Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 252, abril del 2008

GENTDEL MASNOU

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

TIIDADesperta la teva intuïció

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

Descomptes molt interessantsAprofiteu els últims mesos

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

ES TRASPASSA LA BOTIGARAÓ AL 93 555 10 60

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Litografia al·legòrica al Llibre. Obrade Modest Cuixar i Tàpies (Barcelona 1925-Palafrugell 2007)

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5ELECCIONS... A QUÈ? per Joan Camps............................................ 9IN MEMÒRIAM per Joan Muray.............................................................. 10A CONTRACOR per Ramon Serra ........................................................ 11HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray.............................................. 12LA VENJANÇA CATALANA per Josep Condeminas ............................... 15LA NOSTRA PETITA VOLTA AL MÓN (I) per Ramon Asensio ......... 16LES FORTALESES DE NITERÓI per Joan Maresma Duran ............ 19ELS RELLOTGES DE SOL PARLEN (X) per Esteve Pujol................... 20MOTS ENCREUATS per Xavi Cardona................................................. 21TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.J.R. Lucas ........................... 22CRÒNIQUES

La coral Xabec i els Rams de Pasqua per Esteve Pujol........... 23Exposició de Jaume I per Joan Muray ...................................... 24

PETIT DICCIONARI de Joan Comellas............................................. 26UNA GRAN AVENTURA per Lluís Valls................................................ 27GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 29ARRAN DE SÒL per Pledebuit........................................................... 30

Encara que ja hem entrat a l’abril, fem referència a aquesta dita popular que coneixel mes de març com un mes de poc fiar i malastruc i, a fe de Déu, que el mes de marçd’enguany ha fet honor a la seva suposada mala bava. S’ha endut dues personalitatscatalanes de les més apreciades en els àmbits religiós i polític de casa nostra: L’abat emèrit de Montserrat Cassià M. Just i l’historiador i polític Josep Benet.Tots els mitjans de comunicació catalans se n’han fet ampli ressò i poca cosa mésens resta per afegir al cúmul de lloances, proclames i condolences que s’han vessatdes de tots els punts de vista, coincidint dretes i esquerres en la bondad i vàluad’ambdues personalitats, cadascuna en el terreny que li era més propici; sovint, però,íntimament relacionats: L’abat Cassià, des del monestir, tenint cura amatent de la comunitat religiosa bene-dictina profundament arrelada al país, estimant i propagant l’amor a la música i la cul-tura catalana, marcant pautes d’obertura i acolliment envers les noves realitatssocials, sovint enfrontades amb el caminar poruc i encarcarat de la jerarquia eclesiàs-tica, fent costat i donant la cara en moments políticament difícils, com en el cas Carodi d’altres, solidaritzant-se amb els més colpejats socialment amb la seva tasca des dediverses fundacions dedicades a l’acció solidària contra l’atur, als infants disminuïtso a la lluita contra la xacra de la sida. Tot un monjo montserratí, de cap a peus, com-promès fermament amb la fe cristiana i l’acció social i cívica del país.Josep Benet, des de la seva vessant d’home polític, advocat i historiador, de profun-des conviccions catalanes i socials, i també home de fe cristiana forjada en la fornalde l’escolania de Montserrat, aferrissadament compromès en la defensa dels dretshumans i nacionals de Catalunya, tant en els moments foscos de la dictadura fran-quista com en la nova etapa de transició cap a la democràcia. El seu compromíssocial el va portar a presentar-se com a independent a les files del PSUC en lesprimeres eleccions del 1977 i resultà el senador més votat de l’Estat. Com a histori-ador consumat, pacient i treballador incansable, ens deixa un llegat escrit importan-tíssim per a la conservació i recuperació de la memòria històrica del nostre país.Cassià M. Just i Josep Benet, l’un i l’altre, compartiren una ferma amistat tramada enel seu pas per l’escolania montserratina, enfortida al llarg de la seva llarga trajectòriaen què vibraren, a l’uníson, amb els mateixos valors espirituals i socials.L’un va decidir de continuar al monestir com a monjo, captivat per la crida d’una vidaespiritual plena, però mai no va perdre de vista el seu profunt arrelament al país i elseu compromís social, com un tot indestriable.L’altre es va encarrilar en el compromís social i polític, esperonat per un país ple demancances i amb un futur incert, però mai no va perdre de vista el seu profund arrela-ment a Montserrat, també com un tot indestriable.En nom de Gent del Masnou ens afegim al dolor i a les nombroses mostres de con-dol per aquests dos puntals del nostre país, avui una mica més orfe.

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial MARÇ, MARÇOT…

PrimeríssimAssemblea General

Ordinària. Diumenge 27d’abril del 2008

Informació pàg. 28

Dissabte 19 d’abril a la 7 de la tarda al local de

Gent del Masnou:Presentació del llibre

“El calvari d’una mestra”de Dolors Purcallas, amb

pròleg i introducció deJoan Muray, que en farà

la presentació.

NOVETAT: A PARTIR D’AQUEST MESD’ABRIL LES TROBADES

MENSUALS DE COL·LECCIONISTES DE

PLAQUES DE CAVA ES FARAN EXTENSIVES ALS

AFECCIONATS A LA FILATÈLIA.INFO. PÀG 29

4

pastisseria bomboneria

Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTEL

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El MasnouPere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Mestres Villà 87-89 93 555 20 89 El Masnou

23 d’abril Pastís de Sant Jordi23 d’abril Pastís de Sant Jordi

CULTURA,TARANNÀ ILLENGUA

Sovint es tendeix a capgirarles coses potser pergelosia, per desconeixe-ment, per desig de crítica,per minar o simplement perportar la contrària. S'haesparverat Espanya ialguns ciutadans de casanostra perquè la senyoraFerrusola va dir que limolestava que el presidentde Catalunya es diguésJosé. Em sembla que non'hi ha per tant, tan d’uncostat com de l’altre, i crecque ningú no s'ha d'esverarni pot dir, a no ser que se'nvulgui treure rendimentpolític, que això sóndeclaracions reaccionàries,faxistes, racistes o xenò-fobes. Senzillament crecque eren observacionsfetes per una persona queestima la terra i que tem peruna Catalunya futura sensecap referència clara i de lesquals els catalans sempreens hem sentit orgullosos:CULTURA, TARANNÀ ILLENGUA. No cal allunyar-se gens de la història perveure que, si volem unaCatalunya catalana, s'ha defer un esforç constant permantenir casa nostra talcom la volem; una casa pera tothom qui vulgui, pervenir-hi a treballar i plantar-s'hi, vingui del lloc del mónque vingui per participar enaquest projecte, que és eld'una terra d'acollida per a

tothom que se l'estimi i aixòno ho volem oblidar.Catalunya és de qui hi viu,hi treballa i per sobre de totde qui se l'estima i aquí rau,crec jo, la clau de tot plegat:estimar Catalunya amb totel que comporta, cultura,tarannà i llengua. Quincatalà no se sent orgullósde la noia d'origen marroquíque fa poc va guanyar elpremi literari Ramon Llull?Quin català no sent mésproper l'emigrant sigui d'onsigui si li parla en català? Que no ens vulguin fercombregar amb rodes demolí i que no ens vulguin ferveure unes coses per unesaltres. A Catalunya es parlael català i s'escriu el català,el que passa és que persituació geogràfica i pressiópolítica s'ha après, perquès'ha imposat, el castellà iara ens volen fer creure quesom un país bilingüe. Si tots els catalans no tenimclara aquesta qüestió i nolluitem per fer valdre elsnostres drets, haurem d'es-tar disposats o condemnatsa canviar-los per uns altres.I pel que fa al nom de José,crec que tothom ha de con-servar i estimar els seusorígens, però estaria béque el fill de José Montilla, osi més no el nét, es diguésJosep; Catalunya hoagrairia.

Polític de Saló

GRÈCIA, ROMA…

Sr. President,Fa temps, potser anys,vàrem tenir una conversa alvoltant del que costavarenovar les juntes directivesi, sobretot, els seus presi-dents. Semblava que per alsoci, si la cosa anava bé nocalia tocar-la, que una reno-vació igual implicava espat-llar les coses en lloc demillorar-les, vaja que éremconservadors!El que m’ha sorprès ara haestat que una negligènciaper part d’un equip dirigent,concretament l’econòmic ievidentment del seu presi-dent d’una entitat, l’ha por-tat a perdre una subvencióimportant i la resta de diri-gents així com els socis engeneral han passat olímpi-cament sense demanarresponsabilitats i això ja noés ser conservador, això elque demostra és un desin-terès total, un tot se me’nfot, que em sembla ques’està instal·lant amb forçaa la nostra societat. En un altre ordre de coses,no parlem del vot a la con-tra en les recents eleccionsgenerals, que ha portat, atall d’exemple, que catòlics,de centre dreta i nacionalis-tes, hagin votat un partitlaic, d’esquerres i espanyo-lista per tal de barrar el pasa un tercer. El fet de votar ala contra en lloc de votard’acord amb les nostresconviccions ens porta al fetque el partit guanyador, queha sortit reforçat, pugui apli-car una política d’esquerresmolt més contundent, queels que han fet el vot a lacontra seran els primers acriticar quan en realitat ensón els responsables.I el “chiky chiky”? I el galld’indi (Dustin the Turkey)que representarà Irlanda a

Eurovisió? Els decadentsde Grècia i Roma abando-naven les seves obliga-cions i es dedicaven a viureen l’orgia permanent; nosal-tres som decadents comells però a sobre fem règim.Atentament,

Jordi Pagès-----------------------------------------

TOTS SOM IGUALS,PERÒ UNS MÉS QUE

ALTRES

És diumenge i juga elBarça. Al Masnou, moltagent es concentra al barNeptuno per seguir el partitamb l’ambient del bar i unapantalla ben grossa. Demanera excepcional (nom’agrada el futbol) decidei-xo anar-hi perquè els meusamics sempre hi són. Cap ales nou el partit s’acaba isortim fora. Som unes vintpersones xerrant al pas-seig, a la vorera de davantdel bar. Ens acomiadem,marxem cap a casa. Però...No pot ser. Una patrulla demossos d’esquadra hadecidit que estem causantproblemes. Aturen el cotxetallant un carril de laNacional II i se’ns acosten.De males maneres ensexpliquen que “allà nopodem estar” i que elsdonem els DNI. La nostrasorpresa s’expressa en unaexclamació: Per què nopodem estar al carrer?! A laqual cosa els mossos deci-deixen que “necessitenreforços”. En pocs segons,ens trobem que cinc agents(l’agent 5783, l’agent 11008i tres agents SENSE identi-ficació, un dels quals espresenta com a agent3757) ens estan impedintmarxar cap a les nostrescases. La nostra sorpresava en augment. DemanenNI i se’ls enduen durant

5

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Continua a la pàg. 7

Abril 2008Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERAVIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

1r de MaigFesta del Treball

DominguezViayna

Viayna RieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna Viayna Viayna OcataRieraFàbregasAymarDominguezDominguezOcata

dimartsdimecres

dijous divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

2930

123456789

10111213141516171819

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

OcataFàbregasRieraViayna FàbregasFàbregasOcataRieraFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraAymar

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Maig 08

St. Jordi

dir és que el patge delsReis encarregat de recollirles cartes dels nens varesultar nefast. Segonsestava establert en el pro-grama, el missatger reialvindria tres dies. El primerdia no es va presentarningú al tron que s’haviaemplaçat a la plaçaMarcel·lina Monteys. Ni tansols es va advertir a la gentque s’esperava. El segondia plovia una mica i elpatge tampoc no es va pre-sentar i tampoc no es vaposar cap avís. Al final, eltercer dia, amb una cuad’una hora mitja, va recollirles cartes. La cua era tanllarga que fins i tot els via-nants que passaven per allíes pensaven que hi haviauna manifestació. Una ver-gonya! I, de com de foscava ser la cavalcada delsReis, no en parlaré! Sortdels nens!

Valldeperas

7

una llarga estona. Durantaquest temps, arriba la sen-sació d’indignació. Ningúno entén per què ens tenenretinguts. Notes com l’arbi-trarietat de la seva actuacióet fa sentir cada vegadamés malament. Alguns delsmeus amics donen el DNI ino diuen res. N’hi ha, però,que no porten identificacióo no la volen donar senseexplicacions, amb la qualcosa la policia amenaçad’endur-se’ls. Altres noparen de preguntar: Què ésel que estic fent malament?Una agent diu que algú hainsultat al cotxe de mossosmentre passava. (Fals) Unaltre agent diu que podemestar molestant els veïns (ales 9 del vespre?) Un altreagent diu que estem obs-truint el pas (cap vianant nose’ns ha queixat per aquestmotiu). La raó real, però,crec que està molt allunya-da d’aquestes justificacionsvàries. Suma:1. Som un grup de vint per-sones al carrer. Els amunte-gaments de gent sabem desobres que incomoden lapolicia. Els ha quedat unrecord ranci del “más dedos, dispérsense” imperantdurant èpoques més fos-ques.2. Som un grup de gentjove. En aquesta societates criminalitza de formaconstant les maneres de ferde la gent jove. La nostramanera de relacionar-nos,el nostre oci i sobretot lanostra opinió no tenenvalor. La joventut és conflic-te. Causen problemes.Com si nosaltres no tin-guéssim problemes i com sialtres persones no ens encausessin a nosaltres.

amb l’altra gent que tambéen aquell moment ocupavael carrer, i ho han fet així enbase als seus prejudicis.Ha passat que els qui tenenel monopoli de la violènciahan actuat amb tu arbitrà-riament i sense donar-teexplicacions i t’han fet sen-tir que ells no estan al teuservei i al de tothom, sinóque tu estàs a les sevesordres.Ha passat que aquells quihan de crear-te seguretat,t’estan creant cada vegadamés inseguretat.

Tot això t’ha passat, però“val més que callis o encarase t’enduran”.

Maria Freixanet---------------------------------------

CARTA ALS REISEn el ple municipal del mesde febrer, la senyora Re-gidora es va felicitar ellamateixa de com de bé haviaanat el tema dels ReisMags d’Orient. El que no va

3. És un grup de gent ambuna estètica concreta. Hi haarrecades, rastes, panta-lons caiguts, jaquetesamples, algun tatuatge...No hi ha americanes ni cor-bates. Estic completamentconvençuda que en lamateixa situació, exacta,amb un grup de personesamb esmòquing i corbata,la reacció de la policia nohauria estat la mateixa.La sensació és d’impotèn-cia i, sobretot d’inseguretat.La sensació és que t’estanjutjant per com t’han vist ino pel que has fet. Perquèfer, no has fet res. Cincagents, que podrien estarfent un milió de coses mésútils per al conjunt de la ciu-tadania, que són necessa-ris en altres llocs al mateixmoment, dediquen el seutemps a controlar-nos. Hanprejutjat que “el que siguique fem allà parats” no estàbé. Identifiqueu-vos, perquèpodem predir que actuareu(si encara no heu actuat)malament.Quan per fi et tornen el DNIi pots marxar, has d’anar-te’n cap a casa pensant queno ha passat res. I en veri-tat sí que ha passat.Ha passat que durant mésde mitja hora cinc agents depolicia t’han fet sentir quetenen el control absolutsobre tu, encara que tu nofacis res.Ha passat que quan hasintentat parlar amb ells iexplicar-los que s’estanequivocant, t’has trobat quela teva opinió no comptaper a res i que parles ambuna paret.Ha passat que els defen-sors de la llei han actuat deforma diferent amb tu que

Ve de pàg. 5

GRAN GIMCANA FAMILIAR GENT DEL MASNOUFesta Major Juny 2008

Recorregut a peu per la vila del Masnou (dia a concretar) Apunteu-vos-hi.

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9. · 93 540 39 29

Organitza: Vocalia Recreativa

Curset de sardanes pera petits i grans. Cadadimecres de 2/4 de 8 a les9 del vespre a Can Malet.

27 d’abril, excursió a l’Aplec de SantSadurní d’Anoia, la Capital del Cava.Matí, visita a les caves. Arrossada sar-danista amb cava.Preu socis 30 ; no socis 35.

Informació i reserves: La Barberia i Rellotgeria Fama

93 540 71 59 i 93 555 06 96Més info. agr.sardmasnou@yahoo.es

Restaurant

DURAN

Àngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

BOTIGA DE PRODUCTES BIOLÒGICS

Taller de risoteràpiaAbril, maig, junyDiv. 4 d’abril, div. 9 de maig, div. 6 i 13 de juny de 8 a 2/4 de 10del vespre. Preu de totes les sessions 90

Lloc del taller NIU IOGA, Prat de la Ria,19. Ho organitza GAIA ESPAI TERAPÈUTIC

INFORMACIÓ AL 93 555 70 55 - 93 540 93 15 O VINE A VEURE’NS A GAIA ESPAI TERAPÈUTIC PERE GRAU, 42 · EL MASNOU

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Distribuïdora en gres i ceràmica:Saloni, Aparici, Gres Catalán, Gres Breda,Porcelanatto, etc.SANITARIS - AIXETES

Magatzem al MasnouJoan XXIII, Camí d’Alella(sobre l’autopista)Tel. 93 555 81 56

Magatzem i oficinesAlellaRiera Principal, 48-50Tel. 93 555 97 53Fax. 93 555 95 96 · Alella

ExposicióEscultor Llimona, 9Tel. 93 540 37 69Alella

pledellibresPer Sant Jordi podem parlar-te del llibre que vulguis

Regala misteri, aventura, somni, amor, fantasia…Barcelona, 40 (al costat del mercat vell) 93 555 48 13 el Masnou

Hi ha dos temes que m’agradariadeixar aparcats definitivament, nopensar-hi més, no parlar-ne mai més,per definició, no escriure’n ni una rat-lla més. Però no pot ser, reconec quesóc un ceballut polític i un ressentitper la religió, dec patir la síndrome deCATRÀDIO i TV3 que, mentre els pre-sentadors no signaven la informaciócom a protesta pel condicionamentelectoral, els guionistes de Polònias’esplaiaven fent la caricatura sarcàs-tica de les fastigoses realitats socials ireligioses, que entre polítics i bisbesens volen encolomar. Ficció irònica lade Polònia, fins i tot per pixar-s’hi deriure, si no estigués emmarcada per larepugnant censura de la llibertat d’ex-pressió dels informatius i inspirada enla Conferència Episcopal Espanyola,que amb covardia subtil recomanavavotar una força política, actuant comun fil més del putxinel·li que presen-taven com a líder propi. El que voliendir-nos els bisbes i desmentir a la ve-gada, ho vam entendre tothom. Quinapor! Deixant-me de subtileses i de covar-dia, a mi en Rajoy m’ha guanyat puntsquan, havent perdut per la mínima isabent que les ocasions les pintencalbes, s’ha aferrant a la mata decabells que li quedava i a la primerade canvi s’ha desempallegat de laCOPE, del mundanal Pedro J.Ramírez i d’en Zaplana i deixadescol·locats i amb el peu canviatl’Acebes i la desesperançada Aguirre.Rajoy pot donar-se un respir d’aquí alproper Congrés del Partit Popular,però fins que hi arribi no sabrà lo quevale un peine.Parlant de Congressos, no pucestalviar-me citar Esquerra, vull dirEsquerra Republicana de Catalunya,partit al qual he votat fent del meumasoquisme ideològic coherència demilitant. No hi ha com treballar senseànim de lucre per un partit polític, enquatre anys he après a separar el grade la palla i conèixer d’una hora lluny

9

els trepes que proclamant l’altruismede servir Catalunya i fan políticanomés per servir-se’n ells. No cal dirnoms i cognoms que tothom ja coneix,quatre anys de xerrameca electoralsón prou perquè cada ciutadà tinguiun criteri format del personal que ensgoverna, si algú sap on hi ha un pamde net que ho digui, si algú coneix unpolític a qui es pugui donar confiança,que el proclami. Però ara no ensqueixem, en democràcia cal acceptarles regles i no seré jo qui negui elsresultats d’una contesa electoral queDéu li’n do! la colla de gent queencara hem anat a votar. No seràperquè no es veia a venir qui seria elguanyador!; qui repassi el meu articlea GM de març de 2007, podrà llegir: elmés golejador de tots és en Montilla aqui ERC i ICV només diuen Senyor! SÍSENYOR! El Monti sí que és un crac ial pas que va guanyarà la Lliga, laCopa del Rei i la Champions sensebaixar de l’autocar. Quanta humiliacióper a ERC i per als qui l’estemrecolzant, un partit que creixiageomètricament i han estat els tec-nòcrates de segona fila, yupies decalçotada, tots estratègicament situatsi ben alimentats per les arques abun-doses del partit, els qui han arrossegat

la cúpula bicèfala a una baralla decol·legials que no han fet els deures. A veure Josep-Lluís Carod-Rovira iJoan Puigcercós, que d’això n’heu derespondre vosaltres: com volíeuestimular el vot per ERC a aquells quehaguessin vist amb millors ulls unGovern de la Generalitat nacionalista,compost pel guanyador de les elec-cions CiU i ERC? Amb quina il·lusiócreieu que han anat a votar els sim-patitzants d’ERC, si és que hi hananat, quan som el partit que ha fet lagenialitat de cedir-li la balconada tri-omfant de la Generalitat a Zapateroque, envers Catalunya, presenta indi-cis raonables de ser un mentider com-pulsiu i que promovia com a presidentdel Congrés dels Diputats el perso-natge Bono, aquell de a nadie leamarga un dulce? Amb quin estímul,un independentista català podia anara votar el partit liderat per vosaltres,que havent pactat d’anar junts no usheu mantingut el respecte mutu, desque al juliol de 2004 al Congrés deLleida, vau ser proclamats President iSecretari General d’ERC? Ni elbúnker laberíntic del partit, on tu,Puigcercós, has buscat refugi, ni latrinxera de la Vicepresidència de laGeneralitat, que tu, Josep-Lluís CarodRovira, has volgut preservar-te, sónplaces prou sòlides davant la guerrafratricida que us heu declarat. D’això,res de bo en sortirà.Si com a partit exigim la publicació deles balances fiscals, apliqueu-vos lalliçó per als militants d’ERC que hemtreballem gratis i pels qui estem al cor-rent de pagament de la quota. Quantssumeu a ERC? Vull dir, entre càrrecspolítics, de confiança i alliberats per lanòmina de la maquinària del partit?Entre mil quatre-cents i mil cinc-cents? Quina casualitat!, la Conferèn-cia Nacional d’octubre del 2007, la vauguanyar per sota els 1.400 vots.Doncs feu números, amb quina pocavergonya vau donar per vàlida la con-tinuïtat humiliant en un Govern, àlies

ELECCIONS... A QUÈ?Per Joan Camps i Ortiz

10

d’Entesa, fent president de laGeneralitat Montilla del PSC, quanfeia quatre dies que, per ordre deZapatero i la mà tova de Maragall, ushavien expulsat del Govern, aquell demala memòria anomenat Tripartit.Les balances fiscals d’ERC sónessencials, tant o més que les deCatalunya envers les altresautonomies, per entendre la davallada

de l’independentisme que dèiemdefensar. Només cal que feu un suma-tori de les nòmines que teníeu abansde tocar cuixa del poder i les com-pareu amb el muntant del queingresseu tots vosaltres. El vostre sta-tus actual us ha trastornat el rumb i usha anticipat la senilitat política; en llocde ser defensors de les idees pròpiesus heu convertit en vassalls de l’ad-

versari polític que us podia fer mésmal. No remeneu gaire el feble discursque us queda, ni cal que feu autocríti-ca, limiteu-vos a traspassar els quatremobles que ens han quedat i que siguiun equip renovat que, amb esperit d’o-cellot Fènix, sense perdre el nord del’independentisme posi pedra sobrepedra damunt les cendres que heudeixat.

In memòriam Antoni MarínEl Masnou 1929 - Montgat 2008

Per Joan MurayVocal de Cultura

Al passat mes de febrerens va deixar aquestartista masnoví, tot i queresident a Montgat des defeia més de cinquantaanys.La seva especialitat era latalla i el gravat del vidre,del qual feia sorgir verita-bles obres d’art, meravelloses i etèries. S’havia format en la talla i el gravat del vidre a la fàbricaDachs del Masnou, i amb estudis a l’Escola Massana deBarcelona. El 1956 va traslladar-se a viure a Montgat en casar-se ambuna noia d’aquella població veïna, de la qual va arribar aser alcalde a l’adveniment de la democràcia. Havia realitzat exposicions a Girona, Calella, Montgat i elMasnou; la d’aquí fou l’any 1991 per mitjà de la nostra Salad’Art, fet que propicià que els masnovins poguessin gaudirde les obres provinents de les seves mans. Obres esplèn-dides i netes, de les quals i del seu cristall sortien figures ifiligranes, un veritable gaudi per a la vista i els sentits. A més d’això, tenia obra seva en països com Alemanya,Bèlgica, França i Mèxic.Va guanyar al llarg de la seva vida diversos premis i ho-nors, com el Premi d’Honor a l’Exposició-Concurs d’Art deTerrassa l’any 1950; la Medalla d’honor i el Premi, el 1949i 1950 al Masnou i Barcelona respectivament; i el 1988 foul’artista convidat a la biennal del Futbol Club Barcelona,celebrada al Born.Del seu pas per la nostra sala, en van quedar uns recordsmolt especials, ja que, si al llarg de la vida de la sala i del’entitat hem tingut centenars d’exposicions, tant de pintura,com de dibuix, d’escutltura, etc., cap més com la que ensva portar l’Antoni Marín; fou una mostra única, tant quepotser no es repetirà mai més, si més no en ella.

També vam parlar de la seva obra al nostre butlletí a l’en-trevista que li publicàrem pel juliol del 2004, extreta de laque li dedicaren al seu Montgat d’adopció, entrevista quedeixava entreveure no sols l’artista sinó l’home, i especial-ment la seva vessant artística, a la qual va dedicar la vida,al llarg dels quasi vuitanta anys que va estar entre nos-altres.L’home passa, però l’obra perdura; aquesta màxima ensreconforta quan perdem algú i molt especialment quan ésun artista de la seva talla.

Descansa en pau, Antoni.

”Gala d’entregadels premis literaris de laXXX convo-catòria delsPremis Literaris2008 Goleta iBergantí i IIIPremi EspecialGoleta iBergantí dePoesia”

19 d’abril, 19.30 h al teatre del Casino del Masnou

Programa de l’acte: Presentació del llibre guanyador del III PremiEspecial de Poesia Goleta i Bergantí del 2007,L’estoig de violí, d’Isabel Oliva. Actuació musicaldel grup Sabina Witt Trio i lectura de fragmentsde les obres guanyadores a càrrec del Grupd’Aficionats al Teatre del Masnou (GAT).Lliurament de premis als guanyadors iguanyadores del certamen literari.

Organitza: Aj. del Masnou i Biblioteca delMasnou. Entrada Gratuïta

Esmorzava tranquil·lament a la petita tasca de LaBarceloneta ( l’hòstia per als de tota la vida) anomenadacal Manyo, on encara trobes peix fresc i preus populars isobretot un local sense cap mena de pretensions, allà s’hiva a menjar i no a veure les bestieses de qualsevol deco-rador o interiorista o com en vulguin dir, que després reper-cuteix a l’hora de pagar els plats o els carajillos. Jo em pre-gunto, a què anem?, a menjar o a demostrar que tenim unagran cartera per pagar una burrada per un plat esquifit,sofisticat i que la majoria de vegades ens deixarà ambgana? Anys enrere vaig trepitjar restaurants que sortien ala guia Michelin, però trobo tan exagerat el que volencobrar-me que em fa vergonya pagar aquesta quantitat dediners per menjar. No vull luxe ni que em tractin com si fosespecial; únicament demano que no em prenguin per idio-ta. No vull copets a l’esquena ni que diguin que sé triar moltbé el vi. Voldria, si no és gaire demanar, autenticitat a preuraonable i, si a la llarga hi torno, ja arribarà la familiaritat,que jo crec que un s’ha de guanyar i que molta gent,perquè paga x, es creu que va amb la factura.De locals per atipar-se (i dic atipar-se amb admiració, cartothom es torna molt fi darrerament), n’hi ha de tota menai, dissortadament, un de molt emblemàtic situat a prop delnostre poble restarà tancat quan llegiu aquest article. Parlode Can Raspall, una institució per a molta gent; i no era elseu nivell de cuina (brasa honrada amb bona matèriaprimera) sinó aquell entorn agradable a anys llum de lasofisticació, aquella vista sobre el Maresme i la presènciade “l’Emíliu” i la Carmeta, gent de la terra, sense additius nimandangues. Ara, ja grans, tindran un merescut descans,però molta gent els trobarà a faltar, a ells, els seus platssimples i econòmics i l’entorn idíl·lic de coll de Clau.Avui dia que els cuiners volen ser artistes, m’agrada reivin-dicar locals com Can Raspall, on això de l’ego exagerat éscompletament fora de lloc. Evidentment que, a l’Emíliu, liagradava si li deies que la carn era al seu punt i que eramolt tendra, però d’això a ser un artista n’hi ha un tros,podríem dir que ell era un professional, o sigui, un homeque vol fer bé la seva feina. Tots els que anàvem a menjar-hi ja en teníem prou.Voltant arreu de Catalunya amb la moto o bé a peu, he tro-bat llocs meravellosos per fer-hi esmorzars de forquilla,bacallans, peus de porc, tota mena de caça, vins aspres,poc sofisticats però nobles, i aquell estofat de senglar quefa l’Anna a Ventolà, que veritablement em té el cor robat.Volia parlar de política, perquè esmorzant a cal Manyo hellegit en el diari la dimissió enverinada d’en Carod, laresposta nocturna d’en Puigcercós i totes les declaracionsde la gent que vol manar dins el partit. No tinc fe en ningú,però encara crec; i, si el que surt d’aquesta cursa de bojosés una persona que estima el País, no és descaradamentegòlatra i té capacitat de lideratge, jo ja en tinc prou. Ara és

moment de tenir arrels on agafar-nos, no de prometre centsi milers, i sí de mostrar tranquil·lament un camí per recór-rer, sense meta final, com un viatge a Ítaca on el que ésimportant és el viatge en si i no el lloc on volem anar aparar; aquest, el lloc on pararem, no l’hauríem de saber maiper tenir sempre l’esperit preparat per quan vénen maldades, per quan perdem el rumb i la nau pot enfonsar-se, iés en aquest moment quan podem amotinar-nos i fotredaltabaix del vaixell el capità i llançar-lo als taurons perquèja en sortirà un altre que agafarà el timó i ens portarà aseguir el viatge, potser a la dimensió desconeguda, peròserà millor aquest que no pas on ens vol portar Espanya.El diari parlava també de la mort de Josep Benet, un homeentregat a la causa de Catalunya i que jo admiro perquè liva cantar la canya al sobrevalorat Tarradellas, la personamés nefasta per al catalanisme actual; aquest ell va ser elprimer que ens va vendre per un plat de llenties, per inflarel seu ego, que era tan gros com ell.Ja veieu la de coses que es poden rumiar tot menjant unsmolls i bevent un porró de vi de Gandesa. Tot plegat, tam-poc res no serveix per a res. És com tirar una moneda al’aire, pot sortir cara o pot sortir creu, és una pura qüestiód’atzar. Si tenim sort, les coses s’arreglaran, si més no tem-poralment; i, si no en tenim, les coses empitjoraran, sor-tosament també temporalment.

11

A contracorPer Ramon Serra i Roca

Al Masnou d’abans hi havia unmunt de cors que cantavenCaramelles quan arribavaPasqua; pertanyien a diferentsassociacions o centres de la vila,dels quals hem trobat un total devuit, més un d’un cor familiar. Elconjunt forma un total de tretze lli-brets.Cadascun dels llibrets està formatper diferents cançons, escrites perdiversos poetes locals; i entre ellsels més famosos de tots, JosepPujadas i Truch i Grau Maristany(Grau Til·là). Tots ells amb la con-següent música d’altres tantsmúsics, tot i que no se n’ha trobatles partitures. Només se’n potsaber, per posar-ho al comença-ment de cada cançó, del tipus queera, i en les satíriques, com les dela Colla Humorística “ElsGafarrons”, hi posaven la tonadade quina cançó coneguda es can-taria.Les cançons, excepte les humo-rístiques, anaven dedicades agent coneguda, com l’alcalde, elrector, empresaris o prohoms, aixícom a les entitats principals de lavila. Tot i que, com és natural, i jaque n’esperaven les caramelles(ous, botifarres, menges greixo-ses, etc. o diners), eren “política-ment correctes”, tal com en diríemara. O dit d’altra manera, erenaduladores. En canvi les d’humor,les satíriques, aquestes ja picavenpebre, tot i que ara es fa difícilsaber a qui anaven dedicades.En farem un estudi, associació perassociació i llibret per llibret, ja quesón molt interessants, especial-ment per saber qui “tallava elbacallà” en aquell Masnou. Tambécal esmentar poetes i músics,“personatges”, etc.El que sobta més, especialmentvist des d’una òptica actual, és laquantitat de grups que hi havia arafa més de cent anys. Els més

Les CARAMELLES... del Masnou d’abans (1)Per Joan Muray

Històries de la vila

Les Caramelles”, aquarel·la feta el 1940 per Manuel Rusiñol, un masnoví que viviaa Buenos Aires.

12

antics són de començament delsegle XX i van durar fins aproxima-dament al 1936, any de la guerra.Després d’aquesta, uns anys méstard, es va reprendre la tradició isortiren diversos grups a cantar-les; foren, però, els principals elsdel Casinet i La Calàndria. Cap alscinquanta també va sortir el cor del’escola parroquial, dirigit pel seumestre, el Sr. Iglesias. Desprésse’n va anar perdent el costum irestà, si més no a la nostra vila,perduda aquesta antiga i bonicatradició.Es conta que les caramelles del1901, a la primera nit de carame-lles del segle XX, foren molt con-corregudes. Hi va venir l’OrfeóCatalà, que també va cantar cara-melles per tot el poble i s’aturàespecialment a la casa del MestreMillet, on van cantar “ElsSegadors”. A més de portar laclàssica cistella, duien també unasenzilla bomba de paper, la matei-xa que havia portat Lluís Millet denoi quan també les cantava pertota la vila.Abans, però, d’entrar en matèria,vegem, encara que sigui a tall depinzellada, què vol dir el mot

CARAMELLES. Caramelles és,en realitat, l’obsequi que es lliuravaen determinades festes, com lavigília de Reis, la festa de les cara-melles, la domínica quarta deQuaresma, etc., que consistia enous i botifarra, menges greixoses,així com en llaminadures. Obsequique va donar nom a les cançonspopulars cantades per les collesde caramellaires.Antigament fou totalment de cairepopular, però amb l’arribada de lessocietats corals durant el segle XIX,aquestes també n’adoptaren elcostum. El costum és comú a totsel Països Catalans, tot i que repdiferents noms segons el territori.Les societats i els llibrets són elssegüents:

SOCIETAT CORAL “LA PAZ”Llibret de l’any 1902, amb poemesde Josep Pujadas i Truch (elMasnou 1876-1938) i música deJosep Pallescà i Rosell (se n’igno-ra tota referència).Aquesta societat pertanyia a lafamosa “Cervezería La Paz”, queprimer va estar ubicada a l’actualcarrer de Marià Rossell, on hi vahaver també el “Casino del Racó”,

i després, ja en imatges conegu-des, al Camí Ral, a l’actual localdels baixos del Casino, xamfrà alc/ Roger de Flor. El seu cor decaramelles, pel que es pot deduirdel llibret, aquell any s’estrenava,però no se’n sap la durada.“La Pas”, com era coneguda popu-larment, era, a més de cerveseria,un local on els festius es feia ballamb pianola, i sembla que s’hi pro-jectaven unes imatges en movi-ment a les parets.El llibret de Caramelles del 1902,comença amb aquest verset:

La nit de Pasqua Florida és la més hermosa nity per aixó l’esperavam ab tant d’afrany y dalit.

Aixís, donchs, venim gojososplens d’amor y d’ilusiónsá obsequiar á tot lo pobleab nostras jolius cansóns.

Les seves cançons van dedicadesa: Ajuntament, Senyor Arcalde,Rectoria, D. Arturo Roig (1), D.Miquel Amat (2), D. JosephEstapé, D. Francisco Sanahuja(3), D. Carlos Nogués (4), D. JoanSala (5), D. Francsico Ferrer, D.Manel Matheu (6) i Pe’l públich.

NOTES1- Artur Roig era aleshores regidormunicipal.2- Miquel Amat era un terratinent pro-pietari de can Fontanills, ara Casino.3- Francesc Sanahuja fou notari delMasnou, així com membre de la Junta

del Casino.4- Carles Nogués fou farmacèutic imembre de l’ajuntament.5- Joan Sala; al mateix llibre se’l defi-neix com a Dueño de la Cervezería LaPaz.6- Manuel Matheu era el tintorer del’antiga fàbrica de “Can Xala”.

CORO FAMILIARAquest cor també és de l’any1902, però era de caire familiar,amb “follies” fetes per PereColomé i Casals (Caporal dePoble del Sometent), de la masiade “La Font”.El llibret, tot escrit a mà, és obra del’autor, el qual a la seva primerapàgina diu així -“Coro Familiar”. Follias cantadasá duo en la nit de Caramellas deldia 29 de Mars de 1902, en la viladel Masnou-. Les cançons són dedicades a:Casa de la Vila, Senyor Martí (1),Senyor Victoriano Pagès (2),Senyor Anton Suñol (3), Sr.Francisco Quer, Sr. Antonet, Sr.Joan Mirambell, Sr. Josep Pons(4), Sr. Juan Budallé (5), Carme yPura Boada, Ramona Baró,Ramona March, Úrsula Prats,Pere Anguera (6) y família,Bernardina y Papeta Colomé, Sr.Arturo Roig (7), Papeta de casaLloreta, A la Esperansa y Treseta iVicens Baybé.Els components d’aquest corlluïen la barretina catalana.

NOTES1- El Sr. Martí era aleshores l’alcaldede la vila.2- Victorià Pagès era l’anterior alcalde.3- Antoni Sunyol fou el polític Delegatdel Masnou a les Bases de Manresadel 1892.4- Josep Pons era el propietari de “canNoni”, que fou cèlebre botiga de que-viures del veïnat d’Ocata, on hi havia elfamós pou de “can Noni”, del qual esdeia que qui en bevia aigua mai mésno marxava de la vila.5- Joan Budallé era el cafeter del’Ocata.6- Pere Anguera era pastor i conegutcom “en Pere Pastor”.7- Artur Roig era conegut com l’Arturopintor i fou elegit regidor municipal.I les dedicades a les dones

esmentades, la majoria jovenetes,era perquè havien destacat alsballs de Carnaval, per la qual cosan’exaltava llur original disfressa.Però n’hi ha una, la RamonaMarch, que a més destaca per“engalanar el cor á n’en BenitoSagré”.

LA ALEGRIA DE MASNOUAquestes caramelles cantades,segons consta en portada, per laSocietat “La Alegria de Masnou”,pertanyen a una entitat ara total-ment desconeguda.Les principals societats de la vilaeren, i són, prou conegudes, fins itot les desaparegudes, però d’a-questa no queda cap rastre.Podria ser que només fos un corque sortís en temps de carame-lles. El seu llibret, molt ben editat, ésdel 1903 i les lletres de lescançons són del poeta masnovíJosep Pujadas i Truch, i la músicadels mestres M. Novi i J. Casals,dels quals tampoc tenim constàn-cia.Són dedicades a: Las Nenas deMasnou (un vals), Ajuntament,Senyor Arcalde, Rectoria, Sr.Victoriano Pagès (1), D. RafelRamoneda (2), D. Joan Rimblas(3), D. Miquel Amat (4), D.Francisco Ferrer i D. Pau Estapé(5).

NOTES1- Victorià Pagès, vegeu cites ante-riors.

13

2- Un barceloní arrelat al Masnou.3- Ídem.4- Miquel Amat, vegeu cita anterior.5- Pau Estapé i Maristany fou alcaldede la Vila, fundador de la CasaBenèfica i propietari de la fàbrica “CanXala” i de l’Aigua Xala (aquesta deCaldes de Malavella).

ATENEO DE MASNOUAquesta societat de finals delsegle XIX i començaments del XX

fou prou coneguda i de reconegutprestigi. Estava ubicada a tocar ala plaça de la Llibertat, on ara hi hal’ONCE i abans hi havia la societatel “Casinet”, i més abans, el CafèLas Delicias. Els autors de les lletres d’aquest lli-bret, el que tenim, del 1904, sónJosep Pujadas i Truch, EsteveRosés i Fàbregas, Anton Sanjuan iPou, Tomàs Comellas, P. Estapé iMillet i S. Sust i Bertran.I les cançons porten música delmestre M. Novi, com les de l’ante-rior llibret. El seu cor es va estrenarper la Pasqua de l’any 1901.Són dedicades a: A las noyas deMasnou (un vals), Casa de la Vila,Rectoria, Anton Sanjuan (1),Joseph Sust, Francisco Ferrer,Joseph Sala (2), Victoriano Pagès(3), Estrella Jover, Las penas delscasats i Lo Congrés de las Sogras.

NOTES1- Anton Sanjuan era aleshores presi-dent de l’Ateneu.2- Josep Sala era regidor del’Ajuntament.3- Victorià Pagès ja ha sortit més amunt.

De les dues darreres cançons, perser satíriques, n’hem escollit unesestrofes per veure com les gasta-ven en aquell temps. Diuen així:

Desde’l moment que á un el lligael llas matrimonial,ja ha acabat el divertirsey ‘l fer broma ab els companys.

Com l’aucell dintre la gábiael pobre casat s’está;y engabiat y tot l’aixalansi per cas no fá bondat.

De Las penas dels casats

Desde’l dia aquell els gendresno tenen punt de repós,puig que la ditxosa sograsempre vol tenir rahó.

Donchs si, per desgracia seva,lo gendre vol governarla sogra li endossa al cantolas follias de l’altre any.

De Lo Congrés de las Sogras

LA CALÀNDRIAD’aquesta societat, que l’any 2006va complir el centenari, tot conver-tint-se en Fundació, en tenim tresllibrets, dels anys 1907, 1910 i1911.Al de 1907 les lletres són de F.Ramentol i la música de GrauMaristany (Grau Til·là), de M. Novii d’algun altre, però que no eramasnoví.Al de 1910 hi ha lletres i música deJoan Duran i Bori; i lletres de PereColomé i Jaume Fuentes.I al de 1911, totes les lletres són deJaume Fuentes i la música deGrau Maristany.Ja que en tenim tres llibrets i, dededicatòries, moltes, nomésesmentarem les dedicades a per-sones, ja que a més n’hi ha a con-ceptes, èpoques, etc.Són aquestes: D. Eusebi Fortuny,a can Salvador Vidal (1), senyorAntoni Sunyol, senyora ÀngelaAlañá, vda. de Crusellas,Teresa i Maria Bárbera, Isabel iEulàlia Coll, Maria Sagredo,Pepita i Elvira Salóm, TeresaMillet, Pepita Roig, Dolors Cirera,

Sr. Jaume Feu, BonaventuraFontanills, Carles Maristany,Miquel Ramentol, GumersindoRoca (2), Rosa Barba, Llorença iTeresa Estañol, Rosa Botey,Pepina Rosés, Rosa i AntòniaMatas, Antònia Grané, RositaGuàrdia, Assumpció i GlòriaBarona, Anita Feu (3), FrancescaBernet, Salvador (4), Mercè (5) iRosa Catarineu, Laura Saurí,Milagros, Josep i Carme Belda,Antònia Llovet, Quimeta Turró,Rosa Duran, Margarida i LaietaMarí, Joana i Maria Molins, Cintetai Providència Domènech, Antònia iCarme Llobet, Laura i SalvadoraVidal, Semproniana i AntòniaPuigvert, Maria Rectoret, MariaMasvidal, Paquita Querol, TeresaTresol, Dolors Musset, AntòniaOliveras, Vicenta Vila, JosepRiera, Albert Monteis, SerafíEspinosa, Cinto Rosés, germansGonzález, Dolors Tuyà, JosepaPons, Maria Casalins, MercèBalada, Carme Flo, Maria Romeu(6), Filomena Flores, TrinitatCallada, Marcel·lina Sales i RosaSalomó.

NOTES(només hi posarem els qui no haginsortit anteriorment)1- A can Salvador Vidal eren de canCaiona.2- Gumersindo Roca tenia el “Café LasDelicias”.3- Anita Feu fou carnissera a la plaça ia més tenia, amb el seu espòs,Francesc Estol, la fleca “Estol”.

14

4- Salvador Catarineu fou agutzil.5-Mercè Catarineu, filla de l’anterior,tenia el forn de “Can Cabessa”, amb elseu espòs primer, en Padrós, i amb elsegon, en Francesch.6- Maria Romeu va posar la merceriade “ca la Romeu”, que encara continuaen actiu.

(continuarà)

FONS CONSULTATS- Butlletí de Gent del Masnou. núm. 73.La Pasqua, de “La filla d’en Ceset”. - Butlletí de Gent del Masnou. núm. 98.Les Caramelles, de Dídac Ortíz.- Butlletí de Gent del Masnou. núm.109. Històries de la Vila, de J. Muray…- Gran Enciclopèdia Catalana- Costumari de Joan Amades

- Notes de Dídac Ortíz- Masnovins a les Amèriques. De J.Muray. Oikos Tau. V. de Mar 1998.

15

Glossar amb quatre lletres la històriade Barcelona és realment una tascaimpossible, però no per recordar queal llarg de la seva història la ciutat haestat assetjada, envaïda, saquejada ireconstruïda diverses vegades; tan-mateix, en el que tots el historiadorshan estat d’acord és que el saqueigmés salvatge i devastador va ser l’in-fligit per Almansor (Abü‘Amir Muha-mmad ibn Abï ‘Amir al Mansür), primerministre i dictador cordovès.El califa ‘Abd al-Rahmän III fou unmonarca benèvol, que va fomentaruna política de tolerància amb els cris-tians. Aquells anys de pau van perme-tre al comte Borrell II una activitatconstructora de castells i monestirs,entre ells els de Montserrat i SantBenet de Bages, a més de consolidarels seus dominis i línies fortificades. Ala mort de Rahmän III el va substituirAl-Hakam II, i a la mort d’aquest al’any 976, el seu fill Hisäm II, d’onzeanys d’edat, es va fer amb el califat.Almansor va assumir la tutoria deHisäm i, aprofitant la inexperiència deljove califa, va anar escalant posicionsfins a obtenir el càrrec de visir i gover-nador de la capital a més d’organitzarun poderós exèrcit El 5 de maig de l’any 985, Almansorva sortir de Còrdova en direcció aBarcelona i passà per València,Tortosa i Tarragona. El comte Borrell liva sortir al pas el Penedès, peròsense l’ajuda requerida al rei franc vaser derrotat per Almansor. El setge deBarcelona va durar sis dies i, quanvan aconseguir d’entrar-hi, la ciutat va

patir el més brutal i devastador sa-queig de la seva història. Cases,palaus, comerços, esglésies van sersaquejades i, finalment, la ciutatincendiada. Els habitants que no vanser degollats van ser reduïts acaptivitat i enviats aCòrdova. No solament esvan dedicar a la capitalsinó que també vanarrasar tots els poblesdel pla de Barcelona icomarques veïnes. AFrança, l’any 987, la dinas-tia dels Capets va substituir elsCarolingis, i el nou rei va sol·licitar larenovació de fidelitat al comte Borrell,però aquest ja es considerava deslli-gat de tot vassallatge amb els reisfrancs en no haver rebut ajuda contraAlmansor. Mort el comte Borrell, elsseus dos fills, Ramon i Ermengol, vansaber envoltar-se de gent emprenedo-ra com l’Abat Ot i els vint-i-cinc anyssegüents van ser de reconstrucció iconsolidació dels comtats catalans.Les lluites internes per fer-se amb elcalifat de Còrdova van enfrontar final-ment el príncep Sulaymän i Al Mahdï.El primer va demanar ajuda als cas-tellans i Al Mahdï ho va fer-ho als cata-lans o francs com se’ls anomenavaaleshores. Les exigències catalanesvan ser draconianes: 100 peces d’ordiàries per a cada un dels dos comtes,dos dinars per cavaller o peó i que-viures durant tota la campanya, aixícom la totalitat del botí obtingut, pro-ducte del saqueig. Al Mahdï va accep-tar-ho. Durant la tardor i l’hivern

d’aquell any es van allistar nou milhomes, pràcticament la cinquena partdels habitants dels comtats. Laprimera victòria catalana va ser a AlBacar, al nord de Còrdova i, pocdesprés, Al Mahdï prenia possessiódel califat cordovès. Segonsl’establert, durant tres dies les tropescatalanes van saquejar a consciènciala rica ciutat de Còrdova.El príncep Sulaymän va fugir, peròaconseguí de refer les seves tropes icausà nombroses baixes a l’exèrcitexpedicionari. Tres mil catalans hi vanperdre la vida, entre ells l’Abat Ot, elcomte Ermengol i els bisbes Aeci,Arnulf i Sala, però els sis mil restantsvan tornar a Catalunya enriquits pelbotí obtingut. La insòlita aventura vaesborrar l’afront d’Almansor i elsrecursos obtinguts van ajudar aestructurar i consolidar la singular per-sonalitat que, a finals del mateix segle,començaria a ser denominadaCatalunya.

LA VENJANÇA CATALANAPer Josep Condeminas

DIA 3, DIUMENGESón les 4.15 de la tarda quancomencem a caminar per la carreteraque va del Masnou a Puigcerdà, pas-sant per Granollers. Anem caminantfins al km 3, en què l'autobús deVallromanes té parada i, desprésd'uns breus moments d'espera, arribal'autocar. Ens porta per la carretera deFontdecera fins a l'entrada deVallromanes, on comencem a caminartot fent l'autostop. De moment semblaque no hi hagi cap ànima caritativaque ens vulgui carregar, però en arri-bar a Vilanova de la Roca se'ns parauna moto amb sidecar que, moltplaent, accedeix a la nostra demanda.El propietari és un home tot simpàtic,

16

A vegades esdevé que aquells esdeveniments, coses, persones, etc., que en el passat ens van semblar molt importants,ara, quan ho contemplem, observem que han perdut aquella magnitud: quasi no tenen valor, són insignificants, potserratllen el ridícul. Per a en Joan i en Jaume, en aquell context històric, va ser un fet de gran envergadura. Per situar-nosen aquells anys, direm que era l'època dels SIS-CENTS, el cotxe del petit burgès. Els nostres protagonistes coneixienmolt bé la serralada de Sant Mateu, bastant les muntanyes del Corredor i el Montnegre i havien fet algunes sortides alMontseny i Montserrat. Només els faltava conèixer els Pirineus, que traduït al llenguatge d'avui equivaldria a dir l'Himàlaia.Abans d'anar a la mili, tenien ganes d'assolir aquest gran repte: recórrer la vall de Núria. Ells eren uns amics insepara-bles, allò que en l'argot del barri en diríem “cul-i-merda” (en el bon sentit de la paraula), car havien nascut en el mateixcarrer, molt a prop l'un de l'altre. Si avui he pogut fer sortir a la llum la seva aventura, cosa que no els agrada gaire, ésgràcies a la normativa que dins l'Escoltisme existia: fer un informe dels fets, i en català. També se n'acompanyen algunesfotos, encara que deficients, les quals era un luxe poder fer pel cost monetari que representava.

Val la pena que us fixeu com detallen amb tota minuciositat les seves vivències (menys pixar i cagar, tot!), especialmentl'arribada a Núria, el comiat i el cost d'un sopar, entre moltes d'altres. Em plau de transcriure'n el testimoni:

“En aquesta època en què s'ha posatde moda fer viatges extravagants irareses, algunes amb finalitats més omenys definides, com són les expedi-cions científiques, o d'altra mena, i lesaltres sense més objectiu que omplirl'esperit aventurer, nosaltres, enJaume i jo, ens hem disposat a fer lanostra “LA PETITA VOLTA AL MÓN”,el món que ens entorna i que devemadmirar tant per les seves bellesescom per ésser un tros de la nostraterra que ens pertany: LA VALL DENÚRIA.

PREPARATIUSEls primers passos van començar nogaires dies enrere, quan en Jaume emva dir que el dia 20 de setembre sen'anava cap a complir el servei militar.Llavors vam pensar de fer una sortidade comiat, i ací estem. El dia abans desortir, després d'ultimar els darrersdetalls, ja vam quedar que l'hora decomençar la nostra ruta seria a lesquatre en punt de la tarda del diu-menge. Jo, a la nit, me'n vaig anar alcine per tal de calmar un xic els nervis,car no he estat cap vegada a Núria iem fa força il·lusió. En Jaume varestar a casa seva jugant a cartesamb la seva família. Bé, anem al gra.

La nostra petita volta al món (I)La sortida a la Vall de Núria d’en JoanCasals i en Jaume Rossell Del 3 al 7 de setembre del 1961

Per Ramon Asensio

amo d'un taller de reparacions de laGarriga i que ara se'n va a pescar alrierol que voreja la carretera entre laGarriga i el Figaró. La moto és unaGuzzi de 500 cc., molt antiga, peròque encara rutlla, malgrat els anysque fa que pistona. Hauríeu d'havervist com s'enfilava per les pujadesmés empinades, amb la directa i a miggas! Tenia un ralentí que semblavatalment una barca de pesca galopantper la carretera. Arribem a lloc i,després d'un cordial comiat, empren-em de nou la ruta a peu. Al cap depoca estona, un Seat 600 se'ns aturai ens porta a gran velocitat fins aAiguafreda. El xofer era un jove ambganes de lluir-se davant del seu com-

Aspecte del Camí Ral a l’any 1961

pany i de nosaltres i, és clar, elsensurts van ser nombrosos: primer, ungos a la carretera, amb la conseqüentfrenada; després una corba molt tan-cada, i a cada revolt ens acompanya-va el grinyolar de les rodes. En fi, a enJaume i a mi ens agrada córrer; però,a mans d'un altre, la cosa ja canvia i,de veritat, teníem ganes d'arribar.D'Aiguafreda ens dirigim versCentelles tot caminant, però pel camíse'ns atura un altre 600. Aquest ja ésmés reposat i sobretot molt trempat.L'home ens explica que té una fillaque és noia-guia i pel viatge ens anemfent un bon intercanvi de preguntesmentre anem devorant els quilòme-tres. Resulta que l'home és enginyer-topògraf de la Diputació de Barcelonai és el que ha fet quasi tots els plànolsde l'editorial Alpina. Aquest bon homeens porta fins a Torelló, on arribem a2/4 de 8 del vespre, amb pluja. Comque el tren no passa fins a 1/4 de 10,decidim d'anar a sopar dins el bar quehi ha davant mateix de l'estació. Ambla corresponent truita a l'estómac, jaens sentim més eufòrics. Un hora detren ens porta a Ribes de Freser,poble molt bonic, engalanat pel riuque el travessa de dalt a baix i que lidóna un caire molt pintoresc. Durant elviatge amb tren hem trobat un amicd'en Jaume que va conèixer fentatletisme a Barcelona. El noi es diuGili i es veu que té bastant de futur enles curses atlètiques de fons. En arrib-ar al poble, el primer que fem és bus-car lloc per acampar i, després de pre-

17

guntar, anem al camp de futbol a pararla tenda dins un petit pla que hi ha alcostat dels vestidors. Quan feia unaestona que dormíem, se'ns posa aploure amb un ruixadet que va aguan-tant tota la nit, amenitzat amb llamps itrons, que fan de la primera acampa-da un veritable Trafalgar.

DIA 4, DILLUNSEns llevem al voltant de les cinc delmatí per dirigir-nos a l'estació del cre-mallera, ja que ens han dit que elprimer cremallera surt a 2/4 de set.Continua la tempesta i plou de gust.Quan arribem a l'estació, ens infor-men que el cremallera surt a les nou,o sigui que ens hem llevat de matí pera res: anem bé! Com que plou il'estació és encara tancada, ensposem dins un tren que està parat

davant de l'estació. Quan són les set,anem a la cantina a esmorzar, i uncafè amb llet ben calent ens reconfor-ta bastant i ens fa oblidar una mica lapluja que insistentment va caient ambforça. A la cantina hi ha anat arribantgent: alguns treballadors que esperenel tren i que està arribant amb retard,dos maquinistes del tren, un homeque és enguixador i que està moltamoïnat perquè la pluja li ha fet malbéuna feina que ha fet per valor de25.000 pessetes, segons explica ell.També ha arribat una parella deguàrdies civils i un matrimoni; en fí, detot i força. A la vora de les nou ensdirigim vers l'estació del cremallera,que surt amb una mica de demora jaque el tren de Barcelona que enllaçano ha arribat encara i l'ha d'esperar. Ala fi decidim pujar amb els sis que soma l'estació, car de la Renfe acaben detelefonar que el tren porta dues horesde retard. No és estrany. El viatgeamb cremallera és molt bonic i passaper alguns indrets veritablementencantadors: ara vers un riu que ser-penteja muntanya avall, ara pel costatd'un bosc de pi-avets, també entremigd'un rocam que sembla que s'hagid'ensorrar amb el trontoll del tren i elxiular desentonat de la seva veu i fatot això un conjunt de meravelles.Mentrestant, el cremallera es va enfi-lant a poc a poc pel rude pendent, iaixí anem fent via fins que, en arribargairebé a dalt, ens adonem, no sensetenir una gran sorpresa, que els cimsmés enlairats de la vall de Núria són

La carretera del Masnou a Granollers (Amadeu I) a l’any 1961. Foto Teresa Torres i Casals

Santuari de Núria i cremallera a l’any 1961

blanquejats de neu. Aquesta sí que noens l'esperàvem!, car, havent fent unestiu tan calorós, ens havien dit que jano trobaríem neu. Més tard ens as-sabentem que havia nevat la nit pas-sada mentre plovia pels voltants.Sortim del darrer túnel i la primeraimpressió de Núria a cop d'ull em sa-tisfà molt: per un cantó una embassa-ment d'aigua fet fa poc i per la resta totvoltat de cims d'imponent elevació i alfons un ramat de bens pasturant quesemblen formigues i que destaquensobre els prats verds que omplen totala vall. Baixem a l'estació i fa un fredque pela!, acostumats com estem a la

18

temperatura calorosa de la costa. Acídalt estem a set graus i el vent quebufa del nord és gelat a causa de laneu dels cims. Creuem el pont defusta que uneix l'estació amb elSantuari i entrem dins els passadissosque volten tot l'edifici. A cada cantó hiha les portes de les cel·les i mésendavant una tómbola, l'administració,la botiga de records, la tenda de que-viures i la sala de lectures; a contin-uació l'església, l'hotel i para de comp-tar. Deixem les motxilles a un cantó isortim a voltar-la una estona. Primercontemplem el llac, que rep les aigüesde Nou Fonts, Nou Creus i el coll deFinestrelles. Visitem l'ermita de SantGil, que és a tocar del Santuari. Méstard seguim un tros amunt pel camídel Puigmal, fins al lloc anomenat CollVerd. Des d'ací s'albira Núria i elsseus entorns, sembla talment unpaisatge de pintor. En baixar ensadonem que, en iniciar el camí delPuigmal i al costat mateix delSantuari, hi ha un refugi lliure (de Sant

Bernat), on decidim fer estada. Unavegada instal·lats, ens posem a dinar.El cel és cobert de núvols i boirabaixa, per la qual cosa està molt malparat per fer una sortida aquestatarda. Tot i amb això, deixant debanda tots els avisos de perill que enshavien donat i per no restar avorrits alrefugi, ens encarem vers el Puigmalenmig de boira i d'una fina pluja.

Continuarà

L’ermita de Sant Gil, a l’hivern, en unafotografia d’abans que es fes el cre-mallera l’any 1931.

…i al costat mateix del Santuari, hi ha unrefugi lliure (de Sant Bernat), on decidim ferestada.

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Niterói és una ciutat situada a l’altrabanda de l’entrada de la badia deGuanabara, una llengua de mar que elsportuguesos van confondre amb ladesembocadura d’un riu gigantesc id’aquí va venir el nom de Rio de Janeiro,literalment Riu de Gener, ja que hi vanarribar el dia 1 de gener de 1502. Niterói, doncs, es troba davant de Rio.En una època ja llunyana aquesta ciutatva ser important: guardava l’entrada dela badia, una badia que potser va recor-dar als navegants portuguesos l’estuaridel Tejo, el mar de la palla, de Lisboa.Quan Rio de Janeiro va guanyarimportància al nou món, s’hi van cons-truir unes fortaleses per assegurar quel’or que venia de l’interior del país no fosassaltat per pirates o per forces estran-geres. Aquestes fortaleses, doncs, sónde mitjan segle VXIII. Em van recordar lapart baixa del castell de Cardona, laCiudadela de Jaca o el castell deFigueres, totes tres del període delsegle de les llums, del segle de la raó.Tal vegada, en aquell temps, ja vacomençar la glo-balització, si més noper a l’arquitectura militar.Aquestes construccions són encarazona militar i per entrar-hi s’ha de pas-sar per uns tràmits, pagar un preusimbòlic i alguns soldats fan de guiesimprovisats, tot i que d’història no ensaben gaire… Curiós com en aquestpaís continental, on la mili és obli-gatòria, només serveixen a l’exèrcitles classes menys afavorides i el colorde la pell dels soldats és més aviatfosc, ja que el negre és el color delspobres. Els quintos de les classessocials més adinerades se salvenal·legant qualsevol excusa ja que elnombre de joves és altíssim i al’exèrcit –ja se sap– et donen roba,menjar, llit i uns diners –potser 150euros al mes si hi arriba– que perme-ten una miqueta d´estalvi i són dinersper a xicots de 18 anys que surten debarris que ningú no coneix.Com a tots els països en els quals heviscut, les àrees militars sempre tenenla millor vista, les millor platges, la mil-

lor ubicació. A Niterói passa el mateix.La primera fortalesa, el Forte de RioBranco, es troba al nivell del mar i téuna platja amb poca gent. És possiblegaudir d’aquesta platja, però ja s’had’omplir paperassa. Des d’aquí, etporten en furgoneta a la fortalesasuperior, el Forte de São Luis. Hi haaquí una bellíssima muralla de pedra iuna gran entrada, monumental. Desd’aquí, es puja a peu cap a l’altra for-talesa, la que es troba al cim del Morrodo Pico, anomenada Forte do Pico.Aquesta última va ser acabada el1918. Hi ha aquí unes bateriescosteres de 280 mm importadesd’Alemanya, que ja no funcionen, peròque conserven encara un aspecteamenaçador. Som ja a 280 metresd’alçada i la vista és espectacular.

Des del cim es disfruta del vent a lacara, del Pão de Açúcar, delCorcovado, de la badia i de la ciutatde Rio de Janeiro. El paisatge és real-ment encisador, com de postal endirecte, per passar-hi temps simple-ment observant alguns núvols que esmouen en un cel blau, el blau intensde l’oceà, el verd de les muntanyes, elgris de les roques. Em sorprèn l’estat en què es troba totplegat, segurament per qüestions depressupost, que sempre és una bonaexcusa, potser perquè l´Estat no potfer front a totes les despeses que té.Els tres fortes necessiten restauració imanteniment, ja que conviuen amb lanatura i amb l’aigua del mar. També fafalta publicitat, ja que les visites sónescasses si tenim en compte que lesconstruccions que tenen ja uns anystransmeten història, coneixement, i enaquest país no hi ha gaires construc-cions que siguin antigues, tot i quealgunes siguin ja runes dels tempsmoderns.

Les fortaleses de NiteróiPer Joan Maresma Duran

19

Continuo amb la trascripció delslemes o inscripcions dels rellotges desol, segons el treball ingent del senyorAlfred Urbiola Jané que vaig presentaral butlletí del mes de gener d’enguany.Quina sort de poder gaudir de tantasaviesa popular condensada en fra-ses tan concises!

Espandeixla llum divinaoh Cristina - Ermita de Santa Cristina - Lloret deMar (Selva)

Adeamus cum fiduciaad thronum gratiae (Acostem-nosamb confiança al tron de la gràcia) - Oratori de Gràcia, Monestir deGràcia - Llucmajor (Mallorca)

Si Fa Sol (amb pentagrama, clau de sol i notes)

- Ca l’Enric, cart. Cardedeu - Marata(Vallès Oriental)

El sol surt per a tothom- Passeig del Terraplà 2-4 - Molinsde Rei (Baix Llobregat)

Les Dotze són Migdia, passa Avant- Can Cabanes, entre Olost i Prats deLluçanès - Olost de Lluçanès (Osona)

Al cafè de SipaiosSol d’hores serenes- Antic Cafè Sipaios, riba del Fluvià -Olot (Garrotxa)

Vivere memento (Recorda’t de viure)- Casa Provença, El Pinatar -Ontinyent (Vall d’Albaida)

Si Fa Sol (amb pentagrama, clau de sol i notes)

sóc un rei,si està núvolsóc un ningú

- Casa Estrada, Generalitat 11 - elPapiol (Baix Llobregat)

Qualsevol nitpot sortir el sol- Can Pericàs, cart. Cardedeu -Marata (Vallès Oriental)

Temps vertader - Port Es Jonquet - Palma de Mallorca- Son Baró - Sant Joan (Mallorca)

Veritas est via mea (La veritat és elmeu camí) - Ca la Pentinadora, del Sol 32 -Piera (Anoia)

Si encara som al matíno cerquis l’hora aquí - Cal Pepus de la Llorença, Prat 33-35 - Piera (Anoia)

Gaudeix de les hores bonesi les altres passa-les volant - Montserrat 55 - Piera (Anoia)

Hores felices, hores curtes,i les altres passa-les dormint - Montserrat 55 - Piera (Anoia)

Nihil sine sole (Res sense el sol) - Casa amb cargol a la façana - laPobla de Claramunt (Anoia)

Tú que mirándome estás,atiende bien lo que digo,esto tiene gran sentido.a ver si lo entenderás,después te divertiráscuando lo hayas entendido,si no entiendes lo que digoa Salamanca te irás.El sol va por la eclípticadel Zodíaco nunca pasacon un alfabeto bastapara saber qué significaa qué signos se dedicay a qué grado se halla el sol.Las dicciones latinas son el geroglífico que lo indica - Casa “El Portal”, Pau Casals 5 -Porrera (Priorat)

Ultima hora cogita (Pensa en la dar-rera hora) - Can Sayol, plaça Gran -Ripoll (Ripollès)

Jo sense soli tu sense bona feno valem res - Sant Bonifaci 40 - Piera (Anoia)

20

Hora bona us podrédar si és matí iel cel és clar - Mossèn Jaume Guixà 15 - Piera(Anoia)

Si no creus amb mi ni amb tuno esperis res de ningú- Ca l’Esperalba - Òrrius (Maresme)

Benvingutsa tota hora - Sant Roc 1 - Osseja (AltaCerdanya)

Ultima multis ([Serà] l’última per amolts) - Portella - Palma de Mallorca

Cada hora tésa darrera mà - Plaça de Santa Eulàlia - Palma deMallorca

De rellotge de solno en té qui vol - Salvador Claramunt 7 - Piera (Anoia)

El temps fuig,l’eternitat s’apropa.Mentre tinguem temps,fem el bé - Rectoria d’Olzinelles - Olzinelles(Vallès Oriental)

Què mires, mussol! Sóc un rellotge de sol Els Rellotges de sol parlen (X) Per Esteve Pujol i Pons

21

HORITZONTALS:1- Part del Masnou que mantéuna relació d’antonímia amb elconjunt (3 paraules). Ho dissi-mula amb una bigarrada disfres-sa, però el Nadal li prova fatal.2- Terra fantàstica on la cons-trucció es forneix de la rebosteria ila pluja dels queviures en general.Aquelles que s’aprofiten de labena als ulls de la justícia per nocarregar amb el pes de la llei.3- Habitant de Fenícia que jaodiava els virus informàticsabans que existissin. Remenatde caixa i mató la companyia delqual eximeix una proposició dela seva demostració.4- Podríem lamentar saltar-nos-les com aquell que salta un mur.5- En un passat recent va serl’accident geogràfic predilectedels gavatxos per a les grans demostracions pirotècniques.Retallo les ales. Típics surrealistes, dos mots que són literal-ment així i una mamella.6- Desenvolupar-se les grans empreses a l’Amazònia. La sevaemancipació és més dificultosa que la dels fills en edat de tre-ballar. Element culpable que les Harley-Davidson i els cotxesd’època ens enlluernin gràcies a un atractiu superficial.7- Lletra que designa un terme qualsevol en una sèrie indefini-da. Accelera, però amb compte, perquè podria caure unpaquet que algú prepara al mateix temps. Article de Lleida.Nombre de Neper.8- La seva divina carícia posava calents els egipcis. No ésestrany que passi tota la seva vida en un sofà. Fer de les sevesel baró Roig fins que li arribi el propi torn.9- Pot sortir de l’armari dues vegades. Pronom feble deprimera. El Danubi seu, el Rin teu, el de Suïssa per a mi i nous alarmeu si us recorda l’arameu (3 paraules, una d’apostro-fada, formen el tercer terme de l’absurda sèrie). Indica quetothom pot usar-lo.10- Lletres sinuoses. Es comportaven d’una forma escan-dalosament inapropiada al camp nudista (2 paraules).11- La seva fama és a l’alçada de la seva longevitat. Posalímits al filòsof. Alcohòlics anònims. Final del retir.12- Suborn llardós adreçat a l’occident. El rei Mides va apre-ciar-lo massa a l’inrevés. Plural que representa unes quantitatsirracionals o singular d’una superfície a preu irracional.Organització on Chávez pot fer de convidat o d’amfitrió.13- Que rau. Escassos, mesquins i migrats mentre no disposinde vitamina D.14- Cabdill d’una tribu d’Israel que sorgeix del que faríem en la con-fusió. Serreu de qualsevol manera, fileres, corrues. Còpula simple.15- De manera que comporta un grau difícil d’igualar i impos-sible de superar.

VERTICALS:1- Sovint són objected’un tractament xenòfobper part de la literatura odel cinema, però, que sesàpiga, cap d’ells od’elles no s’ha queixatmai.2- Pobladora de la Ibèriapreromana relacionadaamb la plaça Urqui-naona. Són pomposes,ostentoses i no miren alterra.3- Si el glamour descuratens incita a menjar-laallà mateix ens podriadonar un disgust: valmés preparar-la d’unaforma ardent. Isard queno remuga.4- Les seves pèrdues

fan pujar la cotització dels fabricants de desodorants. Estimeu.El darrere de la Dànae.5- Article salat de socis desconeguts. Encapçala l’alfabet.Serveix per irrigar els conreus o gravar un llargmetratge. Es faalgunes nits per gust i d’un edifici en flames per sentit comú.6- Símbol que Churchill va fer tan popular com el seu cigar.Estima, però en català no és correcte que talli el bacallà en unasessió de sado. La part més poc ètica de l’animal. Va carregata qualsevol hora. Ho tenen en comú un mol, la mel, el mal, elmul i el mil.7- No és prudent ni assenyada, però segurament és divertida.Una de les que s’usen per cardar. Posa límits a l’aiatol·là.8- Llavor del lli, que dóna nom a l’oli que se n’extreu. Or i ocell.Infantament que no implica la totalitat.9- Fang d’aigua estancada. Aclareixi, desespesseixi.10- Prepari una mòmia de cap per avall. A l’inrevés: percepsamb els ulls, però les pots percebre amb l’oïda.11- Arbre o arbust que té força protagonisme a les sabanes.Gestionarà l’aeroport del Prat fins que s’assoleixi el contrari.Pecat capital antiprotestant.12- Cultura que té un gran interès per al dipsòman. Li fa por.13- Africà que va poder assaborir el civilitzat gust del gasmostassa per invitació de Mussolini. Per a Shakespeare esta-va entre to be i not to be. Per als traductors de Shakespeare alcatalà és allà mateix. Riu francès que circula pel Nil de Moisèsi que dóna nom a un departament de la República.14- Domina l’art de la ciència aplicada. Bel de la cabra. Principide nomadisme.15- Belluga les rastes sense fumar marihuana, però igualmentté el calaix desordenat. A vegades al seu hoste li acaba resul-tant molt cara la manutenció.

M o t s e n c r e u a t sPer Xavi Cardona Núm.25Solucions a la pàgina 28

22

La primera, el nostre Iago. Unallegenda viva. La segona, el nos-tre valencià universal, ManuelMolins. Ambdós llegendes vives,creadors excelsos, cites impres-cindibles per a aquesta trentenade dies i hores i roses i dracs, enquè alhora torna a escena PacoMorán (Teatre Condal,www.focus.es).Trompetes –la desfeta de l’es-querra, podria explicar-la-hi, a enCarod, el sr. Montilla, mentreendrapen un plat de llenties–perquè arriben estrenes saboros-es. Des del 26 de març i fins al 20d’abril dos grans dramaturgs i unagran actriu faran temporada alTeatre Tantarantana (c/ de les

Flors,22, tot tocant al Paral·lel,www.tantarantana.com) ambun text de Manuel Molins(Alfara del Patriarca, HortaNord, 1946) que dirigirà eltambé dramaturg i sòlid traduc-tor Albert Mestres (Barcelona,1960). Sabates de taló alt fapujar a escena de dimecres adiumenge la superlativa CarmeSansa i Aina Calpe, que inter-preten, respectivament, unaactriu madura i una de jovene-ta, en un sentit homenatge alteatre.Del 3 al 6 d’abril Goldberg, del

grandíssim actor i també ballarí Ferran Carvajal, es podràveure al Mercat de les Flors (c/ Lleida, 59). Acompanyat dela ballarina Anna Roblas i de tres músics i amb ajudantia dedirecció i entrenament –atenció!– de Neus Suñé; Carvajalofereix una creació pròpia a partir de les famosesVariacions Goldberg de Bach, versionades per DmitrySitkovetsky. A partir de l’insomi, bellesa; una i altra vegada,sota diferents formes.El divendres 4 d’abril de 2008 el Teatre del Raval (c/ SantAntoni Abat, 12, prop del Mercat de Sant Antoni) começa aoferir l’espectacle de cabaret literari La bella Otero, la devo-radora de diamants de Juan Trujillo, interpretada per EmparLópez i Agnès Cortés sota la direcció –i versió en català–d’Alberto López Vivancos i amb coreografia de Marisa

Llegendes vives

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. J. R. Lucas

Gerardi. Otero, ballarinaseductora (1868-1965), natu-ral de Pontevedra, amant dereis i tsars, va ser tota una lle-genda al mític teatre de vari-etats parisenc FoliesBergères, el qual va immortal-itzar el pintor Manet. (Dedijous a diumenge).Del 15 al 20 d’abril el nostrehome, Iago Pericot (elMasnou, 1929), oferiràMozartNu 1986-2008 alMercat de les Flors; el movi-

ment i expressió corporal,els signa Andrzej Leparski.A Jordi Cortés i NeusFerrer, presents almuntatge de 1986, s’hi hanafegit (MozartNu 2) ÓscarKapoya i Roser LópezEspinosa, a la recerca de labellesa simultània com a rit-ual de confusió (www.mer-catflors.org,www.mompro-duccions.com).El 18 d’abril i fins al 22 dejuny Espectres del noruecHenrik Ibsen, amb direccióde Magda Puyo, arriba alTeatre Romea, amb inter-pretació d’Emma Vilarasau,Jordi Boixaderas, Mingo

Ràfols, Ramon Pujol i d’una gran i jove promesa: l’actriuQueralt Casasayas (darrerament, el 15 de març passat, ter-cer premi d’interpretació femenina principal, al Premi Vilade Pineda de Mar on, a més, el GAT del Masnou obtinguéel segon premi, a la millor companyia, amb T’estimo, etsperfecte… ara canvia!, que havia dirigit la MontserratCondeminas).

Foto

s de M

. J. R

.Luc

as

Paco Moran

Manuel Molins

Iago Pericot

L’avar de Molière. Imatge d’arxiu

23

El sisè dia abans de Pasqua, quan elSenyor entrà a Jerusalem, els infants lisortiren a l’encontre: portaven palmes iclamaven tot cantant: Hosanna al Fill deDavid. Beneït el qui ve en nom delSenyor. Hosanna a dalt del cel. Beneïtel Rei d’Israel!Amb aquesta lloança bíblica vibrant,musicada per Albert Taulé i harmonitza-da per Montserrat Llagostera, obríem laportalada de la Setmana Santa, la set-mana que ens duu a la Pasqua deResurrecció. La plaça de Sant Pereplena d’infants i de grans, brandantpalmes i llorers. Diumenge 16 de març,sis dies abans de la Pasqua jueva, vuitdies abans de la Pasqua cristiana.Després que el diaca Miquel proclamésl’evangeli de l’entrada de Jesús a laCiutat Santa i que el prevere Felip Julibeneís els rams, la comunitat entravaprocessionalment a la parròquia, sím-bol de la Nova Jerusalem, darrere delsclergues revestits amb ornaments ver-mells. Canticorum iubilo (G.F.Händel)cantava la coral, tot fent retrunyir lesvoltes del temple, Lloeu el Gran Reiamb el goig dels cants. Que el mar, laterra, els astres esclatin d’una vegadaamb la música. Alegreu-vos, aplaudiu,tot fent sonar ben fort els orgues. Lloeuel Gran Rei amb el goig dels cants.La proclamació pausada de les lecturesbíbliques assaonaven els cristians queomplien la nau: primer el profeta Isaïesanunciant un Messies sofrent i sal-vador; el salm 22, de desolació i espe-rança, Déu meu, Déu meu, per quèm’heu abandonat? (D.Cols), cantilat perun salmista de la coral; l’apòstol Pauesbossant la humiliació i el triomf deJesús. Abans de la proclamació de laPassió segons la narració de Mateu, lacoral hi va posar un pòrtic: Pater, dimitteillis, la primera de les “Set paraules deJesús a la Creu”, de Joseph Haydn,Pare, perdona’ls perquè no saben elque fan. L’assemblea va remarcar dife-rents moments de la lectura de la pas-sió amb cants curts i ben escaients:

acabat el sant sopar i ja camí deGetsemaní, Senyor, no ens deixis(A.Taulé/J.Soler Amigó); en el ploróspenediment de Pere, Pietat, oh Déu,vós que sou bo (popular nord-ameri-cana/F.Modolell); camí del Calvari, Elcamí que féu Jesús (espiritualnegre/A.Martorell i J.Soler Amigó);havent acabat la lectura, Victòria! Turegnaràs (D.Julien).La Professió de fe, la vam cantar totsplegats amb la melodia més popular demossèn Lluís Romeu.Tot parant la taula de l’eucaristia,Wolfgang Amadeus Mozart ens vaoferir l’oportunitat de cantar un fragmentde l’ofertori Misericordias Domini (KV222) Cantaré eternament els favors delSenyor, així de senzill i així de mera-vellosament bonic, repetit una vegada iuna altra, amb una música contrastantd’unció i d’exaltació. Quin goig, quinabellesa! Són les paraules amb quècomença el llarg salm 89 sobre el com-pliment de les promeses fetes per Déual rei David.Novament tota la comunitat fidel cantal’aclamació Sant, sant, sant (A.Taulé) iAnunciem la vostra mort (D.Cols) al bellmig de la pregària eucarística.La lletania Agnus Dei (A.Bruckner),durant la fracció del pa, demanavapietat i pau a Jesús, l’Anyell de Déu,que destrueix el pecat de la humanitat.

Melodia austera, sentida, serena.Durant la comunió, l’orquestra va fersonar la música d’una altra de les “Setparaules de Jesús a la Creu”, deJoseph Haydn, Consummatum est.Després va ser Franz Schubert, elromàntic entre els romàntics, qui vaposar música adolorida al sofriment deMaria al peu de la creu, Stabat Mater(D. 175).No podia faltar-hi Johann SebastianBach per acomiadar la celebració litúr-gica d’aquest Diumenge de Passió, dittambé de Rams, amb el Coral 23 de la“Passió segons sant Mateu”: A Vós vullacostar-me, Jesús, no em rebutgeu. Jono he pas d’allunyar-me de l’arbre de laCreu. Jo vull, quan defalleixi d’angoixael vostre cor, que el meu no s’afebleixiper Vós, fet tot amor.Com cada any, a les escales de l’es-glésia vam interpretar un cant, cosa queels amics i coneguts ja esperen comuna tradició; aquesta vegada va ser elCànon de la pau (F.Terral/Ma.TeresaGiménez). Les màquines de retratarvan deixar constància de la participacióde la Coral Xabec en aquesta cele-bració de la comunitat cristiana del nos-tre Masnou.La Montserrat Llagostera, cantaires imúsics vam sortir-ne satisfets, amb undring joiós dins l’ànima... i els qui ens vaescoltar deien que també!

CròniquesLA CORAL XABEC I ELS RAMS DE PASQUAPer Esteve Pujol i Pons

24

CròniquesExposició800 ANIVERSARI del NA-IXEMENT del COMTE-REIJAUME I el ConqueridorPer Joan MurayVocal de Cultura

Enguany, any farcit de commemoracionsimportants, tenim diversos aniversarisper celebrar i n’hem escollit tres de cab-dals. L’un de nivell nacional, l’altre mas-noví i alhora nacional, i un tercer del mónhumorístic. Així, la primera exposicióinstitucional d’enguany, la que cada anycelebrem a l’entorn dels patrons de lanostra Pàtria, serà dedicada al fet mésimportant i rodó dels que s’escauenaquest 2008 a nivell nacional, el 800ANIVERSARI del NAIXEMENT delCOMTE-REI JAUME I el Conque-ridor.Però, tal com diem, aquest any n’hi had’altres d’importants, fet que farà queaquesta associació celebri tres exposi-cions commemoratives. La segona, lafarem a l’entorn del patró de la vila, i latercera abans de Nadal, i seran anunci-ades oportunament. Tot i que ja les tenim

projectades i se n’està recollint material,no les anunciem per no despertar elsadormits.Gent del Masnou ve celebrant, des delseu naixement el 1985, les comme-moracions importants de la nostra vila,tals com: 175 ANIVERSARI DE LAINDEPENDÈNCIA MUNICIPAL; ELCONREU I EL COMERÇ DETARONGES; EL “MARIA ASSUMPTA”,EL VAIXELL MÉS VELL DEL MÓN;MARINA DEL MASNOU; CAPITANSMASNOVINS; MASNOVINS A LESAMÈRIQUES, etc. I les nacionals, com:MIL·LENARI DE CATALUNYA, el 1988.

1100 ANIVERSARI DE LA MORT DELCOMTE GUIFRÉ I, el Pilós, el 1997. Ienguany la present, dedicada a JaumeI, el Conqueridor, el forjador de laPàtria, els Països Catalans.L’exposició constarà d’un gran munt d’i-matges, agrupades en diversos apartats,cadascun dins l’àmbit corresponent, perexplicar qui fou Jaume I i que va repre-sentar per al nostre país, tant a nivelld’extensió territorial, com jurídic, patrimo-nial, etc., ja que, a més, el seu regnat foudels més llargs dels membres de laDinastia Nacional, el Casal deBarcelona.També hi haurà peces il·lustratives de laseva època, en reproduccionsfidedignes, que sempre són importantsper entendre millor aquell temps i elsmaterials que utilitzaven, així com llibresdel personatge (un dels més prolíficsdins la historiografia catalana) i dels fetscabdals del seu regnat.Una exposició que us recomano quepasseu a veure, no sols els aimants delnostre país i compromesos amb la sevalluita, sinó també la resta, els qui, potserdesconeixen la nostra gloriosa història.Restarà oberta des del 5 d’abril al 2 demaig.

Jaume I

L’Àngel i la Fefi ens diuen adéu i a reveure L’Àngel Font i Busquets i la Maria-Josep Rosales i Molinadiuen adéu a la pastisseria que fa 25 anys van començarjunts. El seu bon ofici juntament amb la família i treba-lladors ha fet que la clientela hagi gaudit durant aquestsanys d’un producte fresc i d’excel·lent elaboració. També el poble del Masnou s’ha beneficiat de les sevesqualitats com a persones; sempre disposats a participar icol·laborar d’una manera totalment desinteressada enmoltíssimes activitats organitzades per entitats i associa-cions. El seu bon tarannà i el de la seva gent han fet que laPastisseria Font sigui un referent de qualitat i bon tracte,

cosa que esperem que perduri en la nova direcció que apartir d’aquest mes d’abril ja ha començat a funcionar.Des de Gent del Masnou i jo personalment com a respon-sable de la confecció del butlletí vull agrair el tracte d’aten-ció que sempre han tingut amb nosaltres i desitgem que elnou rumb que ara donaran a la seves vides sigui plaent isaludable.Ho desitgem de tot cor.Gràcies, Àngel i Fefi.

Lluís Valls i Marí

pastisseria bomboneria

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

D N I 7 7 6 0 1 6 1 2 - A

1958-2008 50 ANYSATENCIÓ, JOVES NASCUTSAL MASNOU L’ANY 1958 !

US CONVOQUEM EL PROPERDIUMENGE 13 D’ABRIL A LAPLAÇA D’OCATA A LES 12DEL MIGDIA. ENS FAREM

UNA FOTOGRAFIA DE GRUP IENS CONEIXEREM.

Joan XXIII, 66 · 93 555 01 35

23 d’abril Sant Jordi

4 de maig Dia de la Mare

Flors i plantes

www.florsjoan.comLa teva floristeria a internet

Informació: info@florsjoan.com

JOANNavarra, 100 el Masnou93 555 79 34 info@florsjoan.com

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista

Misantrop. Modèstia. Mofa. Moix.Mofa.- Burla o befa, escarni que hom fa d’una persona ocosa amb paraules i accions.

La burla és sempre una mala cosa: la mésinhumana, cruel i malvada que es feu a persona humanafou l’infligida a Jesús.

Fins i tot el gran Molière en va escriure una gran obra deteatre. El misantrop no és només que un gran egoista ques’estima a si mateix per damunt de tot.

Misantrop.- Individu que manifesta aversió al tracte deles persones, que odia el gènere humà.

26

Modèstia.- Qualitat de modest. Que és honest, humil,moderat en les accions o paraules.

Qualitat poc abundant en l’animal racional.

Moix, .- m. Gat.Segons el gran escriptor Josep Pla, el gat és

una de les formes més perfectes de la natura.

27

L’aventurer ciclista i soci de Gent delMasnou Ignacio Fernández va prota-gonitzar altre cop, juntament amb uncompany colombià, una cursa ambbicicleta de muntanya per terres sud-americanes. Ja en l’anterior aventuraen solitari, que ell va anomenar laTransAndes sense límits 2005, vaquedar fortament impressionat peltracte rebut en aquell continent i dei-xant aparcat el seu projecte de fer eldescens des de terres finlandeses finsa Catalunya travessant Europa vaoptar altre cop per fixar una ruta desde Colombia a l’Argentina passant perEquador, Perú i Bolívia. Quan lipreguto la raó del canvi, em diu que éspurament per amor, però no nomésper amor a la terra sinó per amor a lagent i, d’aquesta gent, concretamentper amor a una persona. En el darrerviatge ja ens deia que després d’unaestada amb una família argentina vaquedar fortament colpit per una noiaencisadora, ja ho diuen que:Tiren mésdos ulls macos que 200 macacos (perno ser barroer i amb traducció lliure). L’altra part de la raó fou que perInternet va conèixer un noi que tambévolia fer aquesta travessa per terrasud-americana. Es diu Enrique LópezI és de Bogotà. Junts van fer tota latravessa, que va durar de l’agost aldesembre del 2007, gairebé cincmesos de pedalar per carreteresbones i no tan bones, dolentes odolentíssimes, moltes pujades ipoques baixades, passant fred i suantde valent, trobant-se en el camí ambinfinitat d’anècdotes i contratemps,amb bons i mals moments, però tenintunes vivències que difícilment podranesborrar de la memòria. Potser unsdiran que això d’anar a l’aventura ésperdre el temps i que no et pot portarenlloc, però el que ells han vist i viscutsón uns records que no els robarà mainingú i això és una experiència que lamajoria mai viurem ni sentirem.En acabar el viatge previst aArgentina, tots dos ciclistes es van

separar; l’un, l’Enrique, cap a BuenosAires a veure la família i l’Ignacio capa Salta, el poble de la Virginia Elena,que aleshores no era i ara és la sevapromesa. Tot un final feliç per a unagran aventura.

Colòmbia

Argentina

Argentina

Perú

Perú

Bolívia

Bolívia

Perú

Equador

Perú

Equador

Una gran aventuraEl soci de Gent del Masnou Ignacio Fernández suma 4.500 km més en la sevacursa pel con sud d’Amèrica.Per Lluís Valls

Si voleu veure les fotografies o llegir labitàcola de la sortida, podeu entrar a:

devoracaminosbike@hotmail.comVal la pena.

28

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERALORDINÀRIA DE L’ANY 2008

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convo-ca l’Assemblea General ORDINÀRIA per al diumenge, dia 27 d’abril del 2008, a les 12 delmigdia, al local social, carrer Doctor Agell, 9.

ORDRE DEL DIA DEFINITIU:1/ Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees Ordinària i Extraordinària de l’any 2007.2/ Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2007 (*)3/ Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2008 (*)4 / Presentació de la memòria de l’any 2007 i projectes per al 20085/ Proposta de ratificació de l’acord de Junta sobre publicitat dels partits polítics al Butlletí6/ Ratificació de l’acord de dissolució de la Secció Ciclista7/ Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2007 i el pressupost del 2008 són, des del dia 27 de febrer, a disposi-ció de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

Cordialment,Joan Casals i AgustíPresident de Gent del Masnou

RESULTAT ELECCIONS DEL 9 DEMARÇ DE 2008 AL MASNOU:

(Tret del web municipal )

• El PSC, la força més votada al Masnou.• La participació al municipi arriba al 73,78%

El PSC, 4.924 vots. CiU, 3.176 vots, PP, 1.854 vots. ERC, 1.099vots. ICV-EUiA, 743 vots. Altres formacions, 350 vots.Paperetes en blanc 207. Han anat a votar 16.803 persones.

Solucions als motsencreuats de la pàgina 21

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

No soc bèstia ni persona,però tinc peus i tinc cap;.sovint el metge em ve a veure,però mai no estic malalt.

Resposta:El llit

PLAQUES DE CAVA I SEGELLSCol·leccionisme

29

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Del 5/4 al 2/5“800 aniversari del naixement del comte-rei Jaume I, elConqueridor”. Exposició monogràfica.

Del 3 al 23/5Josep Igual. Olis i aquarel·les

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA I FILATÈLIA(cada segon dimecres de mes)Dimecres 9 d’abril, Dimecres 14 de maigde 7 a 9 del vespre

PROPERA CONFERÈNCIA:

“El col·leccionisme filatèlic”, a càrrec de Fidel Amat.Mes de maig (data a concretar).

PRESENTACIÓ DE LLIBREDissabte 19 d’abril a la 7 de la tarda al local de Gent delMasnou: El calvari d’una mestra, de Dolors Porcallas,amb pròleg i introducció de Joan Muray, que en farà la pre-sentació.

PL

AQUES

CAVA

Llibres

Conferències

I n f o r m a

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut.De manera especial ens calen veus d’homes, tantde tenors com de baixos.Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevoldimarts abans de començar l’assaig, o sigui, unamica abans de dos quarts de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

Diumenge dia 6 d’abril a les 6 de la tarda: Catalunya lliure de transgènics. Presentació de una ini-ciativa legislativa popular.A càrrec de la Plataforma "Som lo que sembrem" Els membres de la Plataforma "Som lo que sembrem"ens exposaran els motius que els han dut a promoureuna inciciativa legislativa popular per declarar Catalunyalliure de transgènics. Per què? Quins motius? Aquestssón els temes que s'exposaran a la xerrada.

Dissabte dia 26 d’abril a les 6 de la tarda:D'on dius que véns? EL SENEGALTorna un altre D'on dius que véns? d'Atzavara, i ensacostem un altre cop a l’Àfrica per descobrir-ne elSenegal. Què hi ha en aquest país més enllà del Dakar?

Diumenge 4 de maig, a les 10 del matí, a la porta de lamasia. Inscripcions al local social de Gent del Masnou.

Places limitades. No hi seran admeses les persones que no s’hi hagin inscrit prèviament.

Visita culturalMasia de “Can Teixidor”

Diumenge 20 d’abril, de 9 del matí a 2 de la tarda7a VOLADA D’ESTELS

A LA PLATJA DELMASNOU

Davant del baixador d’OcataHi trobareu:

• Taller de construcció d’estels • Enlairada general

• Globus estàtic• Xocolatada amb coca per a tots

els participants-----------------------------------

24 i 25 de maig, 8a ACAMPADA ESTELAR

Més informació: Xavier Noguer: 93 555 54 36 Joan Martínez 93 540 22 26

AMICS I ANTICSESCOLTES DEL MASNOU

30

Arran de sòlBé, quan llegireu aquestes ratlles, ja haurà passat el Xou deles mentides i el dia del descans reflexiu. Haureu anat, o no,a votar, a exercir el dret de la democràcia i……i ells ja podran tornar a fer (els guanyadors) el que els donila gana, com si el vot atorgat per una part del poble fos unapatent de cors per fer el que els vingui en gana. I els perde-dors segurament es llançaran els tratos pel cap entre els seusmateixos, donant a tothom, menys a ells, la culpa de la mor-rada. La culpa és molt negra i sempre és dels altres.Després del “dia de la democràcia” tot seguirà igual, senseimportar-los que sigui incoherent amb tot el que hauranpromès dies abans, seguint (si ja hi eren) amb el mateix delmateix, o canviant-ho tot, si els qui pugen són uns altresque els qui hi havia. Bé, tot no ho canvien mai, ja que el souque s’assignen és, com a mínim, millor que el que tenienels qui els havien precedit. Això del sou no ho entenc, jaque, si a vosaltres, sigui per jornal o per pensió, només usho augmenten pel cost de la vida, el seu, de cost, deu serdiferent, ja que se’l fan a la mida que els convé.I mentrestant, el poble/empresari, sí, sí, ja que és qui pagaamb els seus impostos, tant el sou que s’adjudiquen com elque gasten en obres, a voltes faraòniques, doncs el poblecalla i paga, i fins a les properes eleccions, a les quals us

tornaran a ensibornar, no a tots, o sí als babaus, i anar fent,anar tirant de la rifeta.I els conscients, que també n’hi ha, ho haureu de veurecom un mal menor, ja que més val això que en dieudemocràcia, encara que a voltes sigui una dictadura delvot, que no pas una dictadura a seques; que els qui podeurecordar, els qui teniu uns quants anys, ja sabeu com lesgastava el Paquito i la seva troupe, o els més vells encararecordaran l’anterior, aquell altre militar que es va sublevar,per a més inri, a Barcelona. Tornant al xou, perquè d’això es deu tractar, ja que així hosemblen els eslògans triats per cadascun dels participantsen aquesta gimcana de despropòsits que semblen les elec-cions, n’hi havia per a tots els gustos i pràcticament totsfeien venir les mateixes ganes de riure, o plorar, tot i querecomano el primer, ja que, malgrat la pena que fan lesseves propostes, val més agafar-s’ho rient que dramatitzar-ho, ja que si fem el segon ens emprenyarem i tindrem duesfeines, emprenyar-nos i desemprenyar-nos.Aquest cop, però, ha passat un fet força insòlit referent ales anteriors convocatòries, ja que, si en aquelles tothomacabava guanyant, cosa que jo mai no he entès, en lespresents això no ha passat; n’hi ha hagut uns quants,d’aquí i de fora, que sí que reconeixen que han perdut i, vesper on, amb això, que és nou, ja hi hem guanyat algunacosa.Apa, bup, bup, i a veure què faran uns i altres.

Per Pledebuit

Compri tots els productes de mercat només amb un clic!

Ja tenim la nova pàgina

web millorada. Visiti’ns.

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51 23 d

’abril S

ant

Jord

i

Es traspassa botigade joguines al

Masnou.Interessats, truqueu al

637 452 609

COMUNITAT PARROQUIALSANT PERE DEL MASNOU

25 D’ABRIL DEL 2008PASQUA ARXIPRESTAL

20’30 h Eucaristia

-ARXIPRESTAT DE LA CISA-

27 D’ABRILFESTAINFANTIL12 h Missa 13 h Cant i dansa

amb Pau Tarruell

Ens complau dirigir-nos a vosaltres per informar-vosque posem les nostres escoles infantils a la vostra dis-posició i perquè us volem fer saber que el nostre desigés ajudar a cuidar i educar els vostres fills. A la vegada també, si ens ho permeteu, us comuniquemque és millor no esperar gaire a començar l’etapa delsaprenentatges infantils, ja que el període de formaciód’un infant comença en el moment que neix. L’actuacióde l’adult envers ell serà decisiva perquè construeixide forma rica i plena els fonaments de la seva perso-nalitat.

El Petit VailetVentura i Gassol, 29 el Masnou

93 555 57 11

Vailets Av. dels Cedres.10 Urb. Mar i Muntanya,Alella

(darrere el camp de futbol del Masnou)

93 555 09 00

CENTRES D’ENSENYAMENT INFANTILA partir de 4 mesos

V ia letsi

Artesans des de 1948

Joaquim

Galeria d’art en cristall · Tallat i gravat en cristall buit i pla · Disseny propi

Sant Miquel,24 · El Masnou· 93 555 69 92

Li gravem el nom o dedicatòriaLi gravem el nom o dedicatòria

Rosa blanca,disseny deRamon Royes

Figura gravadaamb làser dins unbloc òptic de vidrepur

Extens mostrari aJoaquim Moliner

Una rosa de cristall no es marcirà mai

23 d’abrilsant jordiUna rosa de cristall

no es marcirà mai

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou