Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 353, maig del 2017

GENT DEL MASNOU

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

A partir de 4 mesosMATRÍCULA PER AL CURS 2017-2018

ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!

Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11

ElPetit Vailet

Esco la bresso l

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls

Portada: Un vell bell somni o Lluís Milletsomiant.

Correcció: Esteve Pujol i Pons

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5ELS SOPARS DE DURO DE RAJOY Joan Camps ............................ 6HORES EXTRES Joan Maresma Duran ............................................. 7VIVÈNCIES Pep Parés ........................................................................... 9LA PUNTA DE LA LLENGUA (86) Esteve Pujol ................................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ................................................... 10UNA OPORTUNITAT ÚNICA Modest Guinjoan ..................................... 13PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ........................................... 14L’ASTRONAUTA DE PALENQUE Josep Condeminas ........................ 15TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isart ......................................................... 16 CRÒNIQUES XABEC RAMS Esteve Pujol ........................................... 16SOM Oriol Lugo ...................................................................................... 17HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls...................... 18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ........................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 21ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA El cullerot ................................................... 22

No sempre hom té l’ocasió de compartir una estona amb la màximaautoritat del Parlament de Catalunya i, per això, és de notablerellevància que Carme Forcadell, Presidenta del Parlament,dediqués al Masnou unes quantes hores del dissabte 22 d’abril delmes passat amb motiu dels actes de celebració del 150è aniversaridel naixement del Mestre Lluís MIllet. Invitada per l’Ajuntament, la seva primera visita va ser a la Casa dela Vila, on va ser rebuda amb tots els honors i va ser obsequiada perl’Alcalde amb uns llibres d’història masnovina, als quals va corres-pondre amb el lliurament d’una bandera catalana singular, tota ve-gada que és l’exemplar núm 21 d’una sèrie numerada de banderesque el Parlament ha preparat acuradament per ser lliurades alsajuntaments de Catalunya i institucions més representatives. Va deixar patent la seva visita amb un emotiu escrit i la corresponentsignatura al Llibre d’Honor de l‘Ajuntament.Tot seguit l’estada continuà amb una visita a les exposicions sobrel’efemèrides del Mestre Millet obertes a la Casa de Cultura i la nos-tra associació Gent del Masnou. També, en aquest cas, va accedira dedicar-nos unes paraules i la seva signatura al Llibre d’Honor,que ens permetem de reproduir tot seguit:Ha estat un plaer visitar l’entitat Gent del Masnou que han sabutconservar les tradicions i fer pinya al voltant del Masnou I del País.Gràcies per la feina i contineu com fins ara defensant les tradicions,la cultura i el País. C. Forcadell. Presidenta del Parlament.No cal dir que vam ser nosaltres qui vam agrair-li la feina que estàfent al davant del Parlament de Catalunya, just en aquests momentsen què hi ha tantes coses en joc per al futur del país.Sense dilació es traslladà fins a la Parròquia de Sant Pere on vatenir lloc l’acte central d’aquesta commemoració: el concert del’Orfeó Català, dirigit per Pablo Larraz i Josep Buforn al piano. Memorable, imponent manifestació de cant coral a càrrec d’aques-ta institució engendrada al seu dia pel Mestre Millet i que al llarg delsanys s’ha situat al capdavant de les agrupacions vocals més signi-ficatives d’arreu del món. Vam poder gaudir d’un selecte repertori dediferents autors, amb menció especial per Jovenívola, del mateixLluís Millet, en versió original a quatre veus d’home. Quina delícia!Cloenda majestuosa amb el Cant de la Senyera, tothom dempeus icorejant-ne la tornada.Inoblidable!

El President

Editorial Carme Forcadell al Masnou

3

GENT DEL MASNOU

ET CONVIDEM A FER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Tu hi sortiràs guanyant i la nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

T’AGRADARIACANTAR EN

UNA CORAL?Mira la pàg. 8

CAMPANYA DE DONACIÓDE SANG

Donar-ne una mica és donar molt.

Diumenge 28 de maig de 10 a 14, al local social de Gent del Masnou.

Dr. Agell, 9, al costat del cinema La Calàndria

1 de Maig

PasquaGranada

FESTALOCAL

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Maig 2017 --

-- Juny 2017 --

293031

123456789

101112131415161718

dillunsdimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

DominguezAymarViayna

RieraFàbregasOcataOcataOcataViaynaAymarFàbregasOcataDominguezDominguezViaynaRieraFàbregasOcataDominguezAymarAymar

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

123456789

10111213141516171819202122232425262728

DominguezRieraFàbregasViaynaDominguezAymarAymarRieraFàbregasOcataDominguezAymarViaynaViaynaFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRieraViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregas

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

CELEBRACIÓ DE SANT ANTONI ABAT

ELS TRES TOMBSAntigament aquesta erauna Diada molt arrelada, enla qual tots els cavalls delnostre poble venien pergaudir de la Festa ibenedicció. Ara és forçadiferent, ja que, de cavalls,en el poble en queden benpocs i, si vols que vinguin ala festa, s’ha de pagar perla seva assistència.L’Associació de Veïns delcarrer Sant Rafael des de faset anys hem intentat recu-perar aquesta celebració, ienguany, per organitzar-la,hem demanat la col·labo-ració a l’Ajuntament delMasnou, concretament alDepartament de Cultura.Després de la Diada, va-lorem que ha faltat el com-promís i la seriositat en l’as-sistència dels cavallistes;no hi ha vingut cap cavall ipoca coordinació en l’or-ganització; quan encaraestàvem menjant la coca, labrigada municipal ja estavarecollint les tanques i lasorra (que no era neces-sària perquè no hi haviacavalls) sense deixar eltemps d’acabar la cele-bració.Volem agrair públicament elseu suport i col·laboracióals comerciants delMasnou, als voluntaris delcarrer, als animalons i alsseus amos que han vingut abeneir, a “Don Quijote ySancho Panza” amb cavall i

ase inclosos per la sevasimpàtica intervenció, alsTabalers del Masnou i a lespastisseries per una cocaboníssima i a la botiga devins i la botiga de queviurespel seu moscatell.L’Associació de Veïns del car-rer Sant Rafael diu adéu a lafesta, que durant aquests setanys ha intentat recuperar iconsolidar al poble del Mas-nou.

L’Associació de Veïns decarrer Sant Rafael

-----------------------------------------

MÉS QUE FOLKLORE ALMASNOU

Senyor president,Volia fer una rèplica a l’es-crit del passat butlletí delmes d’abril, ja que semblaque al nostre poble hi hapersones amb més ganesde silenci i de no fer res queno pas de veure una vilaactiva, oberta i viva. El pas-sat mes de març, com desde fa vuit anys portem aterme molts veïns i veïnes,vam celebrar una festa encommemoració de tota lagent del nostre poble quehonradament va arribar a lanostra terra, Catalunya,procedent del sud d’Espa-nya. Avui, nosaltres, elsseus fills i els seus nets,com cada any, volem com-memorar aquella arribada.Aquella arribada que vatenir com a fruit la creaciód’un barri, d’uns veïns id’una forma de vida, en laqual per Nadal es menjacarn d’olla tot cantant nada-

5

les flamenques, fem fogue-res per Sant Joan, crememel Carnestoltes a la plaça,fem paelles per Sant Pere,regalem roses per SantJordi i també molts i moltesballem sevillanes i flamenc.Així és el nostre barri, elbarri dels García, López,Zamora, Martínez... novenim de cap altra galàxia! L’escrit del senyor Zamoraés més propi d’un escrit delnacionalisme ranci d’unadictadura que no pas d’unapersona que té la voluntatde fomentar la cultura iconstruir un país. Parlavatambé de l’adhesió del nos-tre municipi a l’Associacióde Municipis per la Inde-pendència, i d´un governque recolza els nostrescostums, que qualificavad’imposats i aliens. Li recor-do, senyor Zamora, quecrear un nou Estat no va lli-gat a fer-ne un de naciona-lista i unicultural, i que alMasnou som poble acolli-dor i integrador, com volemque ho sigui un Estat propi.El seu escrit va més lligat adir que no vol soroll, que nopas a les paraules tretesd’un pergamí colonial.Perquè de les cinc festesque anomenava al seuescrit, una és aquesta quefem al març, una altra unafesta americana i de rock almaig, i les altres són larevetlla de Sant Joan, la nitde festa a la fresca i la festade la tardor... festes popu-lars i neutres, que fomen-ten sense cap mal la vivesad’un veïnat actiu i d’un barriamb vida. I referent al graude cultura catalana... dir-lique un país es crea mésamb gent com nosaltresque no pas amb gent comvostè!

Sergio González Fernández-----------------------------------------

RESPOSTA A PARADA DEL’AUTOBÚS DEL MERCATPer al·lusions a l’escrit delSr. José María Corts Barce-ló publicat en el Butlletí delmes d’abril:Fa més qui vol que no pasqui pot.

Montserrat Valldeperas Roig-------------------------------------------

UNA ALBADAFORASTERA

La veritat és que no ségaire com interpretar lacarta del Sr. Zamora, peròdiria que pot fer al·lusió amoltes coses discutibles,però cap d’integradora. Ca-talunya sempre s’ha carac-teritzat per ser una terrad’acollida, de fet com totesles terres del món; gràciesa això, des de sempre lahumanitat s’ha bellugat peraquest planeta. La gentcanta o balla i balla o cantael que sap i li agrada i, si noagredeix, falta o fa mal,ningú no ho ha d’impedir.Els catalans, andalusos, ex-tremenys, marroquins, ro-manesos, xinesos, suda-mericans, sudafricants, ir-landesos, francesos, ale-manys, anglesos i d’arreuhan de cantar i ballar, acasa nostra, fins quan ja noho necessitin i ho han de feramb el que cada un senti.De fet tots som emigransd’algun lloc i autòctons delmón. Ara tenim l’oportunitatde fer un nou país i, si potser, estarà integrat per tots,el qui ho volem i els qui no.Tots serem ciutadans d’ungran projecte que ens ha deportar a un futur millor per anosaltres i els nostres fills.La sardana és la dansad’aquesta terra, però tambépot ser la terra de moltesdanses i no ens ha de ferpor de compartir perquè

Segueix a la pàgina 14

Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.

Just abans de començar l’any, Rajoyen un gest empàtic cessava la delega-da del Govern a Catalunya, , i donavael càrrec a Josep Enric Millo i Rocher,un exdiputat de CiU per UDC, que, enno poder accedir de cap de llista perGirona, es va passar al PP sota elrumor d’haver-ho intentat abans ambERC. Un nomenament per assumir enprimera persona la intel·ligent estratè-gia de l’operación diàlogo, probable-ment una patata massa calenta perquèel PP la confiés a un polític de discurstan inestable i de jaqueta tan grisa,atès que tot seguit el mateix Rajoy,malfiat com és, exigia que fos el pedigríde Soraya Sáenz de Santamaría, detalent i intel·ligència suposats, qui vin-gués a Barcelona en primera línia defoc. I així els han anat les coses; volerinsultar la intel·ligència de la ciutdaniaté certes possibilitats, però també tériscs i límits, i l’engany portat enaquests extrems no hauria colat ambMillo, tampoc no l’ha fet creïbleSantamaria ni tampoc l’hauria fet qua-llar el mateix Sursumcorda si l’hagues-sin tingut a l’abast en aquesta ensarro-nada. De l’operación diálogo, exceptu-ant Miquel Iceta i Inés Arrimadas, alsquals encaixa amb la seva catalanitatindiscutible, només n’ha quedat elsumptuós despatx de la Soraya on aras’estan fen teranyines. Davant del fracàs de Soraya reconecl’agosarament de Rajoy, de pedigrí,intel·ligència i talent sobrats, quan eldia 28 de març va presentar la rutilantJornada de Infraestructuras al Palau deCongressos de Barcelona davant unauditori farcit de claca, amb tots elspoders fàctics d’aquí amb connivència ipresència dels d’allà, als quals, acomo-dats en la crisi que els enriqueix, se’nfot el patiment que causen agreujant lasupervivència de la majoria de la ciuta-dania que pateix els estralls de la polí-tica constitucionalista, la més corrupta,cínica, arbitrària i sense entranyes ima-ginable que s’ha carregat el sistemadel benestar que garantia les pensionsen el seu valor adquisitiu, que ha reta-llat la sanitat pública i l’ensenyament i

ha afavorit que els llops de l’economiade mercat se’n puguin lucrar. Però vet aquí que Rajoy, havent reunitun auditori comparable a deu anys deconvidats a la llotja del Bernabeu, siguiper l’atmosfera de vergonya aliena,sigui pels escandalosos greuges com-paratius que el PP ha acumulat en laseva animadversió a Catalunya, elsaplaudiments no van passar de breusper quedar bé i potser sí que enmigdels assistents algun babau se’l vacreure. Quina credibilitat podia tenirRajoy, quan encara tenia el pressupostballant a la corda fluixa que, sensedecidir-se encara, el PSOE i Ciutadansli aguanten de mala gana en elParlament? Però ell amb la seva cara-dura se’ns presentà traient pit aBarcelona sense cap peix al cove i méscantamañanas que Zapatero cantantles virtuts de l’Estatut abans de trinxar-lo. Amb la canya i la pastanaga, ensvolia convèncer solemnement que capa l’any 2025 Catalunya tornaria a serrica i plena. Qui sembla que va per lliure en elgovern de Rajoy és l’excel·lentíssimLuis de Guindos, ministre de l’econo-mia, de la indústria i de la competitivitat−no sé si espanyola, catalana o euro-pea−, ja que mala peça té al taler,quan, en haver de dir “Senyor, Sí se-nyor!” als uns, ha de fotre els altres.Però em va valer la pena anar a escol-tar-lo convidat pel “Cercle Financer dela Societat Econòmica Barcelonesad’Amics del País”, entitat que ho aca-

para quasi tot, presidida pel cap delbufet que ha demostrat la innocènciade Cristina de Borbón, provant davantdel jutge que la princesa patia d’amnè-sia amorosa temporal quan es benefi-ciava econòmicament exercint d’apo-derada en la tramoia anomenada judi-cialment “cas Nóos”. La justícia espa-nyola té aquesta virtut constitucional,jutja totes les princeses com a prince-ses i els plebeus com a plebeus, tot-hom igual quan és igual: uns condem-nats a Suïssa i els altres, per justaequitat, alliberats dins la presó.Però de Guindos, el ministre, va estarimpecable contradient Rajoy; segonsell la recuperació de l’economia espa-nyola ens ha situat al nivell de fa unadècada, o sigui, hem estat deu anys enrecessió amb un deute que aleshoresja era impagable i en aquest tempshem perdut el 30% del PIB i hem acu-mulant un endeutament que ni els nos-tres nets ni els besnets ni els rebes-nets, per molt que treballin fent feina,amb prou feines podran fer front alsinteressos del deute. Per als joves: unsopar de duro en saviesa popular voldir: fanfarronada o fet de poca voladapresentat com a magnífic, falsificant elsfets per provocar admiració en els oients. Arribat en aquest punt em pregunto dequins set sous es refia Rajoy per aixecar-nos la camisa amb els seus sopars deduro? Si aquesta és la moneda de canviper callar el referèndum, clamem:referèndum o referèndum! Ara mésque mai.

ELS SOPARS DE DURO DE RAJOYJoan Camps i Ortiz

6

Vespre a l’oficina de comptabilitat. ElJosep apaga l’ordinador, agafa lamotxilla, s’aixeca de la taula i veul’Antoni, el seu col·lega, encara davantde l’Excel.– Me’n vaig. Vols que et porti?– Sí, jo també me’n vaig. Em dónesvint minuts?– Estàs de guàrdia, Antoni? Són jados quarts de nou... Que estàsacabant?– La veritat és que estic començant...– Començant?– Em comencen les ganes d’anar acagar...– Llavors, vés-hi, caram.– No... No en tinc gaires ganes aramateix... Tinc només una lleugeravoluntat d’anar de ventre... Ésdiferent... Per això et demanava els 20minuts...– Però en deu minuts arribem a casateva... No et pots aguantar?– És més que possible. Però jo no sócun babau, oi que no, Josep?– Un babau? Què vols dir? – Mare de Déu... Sembla mentida quetreballis a la comptabilitat... Fes elscomptes... Jo guanyo uns 1.500 eurosal mes aquí. O sigui, 1.500 euros per22 dies útils. Són uns 70 euros al dia.

Entro a les 9 del matí i surto a les 7 delvespre. Si traiem l’hora de dinar, empasso 9 hores aquí. O sigui que surt a7,80 euros per hora. No és gaire.– Molt bé... I? – Com que “I”, Josep? Em passo unahora al dia en el bany d’aquestamaleïda empresa. Saps el que vol dir?Que cago i guanyo diners. No veus labellesa d’aquest fet? Cada dia cago al’empresa durant una hora... Veig elsvídeos del Whatsapp, tafanejo elFacebook, consulto les accions delbanc i no gasto res perquè aprofito elwi-fi d’aquí....– Felicitats, Antoni... Estalvies quasi 8euros! Antoni for president! Nobel d’e-conomia... Perdona’m... No estalvio 8euros per una hora amb els meus fillspetits a casa.– Llavors potser no hauries ni de sor-tir de casa... Perquè 8 euros podensemblar no-res, però ja és possiblecomprar un paquet de bolquers o unDixan... I això que no he calculat elpaper higiènic, eh?– Ja... Però saps que això es conver-tirà en una merda, oi? Merda en elsentit que descobriran la teva històriaaquí...– No, home, no! Si hi ha alguna cosaque es perdona per aquí és lamerda... Si algú em busca a la taula ino hi sóc i diuen que no em trobo bé,ja pensen que estic fent teatre per sor-tir més aviat. Si estic dinant, potserpensaran que sóc massa estona alcarrer o amb una amant... No puc nianar a beure aigua que ja pensenmalament... Ara, si veuen que el paioestà cagant, es veu com una humi-liació afegida... “És al vàter, assegut,amb les calces abaixades, cagat,brut”... I allí hi ha una cerimònia, unalitúrgia. Les persones respecten lamerda perquè viuen això, m’explico?– Ho entenc... Encara no he entès benbé el teu plantejament en tota aques-ta història fins ara... Ja hem complertamb l’horari d’avui... És això?– Ja he cagat. M’aguanto ara perquèuna cagada a aquesta hora és addi-

7

cional.– Addicional? – Hora extra, collons! Llavors la caga-da surt a 12 euros. Més el bitllet detren que no pago ja que em portes tu,6 euros. Més els 7,80 que ja he cagatmés aviat... Uns 25 euros per dia... Osigui 550 euros al mes, Josep. Silenci... El Josep pensa... l’Antonis’aixeca de la taula, s’apropa a l’amici li xiuxiueja:– A la nevera hi ha uns Activia cadu-cats...El Josep es treu la motxilla, la torna ala cadira i cedeix...– Bé. Sortim a les 21:00.– Ah, nano... I si sortim a les 21:30?L’Activia és de pruna... Causa unacagarel·la espantosa...

Adaptat d’una història que em vanexplicar els meus alumnes...

PD. La mare en fa 84 el dia 17. Moltesfelicitats!

HORES EXTRESJoan Maresma Duran

Amb prunes

portes i

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52

Horari de dill. a div. de 10 a 20Diss. de 10 a 14 i de 17 a 20

St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 52cvmasnou@gmail.com

COMERCIANTS DELCARRER ST. MIQUEL

St. Miquel, 15 · 93 540 06 87elclip2010@gmail.com

El Clipp a p e r e r i aMaterial dʼescolaMaterial dʼoficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts

Sant Miquel, 6.93 555 15 38

matgraumasnou@gmail.com

Reparació en general de lʼautomòbil.Mecànica

Xapa Electricitat

Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 540 34 36 · Fax 93 540 60 47

info@asm.cat · www.asm.cat

Ptor. Domènech Farré, 3 El Masnou

610 01 93 65 · 93 555 67 744colors.cat

Dr. A. Claville InglesCol·lagiat núm. 910

Dr. G. Claville ForchCol·lagiat núm. 4.850

Sant Miquel, 2893 555 63 64

Descans LlarPuericultura

matalasseria

T’AGRADARIA CANTAR EN UNACORAL?

Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut.Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.

Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

Sant Miquel, 25,93 540 88 02

Mercat Municipal parada, 41,

93 540 10 61El Masnou

L’altre dia un amic meu i jo vàrem feruna cantada en una residència d’avisa Palafrugell. La intenció és fer passarl’estona i trencar la monotonia d’a-quests centres on els dies es ca-valquen els uns als altres sense sor-preses, sovint sense il·lusions. Per acostar-nos als avis ens servimde la música, aquesta mena dememòria paral·lela dels nostresrecords. El meu amic i jo hem pogut comprovaralgunes veritats sobre aquestamemòria musical. Perquè, fins i totparlant de l’Alzheimer, i malgrat ladevastació que aquesta malaltiaprovoca al cervell i, en particular, en lamemòria, una gran part dels malaltsconserva els seus records musicalsfins i tot en les fases més tardanesd’aquest mal. No saben ni dir el seunom, però recorden i canten unacançó quan l’escolten. Ara un estudiassenyala les possibles causesd’aquest fenomen: la música, la guar-dem en àrees cerebrals diferents deles de la resta dels records. Fàtima Pérez-Robledo, musicoter-apeuta de la Fundació AlzheimerEspaña, diu que els records que més

perduren són els que estan lligats auna vivència emocional intensa i justa-ment amb el que està més lligada lamúsica són les emocions, i l’emocióés una porta al record.Nosaltres solem cantar cançonsantigues, al gust d’aquest públic tanconcret (La fadrina va a la font,L’hereu Riera, Quizás, quizás, quizás;Cielito Lindo, Qué será, será; El ballde Sant Ferriol, Se va el Caimán,Volver; Vell pescador, La bella Lola,Adiós con el corazón, El ball de lacivada, La Tarara, El negro zumbón,El meu avi...). Ja veieu per quins re-gistres ens movem. Però sembla quefan efecte.Quan cantem, alguns avis ni podenmoure el cos, però els seus llavissegueixen la lletra de la cançó i aixe-quen la mirada fins a trobar-nos. Ésgratificant.Tinc al cap la veu d’un home, asseguten una cadira de rodes, indiferent,com si passés de tot, que vacomençar a cantar a mitja cançó. Eratot un tenor, amb una veu portentosaque eclipsava les nostres veus nor-maletes quan ell intervenia. Vaigrecordar unes paraules de Joan

Brossa quan deia que en el món delcant hi ha dues classes d’artistes: elscantants i els microfonistes. Aquesthome era tot un cantant, malgrat nohaver participat en sa vida en cap enti-tat musical. També hi havia una dona de quitothom deia que tenia una gran veu. Livaig preguntar el nom. Es deiaLlibertat. Tot seguit li vaig dir: Nascudaa l’any 36 o 37? I sí, era nascuda al’any 1936, tot just encetada la guerracivil. Quantes dones i homes van lluirnoms de pila que manifestaven unapostura clara dins dels anhels d’a-quell temps: Llibertat, Democràcia,República, Fraternitat... Doncs bé, tornant a l’acte que comen-tàvem, amb la Llibertat vam cantaruna bona estona. Quanta sensibilitatapareix de cop i volta sentint cantar! Elcos madur agafa fortalesa perquè laveu no envelleix tan de pressa. És unaalenada d’aire fresc, vital, que ensressitua la persona. I és que la músicafa miracles! Tots som la històriacol·lectiva, però cadascú de nosaltrespodem ser una bona sorpresa per alsaltres!

9

VivènciesPep Parés

De nom Llibertat

Fo

to:

Pila

r V

illab

on

a

La punta de la llengua (86) Esteve Pujol i Pons

De tant en tant es parla del 23F, el 9N, el 20N, l’11S… i de qualsevol altra data que comporti una xifra i la inicial delmes. I dissortadament se sent la lletra pronunciada amb fonètica castellana: 23EFE, 9ENE, 20ENE, 11ESSE…Cal recordar que el nom correcte d’aquestes lletres és aquest: EFA, ELA, EMA, ENA, ERRA, ESSA. És a dir, en elsdialectes orientals, com el que acostumem a parlar per aquesta rodalia, el nom d’aquestes consonants acaba amb elso de vocal neutra, amb el mateix so final de PARE, MARE, AIRE, FUSTA, PATATA, TERRA…Això val, és clar, tant si diem una data com quan simplement pronunciem el nom d’aquestes lletres: baf acaba ambEFA, pèl amb ELA, fem amb EMA, nen comença amb ENA, roc amb ERRA, sol amb ESSA…I aprofito l’ocasió per recordar que la lletra C es diu SE, no pas amb una C castellana; hi insistiré el mes vinent.Val la pena de fixar-s’hi.

L’any vinent farà cent anys que la viladel Masnou va honorar, en vida, elmestre Lluís Millet i Pagès (el Masnou1867-Barcelona 1941); però, com queenguany celebrem el 150è aniversaridel seu naixement, m’avanço i comen-to els actes amb els quals es va cele-brar tal esdeveniment. De totes maneres, al Masnou tenimuna forma particular d’esmentar elsanys que fa que aquest carrer porta elseu nom, diríem que fa nauranta-nouanys.Aquest carrer, fins a aquell moment,es va dir calle del Lavadero, i aquestfet va ser causa d’una curiosa anèc-dota protagonitzada pel mestre AntoniNicolau i Parera (Barcelona 1858-1933), compositor i director d’orques-tra, molt amic del mestre Millet. Uncop que va venir al Masnou a veure’l,no sabia on hi havia el carrer, i va anarpreguntant-ho a la gent; però, atèsque era força conseqüent amb la sevacatalanitat, ho preguntava dient Sapon és el carrer del safareig? I ningú no

Joan Muray

10

sabia donar-li’n raó, fins que, al capd’uns quants intents, la persona a quiho preguntava, li feu alhora una pre-gunta: A qui busca? I va contestar: Elmestre Millet! I li respongué Haver-hodit que buscava el carrer delLavaderu!L’Ajuntament, amb data 6 d’abrild’aquell any, havia acordat donar elnom del mestre Millet al carrer onhavia nascut. Aleshores la casa teniael núm. 11 i ara és el 44.Per dur a terme l’homenatge, vannomenar una comissió, constituïdaaixí:• Per l’Ajuntament: Pere Sust, JaumePagès, Jaume Itxart i Gabriel Sanjua• Pels estiuejants: Pere Sensat i PereArnó• Pel Casino: Jaume Maristany (fill) iSilveri Fàbregas• Pel Centre Coral (Casinet): JosepEstrada i Nicolau Baucells• Per La Calàndria: Josep González iFrancesc Rosés• Per Gent de Masnou (associació

nacionalista): Jaume Fuentes i LluísSuñol• Per la Cooperativa Tèxtil: PereRosés i Joan SolísEl primer dels actes seria el descobri-ment de la placa amb el nom delmestre, placa de marbre blanc, que

Històries de la vila

1918 – CARRER DE LLUÍS MILLET

Fotografia de l’acte de descobriment de la placa, el 30 de juny de 1918

Ídem (sector central, amb el mestre Millet iautoritats)

duia la inscripció següent: «Carrer deLluís Millet, 6 d’abril de 1918».A quarts de dotze va sortir del’Ajuntament la comitiva, que aniriafins al lloc on hi havia la placa.L’encapçalava l’Orfeó Mataroní, dirigitper Mossèn Josep Molé, precedit perla seva senyera; després hi anavenles societats La Calàndria i CentreCoral, veïns i estiuejants, i finalment lapresidència, encapçalada pel Diputata Corts, Carles de Fortuny, l’alcaldeaccidental, Jaume Pagès i Pla, el rec-tor, reverend Francesc J. Raventós, elComte de Lavern i l’homenatjat. Peròhi hagué un convidat inoportú: la pluja,que feu dispersar la gent i amagar-seon pogueren.Per sort fou un ruixat de curta duradai es pogué tornar a formar la comitivai arribar al xamfrà actual del carrerLluís Millet amb el de Rector Pineda,on s’havia erigit una tribuna esplèndi-da (tal com veieu a la imatge), on escol·locaren les autoritats i es feren elsparlaments.A la tribuna, a més de les personesabans esmentades, també hi haviaMn. Santiago Oliveras, ecònom deMontgat, el Dr. Jaume Guerra Estapé,José de Zulueta, Enric de Tubau, LluísValeri, Josep Marín, Francesc Millet(germà del mestre), l’Ajuntament enple i altres persones. Entre el públicproper a la tribuna hi havia noies isenyores, tant del poble com delsestiuejants. L’acte va començar amb la lecturad’adhesions a l’acte, feta pelSecretari, Lluís Suñol, de FrancescCambó, Marquès d’Alella, RomanFabra, i dels orfeons de Manresa i deGranollers.L’alcalde accidental va llegir l’acordconsistorial de donar el nom delmestre Lluís Millet al carrer delLavadero. El Comte de Lavern va pronunciarunes frases enaltint la personalitat deMillet, dins la tradició artística deCatalunya, que ha connectat amb l’à-nima de la nostra terra.El diputat Carles de Fortuny vamostrar-se molt satisfet pel fet queaquell acte havia unit, sense distincióde classes, tot el poble al voltant de lafigura del mestre Millet, fill predilecte

quet previst, amb l’assistència, a mésde tots els citats anteriorment, delssegüents: Matalí, Sanjuan, Civil,Noguera, Pagès, Parés, Fàbregas,Coll, Baucells, Duran, Jové, Vilà,Rosés, Fuentes, Arnó, Isidre i JaumeMaristany, Josep Mariné, Dr.Fontanills, Jaume Pagès, CarlesMaristany, Diputat a Corts Miracle,Felicià Coll, Joan Llampallas, GerardMillet, Josep Montserrat per la UnióCatalanista de Mataró, Joan Batallade Vilassar de Mar, Xavier Sastre ialtres. Després de les postres, el senyorFerrer va dirigir unes breus paraulesd’homenatge al mestre, i el senyorBoada, secretari de l’Orfeó Català, vallegir unes sentides paraules, queforen un himne d’honor a l’insignemestre.Acabat el banquet, tothom va fer capal baixador d’Ocata per rebre l’OrfeóCatalà, que arribava al complet, lestres seccions, per afegir-se a l’home-natge que es feia al seu director i fun-dador.Arribà aquest a les quatre i deu, icomençà ja el concert davant mateixde l’Ajuntament interpretant el Cant dela Senyera, per després dirigir-se alteatre del Casino, on se celebraria elconcert d’homenatge, que seguí l’or-dre següent:

PRIMERA PART: El Cant de laSenyera, La nina i el moliner, El con-

11

de la vila, que se sent orgullós ambcada nou èxit que aconsegueix ambl’Orfeó creat per ell. Finalment parlà el mestre Millet, llegintuns fulls breus, als quals recordava elsanys d’infantesa passats per aquell car-rer, i els triomfs obtinguts amb l’Orfeó,i manifestà que eren deguts als efluvis del Masnou i a l’ambient sa icatalà que s’hi respira, el qual li per-meté dur a terme la seva obra artísti-ca.El públic va rompre en generososaplaudiments i visques, especialmentdedicats al mestre Millet.Després es va descobrir la làpida quedonava nom al carrer, que era cobertaamb la bandera catalana, amb nousaplaudiments del públic bo i victore-jant el mestre.L’Orfeó Mataroní va interpretaraleshores, davant de casa del mestre,el Cant de la Senyera enmig d’un nouxàfec d’aplaudiments.Un cop finit, la comitiva d’autoritats ipúblic es dirigí cap a la CasaBenèfica, on es va descobrir una altralàpida, aquesta dedicada al fundadorde l’Asil, Pau Estapé i Maristany, aixícom la inauguració d’una tómbola,que era de beneficència per a l’entitat,i que fou un èxit.De nou la comitiva es posà en marxacap a casa del mestre, on se serví unlunch. I van anar a continuació cap alCentre Coral, on serviren un vermut.Eren prop de les dues quan un cente-nar de comensals celebraren el ban-

El mestre Lluís Millet, en una imatge d’aquell temps

12

trabandista, Sant Josep i Sant Joan, Elpardal, La dama d’Aragó, El fill de donGallardó, Cançó del lladre, Els fadrinsde Sant Boi, El noi de la mare iCorpus.

SEGONA PART (secció d’homes): Elsomni d’una verge, Els remers delVolga, El pastoret i Cançó dels nois.I conjuntament totes tres seccions: Lasesta, La mort, Credo de la missa delpapa Marcel i Els Segadors.Després del concert, l’alcalde acciden-tal, senyor Pagès i Pla, va imposar a lasenyera de l’Orfeó una riquíssima cor-bata, brodada a casa de JaumeMaristany per les noies següents:Eulàlia Sensat, Madrona Font, RosaSensat, Simforosa Oliver, HortènsiaPlanas, Rosa Suñol, Carme Jover,Teresa Estapé, Pepita Curell, AngeletaMatalí, Teresa Coll, Mercè Maristany,Isidra Isern, Pepita Sensat i PrudènciaFerrer, dirigides per Jaume Llongueras.La corbata havia estat començada eldia de Sant Joan (24 de juny) i acaba-

da el dia abans (29 de juny). Porta unallegenda que diu: A L’ORFEÓCATALÀ, 30 DE JUNY 1918. HOME-NATGE DE MASNOU AL MESTREMILLET.No cal dir que l’Orfeó fou clamorosa-ment aplaudit, dins aquell teatre del

Casino, ple a vessar, alhora que vadeixar un grat record a tots els qui hiforen presents.

FONS CONSULTATS- Hemeroteca del diari La Vanguardia- Arxiu Biblioteca Joan Muray

Carrer de Lluís Millet

13

Modest Guinjoan. Economista

El pitjor problema de l’economia enels darrers 10 anys ha estat, sensecap mensa dubte, l’alt nivell d’atur.Taxes del 26% (2013) són un fracàsper un doble motiu: 1) perquè en cappaís del món avançat s’hauria per-mès, i 2) perquè cap país hauria actu-at amb la passivitat i la resignacióamb què ha actuat l’Estat espanyol. I,si per al conjunt de la població activala taxa d’atur ha estat altíssima, perals joves de menys de 25 anys encaraha estat molt pitjor: al 2013 va assolira Espanya el dramàtic registre del55,5%.A Catalunya les dades també hanestat dolentes, però no tant i hanevolucionat millor. Agafant les dadesmés recents de l’EPA (2016), la taxad’atur dels menors de 25 anys es vasituar en el 34,3%, (46,7% a la restade l’Estat) gràcies a la recuperacióeconòmica en curs. Però vaja, estemparlant d’uns nivells que a Àustria, aDinamarca o a Alemanya, per exem-ple, haurien provocat un estat d’e-mergència nacional i un pla de xoc. AEspanya no; al 2016 encara es conviuamb un atur global del 19,6%, aCatalunya del 15,7% i a la restad’Espanya (sense Catalunya) del20,4%.

Una Catalunya independent permetriamillorar aquests mal registres crònics,que en el cas dels joves el qualificatiumés suau seria d’escandalosos?Doncs dependria de la política empre-sarial que seguís l’Estat català i tambéde la seva política laboral.De moment tenim una cosa a favor:les taxes d’atur en el punt de partidade la independència són més baixes(4,7 punts percentuals per al conjuntd’actius i 12,4 punts percentuals perals menors de 25 anys). D’altrabanda, és evident que l’economiacatalana té una musculatura moltimportant, amb més 250.000 empre-ses, amb una orientació clara cap amercats internacionals, amb un bonsistema d’innovació, entre altres ca-racterístiques que la fan viable. Elsector públic també en seria de viable,com és prou conegut. Ara bé, perreduir l’atur general i el juvenil no n’hi

ha prou amb un estat sanejat i unabase productiva i exportadora. Amb Estat propi, com a mínim trescoses ens anirien a favor: 1) crear lesestructures d’Estat que farien faltacomporta generar segons algunesestimacions 50.000 nous llocs de tre-ball; 2) l’Estat català disposaria decompetències plenes en matèria labo-ral, cosa que ara no té i va a remolc del’espanyol, que no és precisament unmodel a seguir; 3) l’Estat català podriafixar un salari mínim en línia amb elque tenen els països de nivell dedesenvolupament semblant, i comen-çar a deixar de competir a base desous de misèria, especialment entreels més joves.La independència no és la garantiad’èxit de situar l’atur juvenil en un ni-vell digne, però sí que és, no en tin-guin cap dubte, una oportunitatinigualable per aconseguir-ho.

Una oportunitat única contra l’atur juvenilCrear el nou Estat català generarà uns 50.000 llocs de treball i podrà fixarun salari mínim que posi fi a sous de misèria

Paula Bombara (Bahía Blanca, Argen-tina, 1972) és una escriptora que s’haespecialitzat en literatura infantil ijuvenil i en divulgació científica, ja queés bioquímica. La seva primeranovel·la, adreçada a un públic juvenilperò aptíssima per a tots els públics,El mar y la serpiente (2005), té unabase autobiogràfica evident, ja queens explica la història d’una nena quea tres anys, i d’un dia per l’altre, veudesaparèixer el pare de la seva vida itot canvia al seu voltant. Gairebé ésaixí com comença El mar i la serp (1),que ara podem llegir en català en latraducció de Bel Olid, editada perPagès. Es tracta d’una obra “dolça idura, tendra i esgarrifosa, delicada icontundent”, per dir-ho en paraulesdel crític i escriptor Roc Casagran.Una obra que comença, com hem dit,amb la desaparició del pare, quan laprotagonista, i alhora la narradora, tétres anys; continua amb la descobertade la veritable història de la desapari-ció, quan ja en té cap a dotze, i s’aca-ba amb l’assumpció del fet, al moment

que és capaç de fer-lo públic, de treu-re’s del damunt aquell secret que lipesa com una llosa, quan en té cap acatorze i la democràcia sembla forçaconsolidada al seu país. Una obraplena de vida, malgrat que la mort, omillor dit la desaparició d’un ésserestimadíssim, hi és sempre present,com una boira persistent que no potaixecar-se. Una obra que, entre moltsaltres mèrits, té el d’apropar-nos un

retall d’història particular (la del’Argentina de la dictadura que es vainiciar amb el cop d’estat del 1976) ialhora universal, ja que tots els quihan vist desaparèixer algun ésser esti-mat i no l’han pogut ni tan sols enter-rar, en qualsevol racó del món i enqualsevol època, s’hi sentiran identifi-cats del tot. Una obra de denúnciacontundent, però que alhora és uncant a la vida, perquè, com hi trobemen més d’una ocasió, “no podem can-viar el passat. El que sí que podem ferés recordar que ens falten injusta-ment.” (p. 108) Aquest recordar,aquest recuperar per entendre i perentendre’ns és el que trobem en totsels moviments de recuperació de lamemòria històrica, sigui a l’Amèricadel Sud, als Balcans, a Síria o a lanostra guerra civil. Un llibre ben actu-al, perquè és carregat d’humanitat. Sihi afegim que està d’allò més benescrit i ben estructurat o que l’autorahi utilitza tota una sèrie de recursosliteraris i lingüístics d’allò més ben tro-bats i apropiats a l’edat de la protago-nista, entendreu per què us recoma-nem sense matisos aquesta novel·labreu, però intensa i literària al cent percent.

(1) Paula Bombara. El mar i la serp. EditorialPagès (Col·lecció “Nandibú Horitzons”, 1),Lleida, 2016. 109 pàgines. Traducció de BelOlid.

14

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

La dictadura argentina apropadaa joves i adults

VOLS FER TEATRE?Tʼagradaria descobrir el que ets capaç dʼexpressar amb el teu

cos i la teva veu?Ets dels qui agrada jugar a

ser un altre?NO HO DUBTIS.

VINE A GENT DEL MASNOU I... ACTUA!Telèfon de contacte:

627 63 00 82 (Oriol Colomer)

CURSETS DE GAITA

Informació a Gentdel MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com •www.gentdelmasnou.cat

d’aquesta barreja en potsortir, si ho sabem fer bé,un fantàstic combinat.Aquest territori serà el que

els seus habitans vulguinque sigui, peti qui peti,aquesta és la gran carta dela democràcia i la voluntat.

Penso que ningú no es poterigir com a portador de laveritat, però que tothom potfer-se defensor de la raó i elrespecte.Entenc el seu sentiment,Àngel, i estic convençut quevostè tampoc no trencaria

els meus; potser el quefalta, una mica per part detots, és fer, com diuen aIrlanda mentre es beuenunes cerveses, que no hi hadesconeguts, sinó amicsper conèixer.

Lluís Valls Marí

Ve de la pàgina 5

15

L’ASTRONAUTA DE PALENQUEJosep Condeminas

celeste. L’arbre és creuat per una serpde dos caps i, en la seva forma d’ocell,el déu “Itzamnaaj” es posa sobrel‘arbre. Molt resumida, aquesta és l’ex-plicació racional dels arqueòlegs. Ara,l’opinió dels qui defensen la teoria del’astronauta indica que la positura dePakal recorda la d’un pilot abans del‘enlairament, la seva mirada està alertacap endavant com la d’un pilot. Lesmans semblen estar manipulant unscomandaments. Les cames i els peustenen una actitud dinàmica, com si con-trolés uns pedals. Al voltant de Pakalles formes fan pensar en peces mecà-niques: tubs, panells, cargols... quecomponen la forma idealitzada d’uncoet espacial. La mateixa NASA vaassenyalar setze punts coincidentsamb el mòdul de comandament d’unacàpsula espacial contemporània.La interpretació dels arqueòlegs téarguments molt vàlids, però no per aixòha de ser l‘única a considerar. A la mito-logia de les cultures de Mesoamèrica hi

ha una divinitat molt important com elQuetzalcóalt o Kukulkan per als maies.Segons la tradició, aquest va baixar delcel mitjançant una serp emplomadaque, en una interpretació moderna,podria ser un coet o nau. A l‘igual quealtres sobirans de l’antiguitat, Pakal eraconsiderat un déu i, per tant, tot semblaindicar que la figura de la làpida podriarepresentar el seu retorn com a Kukul-kan al cel. Aquesta teoria és recolzadaen la presència de l’ocell a l’extrem altdel coet o Arbre Sagrat, un Quetzal, queper als maies representava el vol còs-mic. També sembla increïble que peril·lustrar aquesta escena, els artistesmaies hagin posat nombrosos detallsque corresponen a característiques tèc-niques massa semblants a les delsactuals vols espacials. Simple casuali-tat o és un exemple real? La polèmicaestà servida.

Fonts consultades: El llibre Arqueología delas ciudades perdidas i Internet.

-Quan a l’any 1942 l’arqueòleg AlbertRuz Lhuillier va descobrir el Temple deles Inscripcions i, molt concretament, latomba de K’inich J’anaab Pakal, el fun-dador de la ciutat maia de Palenke, maino s’hauria imaginat l’enorme repercus-sió mundial que tindria aquest descobri-ment. Si de per si ja era important havertrobat una tomba dins un Temple –jaque, a diferència dels egipcis, queenterraven alguns faraons dins les pirà-mides, entre els maies no n’era cos-tum–, haver trobat aquesta tomba dinsel Temple és que devia ser d’un perso-natge molt important. Però la sorpresamés gran no era l’enterrament en si,sinó la seva làpida, un monòlit de 3,79metres de llarg per 2,20 d’ample, aixícom de 25 centímetres de gruix i d’unpes aproximat de cinc tones. La làpidaestava esculpida representant un ho-me, Pakal, conduint, aparentment, unartefacte volador o coet, inaudit! El cien-tífic rus A. Katsantsev no va tenir capdubte que es tractava d’una nau espa-cial, a l‘igual que José Álvarez, directord’Es-tudis Avançats. Ara, el qui més vadi-vulgar aquesta teoria va ser l’escrip-tor suís Eric Von Däniken, a més d‘afir-mar que en el passat extraterrestreshavien intervingut a la civilització. La comunitat científica va posar el crit alcel i va desmentir categòricamentaquesta eixelebrada teoria. D’acordamb la creença maia, la làpida dePalenque mostra Pakal baixant a l‘infra-mon per lluitar i destruir els senyors dela mort. El sobirà emergeix de la gola de“Sak Baak Naah Chapaat”, monstre del’inframon, i ho fa a través del tronc del’Arbre Sagrat, que encreua els tresplans còsmics: l’inframon, el terrenal i el

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com • www.gentdelmasnou.cat

16

Mentre la nostra actriu masnovina Carme Pla estrena eldivendres 5 de maig el punyent monòleg Tractat de blanquesd’Enric Nolla, amb direcció de Marc Molina, a Can Gassol(Mataró), el mes comença a desplegar les seves noves posa-des en escena. Jordi Prat i Coll dirigeix uns actors fantàstics (RosaBoladeras, Joan Negrié, Miranda Gas, Victòria Pagès, AnnaAlarcón i Albert Triola) a partir del 5 de maig (fins a l’11 de junydel 2017) a La Villarroel. Hi porten a escena Els tres aniver-saris (Villa Dolorosa) de l’autora alemanya RebekkaKricheldorf (n. 1974), una adaptació moderna del text deTxékhov Les tres germanes, amb traducció de l’actor JoanNegrié. L’autora, Rebekka Kricheldorf, viu actualment aBerlín. Va estudiar Filologia Romànica a la UniversitatHumboldt i Escriptura Dramàtica a la Universitat de les Artsde Berlín. Ha escrit nombroses obres per a diversos teatres,com l’Staatstheater de Stuttgart, l’Staatstheater de Kassel, elTheaterhaus de Jena, el Theater am Neumarkt de Zuric,l’Staatstheater de Bern i el Deutsche Theater de Berlín. El2004 va ser autora resident del Nationaltheater de Mannheimi del 2009 al 2011 assessora artística i autora resident delTheaterhaus de Jena. Així doncs, anem-hi per estar ben aldia de la nova dramatúrgia europea.Mentre l’actor badaloní Jordi Díaz, autor del llibre Manual perlligar (Columna, març del 2006), encara la recta final (fins al 4de juny) de representacions al Club Capitol (sala 2) del monò-leg còmic Els homes són de Mart i les dones de Venus dePaul Dewandre (n. 1961), tenim dues noies que viuendamunt d’una balena adormida. Estem fent referència a l’es-pectacle Yo quería ser una chica Almodóvar pero dejó detener sentido, que aterra al Teatre Tantarantana (Àtic 22) finsal diumenge 7 de maig: una creació col·lectiva, una metàforaperfecta de l’anestèsia social que pateix la nostra generació.Amb Laia Alberch (n. 1987) i Paula Ribó (The Mamzelles), 70minutets, a 10 euros: no hi falteu.Mrs. Brownie és un musical en català produït per Teatre Nu(www.teatrenu.com) que ens animarà de ben segur els dillunsnit. Amb dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs, l’actriu/can-tant Laura Guiteras i el pianista/actor Abel Boquera divertei-xen clarament a El Maldà (Pi, 5), amb els titelles de midahumana fets per Martí Doy que ens mostren a escena unadiva negra EUA impressionantment marxosa.

El mes cinc

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

No hi podíem faltar i no hi vam faltar. Diumenge de Rams almatí, ja cap al migdia, a la Parròquia de Sant Pere. Solespaterrant. Bosc flamejant de palmons, palmes, llorer iolivera.Quan la processó entra a l’església, el Graduale –queprecisament vol dir cant de camí– Locus iste, d’A. Bruckner,acompanya el poble fidel, que reviu la multitud entusiasmadade Jerusalem entrant a la Ciutat Santa; hosanna, hosanna alfill de David; beneït el qui ve en nom del Senyor!Ja a la Litúrgia de la Paraula i abans de la proclamació del’evangeli, A vós vull acostar-me, coral 23 de la Passió segonsSant Mateu, de J.S. Bach. I intercalats a la lectura bíblica dela passió de Jesús, Kyrie, eleison –fragment de la Messe inD-G–, de K. Kempter; Pater, dimitte illis –primera de Les setparaules de Jesús a la Creu–, de J. Haydn; i començamentde l’Stabat Mater, de F. Schubert.Per a la proclamació del resum de la Fe cristiana, el Credo deKempter, de la Messe ara mateix esmentada, és vigorós iconvincent.Durant la processó de les ofrenes, l’Ave Maria, de C. Frank;dolç embelliment de l’ànima i dels sentits.Ja en la Pregària Eucarística, el Sanctus-Benedictus, deKempter. I també de la mateixa missa, l’Agnus Dei, a lafracció del pa.Al llarg de la processó de la comunió, l’Ave Verum, de W.A.Mozart; i l’orquestra també ens va oferir el Consummatum est,penúltima de Les set paraules de Jesús a la Creu, de Haydn.Calia un comiat adient a la celebració i va ressonar, vibrant,Canticorum iubilo, de G.F. Händel.Montserrat Llagostera a la batuta com sempre.Ja és tradició, des de la fundació de la nostra Coral, que, enacabar, cantem a les escales del temple parroquial i endeixem testimoni gràfic: va tornar a sonar amb joia elCanticorum iubilo.I endavant les atxes!, que cal anar perfilant les cantades del’Any Lluís Millet, que ens esperen a la cantonada, que ja hisom, vaja.

DIUMENGE DE RAMS, I LACORAL HI CANTAEsteve Pujol i Pons

Cròniques

Portar una vida sana és el que es portaara. Però, a què ens referim amb això?Com aconseguim materialitzar una cosatan abstracta com és el fet d’estar sa?Belloc i Breslow (1972) van fer un estu-di longitudinal (7000 persones) per exa-minar la relació entre les taxes de mor-talitat i el comportament de les perso-nes. El resultat va ser: 7 hàbits de salutque encara segueixen incrementantexponencialment l’esperança de vidade les persones.

1.- Esmorzar cada diaS’ha acabat el trist got de llet o de suc.Gaudeix d’un bon entrepà o d’unespeces de fruita. Comença el dia ambl’estómac ple.

2.- Menjar amb moderació, sense“picar” entre horesÉs preferible fer bé els àpats importantsdel dia i no substituir-los per barretes o“snacks”. Cal intentar trobar el tempsnecessari per a la nostra alimentació. Pel que respecta a “picar”, desfés-te deles temptacions que puguis tenir a casa.

3.- Mantenir un pes corporal se-gons les teves mesuresDavant del dubte visita el teu metge o

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiqueswww.oriolugoreal.com · http://owlinstitutpsicologic.com/

nutricionista. Ningú com ells no potaconsellar-te millor. Vigila amb les die-tes miraculoses que pul·lulen perInternet.

4.- No fumarFumar no està de moda. Hi ha formesmés interessants de començar unaconversa a part d’un avorrit “tensfoc?”. Parla amb els altres sobre quinsesports o entreteniments practiquen,això et permetrà conèixer gent com tu,a la qual agrada cuidar-se.

5.- No beure alcohol o fer-ho nomésmoderadamentUna copa de vi per al fi paladar pot ori-

ginar tot un esclat de sensacions. Una borratxera col·lapsa tots els teussentits. Tu tries com vols que siguinels teus records.

6.- Fer exercici amb moderacióNo és tant la quantitat que en fas enun dia com la voluntat de fer-ne cadadia. Comença de forma moderada ivés incrementant els teus esforços demanera progressiva. Menys és més.

7.- Dormir 7 o 8 hores diàriesEl fet de descansar és un dels majorsplaers per a molta gent. A més a més,és importantíssim per a la recuperaciódel teu cos i del teu cervell. No et pri-vis d’un despertar ple d’energia i moti-vació.

Aquestes pautes, tot i ser del seglepassat, segueixen igual de vàlides peral nou segle. La teva salut física, men-tal i emocional es troba a les tevesmans, ja que cos i ment estan total-ment entrellaçats. Ha arribat l’hora de cuidar-se!

17

ELS 7 HÀBITS DE SALUT D’ALAMEDA

Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.

Comanda mínima 15€

93 555 78 94

Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · frankfurtparera@hotmail.com

EN VENDAPARTICIPACIÓ DEPLUMA D’AIGUA

AL MASNOU (MINA CRESTA)

Condicions a convenirContacte:

618 69 61 39, MercèHorari: dilluns a divendres

de 10 a 13 i de 17 a 19

Advocats

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀ

FIC

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 596 6 0 0 9 2 3 8 1

08320 El Masnou · El Maresme

En

tem

ps d

ifíci

ls u

na im

atge

i m

il pa

raul

es

18

La romanitzacióDe la mateixa manera que Empòrionfou la porta d’entrada del món culturalclàssic a la Península Ibèrica, el seuport també va servir, amb les llances iels escuts romans, com a cap de pontde la romanització.El 218 aC atracaven les naus roma-nes a Empòrion per atacar la rere-guarda cartaginesa, que amenaçavaRoma. La colònia grecoibera acolliaamb cautela els nouvinguts ja que enun principi no els amenaçava a ellsdirectament i van procurar mantenir-se neutrals entre les dues potènciesque es barallaven. Algunes tribus esvan mantenir neutrals, però la majoriacombatien en un bàndol o altre i la cai-guda definitiva de Nova Cartago(Cartagena) 209aC fou el cop definitiuperquè els enemics de Roma fossinexpulsats de la península.En conseqüència la derrota definitivasobre els cartaginesos va crear unbuit de poder; així doncs la RepúblicaRomana ho va aprofitar per romanit-

zar Hispània i annexionar-la als seusterritoris. La majoria de pobles costa-ners ja estaven en gran part controlatsper Roma, però la conquesta cap al’interior fou més lenta. Algun poblesceltibers van resistir-s’hi prop de migsegle i reductes àsturs o càntabresfins pràcticament al segle 19 aC. Elcontrol efectiu del territori fou fet per lavia del pacte o per la força i a més amés van exigir als grups nòmadesibers que abandonessin la vida a lesmuntanyes i els oferiren terres perquès’hi establissin. Lligar els pobles a laramaderia o agricultura era un bonsistema per tal que no es revoltessin ia canvi rebien beneficis i privilegis.Amb els anys algunes comunitats vanrebre categoria de ciutadania llatina oen casos concrets plena ciutadaniaromana. Aquests tractament no erentemes menors ja que comportavenplena protecció del dret romà i progréssocial. Al mateix temps Roma mante-nia un flux constant de colons vingutsd’Itàlia i altres zones del seu control.Normalment eren legionaris retirats

del servei i que constituïen la basesocial més fidel al poder. Aquestscolons van crear les conegudes vil·lesromanes o granges, bàsicament d’ex-plotació agrícola, situades normal-ment fora dels nuclis urbans. Les ciu-tats van esdevenir unitats bàsiquesadministratives i es van convertir en elcentre polític, militar, cultural, econò-mic, lúdic i social, si bé la majoria tre-ballava al camp, la xarxa urbana esta-va planificada perquè tothom tinguésuna ciutat relativament a prop per ales seves preferències. Així doncs, lafutura Catalunya complia aquestpatró: Tàrraco, Bàrcino, Iluro, Beatulo,Blandae, Ilerda, Iesso, Vicus Ausone-sis, Emporiae formaven, entre d’al-tres, una densa malla de ciutats.Per lligar totes aquestes ciutats ambla resta d’Hispània i la península italia-na es va construir una extensa xarxaviària: la Via Augusta unia Cadis(Gades) amb la mateixa Roma traves-sant tot el territori català de dalt a baix.A les vies principals hi havia cada milpasses un mil·liari, que donava infor-mació del tram, qui l’havia construït iquant faltava per a la destinació. Amés hi havia altres vies secundàriesque unien ciutats costaneres amb l’in-terior, ponts i viaductes. Aquestesinfraestructures servien per vehicularl’exèrcit, persones, mercaderies i re-captadors d’impostos i al mateix tempsinfluïen en la romanització del país.Per coordinar i administrar tot el siste-ma van dividir Hispània en províncies:en la primera fase van establir-nedues d’enormes: Hispània Citerior iHispània Ulterior. La primera, fundada

No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Catalunya altre cop comença a aixecar-se; però per seguir caminant hemde saber quantes coses hem fet malament. Quins fets s’han repetit i repe-tit? Quants errors? No hi puc donar resposta, però intentaré explicar elsfets. Per fer-ho, extractaré el llibre de Jaume Clotet “50 moments impres-cindibles de la Història de Catalunya”. Ho faig perquè crec que tothom hade saber per què fem el que fem i diem el que diem.

Capítols anteriors: abril 2017 (1)Els ibers. (2)Arriben els grecs. Continuem.

50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls

Aqüeducte de les Ferreres a Tarragona

Mosaic romà trobat a Cal Ros de lesCabres al Masnou.

19

dirigents ibers va precipitar que sensepensar-s’ho canviessin de bàndol ipassaren a combatre al costat de lestropes romanes contra les cartagine-ses, que foren definitivament derrota-des. La pau romana s’establia a casanostra. La pau, però, va durar poc; el207aC els ilergets i ausetans van tor-nar-se a revoltar contra Roma. Per uncostat el descontentament del pobleper l’abús dels impostos, la indiscipli-na d’alguns soldats romans que pro-vocaven aldarulls i pillatges i el rumorque Publi Corneli havia emmalaltit imort va esperonar els ibers per alçar-se en armes contra les cohorts roma-nes. L’aixecament va sorprendre ienfurismar Publi Corneli, que era aNova Cartago. Ràpidament va orga-nitzar el seu exèrcit per esclafar larevolta. En un gest de debilitat va per-donar els revoltats Indíbil i Mandoni,que van recuperar la condició d’aliats.L’any següent, però, els ibers es vantornar a revoltar, aquest cop amb unnombre de soldats de 30.000, segonsles cròniques, i que evidentment ésexagerat. Corneli Escipió havia aban-donat Hispània per dirigir-se a Àfrica iels encarregats d’ofegar l’aixecamentforen els procònsols de les dues pro-víncies hispàniques Luci Manli Occidi iLuci Lèntul. Els ibers foren altre copderrotats i Indíbil mort al camp debatalla. Segons explica l’historiadorTitus Livi, els romans van exigir l’en-trega immediata de Mandoni i altresdirigents sota l’amenaça d’aniquilarilergets i ausetans. I així va passar i nohi hagué clemència: el cabdill fou tor-turat i executat.

tat dels cartaginesos trencant d’a-questa manera el pacte entre Roma iCartago segons el qual el riu Ebrelimitava la influència de les duespotències. Del riu cap al nord Roma idel riu cap al sud Cartago. Dues de lesprincipals tribus ibers eren els ilergetsa Lleida i els ausetans a Osona. Elsprimers comandats per Indíbil i elsosonencs per Mandoni. Segons algu-nes fonts l’any 218 aC uns tres-centsilergets acompanyaren Hanníbal entravessar els Alps amb els elefantscap a Roma. Aquell mateix any un cosde l’exèrcit romà arribava per primercop a la península (Empòrion) pertallar la rereguarda de l’exèrcit cartagi-nès, que era a Itàlia. Un dels coman-dants romans era el jove Publi CorneliEscipió, conegut també amb el mal-nom de l’Africà. Bon militar i millornegociador. L’exèrcit negociavaparal·lelament amb els ilergets i ause-tans la possibilitat d’integrar soldatsibers al cos militar romà quan elcomandant romà tingué casualmentun trumfo a la mà. En la presa deCartago Nova l’any 209aC s’allibera-ren els hostatges que els cartaginesostenien com a moneda de canvi per apossibles pactes i reforç d’aliances.Entre aquests empresonats hi havia ladona de Mandoni i les filles d’Indíbil.L’alliberament dels familiars dels dos

pels legionaris el 218aC.Posteriorment aquestes províncies esvan modificar i multiplicar, però la mésimportant fou la província Tarra-conense amb la seva capital Tàrracosempre cobejada pels futurs líderspolítics que volien arribar a Roma.Amb 6000 hectàrees i milers de per-sones Tàrraco fou una de les ciutatsmés importants de l’Imperi on ja hihavia blocs d’apartaments de lloguer,una autèntica revolució residencial iarquitectònica.La romanització i llatinització foudeterminant en la personalitzaciócatalana. Durant molts segles el bilin-güisme va contribuir a configurar unllatí amb fortes influències lingüísti-ques indígenes. Aquesta característi-ca pròpia de cada territori motivariasegles més tard el naixement de lesllengües romàniques com el català.El procés de romanització, però, vaser acceptat i poc traumàtic per amolts autòctons perquè assumir tot elnou sistema representava trencaramb el passat, però també oferia mol-tes oportunitats tant a la nova admi-nistració com a l’exèrcit o al funciona-riat provincial. Tota aquesta barreja,afavorida pel creixent nombre dematrimonis mixtos, va convertir laromanització en un moviment progres-siu i natural, que va concloure aproxi-madament 200 anys després que lesnaus atraquessin al port d’Empòrion.

Indíbil i MandoniEl mite d’aquests dos personatgess’ha mantingut viu gràcies a la ciutatde Lleida on se’ls homenatja amb unaestàtua de bronze a la plaça Angelet iGarriga. La llegenda diu que eren ger-mans, però això no té cap base histò-rica. És cert que Indíbil era cabdill iler-get i Mandoni un cap dels ausetans i,si tots dos eren parents, ho eren polí-tics ja que un dels dos era casat ambla germans de l’altre. Parents o no, elsfets són els següents.La Segona Guerra Púnica entre Romai Cartago per aconseguir l’hegemoniadel Mediterrani va alterar molt la vidapolítica i d’aliances de les tribus ibe-res. La majoria de pobles dels primerscatalans va optar per posar-se al cos-

Les fones dels foners ibers, sobretotsdels balears, constituïen una autènticarma letal. Havien servit, tant amb elscartaginesos com amb els romans, peròtambé combateren contra ells, i es con-vertiren en un autèntic malson per a qual-sevol exèrcit que sʼhi enfrontés.

Estàtua idealitzada dʼIndíbil i Mandonia Lleida

20

Sempre que l’ocasió els és propícia,els amics lectors em diuen que a lespàgines del Butlletí parlo poc de lestravesses fetes, dels temporals sofertsi de les penúries suportades durantles singladures. Bé, de temporals,temporals d’aquests que s’escriuenamb majúscules, crec no haver-nepassat mai cap. Abans de fer-te a la mar és de prudèn-cia informar-te de la previsió meteoro-lògica. Sempre un toc d’atenció i con-sell amb el capità del port, l’amic EliasBarrenechea, amb l’home del temps oamb aquell avi que a la riba fa nansao enllesteix palangres. El dia anteriorde la tornada esperava l’arribada delsquillats per a la venda de la pesquera.Demanava el pronòstic per a l’endemàal patró que el comandava.–Sóc el patró d’un veler de set metresi vull salpar cap a Barcelona, què ussembla?Si deia: –Cap problema… jo, en feiacas. Si per contra comentava: –Avuiencara ens hem mullat sa cara; joesperaria fins a demà passat, que jahaurà mancat el nord. En generalcompartia el pronòstic i en feia cas.Salpava segons la previsió, si jotambé la compartia. Poques vegades

vaig equivocar-me. El cel, els núvols, el baròmetre, lacoberta seca o mullada a la matinadaparlen clarament i amb l’altura de lamarea marcaran el que trobaràs quansurtis de port.De fet, mai no vam dir: Tant de bo nohaguéssim sortit; però, quant al tempsmeteorològic, fins i tot els almirallspoden equivocar-se. Quien el tiempo se pone a predecir, seexpone a mentir, diu un proverbi cas-tellà.Un cop, després d’un parell de diesd’espera, encara vam trobar fortamaror i l’Inge va fer la travessa benmarejada. Tot el camí de més de centmilles del Masnou a Alcúdia. Sé d’un matrimoni que, tot i fer el viat-ge de noces en un luxós creuer i ambun temps més manejable, el mareig, al‘esposa, li va durar quasi nou mesos.Devia ser falta d’experiència?…Un altre que, en atracar el veler en elport “d’arribada”, després d’un fortTEMPORAL (segons ella), quan elsmariners de servei van ajudar-la aposar els peus a terra, va exclamaramb un profund sospir: Gràcies a Déuque ja som a Mallorca!… Senyora,que aquí no és Mallorca, va dir un dels

mariners, això és Vilanova i laGeltrú…Un altre que, quan van posar peus aterra després d’una nit llarguíssimasense sopar ni dormir, l’esposa vaposar-se de genolls i va jurar: Coneste barco nunca más. Va tornar aBarcelona amb l’avió de línia regular.Paraula és paraula!Davant de tantes peripècies, això nos-tre deixa de tenir importància. Tot founormal. “El pa de cada dia”. I voler-hoemfatitzar seria per a nosaltres exce-dir-nos, superar allò de “gairebé totaixò és veritat”.Nota: Vegeu el número 343 del juny2016, “Perills a la mar”. Jo anavaembarcat en un llagut del pare com amotorista naval. El perill va durar tansols uns minuts, però va ser l’únicavegada que navegant he vist les ore-lles al llop. Vaig tenir por.

Gairebé tot això és veritat Carles Maristany

ACLARIMENTS

Exposicions

Fins al 8/6 “El Masnou del Mestre Millet”

I n f o r m a

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres

28 de maig a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

L’enigma V.D.R.

Tres excursionistes grans, tot fent camí, troben el pontd’un riu enrunat. A la riba hi ha dos nens amb una petitabarca inflable, on només caben els dos nens o una per-sona gran. Com ho faran per travessar el riu tots elscaminadors?

Resposta:

GENT DEL MASNOU

21

Classes de iogaEls dimarts de 2/4 de 8 a les 9 del vespre, meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga. Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral: socis 70 €, no socis 80 €Inscripcions a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9. Més informació 607 74 74 99 · ivet@latercerapell.com

Vocalia Recreativa

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANG

Donar-ne una mica és donar molt.Diumenge 28 de maig de 10 a 14, al local social

de Gent del Masnou.Dr. Agell, 9, al costat del cinema La Calàndria

Primer passen els dos nens. Després un torna i deixa labarca a un caminador que passi el riu. El nen que era al’altra riba torna sol. Els dos nens tornen a passar el riui es va repetint la mateixa operació fins que tots tresexcursionistes hauran passat el riu.

22

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

El millor regal per a la mare: un bon esmorzar al llit un diu-menge al matí. Aquí teniu unes quantes idees ben fàcils:

Ingredients: 2 ous per safata, Oli d’oliva, sal i pebre per moldre

Espinacs i pernil: 20 gr d’espinacs baby i 70 gr de pernil(dolç o salat, com més us agradi)

Tomàquets i julivert: 70 gr de tomàquets xerri i una branca de julivert fresc

Salmó fumat i cebollins: 50 gr de salmó fumat i un cebollí fresc

Xampinyons: 50 gr de xampinyons i un rajolí d’oli trufat

Ous al plat Vilatans! Esteu d’enhorabona, ja podeu menjar truites, senseque, per fer-les, com és natural, hàgiu de trencar els ous i, pertant, incórrer en delicte. El que no queda clar és si només poden ser les truites a lafrancesa, i si els francesos també estaven sota sospita pel fetde trencar ous en fer les seves omelettes.Tampoc no han deixat gaire clar si només es referien a aquesttipus de truita, o si bé, com que també s’ha de trencar ous, esreferien a les truites de patates, a les de carabassó, a les degambes, a les de formatge, etc.I encara us poden quedar dubtes, si és que el delicte nomésera pel fet de fer truites o per trencar ous per fer salses oaltres afers culinaris. Hauríeu de fer una consulta al Síndic deGreuges o, millor, al Defensor del Poble, que fila més prim.Pel que dic ja heu vist que no me n’he anat per les branquesal començament, he anat al gra o, millor dit, als ous.Això ve a tomb per les ratlles del mes passat on feia barrilaamb el «gran problema de trencar ous», sobretot per a certesautoritats de l’altiplà, ja que es veu que veuen fantasmes per-tot arreu, especialment si provenen de llevant. Ara, la cosa ja ha arribat a la Suprema Cort i heus aquí queses senyories no han vist delicte a trencar ous, tot i que enca-ra n’hi podria haver (dels funcionaris públics) per faltes delseu deure com a tals.Per això us dic, de bell antuvi, que ja podeu tirar pel dret ambaquest plaer sublim que representa menjar-se una truita. Usla podeu menjar acabada de fer, ben calentona, i està bonís-sima. Us la podeu menjar freda, dins un pam de pa sucat ambtomàquet, i està per llepar-se els dits, especialment si us lamengeu al bosc i darrere feu un traguinyol de vi. Ah que ja usve salivera!Bé, com que sóc un cagadubtes, encara em quedo ambrecança, no amb les truites, sinó amb els ous.La llei (de l’embut) no diu res referent als ous o, millor dit, a laseva procedència. Mira que si ara que ens han deixat clar quetrencar-los no és delicte, si que ho és la procedència.Ara, quan anem al súper, haurem de preguntar d’on són? Oh, i potser també si les gallines que els han post són galli-nes «llachianes». Sí, bona gent, vull dir d’aquelles gallinesindepes.Mira que si ara que ens ho han deixat clar ens surten ambciris trencats (ai què he dit!?, potser es pensaran que em refe-ria a fotre’ls garrotada), vull dir que, si ja sabem tot això, enca-ra no en tenen prou i volen saber més.Imagineu-vos que no els compreu a cap botiga, que són vos-tres, bé, vull dir que teniu gallines a casa i us els ponen. O béun veí que té gallines i us els regala. Quin dilema, oi? Vull dirsaber si és delicte que els ous siguin teus o del veí. Bé, per-què no hi hagi malentesos, si les gallines són de la vostradona o de la dona del veí.Voleu dir que no ens estem menjant el coco? Apa, bup, bup.

Arran de sòlPledebuit

1. Escalfeu el forn a temperatura alta mentre anireupreparant els plats.

2. Unteu un parell o tres de safates de forn petites individuals amb una mica d’oli.

3. Ja podeu anar tallant els cebollins, els tomàquets en quatrequarts, lamineu els xampinyons o els espinacs partits.

4. Poseu en cada una de les safates els ingredients queheu triat i trenqueu en cada una un parell d’ous. Els saleu i

pebreu segons creieu que li agradi.5. Poseu-les al forn de 8 a 10 minuts. Aneu vigilant que les

clares es vagin fent, però que el rovell quedi ben a puntper sucar-hi un bon pa cruixent acabat de fer.

Ous al plat

Catalunya lidera la creació d'em-preses a l'Estat espanyol.Apareix en primer lloc amb 2.162noves societats.

El Govern amplia la represen-tació a l'exterior amb el nomena-ment dels primers delegats aVarsòvia, Ginebra i Copenhaguen

LʼANC comen-ça una campa-nya per escam-par el sí a laindependènciaa tot Catalunya.Porta lʼeslòganʻEl canvi ets tuʼ.

Comença #VOTOREFERENDUM,la campanya del Pacte pel Refe-rèndum.21 autobusos de Barcelona llueixen la novaimatge pel Pacte.

Carme Forcadell: “Quan el Go-vern es va comprometre a fer elreferèndum ja coneixia les difi-cultats”El procés va començar a les urnes iacabarà a les urnes. Quan el Govern es vacomprometre amb el referèndum ja sabiaque no seria fàcil. És molt complicat, i tant.I hi ha dificultats. Però no són insalvables.No estaríem aquí sense la mobilitzaciópopular, és importantíssima.

L'Estat torna a atacar l'ANC i Òm-nium amb una multa de 90.000euros.

L'Estat espanyol redueix la inver-sió pública a Catalunya uns 30 mi-lions respecte al 2016.

Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no ladespengis! Convida la teva gent també a fer-ho.

Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t

ANC-Al Masnou Decidim · Mg17 · elmasnou@assemblea.cat

Totes aquestes notícies les podeu contrastar o ampliar posant el titular de la notícia al buscador de google.

El govern en ple desafia la re-pressió de lʼEstat espanyol sig-nant el compromís amb el refe-rèndum.

El passat Sant Jordi es va conver-tir en un clam pel referèndum.Partits i entitats es van mobilitzar per reco-llir adhesions reconeixent com a punt detrobada el Pacte Nacional pel Referèndum.Al Masnou seʼn van recollir més de 1000.

Junqueras sosté que si no hi hareferèndum hi haurà una DUI(Declaració unilateral dʼindependència)

El dret d'autodeterminació és ple-nament reconegut en el dret in-ternacional i cap norma estatalno el pot negar.La sentència sobre Kossove de la CortInternacional de Justícia és contundent iafirma que la declaració unilateral dʼinde-pendència no viola cap norma jurídicainternacional.