GENT DEL MASNOU · “Jamaica”, més tard “La cabaña del Tío Tom”. ... condicionat la seva...
32
Juny 2016 Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 343, juny del 2016 GENT DEL MASNOU
Transcript of GENT DEL MASNOU · “Jamaica”, més tard “La cabaña del Tío Tom”. ... condicionat la seva...
Juny 2016
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 343, juny del 2016
GENT DEL MASNOU
ww
w.m
ater
ials
ho
ms.
cat
VENDA DE PETARDSREVETLLA DE SANT JOAN 2016
COETS, FONTS, BATERIES, BENGALES
A LES VOSTRES REVETLLES MANIPULEU ELS PETARDS AMB SEGURETAT SEGUINT LES INSTRUCCIONS DʼÚS I RESPECTANT ELS ALTRES I ES CONVERTIRANEN FESTES DʼALEGRIA I DIVERTIMENT.
AntonioREPARACIÓ DEL CALÇAT
Francesc Macià 87 (al davant de l’escola Ferrer i Guàrdia)
93 540 75 88Canvi de cremalleres en botes, bosses, motxilles,
jaquetes i pantalons.Canvi de plantilles, varietat encremes i tints per a la pell i l’ant.
S E R V E I D ’ E N T R E G A A D O M I C I L I
Correu electrònic:[email protected]
Obres i reformes en general
93 540 83 55 · 607 947 004
Bona Festa Major
ConstruccionsJiménez
Obert de 7’30 a 18
Dissabte de 8 a 12
Materials per a la construcció i la decoració
www.materialshoms.cat
NOVETAT!Et podem fer
qualsevol color amb pintura
Joan XXIII, 93 555 81 56 el Masnou (Ronda del Masnou (sobre l’autopista)
Tota mena de materials per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Av. J.R. Suárez de Llanos, 43. 93 540 37 69 Teià. Totes les novetats a la nostrabotiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i
electrodomèstics
TROBI EL CATÀLEG I LES NOSTRES OFERTES A: WWW.PIROTECNIAGARCIA.COM
Prepari la seva comanda per internet i estalviïtemps i diners
Obert a partir del dia 16 de
juny als nostres llocs
habituals
• Av. Joan XXIII, (davant del cementiri del Masnou)• Amadeu I, carretera dʼAlella
• Torrent de Cal Gaio amb carrer Manila (Davant del Centre comercial DIA)
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan MurayEsteve Pujol
Portada: Oreneta dʼestiu
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
El dissabte 14 de maig passat, l’Assemblea Nacional Catalana(ANC) va celebrar les votacions per a l’elecció dels 77 membresque, d’acord amb els seus estatuts, han de formar el secretariat pera un nou període de dos anys. Entre els membres de ple dret del’Assemblea que s’hi presentaven com a candidats, la més votadava ser l’Elizabeth (Liz) Castro, actual responsable d’internacionalsde l’organització, coneguda per les seves activitats en el món edi-torial i com a traductora i escriptora.Amb un 21,4% de participació del total de socis amb dret a vot, elprincipal gruix de vots es va repartir així: 4.071 per a Liz Castro,4.005 per a Jordi Sánchez (president en funcions), 3.752 per aAntoni Baños, 3.705 per a Quim Torra, 3.129 per a Clara Ponsatí,3.050 per a Agustí Alcoberro, etc.El dissabte 21 de maig, just en el moment de tancar l’edició d’aquestButlletí, els membres del secretariat reunits a Ripoll, per un escàsmarge de vots en relació a Liz Castro, van reelegir com a presidentde l’ANC el fins ara president Jordi Sánchez, a qui felicitem de totcor i desitgem que sigui prou hàbil i convincent per seguir aglutinant,sense excepcions, totes les energies i diferents sensibilitats queconformen aquesta entranyable i imprescindible entitat, la qual, jun-tament amb Òmnium Cultural i d’altres agrupacions civils han estatcapdavanteres i motors en el procés endegat cap a la independèn-cia de Catalunya, des de la base de la societat civil.L’ANC, a part de generar un activisme importantíssim des de lesseus territorials escampades per tot Catalunya, destaca especial-ment per la seva capacitat de mobilització i organització, com s’hafet evident en la celebració dels darrers Onze de Setembre: La ViaCatalana, la V baixa de Barcelona (Gran Via-Diagonal) i el Punter dela Meridiana, amb una resposta tan multitudinària com pacífica queva superar totes les previsions.Davant de les dificultats evidents que ens esperen, fem vots perquèl’ANC continuï injectant l’energia que el país necessita per tal que esmantinguin vius l’entusiasme i la fermesa del poble ras i, d’altrabanda, no deixem d’oferir-los el nostre suport en tot allò que tinguema l’abast. No voldríem cloure aquest editorial sense desitjar a tots els socis imasnovins en general una feliç i profitosa Festa Major de Sant Pereque, com ja estem hi avesats, es presenta ben farcida d’activitats detot mena.
El President
Editorial EMBRANZIDA A L’ANC
3
Molt bonaFestaMajor
i feliç estiu2016
SumariEDITORIAL ................................................................................ 3GENT AMB GENT Lluís Gros Martín ...................................... 4BÚSTIA OBERTA ...................................................................... 7POLÍTICA VS PERVERSIÓ Joan Camps .................................. 8HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ....................................... 10BRASÍLIA Joan Maresma Duran ............................................... 1320 ANYS DE LʼESPLAI ST. PERE Oriol Huerta Lluch .............. 18LA MISTERIOSA MORT DE GLENN MILLER J.Condeminas..... 19LA PUNTA DE LA LLENGUA (76) Esteve Pujol ....................... 19ARRAN DE SÒL Pledebuit ........................................................ 22GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ............... 23LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot .......................................24TEATRE CAPITAL Rosa M.Isart ................................................. 25PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran.................................26 DITES I PERSONATGES POPULARS (30) Albert Vidal ........... 26SOM Oriol Lugo .......................................................................... 27 GENT DEL MASNOU INFORMA ...............................................30
GENT DEL MASNOU
4
Quin és el primer record de la tevaexistència?Els avis materns, l’àvia, tots vingutsde l’Aragó, vivien a Sarrià… Per fercèntims, l’àvia comprava una safatade pastisseria a cal Foix i la rifava pelveïnat venent les 48 cartes de la bara-lla espanyola que sortejava traient-neuna a l’atzar. Recordo també la mevaàvia paterna i els meus oncles, queeren els masovers d’una torre a l’avin-guda Pedralbes, que era una sala deball d’estiu i d’hivern que es deia“Jamaica”, més tard “La cabaña delTío Tom”. Jo m’hi passejava quan nohi havia públic, era emocionant; peròjo, com els meus pares i germans,vivia a Sant Just Desvern, allí hi vaigpassar la meva infantesa. El parehavia nascut a Sant Feliu de Guíxols;recordo que alguns anys hi fèiemunes minivacances. Eren temps depostguerra. El pare era fuster i treba-llava en un taller, però a casa tambéfeia algunes feines perquè el sou noarribava; la mare també havia treballaten una fàbrica de pastes alimentàriesi netejava per les cases… Tant jo comels meus germans anàvem a l’escolade la parròquia… aleshores a l’escolahi parlàvem el català en un temps enquè estava prohibit; era també unaescola religiosa. Recordo que, a laclasse, hi fèiem el “Mes de Maria”,però jo feia un altra a casa al talleretdel pare amb una mena d’altar enminiatura amb espelmes, flors i unaestampa de la Verge Maria… a part hijugava a dir missa, i em posava decasulla el cobrellit de seda morat.
Va ser jugant que va començar lateva vocació religiosa?No! Pensa que a l’escola parroquialteníem formació religiosa, els paresens feien anar a missa d’infants eldiumenge, dinàvem i a la tarda anà-vem a “doctrina”, el que ara en diuencatequesi, allí fèiem doctrina, jocs,cinema i... cap a casa. També tant jocom els meus germans fèiem d’esco-lans a les misses, casaments, batejos,etc... Jo concretament vaig entra alnoviciat dels franciscans de la Bisbal iVilanova i la Geltrú, allò va durar dosanys i mig, tenia aleshores 22 anys.De nen vaig tenir la sort, també degran, de tenir la número 1 de les mes-tres, la senyoreta Cinteta. Maria Cintai Amigó, cofundadora de les escolesparroquials de Sant Just i seguidorade la pedagoga Maria Montessori, la
Per la fotografia l’ha de conèixer tothom, petits i grans, agraïts per podergaudir en el Masnou del cinema d’estrena que sovinteja el Cine LaCalàndria. Una iniciativa heroica quan ja han desaparegut quasi tots elscines de poble. En Lluís és d’una dimensió humana impossible de resumir.Si els Lumière no haguessin inventat el cinema, probablement seria elmestre o el frare franciscà que també va intentar ser fent un noviciat dedos anys, però la seva afició obsessiva pel cinema ha estat el virus que hacondicionat la seva existència i li ha fet tocar a la vegada totes les teclesdel piano que la vida li ha posat a l’abast.
Lluís Gros MartínEl cineasta que vingué de la fe
GENT AMB GENT
CONVERSESVaig entrar al món del cinema per les portes de l’Església
primera dona italiana doctora en medi-cina. Ambdues eren fervents feminis-tes i devotes catòliques que defensa-ven que el nen era el pare de l’home,ja que el nen podia formar-se en elsmillors valors, però també en els pit-jors. Una influència que vaig aplicarsent professor del Garbí d’Esplugues idel Pere Vergés de Badalona i méstard a tots els nivells de l’escola públi-ca, passant per ser director de l’esco-la Josepa Puig i Coca d’Esplugues isent nomenat tres vegades membrede tribunals d’oposicions.
Has exercit el magisteri, vius atenta la crida de la fe i ets empresari decinema: Amb qui has pactat méstu, amb Déu o amb el diable?En el magisteri i la contemplació m’ésimprescindible i més fàcil pactar ambDéu. És amb el “negoci” del cinemaon el diable sempre és present! Peròamb l’actual crisi de les sales d’exhibi-ció aquest és un pecat que ja compor-ta un severa penitència. Encara tinctots els fronts oberts, faig cinema, heestudiat teologia i faig seminaris i cur-sos de formació de teologia i tambédono algunes conferències i sovintm’enclaustro per resar i meditar dinsd’alguns monestirs on tinc amics mon-
De tant en tant el cinema La Calàndria es converteix en un petit Liceu.
5
jos, com el pare Francesc, fill d’enMartínez Soria, a Poblet; també aMontserrat, Vallbona de les Monges,Leire, Silos i Samos… –es queda pen-satiu com si no volgués dir el que voldir, i esclata amb una riallada sonora–ara us sorprendré! Últimament he fre-qüentat l’Abadia del Valle de losCaídos.
Què se t’hi ha perdut pel “Valle delos Caídos”?Per a mi és una comunitat benedictinaacollidora, un centre teològic i culturalexcepcional on tinc amics monjos, finsn’hi ha un a qui han fet membre del’Institut d’Estudis Catalans, en labranca de la Societat Catalana deLitúrgia. Allà hi puc estudiar i fer recés.És una comunitat oberta a tothomamb cursos de cant gregorià, de músi-ca polifònica i seminaris teològics delitúrgia. Penseu que hi ha una escola-nia amb 43 escolans. Tot això no téres a veure amb l’obra “faraònica delfranquisme”. A mi m’importa el contin-gut, no les pedres.
Com hi vas arribar, al “Cine LaCalàndria”?Fa 19 anys que sóc a “La Calàndria”;estiuejava a Blanes i tenia amistatamb l’empresari Francesc Giralt, quetambé portava el cine del Masnou,me’l va traspassar quan ell es va fercàrrec de la distribuïdora i exhibidoraLaurent Films. A partir d’aquellmoment, la primera gran inversió, finsara, foren la reforma del local i el patide butaques, però fa poc la Fundacióha finançat la compra del projectordigital i, gràcies a aquesta aportació,ens hem posat tecnològicament al diai hem salvat la continuïtat del cinemaal Masnou. Penseu que el manteni-ment del projector digital va a càrrecnostre.
Però el camí d’arribar al Masnou haestat llarg; com t’hi has desenvolu-pat, en el cinema?Mai no he deixat de ser mestre ni deser cineasta. El meu salari de mestrem’ha donat suport econòmic persobreviure i superar les dificultatsempresarials del cine. De fet, jo vaigentrar al món del cinema per la porta
de l’Església. Tot va començar a lacatequesi parroquial de Sant JustDesvern on ens feien un sessió dedues pel·lícules cada setmana… Jaexistia el cinema sonor! Però nomésens passaven pel·lícules mudes:Oliver i Hardy, Charlot, Jaimito i totaixò. Fins que un dia va arribar uncapellà, mossèn Anton, molt trempat imolt proper. El seu sentit de l’humor elfeia de molt bon tracte; jo devia tenirdeu anys quan ens va anunciar:“Comprarem una màquina de fer cinesonor”; a les col·lectes de la missa cri-dava Sigueu generosos que això ésper a la màquina de cine sonor per alsnens! Mai no es va endeutar i ens ani-mava dient Ja ens falta poc per tenirels diners. Així ens va arribar el cinesonor de 16 mm a la parròquia.
La devoció del clergat pel cinemano devia ser gaire; no vas xocar tuamb l’Església?Al contrari, jo era molt obstinat; vapassar un rector darrere l’altre finsque vaig complir tretze anys, quan emvan deixar entrar a la cabina per aju-dar-los. Aleshores el rector va confiarel cine al seu cosí, que li feia desagristà i, com que ambdós estaven al
corrent de la meva afició, mossènMartorell va encomanar-me primer serl’ajudant i més endavant em va donarla confiança per ocupar-me’n jo sol detot. Fins i tot de la programació.
Què era això de la programació?Als pobles on hi havia cinema profes-sional de 35 mm no s’hi podien ferpel·lícules de 16 mm si no era ambl’autorització de l’empresari de la saladel poble, en aquest cas l’empresaridels dos cinemes de Sant Just,l’Ateneu i el Texas, era el senyor Mulà,ell me n’autoritzava la programació.Va ser ell que inesperadament un diava dir-me “Si et fa gràcia una màquinade 35 mm, jo us la puc regalar”. Com podeu comptar, el rector hi vaestar d’acord; va ser quan vam estre-nar la pel·lícula “Nacida libre”, queporto dins del cor, biografia de l’ado-lescència de la malaguanyada JoyAdamson, que de nena va viure aNairobi criant tres cadells de lleó orfesque el seu pare havia salvat; però, encréixer i atès el perill del seu instint,havien de desprendre-se’n. Però lalleona Elsa, un dels cadells, no s’acli-matava a la selva i es va quedar amb
Lluís Gros saludant l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras
Segueix a la pàgina 7
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Juny 2016 --
-- Juliol 2016 --
2930
123456789
10111213141516171819
dimecresdijous
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts
RieraOcata
DominguezViayna ViaynaAymarOcataRieraFàbregasViayna FàbregasFàbregasOcataRieraFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregas
dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts
123456789
10111213141516171819202122232425262728
FàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraDominguezOcataAymarViayna Viayna DominguezDominguezAymarRiera
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
Sant PereFesta local
Sant Joan
ESTIMAT AVI JOANAvui la pena és amb nosal-tres. Les paraules pesen i elsrecords es tornen difícils,com les llàgrimes que cauenen busca d’un consol que lesfaci vives. Com t’has fet esti-mar, estimadíssim Avi! Comn'és de gran el buit que ensdeixes! Però és això el quede veritat volem dir-te? Moltestimat Avi, avui la gratitudomple la nostra memòria.Avui els nostres cors reviuensomriures felicos, sincers isenzills… Perquè en un mónon som vaixells, un far s’haapagat i haurem de recordard’on venia la llum que tantens ha il.luminat, per no obli-dar mai qui són els nostresguies. Vull creure que allà on
siguis, t'has trobat amb lateva estimada Lali. Nosaltres, que som una mi-ca tu, preservarem el teuamor, els teus consells, elteu record. T'estimem.
Oriol VilaltaVolem agrair molt sincera-ment totes les mostres decondol i acompanyamentque la gent ens ha mostraten la mort del nostre pareJoan Vilalta Parés. Moltesgràcies.
Família Vilalta Carrillo-----------------------------------------
URBANITZACIÓ DELTORRENT VALLMORA
Una vegada més els nos-tres representants polítics al’Ajuntament del Masnou
ens han enredat com…nens petits. De resultes d’u-nes gestions vers el Con-sistori portades a termepels veïns dels carrers dels“músics” i de l’escrit publi-cat a Gent del Masnou núm336 de l’octubre de 2015,vàrem tenir una reunió ge-neral amb els representantsde l’Ajuntament (25/10,PAM 2015-2019) en la qualel primer regidor ens vainvitar a fer-ne una altraamb una reduïda comissiócreada expressament pertractar el problema de laurbanització del Torrent deVallmora. En la segona reu-nió, amb l’absència de l’al-calde, van mostrar bonapredisposició per modificarel projecte inicial i fer unestudi que permetés la cir-culació de vehicles fins al’escola Rosa Sensat. Ensnotificaren que per al mesde gener ens tornarien aconvocar per mostrar-nosla modificació realitzada perl’equip tècnic municipal.Doncs bé, després d’unsquatre mesos d’obres atu-
rades per problemes del’empresa adjudicatària dela urbanització del ParcVallmora i Torrent, a finalsd’abril –havent estat publi-cada al Masnou Viu i altresla nova remodelació– tor-nen a emprendre-les isense cap comunicacióprèvia als representantsveïnals; continuen –fil perranda– amb el projecte ini-cial, cosa que fa que la cir-culació de vehicles finalitzial carrer de Frederic Mom-pou, un dels més estrets iamb major densitat de vehi-cles propis, amb molt, (2,5per casa) de tota la urbanit-zació. No cal dir que per aaquells que pentinem ca-bells blancs, aquest com-portament de mancança detacte i sensibilitat informati-va –o negociadora– ensrecorda temps de joventuten què tot s’havia de fer per“decret de l’autoritat com-petent” i/o la política delsfets consumats.
Àngel Zamora i Garcia----------------------------------------
7
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
ella. La curiositat d’aquest fet real ésque la Joy, ja de gran, va ser brutalmentassassinada pel seu ajudant PeterMorso i aquest va declarar-se innocenti va culpar del seu crim una lleona de lareserva. Aquesta primera experiència amb 35mm va introduir-me de ple en el cinemaprofessional com a empresari. Vaigcomençar a Gelida, una sala polivalentque em va traspassar l’empresari JoanRaventós Broc, i les coses van anarvenint rodades i vaig agafar cines d’al-tres pobles com Gelida, Sant EsteveSesrovires, Súria, Abrera, Ullastrell,Viladecans, Llançà, etc., un circuit on
combinàvem les projeccions.
Com veus el futur del cinema?El públic demana estrenes rigoroses,això fa que els costos de cada sessiósiguin una aventura econòmica incerta.Cal filar molt prim. Hi ha pel·lícules queens costen el 60% de la taquilla mésl’IVA més l’SGAE. Al final només quedaun 17% brut per pagar despeses cor-rents i de personal. També el cinemadigital ha augmentat substancialmentels costos si els comparem als del cine-ma analògic.
…i pel que fa al Masnou, com et res-pon el públic?Sobretot vull manifestar el meu agra-ïment pel seu indispensable suport! Joprocuro encertar en la programació iestic atent a qualsevol crítica que se’mvulgui fer. Estic molt esperançat enaquesta novetat que són les retrans-
missions en directe des de la RoyalOpera House de Londres en les qualsposem catifa a les escales, el públicaplaudeix com al Liceu i en el descansbrindem amb cava. A la sessió de LaTraviata vam esgotar les entrades, unaveritable festa, que ha fidelitzat unpúblic nou, que fa honor a la seva sen-sibilitat per l’òpera quasi en viu. Peròtambé confiem en les sessions diferidesd’òpera i ballet, que poden ser de sar-suela i altres fórmules alternatives alcinema, com són els grans documen-tals, com el que vam fer del pintorSorolla amb molt públic, produccionsque en pantalla gran poden donar moltbon joc. De moment tenim encarrilat elmig terme per assumir la tecnologiaactual, però la indústria haurà de pon-derar molt la temporalitat dels canvistecnològics, i allargar-nos els temps perdigerir la tecnologia i poder amortitzarpausadament les inversions fetes.
Lluís Gros Martín
GENT AMB GENT
CONVERSES
Ve de la pàgina 5
8
Les comparacions són odioses,però el present obliga a confron-tar els tòpics electorals escridas-sats des de totes les tribunes delzoològic institucional i mediàticcontraris al civisme exemplar quehauríem de mostrar com a ani-mals racionals, ocupants privile-giats de la reserva per a la con-servació de la genètica humana,diferenciant-nos dels depreda-dors de la jungla salvatge. Última-ment el soroll més molest imagi-nable és més suportable que ladialèctica parlamentària de lamateixa manera que l’aire méscontaminat ja és més respirableque l’atmosfera que emana del discurscínic, demagògic i tronat que seguimsuportant d’aquesta colla de ganàpiesde la vella política i de galifardeus de lanova, calcada de la vella. Amorrats a lamamella que els brolla del partit, se’lsen fot què pugui passar als qui ja no elsqueda res per perdre i, amb el caos queinteressadament estan generant,només fan que posar bastons a lesrodes, malversant el fruit de la massasocial que, treballant, encara fa feinabona. Han pervertit la política aplaudint-se i escridassant histèrics com especta-dors d’una festa inhumana i salvatge,posant els interessos del partit damuntel cavall del picador per afeblir el clamde la ciutadania. Han investit amb llumsel TC armant-lo de banderilles per allar-gar el patiment dels més febles. ¿Com és possible que els Rajoy,Sánchez i Rivera, tan units per l’obses-sió sacra contra el referèndum i sumantmajoria, hagin estat tan ineptes de noacordar el govern constitucional delsseus somnis nostàlgics: el complimentdel llegat pòstum del cabdill Franco,l’obsequi emmetzinat i ben lligat peremmascarar la pervivència subliminalde la dictadura i causar la seva virtualresurrecció? Doncs molt senzill, perquècap dels tres partits, tan propers en lesessències de la unitat indivisible del’Estat espanyol, no admet el sentit
democràtic d’entesa ideològica encoalició, perquè la seva obcecació és elpartit únic en una democràcia orgànica,el règim dictatorial possible en la UnióEuropea que ha renunciat al seu lemafundacional: unitat en la diversitat.Eludint la responsabilitat política del fra-càs tornen a presentar-se amb la matei-xa cara de ciment, culpant-nos de laseva incompetència: com que el 20Ddel 2015 vam votar malament ensdonem l’oportunitat d’una segonavolta, perquè el dia 26J del 2016votem com Déu mana o millor si novotem. Una invitació a l’abstenció mas-siva que beneficia els fanàtics de lafesta constitucional, que volen abatred’una estocada la democràcia i, si cal,rematar-la amb el punxó de gràcia. Política i Religió, soles i de bracet, acu-mulen la responsabilitat de totes lesguerres hagudes competint en el nom-bre d’atrocitats que la Providència enviasovint en forma d’erupcions volcàni-ques, inundacions, terratrèmols, tsuna-mis i epidèmies en zones habitades fentdel mal possible el pitjor. Així, tots elsmals evitables contra la humanitatvénen donats dels ens que, havent deser la solució, són el problema. Políticai Religió ho corrompen tot, i ambduesvessants són els col·laboradors neces-saris causants de la injustícia social. LaPolítica arrambada als poders fàctics
que s’enriqueixen explotant lamassa social majoritària mésfeble i la Religió en concomitàn-cia, tolerant-t’ho i justificant-t’ho,conforma les classes explotadesevitant que s’activin en rebel·lia.Aquest cúmul d’opinions m’havingut inspirat en la pel·lícula bio-gràfica titulada “El cas Bauer” enla versió original “Der Staatgegen Fritz Bauer” on es relatala situació política alemanya de1957 en plena RepúblicaFederal Alemanya, havent pas-sat dotze anys de l’aparent der-rota del III Reich, quan el Fiscal
General Fritz Bauer, informat de la loca-lització d’Adolf Eichmann a l’Argentina,inicia els tràmits legals per deportar-lodavant la justícia alemanya acusat deser màxim responsable dels exterminisnazis. Però malauradament es trobadavant d’un estat alemany infiltrat decoreligionaris compromesos amb elnazisme, que passivament es neguen aremoure l’obscur capítol i activamentcomprometen la integritat moral deBauer, denunciant l’homosexualitat delseu més proper col·laborador, KarlAngermann. El fet és que Fritz Bauer,heroi nacional per la seva lluita contraels criminals nazis, decideix jugar-se-laamb el risc de ser acusat d’alta traïció,lliurant la localització d’Eichmann alMossad, i rep la promesa que, unavegada pres, l’extradiran per ser jutjatals tribunals alemanys, la qual cosasabem que el Mossad no va complir.Les comparacions són odioses, però nocal ser gaire il·lustrat per veure elparal·lelisme entre postnazisme hitleriài postfeixisme franquista. Siguem pacients en aquestes eleccionsque no ens mereixem; ara no es juga lalliga ni la copa, que també s’emeten perla tele; si volem marcar la diferènciaanem al camp per ser comptats; votarés l’acte patriòtic per la independència;no traïm les conviccions quedant-nos acasa!
Joan Camps i OrtizPOLÍTICA VS PERVERSIÓ
De les pastisseries del Masnou
Per Sant Joan i Sant Perecoques de pastisseria
Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou
Pastisseria
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
Venda
Online
Des de 1866
miquel
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)
Mestre Pastisser
10
CAN PATXORRETA. Carrer de Rafel Casanova, 12 Casa de la família Ferrer, que havienestat capitans de la nostra marina. Und’ells era un gran melòman i amic demúsics. Cap als anys deu i vint delsegle passat, hi va tenir de convidatscelebritats com: el compositor i pianis-ta Enric Granados, el gran violon-cel·lista i compositor Pau Casals i l’e-xímia cantant d’òpera Mercè Plan-tada. Aquests artistes, quan hi esta-ven convidats, organitzaven petitsconcerts després de sopar. Us imagi-neu a quin preu anirien les entradesper a un aital concert?
Joan Muray
Genové i Colomer. A més de la casa iel jardí que l’envolta, en tenia un demolt gran enfront de la casa, a l’altrapart del carrer de Buenos Aires, jardíon tots els arbres i plantes eren medi-cinals.Aquest jardí tenia el seu nom propi, ElNiu Florit, a qui l’eminent dibuixant ipoeta Apel·les Mestres va dedicar unapoesia.
CAL COMTE DE LAVERN. Carrer de Barcelona, 48Torre d’estiueig que bastí Pere GrauMaristany i Oliver, comte de Lavern.De nissaga masnovina de capitans iindustrials.Aquesta casa ha passat diversos tràn-gols de tota mena. Després de la pèr-dua de la possessió de la família quela féu construir –ja que el membre quela posseïa la va perdre en una partidade joc amb un altre masnoví–, durantun temps hi visqué el guanyador enuna part de l’habitatge, i en llogà altresparts per a usos diversos. Després la
típica de la nostra vila, d’un cos i duesplantes i mitja. Aquesta darrera és unacambra a la tercera planta, amb sorti-da al terrat.Darrere, com la majoria de les delMasnou, té una eixida de dos nivells.El primer, arran de balconera, cobertaamb mosaic i arrambadors de majòli-
Històries de la vila
CASES amb pedigrí – i II (continuació)
va vendre a l’actual família propietària,els Piera, de la casa de Licors Cisa,que la transformaren i adaptaren endiverses vivendes per a membres dela mateixa família.
CAL MESTRE MILLET.Carrer Lluís Millet, 44On va néixer el mestre Millet, funda-dor i director de l’Orfeó Català. Casa
ca; després vénen unes escales quemenen al tros enjardinat i té al fons,sota volta, el safareig, l’entrada a lamina d’aigua i, antigament, la comuna.Fou feta bastir pel pare del mestre,Salvador Millet i Estaper l’any 1853.La família Millet hi va residir fins al’any passat en què fou venuda.Les estances interiors, com moltes dela seva època, tenen arrambadors de
Can Patxorreta
CAN GENOVÉ. Avinguda de Joan XXIII, 16/18Casa d’estiueig que es féu bastir l’any1880 l’eminent farmacèutic Pere
Can Genové
Cal Comte de Lavern
Cal Mestre Millet
11
majòlica i els sostres i parets decoratsamb pintures.
HOSTAL DE CAN RAMON. Plaça Jaume Bertran, 5Hostal de can Ramon, on paraven lesdiligències. D’aquesta casa, no en
representació de cinema. El 1897 jase’n féu la primera al Masnou, i al’Uruguai s’hi féu, per mitjà d’en Fèlix,la primera pel·lícula; i fou també el quiva instal·lar el primer saló de cinema aMontevideo el 1899.La casa va pertànyer a familiars seus,fins fa pocs anys, quan la vengueren.
CAN MALUQUER. Carrer Pere Grau, 8Casa d’estiueig del polític i jurisconsultJoan Maluquer i Viladot. És unaàmplia casa amb jardí adossat, forçaampli, que dóna també al carrer deCuba.El seu propietari, que també fouPresident de la Diputació deBarcelona, la féu bastir a comença-
Hostal de Can Ramon
Can Guilopu Can Maluquer
Casa del carrer Jaume I, 15
sabem la data de construcció, però ésforça antiga tenint en compte el seuús, servir de parada de les diligències.Té tres plantes, que donen, a més dela principal a l’esmentada plaça, unaaltra, amb porta per pisos, a l’actualcarrer de Sant Josep, i una façanasense porta a un petit carreró.La casa, tot i el seu nom primigeni, ésmés coneguda per un dels seus esta-dants, l’Emili Torruella, i pel producteque venia, ous. Molta gent en diu: cal’Emiliu dels ous. També tenia unaparada al Mercat Municipal. Aquesthome també fou força conegut per laparada que muntava en temps de tar-dor al costat mateix de l’Ajuntament,on venia castanyes des de Tots Santsfins a l’hivern.
CAN GUILOPU. Carrer Sant Felip, 23On va néixer el pioner del cinema al’Uruguai, Fèlix Oliver i Fortis, fill decapitans de la nostra marina, cone-guts com de «Can Guilopu».En Fèlix, junt amb els seus pares ialgun germà, emigrà el 1871 aAmèrica; s’establiren en diferents ciu-tats fins anar a parar a Montevideo(Uruguai). Això fou el 1874.L’any 1895 es féu a París la primera
ment del segle passat, i la utilitzà coma casa d’estiueig.A més de tot l’esmentat, el senyorMaluquer fou també escriptor, i deixàun extens recull d’obres, que abastenuns seixanta anys de la seva vida.
CASA DEL CARRER JAUME ICarrer Jaume I, 15On van viure els Bierge, el tenor PauCivil i el creador de l’Estelada, VicençA. Ballester. Aquesta casa, d’unaamplada considerable, deu tenir doscossos o més, i es troba al xamfràamb el carrer dels Capitans Comellas.Els Bierge eren gent benestant, quesembla ser que tenien negocis. L’altreil·lustre estadant fou l’eminent tenor
Segueix a la pàgina 14
25anys
• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL
• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
SALAAUTOMOCIÓ
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou
Estanc Maria ArnauTabacs. Cava de cigars. Regals. Papereria, fotocòpies
Navarra, 51 · 93 540 14 48 el Masnou
TENIM DE TOT PER GUARNIR LES VOSTRES FESTES I REVETLLESBon Sant Joan i Festa Major
www.estancarnau.cat
Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a
13
BrasíliaJoan Maresma Duran
El Palácio Itamaraty –seu del Ministerid’Afers Exteriors i conegut també comPalácio dos Arcos– és un altre edificisorprenent. També és de Niemeyer iels jardins exteriors i interiors són deBurle Marx.A Brasília vam reveure dos amics quetornen a ser al Brasil. Persones senzil-les i que ens van acollir amb els bra-ços oberts. Espero poder tornar-hi jaque els dos dies se’ns van fer curts.Bona Festa Major
pedres durant el dia i a la nit hi fa unafresca ben agradable.Val la pena veure l´Eixo Monumental,una àrea verda rectangular rodejadaper dues avingudes de vuit carrils i ones troben els ministeris del país.La Catedral de Nossa SenhoraAparecida, obra de Niemeyer, em vasemblar espectacular. No és un llocque convida a pregar, diuen els ente-sos que la sonoritat podria ser millor,la climatització causa mals de cap jaque els vitralls són enormes i, si no hiha aire condicionat, pot ser un forn,però l’edifici em va semblar fantàstic.Aquesta estructura hiperboloide–paraula que vaig aprendre el cap desetmana– és feta de formigó i des del’exterior sembla que siguin duesmans que s’alcen cap al cel. Lesmales llengües diuen, però, queCalatrava és com Niemeyer: tots dosfan edicis bonics i que criden moltl’atenció. Però el seu manteniment ésde xifres astronòmiques….
Durant tots aquests anys a Amèricadel Sud havia estat a la capital federalde Brasil només una vegada. I va serper feina… O sigui que no hi vaigpoder veure gairebé res. Un cap de setmana del mes de maigvam tenir la sort de poder estar enaquesta ciutat ben curiosa.Ja al segle XVIII, alguns nobles men-cionen la necessitat d’interioritzar lacapital de la llavors colònia portugue-sa i establir una seu administrativalluny de la costa atlàntica. Amb laindependència de Brasil el 1821, undels líders d’aquesta suggereix el nomde Brasília per a la futura capital.Aquest país gegantí ja havia tingutdues capitals: Salvador de Bahia (de1522 a 1763) i Rio de Janeiro (de1764 a 1959), situades a la costa i vin-culades des de la descoberta deBrasil el 1500 al poder colonial portu-guès. Al traslladar la capital terraendins es pretenia –sembla ser queaquesta era la idea– ajudar la pobla-ció de l’interior del país.La construcció de la ciutat va comen-çar el 1956 i Lúcio Costa en va ser elprincipal urbanista; el conegut OscarNiemeyer el principal arquitecte iRoberto Burle Marx el principal paisat-gista. El 1960 es va convertir oficial-ment en la capital de Brasil. El president Juscelino Kubitschek(1902-1976) va ser el qui va portarendavant aquesta idea de traslladar lacapital lluny de la costa i de desenvo-lupar un model de ciutat utòpica on espretenien eliminar les classes socials.No obstant, el que es va idear per serla ciutat perfecta s’enfronta als matei-xos problemes que qualsevol urbs. Brasília va ser construïda en formad’avió: el famós Plano Piloto. Hi desta-quen les seves grans avingudes, pen-sades per a una ciutat on tothom hau-ria de tenir cotxe, ja que el transportpúblic és quasi inexistent i la regiócentral del país és coneguda com ce-rrado, un clima semblant al de lasabana, és a dir, el sol trenca les
14
Pau Civil, que, tot hi haver nascut aTeià, va residir molt temps al Masnou.I el darrer il·lustre que l’habità fouVicenç A. Ballester i Camps, home denegocis, activista cultural i polític d’a-bans de la guerra civil. Va protegir l’es-cola catalana i gratuïta, els presosperseguits per l’estat, premsa satírica,associacions sindicals i polítiques, etc.Però pel que més se’l recorda és per-què fou el creador de la bandera este-lada.
CAN BASSEGODA. Carrer de Sant Felip, 105
Casa d’estiueig dels arquitectes Bas-segoda. La féu Bonaventura Bassego-da i Amigó l’any 1909. És d’un cos i detres plantes d’alçada. Totalment dinsl’estil modernista, amb decoració demajòlica, forja i vidres emplomats.Entre la segona i tercera planta hi ha unrelleu de pedra, que representa santJordi, dins d’unes arcuacions d’estilgòtic.Al darrere hi tenia una bonica i llargaeixida, que després, en vendre-la alsBases, va desaparèixer engolida pelciment.
CAN FITA. Carrer Bergantí Caupolican, 27Casa dels capitans Millet “Fita”, granscaphorniers. Casa que feren bastir elscapitans Millet, de can Fita, al carrerque porta el nom del seu vaixell mésfamós, el bergantí «Caupolican».Amb aquest vaixell dugueren a capuna de les fites més importants de lanavegació a vela del segle XIX, pas-sar sense contratemps el temible Capd’Hornos, al con sud del continentamericà, un lloc on conflueixen tresoceans i on els corrents i els vents sónterribles, i ells ho feren dotze cops d’a-nada i dotze de tornada, o sigui vint-i-quatre cops, i sense naufragar. Tot unrècord.Quant al nom de Caupolican és el
nom d’un cabdill araucà que lluità con-tra l’imperi espanyol; després de per-dre, pactà amb l’enemic i es retirà ales muntanyes, però l’enemic, saltant-se els pactes, anà a la seva recerca iel matà de la manera més ferotge. Vamorir empalat.
Fins aquí aquest recull de cases ambpedigrí, que inclou cases que per laseva història mereixen estar citades ala nostra història.
FONS CONSULTATS- Llibres: Històries de la Vila, volum I, II iIII, de Joan Muray.
Can Fita
Can Bassegoda
GENT DEL MASNOUSOL·LICITUD D’ADMISSIÓ DE SOCI
Empleneu i retalleu la butlleta i feu-nos-la arribar
Ve de la pàgina 11
Bertrand Barnier és un ric empresari que viu tranquil·lament amb la seva dona i filla. El serveide la casa està perfectament atès per la Bernardette, la jove criada, l’Òscar, el xofer, i Philippe,el preparador físic del senyor Bernier. No obstant això, comença l’embolic quan el seu empleatCristian Martin va a casa seva per exigir un augment de sou, amb la intenció de demanar al seupare la mà de la seva promesaLouis de Funes al 1967 va portar aquest personatge al cine amb gran èxit.
Grup Rauxa de Gent del MasnouCa n’Humet dissabte 2 de juliol a les 21 i diumenge 3 a les 19
ÒSCAR, UNA MALETA,
DUES MALETES, TRES MALETESDe Claude Magnier
Venda d’entrades:- Anticipades, a Gent del Masnou els dies 30 de juny i 1 de juliol de 6 a 8 de la tarda.
- A QUEDA’T (www.quedat.cat)- A taquilla, en efectiu, una hora abans de cada representació
Preu de l’entrada: 8 €
Hi col·labora
LA
Coral XabecDEMANA CANTAIRES
Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut. Hi tindràs lloc com a tenoro com a baix o bé com a soprano o com a contralt. Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol
dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!
Bona
Fes
ta M
ajor
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Ho fem possible cada dia
Pere AlabauObres i ReformesInstal·lacions i reparacionsAigua, llum, gas.Especialitat en cuines i cambres de bany
629 773 [email protected] www.perealabaureformes.com El Masnou
Bona Festa Major
SERVEIS DE NETEJA
93 555 76 61609 72 65 16
EL MASNOUserve is
BonaFesta
Major!!
Amanides i farcits, per llepar-se’n els dits!
bona Festa Major
A partir de 4 mesosMATRÍCULA PER AL CURS 2016-2017
ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!
Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · 93 555 57 11
ElPetit Vailet
Esco la bresso l
HEM
ABAIXAT
PREUS
Mestres Villà, 101 · 93 555 16 64 el Masnou
BOTIG
A ON
LINE
ww
w.c
an
rac.c
om
L’Esplai celebra durant tot l’any 2016els seus 20 anys! I això només pot dirque ja hem caminat molt! Lluny quedaaquell primer setembre del 1996 quanes va començar l’Esplai amb 13 infants!Però des del primer moment teníemclar que l’aventura començava, queplantàvem la llavor d’un projecte moltbo per als infants i joves del nostrepoble i que podia donar molts fruits!L’Esplai aleshores es feia als locals deSant Pere del Masnou i a poc a poc totsjunts apreníem això de l’educació en ellleure. Les primeres excursions, elscaps de setmana... L’Esplai ha donatmoltes voltes i ha passat també pelslocals de l’oratori de Santa Mariad’Ocata i actualment el centre es trobaals locals parroquials del Pilar. Entrenosaltres, ara hi ha nens de les prime-res fornades de l’Esplai convertits enmonitors, també exmonitors que ensporten els seus fills i fins a 160 infantsvinguts d’arreu del poble disposats apassar unes divertides tardes de dis-sabte amb tots nosaltres.És per això que aquest any l’estem fentben grossa intentant fer més partícips atots de l’experiència de viure l’Esplai.Alguns exemples han estat: sortida alsegon trimestre amb els pares i mares
a Sant Iscle de Vallalta, exposició dels20 Anys als locals de Gent del Masnou,festa dels 20 Anys al parc de la Nimfa ials Jardins dels Països Catalans, aixícom la trobada d’infants del Maresmepertanyents al nostre moviment (Zona15, MCECC) i altres actes que tenimreservats per al final de curs, colòniesd’estiu i el proper trimestre de tardor.L’Esplai avança amb pas ferm, i la granconstatació és la fidelitat de les famíliesa tots el nostres actes, que, malgrat lapluja i el mal temps, el passat 14 demaig als Països Catalans, vam tenir
més de 170 persones disposades acelebrar la festa menjant paella persopar mentre plovia, mantenint unesperit de festa i de disponibilitat a fertot allò que fos en les seves mans perseguir endavant en tot moment.Podríem dir que la festa no hauria estatun èxit, amb ball final i tot, sense tots elsseus participants. Moltes gràcies a totsdes d’aquí.També, l’Esplai vol agrair a tota aquellagent que ens ha acompanyat al llarg detants anys i ens ha permès créixer, edu-cant en el lleure els infants del nostrepoble, mai tenint un no per resposta imotivant-nos en tot allò que ens cal-gués fer. I el clar exemple es pot veureals grans murals muntats a l’exposició,on es difícil no veure-hi en cada foto uninfant rient amb un somriure ben gros!Diem que l’Esplai Sant Pere som totsels qui hi participem, que així sigui pelsanys futurs que ens esperen, mantenintviva la flama i el fulard ben cordat sobreles nostres espatlles. L’Esplai fa 20anys, i continuarà fent-ne mentre unnen o nena del nostre poble vulgui viureaventures màgiques el dissabte a latarda!
VISCA L’ESPLAI SANT PERE I ELSSEUS 20 ANYS!
18
20 ANYS DE L’ESPLAI SANT PEREOriol Huerta i LluchDirector de l’Esplai Sant Pere del Masnou
Qui no coneix la música de GlennMiller? Crec que gairebé tots hemescoltat alguna vegada peces d’aquestmúsic tan populars com ChatanoogaChoo-Choo, Serenata a la llum de laLluna, Collar de perles, Patrulla ameri-cana o la celebèrrima En forma, i mol-tes més. Tot i que a Amèrica ja era moltpopular abans de la guerra, a Espanyaes pot dir que no se’l va conèixer finsals anys cinquanta, i concretament grà-cies a la pel·lícula Música i llàgrimes,interpretada per l’actor James Stewarten el paper del músic. La veritat és queera una biografia molt ensucrada, moltal gust de Hollywood, però va tenir ungran èxit i, com he dit, va popularitzar alnostre país aquesta música denomina-da swing. Actualment l’orquestra deGlenn Miller continua tocant las sevesmelodies, i en certa freqüència aBarcelona, perquè continua agradant ales noves generacions.La pel·lícula de 1953 acabava amb lamort del músic, ja al final de la guerra,quan es traslladava en un petit avió del’exèrcit des d’Anglaterra a França, jaalliberada d’alemanys, per fer-hi unasèrie de concerts. La versió oficial del’accident és que es va produir a causadel mal temps, però més tard van sorgirnoves opinions que contradeien aques-ta versió, algunes de delirants, tot s’hade dir. La versió de l‘expilot de la RAF
havia pogut descarregar les bombessobre l’objectiu, la pràctica habitual erallençar-les de retorn sobre un puntdeterminat del Canal de la Mànega perevitar així el perill d’explosions a l’ate-rrar. Segons Shaw, que volava a unaaltura superior a l‘avió de Miller, és pro-bable que una de les bombes llançadesimpactés sobre el petit avió americà.Bussos especialitzats varen rastrejaraquella zona del Canal i, a part d’altresrestes d’aparells, hi van trobar el motord’un Norseman D-64. Al comprovar elnúmero de sèrie del motor van veureque coincidia amb el de l’avió de Miller.A l’any 1992, quaranta-vuit anys des-prés de la mort del músic i a petició dela filla de Miller, el Govern americà vacol·locar una làpida al CementiriNacional d’Arlington, lloc on s’enterrenels herois de guerra americans, i jo empregunto: és una làpida honorífica o ésque realment a Arlington hi ha enterratel cos de Glenn Miller?Font consultada, Internet
19
LA MISTERIOSA MORT DE GLENN MILLERJosep Condeminas
John Edwards, que va investigar el cas,afirma que Miller sí que va arribar aParís, però no en un avió Noserman D-64 com es va dir, sinó en un Dakota, ique finalment el van trobar en un pros-tíbul de Pigalle amb el crani fracturat,versió que coincideix en gran mesuraamb la del periodista Hunton Downs,que en el seu llibre The Glenn Millerconspiracy, publicat a l’any 2010, afirmaque Miller actuava d’espia sota lesordres del general Eisenhower; va sercapturat per la Gestapo, torturat, execu-tat i abandonat en un bordell de París.També es va dir que el seu avió haviaestat abatut per equivocació per unSpitfire anglès.La veritat és que tot resulta molt confús,encara que ningú no ha contradit la ver-sió de Hunton. S’ha de dir, però, que fauns anys el Ministeri de Defensa brità-nic va obrir novament el cas, i la versiódel pilot de bombardeig Frad Shawaporta certa credibilitat perquè acreditaque, quan un avió tenia dificultats i no
Ben sovint cal escriure els noms dels dies de la setmanao dels mesos de l’any, per exemple, en fer constar unadata en una carta, en un horari comercial… en mil llocsmés, i no sempre ho fem de manera adient.Cal tenir en compte que ni els dies de la setmana ni elsmesos de l’any són noms propis, sinó comuns; per tantcal escriure’ls en minúscula. Per si de cas, vull fer cons-tar que també en castellà la norma de la RAE és aques-ta, si bé s’ignora gairebé de manera sistemàtica.Així doncs, cal escriure: Demà, divendres, tres dejuny… Farem vacances del dilluns, 18 de juliol, al dis-sabte, 20 d’agost… La reunió es va celebrar el dijous,
7 de novembre…Hi ha llengües molt amants de les majúscules, l’alemanyn’és una, l’anglès també força, després vindria el fran-cès. El castellà és moderadament majusculista. En canviel català és declaradament minusculista; què vull diramb això? Doncs que hi ha una tendència a reduir l’úsde les majúscules a favor de l’ús de les minúscules.Conseqüència pràctica: si tens el dubte de si un mot had’anar amb majúscula o amb minúscula, fes servir laminúscula i probablement –dic probablement– ho encer-taràs. Guardem les majúscules per als noms propis i encomençar paràgraf i després del punt.
La punta de la llengua (76) Esteve Pujol i Pons
Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 555 62 41 [email protected]
Bona Festa Major
Direcció mèdica: J.Mauricio Casanovas
Centre privat afiliat a les principals mútues
Oftalmologia • Medicina general / GeriatriaOsteopatia • Cirurgia gral. i de lʼaparell digestiu
Psiquiatria • Ginecologia. • Podologia Reeducacions psicopedagògiques.
Reeducació en necessitats educatives especials.Reeducació escriptura / disgrafia (trastorn gest gràfic)
Un centre clínic amb el vostres especialistes de sempre
Navarra, 58. 93 540 75 42 el Masnou
Roba i complements
República Argentina, 29 el Masnou 93 540 42 05
Hem obert una nova oficina a la plaça Ramón y CajalPl. de la Llibertat, 14 · 93 540 50 07 • Plaça Ramón y Cajal, 1 · 93 540 63 10
www.immomasnou.com
COMPRA · VENDA · LLOGUER · COMUNITATS DE PROPIETARIS
Comandes per telèfon: 93 555 79 34 / 615 860 822Per internet: [email protected]
JOANFLORS I PLANTESNavarra,100 el Masnou 93 555 79 34
FlorsPlantes
ComplementsRegals originals
Botiga onlinewww.florsjoan.cat
Bona Festa Major
B o n a F e s t a Ma jor
B o n a F e s t a Ma jor
Mercat Municipal parada, 41, 93 540 10 61 · Sant Miquel, 25, 93 540 88 02 · El Masnou
Des de 1941
Matrícula, curs intensiu, tramitació expedient, examenteòric, 1r. examen pràctic + 4 classes pràctiques 199€
“ 8 classes pràctiques 299€“ 15 classes pràctiques 499€“ 25 classes pràctiques 699€
Taxes no incloses
Al carrer Itàlia treure’s el carnet no és car!
Itàlia, 2993 171 92 98El Masnou
facebook.com/autoescolarolan • www.autoescolesrolan.cat
P E R R U Q U E R I A U N I S E X
Per raons de renovació ens traslladem alcarrer Pere Grau. Moltes gràcies a tots els
nostres clients i amics del carrer Flos i Calcatper acompanyar-nos aquests anys
i esperem continuar tenint la vostra confiança en la nova perrruqueria.
Gràcies i Bona Festa Major
Nova adreça: Carrer Pere Grau, 19 - 93 555 41 01, el Masnou
22
Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07
www.immomasnou.comvisiteu-nos
PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11
www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04
Consulta veterinària
Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou
R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A
Mas Vell
CAMÍ RAL, MIL METRES DEPASSEIG I COMERÇ
B O N A F E S T AM A J O R 2 016
Prat de la Riba, 98
ADMINISTRACIÓ DE FINQUES
BARCELONA, 11T. 93 555 02 96
L’ORXATADE SEMPRE
Als vespres fem comandes a domicili
Minim 15€
93 555 78 94
NOVA OFICINAPl. Ramón y Cajal, 1
93.540.63.10
Com el passat gener, em fico en el camp de la lingüística, i que,com ja vaig dir, té mestres en aquest mateix butlletí, però és quea les meves orelles arriben mots que no puc estar de criticar o,com en diem al Masnou, despotricar.Ara es veu que s’han posat de moda una colla de paraules que,si no són noves, sí que ho és, o així m’ho sembla, el seu ús, espe-cialment entre polítics i també alguns mitjans de comunicació.En un principi foren, i encara fan forrolla, aquells diputats i dipu-tades, etc., que no hi ha necessitat de repetir ni, segons els filò-legs, sigui cap falta.De les que vull parlar és d’un seguit de mots que s’ha anat intro-duint i que es veu que deu fer més fi fer-ho, com en temps pas-sat ho fou parlar en la llengua del veí de ponent, que els qui hofeien deien que era más fino.Em refereixo a les següents: tendències, propostes, «agendat»,full de ruta, viral, activar protocols, «vintage» i perfil.Com veieu, algunes són correctes en la nostra llengua, però d’al-tres fins i tot són incorrectes. Ara les aniré desgranant i analitzant.
TENDÈNCIES. El diccionari ens diu que és una inclinació, unadisposició, etc. Però ara per al que es fa servir és per designar lamoda, que es veu que no queda bé dir-ne així.
PROPOSTES. Era l’acció de proposar alguna cosa. Ara no, araés la informació que es fa de diferents espectacles o visites cul-turals.
«AGENDAT». Aquesta aberració, perquè no se’n pot dir d’altraforma, ara s’utilitza per dir que ja se’n recorden d’alguna cosa quehan de fer o d’algun lloc on han d’anar.
FULL DE RUTA. Aquests mots es posaren de moda entre l’al-ta política per designar una sèrie de fets a seguir. Però hi ha unacolla de finolis que per a qualsevol cosa, encara que sigui nomésper quedar amb algú, diuen que han de fer el full de ruta.
VIRAL. Un altre mot molt en voga, una altra aberració que tam-poc no està registrada al diccionari. L’utilitzen per referir-se a unaimatge o conjunt d’imatges animades que apareixen profusamentper les xarxes de comunicació.
ACTIVAR PROTOCOLS. Aquesta també està molt (ple en mas-noví) en voga. Que abans volia referir-se a escriptures i altresdocuments, i que ara es veu que s’engeguen quan passa algunaccident o desgràcia. Aleshores és quan per un petit accident, enactivar els protocols, arriben al lloc: policia local, mossos d’esqua-dra, ambulàncies, bombers, etc. I s’arma un guirigall que semblala fi del món.
«VINTAGE». Un altre mot usat fora de lloc (allò que se’n diupixar fora de test). Tot i semblar francès, no ho és, i l’utilitzen perreferir-se a una cosa ja antiga però de nou de moda (perdó perno dir-ne tendències).
PERFIL. Tots sabem el que vol dir perfil. Una cara vista des d’uncostat, un gerro, una escultura, etc., però ara molts sonats l’utilit-zen per designar un conjunt de característiques, especialment decaràcter, com el que en dèiem el currículum, que ara en diuenperfil. Tot i que hi ha polítics que diuen que marquen perfil, comno sigui el de la bragueta.Bé, ja us he marejat prou. O potser ara no se’n diu així. A ferpunyetes.Bup, bup.
Arran de sòlPledebuit
M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73
M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73
23
Perillosos i punyents poden ser: la tra-muntana o N, la mestralada o NO, unallevantada E, una migjornada S, unxaloc del SE, el llebeig o SO, ponenta-da O. Tots ells, quan passen de ser deforça “frescos” en l’escala de Beaufort,ja se’ls anuncia com a vents atempora-lats.Avui, però, crec que el nostre convidatera el “temporal de les faves” s’ano-mena així perquè és en aquest tempsde la seva collita que sol presentar-seen la nostra costa, gairebé semprebufant fort de llevant. Una forta davallada del termòmetre i jael tenim a sobre!: el temporal.Feia tan sols un dia que havíem calatles xarxes a la Roca Llarga i la mar esmostrava amenaçadora. Impossibled’anar a llevar-les amb aquella mar.L’endemà encara era massa perillósd’intentar-ho. El tercer dia ja tenia unaltre carés, un aspecte menys agres-siu. Un intercanvi de parers amb els com-panys i decidim sortir.Tants dies les xarxes calades maten lapesquera i, dels peixos, tan sols en res-ten la pell i les espines i, amb la remo-guda del fons, apareix embolicada totala brutícia acumulada. Els companysens brinden el seu ajut i decidim sortirper recuperar l’ormeig. En fer-nos per fora, trobem la mar mésgrossa en guanyar fons.Seguim? Tornem a l’escat de la platja?Aquí fora és una altra cosa, la maresdevé amenaçadora, té un altre caire.Ja som al mig del ball, ballem? El panot de suro, la panna amb la ban-dera negra, feta amb roba de paraigua icanya d’Amèrica, fa guàrdia en l’enfila-
ció allà on vam deixar-la. La pugem a bord i tot seguit llevem elcalament, les dues llambordes ja són acoberta; poc després la barrella ja ensmarca el cap del filat, podem llevar.La mar es fa més i més grossa. Quansom al sinus (vall de l’onada), la cres-ta et queda tan amunt que, permoments, tan sols veus parets d’aiguaque et bordegen. Més que el brandeixacostumat és un pujar i baixar, peròquasi d’un baixar amb caiguda. Es fa difícil llevar, poc després ja ésimpossible, les xarxes estan enroca-des. Tenim la xarxa presonera d’una deles roques del fons. Provem-ho amb elsrems? Ni pensar-ho, ni ciant ni bogantcanviem de lloc. Ens ajudarà el motor?L’engegem. Faig enrere buscant que laxarxa tregui a pico (vertical), llavors labarca cau al sinus de l’onada que ensha passat.Això ha fet que la xarxa, que estavamolt tibant, quedés en banda (baldera). L’hèlice, en seguir girant, ha atrapat elfilat i s’ha embolicat amb els palorsos (les cordes), que s’enrotllen a l’eix, i elmotor es para. Això ens faltava!Aquí i ara és quan comença el perill.Quan passa l’onada plena, la barca su-ra i puja, però no ho fa horitzontal sinóvertical ja que la popa està lligada perla xarxa enrocada a la roca dels fons.Si ens trobem amb un cop de mar, tansols un pam més alt, anirem senseremei a fons en un tancar i obrir d’ulls.Què fem?, em diu el pare.Dóna’m el ganivet, tallaré els palorsosper sota l’eix. Lligo el mànec amb uncordill en el canell. No el podem pasperdre! Em despullo, vaig quedar tansols amb samarreta i calçotets i la boina
fins a les orelles. No em tiro a l’aigua, ésmolt freda, millor em deixo relliscarpopa avall. Al tacte vaig seguir la xarxafins a trobar la que queda presonera persota de l’eix de l’hèlice, tot i que sola-ment em sobresortia el cap per lasuperfície per poder respirar lliurement,els braços del corró de llevar han arribata colpejar-me la testa per la forta incli-nació que ha pres la barca. Sort de laboina!Trec un braç de l’aigua i l’allargo al pareperquè m’agafi i em sostingui. Tot i aixòno he perdut el coneixement, l’aiguaestà gelada. Segueixo tallant, el ganivetés de serreta i noto cada cop que estrenca un palors per la força ascensio-nal, aquesta va cedint. En fer-ho a l’últi-ma, la barca alliberada ja sura per lasuperfície lliure i plana. Estem salvats!Anem a llevar per l’altre cap i llevemsense cap dificultat d’enrocada.La tornada a casa, a l’escat, va ser deriure i de sorpresa per als amics queens esperaven. Veieu!? Engeguem elmotor, en aquest model la marxa enre-re té un petit recorregut de l’eix i les vol-tes que han quedat sobre seu impedei-xen posar la marxa avant. Solució:Amarro un rem a proa que servirà detimó de fortuna i tornem marxa enrere.Aquí no ha passat res…En arribar a la caleta paro el motor iarmo dos rems a proa per anar bogantfins a la platja.Déu n’hi do de les navegades fetes, deles avaries tingudes, dels temporalspassats, però tant de perill de naufra-gar com en aquell moment en què labarca quedava quasi vertical, mai mésen la nostra vida de pescadors.LAUS DEO
GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany
PERILLS A LA MAR
Mayda Bustamante
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Per a quatre persones:400 g de pasta, 6 cullerades d'oli d'oliva4 grans d'all, 2 llaunes petites de 150 g
d'olives verdes amb pinyol16 cullerades soperes de tomàquet triturat
Una recepta ben fàcil per a
tots els de casa…1. Cuineu la pasta en una olla amb abundosa aigua
salada seguint les instruccions del paquet.2. Peleu, lamineu i fregiu els alls en una paella
amb un llit d'oli fins que els vegeu tous.3. Traieu els pinyols i partiu les olives, sensellençar-ne el suc. Afegiu les olives a la paella,
ho remeneu tot bé i ho deixeu coure uns dos minuts més.
4. Aboqueu-hi el tomàquet triturat i el suc deles olives i ho deixeu que faci xup-xup uns
cinc minuts més. No cal tirar-hi gaire sal perquè el suc de les olives ja és força salat.
5. Ara ja podeu escórrer la pasta i ajuntar-la amb la salsa. Feu-ho just abans de servir i
Bona Festa Major!
Barcelona CallingTeatre
Per Rosa M. Isart
24
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
òpticael masn u
Av. Joan XXIII, 39, el Masnou 93 540 30 81www.opticaelmasnou.com
Bona Festa Major
Bona Festa Major
Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03
Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció
Bona Festa Major
Pasta amb olives verdes
25
Calor. Escalfor. Aigua amb gas. Butaques de teatre. Peròtambé tenim ganes de llegir. Ens endinsem en una llista denovetats. Febrer del 2016: la madrilenya Antígona SL ha tret almercat Sócrates: juicio y muerte de un ciudadano, el text quefa poc van portar a escena els seus autors: Mario Gas i AlbertoIglesias. Vuitanta-sis pàgines que bé poden anar amb vosaltresa la primera platja que fareu. Tot lleuger. Tot qualitat.Abril del 2016: el text Sota la ciutat, de Llàtzer Garcia (Girona,1981), ens apropa a la vida de Dàlia i David, que amb ànimd’un canvi de rumb de les seves vides, decideixen també can-viar de ciutat...Vist que el 28 de juny és el Dia de l’Orgull Gay (LGBT), tambéposem a la llista de lectures una obra de teatre amb protago-nista homosexual: La nit ens atrapa, de Joan Ramon Gironès(Arenys de Mar, 1980), que Onada Edicions ha publicat elfebrer del 2016. Després dels papers, ara uns tastets.3, 4, i 5 de juny. 12a Fira Modernista de Barcelona. El dis-sabte 4, per exemple, hi ha un espec-tacle de titelles sobre el pintor RamonCasas, al xamfrà del carrer Gironaamb la Diagonal (sessions de 25minuts; entre les 11-15 i les 17 a 21). 26 de juny. Inici del Festival d’estiu deBarcelona (Grec’2016). Festa de pre-sentació (18 a 21) dels espectaclesdel MiniGrec als jardins del TeatreGrec. Tota la família happy i distreta.30 de juny, a la Plaça MargaridaXirgu (per als despistats, o sigui, on hiha el Teatre Lliure). El Grec es posaen marxa amb l’Orquestra Plateria, a les 20.30, amb entradalliure. El masnoví Manel Joseph hi posa la veu i també éscopartícip de la idea original. Anem-hi ja! Recordeu que Joseph(Barcelona, 1948) presentà fa poc, el maig, el seu nou disc,Que en som d’animals!, al Masnou (Espai Escènic Can’Humet) i que ja té publicat un primer llibre de memòries, Elnét del vigilant (La Plateria i altresretalls), que podeu tranquil·lamentcomprar en línia a la barceloninaEdicions Els Llums (). Ah, per cert, alcercador de la llibreria en línia, alcatàleg de l’editorial, poseu-hi “vigi-lant”, no pas “joseph”, que si noaquest Sherlock Holmes tecnològicno troba res!També el 30 de juny enceta JoanBaixas el seu espectacle Daurrodó ala Sala Petita del Teatre Nacional (TNC). Fins al 10 de juliol. Elseu teatre visual, la seva màgia, el seu misteri, la seva saviesaescènica no ens els podem deixar perdre.
Fets i paraules
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
DES DEL 1959 AL MASNOU
La Xixonenca,l�orxata de sempreI ELS GELATS M�S DELICIOSOS
C/ BARCELONA, 11 · 93 555 02 96
També sense sucre
Mestres Villà, 115, el Masnou618 76 35 29 - 93 540 34 74
la-fruita lafruita.comla_fruita
Estiu; tempsde fruitaTenim la més exquisida i dolçafruita per passar un fresc estiu
Hi ha diverses versions sobre la pro-cedència de la frase, una de les qualses refereix a la incomoditat d’haver desuportar el soroll que fan alguns estrisde percussió, com ara esquellots, queantigament s’utilitzaven en els segonscasaments de vidus o vídues o entrenuvis d’edat ja avançada. Aquestscostums, però, eren més propis d’al-guns punts d’Espanya –les ‘cencerra-das’– que no de Catalunya.També podria ser que la frase apare-gués simultàniament amb la manufac-
Dites i personatges populars (30)Albert Vidal
Per què diem… donar la llauna, la tabarra i fer la murga
tura de recipients de llauna, durant laBaixa Edat Mitja, encara que la sevapopularitat no va arribar fins als seglesXVII i XVIII de la mà d’una incipientsocietat més o menys industrialitzada.
Els utensilis així fabricats estavendestinats bàsicament a la cuina, enca-ra que també s’utilitaven per fer commés soroll millor en les protestes con-tra els mandataris de l’època, talmentcom avui es fa amb les cassolades.Per altra banda, els soldats acostuma-ven a portar escrites les seves reivin-dicacions destinades als seus supe-riors en un rotlle de documents dinsun tub de llauna; d’aquí vindria, doncs,‘donar la llauna’, ja que per als desti-nataris no deixava de ser un temamolest.
Pel que fa a donar la tabarra, provin-dria de la molèstia que sol fer l’insectedípter tàvec (en castellà tábano itambé moscardón), força habitual al’estiu. La majoria de lingüistes coinci-
Petros Màrkaris (Istanbul, 1937) és undels escriptors grecs actuals mésconeguts internacionalment, sobretotper la sèrie de novel·les que protago-nitza el seu popular comissari KostasKharitos. En català ja en podíem llegircinc títols, als quals s’afegeix Finsaquí hem arribat (1), una nova investi-gació en què la crisi grega ésomnipresent i en què l’inspector s’hau-rà d’enfrontar a una sèrie d’assassi-nats signats per uns misteriosos“grecs del 50”. Amb els tocs d’ironiaque el caracteritzen i amb les reflex-ions que es va fent ell mateix (l’inspec-tor n’és el narrador en primera per-sona) i que són la base de la intrigaque augmenta capítol rere capítol,anem avançant en una trama plena defets de la vida quotidiana tant de lafamília de l’inspector com dels grecsen general, la qual cosa converteix lanovel·la en un document d’allò mésversemblant de la realitat grega actualen què la crisi fa estralls i en què laburocràcia i la corrupció ho senyore-gen tot. No cal dir que descobrir quisón aquests “grecs dels 50” esdevé elnus gordià de la novel·la. Les hipòte-sis van variant al llarg de l’obra, però
sempre se’ns presenten com unamena de justiciers que reivindiquenuna administració, i en definitiva unpaís, sense corruptes, sense suborns,sense tripijocs que enriqueixen quatrevividors, siguin de dretes o d’esquer-res, i que empobreixen la majoria dela població. No cal dir que als capítolsfinals, quan ja sembla que no quedenmés fils per estirar, la investigació faun tomb totalment inesperat i, tampoc,que el comissari enxampa els “grecs
dels 50”, que ho confessen tot, peròsempre autoinculpant-se col·lectiva-ment en una original i moderna novaversió de Fueteovejuna, o de la nostraHierademassa com us ho estimeumés, ja que a la pregunta del comissa-ri de qui ha mort en tal o en tal altretots contesten “amb una sola veu: -Elsgrecs dels 50” (p. 273).Una novel·la entretinguda, de bon lle-gir, que no dubtem de recomanar alsamants de la novel·la policíaca, peròtambé als enamorats d’aquestaGrècia que, com diu el comissari en laseva darrera reflexió, “potser nomorirà mai, però que no canviarà mai”(p. 275). No podem acabar aquestaressenya sense demanar una micamés de cura en l’edició. I no ho diempas per anècdotes com que l’AlbaDaurada del text esdevingui “AlbadaDaurada” a la contracoberta. Mésaviat ho diem per l’abús de pleo-nasmes i d’adjectius possessius i, so-bretot, per massa castellanismes sin-tàctics i per la manca de pronoms en ihi. Només un exemple, ja que no dis-posem d’espai: “M’estreny la mà desit-jant-me que es millori i jo marxo perdeixar-lo fer la seva feina.” (p. 59)
(1) Petros Màrkaris. Fins aquí hem arri-bat. Editorial Tusquets (Col·lecció “L’Ull deVidre”, 56), Barcelona, 2015. Traductors: Montserrat Franquesa iJoaquim Gestí. 277 pàgines.
26
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Resistència en plena crisi
27
deixen que s’anomenava tabanera ellloc en què aquests insectes solien sermés abundants, però sembla quetambé rebia el nom de tabarrera,paraula originada per un altre insecte,el tabarro, que neix de l’encreuamentdel tàvec i el borinot.Altres experts, però, opinen que l’ex-
pressió té el seu origen en les tambo-rradas castellanes, és a dir, en les tro-bades de timbalers, com ara les delpoble aragonès de Calanda durant laSetmana Santa.
Quant a fer la murga, vindria del llatíamurca, paraula que derivaria del grecmousiké, que es refereix a les muses id’on prové l’actual paraula música.També podríem trobar l’origen demurga en el mot musga, manerapopular d’anomenar la música enalgunes formes antigues, referint-se adeterminats grups de músics decarrer, generalment de mal sonar, que
acudien a tocar en les festes i celebra-cions de la gent rica tot esperant queels caigués algun obsequi. Tambése’n diu murga dels grups de músicsque interpreten cançons satíriquesdurant el carnestoltes, alguns actual-ment amb força prestigi i qualitat.
Amb les noves tecnologies cada vega-da és menys freqüent l’ús dels àlbumstradicionals de fotografies. La majoriade les instantànies dels aniversaris,viatges o festes acaben en l’escriptoridel nostre ordinador o penjades en unaxarxa social.La sensació de tenir-ho tot guardat isegur ens aporta una aparenttranquil·litat. Però a vegades ens sor-prèn quan buscant en fitxers del passattrobem una fotografia de quelcom quesemblava oblidat. Això és el que enssucceeix a les nostres vides quan desobte algun estímul ens fa recordaralgun fet del passat. Aquesta connexió és immediata i fa quevinguin les imatges, els sons i les sen-sacions com si estiguéssim en aquellprecís lloc i moment.A vegades es pot tractar d’una paraula,una olor o l’acte de trobar-se una perso-na. Aquest succés ens indica que lanostra ment és com una caixa negra,capaç d’enregistrar-ho tot, inclús allòque ens sembla que no va ser impor-tant o que vam passar per alt.I encara que pensem que el passat
Supera el teu passat
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.comhttp://owlinstitutpsicologic.com/
s’esborra o que es dilueix o desapareix,res més lluny de la realitat. Els recordsnomés queden soterrats per l’acumu-lació de noves vivències. Es troben ennivells més baixos o inferiors del nostreinconscient. D’aquí la importància depoder netejar el nostre passat per tal depoder gaudir d’un millor present i d’unmillor futur.A la consulta, amb els meus clients iclientes m’agrada fer servir la metàforade l’habitació. Tothom tenim habitacionsmentals, en les quals habiten els nos-tres records i vivències. Algunesd’aquestes habitacions són de fàcilaccés, com per exemple el dia de lanostra boda o el dia del naixement delsnostres fills, però n’hi ha d’altres quetenim tancades o completament blo-quejades. Són habitacions que poden tenir moltsanys i que creiem que ja no existeixen,però el cert és que en el seu interior hiha guardats moments personals quepotser encara ens generen dolor, ten-sions o pors. Només de pensar queencara les tenim en el nostre interior potser que ens generin certes emocions
que no ens són agradables. Sónrecords que, per molt que vulguemcreure que ja no hi són, el nostre incon-scient manté preservats.La solució recau a posar-nos unsguants, una bata i agafar ben fort un palde fregar per tal de netejar l’habitació devalent. També és necessari un acte decoratge i de determinació. Com hopodem fer?Algunes de les millors estratègies sónpoder-ho compartir amb els altres, és adir, airejar l’habitació, que hi entri airenet. També podem canalitzar les emo-cions que hi ha presents a través del’art, l’escriptura o amb la pràctica de lameditació conscient. A més a més, el fetde disposar d’un suport d’un profes-sional pot ser una molt bona opció, pertal que el treball de neteja sigui mésràpid i eficient.El resultat final d’aquest procés de nete-ja és el fet de poder convertir un trasteren una bonica sala. És a dir, transfor-mar un record negatiu en una experièn-cia d’aprenentatge, creixement i desen-volupament personal. Ets tu qui deci-deixes què vols fer amb el teu passat,amagar-lo o superar-lo.
FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39
Manyans des de1945
FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32
ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95
www.finquesabello.com
ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95
ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46
www.farmasnou.com
C A R N I S S E R I A
V E D E L L A X A I
P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S
EL SECTOR COMERCIAL DE L
Bona Festa CARRE
NAVARRA, FLOFRANCESC
ITÀLIA, ROGEROMÀ FA
CRISTÒFOLTORRENT VA
JOAN LLAM
FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74
Nou Clean
Bugaderia Tintoreria
E l M a s n o u
FARMASNOUP A R A F A R M À C I A
ROMÀ FABRA, 2593 178 22 97
Selecció vins, caves,cerveses, licors,
alimentació gurmetEntreu a la nostra pàgina
www.elrebostdelsentits.es
PROMOCIONS
PUBLICITÀRIES
TORRENT VALLMORA, s/n93 555 00 35 - 09 86
669 407 120 · 673 917 489www.estampadosarenas.com
MODA ÍNTIMA
LLENCERiA-COTILLERIA
FINQUES
ITÀLIA, 4693 141 54 43
Llegums, cereals,sèmoles, llavors,fruites seques,
salutPasseig Roman Fabra, 1993 540 37 93 · 607 22 77 72
El Masnouwww.xicmasnou.com
LA TEVA MASCOTA ÉS XIC?
OFERTES D’ESTIUNOVETAT!
Mediterranean product
Alimentació natural de proximitat
Perruqueria canina i felina
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀF
IC
L l u í s Va l l s M a r í
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme
En temps de crisi:una imatge i mil
paraules
EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78
El Masnou
Especialistes en aparadors
Fabricació pròpia Finestres abatibles
Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta
Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus
de portes i finestres
MASNOU,SL
ALUMINIOS
S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I
Navarra,13Taller: 93 540 18 91
Servei oficial:Aprilia, HONDA,YAMAHA
mar
enyv
eter
inàr
ia
Flos i Calcat, 5393 555 18 81Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00
Amb s
eguret
at
GC
C.s
erve
isne
teg
es
i a
bri
lla
nta
ts LocalsComunitats
EmpresesHabitatges
Naus Neteges
obresAbrillantadors
PolidorsVidres
Persianes
93 555 12 21
Joan Llampallas, 2593 555 95 62Ametllers, 1293 555 83 91
SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA
Vicenç LinaresS.E.F.
Centre de podologia
ANTEM
Horari: de dill. a div. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19
dissabte de 9 a 13. Dimarts tancatFlos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86
Nou tractamentamb làser per
fongs, berrugues,ulls de poll i dolor.
Servei a domiciliEstem a la cantonada
entre el carrer Navarra iCristòfol Colom
Navarra, 76 93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero
Estanc Maria Arnau
Tabacs
Cava de cigars
Regals
Papereria
Fotocòpies
Navarra, 5193 540 14 48 el Masnou
Itàlia,1893 540 99 71
PneumàticsMasnou
Pneumàticsi mecànica
ràpidawww.
firsts
topma
snou
.com
Flos i Calcat, 4893 555 41 01
p e r r u q u e r i a
un
is
ex
ITÀLIA, 31TEL. 93 555 35 64
PASTISSERIA Æ CONFITERIA
ENS HEMTRASLLADATA CARRERPERE GRAU
Àgora ClínicMaresme
Centre privat i mutues
Oftalmologia. Osteopatia.Ginecologia. Cirugia gral.
Psiquiatria. Podologia Reeducació escriptura
Navaarra, 58 el Masnou 93 540 75 42
LA PLAÇA NOVA US DESITJA
Major 2O16ERS:OS I CALCAT,C MACIÀ,
ER DE FLOR,FABRA, L COLOM, ALLMORA I MPALLES.
ExposicionsFins al 2/6: 20 anys fent camí, Esplai de la Parròquiade Sant Pere.Del 4 al 30/6: Empremtes del passat, de Joan CondalDe 2 al 29/7: Pintures de Rosalia Llanes
I n f o r m a
30
L’enigma V.D.R.
Solució del mes de maig: El cambrer va servir 27 patates.El viatger C n’hi va trobar 12, el B n’havia trobades 18i el viatger A en va trobar 27.
Enigma de juny:En Pep té un taller mecànic i el mes passat entre cotxes i motos va reparar 40 vehícles. Els cotxes no porten roda de recanvi. Si el total derodes revisades és de 100, quants cotxes i quantesmotos va reparar?
CONCERT DE FESTA MAJOR.
CORAL XABEC
Diumenge 3 de juliol a les 8 del vespre a la parròquia de Sant Pere del Masnou
Concert de Festa Major a càrrec de la Coral Xabec de Gent del MasnouRepertori de Cançons-danses des del segle XVI al XX
Direcció: Montserrat LlagosteraPiano: Bàrbara Llacay
TEATRE RAUXA2 i 3 de juliol a l’Espai Escènic Ca n’Humet, representacióde l’obra “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”(Miru l’ anunci a part)
D Ò M I N OVols jugar al dòmino? Vine-hi
No en saps? Te n’ensenyarem els inicisJa en saps? Milloraràs el teu joc
Joc per parelles Vine-hi sol o porta-hi una parella
Trobada cada tarda de dilluns i de dijous, de 6 a ¼ de 9
Quota 12 €., socis 7 € Inscripcions a Gent del Masnou de 6 a 2/4 de 9
Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,
respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de
Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),
tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
GENT DEL MASNOU
Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t
ANC-Al Masnou Decidim · Jny16 · [email protected] publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.
L’ANC fa pinya a Ripoll per impul-sar la República Catalana. A Ripoll el passat 21 de maig es va escollirl’equip per dirigir l’entitat durant el procésconstituent de la nova República Catalana.Jordi Sànchez, president, va utilitzar lapinya com a símbol i va dir que “a bandad’escollir càrrecs, hem començat a treba-llar”. http://assemblea.cat/?q=node/10903
RESPOSTA A L’ESTATNova llei exprés contra la pobresaper esquivar el TCGovern i entitats promouran una normativaque unirà tot el que tingui relació amb habi-tatge i pobresa energètica http://ara.cat/_5d9e1c27
L'atur cau en 13.868 persones aCatalunya i se situa a mínimsdels últims set anyshttp://ara.cat/_5d9e1c38
L'independentisme escombra aEscòciaL'SNP, un any i mig després de perdre elreferèndum, augmenta la seva majoria alParlament d'Edimburg http://www.naciodigital.cat/noticia/107979
Manifestacióa Barcelonaen defensade l’Ebre el proper 5 de juny ales 12 a la pl. de la UniversitatLa Plataforma en Defensa de lʼEbre volque la manifestació del 5-J inclini la posicióde Brussel·les a favor del Delta i demostria la Comissió Europea que la Plataforma téel suport de la societat civil i de les institu-cions catalanes. Apuntat-hi
El Barça ha guanyat, amb un par-tit ESTEL·LAR, la copa del Rei.Luis Enrique va valorar que l’equip havia fetuna temporada cojonuda i es va declararun català més. Fa molts anys que vaigcaure de peu a Catalunya i no em puc sentirmés ben valorat pel meu club i la gent.
Ofensiva total de l'Estat contrales polítiques socials catalanesEl govern espanyol també vol portar alTribunal Constitucional l'impost de pisosbuits i la ILP d'habitatge
Per Sant Joan i la Festa Majorpenja o renova la teva senyera oestelada. I recorda-ho, no la des-pengis!
Lluís Llach diu, en una sala ple-níssima a Can Malet, que la forçala té el poble.El diputat al Parlament Lluís Llach va oferirel passat dilluns 23 de maig una xerradacol·loqui a la segona planta de Can Malet.La sala plena de gom a gom va escoltarentusiasmada les paraules planeres i sin-ceres de lʼantic cantautor, que va dir que lagran força de lʼindependentisme la té elpoble amb la seva persistència, resistència iconvenciment i que només ell pot canviar elfutur
Granissats, orxata, sucs tropical.
Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou
MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES
XARCUTERIA SELECTA
Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou
FRUITES I VERDURESServei a domicili
BONES R EVETLLES I FESTA MAJOR
Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou
GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES I REVETLLES
selecció de vins, caves i licors, vins al detall
Perruqueria
CrisAnd1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou
Hores convingudes
Enfront de lʼambulatori del carrer Sant Miquel
BONES R EVETLLES I FESTA MAJOR
DOS MES DOS
VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT
VINS D’ALELLA
Àngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 [email protected]
Joieria rellotgeriaMASNOVINA
Bona Festa Major C. Barcelona, 9 Æ 93 555 07 76 el Masnou
A Q U A S TA R
Un ambient tranquil i relaxatGranissats, orxata, sucs tropicals.
Punt de venda de pa.Pa artesanal de massa mare
Pa de sègol, d’espelta, integral, etc.
Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66
Mestres Villà, 115, el Masnou 618 76 35 29 - 93 540 34 74
Estiu; temps de fruitaTenim la més exquisida i dolça fruita per passar un fresc estiu
Diumenges i festius obert · Servei a domicili
Lluís Millet, 102, el Masnou
