Gènere i dret

Encarna BodelónGrup de Recerca Antigona

Facultat de Dret UAB

Observatori per a la Igualtat de la UAB

• S’introdueix una perspectiva en que es pretén conèixer millor com el dret estructura i reprodueix les relacions de gènere. L’origen es troba:

– En els 70 la literatura feminista ha aprofundint en el camp de les qüestions socio-jurídiques.

– Aparició de noves discussions.

Gènere i dret

1. El moviment de dones i la transformació social

• A finals del anys 50, les anomenades polítiques de la igualtat de drets es converteixen en un objectiu comú dels moviments de dones.

• A partir dels anys 60- 70, es planteja la relació entre les dones i el dret en els moviments de dones.

• Als anys 70 la situació econòmica i social canvia profundament. Es realitzen estudis socio-jurídics que atenen qüestions de gènere i que intenten descriure el camí recorregut i els problemes pendents.

2. Dret i la construcció social del gènere

• Dove Stang Dahl (1991), afirma en “El dret de la dona” ,que els problemes presents en el que ella denomina estudis del dret de la dona, provenen de 3 fonts que requereixen aproximacions metodològiques diferents:

2.1 La invisibilitat del gènere en els estudis socio- jurídics

1. Les dades empíriques sobre els fets viscuts per la dona en la societat i del funcionament de les normes legals.

2. Les fonts de la llei i la doctrina jurídica.

3. Determinades consideracions polítiques centrades en la dona

2. Dret i la construcció social del gènere

2.1 La invisibilitat del gènere en els estudis socio- jurídics

2.2 Sobre el sexisme, la masculinitat i el gènere en el dret.

• A mitjans dels 70 va haver una successió de canvis legals.

• És un període de profunda reflexió sobre el significat d’aquestes reformes, del funcionament del dret i de relació que les dones estableixen amb els mecanismes legals.

• Sorgeixen estudis de gènere i dret en l’àmbit anglosaxó anomenats “Feminist Jurisprudence”.

2. Dret i la construcció social del gènere

2.2.1 Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret

• Aquests estudis socio-jurídics centren la seva atenció en la presència o absència de les dones en les professions jurídiques i/o quantificar determinats àmbits de la relació de les dones amb el dret.

• Els estudis també es centren en el dret sexista.

2. Dret i la construcció social del gènere

2.2.1 Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret

• Una de les idees compartides en aquests estudis és que la inclusió de les dones en el món legal i l’eliminació de la discriminació formal legal poden transformar profundament la situació de les dones.

• El dret té un problema de percepció de la justícia en relació a les dones, que pot ser solventat, permetent que tots els subjectes legals siguin tractats per igual.

2. Dret i la construcció social del gènere

2.2.1 Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret

• La diferència sexual, és un referent que s’omple de significat en un context cultural, en aquest sentit és alguna cosa consubstancial a tot esser humà i alguna cosa que no pot ser neutralitzada afirmant “que tots som iguals” (Irigaray, 1994; Muraro, 1994)

2. Dret i la construcció social del gènere

2.2.2 Dret i patriarcat: els estudis sociojurídics i la masculinitat

• El predomini de la masculinitat en el dret ha conduit a excloure determinades àrees de problemes o determinades definicions.

• L’aparent neutralitat del dret invisibilitza la presència de les dones i dels seus problemes.

• No es tracta de que el dret fracassi perquè no apliqui a la dona uns criteris objectius, sinó que aplica criteris neutrals i aquests són “masculins” (Mackinnon, 1995).

2. Dret i la construcció social del gènere

2.2.3 Sociologia jurídica i gènere

• Un tercer grup de treballs tracten l’anàlisi sociològic del dret en relació al concepte socio-antropològic de gènere.

• Diversos estudis de diferents disciplines demostren que la categoria “home” i “dona” són construccions culturals.

2. Dret i la construcció social del gènere

2.2.3 Sociologia jurídica i gènere

• Patriarcat: Victòria Sau (1989) “una presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones, el qual l’agent ocasional fou l’ordre biològic si bé s’elevà a la categoria política i econòmica. Es passa per la submissió de les dones a la maternitat, la repressió sexual femenina, i l’apropiació de a força de treball total del grup dominat, del qual el seu primer, però no únic producte són els fills”.

2. Dret i la construcció social del gènere

2.2.3 Sociologia jurídica i gènere

• Gènere: Joan W. Scott(1990) “un element constitutiu de les relacions socials basant en les diferències percebudes entre els sexes, i una manera primària de significar les relacions de poder”.

2. Dret i la construcció social del gènere

3. Debats sobre gènere i dret

• Als anys 70, el moviment de dones elaborà un nou concepte d’igualtat que col·locà en un pla preferent a l’abolició dels privilegis de sexe.

• El feminisme contemporani significa acabar amb els paper en funció del sexe.

• Reconeixement de “l’alteritat” de lo femení.

• El model masculí nega tant la identitat com l’existència d’altres gèneres.

3.1 Analitzant la discriminació sexual: iguals i diferents

3.2 La construcció i reproducció del gènere en els tribunals de justícia

• M. Eaton (1986) fa un estudi en el que l’interès es centra en les activitats dels diferents operadors jurídics que actuen davant el tribunal, i en com s’integra l’element de gènere.

• S’adona que el tribunal reforça la imatge estereotipada de lo masculí i de lo femení.

• Es contrasta amb el fet de que la justícia es presenta com un sistema basat en la neutralitat i el tracte igual.

3. Debats sobre gènere i dret

4. Apunts finals

• Doble consideració:

– La tradició feminista té una tradició d’estudi i debat sobre els processos socials de construcció de lo “femení”.

– És cert també, que la sociologia jurídica s’ha enriquit en les últimes dècades integrant noves àrees d’interès i nous temes, entre els quals es trobaria el gènere o les dones.