquests decennis.

Son taules molt notables, de com-posició admirable, de dibuix molt fi,

de coloració variada, amb aquestaexpressió tan ttimida i delicada,plena de gràcia melancòlica, carac-terística de l'art gòtic.

No se sap res de l'autor d'aquestestaules. El crític alemany, Valeriàvon Loga, volgué atribuir-les a Mi-quel Jiménez, pintor aragonès dela fi del segle xv, del qual la col leccióKocllerthaler, posseeix una pradellasignada, composta de cinc taules querepresenten escenes de la vida deSant Miquel i Santa Caterina, peròuna comparació superficial revelaaltre estil, altre temperament artís-tic, deixant l'absoluta superioritatde banda de les grans taules de SantMiqucl i Santa Caterina que aquíens ocupen. El conegut clític d'artAugust L. Mayer, va atribuir-les,potser amb més encert, a Martí Ber-nat, el famós pintor aragonès amicdel gran Bermejo, i creia tambéobra d'aquest pintor l'admirableVerge de la Llet, en una col leccióparticular de Saragossa, però sensepoder probar per documents l'atri

-bució d'aquestes obres.Tres taules del Museu de la Ciuta-

della de Barcelona, de les quals noes coneix l'autor i que procedeixendel monestir de Sixena a ],'Aragó.mostren una molt gran semblançaamb les taules de la Col lecció Ko-cherthaler. Representen aquestestaules les imatges de Sant Joan Bap-tista, Sant Fabià i Sant Sebastià. Sónles mateixes figures esbeltes (de lesquals reproduïm adjunta la de SantSebastià) amb el mateix oval delrostre, el dibuix de les celles elegants,els llavis molt fins que semblen idèn-ties en unes i altres, com és idènticala delicada expressió de les imatges.En alguns detalls, tals com la deco-ració dels fons, en el colorit, en elsornaments, etc., hi ha completa ana-logia. De tota manera, les obres de laCol lecció Kocherthaler semblen mi-llors, i per això el Dr. Mayer atribuía l'escola de Marli Bernat, i no almestre, aquestes taules que lli ha alMuseu procedents de Sixena. Caltenir present, però, que les taulesde Sixena han sofert una restauraciópoc afortunada i que, . tenint encompte això i les grans semblancesd'estil més amunt indicades, es po-clrien atribuir, si no a Martí Bernat..

T1 1 S.-.t-.-.C

Tríptic d'escola espanyola ele principis del segle xvt, de la Col lecció Sabater, de Badalona, ara exhibidaa les Galeries d'Exposicions d'Art de la Casa Damians.

GASETA DE LES ARTS

N.° 75

Taula ele Sant Scbastià, d'escola ara-gonesa de la fi del segle xv, procedentdel Monestir de Sixena a l'Aragó.Museu de la Ciutadella de Barcelona.

beneïda dels déus i maleïda delshomes, que tan fecunda sempre fouen grans escultors i on els escultorssempre han maldat com si fossinraça maleïda, ha tingut al menysla gràcia d'atorgar fortitud, si nofortuna, als nostres escultors. Sónmolts els nostres escultors que hanhagut de bregar desespe-radament fins entrada lamaduresa, i alguns n'hihan hagut, i no pas delspitjors ni dels mitjans, quehan acabat a la bogeria obé que han hagut. d'arribara la vellesa i a la mortsense haver aconseguit unsol jorn de contentament.Així i tot, ni un sol no hadefallit; tots han complertheroicament í'ins al capd'avall la missió llur dellegar-nos obres fermes iduradores que no són benpagades ni a pes d'or.

D'aquest tremp és l'ar-tista que ens retorna, id'aquesta qualitat són lesseves obres. Qualsevullarecompensa que el públiccatalà atorgui a l'art deMàrius Vives no serà exa-gerada. Jo no tindria pastemença de fer un elogiexagerat d'aquest art tanrobust i garlador, tan fi imatisat. Diríeu que en1'e cultura de Màrius Vi-ves s'afetxeguen les mi-llors característiques del'art escultòric modern, lesvirtuts de vida biològica

i p, icològica, d'estil, de concepte ide voluntat plasmadora que furguenen les escoles i tendències de tot elmón i congregades a París. Jo crecque aquest elogi exagerat de l'obrade Màrius Vives que jo faria senstemença, el farà també l'elita dclnostre públic col leccionista d'expo-sicions — i fins crec que, un cop

Lescultura de Frederic Marés maicorn ara s'havia mostrat tan

decididament encaminada a l'artdecoratiu. L'autor, estilista abansque tot, ha adreçat les seves energiescap a l'aplicació del seu art exquisiti preciosista, als objectes ornamen-tals. Els petits oratoris, els brolla-dors i piques decoratives, el con-junt d'altar exhibit, mostren quel'eminent artista ha vist plenamentque aquest era el camp més a postaper al desenrotllament de les sevesabundoses i meritòries facultats.

Potser, en la nostra moderna es-cultura, costaria de trobar un altreartista de la seva categoria que tin-gués, com ell té, el sentit de loarquitectònic. El seu art s'empalmaamb la concepció de l'arquitected'una manera meravellosa. Els pan-teons on ha col laborat diuen proucom la veritable escultura arquitec-tònica a Catalunya té, amb en Marés,el seu mestre; l'artista que per tem

-perament hi és donat; l'esperit fi,l'idealista, l'estilista refinat que, por-tant les formes naturals a un plaarquitectònic, les geometritza per aposar-les al ritme mateix de I'ar-

Dms el nostre jove moviment ar-tístie, la personalitat de Rafel

Benet és avui assenyalada pels mè-rits d'una producció pictòrica de lesmés exigents i més idealment ambi-cioses i per l'exercici d'una críticanoble i elevada en la forma i tanaguda i penetrant com ponderadaen el fons.

La formació espiritual de RafelBenet, iniciada en la seva ciutat

reposat 1'arrauxament del'entusiasme primer, en re-flexionar sobre aquestesbelles escultures, el nostrecolleccionista constataràque l'elogi exagerat no eratan exagerat com això.

JOAN SACS.

quilectura que decoren.Sempre hem reconegut enEn Marés a un escultordota't per a la decoracióarquitectònica. La sevamanera preciosista fuig dela dèria que mou al nostrenaturalisme escultòric ac-tual, adreçada a la conse-cució de la vida. Marés nosembla tenir aquest ideal,sinó que en té prou ambcrear una harmonia plàs-tica de significació eleva-da, i per això els temes re-ligiosos escauen tant al seucisell segur i equilibrat.

Marés s'ha fet, doncs,dins el seu art, una perso-nalitat i una especialitatben definida. Totes les se-ves obres ele joventut as-senyalen ara l'estel • la delseu esforç adreçat cap aaquesta finalitat artística,dins la qual tan plenamentva triomfar a Madrid l'anypassat, i ara, a Barcelona,en l'exhibició celebrada ala Sala Parés.

nadiva de Terrassa, enaquella hora d'ara fa unavintena d'anys, en quèTerrassa es constituí en un delsfogars més importants de la culturanoucentista catalana; la seva assis-tència jovenívola, en qualitat dedeixeble i de devot a l'Acadèmia d'enGalí; una avidesa veritable de saber;de cara als problemes que a tota lajoventut espiritual en aquella hora

au a c e a ateima a la Col leccioKuno Kocherthaler a Madrid.

es )lantejaven, i una vocació artís-tica decidida, han fet de Rafel Benet,aquest home d'ara, veritable cavallerde les coses de l'esperit, crític cultís-sim i documentat, pintor agut iagosarat, en qui trobem el mèritprincipalíssim d'haver-se imposat unideal, que és el d'ajustar les millors

coses del moclern avant-guardisme al seny i a la

regla d'aquelles altres quesón essencials a l'expressióartística.

Aquest ideal de RafelBenet que trobem en laseva pintura com tambéen la seva crítica, fa delmatís espiritual que ellrepresenta dins un i altrecamp, un dels casos més no-blement interessants queen aquesta hora es fan co-nèixer en les exposicionsnostres i en els renglesmassa reduïts i aquietatsde la nostra crítica artís-tica. El seu esperit, atentals problemes estètics del'hora en què viu, ha om

-plert de nobilíssimes in-quietuds el seu vas espi-ritual; però el seu polssegur i el seu equilibri ra-cial, preciosament i volgu-dament conservats com lamillor cosa, porten aques-tes inquietuds amb unagraciosa seguretat, sensexarbota de cap mena ni fíi-ries reaceionistes d'avant

-guardisme, que sols la un-ponderació de la inexpe-

L'escultor Frederie 1!Iarés

Rafel Benet, pintor i critic (l'art

FREDERIC MARÉS. — Model de la Medalla del Foment de les Arts Decoratives.(CI. Cuyàs Tortós.)

Un aspecte de l'Exposició Marés a la Sala Parés. (CI. Cuyás Tortós.)

N.° ;5 GASETA DE LES ARTS

L'eminent escultor Frederic Marés,que ha celebrat darrerament unaexhibició molt notable de les seves

obres a la Sala Parés.

Paisatgesde Rafel Benet

En un paisatge de Rafel Benet esfa tot d'una evident, a qui mira,

una humana, una cézanniana (1)obstinació de durada; però, alhora,també com un goig en la lluita entrela forma i l'accident extern que potmodificar-ne l'aparença. No hi haindiferència; si se'ns permet el mot,direm: no hi ha estoïcisme, sinó mésaviat un amor de l'aventura, uncoratge de gustar els extrems, unacerta confiada negació de la fata-htat, que donaran preu, tot seguit,al repòs. Per contradir el domini del'accident, la forma postposa unamica el seu orgull: no resta allí,vertical, pesant, hostil dins el seucontorn, sorruda en l'espera; avança,talment, accident endins, 1'envacixamb una mena de feliç delícia amo-rosa, s'expandeix dins una pluja,dins un vent, dins un migdia cru,dins una tarda lila. El pintor semblahaver copsat el paisatge en el puntprecís de la misteriosa distensió:quan ja ha cessat de resistir, peròquan encara no vibra, quan formai accident encara no se h han fosen una impressió, agitada de tanplena i fugitiva; l'ull amatent del'artista ha retingut per a la sevamemòria i la seva tècnica l'instantúnic de compromís en què el pai-satge fa el moviment d'expressar -se,mantenint implícita la represa de lapermanència.

Si es vol dit d'un cop, l'instant

(1) Vegi's, a propòsit, J. RIVIÈRE,Études (París, 1924), pág. 43 i seg.

lar o idíl Tica, ni àdhuc d'una formahumana en la qual les del paisatge,convergint-hi en sentit, culminin.Insistim: té ànima perquè s'expressabonament, directament, per un actesimple de les seves línies, de les sevesmasses, de la seva llum, de les se-ves valors pictòriques, en suma, iaixò en un instant del seu temps, queés també el nostre. Però nosaltresne som exclosos: pensant en grec,diríem que una dea va deixondir-s'hi, temerosa, i alhora curiosa, delrisc de tornar-se mortal; però nos-altres, expectants del drama sagrat,no hi entrem, retinguts per la nostramateixa contemplació. Fins i tot,quan en aquests paisatges hi hafigures humanes, hi són escadusse-res, petites, humiliades al nivell delsaltres elements: l'home no hi oposala seva activitat: ell mateix i la sevaobra — un camí que serpenteja, unes

feixes que cenyeixen unflanc de coster, una vilaencasiellada, un fumerolque vacil la aire amunt —,tot s'integra en l'ànima co-muna i s'hi iguala. Si hi hajerarquia suprema, és mi-Ilor dels arbres: moltes ve=gades ells flanquegen un or-dre, presències magnífiques,immenses esponges verdesque absorbeixen ombres illums i s'estufen d'una vidainlinitament ramificada.

Però, encara que faciparadoxa de dir-ho d'unartista que tan tenaçmentha renovat la seva pròpiatècnica, el pintor d'aquestspaisatges resta més aviattambé fora amb nosaltres,quasibé espectador, qua-sibe. anònim. Ha cercat lahumilitat vera de l'artista,la qual és en l'habilitatque sempre troba el mitjàper a adequar-se, i no pasen la il luminació, massaràpida. i també massa hà-bil perquè la mà semprela pugui seguir. Hom li hadit Incorruptible, i des «a-quest punt de vista ens

dre un problema important. Gustem,enfront de la seva obra, les tremo-lors humanes d'un esperit que ambel verd colorit de la seva paleta, vea dir coses d'u.n ordre molt elevat,a través dels aspectes del món ex-terior. La realitat de les coses éssempre, per aquest pintor i critic,una veritat considerada, i això dónaa les teles de Rafel Benet aquestagravitació de pensament i aquestesombres d'humanitat que, hi projec-ten les frondes abundoses de l'es-perit del seu autor.

.JOAQUIM FOLCH 1 TORRES

líric. Pensem en les paraules pro-fundes de \Valter Pater: stot artaspira a la condició de la música»;es a dir, que forma i matèria

—llegeixi's tema, llegeixi's joia o dolor,llegeixi's accident o fenomen plàs-tic — facin una sola valor d'expres-sió. Ni m s ençà, ni més enllà: nicap a la part de la intelligència,intransigent en la seva jerarquia, nicap a l'embriaguesa dionisíaca, onles formes s'apassionen a encalçar-seelles mateixes per destruir-se, I re-nèixer contínuament canviades, iesvair-se de nou. És l'instant líric,repetim: l'únic en què són compati-bles els termes concret i inefable,ordre i transfiguració. És ja un tòpic,i si no ho és haurà d'esdevenir-ho,que un paisatge de Rafel Benet téànima. Però, entengui's bé, no unaànima de préstec, rebuda per laingerència d'una intenció espectacu-

riència i la manca de la mica d'iro-nia (que dóna a totes les coses hu-manes la valor relativa que tenen)fa explicables.

La crítica de Rafel Benet, com laseva pintura — ambdues fruita d'unesprit íulic i macís —, és retingudaper una modèstia íntima molt ele-gant. Aquesta retenció li dóna, sensdubte, com per un moviment defrenada, una palpitació i una gravi

-desa en la qual hi sentiu el pes deqüestions importants, que no gosen,com qui diu, plantejar-se per temorde veure-les momificar-se en doc-trina, i l'aleteig d'una sensibilitatque ho fa palpitar tot del:, gransdesitjos d'expansionar-se. Damuntd'aquest doble fons, ratllat de zonesintellectuals i sensuals, es desta-quen les iritzacions de la seva pin-tura fina, i es sil luetegen en un estilincís i esborradís alhora, com d'es-tampa japonesa, les seves idees i elsseus judicis. Crítica sense doctrina,la de Rafel Benet, el seu controlno és una teoria, sinó que el trobaen el lluenteig de les fa-cetes vàries i infinidesde vibració espiritual enl'obra d'art, pel qual re-coneixem la bondat o lainsignificància seva. Aixiles seves idees quan ju-tu ca, així la seva pinturaquan pinta, presenten laclaredat i la contundènciad'una figura geomètrica,les línies de la qual, però,són agitades tan contin

-guda i tan imperceptible-ment, que en prenen comuna mena de lleu panteigque les desfoca i els dónaulla qualitat de borrissolde vida.

Aquí hi ha la in l imitat,el pinyol de l'estil perso-nalíssim i inconfusible dela pintura de Rafel Benet.L'estructura iutellectuald'ell, la ponderació ambquè són repartits els ele-ments sensitius, com la salde la cosa, constitueixen1'ossainenta d'aquesta pro-ducció pictòrica que és,com poques ho són en lajoventul de Catalunya,una pin I ura que ve a resol-

GASETA DE LES ARTS

N.° 75

sembla just. En aquesta voluntatd'intervenció personal minima veu-ríem la raó profunda de la seva dar-rera tendència cap a una objectivi-tat expressiva cada vegada méssòbria; però el calculador de lesmuntanyes de Mura no pot exiliar-sed'ell mateix a Corbera. El vel, te-nuissim i profund, d'aire, ara s'és fetmés dens, més acostat a nosaltres;el color, abans localitzat en corres-pondències, ara s'ha estès, progres-sant sobre les superfícies en matit-zació inextricable, total entitat vi-vent que s'adapta a cada objecteconcret, ens el designa i diria'sque llavors se n'esmuny. Però dar-rera el flotant vel d'aire, la formadura, sempre corpulenta. La intel-ligència ha fet allí el seu fet; la sen-sibilitat s'ha posat més ençà, sol-licitant-nos.

Però no volem parlar de l'evolucióde Rafel Benet com a paisatgista,sinó solament dir una impressió depaisatges seus, més just, d'una re-presentació general dels seus paisat-ges, vistos en un ideal punt dolç.No altrament la paraula podria pre-tendre d'explicar una pintura. Pre-cisar les etapes en què el seu artha avençat, situar-les en exemples itítols, fóra descompondre aquellarepresentació, i donar voltes entornd'aquell punt dolç, ara atansant

-nos-hi, ara allunyant- nos-en, peròpotser sense mai posseir-lo sota elsnostres peus. CABLES RIBA.

Rafel Benet1'incorrnptible

L impressionisme per a la pinturacom l'avantguardisme per a la li

-teratura, ha estat una ascesi més queL'eminent escultor Màrius Vives, que després d'un llard sojorn a París, ha celebrat

ara a Can Daliriau la seva primera exposició d'escultures a Barcelona.

no pas un alliherament. -I encara nosom pas allà on anem. Dia vindrà, siles coses no s'esguerren, que seranun academisme. Quan les fites ter-minals siguin encalçades i l'esforçde ventilació i de desencongimentsigui recreació individual resolia ensubstància d'eternitat, més que nopas fenomen d'alliberança collec-tiva (n'hi ha per estona, encara)l'impressionisme com l'avantguar-disme seran els dos fets intel ligentsi sensibles més transcendents del Re-naixement moclern. Per a nosaltres,individualistes a ultrança de tota lavida, avui fos i demà festa. Per a l'ob-tenció del li neo-academista no liiha hagut ni lii haarà mitjà que enssembli menyspreable. I encara creiemmés i encara passem, a lota conscién-cia, més enllà: dia vinclrà, gosem dir,que atot pintor com cal, com a totescriptor com cal, li serà exigida lafe de doble baptisme impressionistai avantguardista conlirmativa dellur solvència academilzant. I elguany, no cal dir-ho, seria guanyd'un forn per sempre, i a més aInés, crit de victòria a ple pulmó.

Rafel Benet; heu's ací un nomamic que fa de bon escriure desprésde les coses que venim de dir. Se-guim en silenci, com escau a la dis-creció d'ell i a la veneració nostra,la seva obra silenciosa de fa tantsanys. Enregistrem l'espiralcig de laseva raó pictòrica amb una menad'emoció silenciosa. Veiem i cons

-tatem les provatures, les errades i elsretrocessos i els nous començamentscíe camí de l'obra d'ell. Però ens caltornar sempre al cami vertebral queiniciava la marxa, i és aleshores quanretrobem de nou i amb tot l'esclatintel ligent i sensible la raó pictòricaimmutable de Rafel Benet. «S'es-

MÀEIus Vivns. — Retrat. MÀRIUS VIVES. - Relrat.

L'eminent crític d'art i pintor Rafel Beipet.

- --

N.° 75 GASETA DE LBS ARTS

garraria, però no es corromp »: heu'sací la divisa que hom podria marcardamunt l'escut d'armes del pintores timadíssim.

Un Cézanne passat per Maragall:així definia jo la manera de RafelBenet en una conversa d'amics.I si em torbo em peguen. Però emsemhla que jo cenia raó. Car endir-lio jo volia fer comprendre lespossibilitats d'adaptació del lirismedintre la geometria. Rafel Benet noés ni ha estat mai completament unlíric ni un geòmetra. Ha estat sem-pre, més aviat, un empresonador deles línies dintre estructures de llum.Davant dels seus quadres hi ha sem-pre una mà que us atrau, i és la màlírica, i una altra que us detura, i ésla mà geomètrica. 1 aixó, potsersense adornar-se'n el propi autor, persistema. Cenyit de línea, cenyit d'es-tructura, cenyit de color, cenyit devolum. Però, de seguida, deslligatde pensament i de sentiment. Aixóaclareix i soluciona, al meu modestentendre, aquesta rara sensaciód'allunyament i d'atracció alhoraque hom sent davant els quadresde Rafel Benet. Jo estic pèssima

-ment dotat per encontrar-me ambels temes que el nostre pintor empraconsuetudinàriament. Aquesta facul-tat que els literats i els artistes vul-gars anomenen pedantescament sen-tit del paisatge» ha estat sempre unacosa hermèticament closa per a mi.No hi entenc res. I, nonobstant, da-vant l'obra d'alt paisatgisme deRafel Benet jo sento quelcom que esposa a vibrar, dintre meu, amb moltanetedat i molta austeritat. Es el sen-tit de la anti-corrupció; és el sentitde la solvència, de la solidesa, de lalleiaitat d'ofici. Per exemple, davantd'EI cent, obra que, pel meu gust,fa joc amb La pluja que es troba alMuseu de Belles Arts, jo experi-mento nítidament, plenament, ab-solutament la impressió de trobar

-me, no ja davant una polpa de liris-me o de geometria, sinó davant unesquelet de geometria o de lirisme.No és la carn de la pluja o el vent,sinó els ossos de l'un i l'altra allóque el pintor ha volgut, ascètica

-ment, fornir-nos. Més que paisat-ges, Rafel Benet, ara com ara, enpura tasca castigadora de sí mateix,pinta esquelets lírics i esquelets geo-mètrics de paisatge. Pintura in-corruptible. I, naturalment, ja nicaldria dir-ho, pintura indesitjableper la majoria d'animetes flongesque componen el nostre públic que

admira i que lloa. Rafel Benet, mésqui no pas el cos del paisatge retratasubjectivament, l'ànima del paisat-ge. I la natura dels paisatges deRafel Benet (no sé si em faré en-tendre) és, per tant, una mena denatura que, en lloc de fer olor de pai-satge, fés olor de pintura. Nosaltres,homes d'ordre moral i Intel lectualli agraïm en gran manera aquestadisciplina asèptica, i en treiem granslliçons. Voldriem ésser prou purs iprou sans per a saber aplicar l'ungladamunt cada pinzellada dels seus

quadres,quadres, i fer-ne saltar el pètal decolor que cella la doctrina sagelladaper ell i arracerada darrera d'ell. Hiapendríem el secret del no corrom-pre's. Cada toc del pinzell del pintorens seria una tasca tan fina i tanresponsable i de tanta austeritatimprescindible corn el toc de la sil-laba del literat. Tocarem el ressortde cada pinzellada, i cus en saltariaun brollador de causes i d'efectéscom la ruixada pluricolor d'una fontmàgica intel lectual. Per alguna cosadarrera o davant del Benet pintor

vigila i fa la guàrdia el Benet crític.La pintura de Rafel Benet té aquestgran to d'incorruptibilitat perquéés, com si diguéssim, una mena depintura que s'ha assecat i s'ha puri-ficat prenent banys de sol al solaride la crítica i de la discussió seriosa.És en aquest mateix lloc on nos-altres, poetes i prosistes, havem con-viscut amb l'autor i havem aprèsd'admirar-lo per afinitat de desigde purificació i d'anti- corrupció.Rafel Benet, pintor, sap i pot con-viure amb els literats, no pas per-què sigui un crític a més a més d'unpintor, sinó perqué dintre l'auste-ritat de retina i de cèl lula porta,com tots nosaltres plegats, aquestgran turment que és el desig d'incor-rupció, basament i pern d'aguantde la noble disciplina neo-acade-mista que anem edificant, dia dar-rera dia, esforç darrera esforç ambtantes penes i treballs...

A. ESCLASANS.

L'Exposició deNicolau Raurich

E1 nom de Nicolau Raurich d'anysha que compta entre els de les pri-

meres figures de la nostra pinturamoderna. i seria en va que aratractéssim de donar a conèixer laseva personalitat vigorosa, una dles més distintes del nostre mónartístic. No volem, però, deixarpassar la seva exposició celebrada ales Galeries Damians darrerament,ja que una exposició d'un artistad'aquesta categoria constitueix tot

-hora un aconteixement digne de quèconsti en aquesta modesta crònicaque és la nostra GASETA DE LES ARTS.

L'obra de l'artista en aquestaexposició ens mostra la inexhauriblevigoria del seu pinzell lluniiñós i láintensitat del seu art. Ella ha cons-tituït un nou triomf de l'artista iuna afirmació dels seus prestigis quefan veritable honor a la pinturacatalana.

Felicitem al mestre inlassable i elsaludem en fer aquesta aparició a lavida pública d'on feia temps sem-blava viure allunyat, aqueferat enels treballs de comanda expressaque omplen tothora el Feu talleractiu.

Déu dongui al mestre Raurichmolts anys . de vida per á fer sem-blants obres.

RAFEL BENET. Cabrera del LlobregatE (CL Godés Hurtado.)

RAFEL BENET. — E1 Raya!>. Col'lecció Fornells. (C1. Godés.)

NICOLAU Rnuatcx. — «Processó. Exhibida a lesGaleries Damians. (Cl. Serra.)

«E1 gerro i el corn... Una de les darreres obres cle Nicolau Raurich, exhibirlaa les Galeries Damians.

EI genial colorista Nicolau Raurich, que ha inauguratles noves Galeries d'Exposició Damians, amb una

notable exhibició de les seves obres.

I; GASETA DE LES ARTS N•° 75

Tina lliçó decalcografia

Al'Acadèmia de Belles Arts de Sa-badell tingué lloc dies passats

una lliçó sobre calcografia a 'càrrecdel Director de l'Escola de l'InstitutCatalà de les Arts del Llibre, Sr. Fi-guerola, que ens plau de reproduiraquí en alguns dels més interessantsfragments que constitueixen un ve-ritable exposat de la matèria.

SENYORS:

El venir a complir l'oferta decontar-vos en amistosa conversaquelcom del noble art del gravat idels seus diversos procediments,abans de començar és per mi deurede cortesia justificar nostra visita icom ella fou iniciada.

L'Escola d'Arts Gràfiques quesosté l'Institut Català de les Artsdel Llibre de Barcelona té una deles seves aules dedicada a calcografiao sigui el gravat artístic en planxesde metall.

Doncs bé; en aquesta aula hifigura entre els seus alumnes unconegudíssim artista, amic vostre idilecte company nostre, en JoanJunceda, qui, enamorat del gravatcalcogràfic i ple d'entusiasme peral seu renaixement, es complau endivulgar a les seves amistats que,com ell, són conreadores de l'artmés senyorívol, certs detalls decaràcter tècnic poc coneguts permanca de divulgació i que de ve-gades són els qui fan reeixir nota-blement els resultats.

El fet de convertir-se en torna-veu de nostra aula, vers els amicsamb què compta en vostra ciutat iamb aquella seva bonhomia, ha fetcorrent en nostra aula una frase bonxic hiperbòlica, molt pròpia de l'hu-morista ninotaire com ell s'anomena.A 1'adquirir un nou coneixement,exclama ple de satisfacció: «Me'nbeneficiaré jo i tot Sabadell.» De-mostració viva del seu afecte alsamics d'aquí i de la manera comnoble i desinteressadament colla-bora a la finalitat de nostra escola,

\Q .uN^eg la divulgació de les nobles artsiques...

ó '-^D

a

I ara, comptant ambvostra benevolença, co-mençarem:

E1 gravat artíslic,tècnicament denominatcalcogràfic, és el mésdistingit dels procedi-ments de reproduccióque, després d'haverpassat llarg temps ban

-dejat en mala hora pelsprocediments fotome-cànics, és objecte ac-tualment arreu del mónde justificat renaixe-ment.

Per la seva especialcaracterística, ha estatel preferit dels mésgrans artistes que ambell han immortalitzatles seves dots de dibui-xant, d'una maneracom en cap altra ho po-dien haver lograt, ambtanta lliberalitat, jus-tesa i precisió.

El temperament, elgeni, la gràcia en fi, to-tes les qualitats de 1'ar-tista iellexen en ell; éspur, original. sense in-tervenció mecànica; pre-cisament per això, perno descaracteritzar, ésque tots l'accepten: és

sempre l'artista per damunt del pro-cediment, és l'art pur el que hi brilla.

La determinació calcogràfica com-prèn els procediments coneguts pertalla dolça i aiguafort i els seus com-plementaris aiguatinta, punta-secai al vernís gras, tots ells executats

en planxes de metall.ja sia acer, ferro, coure,zinc i altres, per mitjàde gravats en fons, amà o bé ajudats de l'ac-ció corrossiva d'àcids,de manera que s'hi ob-tingui tot el que es pre-tén lia de fixar-se da-munl del paper.

El seu origen històricno és clarament cone-gut; és quelcom nebu-lós, ha passat per dis-cussions i còntrovèrsies,sempre amb vistes ales ambicions locals a fide poguer enorgullir-sedel seu descobriment...

De fet. és Florènciael bressol del gravat,anant al davant de lesdemés ciutats italianesque també reproduïenobres calcogràliques...

Demés de Florència,trobem l'escola vene-ciana, amb Canaleto,famós pes seus paisat-ges, vistes de Sant Marci el Palau dels Ducs, il'artista flamenc Lefè-vre, que passà la vidaa Venècia, gravant fi-nissimament les bellescomposicions del Tiziài del Veronès.

El gran artista milanès Lleonardde Vinci, el geni que deixà fixadaen les parets de Santa Maria lafamosa «Cena», posà també el seutalent en pro del gravat, demostrantuna vegada més ses extraordinàries

condicions de conreador d'altresarts. Roma també formá escola amb1\Iarc Antoni Raymondi, qui, guiatpel gran Rafael, gravà amb rara per-fecció les seves obres...

França sigué primer fidel a l'es-cola florentina, influència remarcadaen moltes obres franceses, quelcommodificada com és sabut, per la in-fluència dels grans artistes que Fran-cesc I i Enric II introduïren a sesrespectives corts, anomenats Lleo-nard de Vinci i Andreua del Sarto,als quals seguiren una bona quanti-tat d'artistes i quina pressió siguéextrarodinària.

Un dels seas gravadors més ce-lebrat sigué Joan Cousin, qui haviaestat al costat del gran MiquelAngel, dibuixant i gravant anònima

-ment; i com cas digne d'esmentar,és el de Joan Duvet per haver con-servat individualitat nacional quantots els demés estaven sotmesos ales influències estrangeres...

Cal esmentar també a Jacob Cal-lot, de l'Escola de Fontainebleau,qui, posseït del geni eminentmentfrancès, es dedicà al perfeccionamentde l'aiguafort, aconseguint amb l'aju-da d'un vernís consistent, una super-fície, en la qual s'hi podia dibuixarcom si fos amb la ploma damunt delpaper.

Mentre el gravat anava arreu endecadència, caigut en mans inliàbils,els artistes francesos demostravenmés intel ligència i iniciativa, asso-lint el primer lloc que després hanconservat...

Un succés — com ells diuen — tin-gueren a l'aparèixer Watteau, dequi tots els gravadors s'ocuparenen reproduir les obres del pintor deles festes galanes i escenes campe-roles. Aquests artistes-gravadors, aqui tan feliçment havia inspirat•Watteau trobaren després campobert en les obres de Boucher, Lan-cret i altres pintors, posant-hi demésel seu talent en reproduir portades,frisos i altres elements de decoraciódel llibre...

L'escola moderna francesa no hádeixat mai d'aprofitar-se dels bonsexemples i lliçons que enclouen lesobres que podríem dir-ne clàssiquesdel gravat.

K. GOUSSErr. - La venjança de Samson.s (Cl. Cuqús Toriós.)

N° 75 GASETA DE LES ARTS 7

Un altre dels més grans puntalsde la calcografia sigueren els PaïsosBaixos, amb les seves escoles bendefinides.

La d'IIolanda tingué un lluc deLeyden, artista gravador que espreocupava molt de la claretat enla composició i de la perspectivaaèria, cosa molt difícil d'obtenir enla calcografia.

Com astre de primera magnitud,hi figura el gran Rembrand, el mésanomenat dels gravadors univer-sals, del qual es disputen amb granafany les seves obres les galeries imuseus. En les seves composicionss'hi troba el que mai es creia po-guer-se obtenir. En els retrats. ningécom ell dóna més vida i grandiositat;ningíl com ell és tan destre i mestreen reproduir les belleses del camp.

Sigué aquest artista un geni, quetingué molts imitadors, que d'aquíno passaren, fundant una escola perell inspirada sempre i que amb ellestà representada.

Barcelona...... _ .... o

Snbscripció: 1 Península i América 30

Altres països........ 3G

Altra escola va ésser la flamenca,fundada a Flandes per un altre granartista, en Pere Pau Rubens, quiimposà el seu geni als gravadorsamb el seu exemple, quina influènciasigué decisiva...

(Seguirà)

El 1)int01 1'l1S

Kallinik Gousseff

H1 exposat les seves obres darre-rament a la nostra ciutat el jove

Pintor rus Kallinik Gouseff, residentfa uns anys a Barcelona. Una partde l'ahundosa producció del distin

-git artista s'és exhibida al Saló deFestes del Círcol Eqüestre de Bar-celona, i altra part a les GaleriesDalmau. Dins la tendència efauve>>,Kallinik Gouseff mostra un coloritamable i una vera sensibilitat depintor.

Kallinik Gouseff va néixer en 1893a Kalach, a la regió del Don, i féuels seus primers estudis artístics al'Escola de Belles Arts de Rostow.A 1'acabar aquests, continuà la sevainstrucció a l'Escola Superior deBelles Arts de Moscou. ivIés tarddeixà la Rússia i residí a París,concorrent a diverses escoles d'art

El notable pintor rus Kallinik Gousseff,resident a Barcelona, que ha celebrat arauna exhibició de les seves obres al Circo!

Eqüestre de Barcelona i a lesGaleries Dalmau.

de la capital de Franca. Uns anysdesprés deixà França atret pels mes-tres de la pintura espanyola i residía 11ladrid, ingressant d'alumne al'Acadèmia de Sant Ferran, tenintper mestre el pintor Moreno Carbo-nero. Després viatjà per Espanya,fixant per un temps la seva resi-dència a Barcelona, on celebra arala seva segona exposició.

GASETA DE LES ARTSApareix quiuzennllnent

EDITORIAL DAVID, Corts, 69 - ET)ITORLIL POLIGLOTA, Petritcol. O

ptes. al mes Número solt:

u l'any De l'any corrent Ptes. 125

s anterior » 2

GITIA DE LES ARTS I I)ELS ÄIITISTESPintors Reportatges d'art Metalls d'art

BAIXERAS, DIONÍS ..... CASP, 46 SERRA, FRANCESC ...... SALIERON, 156, 2.on BIOSCA I.c BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.BENET, RAFEL ......... •MUNTANER, 1, 2.on, 1.°

Efe CtCB de dibuix i iiintura CORBERÓ, PERE ....... .ARIBAU, 103,BIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310. MirallsCAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER. GUARDIOLA, I. ........ VALÈNCIA, 199•

TERRÉS CAMALO F.... Exp osició: LÀURIA, 9CARLES, D . ............ CASP, 56.COLOM, JOAN.......... CLARÍS, 99.

HORTA, MIQUEL......... .'VINYÓ, 7TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, 89. TERRES CAMaLÓ, J. 5I., S. C. Tallers: VALÈNCIA, 483

ESPINAL, SI. A. ....... PROvENçA, 362. TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PEnE, 16. _Mobles modernsJUNYENT, OLAGUER .... $onavist.a, 22.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDI Antiquaris BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).MESTRES, FÈLIX .......DIPUTACIÓ, 289, ter COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL. Papers pintatsRAURICH, NICOLAU ... BARCELONA, 24 (SARRIÀ) ESCLASANS, MARIA ..PIETAT, 10 DAR. CATED. S.

Dibuixants-pintors GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, O. » n G tUASCH, FILL DE JOSEP. R ORTAL , ISHI FILLS DE SALV... PORTAL DE L't1NGEL, 4-VIA+

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.° QUER FAT^R S, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... C ARRÍBIA, '. Parqnets (fàbriques)

EsenitorsGLARASO, ENRIC .......GRA\ADOB, TORRA SANT

Catifes (Manufactura) CASAS, VÍDUA DE F. . DIPUTACIÓ, 119-121.

FRANCESC (SARRIÀ). AYMAT, TOTIÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT Pedra artificialLLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410. CUGAT DEL VALLÈS). MINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.OTERO, JAUME .......... ARA GÓ, 329.VILADOMAT I SIASS.0\ES, JOSEP SARDANYOLA. mCeràica d'art Pintors decoradors

Decoració GUARDIOLA, JOSEP .....MOZART. 6, l.er, 2.• CASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE PLOR. 164.LENA, S.:\. ...... PL. ANTONI Lornz, 15, 3.er, 2. • Construcció i decoració COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).

Decoradors BASTÚS, QUERALTO I C.°. STA. ELENA, 4 16. Reprodnccions artístiquesBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA). BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 36. Constructors d.OtireB PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.LLONGUERAS, JAUME ..RDA. S PERE, 36, 3.er, 1.° OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2p RENART, J. ........... DIPUTACIÓ, 271.MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280. TapisseriesPALAU, JOSEP ...........MALLORCA, 313. EbenistesPARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS, 90 ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226. BLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.RIGOI., RAMON ......... DIAGONAL, 3S9. VAYREDA, RAIMOND... BORRELL r DIPUTACIÓ, 111 Tapissers

)Projectistes de jardinsEscultura religiosa BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀC.A, 36.

LLIMONA I BENET, RAFEL CASA BALIARDA-HORTA GILABERT, ......PASSEIG DE 114RIGOL ARTUR ............ PL.'I LTUÁN, 18, TENDA. CAMPS ARNAU, J. M.... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

, T èctA,E TEPLLOSA, PERFECTE........ $AL1fES, 1.8, TENDA.

Acadèmies de dibuix i pintura Fusteries artísti nesq pinsos (.linnnfactnraTa )BAIXAS ...............Pi, 1, 1.er CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121 ^Al MAT, TostÀS ......... RIUS I TAULET• ..1 (SANT

Llibreries d'ar CUGAT DEL VALLÈS). EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

.G d'exposicionsGaleries Vidres d'art

AREINAS ............... CORTS, GïO.Editors de llibres d'art °GRANELL I C' GRANADOS, 46,

EDITORIAL MUNTAÑO-Lampare TERRES CAMALO, E.... EXPOSICIÓ: LÀURIA, 9

LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA, 9. BIOSCA I BOTEY ...... RRLA.CATALUNYA, 129. TERRES GAMALO, J. 51., s, C. Tallsrs: VALÈNCIA, 483

C. HomarMobles

LTrr7pares

Decoració

Pt i tiquitats

Canuda, 4 BARCELONA

Ha sortit

La Not'el'la d'en "FLAMA"

La Rulota

LLIBRERIA CATALONIA

Plaça Catalunya, núm. 17

8 GASETA DE LES ALTS N.°75

SILLÓ DE REPÓSPatent n.° 93559

POT GRADUAR-SE A QUATRE POSICIONSDIFERENTS AVENTATJA EN CONFORTI EN ECONOMIA AL SILLÓ AD7USTABLE DE

F 1BRICACIÓ ANGLESA

Model A. Model B.Tapissat amb molles Amb coixins de miraguano

A. BadrinasNeptú, 2 (G.) BARCELONA

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

Compreu el llibre

PE la bellesa de id hldr humil

Recull d'orientacions

Edició del Foment de lesArts Decoratives illus-trada amb 50 làmines :nnegre i colors i un suple-ment contenint 1'alçada—i plantes d'un edifici

Preu: 18 ptes.

ANTIGUITATSD'ART

CalI 28 PRAL.CARRER FERNANDO

lunllllllllnlllll1111

(CARRE

ST. JAUME>

BARCELONA

LA PINACOTECAGASPÀ E3f1ATJES

.a a MARCS 1 GRAVATS.,. s

EXPOSICIONS PERMANENTS

Gxu, 644 Sae, P__Grin S.) T,làlon5O45_A... -

BARCELONA

Fusteria

Enric Tarragó

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. TelèJ. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 A'. P.

LA CIUTAT I LA CASAREVISTA D'ARQUITECTURA,

ARQUEOLOGIA I BELLS OFICIS

Corts Catalanes, 754, 1. er 1. aBARCELONA

II,I

„t

i

J

TEL. 813 -s.. GRANVIA, 660

BARC E LONA

CASA FUNDADA L 'ANY i835

BRONZES D'ART

FERRETERIA 1 METALLS PER A OBRES

LÁM PARES

INSTAL'LACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA& BOTEY, s,

VENDES: TALLERS:

Hambla Catalunya, IZ9Roger tle Flor, 189

Telèfon 1228 G. Telèfon 1005 G.

,4f-

^ .1ìrt X Marcs

1. Presents

g

Sala Parés

Retritxol, 5 Telèf, 3523 21.

2. PItDRÓS,Premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de Paris de 1926

2IRQOES INVULNERABLES PER A CAUDAL$A:11O PANY DE SECRET SENSE CLAU

PREMSES PER A COPIAR CARTES

RRNYS DE SEGURETAT PER A PORTES DE PIS

BASCULES DE ROMANA SENSE PESOS

CIMBRES euIR2SS2DES AMO coM-PARTIMENTS (PER A BANCS 1 BANQUERS)A PROVA DE FOC, EXPLOSIUS I LLADRES

Fem tramesa da pressupostos si s'ar-s demanes

TALLLERS: VALENCIA, 501-503 • CASTILLEJOS, 247-249DESPATX: RONDA SANT PERE, 21 • BARCELONA ..

ri1lN€'flricamerolG^ k 6 os

` (elèL ,^ * ` (^ ;,

v

0 0 0 0 0 0 0 0 O O

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 430 II

Barcelona

MOBLES AR TÍST'ICLS'

DE ROTEN (JONC)

FÁBRICA:

Passeig de Gràcia, 115BARCELONA

QUADERNS DE DIVULGACIÚ ARTÍSTICA DE LA GASETA DE LES ARTSDirector: JOAQUIM FOLCH I TORRES

a TRE50R RRTISTK DE CATALUNYA

HA SORTIT EL PRIMER QUADERN DEDICAT A

EL RETAULE DELS REVENEDORS

HA SORTIT EL SEGON QUADERN

ELS ANTICS VIDRES CATALANS ESMALTATS

Formaran aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artístic monumental de Catalunya

Subscripcions a la col leeció "G21SETTI DE LES HITS"EDITOR IAL (P OLIGLOTA. — FETIIIrXDL, 8

ARTS GRÁFIQUES, S. A., SUCCISSORS O'}IENRICII 1 G.°—IIAIICELONA