GENER [2013] FEBRER AGRO · AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 DOSSIER/5 Un pròxim any, amb grans...

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGRO66

G E N E R [ 2 0 1 3 ] F E B R E R

AC

TIV

ITA

TMovem fitxa

Acabem d’encetar un any que, se-

gons totes les previsions, serà com-

plicat a nivell econòmic i empresarial.

Però m’atreviria a dir que les coope-

ratives agràries i la nostra gent tenim

un tarannà que ens ajudarà a resistir i,

fins i tot, a sortir reforçats d’aquesta

crisi, sempre que siguem capaços de

prendre les decisions i invertir els es-

forços en la direcció adequada.

La Federació de Cooperatives Agrà-

ries de Catalunya ja hem mogut fitxa.

Tenim la responsabilitat de treballar

per garantir la competitivitat del co-

operativisme agrari, i el compromís

d’incidir en les decisions del nou Go-

vern català. És per això que estem

fent valer els nostres arguments da-

vant de les Conselleries d’Agricultura,

d’Empresa i d’Economia, per tal que

s’impulsin les polítiques i els pressu-

postos que donin resposta a les ne-

cessitats del sector.

En el nostre àmbit, apostem pel man-

teniment del Pla de concentració i per

garantir la continuïtat i l’execució dels

ajuts a cooperatives i productors que

són necessaris per a la rendibilitat de

les empreses i les explotacions. A

més, defensem l’impuls del Pla Marc

del cooperativisme agrari català, que

creiem que ha d’esdevenir una eina

estratègica a l’hora de definir escena-

ris de futur.

En l’àmbit europeu també s’han de

prendre decisions de finançament.

Aquest any es decidirà el pressupost

de la PAC per al període 2014-2020.

Mitjançant la plataforma de Coopera-

tives Agro-Alimentàries, fa mesos que

batallem perquè la reducció no sigui

superior a la que va proposar la Co-

missió Europea –que ja representa un

pressupost un 11% inferior a l’actual.

Aquesta decisió sobre el marc pres-

supostari per l’agricultura europea té

una forta incidència a Espanya, que

és el segon perceptor de fons agrí-

coles, però no ens afecta només al

sector agrari. Aquesta retallada també

perjudicaria al consumidor europeu,

que veuria com cada vegada es desti-

nen menys recursos a garantir l’abas-

timent de la població amb aliments

propis, mentre altres països avançats

com els Estats Units aposten justa-

ment per la política contrària.

Per tot plegat, sí… la conjuntura és

complicada, però, com sempre, se-

guirem treballant en defensa del sec-

tor i les cooperatives.�

JOSEP PERE COLAT I CLUA

President

AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 SUMARI/3

DOSSIER

4 Reptes del nou Govern

FEDERACIÓ

7 Opinió: Josep Pere Colat

Llei d’integració cooperativa

i Llei de la cadena alimentària

SECTORS

8 Futur de les organitzacions

de productors a la nova PAC

9 Càmara Arrossera

del Montsià, solidaritat

10 III Jornada estatal de

cooperatives ramaderes

11 Opinió: Lluís Grogués.

Plans de reestructuració

EMPRESA

15 DUN 2013

16 Protecció de dades

per a cooperatives i SSCC

17 Pla de concentració

de cooperatives

19 Formació a cooperatives

20 Jornada CR sobre

dades comptables

21 Quadern del soci:

Agustí Dalmau

22 Innovació en oli i porcí

23 III Fòrum anual

de cooperatives

COOPERATIVES

24 Reportatge:

Cellers Domenys

26 Tasta Coop:

Melmelada La Fageda

27 La DOP Les Garrigues

promociona l’oli d’oliva

verge extra

28 Coop. emprenedores:

Agrària Plana de Vic

Premi a l’Agrícola

de Corbera d’Ebre

29 Entrevista:

Josep M. Obradó.

President de la cooperativa

de Barberà de la Conca

30 Enoturisme: Celler

Cooperatiu de Gandesa

2013, any decisiu EDITORIAL

SUMARI

Pla d’acció al nou Govern català

4/DOSSIER AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013

En concret, la Federació de Cooperatives Agràries de

Catalunya (FCAC) va mantenir trobades amb alts càrrecs

de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de

Catalunya (ERC), el Partit Popular (PPC) i el Partit Socia-

lista (PSC). En tots els casos, el president de la Federació,

Josep Pere Colat, va insistir en la importància de “garantir

el paper estratègic de l’agroindústria cooperativa, i que es

potenciïn les cooperatives com a models d’empresa en el

context actual de profunda crisi econòmica i de valors”.

Constituït el nou Govern, en les últimes setmanes la

FCAC ha començat a reunir-se amb diferents Conselleri-

es per tal de reprendre els temes que s’estaven treballant

abans de la convocatòria electoral i de posar fil a l’agulla

en aquelles noves problemàtiques i iniciatives que afec-

ten el sector.

El sector considera que són línies prioritàries de treball

l’impuls del Pla Marc del cooperativisme agrari com a ins-

trument per a la definició d’estratègies de futur del sector

i la modificació de la Llei de Cooperatives per adaptar-la

a la realitat del cooperativisme agrari. A més, altres eines

a consolidar són el Pla de Concentració, Intercooperació

i Modernització de les cooperatives, el recursos per a la

millora de la comercialització agroalimentària i la defensa

del model de les cooperatives amb secció de crèdit.�

El 25 de novembre es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI Legislatura. Per aquest motiu i en compliment del seu

compromís de representació del sector, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va dur a terme una roda de contactes amb els diferents partits polítics

que es presentaven a les eleccions amb l’objectiu de posar damunt la taula el que aquest col·lectiu considera un pla d’acció irrenunciable per al nou Govern.

Reunió amb el DAAM.

FCAC

Reunió amb el Departament d’Empresa i Ocupació.

GENERALITAT DE CATALUNYA

AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 DOSSIER/5

Un pròxim any, amb grans reptes

Tot just comença la dècima legislatura del Parlament de

Catalunya i ja disposem d’un nou Govern el qual compta

tant amb cares noves com amb consellers que repeteixen

càrrec, com és el cas de l’Hble. Sr. Josep Maria Pelegrí.

S’enceta, però, un dels períodes més complicats de la his-

tòria recent. La situació econòmica és dramàtica i cada

dia ens arriba una notícia nova que ens fa percebre la con-

juntura, com a país, més complexa.

És especialment en els moments difícils en què es de-

mostra la vàlua de les persones i, esperem, que el Govern

estigui a l’altura de les circumstàncies. En aquesta nova

etapa, hem estat la primera organització en reunir-se amb

el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-

ció i Medi Natural, i això demostra la nostra proactivitat i,

també, la seva sensibilitat en relació amb el col·lectiu que

representem.

El primer gran repte serà la confecció dels pressupostos

per al 2013, que tothom té present que seran molt austers.

I és en aquesta conjuntura quan, més que mai, s’han d’es-

tablir quines són les prioritats en l’acció de govern si és

té clar cap a on es vol anar. La vertebració de l’oferta que

fem les cooperatives és una de les necessitats del sector

que les polítiques no poden deixar d’atendre, en benefici

dels agricultors i ramaders.

En aquestes poques setmanes ja hem arrencat compro-

misos importants: la convocatòria enguany d’ajuts per al

foment de la concentració, la intercooperació i la moder-

nització de les cooperatives, el suport en l’elaboració del

Pla marc del cooperativisme agrari i en la modificació de

la Llei de Cooperatives, que no són temes menors. Espe-

rem doncs, que tant el sector com el Govern, sàpiguen

donar resposta a tots aquests reptes.�

ELECCIONS AUTONÒMIQUES 2012

Agricultura i Empresa,

conselleries estratègiques

Tant bon punt va quedar constituït el

nou Govern, el president i el consell

rector de la Federació de Cooperati-

ves Agràries de Catalunya van iniciar

les gestions per mantenir trobades

amb els màxims responsables de les

Conselleries més directament impli-

cades en la gestió de les empreses

cooperatives i amb responsabilitat en

projectes estratègics com el Pla Marc

del cooperativisme agrari català i la

modificació de la Llei de cooperati-

ves de Catalunya. Així mateix, també

s’han iniciat contactes amb els que,

a dia d’avui, es perfilen candidats a

integrar la Comissió d’Agricultura del

Parlament.

Bilateral amb el conseller Pelegrí

La FCAC ha estat la primera organit-

zació a mantenir una reunió bilateral

amb el conseller d’Agricultura, Josep

Maria Pelegrí, i el seu equip de go-

vern.

Durant la sessió de treball, el presi-

dent de les cooperatives, Josep Pere

Colat, va recordar al conseller Pelegrí

que “el sector agroalimentari és estra-

tègic en qualsevol societat avançada i

especialment en una conjuntura eco-

nòmica difícil. Per aquest motiu, és

necessària una dotació pressupos-

tària suficient que prioritzi els projec-

tes d’integració de cooperatives, les

assegurances agràries i que asseguri

la continuïtat del Programa de Des-

envolupament Rural durant 2013, de

manera que no es perdi ni un euro del

cofinançament de la Unió Europea”.

Com a punts específics, la Federació

va recordar a la Conselleria d’Agricul-

tura que és imprescindible mantenir el

Pla de Concentració, Intercooperació

i Modernització de les cooperatives

amb una convocatòria per al 2013

de caràcter plurianual i també que la

Conselleria participi en el Pla Marc

del cooperativisme agrari català, un

estudi i diagnosi de 240 cooperatives

agràries que es concretarà en una re-

flexió estratègica del futur del sector.

També es va tractar de la discussió

sobre el futur de la PAC, el Pacte na-

cional per a l’agricultura, el Decret de

venda directa, la Llei de cadena de

valor, la promoció del producte agro-

alimentari o la simplificació adminis-

trativa, a més d’altres qüestions sec-

torials, com la necessitat de mantenir

els ajuts a la fruita seca i l’encariment

insostenible de les matèries primeres

en el sector de ramaderia.

Presentació al conseller Puig

La Federació de Cooperatives Agràri-

es de Catalunya també ha mantingut

una reunió de presentació del sector

al nou conseller d’Empresa i Ocupa-

ció, Felip Puig, que estava acompa-

nyat pel director general d’Economia

Social i Cooperativa, Xavier López.

Per a la FCAC, és imprescindible que

el Govern impulsi una nova Llei de co-

operatives que adeqüi els instruments

normatius a les necessitats i realitats

actuals de les cooperatives agràries.

També calen mecanismes que per-

metin garantir la competitivitat del

sector, que es millorin les propostes

de formació per poder oferir al sec-

tor un reciclatge professional adequat

a la casuística de les cooperatives i

que es facin efectius els pagaments

d’ajuts pendents al sector.

En aquesta primera trobada, Josep

Pere Colat, ha explicat al conseller

Puig que “les cooperatives agroali-

mentàries som estratègiques per a la

societat, en tant que som empreses

que no ens deslocalitzem i generem

riquesa i llocs de treball a moltes zo-

nes rurals de Catalunya. Per aquest

motiu, entenem que és necessari que

s’estableixi una relació permanent en-

tre la Federació i la Conselleria i que

el Govern impulsi els instruments ne-

cessaris per garantir la competitivitat

del sector”.�

6/DOSSIER AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013

BILATERALS

Oriol Junqueras, líder d’ERC, va visitar la Federació. FCAC

AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 FEDERACIÓ/7

JOSEP PERE COLAT

President FCAC

Dues propostes; per millorar la posició dels productors?

El passat mes d’octubre el Govern central

presentava dos avantprojectes de Llei que

pretenen ser elements clau del seu pla de

govern: el relatiu a la integració cooperativa

i el de millora de funcionament de la cadena

alimentària.

Crec que hem de felicitar-nos per la inici-

ativa del Ministeri ja que, sent conscients

que no seran la solució màgica per al sec-

tor agroalimentari, sí que poden contribuir

en certa mesura a fer que hi hagi un major

retorn del seu valor afegit cap al sector pro-

ductor. Amb aquestes propostes, es pretén

donar instruments perquè l’oferta s’organitzi

i tingui més capacitat de negociació i, per

altra banda, facilitar que les relacions entre

agroindústria i distribució evitin pràctiques

abusives, contribuint així en un repartiment

més sostenible del valor afegit.

Felicitar-nos per compartir els objectius no

vol dir, però, que combreguem amb tot el

contingut dels textos. En especial pel que

fa a la Llei d’integració cooperativa, hem

estat crítics davant de determinats assump-

tes: ens preocupa que la possible invasió

de competències que a la pràctica pensem

que conté la llei pugui ser un fre per al seu

desenvolupament, no compartim que entre

els criteris per al reconeixement d’entitats

associatives prioritàries figuri el de caràc-

ter supra-autonòmic i som de l’opinió que la

mateixa llei hauria de concretar –i no deixar

a l’arbitrarietat del govern de torn- els crite-

ris generals de dimensió mínims. Però el que

més ens preocupa és una de les disposici-

ons finals, la que diu que d’aquesta llei no

podrà derivar-se cap increment de despesa.

Esperem equivocar-nos però no ens agrada-

ria que al final tot plegat fos una maniobra

de distracció i el resultat, aigua de borraines.

Una altra cosa ben diferent és l’avantprojec-

te de millora de la cadena alimentària. Amb

la voluntat de reduir el desequilibri en les re-

lacions comercials entre els diferents opera-

dors de la cadena de valor, obliga als con-

tractes per escrit, prohibeix els pagaments

comercials, regula la cessió d’informació

comercial sensible, les subhastes electròni-

ques i la gestió de marques i reformula l’Ob-

servatori de la cadena alimentària, dotant-lo

de potestat sancionadora. Tot i que hi ha

aspectes a millorar el valorem molt positi-

vament perquè realment planteja mesures

per aquells elements que les cooperatives

ens heu manifestat com a preocupants en la

vostra relació amb la distribució. Un plante-

jament ambiciós, que esperem no veure tor-

pedejat per ningú, i pensem que més efectiu

que el Codi de bones pràctiques comercials

del Departament d’Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural que no és

ni pioner, oblida elements rellevants i va néi-

xer coix, en només ser subscrit per algunes

parts de la cadena de valor.�

El Govern central treballa en

dos avantprojectes de Llei

que són claus pel sector:

la integració cooperativa i

millorar el funcionament de

la cadena alimentària.”

Cal reduir el desequilibri en les relacions comercials entre els

diferents operadors de la cadena de valor i enfortir la posició del

producte cooperatiu davant de la gran distribució. INGIMAGE

8/SECTORS AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013

La reforma de la PAC proposa estendre el model d'OPFH

(Organitzacions de Productors de Fruita i Horta) a la resta

de sectors. Ara bé, la definició d'OP que es proposa és

molt més laxa i molt diferent de la que actualment s'utilitza

en el règim de les fruites i hortalisses.

En el sector de fruita i horta és imprescindible que les OP

compleixin amb un seguit de requisits relatius als recursos

tècnics, les funcions, la dimensió, les obligacions, etc. que

garanteixen el reconeixement només d’aquelles OPFH

que valoritzen i comercialitzen el producte, i en queden

excloses les organitzacions concebudes només com a fò-

rum o a instàncies de negociació de preus.

La comercialització és la base de les cooperatives i de les

OP de fruites i hortalisses. Per això, el cap de branca de

Fruita i Horta de la Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya, Ramon Sarroca, explica que “la definició

completa d'OP de fruites i hortalisses i les seves estrictes

obligacions estatutàries constitueix un element essenci-

al per garantir el bon funcionament del règim d'ajuts dels

programes operatius. Aquesta especificitat s’haurà de re-

collir en el Reglament del Consell Europeu, de la mateixa

manera que es reconeixen elements específics per a al-

tres sectors, com el del vi”.

Sarroca afegeix que “els objectius de la reforma de la PAC

no es poden aconseguir pels productors individuals ni

mitjançant fórmules de col·laboració parcials. Ben al con-

trari, es requereix la posada en comú de la producció al

voltant d'un projecte d'empresa de comercialització con-

junta sostenible, amb una delegació total de les decisions

i estratègies comercials”.�

El futur de les Organitzacions de Productors

ANDREI MERKULOV. PHOTOXPRESS

AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 SECTORS/9

Les cooperatives han consolidat la seva participa-

ció en el projecte solidari de Nespresso, que s’ha

impulsat per segon any consecutiu i ha culminat

amb la donació de 68 tones d’arròs al Banc dels

Aliments.

Aquesta campanya ha augmentat sensiblement el

nombre d’hectàrees a on s’ha utilitzat el marro del

cafè com adob, de manera que la donació d’arròs al

Banc dels Aliments també ha crescut un 36% amb

relació a l’any passat, quan se situava al voltant

d’unes 50 tones.

L’arròs, que s’ha distribuït a un milió de llars, s’ob-

té a partir del reciclatge de les càpsules de cafè,

separant l’alumini de les restes de cafè i utilitzant

el compost com a fertilitzant natural a 18 hectàre-

es d’arrossars de socis de la Càmara Arrossera del

Montsià. La collita sencera d’aquestes hectàrees es

destina al projecte de Nespresso i es dóna als més

necessitats.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-

nya també col·labora en aquest projecte solidari pel

qual, mitjançant la participació de les cooperatives,

Nespresso ha esdevingut el primer donant privat

d’arròs a la Federació de Bancs d’Aliments.�

Arròs cooperatiu per als més desfavorits

l’apuntMIQUEL FÀBREGASPresident de la Càmara Arrossera del Montsià

Cap de Branca d’Arròs FCAC

“És una satisfacció participar en aquest projec-te de Nespresso perquè, junt amb la nostra acti-vitat econòmica principal de producció i comer-cialització d’aliments, les cooperatives també som empreses compromeses amb el nostre en-torn i socialment responsables. Som un sector que apostem per l’eradicació de la pobresa, ja si-gui amb la creació de llocs de treball a les zones rurals a on ubiquem les nostres indústries o bé col·laborant amb entitats que distribueixen aliments als nuclis més desfavorits”.�

El tenista Juan Carlos Ferrero va apadrinar

la donació d’arròs al Banc d’Aliments.

ÁNGEL GRANERO

PEP ESCODA


La Federació de Cooperatives Agràries de

Catalunya va ser l’entitat organitzadora de

la III Trobada Empresarial de Cooperatives

Ramaderes i de Pinsos, conjuntament amb

Cooperatives Agro-Alimentàries d’Espanya.

En les jornades hi van participar més de

80 assistents de cooperatives d’arreu

d’Espanya amb l’objectiu de buscar noves

línies de col·laboració i promoure la cre-

ació d’aliances per ser més competitives

i tenir més capacitat de reacció als nous

reptes del mercat.

Per al responsable de Ramaderia de la

FCAC, Ramon Armengol, “la intercoopera-

ció és una eina bàsica en el context actual.

És precís col·laborar per millorar eficiència

i posició negociadora davant de proveï-

dors i clients”. Així mateix, el responsable

de Pinsos de la FCAC, Josep Erra, afirma

que “cal millorar la competitivitat del sec-

tor primari cercant col·laboracions, alian-

ces i partenariats amb altres cooperatives

i empreses”.

La sessió va estar dirigida per Adriaan

Pieter Wals, consultor especialitzat en

la reorganització d’empreses del sector

agrari i exdirector de la divisió agropecuà-

ria d’Agrifirm, una firma que és el resultat

de la fusió de més de cent cooperatives

al llarg dels anys. Wals va destacar que

“l’objectiu principal de la cooperativa ha

de ser guanyar diners” i que això només

s’aconsegueix mitjançant aliances, les

quals també poden ser una via per a la

reducció de costos com electricitat, man-

teniment, neteja i transport.

En la mateixa línia, el director de Coopera-

tives Agro-Alimentàries d’Espanya, Eduar-

do Baamonde, va insistir que l’objectiu fo-

namental de les cooperatives és “millorar

la rendibilitat de l’activitat dels productors

per garantir la seva sostenibilitat” i que “la

clau està a millorar la posició negociadora

tenint en compte que el marge de mani-

obra entre ingressos de vendes i costos

és molt reduït”. Com a punt feble de les

cooperatives, va destacar la poca capita-

lització.

En les jornades també hi van participar

les principals cooperatives ramaderes i

pinsaires catalanes com Camp d’Ivars

d’Urgell, Agrària Plana de Vic, Cotecni-

ca i Agrocat. Totes elles van exposar les

seves experiències d’èxit i els reptes que

se’ls plantegen en el marc de la taula ro-

dona “Desafiament de les cooperatives

en el nou escenari: experiència i visió de

futur”. El sector va defensar que la millora

de la competitivitat no passa només per

un augment de la dimensió, sinó que tam-

bé cal potenciar l’especialització i facilitar

les vies de col·laboració entre els diferents

projectes empresarials.

L’acte es va celebrar a Mas Bové, que és

centre de referència en investigació d’ali-

mentació animal a nivell europeu.�

Trobada empresarial de

cooperatives ramaderes i de pinsos

COOPERATIVAS AGRO-ALIMENTARIAS

La intercooperació

és una eina bàsica

en el context actual.

És precís col·laborar

per millorar

eficiència i posició

negociadora davant

de proveïdors

i clients”

AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 SECTORS/11

LLUÍS GROGUES

Cap de branca de Vi FCAC

Plans de reestructuracióper ajustar oferta i demanda

Finalment va sortir la convocatòria dels plans de

reestructuració i/o reconversió de la vinya per a

la campanya 2012/2013. Els nous plans tenen

una durada d’un any i no presenten cap novetat

en la seva gestió, excepte que els viticultors que

van demanar una bestreta l’any passat podran

allargar el termini per finalitzar les actuacions

de la campanya passada durant un any més.

La llàstima ha estat que la publicació dels nous

plans ha coincidit de ple amb les festes nadalen-

ques i això n’ha dificultat una mica la gestió.

Des de la Federació de Cooperatives Agràries de

Catalunya defensem que es mantinguin els plans

de reestructuració i/o reconversió de la vinya a

la propera OCM, ja que permeten impulsar la

competitivitat de les explotacions vitivinícoles,

afavorint la modernització i l’adequació varietal

a les demandes del mercat.

Durant la campanya 2011/2012, aquesta mesura

ha representat poc més de 8,6 milions d’euros

d’ajut per a Catalunya. Tot i que, amb el panora-

ma actual, les previsions econòmiques seguei-

xen sense ser bones, cal seguir negociant per

aconseguir el màxim pressupost possible amb

l’objectiu de poder donar cobertura a totes les

demandes del sector.

MENYS COLLITA, MILLORS PREUS

Pel que respecta a la campanya de vi, segons el

Departament d’Agricultura es preveu una dava-

llada del 17% en volum amb relació a l’any an-

terior, baixant fins als 365,4 milions de quilos de

raïm.

El descens de la producció és global a nivell

mundial i es preveu que arribarà fins al 6%, uns

248,2 milions d’hectolitres de vi. Les causes de

la davallada, però, no són les mateixes. A Cata-

lunya es dóna per factors climatològics, mentre

que al món s’afegeix que s’ha produït una dismi-

nució de la superfície de plantació.

En qualsevol cas, la disminució del producte a

nivell mundial ha repercutit en la valorització i ha

suposat que el preu del vi s’hagi recuperat força,

des dels vins a doll de la Manxa al voltant dels

5 euros/hl fins al vi base cava al voltant dels 5,5

euros/hl.

La recuperació dels preus, però, encara dista de

satisfer uns viticultors que tenim menys produc-

ció i que venim d’un temps molt dolent.�


La Vinícola de Sarral ha acollit la jorna-

da tècnica organitzada per la Federació

de Cooperatives Agràries de Catalunya

amb l’objectiu d’explicar els últims can-

vis de la normativa mediambiental i ex-

posar, des d’un vessant pràctic, quina és

la seva afectació per a les empreses del

sector.

L’any 2011, la Federació va impulsar la

proposta que la indústria agroalimentària

passés d’estar tipificada en l’annex II a

l’annex III de la Llei de prevenció i control

ambiental de les activitats (Llei 20/2009).

Aquesta modificació comportava passar

del règim de llicència ambiental al de co-

municació, de manera que –encara que

no s’eximeix les cooperatives agràries

del compliment de la normativa– sí que

s’aconsegueix una important reducció de

la càrrega burocràtica i un gran estalvi de

recursos.

Aquesta modificació de la normativa be-

neficia el 80% de cooperatives agràries i a

bona part de la indústria agroalimentària,

que podran fer els tràmits amb més agili-

tat –arribant a reduir fins a 7 mesos l’inici

de l’activitat. També es preveu rebaixar

les despeses associades al règim de co-

municació, estimades en més de 200.000

euros anuals.

En la jornada hi van participar ponents de

l’Administració: Pere Poblet, subdirector

general d’Intervenció i Qualificació Ambi-

ental, i Enric Pueyo, tècnic de la Direcció

General de Qualitat Ambiental.�

Novetats en la legislació mediambiental

JORNADA FCAC

La modificació de la normativa demanada per la FCAC

permetrà reduir els tràmits administratius fins

a 7 mesos i rebaixar les despeses, estimades

en 200.000 euros anuals

AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 EMPRESA/15

Cada any, els titulars d’explotacions agràries han de realitzar la Decla-

ració Única Agrària (DUN) com a requisit obligatori per sol·licitar deter-

minats ajuts agraris i ramaders, i també per als ajuts per reestructuració

i reconversió de la vinya, foment de l’ús de les assegurances agràries,

reconversió de plantacions de fruita dolça i foment de sistemes de pro-

ducció de races ramaderes autòctones en règim extensiu, entre d’altres.

De la mateixa manera, amb la DUN també es poden sol·licitar els ajuts

inclosos dins el Procediment General del Contracte Global d’Explotació,

com els destinats a la incorporació de joves, la modernització d’explota-

cions agràries i la diversificació de l’activitat agrària.

Aquesta campanya, el Departament d’Agricultura no ha introduït nove-

tats pel que fa a la sol·licitud d’ajuts, però sí que ha fet canvis en relació

amb les noves declaracions que s’han de fer mitjançant la DUN.

En concret, les novetats es refereixen a l’actualització de la titularitat en

el Registre Vitivinícola de Catalunya i a la declaració per actualitzar les

dades de productors inscrits en els registres de Denominacions d’Ori-

gen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP).

Així mateix, també hi ha canvis en la declaració de conreus energètics

destinats a produir electricitat; en aquest cas, caldrà especificar clara-

ment la finalitat de producció elèctrica i fer la comunicació d’aprofita-

ment, quan s’escaigui, mitjançant la DUN.

També com a novetat, s’ha incorporat l’obligació de comunicar l’adhesió

al sistema de venda de proximitat de productes agroalimentaris. Aques-

ta comunicació permet realitzar automàticament l’activitat de venda de

proximitat, sens perjudici de la recepció posterior del document d’acre-

ditació pertinent. La venda de proximitat ha d’esdevenir un pas enda-

vant en la comercialització de productes agroalimentaris, oferint més

garanties de seguretat, qualitat i frescor dels aliments produïts, elabo-

rats i venuts pels mateixos productors.

UN SERVEI DE LA COOPERATIVA AL SOCI

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya recomana als so-

cis que facin la DUN a la cooperativa, on rebran el suport necessari per

a la tramitació i la informació relativa als requisits de condicionalitat,

medi ambient, actualització dels diferents registres d’explotacions agrà-

ries, concentracions parcel·làries...

Les cooperatives es consoliden, any rere any, com les entitats que pre-

senten més declaracions DUN i les que ofereixen millors resultats en la

tramitació.�

Explotacions vitivinícolesEl Departament d’Agricultura

aposta per reformar la declara-

ció de superfícies agràries amb

vinya i simplificar-ne els tràmits.

En concret, es vol unificar la in-

formació i evitar les divergències

que es donen actualment entre

els dos sistemes d’informació

relacionats amb les explotacions

agràries amb vinyes, el Registre

Vitivinícola de Catalunya (RVC) i

el Sistema d’informació geogrà-

fica de parcel·les agrícoles (SIG-

PAC).

A més d’homogeneïtzar les da-

des, amb aquests canvis els pro-

ductors tindran un accés més rà-

pid i entenedor als registres del

Departament d’Agricultura i es

posaran les bases de cara a una

nova PAC, que pot afectar direc-

tament aquest sector.

Per aquest motiu, aquesta cam-

panya, tots els titulars d’explota-

cions amb vinyes hauran de fer

la DUN i incloure la referència

SIGPAC. Per a la declaració de

titularitat de superfície vitícola

que dóna dret a fer entrega de la

producció mitjançant la targeta

vitícola, la declaració es podrà

tramitar fins al 30 d’abril de 2013.

Quan es tracti de superfícies

vitivinícoles que constin en el

Registre i que no es declarin a

la DUN, l’Administració actua-

rà d’ofici i els assignarà com a

titular el lliurador de collita que

consti en el Registre, en el cas

que sigui únic. Si hi hagués més

d’un titular, es determinaria entre

les titularitats existents en el Re-

gistre; en cas de manca de pro-

nunciament o desacord entre els

diferents titulars, s’assignaria al

propietari de la superfície.�

i fcac Gestió d’Ajuts i Projectes

Anna Farrús I Alfred Piñol I 973 247 982

S’incorpora l’obligació de comunicar l’adhesió al

sistema de venda de proximitat, un pas endavant en

la comercialització dels productes agroalimentaris.

Novetats a les declaracionsDUN 2013

El termini de presentació de la DUN

és de l’1 de febrer al 30 d’abril de 2013

16/EMPRESA AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013

Protecció de dades personalsL’incompliment pot comportar sancions d’entre 900 i 600.000 euros

Per desenvolupar la seva tasca empre-

sarial, les cooperatives recaven, emma-

gatzemen i tracten dades personals dels

seus socis, els seus treballadors, els seus

clients i els seus proveïdors. A més d’uti-

litzar-les la mateixa cooperativa, aquestes

dades també es poden lliurar a tercers

per a la prestació de serveis que la coo-

perativa no fa des de les seves oficines;

pot ser el cas de la gestió de nòmines, la

prevenció de riscos laborals, l’obertura de

comptes a entitats financeres vinculades

amb la secció de crèdit o l’activitat d’una

cooperativa de segon grau.

Aquesta utilització de dades personals

està regulada per la Llei de protecció de

dades de caràcter personal (Llei 15/1999,

de 13 de desembre) i el seu Reglament de

desenvolupament, amb la finalitat primor-

dial de protegir la intimitat de les perso-

nes.

Per aquesta normativa, les cooperatives

han de complir determinades obligacions

tant a l’hora de recollir les dades com en

el tractament que en faran amb posteriori-

tat. Així doncs, és necessari que les dades

es demanin informant als interessats dels

seus drets i que les dades recollides s’in-

tegren en un fitxer responsabilitat de cada

entitat que ha de complir amb els nivells

de seguretat requerits. A més, cal que

l’interessat autoritzi expressament la co-

municació a tercers de les dades per a la

prestació de serveis amb altres finalitats..

De manera complementària, caldrà que

es defineixin mesures de funcionament i

control dels equips informàtics, els acces-

sos a internet, la realització de còpies de

seguretat i els sistemes d’arxiu i destruc-

ció de la documentació. També és precís

elaborar un document de seguretat relatiu

a l’aplicació de la normativa de protecció

de dades i que la cooperativa se sotmeti a

una auditoria cada dos anys.

L’incompliment d’aquestes obligacions

pot comportar sancions elevades, que

se situen entre 900 i 40.000 euros per a

les infraccions lleus; de 40.001 a 300.000

euros, per a les infraccions greus, i fins a

600.000 euros per a les infraccions molt

greus.�

i fcac Servei Jurídic

Mar Garriga I 932 292 015

i fcac ASC, SCCL

Àngel Balagué I Josep Parcerisa I 932 292 024

En el cas de les seccions de crèdit, el soci facilita dades personals

pròpies i de possibles beneficiaris que es vinculen amb un compte

d’estalvi de l’entitat o d’altres entitats financeres amb les quals tre-

balli la secció de crèdit.

Així doncs i per la mateixa finalitat de realitzar operacions bancàries

i gestionar les transaccions econòmiques que tenen les seccions de

crèdit, caldrà que aquestes seccions tinguin una gestió i uns estats

comptables autònoms i també que disposin d’un fitxer amb dades

personals de nivell de seguretat mitjà propi i separat de la base de

dades i de la resta de fitxers de la cooperativa.

El personal de la secció de crèdit haurà de conèixer les mesures de

seguretat que s’han d’aplicar a les dades personals que tracta. L’in-

teressat haurà d’autoritzar l’ús de les seves dades per a les finalitats

pròpies de la secció de crèdit i conèixer que aquestes dades que

facilita a la secció de crèdit formaran part d’un fitxer específic de la

cooperativa.�

Obligacions específiques per a les seccions de crèdit


I ara, què?PLA DE CONCENTRACIÓ DE COOPERATIVES

Un any més, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-

nya ha començat a treballar en la defensa de la necessitat de

disposar d’un Pla de Concentració, Intercooperació i Modernit-

zació de Cooperatives com a eina imprescindible per millorar

la competitivitat d’aquestes empreses.

Des de l’any 2010 que no es publicava, però l’any passat la

Conselleria d’Agricultura va aprovar els ajuts vinculats al Pla de

Concentració amb caràcter biennal i els va atorgar una dota-

ció econòmica global d’uns 10 milions d’euros. La destinació

d’aquest pressupost ha de servir per sufragar actuacions de-

rivades dels processos d’integració per tal d’aconseguir una

millora de la qualitat, la comercialització, la modernització de

les estructures, els processos i els circuïts comercials agroa-

limentaris, així com l’adequació dels recursos humans a nous

criteris de gestió tècnica i econòmica.

Per a l’any 2012 es van repartir uns 5 milions d’euros i uns altres

5,25 milions estan destinats a donar suport a les iniciatives que

es desenvoluparan durant 2013, tot prioritzant els processos

de fusió. Territorialment, els projectes es desenvolupen a les

comarques de Lleida, Barcelona, Tarragona i també a les Ter-

res de l’Ebre.

FUSIÓ A CORBINS

Les dues cooperatives agràries de Corbins (Segrià) -la Fruitera

de Corbins i Camp la Noguera- s’han fusionat recentment. Amb

la unificació en una sola cooperativa es podran reduir despe-

ses i costos d’estructura, al temps que es millorarà el serveis

als socis.�

i fcac Servei d’Intercooperació

Teresa Masjuan I Mar Garriga I Marian Mula I 932 260 369

servei fcacLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei d’intercooperació amb l’objectiu de donar

suport a les cooperatives que estiguin interessades a augmentar la dimensió i diversificar els negocis, sem-

pre en col·laboració amb altres cooperatives.

Els serveis que s’ofereixen amb una perspectiva multidisciplinar són:

� �Participar en la identificació, estudi i planificació estratègica dels projectes d’intercooperació.

� �Afavorir un espai de reflexió mitjançant visites d’intercanvi, jornades, cursos i conferències.

� �Donar suport jurídic en la cerca de la millor solució per al projecte empresarial conjunt.

� �Assessorar en la planificació industrial, laboral, econòmica i financera del projecte.

� �Assessorar sobre els ajuts disponibles en cada cas.

� �Assessorar en l’elaboració d’un pla de formació.

� �Coordinar tot el procés perquè la cooperativa pugui assolir els objectius previstos.�

TERRES DE L’EBRE 3%

BARCELONA 33%

TARRAGONA 31%

LLEIDA 33%


FORMACIÓ FCAC

Coaching per augmentar el potencial

i fcac Formació

Ester Aguirre I M. Rosa Serra I 973 247 982

En una situació complicada com l’actual, les coo-

peratives han de ser capaces de construir bones

solucions i trobar oportunitats, més enllà de la tas-

ca d’apagafocs puntual en què es veuen immerses

avui dia la major part d’empreses.

Per impulsar el potencial ocult, la Federació de

Cooperatives Agràries de Catalunya ha dissenyat

unes sessions de coaching que responen a l’ob-

jectiu d’ajudar les cooperatives a treballar els as-

pectes susceptibles de millora. El lideratge, poder

preveure un conflicte i gestionar-lo a temps, el tre-

ball en equip, la creativitat, la gestió del temps i de

les energies, les creences, els hàbits i les rutines

són aspectes que es poden treballar des del “co-

aching transformacional” de manera que s’acon-

segueixin canvis que permetin millorar l’eficiència i

la competitivitat empresarial.

Les sessions s’adapten a les necessitats particu-

lars de cada cooperativa –que es detecten en un

entrevista inicial– i es poden dirigir tant al desen-

volupament dels gerents, dels comandaments in-

termedis o de les juntes rectores. A més, el treball

es pot fer tant individualment com en grup.

QUÈ POT FER EL COACHING

PER LES COOPERATIVES?

� �Conduir les persones i les organitzacions des del

lloc on són a on voldrien ser.

� �Acompanyar en el procés de definir objectius es-

tratègics i accions concretes per la seva aplicació.

� � Aconseguir millors nivells de rendiment, amb

l’aprenentatge de tècniques que potencien habili-

tats personals i professionals així com els valors de

responsabilitat, compromís, confiança i disciplina.

� �Potenciar els equips i les persones, en tant que

promotors de resultats satisfactoris alineats amb

l’estratègia de la cooperativa.�

La Federació de Cooperatives Agrà-

ries de Catalunya segueix creient en

la formació en emprenedoria com a

motor de futur. És per això que, junta-

ment amb el Departament d’Agricul-

tura, ja ha dut a terme el 10è l’acte de

cloenda dels cursos de joves empre-

nedors del sector agrari.

En aquest cas ha estat la cloenda

de l’emprenedoria en vaquí de llet

realitzada a l’Oficina de Fires i Mer-

cats de l’Ajuntament de Vic, en la

qual es va comptar amb la interven-

ció d’Oriol Ripoll, creatiu de “Jocs al

Segon” i formador en competències

a través del joc.

Ripoll, en la seva ponència “Un rep-

te? Pensa'l creativament”, va expo-

sar, a partir de l’experiència del joc, la

importància de ser creatius i com el

fet de tenir una visió creativa permet

transformar els problemes en reptes.

El pensament creatiu ofereix un ven-

tall de solucions que, tal com passa

amb els jocs, ens obre camins de

cara al futur.

La Federació creu en el foment de les

inquietuds de la gent, més o menys

jove, i que s’ha de fer allò que a un li

agradi fer, treballant molt i dur, però

jugant com si fóssim nens, perquè,

quan juguem, gaudim i emprenent,

com en un joc, també.�

Un repte? Pensa’l creativament

i fcac Àrea de Formació

Violant Fortuny I 932 292 018

FCAC


servei fcacLes cooperatives es poden adreçar a la Federació per demanar assessorament en l’anàlisi de la

seva situació econòmica i financera.

L’equip tècnic és especialista en comptabilitat i economia de l’empresa cooperativa i té una àm-

plia experiència en prestar suport als consells rectors a l’hora de fer estudis i interpretar els

balanços i els comptes de resultats de les cooperatives, ja sigui com a seguiment periòdic o

abans de prendre decisions relatives a noves inversions, nous productes o serveis i processos

d’intercooperació, entre d’altres.�

JORNADA FCAC


Marian Mula I 932 292 026

Les dades comptables, estratègiques per prendre decisions

El Servei Econòmic i Fiscal de la Federació de

Cooperatives Agràries de Catalunya ha impar-

tit una jornada sobre l’anàlisi dels estats finan-

cers amb l’objectiu de sensibilitzar els consells

rectors de la importància que tenen les dades

comptables per conèixer la situació de la co-

operativa i, en conseqüència, per prendre bo-

nes decisions per a l’empresa.

A la jornada van assistir un total de 32 perso-

nes, principalment membres de consells rec-

tors de cooperatives agràries. Els tècnics de

la Federació van explicar de quina manera les

dades que es poden extreure dels comptes

anuals faciliten informació de caire rellevant

per a la presa de decisions. També van in-

troduir conceptes bàsics sobre l’anàlisi dels

estats financers, tenint en compte les carac-

terístiques diferenciadores de les cooperatives

agràries davant d’altres tipus de societats.

La jornada, que es va fer a la cooperativa Agrí-

cola de Cambrils, va comptar amb el patrocini

de l’entitat Ibercaja Banc que, a més, va pre-

sentar els productes que adreça específica-

ment al sector agrari mitjançant les seves 240

agències rurals.�

FCAC


el quadern del soci AGUSTÍ DALMAU

“Implantant sistemes de benestar animal,es milloren les produccions”

Agustí Dalmau és veterinari, especialista en avicul-

tura i avicultura alternativa, autor del llibre titulat :

“Manual de la codorniz, cría industrial y para la caza”.

Des de fa uns anys, col·labora amb la Federació de

Cooperatives Agràries de Catalunya impartint cursos

a les cooperatives com a expert en benestar animal.

Quins són els principals problemes del sector rama-

der a Catalunya?

Els principals problemes que pateix el sector ramader

són els elevats costos de producció, que estan provocats

principalment per l’encariment de l’alimentació del besti-

ar, l’augment del cost de l’energia que s’utilitza en el cicle

productiu, les despeses de transport pel preu del gasoil i

l’aplicació de la normativa de benestar animal. A banda,

naturalment, hi ha la influència de la crisi econòmica a ni-

vell europeu.

Ara bé, el sector ramader està duent a terme importants

innovacions tecnològiques basades en la millora de les

instal·lacions, principalment per afavorir l’estalvi energètic

amb sistemes aïllants i també per millorar la qualitat de

l’aigua que es dóna al bestiar.

Tot això ens fa pensar en la reeixida d’aquest sector, es-

pecialment si comptem amb les ganes i la il·lusió dels ra-

maders i amb el suport de les administracions.

Per millorar la gestió de les explotacions ramaderes,

quina seria la formació més adequada?

Potser per la idiosincràsia de les actuals instal·lacions ra-

maderes, que cada vegada estan més robotitzades i infor-

matitzades, seria interessant impartir cursos d’informàtica

aplicada a les granges destacant aspectes com el control

de la ventilació, ja que un mal ús dels sistemes de ventila-

ció és la causa de molts problemes de maneig i sanitaris i

comporta la pèrdua de produccions.

De manera complementària, caldria fer cursos d’admi-

nistració per gestionar correctament la documentació

que es genera actualment a les explotacions ramaderes,

fruit de les exigències requerides per les diferents admi-

nistracions.

La formació en benestar animal ajuda a millorar les

condicions del bestiar i la gestió de les explotacions?

Els cursos de benestar animal han ajudat molt a posar en

pràctica criteris que la major part de ramaders ja conei-

xien pels manuals de maneig i els programes de biose-

guedat dels animals, però que no s’acabaven de posar en

pràctica. Arran dels cursos, molts ramaders s’han adonat

que millorant els sistemes de benestar animal s’obtenen

també millores en les produccions dels animals i que es

donen menys baixes en les explotacions i millors canals.

També s’ha adquirit una metodologia de treball més idò-

nia per a les explotacions pel simple fet de portar-ne un

millor control mitjançant el registres que són necessaris

en l’actualitat.

El consumidor és conscient de l’esforç dels ramaders

per oferir productes de qualitat i amb garanties sani-

tàries?

No. El consumidor no està gens ben informat de tot l’es-

forç que els ramaders han fet i continuen fent per ade-

quar les granges a la normativa de benestar animal, amb

l’objectiu de proporcionar productes de qualitat i amb les

corresponents garanties sanitàries.

Caldria que, des dels mitjans de comunicació, es fessin

programes divulgatius de les millores que s’estan duent a

terme en tots els àmbits -des de les instal·lacions a l’ali-

mentació, la genètica, les garanties sanitàries, etc.- amb

l’objectiu de proporcionar aquesta carn sana i de qualitat

al consumidor.�

La innovació resulta clau per al futur de les cooperatives i,

per aquest motiu, la Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya està donant suport a les cooperatives de

diferents sectors productius en la recerca de millores en

els seus processos.

Durant 2012 s’han desenvolupat dos ambiciosos projec-

tes. El primer s’ha destinat a l’aprofitament i la valorització

de la sansa de l’oli, mentre que el segon s’ha desenvolupat

en el camp de la ramaderia porcina, en concret en l’esti-

mació de forma automàtica del pes individual dels porcs

mitjançant el tractament d’imatges.

Aquests projectes s’han desenvolupat amb el suport del

Departament d’Agricultura i del Fons Europeu Agrícola de

Desenvolupament Rural (FEADER).

APROFITAR LA SANSA DE L’OLI

El projecte de l’aprofitament i la valorització de la sansa de

l’oli s’ha realitzat amb el suport de les cooperatives Ceol-

pe, Camp Foment Maialenc, Camp de Cervià de les Gar-

rigues, l’Agrícola de Cabacés i l’Agrícola del Camp Santa

Bàrbara. El projecte cerca una tecnologia innovadora que

permeti posar en valor la sansa que es produeix a les co-

operatives d’oli d’oliva de Catalunya, i els treballs s’han

desenvolupat en dos àmbits ben diferenciats.

En col·laboració amb el Departament d’Enginyeria Qu-

ímica de la Universitat de Barcelona, es busca la millor

tecnologia per aconseguir una valorització energètica

dels subproductes generats en l’elaboració de l’oli d’oliva i

s’han fet estudis relatius a la posada en marxa d’una pos-

sible planta de tractament d’aquests subproductes. L’es-

tudi proposaria construir una única central tèrmica situada

en un lloc estratègic pròxim a les grans zones producto-

res, amb possibilitat de cremar tant la sansa de l’oli com

la brisa del raïm.

En una altra direcció, el Centre Tecnològic de Nutrició i

Salut (CTNS) ha estat analitzant les possibilitats d’aprofi-

tar la fase aquosa de la sansa, que és rica en compostos

bioactius –polifenols, fibra soluble, etc.– que es poden uti-

litzar com a ingredients funcionals de gran valor afegit a

les indústries agroalimentària i farmacèutica.

PROJECTE SOBRE EL PES DEL PORCÍ

En el sector ramader, les cooperatives Camp d’Ivars d’Ur-

gell, Agropecuària d’Artesa de Segre, Agrària Plana de

Vic, Agropecuària Catalana i Cotècnica treballen en un

projecte que permetria estimar el pes individual del porcí

de manera automàtica, mitjançant el tractament d'imat-

ges. L’estudi l’ha realitzat un equip d’investigadors del

Subprograma de Control i Avaluació del Porcí de l’IRTA

conjuntament amb el Grup d’Estructura Electrònica i Si-

metria del Departament de Físico-Química de la Universi-

tat de Barcelona.

L’objectiu és evitar que s’enviïn a sacrifici animals fora dels

marges de pes acceptats pels escorxadors i, per aquest

motiu, caldria poder conèixer el pes viu o estimar el pes

canal dels animals destinats a sacrifici. El sistema inno-

vador de pesatge que es proposa es basaria en la capta-

ció d’imatges dels animals mitjançant un sistema de visió

artificial portàtil i en el tractament matemàtic posterior

d’aquestes imatges.

Un dels requisits fonamentals que busquen els ramaders

catalans per reduir costos és que aquest sistema es basi

en un equipament portàtil i no fix, de manera que sigui

possible utilitzar-lo en explotacions diferents.

L’estudi, però, ha constatat que tots els sistemes que s’es-

tan utilitzant en l’actualitat són fixos i només es poden po-

sar en funcionament en unes condicions de maneig molt

concretes que no s’ajusten a les necessitats del sector.

Per aquest motiu, se segueixen amb atenció les últimes

innovacions en el disseny d’equipaments que s’estan do-

nant a nivell europeu per valorar si s’ajusten als condicio-

nants de la producció porcina a Catalunya.�



Màrius Simon I 932 292 016

Innovació en oli d’oliva i porcí

IRTA


III Fòrum anual de cooperatives espanyoles

La Confederació de Cooperatives de Catalunya (CCC) ha

acollit el III Fòrum anual de cooperatives de l’Estat espa-

nyol, que es va celebrar a la seu de la Federació de Coo-

peratives Agràries de Catalunya a la Casa de l’Agricultura.

Joan Segura, president de la CCC, va presidir una trobada

que, coincidint amb la celebració de l’Any Internacional de

les Cooperatives, va reunir representants de Catalunya,

Illes Balears, País Valencià, País Basc i Madrid, els territo-

ris on hi ha confederacions de cooperatives.

L’objectiu d’aquests fòrums anuals és promoure la inter-

cooperació entre les diferents confederacions per tractar

qüestions comunes i aplicar solucions, tenint en compte

que el cooperativisme està esdevenint un sistema empre-

sarial referent per donar resposta a la crisi i que els seus

valors i criteris de gestió poden servir com a model per

desenvolupar nous projectes cooperatius.

En concret, en aquesta trobada s’ha debatut sobre la ne-

cessitat de millorar l’eficiència de la representació coope-

rativa per potenciar la rendibilitat de les empreses coope-

ratives, mitjançant una reestructuració organitzativa que

permeti obtenir lideratges clars i potenciï el diàleg social.�

FCAC

CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CATALUNYA

24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013

Un bon vi comença a la vinya.

Amb aquest objectiu, Cellers Do-

menys va decidir crear un projecte

global que permetés un millor control

sobre el producte i va posar en mar-

xa, ara fa dues campanyes, la plata-

forma Domenio Vitis.

La nova tecnologia permet actuar so-

bre les 2.200 hectàrees de ceps dels

socis de Cellers Domenys, garantint

que la collita es fa en el punt òptim de

maduració i amb el millor estat sani-

tari per tal d’obtenir la màxima quali-

tat en els seus vins i caves.

En el camp, es controlen les parcel-

les de producció de raïm, prioritzant

la utilització selectiva de les tècni-

ques menys agressives i els produc-

tes més respectuosos amb la salut i

l’entorn natural.

A més, la plataforma també permet

optimitzar l’entrada del raïm al celler

evitant les puntes de saturació du-

rant tota la cadena de producció, i

possibilita fer agrupacions segons la

qualitat del raïm, l’edat de les vinyes

i les varietats per zones. El resultat,

poder elaborar diferents tipologies de

vi adequades a la demanda del mer-

cat o a clients concrets.

La Domenio Vitis, que ja ha desper-

tat l’interès d’algunes denominaci-

ons d’origen i cellers privats, acaba

de rebre el Premi a la Innovació Tec-

nològica Agroalimentària que ator-

ga la Conselleria d’Agricultura. La

Generalitat ha reconegut, d’aquesta

manera, l’aposta del celler coopera-

tiu per una viticultura sostenible i de

qualitat amb una gestió integral de

les vinyes.

FUSIÓ DE CINC COOPERATIVES

Precisament, la innovació i la millora

de la competitivitat són una constant

a Cellers Domenys, que fa unes set-

manes va celebrar el 50è aniversari

L’expansió de Cellers Domenys

AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 COOPERATIVES/25

de la construcció del celler principal

de Sant Jaume dels Domenys i que

en els últims anys lidera un important

procés de fusió que li ha valgut el re-

coneixement a la Intercooperació en

la primera edició dels Premis COOP

de la Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya.

El procés el lidera la cooperativa

de Sant Jaume dels Domenys, que

s’ha unit a l’Agrícola de Banyeres del

Penedès, l’Agrícola de la Bisbal de

Penedès, l’Agrícola de Blancafort i

l’Agrícola de Rocafort. A més, també

té un conveni de col·laboració amb

l’Agrícola de Calafell.

La fusió ha permès augmentar la di-

mensió -passant dels 12 al 18 mili-

ons de quilos de raïm- i diversificar

l’oferta de producte, amb vins i ca-

ves emparats a les denominacions

d’origen Cava, Penedès, Conca de

Barberà i Catalunya, a més de co-

mercialitzar oli amb la DOP Siura-

na. L’elaboració es concentra a dos

punts en el Penedès i un tercer a la

Conca de Barberà, a més d’un cen-

tre específic per a l’elaboració i cri-

ança de cava.

Aquest procés de concentració tam-

bé ha permès millorar l’estructura i

fer noves inversions, com l’obertura

de l’agrobotiga a Sant Jaume i l’ade-

quació del celler modernista de Ro-

cafort de Queralt, on s’ha concentrat

l’elaboració de cava i que està previst

obrir a l’enoturisme.

Com explica el gerent de la coope-

rativa, Lluís Roig, quan la coopera-

tiva encara el centenari de la seva

fundació, “com fa cent anys, amb el

naixement de les cooperatives, ara

és el moment de prendre decisions i

la nostra aposta per la innovació i la

intercooperació respon a un únic ob-

jectiu: millorar les rendes del pagès”.�

www.latevacooperativa.com

L’expansió de Cellers DomenysCELLERS DOMENYS

DAAM


tastacoopPUNTS

DE VENDA Supermercats

Gros Mercat

Valvi

Miquel Alimentació

Caprabo

On-line

La Tavella www.latavella.cat

Ualabox www.ulabox.com

Naulia www.naulia.com

Xarcuteries, formatgeries

i botigues especialitzades

de les comarques de Girona

Melmelades La FagedaLa Fageda, SCCL (Garrotxa)

www.fageda.com

www.facebook.com/lafageda

@fageda twitter.com/fageda

www.youtube.com/user/LaFageda

“L ’elaboració de les melmelades de fruites i verdures dóna feina a una vintena de tre-balladors del Centre Especial de Treball i respon a la tendència creixent de la po-blació per consumir productes de proxi-mitat i qualitat que permetin gaudir d ’un bon àpat a casa. Les tasques de l ’equip de treball es desenvolupen principalment a l ’ hort -on es recull la matèria primera- i a l ’obrador -on es cuina i s’elaboren les melmelades. Els treballadors són els en-carregats de tot el procés de producció”.

La Fageda ha apostat per l’horticultura com a es-

tratègia per diversificar l’activitat empresarial i ha

tret al mercat la nova línia de melmelades que, per

la seva qualitat, ja compta amb el reconeixement

de la Fundació Alícia, el centre referent en l’àmbit

de la recerca aplicada a la gastronomia.

Les melmelades per a maridatges “La Fageda” es-

tan elaborades amb fruites i verdures de qualitat i

proximitat.

Dotze gustos per a infinites combinacions i que

es poden maridar amb diferents tipus de format-

ges, carns o peixos, i també per als esmorzars.

La seva cocció curta dóna com a resultat una mel-

melada consistent i amb trossos.

Les melmelades es poden comprar en paquets de

4 unitats:

� � Maridatges per a esmorzars: melmelades de

maduixa, taronja dolça, poma amb llimona i pera.

� �Maridatges per a formatges: tomàquet, taron-

ja amarga amb gingebre, fruites del bosc i pebrot

vermell.

� �Maridatges per a carns o peixos: ceba agredol-

ça, pebrots, poma agredolça i carbassó.

També es podem gaudir de manera individual, se-

gons els gustos de cadascú: de maduixa, de taron-

ja dolça, de taronja amarga amb gingebre, de poma

amb llimona, de pera, de tomàquet, de fruites del

bosc, de pebrot vermell, de ceba agredolça, de pe-

brots, de poma agredolça o de carbassó.�


Reconeixement als vins de Falset Marçà

La consultora Alicia Estrada ha inclòs l’Ètim Ve-

rema Tardana negre al llibre “Los 100 mejores

vinos por menos de 10 euros” (GeoPlaneta), que

presenta una selecció dels millors vins per la

seva relació qualitat - preu d’entre un total de 60

denominacions d’origen de tot l’Estat espanyol.

El llibre presenta l’Ètim Verema Tardana, que és

un dels emblemes de la Cooperativa Falset Mar-

çà i té un cost de 9 euros al mercat, amb el títol

“un vi i una catedral”. Alicia Estrada recomana

“escoltar el dolç xiuxiueig de l’Ètim” i maridar-lo

amb una “nit de pòquer amb amics i una bona

safata de formatges”. Mentrestant, l’Ètim blanc

2011 ha obtingut, per segon any consecutiu,

una puntuació de 9,49 a l’última edició de la

Guia de Vins de Catalunya. L’Ètim blanc és un

cent per cent garnatxa blanca de vinyes de més

de 25 anys, i la crítica de vins britànica Jancis

Robinson l’ha definit com “el millor monovarie-

tal espanyol”. Per a la cooperativa, l’obtenció de

la mateixa puntuació per segon any consecutiu

“demostra la constància en el nivell de qualitat”.

A més, el Castell de Falset negre 2006 ha re-

but la Gran Medalla d’Or al Concurs Mundial

de Brussel·les i, en el Concurs de Garnatxes

del Món, s’ha premiat, amb la medalla d’argent,

l’Ètim Verema Tardana negre 2011 i el Castell de

Falset garnatxa blanca 2010.�

www.etim.cat

50 anys de la Fira de l’Oli de les Garrigues

Tot i que els seus orígens són ramaders i de maquinària

agrícola, des de l’any 1997 la Fira de les Garrigues es va

consolidar com l’aparador català de l’oli d’oliva verge ex-

tra. Mitja dècada després del seu naixement, la fira té un

aire modern i una vocació participativa capaç de reunir

empresaris arribats d’arreu de l’Estat i d’acollir milers de

visitants. Malgrat el fred, moltes persones es van apro-

par aquest cap de setmana al Pavelló de l’Oli, a on hi

havia una presència destacada de la Denominació d’Ori-

gen Protegida Les Garrigues i els molins cooperatius.

Precisament, la DOP Les Garrigues va convidar a Manel

Fuentes a fer l’emissió en directe d’Els Matins de Cata-

lunya Ràdio des de la Fira, a més del ressò que nombro-

sos mitjans de comunicació es van fer d’un aniversari

que també va comptar amb l’assistència del president

de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d’Agricultura,

Josep M. Pelegrí.

Unes setmanes abans i amb aquesta mateixa voluntat

de promoure l’oli verge extra del territori, la DOP Les

Garrigues havia patrocinat el lliurament de la VI edició

dels Premis Nacionals d’Hostaleria, organitzats per la

Federació Espanyola d’Hostaleria i Restauració a Sevi-

lla. El fet de ser present tant a la cuina com a la taula

durant el lliurament d’aquests guardons des què es van

constituir, ara fa sis anys, suposa, per a la DOP Les Gar-

rigues, un reconeixement al prestigi de l’oli verge extra

català amb distintiu de qualitat.�

www.olidoplesgarrigues.com

GENERALITAT DE CATALUNYA

En el marc de la 14a Festa de l’Oli de la Fatarella es van lliurar els Premis Terraltí, que convoca el Consell Regu-

lador de la Denominació d’Origen Protegida Oli de Terra Alta amb l’objectiu de reconèixer la tasca de les almàs-

seres que elaboren olis verge extra de gran qualitat acollits a aquest distintiu d’origen. Al mateix temps, es vol

donar a conèixer la varietat empeltre, que diferencia els olis d’aquesta comarca.

Caterra, la cooperativa agrícola de la Pobla de Massaluca, ha obtingut el premi a l’oli verge extra més equilibrat,

mentre que el premi al verge extra més afruitat ha estat per a Vallespí Vidal de Vilalba dels Arcs. Finalment, el

premi Premium a l’excel·lència de l’oli verge extra ha estat per a l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa.

El guardó commemoratiu té un disseny únic creat per l’Escola d’Art de Mora la Nova i representa una imatge

significativa de la cultura de l’olivera.� � � � � � � � ��www.caterra.es

Premis Terraltí


La Cooperativa Plana de Vic (CPV) i un soci d’aques-

ta (Mas El Guiu) van arribar a un acord per posar en

marxa un projecte d’elaboració de plats preparats que

permetés controlar la traçabilitat del producte i treure

al mercat una solució de qualitat a un preu competitiu.

La CPV participa des de l’origen de l’elaboració dels

plats subministrant la carn de les granges dels so-

cis on, al mateix temps, la cooperativa també con-

trola l’alimentació i el benestar animal; Mas el Guiu

continua el procés elaborant els plats i, finalment, la

CPV comercialitza el producte a la xarxa de botigues

Plana de Vic, reforçant així el seu posicionament de

marca. La iniciativa empresarial va sorgir de l’explota-

ció agrària familiar Mas el Guiu, que veient dificultats

en la continuïtat del negoci d’explotació porcina va

buscar una oportunitat nova lligada al canvi d’hàbits

en l’alimentació de la societat actual, proposant so-

lucions fàcils i ràpides d’alimentació amb productes

frescos, de qualitat i procedents de fonts de produc-

ció fiables. Els plats compleixen amb el concepte de

Km 0, ja que es produeixen amb matèries primeres

de temporada i del territori: la carn és de la CPV, les

verdures –algunes d’elles cultivades als horts de la

mateixa explotació– provenen de la cooperativa Sam-

bucus i la distribució es fa en un entorn proper. Mas el

Guiu aposta per combinar receptes tradicionals i mo-

dernes que inclouen carns, cremes, guisats i verdu-

res. Els plats es presenten en envasos de 500 grams

i també en un format innovador de plat combinat, que

inclou un primer i un segon plat.

RESULTATS DEL PROJECTE

El projecte de partenariat Botigues CPV-Mas El Guiu

va sortir al mercat a principi de setembre i, fins al dia

d’avui, ha capgirat la categoria de plats preparats a

les botigues Plana de Vic, que han augmentat un 40%

les vendes d’aquest producte. Així doncs, la imple-

mentació d’aquesta marca ha estat un èxit que té una

acceptació més que positiva entre els consumidors, i

cada vegada són més els que escullen aquesta opció.

En paral·lel, Mas el Guiu està treballant per ampliar

la cartera de clients a botigues tradicionals i altres

centres que siguin coherents amb els arguments que

acompanyen aquests plats i també amb els valors so-

cials del cooperativisme.�

PREMIS COOP:

2n premi a l’Emprenedoria

PROJECTE:

Partenariat Botigues CPV

i Mas el Guiu

SECTOR:

Ramaderia i Pinsos

COMARCA:

Osona

SOCIS:

1.114

www.cpv-vic.com

Agrària Plana de Vic

Corbera d’Ebre, premiada al CatavinsLa cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre ha obtingut el primer premi en la catego-

ria de vi dolç per Poble Vell Negre 2011 en el certamen Catavins.

Poble Vell és un vi de producció limitada que s’obté del raïm sobremadurat en finca

de la varietat garnatxa negra. La recol·lecció es fa manualment en caixes i la criança,

en barriques de roure francès. Es tracta d’un producte molt fruitat i, en el tast, sobre-

surten fruites vermelles de bosc, mores, taronja sanguina, melmelada de maduixa.�

[email protected]

EMPRENEDORACOOPERATIVA

Primer premi en la categoria de vi dolç per Poble Vell Negre 2011


lafinestra JOSEP M. OBRADÓ

“El primer, és creure en el que estem fent”El cooperativisme, a Catalunya, té arrels profundes i

hi ha cooperatives de tota mena, plenament competi-

tives i que són un instrument de generació d’ocupa-

ció. A Barberà de la Conca s’hi va constituir el primer

celler cooperatiu de Catalunya i de l’Estat espanyol,

una cooperativa que presideix Josep M. Obradó des

de fa un any i mig.

Com heu viscut la commemoració de l’Any Internacio-

nal de les Cooperatives?

Som una de les cooperatives agrícoles més antigues i

aquest sentiment ens ha portat a implicar-nos en el reconei-

xement mundial al paper que tenim aquest col·lectiu. Hem

participat, amb l’Ajuntament de Barberà de la Conca, en

una jornada commemorativa on es va fer un repàs històric

de la importància i rellevància del moviment cooperatiu a la

nostra població, i hem aportat la nostra visió sobre el camí

que la cooperativa hauria d’agafar en els pròxims anys.

I quin és, aquest camí?

L’actual cooperativa és hereva de la unió de les dues en-

titats agrícoles del poble: el Sindicat de Baix -que es va

començar a construir el 1901 i ens convertí en el primer

celler cooperatiu- i el Sindicat de Dalt –obra de l’arquitecte

modernista Cèsar Martinell. Avui dia, Agrícola de Barberà

som una cooperativa que ens dediquem a l’elaboració de

vi i cava que comercialitzem mitjançant els grups de coo-

peratives Cevipe i Castell d’Or, i penso que som una coo-

perativa prou sòlida i ben situada al mercat. Això no treu

que tinguem alguna mancança, ja que treballem amb uns

volums que no són tan grans com voldríem.

Us heu plantejat algun acord d’intercooperació?

Som conscients que volem augmentar els nostres volums

i ens hem plantejat la possibilitat d’arribar a algun acord

per a la cooperació. Encara ens trobem, però, en una fase

molt inicial de valoració.

Esteu restaurant una part del celler modernista. Apos-

teu també per l’enoturisme?

Tot just ara estem enllestint l’arranjament d’una part de

les instal·lacions del celler, un edifici modernista de 1919.

Des de fa temps que hem apostat per l’enoturisme i la

nostra cooperativa forma part d’una ruta turística pel po-

ble. També organitzem visites i tastos a nivell particular,

i crec que els nostres visitants en queden satisfets. Això

és una cosa que veiem que podem oferir i que hem de

potenciar.

En la mateixa línia, col·laborem amb l’Ajuntament en l’orga-

nització de la Festa del Trepat, una barreja de “vi i art” que

es fa el mes de juny i que ens porta turisme. Aprofitem per

fer difusió de la nostra varietat de raïm, el trepat.

I de cara al soci, què li aporteu com a cooperativa?

La cooperativa dóna una gran confiança i estabilitat al

soci. Li aporta seguretat i protecció, i li garanteix ingres-

sos econòmics. Al mateix temps, li facilitem la feina solu-

cionant molta paperassa i tenim oberta una agrobotiga,

per a la venda de productes nostres i d’altres cooperatives

o de la comarca, a part de la venda on line dels nostres

productes.

Afronteu el futur amb optimisme?

La meva visió és optimista. La cooperativa vol un esforç

diari, constant, i cada dia treballem perquè tot continuï rut-

llant i per anticipar-nos a possibles problemes. Som una

entitat sanejada, una cooperativa atractiva de la comarca

de la Conca de Barberà, i estic convençut que, per encarar

bé el futur, el primer és creure en el que estem fent i ens hi

hem d’implicar tots.�

AGRÍCOLA DE BARBERÀ


AGROACTIVITAT 66

gener-febrer 2013

Portada: © INGIMAGE

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

21 de gener de 2013

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.fcac.coop

Consell de Redacció: Josep Pere Colat,

Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-

ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-

bregas, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Alfred Piñol, Àngel Balagué,

Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Pe-

relló, David Casadevall, Esmeralda Pérez,

Josep Lluís Bosque, Mar Garriga, Marc

Riera, Maria Rosa Serra, Marian Mula, Mà-

rius Simon, Mercè Pascual, Òscar Tolsà,

Teresa Masjuan i Violant Fortuny

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Bigsa, SA

DL: GI-1304-2001

CELLER COOPERATIU

DE GANDESA

Celler Cooperatiu de Gandesa, una joia del modernisme català

Visitar el Celler Cooperatiu de Gandesa és endinsar-se en una de les Catedrals del Vi

més impressionants del nostre país. No en va, l’any 2007 va ser escollit una de les Set

Meravelles de Catalunya per votació popular i també ha estat declarat Bé Cultural d'In-

terès Nacional per la Generalitat de Catalunya. El celler, que va ser finalitzat l’any 1920,

és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Es tracta d’una construcció modernista situada

a la Terra Alta i que, durant 2007, va iniciar un ambiciós projecte de rehabilitació amb

l’objectiu de mantenir l’edifici en bon estat i descobrir-lo al món.

ARQUITECTURA

El cos central del celler està format per dues naus de tines cobertes, amb arcs parabò-

lics i voltes de maó i amb arcs perpendiculars a la porta d'entrada. Les dues naus estan

cobertes a diferent altura, de manera que es millora l'entrada de la llum i es requereix

una menor dimensió de les voltes de coberta. L'estructura de la teulada inclou voltes

típiques de Catalunya, de gran lleugeresa i resistència, amb materials ceràmics de pe-

tites dimensions, que es col·loquen entrellaçats fins completar construcció de la volta.

Després de les dues naus centrals n’hi ha una tercera, més alta i estreta, coberta amb

volta tradicional, que és on es realitza la recepció del raïm.

A l'exterior de l'edifici, sobre el mur exterior de la nau de recepció, hi ha dos dipòsits

d'aigua. Com a decoració, diverses gàrgoles de ceràmica esmaltades en verd, petites

rajoles que decoren els dipòsits i l'escut de l'entitat realitzat pel ceramista Xavier Nogués

amb rajoles vidriades.

VISITES GUIADES I TASTOS

La cooperativa organitza visites guiades al Celler Modernista que tenen una durada de

30 minuts. A continuació, els visitants participen d’un tast de 5 vins i 3 generosos.

També es poden fer visites i tastos personalitzats, per a grups reduïts.

Horaris: Dissabtes, diumenges i festius. De 12 a 13 h.

Més informació i reserves: Sandra ([email protected] - 977 420 017).�

ENOTURISME

GENER [2013] FEBRER AGRO · AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 DOSSIER/5 Un pròxim any, amb grans...

Documents

Transcript of GENER [2013] FEBRER AGRO · AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 DOSSIER/5 Un pròxim any, amb grans...