LLL. 1. EL MEDI FÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA

1.El territori espanyol: el relleu1.1 Situació de la Península Ibèrica1.2 Característiques del relleu peninsular:

a. Forma massissa.b. Elevada altitud mitjana.c. Disposició perifèrica del relleu.d. Unitats naturals ben diferenciades.

2.La formació geològica del relleu peninsular2.1 Era Primària o Paleozoica.

a. Antiquíssim massís granític gallec.b. Mar estrats de gresos i argiles.c. Moviment Hercinià.d. Apareixen roques metamòrfiques roques silíciques.e. Alguns sistemes són enfonsats sòcols (MASSÍS HESPÈRIC).

2.2 Era Secundària o Mesozoica.a. Formació roques calcàries.

2.3 Cenozoica.a. Període Terciari: orogènesi alpina.– impacte meteorit inestabilitat plaques tectòniques moviments orogènics.– Dos blocs o altiplans. Meseta Sud / Meseta Nord.– Zones de fractura amb falles esglaonades, depressions profundes i horsts.– Moviments del sòcol: Sistema Central i Muntanyes de Toledo, Massís Galaicolleonès,

Serralada Cantàbrica(occ.) i Sierra Morena.– Plegament Alpí Sistema Ibèric i Serralada Cantàbrica (or.)– Col·lisió entre plaques Relleus exteriors a la Meseta: Pirineus, Serralades

bètiques i Serralades litorals catalanes.b. Període Quaternari: glacialisme.– Erosió relleus alpins Depressió de l'Ebre i del Guadalquivir.– Sedimentació i rebliment de les zones baixes. Planes litorals Delta de l'Ebre i

zones costaneres del Guadalquivir.3.La Meseta: serralades interiors i vores muntanyoses.3.1 La Meseta

a. Unitat principal del relleu espanyol. 45 % de la seva superfície.b. Dos grans blocs:– Submeseta Nord: envoltada de muntanyes i travessada per la xarxa fluvial del

Duero.– Submeseta Sud: Dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo (Tajo +

Guadiana). Planura de la Manxa (+ superfície d' Espanya).3.2 Unitats relacionades amb la Meseta (NO)3.3 Les serralades interiors de la Meseta

a. Orientades d'Est a Oest.b. Formes suaus i arrodonidesc. Són:– Sistema Central: Divideix la Meseta en dos meitats. Serralades importants:

1

Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. El pic més alt (Almanzor 2592 m). Els blocs enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts inevosos. Port més important és Somosierra.

– Muntanyes de Toledo: Divideixen la Meseta sud en 2 meitats. Serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro. Muntanyes de Toledo. Corredors transversals faciliten les comunicacions.

3.4 Les vores muntanyoses de la Mesetaa. Massís Galaicolleonès: compren Galícia, Serres de l'oest d'Astúries, Muntanyes de

Lleò. Altitud mitjana ( menys de 500 metres). Correspon a un fragment més antic de la Península.

b. Serralada Cantàbrica: occidental (Massís Asturià: amb els jaciments més grans de carbó i altres metalls com el ferro, l'antimoni i el mercuri.) oriental (Muntanya Cantàbrica: amb gresos, conglomerats i calcàries. Menys altitud). Picos de Europa.c. Sistema ibèric: limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Sectormeseta de la nord: falles amb horsts elevats. Serra de la Demanda, Picos de Urbión i serra del Moncayo. Separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre. El sector sud: serres i depressions solcades per rius. Conjunt interior (Mudança, Universales, Serrania de Conca i d'Albarrasí. Conjunt exterior (Javalambre, Gúdar i Maestrat).d. Sierra Morena: vora meridional de la Meseta. Esglaò entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir. Materials (pissarra, jaciments importants en l'antiguitat de mercuri, coure...) Serres de Madrona, Aracena. Despeñaperros.

4.Les serralades exteriors a la Meseta4.1 Els Pirineus

a. Els Pirineus axials o centrals: altituds més notables (Aneto, Maladeta, Mont Perdut i Pica d'Estats. Ports i passis escassos (Somport) Darreres restes de glaceres.b. Els Prepirineus: menys altituds i formes suaus. Serres Interiors (Guara i Peña) i Serres Exteriors (Cadí, Montsec) Depressió Mitjana Pirinenca.

4.2 Les serralades Litorals Catalanesa. Separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics. Dues rengleres paral·leles a la costa: Serralada Prelitoral (Turó de l'Home – Montseny) i Serralada Litoral.

4.3 Les serralades Bètiquesa. Sèrie de depressions o foies Badlands.b. Serralada Penibètica (Sierra Nevada, Veleta, Mulhacen)c. Serralada Subbètica (Cazorla, Segura, Sagra i Màgina).

5. Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir– Zones ocupades pel mar i reomplides amb sediments marins i fluvials valls i terrasses.5.1 La depressió de l'Ebre.

a. Tancada entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralades Litorals Catalanes.b. Ocupada pel mar i omplerta amb conglomerats, gresos, margues, guixos,calcàries, sals. Materials durs malls, moles calcàries.c. Delta de l'Ebre.

5.2 La depressió del Guadalquivira. Gran plana triangular.b. Entre la vora escarpada de Sierra Morena i les serralades Bètiques.c. Oberta pel mar, reblint-se per materials . Es formen aiguamolls i pantans.

2

d. Horta.e. Cadis aiguamolls, dunes Doñana.

6. El relleu del litoral peninsular- Continuitat del relleu interior sota el mar.- Les costes són obertes i tenen un contorn poc retallat excepte el litoral gallec.6.1 Les costes atlàntiques

a. La costa cantàbrica: formes altes i rectilínies. Platges i planes escasses enfonsament ràpid de la s. Cantàbrica al mar. Penyasegats i rases. Ries (curtes i estretes).b. La costa gallega: Des de la P. De Estaca de Bares a Cap Ortegal. Ries Altes i Baixes.c. Costa Atlàntica Andalusa: Costes baixes i sorrenques. Dunes. Fletxes litorals i Crdons litorals.

6.2 Les costes Mediterrànies.– costes baixes i rectilínies.– Hi trobem platges, cales petites, albuferes i tómbols.

a. Litoral català: relleus molt contrastats (deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes). Deltes: Ebre, Llobregat, Besós i La Tordera. Costa Brava.b. Golf de València: és una plana costanera. Hi trobem platges, aiguamolls i albuferes (València) i tómbols (penyal d'Ifac).c. La costa meditarrània D'Andalusia i Múrcia: costa tallada., determinada pels relleus muntanyosos de les serralades bètiques, camps de dunes i albuferes (Mar Menor).

7. Els relleus insulars: les Balears i Canàries.– Illes d'origen diferent: Balears són terres emergides que formen part del relleu peninsular.

(concretament de la serralada bètica)Les Canàries són d'origen volcànic.

7.1 L'arxipèlag balear:a. Mallorca Serra de Tramuntana, Serres de Llevant. Extensa depressió central.b. Eivissa i Formentera: unides fins el període quaternari. Relleu muntanyós i plana.c. Menorca: Banda de tramuntana relacionada amb la serralada litoral catalana (formava part de l'antic massís catalano-balear).

7.2 L'arxipèlag canari:a. Format durant el període Terciari.b. Gran Dorsal Atlàntica.c. Relleu volcànic molt complex, està en procés de formació continu (Teide actiu).d. Illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) són planes.e. Illes Occidentals (Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) i Gran Canària muntanyoses.f. Gran varietat de formes: cons, calderes, barrancs, colades, penya-segats i platges.g. Vall de l'Orotava terreny molt fèrtil format per sediments de roques volcàniques.

8. La geomorfologia de Catalunya.- Quatre grans unitats: Pirineus, Serraldes Litorals, Depressió Central i Planes Litorals.8.1 El protagonisme dels Pirineus.

a. Pirineu Axial: (Pica d'Estats).b. Prepirineu: serres interiors (Cadí, Pedraforca) serres exteriors (Montsec)c. Les aigües flueixen per forts pendents , excaven el terreny i formen gorges i

3

congostos. Alguns han servit per fer-hi passar les comunicacions.8.2 La serralada Transversal

a. Uneixen el Prepirineu i les serralades litorals. b. Formen muntanyes i planes enfonsades (Olot...)c. En el quaternari sorgeix el vulcanisme olotí.

8.3 Les serralades de la costa.a. Serralada Interior o Prelitoral: Montseny, Prades i Ports de Beseit. Montserrat i Montsant.b. Serralada de Marina o Litoral: suaument ondulada, no hi ha cap altitud important. Collserola. Garraf.c. S'obre un llarg corredor: Depressió Prelitoral. Bloc enfonsat reblert per materials fluvials i marins. Espai obert per a les comunicacions.

8.4 La Depressió Central Catalana.a. Va ser ocupada pel mar i va emergir lentament amb sediments fluvials i marins.b. Plana de Vic.

8.5 Les costes catalanes.a. Mola granítica del Cap de Creus, Empordà i Costa Brava amb petites cales i estreps rocosos.b. Costa rectilínia i monòtona (plana litoral). Camp de Tarragona i deltes. Alguna excepció amb Garraf.

4