La genealogia de la moral

1. El concepte de “genealogia”

Genealogia de la moral

Investigació sobre l’origen = condicions en què té lloc el naixement d’un determinat concepte o valor

No "la moral en general“, sinó el que Nietzsche anomena "la nostra moral": la moral de la decadéncia, la moral platònica-cristiana

La genealogia és la investigació de en quines condicions apareixen els valors, és a dir, què és el que passa que fa possible que apareguin uns determinats valors morals (els de la decadència) i no altres.

«Expressem quina és la nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es van desenvolupar i van canviar.

NIETZSCHE. Genealogia de la moral

•Tots els valors morals són resultat de la valoració que fa l'home de la vida, d'una determinada perspectiva envers la vida. I existeix una doble valoració: afirmació de la vida i menyspreu de la vida.

•Els conceptes morals tenen una història. La història de la moral és la història de les màscares que la valoració de la vida ha anat utilitzant.

•La crítica de la moral vigent permet desemmascarar les il·lusions i els enganys, i descobrir la base real dels valors. Per a Nietzsche, el que ha de fer la filosofia és desmuntar els tòpics culturals.

1. El concepte de “genealogia”

MORAL DE SENYORS

• Moral aristocràtica, dels forts, guerrers, nobles

• Pensament grec primitiu, superhome.

• Valoració tràgica del món.

• La “salut”, la constitució física poderosa.

• “Perill”: el perill és el contrari de la comoditat, és el saber-se mortal i acceptar-ho sense esperances.

• El senyor representa aquell home que accepta de tal manera la vida que assumeix que aquesta és també necessàriament mort, que no té por a la mort i per això no busca eternitzar-se, no cerca la immortalitat.

• "Guerra“ (lluita entre ser i no-ser).

• Individu

MORAL D’ESCLAUS

• Moral plebèia, de dèbils, sacerdots, jueus

• Platonisme, cristianisme, socialisme.

• Valoració decadent del món.

• Malaltia, debilitat, mala constitució física, el verí.

• La retenció, la moderació, l’autoconservació. Es el ser que busca la conservació: la immortalitat. Els esclaus tenen por a la mort en sentit absolut, el desaparèixer completament, i per això la seva mort és només transitòria cap a una vida eterna i millor.

• “Pau” (eternitat, immobilitat).

• Ramat (religió, democràcia)

2. Moral de senyors i moral d’esclaus

En un determinat moment de la història, es produeix una “revolta dels esclaus en el món de la moral”

Triomf de la moral reactiva sobre la moral afirmativa = INVERSIÓ DELS VALORS

3. Moral reactiva/moral afirmativa

•La moral dels esclaus és reactiva•Moral del “no”:

a) Moral basada en el menyspreu (rebuig) dels valors aristocràtics (la vida, el cos, la terra). Moral de “renunciadors”

b) Moral que necessita de la presència d’enemics per tenir sentit. No neix d’una autoafirmació, sinó de negació dels senyors i el que aquests representen.

La moral dels esclaus és basa en el resentiment:

a) Odi: l'esclau crea valors a través de l'odi que sent contra el senyor pel seu menyspreu; necessita la presència constant d'allò odiat en la memòria.

b) Venjança: tota la moral occidental és un acte de venjança contra el que representen els senyors.

Tot el que s’ha fet a la terra contra “els nobles”, “els poderosos”, “els senyors”, “els potentats” no val la pena de tractar en comparació amb allò que han fet contra ells els jueus: els jueus, aquell poble sacerdotal que en relació amb els seus enemics i subjugadors només sabé donar-se per ben satisfet al capdavall amb un capgirament radical de llurs valors, és a dir, amb un acte devenjança del tipus més espiritual. Això és l’única cosa que esqueia precisament a un poble sacerdotal, al poble que tenia la dèria més reaccionària de venjar-se sacerdotalment. Han estat els jueus aquells qui amb una conseqüència aterridora i amb els ullals de l’odi més abismal (l’odi de la impotència) han gosat d’establir i de mantenir la inversió de l’equivalència aristocràtica dels valors (bo = noble = poderós = bell = feliç = estimat per Déu), és a saber: “Els bons només són els desgraciats. Els bons només són els pobres, els febles, els humils. Els pietosos i els beneïts per Déu també són només els qui pateixen, els desposseïts, els malalts, els lletjos. Només ells obtindran la felicitat eterna. Al contrari, vosaltres que sou nobles i poderosos sereu per sempre els perversos, els cruels, els cobejosos, els insaciables, els ateus. Vosaltres sereu també eternament els dissortats, els maleïts i els condemnats...”

Plató Cristianisme

La caiguda de l’ànima, arrossegada, per les passions i la sensibilitatCàstig (extensible a totes les ànimes): entrada en el món sensible (encarnació, individuació, aparença, mortalitat)Redempció: filosofia. Recompensa: el saber, la virtut.

El pecat original: el desig (la temptació) de voler ser com Déu. Càstig (herència per a tota la humanitat): expulsió del paradís terrenal (encarnació, temporalitat, sensibilitat)Redempció: la fe i les obres. Recompensa: La salvació, la vida eterna

La moral dels esclaus genera una estructura metafísico-ètica basada en el pecat, la culpa, el càstig i la redempció

3. Moral reactiva/moral afirmativa

3. Moral reactiva/moral afirmativa

Les temptacions de Sant Jeroni, de Zurbarán

3. Moral reactiva/moral afirmativa

Les temptacions de Sant Antoni (Jan Wellens de Cock) Jesucrist temptat pel dimoni

3. Moral reactiva/moral afirmativa

4. Els ideals ascètics

"Ascètica" és la valoració consistent en el menyspreu de la vida.

L'esperit "ascètic" compara la vida, la terra, el cos, amb una realitat ideal-superior-porvenir i diu "no".

El "renunciador" (el que diu "no"). Considera la vida com a “pont” (trànsit) que s'ha de passar; com un "error" que s'ha de refutar.

Ascetisme és la descripció del mode de vida caracteritzat per l'abstinència dels plaers del món. Molts ascetes creuen que l'acció de purificar el cos ajuda a purificar l'anima i així aconseguir una més gran connexió amb la divinitat i o trobar la pau interior. Això pot adoptar la forma de uns rituals d'auto-mortificació o de renúncia al plaer.

FORMES HISTÒRIQUES DE L’ASCETISME

Pitagorisme (katharsis)

Sòcrates (cura de l’’anima)

Plató (philosophia)

Cristianisme, budisme… (penitència)

Ciència moderna (racionalisme)

Il·lustració (civilització)

4. Els ideals ascètics

Hay que perder el gusto por el apetito de las cosas (San Juan de la Cruz)

Memoria i dolor, arrels de la moral ascètica i fonaments de la cultura occidental

Probablement, no hi ha res de tan terrible i misteriós en tota la prehistòria de l’home com és ara la seva mnemotècnia. «Es grava una cosa amb foc, a fi que resti en la memòria. Només allò que no cessa de fer mal roman en la memòria»: heus aquí un principi cabdal de la psicologia més antiga (i, també, dissortadament, la que ha durat més) que hi ha hagut a la terra. Es podria dir fins i tot que a tot arreu on encara hi ha actualment a la terra solemnitat, serietat, misteri, colors foscos a la vida de l’home i de la gent, actua alguna cosa de l’horror amb què temps ençà es prometia a tot arreu de la terra, s’empenyorava la paraula, es jurava solemnement.El passat, el passat més llarg, més pregon, més dur, alena ibrolla en nosaltres quan la «serietat» ens domina. El fenomenpel qual l’home considerà que calia fabricar-se una memòriano s’esdevingué mai sense sang, sense martiris, sense sacrifi -cis. Els sacrifi cis i els empenyoraments més horrorosos (alsquals pertanyen els sacrifi cis dels primogènits), les mutilacionsmés repugnants (com, per exemple, les castracions), lesformes rituals més cruels de tots els cultes religiosos (i totesles religions són, en el seu fons darrer, sistemes de crueltat).

4. Els ideals ascètics

En el cristianisme, la culpa genera el concepte de “conciència moral”.

La conciència és un mecanisme de repressió dels instints (desitjos) que té la mateixa força que aquests instints.

Tots els instints que no descarreguen la seva excitació cap enfora es giren cap endins. Això és el que jo anomeno interiorització de l’home: mitjançant aquest fenomen es comença a desenvolupar en l’home allò que més tard s’anomena la seva «ànima».Tot el món interior, primitivament subtil, com barrat entredues pells, es va anar separant i eixamplant, aconseguí pregonesa, amplària, alçada, a mesura que era aturat el descarregament de l’home cap enfora. Aquells terribles baluards, mitjançant els quals l’organització estatal es protegia enfront dels antics instints de la llibertat —els càstigs pertanyen sobretot a aquests baluards—, aconseguiren que tots aquells instints de l’home salvatge, lliure, vagarívol, es tornessin enrere, es giressin contra el mateix home. L’enemistat, la crueltat, el desig de perseguir, d’agredir, de bescanviar, de destruir: tot això gira contra aquell qui posseeix aquests instints. En això consisteix l’origen de la «mala consciència»