Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 331, maig del 2015

GENT DEL MASNOU

OBRIM MATRÍCULA PER AL CURS

2015-2016A partir de 4 mesos

ENS AGRADARÍA SERL'ESCOLA BRESSOL DELSVOSTRES FILLS!.Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11

Si ho voleu, el vostrefill pot aprendre música

a lano

stra

esco

la

L’aula de música“Clau de sol” és al Masnou.

A l’escola Petit Vailet

Info. 637 73 62 03

ElPetit Vailet

E s c o l a b r e s s o l

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

HEM ABAIXAT ELS PREUS

St Miquel, 24 · 93 555 85 03HORES CONVINGUDES

CENTRE D’ACUPUNTURASALUT I ESTÈTICA

Tractaments mèdics d’acupunturaTractaments estètics

Dietes personalitzades

Servei de fisioteràpia · Servei de psicologiaServei de logopèdia

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

93 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Tu tries

Correcció: Esteve Pujol i Pons

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3FEBLESA D’UN PACTE INCOHERENT Joan Camps ........................ 4BÚSTIA OBERTA................................................................................. 7INHOTIM I SABARÁ Joan Maresma Duran......................................... 8HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ....................................................10RETRE HOMENATGE Carles Maristany ................................................12PRESENTACIÓ LLIBRE JOAN MURAY Salvador Maluquer .................1326 ANYS SALA D’ART Joan Muray .......................................................13LA CORAL XABEC CANTA RAMS Esteve Pujol ..................................14TROBADA INFORMATIVA DE PARTITS POLÍTICS Aina Ripol ............14“SANGLAS”LA MÍTICA MOTO CATALANA Josep Condeminas ......... 10TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isart ..........................................................16LA CUINA DE L’ANTÒNIA El cullerot ................................................... 16EL DR JOAN VENY Joan Muray ........................................................... 17ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................. 18GENT DEL MASNOU INFORMA.........................................................19LA PUNTA DE LA LLENGUA (65) Esteve Pujol ................................... 19

Aquest mes de maig ens espera un esdeveniment social important que ensafecta de ple. Ens referim a la convocatòria de les eleccions municipals del 24-M, data en què som cridats a participar bo i exercint el més elemental i noblegest democràtic individual del qual disposem: confiar el nostre vot a les urnes.Han passat 36 anys d’ençà d’aquelles primeres eleccions municipals del 3 d’a-bril de 1979 en què, després de tants anys de dejuni i abstinència, vam podervotar, per fi, aixoplugats sota el paraigua del nou règim democràtic recuperat.Tal vegada, amb el pas del temps, aquest gest tan lloable i necessari per a laconvivència ciutadana –el vot– malauradament s’hagi tornat un gest rutinari iescassament valorat en l’apreciació d’una part de la ciutadania que opta per res-tar-ne al marge .Des d’aquell llunyà 1979 han passat molts anys i els qui vam viure aquelles elec-cions en primera persona les recordem amb una certa nostàlgia. Teníem moltesesperances posades en l’ansiada democràcia participativa que s’acabava d’estre-nar i que ens brindava un nou escenari ple de reptes i d’il·lusions que el transcursdel temps ha anat posant al seu lloc, per a bé i per a mal. És bo, però, que la nor-malitat democràtica hagi arrelat endins i que, després de tots aquests anys fentcamí plegats, amb tots els encerts i desencerts viscuts, hàgim après que les cosesno són senzilles ni fàcils i que no existeixen receptes màgiques per resoldre alsproblemas de les persones i dels pobles i, encara més, que les solucions siguindel grat de tothom. Honestedat, transparència, treball i generositat són les einesi els instruments que han de prevaler en les persones que decideixen optar alsllocs de govern dels pobles per ser-ne els servidors i així ho esperem de tots elsintegrants de les llistes que es presenten en aquestes properes eleccions.Enguany, a part de l’interès per les qüestions municipals que ens toquen més deprop i que, naturalment, sentim a flor de pell –impostos, urbanisme, cultura,neteja, esports, etc.–, les eleccions del proper 24-M acumulen un valor afegitimportant pel que fa a la qüestió nacional –el procés iniciat cap a la independèn-cia– i ben segur que el resultat que s’obtingui serà una mostra o indicador forçafiable per mesurar el pols i la temperatura del país i esdevindrà un referent atenir en compte de cara les autonòmiques-plebiscitàries anunciades per al pro-per 27 de setembre.Caldrà estar atents, doncs, a com es desenvolupa tot plegat i caldrà escoltar ivalorar les propostes de cada llista, llegint el que s’hi diu obertament i el que s’hientrelluca entre línies en cada programa. Gent del Masnou, en tant que entitatadherida al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, entén que cal afavorir el vot capals partits o coalicions que es manifesten receptius a aquest legítim i irrenuncia-ble Dret i, com hem fet en ocasions anteriors, recomanem la màxima participa-ció dels vilatans per tal que els resultats siguin al més representatiu possible. El 24 de maig ens esperen les urnes.

El President

Editorial EL 24 DE MAIG ENS ESPEREN LES URNES

3

ET CONVIDEM A FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU.

Tu hi sortiràs guanyant i la nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

------------------------

QUOTES DE SOCI Durant el mes de maig procedi-rem al cobrament de la quotade soci de Gent del Masnou

d’enguany. En el cas que algunsoci hagi modificat el compte

de domiciliació bancària, agrai-rem que ens ho faci saber amburgència per tal d’evitar despe-

ses de gestió. Moltes gràcies.

GENT DEL MASNOU

4

Molts dels qui vam ser a la mani-festació del juliol del 2010 lidera-da per Òmnium Cultural en pro-testa per la resolució del TC con-tra l’Estatut ens temíem la pèr-dua de temps que significaria laproposta electoral de Mas pido-lant un pacte fiscal homologat alConcert Basc. Un intent inútild’encaix dins la nació espanyolatot i admetent la lògica del textConstitucional on tots els espa-nyols som iguals davant la llei,igualtat que Montoro, alumneavançat de Rato, insisteix arecordar-nos constantment queaixò és així. Tots som igualsdavant la llei, però fiscalment elscatalans no podem ser ni comCristina de Borbó ni com qualse-vol ciutadà basc. Tampoc lamajoria dels assalariats sotme-sos a la Constitució postfranquistatenim cap dret a “la repera patatera”dels amnistiats pels diners obtingutsfraudulentament custodiats en paradi-sos fiscals mantenint la impunitat d’ho-norables milionaris i a la vegada servi-dors públics jubilats o encara en actiu. Els últims debats entre Rajoy, cap degovern, i Sánchez, cap de l’oposició, apart de decebedors, han estat deni-grants en l’extrem de fer-nos sentir ver-gonya de pertànyer a la mateixa espè-cie humana, ja que cal ser molt cínic iextremadament pocavergonya perescenificar l’espectacle públic d’acusar-se l’un a l’altre de liderar la corrupció dellurs partits polítics i pregonar-se la legi-timat moral per ser menys lladres,menys defraudadors i menys corruptesl’un que l’altre. Des de la rotunda negació del “pactefiscal” de Rajoy a Mas, els catalans, iprobablement molts demòcrates delregne, vam passar de la desafecció al’emprenyament: primerament perhaver estat súbdits d’una monarquiad’opereta impresentable, però sobretotper l’estafa piramidal i els efectescol·laterals del model Bankia que hancausat la ruïna de tantes famílies dei-xant-les sense els estalvis de tota una

vida de treball, desnonant-los sensepal·liatius de l’habitatge i sotmetentancians i menors d’edat sense capmirament a la llei usurera d’una bancasense entranyes, que amb arrogantconcomitància amb el poder polític hatolerat l’execució de la lletra petita idolosa d’uns paranys contractualsredactats i pensats només per estafarquants més incauts i confiats impositorsmillor. Davant l’evidència de la brutícia acumu-lada en les entranyes institucionals, noés estrany que molts catalans enssuméssim al miratge democràtic del“dret a decidir”, una via plausible perintegrar-nos de ple dret com a Estatpropi a la Unió Europea sense depen-dre de la intermediació de la políticacentralista de baixa estofa acomodadaen un joc de rol bipartidista pendularamb tants indicis d’haver-se repartitsense vergonya ni límits el pastís incal-culable de la corrupció. Finalment fou la iniciativa de la societatcivil inspirada per l’ANC i secundadaper Òmnium que va fer possible que elscatalans passéssim de l’emprenyamenta la il·lusió festiva encomanada en lessuccessives manifestacions: la multitu-dinària de l’11S 2012 al passeig de

Gràcia, la via Catalana del’11S 2013 fent la cadenahumana des del Pertús fins aAlcanar, la ve baixa 11S 2014amb un mosaic de l’esteladaomplint i unint la Diagonal ambla Gran Via i l’esforçada vota-ció a l’abast de tots els cata-lans del 9N 2014. En suma,demostracions d’èxit progres-siu l’una darrere l’altra i supe-rant qualsevol antecedent delmón democràtic; però quemalauradament, en confiar lagestió dels redits obtinguts alspartits polítics que és deienunits per la mateixa causa,amb les seves grapes maldes-tres ho han desballestat tot i,com qui posa el carro davantdel cavall, han preferir torturar-nos amb una tediosa campa-

nya electoral municipal, que no va mésenllà de ser una gimcana local per mos-trar-nos els odis acumulats en els seuspactes de conveniència i per demos-trar-nos que en política la lleialtat a lavoluntat del qui els vota de bona fe ésde necis.Fa una setmana la III AssembleaOrdinària de l’ANC a Lleida ha rebut3000 persones a favor de la indepen-dència amb clares mostres de desapro-vació pel tactisme polític entre CiU iERC, que no passen dos dies senseposar en perill el feble acord signat decara a les eleccions plebiscitàries del 27de setembre, de tal manera que l’ANChaurà de mantenir una llista electoral apunt per evitar el risc que una part del’electorat no es quedi orfe en no haver-hi una llista unitària dels partits. Fet quees fa també patètic en les municipalsdel 24M, veient com els dos partits quetenen la prioritat de salvar el procés esbarallen per prendre’s quatre misera-bles vots, quan la lògica dels seusvotants probablement preferiria unacord que garantís la continuïtat de lacoalició que ha estat moderadamenteficaç en aquesta última legislatura jaque el mèrit compartit sempre és moltmillor que els desmèrits contrastats.

FEBLESA D’UN PACTE INCOHERENTJoan Camps i Ortiz

TALLER DE REDUCCIÓ D'ESTRÈS AMB MINDFULNESSDissabte 30 de maig al Casino del Masnou de 10.00 a 14.00

Vols aprendre el sistema de reducció d'estrès de més èxit als Estats Units i viure amb molt més benestar?

Impartit per Anna Pujol, titulada en Reducció d'Estrès amb Mindfulness per la Facultat de Medicina de la University of Massachusetts.

Preu per a socis del Casino: 30 €, no socis: 40 €Inscripcions al 677 657 368

i a annapujol@hotmail.co.uk o aqui@annapujolmindfulness.catMés informació sobre el Mindfulness, sisplau consulteu www.annapujolmindfulness.cat

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Festa delTreball

Festa local2a. Pàsqua

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Maig 2015 --

-- Juny 2015 --

293031

123456789

101112131415161718

divendresdissabtediumenge

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

AymarOcataOcata

OcataViaynaDominguezAymarRieraFàbregasFàbregasViaynaDominguezRieraOcataFàbregasViaynaViaynaDominguezAymarOcataViayna

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

123456789

10111213141516171819202122232425262728

AymarFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViaynaViaynaAymarOcataRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguez

ELECCIONS MUNICIPALSMAIG 2015

Abans de res, gràcies per sialgú vol llegir aquest escrit.Sóc Rosa Fló; he escrit di-verses vegades en aquestarevista de Gent del Masnou,que ens permet donar lanostra opinió de certes co-ses que passen en el nostrepoble, del que ens agrada,preocupa o ens desagradacom és aquest cas.En el carrer de SantiagoRusiñol, número 8, un garat-ge que s’està transformanten un oratori mesquita. Al’any 2011, a principis de l’es-tiu, el regidor de cultura ensva reunir els veïns d’aquestcarrer a l’Esplai d’Ocata i ensva dir que estiguéssim tran-quils perquè aquest oratorino es faria, perquè corrienels rumors que es fariaaquesta activitat en aquestlocal, no adequat pel lloc, enun carrer on hi ha molt detrànsit, amb una vorera d’unmetre, cosa que suposavaun augment de trànsit depersones ja que es reunei-xen sis vegades al dia i eldissabte i el diumenge ser-veix per a escola dels seusfills.És igual la nacionalitat idel país que siguin, el llocno és l’adequat.Els van buscar un altre llocque era més adient, però noels va agradar perquè noera tan cèntric.A l’any 2012, sobre el mesde setembre, l’Ajuntamenttenia l’expedient fet per tan-

car aquesta activitat, per quèno ho van fer? Van tenir poro què? La Llei ha de serigual per a tothom, i si noque algú del poble intentiobrir una activitat sense per-mís municipal a l’igual queells. Altres poblacions, comPremià de Mar, Badalona iReus els han tancat el localper no tenir els permisos mu-nicipals.Ara ja estan fent les obresper adequar el local en ora-tori.Jo, i suposo que molta gent,sobretot els del veïnat, nohaurien d’anar a votaraquests polítics que no me-reixen la nostra confiança,dient-nos sempre que sí quetancarien el local per posar-los en un altre lloc més ade-quat. Estem molt decebutsdels polítics que formen elnostre Ajuntament, ja quedurant molt de temps ensdeien que sí, fins a l’octubrede l’any 13.Perquè jo i, per descomptat,espero que molta més gentsiguem conscients que lespersones que ens estangovernant no són de fiar.Moltes gràcies.

Rosa Flo Brugués-------------------------------------------

FALTA UNA BARANASr. DirectorEn el poliesportiu hi ha unesescales que comuniquenamb la pista que no tenencap barana. Això fa que lespersones grans que anem afer gimnàstica ens trobem

77

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

amb dificultats. Moltes vega-des fins i tot hem d’acabarrecolzant-nos a la paret.Imagineu les persones quepateixen vertigen! Correnperill de caure. Per això sug-gereixo als responsables delpoliesportiu la necessitat decol·locar una barana enaquest punt.

Montserrat ValldeperaRoig

------------------------------------

RESPOSTA AL SR JORDIBALLBÉ MARIÑOSA

Sr President,Un cop llegida la carta delSr. Jordi Ballbé Mariñosa elpassat mes d’abril 2015, enel butlletí Gent del Masnou,núm. 330, m’ha sorprès ambindignació i preocupació elcontingut del seu text i vol-dria donar la meva opinió.Aquest article publicat infor-ma d’unes operacions im-mobiliàries contra la mevapersona i la meva família deltot incertes i sense contingutprovatori. M’acusa, suposa-dament, de ser el cervelld’una operació immobiliàriafraudulenta per la compra-venda d’uns apartaments dela localitat de Port del Comteque afecta sis persones peradquirir uns apartamentsamb unes hipoteques que,segons el Sr. Ballbé, no vanarribar a firmar mai. La realitat dels fets, com esdemostrarà en el seumoment oportú, és que joúnicament vaig fer d’inter-mediari entre el Sr. JordiBallbé Mariñosa i el Sr.Ballbé Anglès amb unaempresa venedora peradquirir uns apartaments apeu de pista de Port delComte com a inversió turísti-ca, desconeixent qui són lesquatre persones a qui fareferència en els articles i lapàgina web.El Sr. Ballbé sempre ha estat

interessat a col·laborar ambmi per a la venda d’immo-bles, i així ho demostrendiversos correus electrònicsentre nosaltres, de novem-bre 2012, que no puc repro-duir per aquest mitjà, peròque estan a disposició dequalsevol persona que hi tin-gui interès, on el Sr. Ballbéem demana col·laboracióper poder vendre un aparta-ment de la seva propietat,situat al carrer Sant Miquel;per tant, és del tot incoherentque ara em vulgui acusarinfundadament d’una opera-ció que desconec i de la qualno sóc el responsable, comes demostrarà en el seumoment oportú. En aquest article, així comen la pàgina web que hamuntat el Sr. Ballbé per des-prestigiar la meva personaaixí com la meva família,expressa gran quantitat dementides on informa dedeterminats fets que nomésens poden perjudicar tant anivell personal com profes-sional. Afirma que hi ha sispersones implicades enaquestes operacions immo-biliàries Actualment els meus advo-cats estan treballant per evi-tar que això pugui passar,cosa que comportarà haverd’obrir un procediment penalcontra el mateix Sr. Ballbéper un suposat delicte d’injú-ries i calúmnies, intimitat per-sonal i familiar, pròpia imat-ge, revelació i divulgació desecrets professionals; aviatinformaré de la seva evolu-ció en aquest mitjà, tot pre-gant de no fer cas a les acu-sacions formulades contra lafamília Humet Llinàs fins queno es demostri el contrari.Atentament.

Miquel Humet i Llinàs-------------------------------------------

Continua a la pàgina 9

Per Setmana Santa vam estar tresdies a l’estat de Minas Gerais on elcamp base era la seva capital, BeloHorizonte. A partir d’aquí ens vammoure només cap a dos llocs.L’Institut Inhotim és la seu d’una de lesmés importants col·leccions d’art con-temporani de Brasil i és el centre d’artmés gran a l’aire lliure d’AmèricaLlatina. Es troba a uns seixanta quilò-metres de la ciutat de Belo Horizonte.Aquest lloc va ser inaugurat el 2004amb diners públics i privats per man-tenir la colecció de Bernardo Paz,empresari lligat al ram de la siderúrgiai dels minerals, que fa vint anys vacomençar a donar obres de la sevacol·lecció d’art modernista –on hihavia obres de Portinari o de DiCavalcanti– i que es troben ara aInhotim. El museu a l’aire lliure es localitza dinsel bosc anomenat Mata Atlàntica iocupa unes 100 hectàrees on hi hajardins, galeries, edificis, llacs, algunrierol i un jardí botànic.Aquí es poden veure treballs que vandes de la dècada del setanta fins a

l’actualitat. Són més de 400 obresd’artistes brasilers i estrangers comTunga, Hélio Oiticica, Doug Atkem oYayoi Kusama. Alguns noms emsonen; la majoria, no obstant, em sóntotalment desconeguts...Moltes vegades no sé pas què dirsobre art. I molts no ens atrevim a direl que pensem. Algunes personescreuen que no tenen gust i que mésels val callar i repetir el que diu la tele-visió o la premsa. Jo també he supor-tat com qualsevol aquest morrió, peròara mateix l’únic que em val és el quem’emociona i el que m’emociona éspersonal i intransferible. Inhotim em va semblar un lloc encan-tador i agradable. Amb obres que real-ment em van agradar, que em vanemocionar a l’interior de pavellons benbonics. D’altres obres em van semblarfora de la meva comprensió i no emvan emocionar gens. A mesura quepassen els anys entenc menys el móni molt menys l’art modern. Simplementpuc dir que m’agrada o que no m’a-grada.L’endemà vam anar a Sabará, unapetita ciutat situada a uns trenta quilò-metres de Belo Horizonte. El poble vasorgir a final del segle XVII i està unita la descoberta d’or a la regió. El barroc va arribar al Brasil ambretard, a final del segle XVII, quanaquí es vivia l’anomenat Ciclo doOuro, període en el qual la descober-ta d’aquest metall preciós a MinasGerais –literalment Mines General –va transformar la regió en un impor-tant centre econòmic. I aquí, enaquesta petita ciutat vam poder visitar

diferents temples ricament ornamen-tats, on les naus, els altars i el púlpiteren decorats amb extravagància,recoberts per espirals i angelets decabell ros arrissat.Algunes esglésies em van semblarfantàstiques. A d’altres es notava quese’ls va acabar el pressupost i ladecoració era gairebé inexistent. Peròtotes em van emocionar i la petita ciu-tat de Sabará em va semblar un llocentranyable, lloc de carrers deserts ipersones amables. Lloc on, per uninstant, torna el desig de viure a unaaltra velocitat.

Inhotim i SabaráJoan Maresma Duran

8

PD. La mare en fa 82 el dia 17. Moltes feli-citats. I molts ànims i molta força per a l’a-mic Jordi Pons.

Sabara NS Concepcio

Sabara

Inhotim True Rouge Tunga

Inhotim Edgard De Souza Dor De Cabeça

Inhotim Casa del Llac

9

Per Sant Joan, amb la flama del Canigó, posa l’estelada o senyera al balcó

I RECORDA-HO… NO LA DESPENGIS

2 0 1 5

COM US HO FEU?Resulta sorprenent les difi-cultats que ocasiona lamanca de penjadors en elslavabos públics. Sempreem pregunto com s’ho deufer l’altra gent quan portauna bossa de mà, un abric,un cistell... Suposo que,mentre fan la feina, deuenaguantar la bossa amb lesdents o pengen la roba d’a-bric al dispensador depaper o al pom de la porta,tot desitjant que ningú nofaci un intent d’obrir la portamovent el pom, cosa que

comporta que la bossa o laroba vagi per terra, sovintperfumat o humit d‘un líquidmisteriós. És clar que si elterra és net sempre quedael recurs de buscar un raco-net per deixar-hi les coses.Us pregunto com us ho feuquan aneu a moltes de lesinstal·lacions del’Ajuntament: Els Vienesos,el mercat... o altres lavabosd’instal·lacions comercials.Ajudeu-me.No seria una bona ocasióque l’Ajuntament promogu-és o obligués a tenir unpenjador a tots els lavabospúblics del municipi? Elpressupost potser és prohi-bitiu, al voltant 1,5 € per

Ve de la pàgina 7

LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESEt proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut.

Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,

una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

ELECCIONS ALSECRETARIAT

NACIONAL DE L'ANCAL MASNOU

El proper dissabte 9 de maiges faran les eleccions al Se-creariat Nacional de l'ANC. Si sou membres de ple dretde l'Assemblea Territorial delMasnou, podeu votar el dis-sabte 9 de maig de 10 a 14 al'Espai Casinet, c/ Barcelo-

na, 5. I a tots els simpatit-zants i col.laboradors/es, siveniu a quarts d'1 us convi-dem a fer un vermutet.També dir-vos que s’han derenovar alguns dels nostresrepresentants comarcals. Sivoleu conèixer les seves pro-postes, el dimarts 5 demaig es farà una presenta-ció als Vienesos a les 8 delvespre.Us anunciem que el mateixdissabte dia 9 hi haurà para-da a la pl de la Llibertat,podeu renovar la vostra este-lada per 1 €, si porteu la vella.Us hi esperem!

Assemblea Nacional Catalana Al Masnou decidim

lavabo, però jo crec que valla pena.Atentament

JBV----------------------------------------

Cursos de teatre pera totes les edats

Vine-hi i… actua627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina)

Curset trimestral de iogaEls dimarts de 2/4 de 8 a les 9 del vespre

meditació, respiració i relaxació.

Inscripcions a GDM Tardes de feiners de 6 a 2/4 de 9

Més informació 607 74 74 99

Per l’abril de l’any passat començà-rem aquesta tongada de cinquantaImatges... amb Història, de fa entre100 i 130 anys, recollides de postalsd’aquells temps, tal com férem ja ambunes altres de fa cinquanta anys, lesquals serviren per fer una exposició.Aquestes seguiran la mateixa finalitat.Les hem anat veient de mica en micai amb les degudes explicacions, perfer-ne, més endavant, una exposició,que, com l’altra, comptarà amb imat-ges actuals per poder comparar latransformació soferta pel Masnou. Si al’anterior, amb només cinquanta anysde diferència, el contrast era força evi-dent, imagineu-vos amb aquestes.Segurament hi haurà llocs que ambprou feina sabrem on eren.Les que veurem en aquestes histò-ries, les darreres d’aquesta sèrie, cor-responen a la part d’Ocata les tres pri-meres, però les dues últimes no són,com també va passar a l’anteriorrecull, ni tan sols de la nostra vila;però, com aquelles, d’indrets molt vin-culats a ella, com són l’ermita de SantMateu, al turó d’aquest cim, el més altdel Maresme, amb 499 metres, i unaaltra del mateix indret, però mirant capal nord, la masia de Can Riera.Ambdós indrets, tot i pertànyer almunicipi de Premià de Dalt i estar asobre del de Teià, els masnovins elstenim en molta estima, ja que, espe-cialment a l’ermita, hi hem fet i hi femsempre excursions, festivitats i fins itot casaments.Anem, doncs, a descobrir-ne els ets iuts d’aquestes darreres imatges, són:

CARRER DEL RASTILLOÉs l’actual carrer de Jaume I. El seunom prové d’un rastillo, mot castellàque en la nostra llengua seria tanca,tanca que hi havia al xamfrà del tor-rent de Riquers o antic Camí de Teià,on ara hi ha la part nova del Col·legide les Escolàpies. Aquest rastillo s’hiféu per tancar el bestiar del Corral oEscorxador Municipal mentre reposa-

Joan Muray

10

va abans de matar-lo o escorxar-lo.D’aquest escorxador ja se’n féu unrelat en unes històries anteriors.Aleshores, cap al 1914, es féu, doncs,aquest segon escorxador, que la gentd’abans en deia (mal dit) el mataderu,i la tanca, per tant, també era de lamateixa època. A la imatge el veiempel final del carrer, al sector d’Ocata,tocant al torrent d’Asa (ara avingudade la Mare de Déu de Núria). Hi podeuobservar que no hi havia cap proble-ma per aparcar. L’únic vehicle que s’hiveu és la tartana de l’empresa decafès De Bray, que anava a repartircafè un cop per setmana per lescases, així com sucre i galetes. I, par-lant de galetes, cal dir que més avallde la imatge, a can Curell dels carros,n’hi havia una d’aquestes fàbriques degaletes de barco o de mariner, queaquests consumien en les llargues tra-vessies, ja que aquesta menja no esfa malbé. Fixeu-vos que només hi ha

cases a la part de muntanya; al davantseu només hi ha les tanques de leseixides de les cases del carrer deldavant. Hi havia en aquestes, comveieu, una (i encara se’n conserven)construcció que pot semblar unaxemeneia, però que en realitat és undipòsit per a l’aigua. Quasi totes leseixides tenien una porta per sortir alcarrer del darrere. Una altra particula-ritat que tenien les cases aleshores,no sols les d’aquest carrer, és quemoltes cases tenien (i moltes tenen)unes guies al costat de la porta, eraper al batiport, tanca que es posavaquan plovia molt per privar d’entrar ala casa l’aigua de la pluja.

CARRETERA, AL SECTOR DEL C/SANT JERONIAquesta imatge del veral d’Ocata potfer tornar xeix al qui cerqui on era elcarrer de Sant Gregori, que al Masnousembla que mai no ha existit. La solu-

Històries de la vila

IMATGES… amb HISTÒRIA - i 8 –de fa entre 100 i 130 anys–

ció és que el nom del carrer, a la pos-tal, està equivocat, és realment el car-rer Sant Jeroni. Hi veiem la carretera,de sorra naturalment en aquell temps.Les cases que veiem van des del tor-rent d’Asa (ara Mare de Déu de Núria)fins més o menys al bar de Ca laFerrera. El carrer Nou (ara JoanMaragall) encara no existia, allà ja erafinal de poble. La primera casa, dequatre plantes, amb finestres i balconsa tres carrers, denota que devia seruna casa important, ja que, a més amés, el solar que dóna al torrent és unjardí de la mateixa casa, amb unaimportant portalada (que el pal enstapa). Seguint cap a llevant, la terceracasa és el conegut i popular Cafè laPenya, encara vigent. Segueixenaltres cases i uns espais buits, queeren els patis de les cases del carrerdel darrere, l’actual carrer del BergantíCaupolican. La darrera casa devia serl’esmentat cafè.

INSTITUT PEDAGÒGICAquest institut, també centenari, esta-va situat a l’actual carrer de Fontanills(ara hi ha un mastodòntic bloc depisos) i el dirigia el mestre Joan B.Lleonart. A la imatge hi podem veureels alumnes, més d’una vintena, enuna terrassa de l’edifici. De totsaquests alumnes, a més de masno-vins, són alguns força coneguts. Entreels més populars hi ha: Josep Ventura(de can Targa), dels Villà n’hi haviaquatre, dels Bierge tres germans, dels

És d’estil romànic del segle XII, tot ique documentada ja com a ermital’any 993. Fou reconstruïda a partir del1498 i se n’escapçà un tros que cor-respondria al sector del davant, on hila mena de placeta entre les escales ila façana actual; aquest fet la deixàcom un xic desproporcionada respec-te a la mesura de l’absis. En aquestareconstrucció se li afegí el campanareten forma d’espadanya, però posada ala inversa, segurament perquè el sode la campana s’escoltés des d’oninteressava. És d’una sola nau ambabsis i volta de canó Al seu costat hiha l’antic habitatge dels ermitans,documentats dels segle XVI al XVIII. Enaltre temps també rebé el nom deSant Mateu del Bosc. Tant l’ermitacom els terrenys que l’envolten perta-nyen a la masia de Can Riera, que estroba a uns cinc-cents metres.Actualment, al seu davant s’hi ha

11

Estapé en Pau i en Fidel, TomàsMaristany, Francisco Pagès (Ceset) id’altres cognoms masnovins com:Martí, Pagès, Bertran, Subirà, Vidal,etc. El gran espai construït d’aquestedifici, posteriorment a l’extinció de lafunció pedagògica, fou remodelat iconvertit en torre d’estiueig, essent elseu propietari el comte de SantaMaria de Pomés. Després, abans deconvertir el seu espai en pisos, vatenir una altra funció, fou Caserna dela Guàrdia Civil al Masnou, abans queaquesta passés a la nova caserna deprop de can Jordana.

ERMITA DE SANT MATEUTal com dèiem al començament,aquesta ermita pertany al municipi dePremià de Dalt, però per estar relati-vament a prop i tenint un dels seusantics camins per la vila de Teià, sem-pre ha estat com molt propera.

col·locat un rètol informatiu, al qual esveu aquesta mateixa imatge, i es potcomprovar per ella que en els centanys passats des que fou feta comhan crescut les alzines que té aldavant.

CAN RIERA, A SANT MATEUImportant masia que corona, junt al’ermita, el turó de Sant Mateu. Estàsituada de cara a mar i té un dominivisual impressionant. De caràctersenyorial donat per la seva façanaprincipal del segle XVII. Tota ella envol-tada d’un mur a tall de muralla, obertaper dos portals, un a cada banda,dedicats a Sant Josep i a Sant Antoni,que hi són representats amb rajola deValència. La masia té quatre cossos

12

amb teulades a dues vessants, teninta més dos cossos adossats a les duesbandes, amb l’escut de la casa. A més,el de l’esquerra té una porxada dequatre arcades. Al davant hi tenia l’erai una esplanada rectangular. A la faça-na hi podem veure els baixos amb laporta de dovelles i finestres, i al primerpis diversos balcons, sobre els qualshi ha les finestres de les golfes. Totcoronat per un rellotge de sol i a sobrela capçalera barroca amb gerrets deterra. Abans per accedir a l’ermitas’havia de passar pel pati de la masia,ara s’hi pot accedir per un camí que himena sense passar per la casa.Amb aquesta imatge cloem les vuithistòries dedicades a llocs, indrets i/ocases les vistes de les quals foren

fetes ara fa entre 100 i 130 anys.Fotografies que, com l’anterior recullde només 50 anys, serviran per a unapropera exposició, a la qual aquestes

imatges centenàries aniran deguda-ment acompanyades per fotografiesfetes al mateix indret que les antigues.

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma CalvoC/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agradacantar? T’agrada el

gospel?

Pompeu Fabra diu en el seu dicciona-ri: És la cerimònia solemne amb quèun home reconeix que és el vassalld’un senyor i li promet fidelitat. Acta de submissió, de respecte, deveneració envers una persona. Home-natjar: Retre homenatge (a algú). Em plany diferir d’opinió i no trobo adi-ent aquests homenatges que els go-verns, cercant un lluïment, un volerquedar bé, han retut a les nombrosesvíctimes de l’avió estavellat contra unrocam dels Alps Francesos, obrad’una ment malaltissa i trastocada. Tots els familiars, companys i amicsmereixen el nostre condol i tenir-lospresents en els nostres precs; mani-festar rebuig a les accions que provo-quen resultats tan irreparables i funes-tes és de justícia.Les cent cinquanta víctimes esmereixen, en aquell minut de silencique algú proposa (abans s’hi resava

un Parenostre), que feml’esforç de fer nostra l’an-goixa d’aquell lapse trans-corregut, tan breu com terrible, en elqual el pilot Comandant bregava perobrir la porta de la cabina de coman-dament i que s’hi resistí fins acomplir-se el desastre provocat. Crec que en aquest cas, l’homenatgeno és correcte adreçar-lo a les vícti-mes sinó als voluntaris, a les person-es que han aplegat les restes de l’a-parell estavellat, aquelles que, bus-cant la caixa negra, n’han trobat una

de toràcica i han ajuntat les peces del cos humà, com sifos un puzle macabre, per identificar-lo. Una àrdua tasca, impagable... I a laCreu Roja, als metges, psicòlegs,pilots d’helicòpters, muntanyencs id’altres persones qualificades i a lamunió d’altres que la meva ploma obl-ida sense jo voler-ho.

Les víctimes es mereixen… unaaltra cosa!

RETRE HOMENATGECarles Maristany

13

Aquest any, al Masnou, la celebraciódel Dia del Llibre començà anticipada-ment el 18 d’abril amb un esdeveni-ment especialment rellevant per alsmasnovins. En efecte, el nostre con-soci, historiador i amic Joan Murayens obsequià amb la presentació de latercera sèrie de les “Històries de laVila... del Masnou”, que abasta dejuny de 2005 a juliol de 2014 i comple-menta així les que, en els dos volumsprecedents, van des d’agost de 1987a maig de 2005.L’acte tingué lloc al local de Gent delMasnou i començà amb unes breusparaules del President, Joan Casals,

El llibre, amb quasi 400 pàgines, estàbellament editat i, a més de l’índex detemes, inclou un útil i exhaustiu índexonomàstic.Un llarg aplaudiment tancà la sessió iels assistents formaren una llarga cuaen espera d’aconseguir la signaturad’en Joan, que passà una bona esto-na estampant dedicatòries ben perso-nalitzades.Restem a l’espera de noves publica-cions del nostre savi i bon amic, que,de segur, no tardaran.

en merescuda lloança a la personalitati a la tasca, constant, erudita i planerade Joan Muray.A continuació, el contingut del llibrefou glossat pel seu prologuista, EstevePujol, que amb inconfusible estil iamable ironia va fer les delícies delnombrós públic.En darrer lloc, l’autor mateix comentàbreument alguns aspectes de l’obraaixí com l’agrupació de les històriesper temes, tal com ja havia fet en elsdos primers volums.

Joan Camps i Ortiz

Cròniques

Cròniques

Presentació d’un nou llibre de Joan MuraySalvador Maluquer

Vint-i-sis anys dela Sala d’Art deGDM–Exposició amb un recull deles obres que hi han passat–

Joan MurayVocal de Cultura

El passat mes de febrer la nostra Salad’Art va complir els vint-i-sis (26) anysde la seva inauguració, com així pelgener, també de enguany, l’entitat hacomplert els trenta (30) des que foufundada.A causa de la programació no fou pos-sible fer coincidir l’exposició i la dataexacta, per això ara hem volgut dur aterme l’exposició commemorativa.Ho fem amb vint-i-sis obres, tantescom anys celebrem, tot i que el nom-bre d’exposicions fetes al llarg d’a-quests anys passa de les cinc-centes(500). Un elevat nombre ja al nostrehaver.

Hi han passat artistes locals, barcelo-nins i de l’Estat, així com fins i tot mésd’un de terres tan llunyanes com elBrasil.Com podeu imaginar, compaginar unprograma commemoratiu d’aquestescaracterístiques és molt difícil, i més siels artistes són de terres llunyes, i queamb alguns d’ells fins i tot se n’ha per-

dut el contacte.Per això hem tirat pel dret i hem esco-llit obres d’artistes que teníem més amà. S’ha escollit, entre altres, unaobra col·lectiva titulada “El Masnou de1846”, que sis pintors locals feren pera l’entitat amb motiu de l’exposiciócommemorativa dels 175 anys de laindependència municipal, que sónJosep Igual, Joan Pinós, FredericBurnat, Domènec Piferrer, FrancescNavarro i Rosa M. Miralles. També hihaurà obres de Clara Pi, ManuelMillet, Ruggiero Selvaggio, Núria Illas,Rosa M. Bertran, Joan Comellas,Josep M. Martínez, Berché, JosepCasas, Marta Castro, Ferran Lleonart,Maria Lara, Margarida Trost, FrancescEstall, Ima Millet, Fina Peig, Calet(Joan Casals), Fèlix García, GlòriaFerrero i Joan Muray.Com veieu, un ampli ventall d’artistes,majoritàriament locals, però de tècni-ques ben diverses, que van des deldibuix a la fotografia, des de l’oli a l’a-quarel·la, de l’escultura de ferro a latalla de fusta, fins a la ceràmica.Aquesta mostra, la podreu veure desdel 25 d’abril al 21 de maig.

Ja fa més de vint anys que la Coral Xabec canta en la cele-bració litúrgica del Diumenge de Rams. I en aquest 2015 nohi vam faltar; la Parròquia de Sant Pere ens hi va convidar.Cantaires i músics hi vam ser, sota la direcció de laMontserrat Llagostera… com fa més de vint anys. Tots ple-gats, vint anys més grans; la il·lusió, vint anys més jove! Ei,que amb això no vull pas dir que no hi hagi cares noves a lacoral.Quan la processó de palmes i llorers entrava a l’església, sím-bol de la Nova Jerusalem, entonàvem el cant de pelegrinatgeLocus iste, d’A. Bruckner, Déu ha construït aquest lloc com unsenyal de gran valor, sense defecte.Després de la primera lectura un salmista de la Coral va can-tilar el salm 21, del qual tota l’assemblea repetia les primeresparaules, Déu meu, Déu meu, per què m’he abandonat?Mots que tornaríem a sentir posats per l’evangelista Marc enboca de Jesús a la creu. Justament, com a preludi de la lec-tura de la Passió, vam cantar una altra de les set paraules,Pater, dimitte illis, de F.J. Haydn, Pare, perdoneu-los, que nosaben el que fan! Intercalats en la lectura bíblica, un fragmentde la Messe in G de F. Schubert, Kyrie eleison, i un altre frag-ment del Credo, Crucifixus etiam pro nobis. Havent acabat, elcoral de J.S. Bach A Vós vull acostar-me.Durant la presentació de les ofrenes, l’orquestra va fer-nosescoltar la música d’una altra de les Set Paraules de F.J.Haydn; instants de calma, de pas relaxat cap a la pregàriaeucarística. El Sanctus de la Messe Brève à 3 voix, de T.Dubois, va sonar amb joia com un ressò del clam secular d’a-quest diumenge, Hosanna, hosanna! Benedictus qui venit innomine Domini! Hosanna!En la fracció del pa, la lletania de l’Agnus Dei, de la mateixamissa de T.Dubois, suplicava a l’Anyell immolat misericòrdia ipau. Per als processionals de la comunió, Ch. Gounod ensoferia el motet Tota pluchra es; i W.A. Mozart, l’Ave, verum.I al comiat d’aquesta eucaristia dominical, portal de laSetmana Santa d’enguany, era l’esplendent Canticorum iubi-lo, de G.F. Händel, com un fermall d’entusiasme, ressò delsjerosolimitans que van augurar triomfs pasquals al Natzarè.Aquest darrer cant, el vam repetir a les escales del temple; enva quedar constància a la fotografia, ritual anual delDiumenge del Ram. Tots plegats, vint anys més grans; lail·lusió, vint anys més jove!

14

LA CORAL XABEC CANTA RAMSEsteve Pujol i Pons

Cròniques Cròniques

El passat 26 d’abril al local de Gent del Masnou va tenir lloc unataula informativa amb l’objectiu que els representants dels par-tits polítics que es presenten a les properes eleccions munici-pals poguessin presentar part del seu programa electoral enrelació a uns punts proposats per la nostra entitat.

Els temes proposats per Gent del Masnou eren els següents:• Cultura (objectius per a la promoció de les arts i usos de lacasa de cultura);• Seguretat (pla d’actuació en cas d’emergència, programa deseguretat ciutadana i policia local);• Serveis Socials (atenció a la gent gran, a la infància i al nou-vingut, i programes en relació a la violència de gènere);• Pla urbanístic (model del pla i actuacions de regeneracióurbana);• Educació (escoles bressol i menjadors escolars).

L’acte va estar moderat pel senyor Manel Rossell, que el vaconduir de forma àgil i eficaç. L’ordre de les intervencions es vadecidir en un sorteig previ a l’inici de l’acte en el qual van estarpresents tots els ponents.Finalment, l’ordre de les intervencions va ser el següent:1. C’s (Ciudadanos): el ponent va ser el senyor Frans Avilés,cap de llista de l’organització.2. CiU (Convergència i Unió): presentat pel seu cap de llista, elsenyor Pere Parés, actual alcalde de la vila. 3. PSC (Partit dels socialistes de Catalunya): representat pelseu cap de llista, el senyor Ernest Sunyé. 4. ICV-EUiA (Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida iAlternativa): representat pel senyor Màxim Fàbregas, cap dellista de la coalició. 5. CUP (Candidatura d’Unitat Popular): representada per la capde llista, la senyora Sandra Miras. 6. PPC (Partit Popular de Catalunya): que va ser representatpel senyor Federico de las Heras, el seu cap de llista. 7. ERC-Acord pel Masnou (Esquerra Republicana deCatalunya-Acord pel Masnou): representat pel seu cap de llis-ta, el senyor Jaume Oliveras.

Tots els ponents es van cenyir als 15 minuts de què disposaveni van fer unes exposicions que van satisfer molt el nombróspúblic assistent al qual agraïm la presència.

TROBADA INFORMATIVA DE PARTITSAina Ripolvocal d’acció cívica

15

“SANGLAS”, LA MÍTICA MOTO CATALANAJosep Condeminas

prototip. Les proves van resultar satis-factòries i van fer-ne la presentació ala Fira de Mostres de Barcelona del’any 1945, model que va despertar ungran interès. La seva fabricació ensèrie, però, presentava greus proble-mes, no sols per l’escassetat de mate-rials i per l’aïllament internacional delpaís, sinó també pel govern autàrquicdel dictador, al qual resultava impossi-ble realitzar importacions. Amb aques-tes mancances, però, va néixer el pri-mer model, la mítica Sanglas 350.La situació era tan precària que vanhaver d’utilitzar l’alumini de plats, can-timplores, coberts i parament de cuinaexcedent de l’exèrcit i, quan tenienconeixement d’algun accident aeri,corrien al lloc per comprar les restesaprofitables de l’avió. Fins a l’any1963, els tallers Sanglas van fabricardiverses versions de la monocilíndrica350. Malgrat l’escassetat i pobra qua-litat de les matèries primeres dels pri-mers models –fins i tot algunes unitatses venien sense rodes–, el motor eratècnicament brillant i es va mantenirsense canvis de rellevància durantmolts anys. Encara que les motosSanglas sempre van ser més caresque les dels seus competidors, el con-tracte obtingut de diversos cossospolicials, sobretot de la Guàrdia Civil,

va assegurar l’estabilitat de la marca,ja que fabricava sobre comanda, detal manera que totes les motocicletesestaven venudes abans de sortir defàbrica, excepte una petita quantitatdestinada al mercat particular.Sanglas sempre va ser fidel a la motomonocilíndrica de quatre temps, enca-ra que també van ser conscients ques’imposava la moto bicilíndrica, mésràpida i més barata i, per tant, van dis-senyar una petita moto plegable. Laidea semblava bona, però requeriauna gran inversió. Van intentar buscarcapital estranger, però no l’aconse-guiren i, finalment, desestimaren elprojecte. Naturalment, al llarg delsanys van crear nous models, algunsamb molt d’èxit, però sempre basatsen el disseny bàsic.El 1981 Sanglas va ser absorbida perla Societat Espanyola de Motocicletes(SEMSA) sota control de la marcaYamaha del Japó. El model S400Yamb motor Yamaha va ser l’últimmodel que va portar el logotipSanglas, ja que al 1989 SEMSA vadesaparèixer per donar pas a YamahaMotor Espanya.

Font consultada: La revista “GrandesMotos Clásicas” de Altaya.

Fa anys vaig conèixer el senyor MartíSanglas, el més gran dels dos ger-mans fundadors de la marca, però noen l’àmbit del món de la motocicleta.El senyor Martí era un home alt, repo-sat, seriós, de tracte molt educat i laveritat és que poques vegades vamcomentar la seva activitat com a fabri-cant de motos. Ara, però, he tingut l’o-casió de conèixer la història d’aquestamarca i, situats en els seus inicis,recent acabada la guerra civil, s’ha dereconèixer que va ser un vertaderrepte a la força de voluntat i entusias-me característics dels autènticsemprenedors.La idea de fabricar motocicletes, però,va ser del pare dels germans Xavier iMartí Sanglas, un pròsper comerciantamb bon ull per als negocis i que vapreveure que la societat de la post-guerra necessitaria un mitjà de trans-port, amb la qual cosa va animar elsfills que busquessin el seu futur almón de les dues rodes. Tots dos ger-mans, ambdós enginyers industrials,després de recopilar tota la informaciópossible dels principals models brità-nics i alemanys, es van proposar fabri-car una motocicleta amb la millor tec-nologia del moment, quasi una utopiaen aquella mísera Espanya de post-guerra. A l’any 1944 van concloure un

16

La cuina de l’AntòniaEl cullerot

Pollastre a la

cervesa

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Ingredients1 pollastre d’1,5 a 2 quilos, oli d’oliva, 1 llauna de

cervesa, 2 cullerades grans de salsa barbacoa, 1 bitxo sense llavors, 1 manat de cebes tendres tallades i julivert fresc

Per arrebossar el pollastre “combinació recomanada”:

1 cullerada gran de pebre fumat, de pebre caiena, i de

fonoll, julivert ben trinxat, 1 cullerada petita de comí, 1 o 2 bitxos secs, 1 pessic de sal, 1 cullerada gran de

pebre negre en gra i una de sucre morè

PreparacióEscalfeu el forn a 200o. Traieu el pollastre de la nevera.Trinxeu la “combinació recomanada” i arrebosseu-ne elpollastre com si li fessiu un massatge. Obriu la llauna de

cervesa i traieu-ne dues terceres parts. Inserteu la llauna,amb el terç de la cervesa, a la cavitat del pollastre (mireu la

fotografia) i… cap al forn! Deixeu-l’hi prop d'hora i quartfins que estigui enrossit i ben cuit. Per verificar-ho punxeula part més prima de la cuixa. El suc que en surti ha de serclar. Un cop fora, amb un pinzell de silicona, que va millor,pinteu el pollastre amb la salsa barbacoa i poseu-lo 10 mi-nuts més al forn. Mentre s’acaba de coure, talleu ben finetel bitxo, les cebes i trenqueu les fulles de julivert. Quan eltingueu a punt, traieu amb compte la llauna de cervesa i, amesura que l’aneu tallant per servir-lo, escampeu-hi per

sobre el bitxo, el julivert i les cebes.

Comencem el mes tot anant a Lleida. De l’1 al 3 de maig, en elmarc de la 26a Fira de Titelles, té lloc la 15a Fira del Llibre de lesArts Escèniques (Espai PRO, Pl. de l’Hort de Santa Teresa, 1).7 de maig (fins al 31 d’octubre). Comença l’exposició “Apel·lesMestres (1854-1936), artista complet i home polièdric “ a l’ArxiuHistòric de la Ciutat de Barcelona (AHCB, Casa de l’Ardiaca, c/ deSanta Llúcia, 1). Dibuixant, escriptor, músic, fou autor teatral de,per exemple, La rondalla de l’amor (1910), Liliana (1911), L’estiuetde Sant Martí (1912), Mascarada (1915), Niu d’àligues (1917) iBlanc sobre blanc (1924). Moltes de les seves obres líriques i dra-màtiques foren musicades (E. Granados, Amadeu Vives, Enric Morera).21 de maig. Taula rodona al Teatre Nacional (TNC) amb JosepAnton Benach, Montserrat Carulla, Josep Anton Codina,Guillermina Deu, Feliu Formosa i Julieta Serrano; ens parlaran deles seves primeres aproximacions al món dels escenaris, en l’èpo-ca del primer franquisme (18.30 h).22 de maig. 15a Mostra de Teatre als instituts de Mataró, alTeatre Monumental (c/ de la Riera, 169). Pere Anglas ha escrit unadramatúrgia especial per a l’ocasió que parteix de la figura de l’he-roi i de la percepció que en tenen els alumnes. Herois està forma-da per les peces Antígona, Blanc i negre, El candidat, La musa iLluny d’aquí.Per als amants de la sarsuela, el dia 25 El huésped del sevillanoaterra al Foment Mataroní.Excel·lents crítiques per a l’espectacle del Lliure El curiós incidentdel gos a mitjanit, a partir de la novel·la homònima de Mark Haddonadaptada per Simon Stephens, que dirigeix Julio Manrique i que hatraduït de l’anglès Cristina Genebat. A Gràcia, fins al 24 de maig.3-4-5 de juny. Moisès Maicas –indica culturamataro.cat– dirigeixla punyent Psicosi 4:48 de Sarah Kane (1971-1999; 28†) a AKAPerruquers (Baixada de les Escaletes, 6) a Mataró, a les 21 h.,amb interpretació d’Anna Alarcon.No podem tancar el mes sense felicitar l’autora teatral masnovi-na Elisenda Guiu (Barcelona,1974), que ara fa poc ha publicatun nou text teatral seu, Explica’mun conte (1a edició, febrer del2015), a la tarragonina ArolaEditors (Col·lecció Textos a Part,núm. 140); una obra dramàtica per a tres intèrprets, d’ambientació

hospitalària, servida amb sinceri-tat i concisió, que remarca elpoder i la valentia del perdó.Bravo!Però tampoc no podem cloure’lsense expressar la nostra gran-díssima tristor perquè la mítica,històrica, excel·lent i estimadíssi-ma Llibreria teatral Millà tanca.El carrer de Sant Pau, a tocar delLiceu, perd un arxiu teatral riquís-sim. Barcelona i la història delnostre teatre català, mitja ànima.

SAPORE, SAPORE

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

17

En primer lloc, rebeu, en nom propi ide la Junta Directiva de Gent del Mas-nou, la felicitació pel merescut premique us ha atorgat Òmnium Cultural enreconeixement a l’extensa obra queheu fet en pro de la llengua catalana.Fem un incís i vegem quatre dadessobre el Dr. Veny. Joan Veny i Clar vanéixer l’any 1932 a Campos (MallorcaOriental). Catedràtic de FilologiaCatalana de la Universitat de Bar-celona. És membre de l’Institut d’Es-tudis Catalans. Creu de Sant Jordi dela Generalitat de Catalunya (1997) iPremi de la Fundació Catalana per ala Recerca (2004). Està considerat undels lingüistes i dialectòlegs delsPaïsos Catalans. I ara permeteu-me que faci un extrac-te d’un dels vostres treballs, concreta-ment de LLENGUA I ENTORN NATU-RAL, que amablement m’enviàreu i,més exactament, de l’apartat dedicata “l’àrea del micaco”, del qual us vaigenviar un de meu que hi feia referèn-cia. Diu així:

“...l’àrea del micaco és reduïda.Gràcies al treball de Ko Tazawa(1995), catalanòfil nipó... va realitzarun estudi sobre aquesta paraula con-siderada d’origen japonès, coneixemmillor, entre altres coses, la seva dis-tribució geogràfica. Micaco, amb lesseves variants nicaco, maricaco i ma-licaco, és paraula viva a Badalona i ellitoral del Maresme, des de Tiana iMontgat fins a Canet... Mataró l’usapoc i Sant Pol i Argentona la desconei-xen. Badalona ha fet bandera d’unvocable tan singular donant el nom deBall del micaco al ball de Festa deMaig... i tampoc hi falta un eslòganpropagandístic com Badalona, país demicacos i badius. El mot, arrelat a lesgeneracions ancianes, es manté vivaçtambé entre el jovent potser perquès’entén com un signe d’identitat.

... Ko Tazawa ha analitzat el pro-blema i del seu estudi es desprèn que

en japonès el susdit fruit es diu biwa(amb la variant hiwa, amb aspirada),que no té cap relació amb micaco,com tampoc amb noms de les sevesvariants (tanaka, trabut). Mikaku éssens dubte paraula japonesa, però elseu significat de ‘sentit del gust’ tam-poc té res a veure amb la nespra.

En una revisió del seu estudi, KoTazawa (1997) ha trobat varietatsmenors de la nespra, akoku-ikkaku itamura-ikkaku documentats en un lli-bre de 1925, varietats que potser avuija no es cultiven. El fet de traduir-seen aquest llibre la varietat d’Itàlia,nespro a un seme, per ikkaku-biwali fa deduir que kaku significava ‘pi-nyol’ i, unit a mi ‘tres’, hauria volgut dir‘(nespra) de tres pinyols’ , ço que esta-ria d’acord amb el nombre de llavorsde la fruita (tres o quatre) i presentariauna formació lèxica normal en japo-

nès. El problema, però, rau en les viesde la seva difusió fins arribar a aques-ta petita àrea del Llevant català.Podríem pensar en una expansió dela forma japonesa cap a l’Amèricacentral i meridional on, segons elsespecialistes botànics (Bonnassieux1988), també es va difondre la planta.Un informant de Ko Tazawa atribuïa laimplantació del misteriós vocable alsnombrosos indians que es varen esta-blir en pobles del Maresme i que l’hau-rien pogut transmetre per via oral. AColòmbia és conegut l’icaco(Chysobalanus Icaco L.), vulgarmentconegut per ciruelo de algodón aMèxic (Pérez Arbeláez, Avilan-Leal-Bautista 1988), amb una certa sem-blança amb la nespra del Japó. Peròno acaba de veure’s la relació amb elnom català, si no és per una confusiód’espècies. Em conta Iago Pericot queva restar esbalaït quan, caminant perla muntanya colombiana de SantaMarta, el guia li va ensenyar un mica-co (o icaco?), diferent, però, de lanespra del Japó, car el fruit era de pellmarró i de carn blanca”

Fins aquí aquest interessant i eruditestudi sobre aquest fruit que alMasnou i altres pobles maresmencs,així com a Badalona, del Barcelonès,s’anomena MICACO, que hem volgutreproduir com a homenatge al Dr.Joan Veny, Premi d’Honor de lesLletres Catalanes 2015.

Al Dr. Joan Veny Premi d’Honor de lesLletres CatalanesJoan MurayVocal de Cultura

Joan Veny amb la presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals

18

El mes passat us comentava l’estrès que pateixen els addictes ales noves tecnologies, que semblen talment que no sàpiguenviure sense elles, vaja, com si tinguessin el mono.No és gaire diferent el neguit que ens produeixen les notíciestelevisades, els noticiaris de les diferents cadenes, que sempre,a l’hora de dinar o de sopar, apa, t’etziben el reguitzell de desgrà-cies que passen, dia sí i dia també.Quan no és un atemptat en un lloc concret de diferents llocs delmón, és una estossinada contra gent que es trobava al lloc delscafres, a voltes fent treballs mèdics o d’informació, o la destruc-ció de peces de cultures ancestrals que es veu que els feiennosa.És ben trist que passin, però que a sobre siguem tan masoquesque les veiem mentre fem qualsevol àpat, ja és ser ben ase (ambperdó d’aquests quadrúpedes). I a més amb la impotència que etdóna no poder-hi fer res.Potser direu que les veig perquè vull, canviant de cadena n’hiprou; sí, n’hi ha prou, però pel petit gest de canviar de canal nodeixaran de passar. Si així fos rai! Si en faria de temps que hohauria fet. Pel que es veu, el món està ben boig (uns més que altres). Aratoca a una part del món que viu fanàticament una religió i treuenels seus odis, no sols contra els seus propis germans, matant-secom conills, tot per ser d’una altra secta de la seva, dins lamateixa religió, sinó que fan extensiu el seu ressentiment contragent d’altres indrets i creences.Fem un incís i preguntem-nos per què diem matar-se com conillso crien com els conills, tal com fa poc fins i tot un gran perso-natge religiós va dir. Quina culpa hi tenen aquests animalonsque, fets a la cassola o de qualsevol altra manera, són tan bons?A més, en la nostra llengua, en un sector del país, també s’usal’expressió anar conill volent dir anar nu. Reflexionem-hi!Un dia d’aquests en què t’ensenyen (fins a un límit, per sort) comun botxí està a punt de carregar-se un ésser indefens segant-li elcoll, fet que et deixa trasbalsat, em van passar pel magí unesaltres escenes semblants, però de molts segles enrere, vistes entemples cristians i en museus, les quals són pràcticament iguals,només canviant-ne l’indret, època i vestimenta, però igual de sal-vatges.Em refereixo a les pintures medievals, de l’art romànic o gòtic, itambé d’èpoques posteriors. En aquests quadres, retaules, fron-tis d’altar, etc, així com en escultures, podem veure escenessemblants a les que ens ofereixen els mitjans de comunicacióactuals. El fanatisme d’aquells segles ens conta imatges com les d’ara.Gent degollada, clavada, esquarterada, etc. I sense descuidar-nos de les representacions a obres de la mateixa època, com:crema de llibres, destrucció de déus pagans (?), trencadissa defrisos i frontis i tota mena d’art que no fos el dels botxins.I si no us ho creieu, pregunteu a grecs, romans o llatins i, és clar,a les cultures (mal dites) americanes, on fou passat per l’espasa,el pal o el foc tot allò que als sàtrapes de torn els venia de gust.Això sí, en honor de l’autèntica fe (la d’ells, és clar); si més nocom els actuals.Bé, ja us he encongit prou el melic. Apa, bup, bup.

Arran de sòlPledebuit

St. Miquel, 15 · 93 540 06 87elclip2010@gmail.com

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola i d’oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

Sant Miquel, 6. 93 555 15 38intangels@hotmail.com

Reparació en general de l’automòbil.Mecànica

Xapa Electricitat

Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 555 73 52 · Fax 93 540 60 47

info@asm.cat · www.asm.cat

COMERCIANTS DELCARRER ST. MIQUEL

descansllarpuericultura

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52

Horari de dill. a div. de 9 a 21Diss. de 10 a 13.30 i de 16.30 a 20

St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 52cvmasnou@gmail.com

CENTRED’ACUPUNTURA

SALUT I ESTÈTICA

St Miquel, 2493 555 85 03

HORES CONVINGUDES

Pere AlabauObres i ReformesInstal·lacions i reparacionsAigua, llum, gas.Especialitat en cuines i cambres de bany

629 773 331pere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

19

ExposicionsFins al 21/5. XXVI ANYS DE LA SALA D’ART.Commemorativa de més de 500 exposicions realitzades.

Del 23/5 al 18/6 Pintures de l’escola de Queralt Viladevall

I n f o r m a

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANGDonar-ne una mica és donar molt

Diumenge 17 de maig de 10 a 14del migdia al local social de GdM

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres

31 de maig a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

L’enigma V.D.R.

Solució del mes d’abril: Donaries les claus del cotxe al vell amic, que

portés la velleta a casa; i tu esperaries l’autobúsamb la que seria la teva parella somiada.

Enigma de l’abril:El pastor Joan diu al Jordi, un company pastor, que lidoni una ovella per tenir-ne la mateixa quantitat totsdos. En Jordi li respon: – Per què no me la dónes tu iaixí en tindré el doble de les que tu tindràs?

Quantes ovelles té cada u?

CAMPIONAT DE DÒMINOEl mes d’abril vam iniciar una competició de dòmino per parelles entre les associacions del Masnou que practiquem aque-st joc. Competim els equips de: Can Malet · Can Ros · Club Nàutic · Club Tennis · Casino · Gent del Masnou

Fem el campionat en els locals del Casino del Masnou. Formem equips de 6 jugadors (3 parelles), en total 48 jugadors,omplim 12 taules. Cada dimarts ens trobem a les 5 de la tarda i realitzem 3 partides, fins als voltants de les 8 del vespre.Lluitem contra tots els equips. Sempre amb bona harmonia; un dia guanyes, un altre perds; però sortim satisfets de pas-sar una bona tarda fent noves amistats i coneixent diferents formes de jugar-hi, ja que cadascú té el seu sistema de joc,bo o dolent.L’Ajuntament del Masnou patrocina els trofeus dels tres equips classificats en 1r, 2n i 3r lloc, que rebran el proper de 19de maig (si no hi ha cap problema).

La punta de la llengua (65) Esteve Pujol i Pons

Cal que no confonguem com i com a.Com significa igual que; per exemple, en Joan és comjo; la Maria treballa com un burro; la mar és blava com elcel; té uns cabells com un fil d’or; tant és l’un com l’altre;viuen com salvatges; mengen com porcs…; sempre po-dem substituir com per igual que, de la mateixa mane-ra que…En canvi, com a significa en qualitat de, precisamentperquè és, ja que és…; per exemple, el jutge va dictarsentència com a jutge (com a jutge que és, en qualitat dejutge); la mare vetlla pel fill com a mare (precisament per-què n’és la mare); parla com a portaveu del grup (ja quen’és el portaveu); n’ets responsable com a president (pertal com ets realment el president, perquè ho ets)…

És tristament massa freqüent de sentir, fins i tot a la tele-visió, frases tan absurdes com: *treballaven com a burros(que voldria dir treballaven perquè eren burros = com aburros que eren en realitat); *vivien com a reis (que signi-ficaria vivien així pel fet de ser reis = perquè eren real-ment reis); *s’atipaven com a lladres (o sigui s’atipavenpel fet de ser lladres = perquè eren lladres = com a tals)…Els filòsofs escolàstics haurien dit que com equivalia acomparativament; mentre que com a equivalia a for-malment, reduplicativament, sincategoremàticament;més senzill: pel fet de ser-ho, com a tal.Alerta, doncs, amb el com i el com a, que volen dir cosesben diferents.

GENT DEL MASNOU