LL.6. LA REESTRUCTURACIÓ

DELS ESPAIS INDUSTRIALS

1.- Les etapes de la industrialització1.1. Inici de la industrialització a Espanya.

▪ Comença a G. Bretanya a finals del XVIII.▪ Espanya s'incorpora tard i parcialment a causa de les condicions econòmiques, socials i

polítiques.◦ Context de la primera industrialització

▪ Classe dominant noblesa terratinent.▪ Artesania influïda pels gremis.▪ Nivell cultural baix de la població juntament amb pocs recursos poca demanda de

productes industrials.▪ Situació política convulsa (G. Independència, g. Carlines...)

◦ El desenvolupament de la indústria fins al 1900▪ Comença el 1830.▪ Alguns empresaris+inversions estrangeres en el ferrocarril i mineria+capitals de Cuba i

Filipines.▪ Basada en l'energia hidràulica després en el vapor.▪ Proteccionisme molt alt.▪ Dos grans MOTORS:

• Explotació i comerç de ferro a Biscaia i carbó a Astúries siderúrgia i indústria mecànica.

• Indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell, Terrassa i Béjar.▪ El capital estranger ocupa mà d'obra en explotacions a S. Morena, Ciudad Real o Huelva

però no crea indústria de transformació de mineral.▪ La indústria agroalimentària (molineria, vins, olis i sucre de remolatxa) està atomitzada

en petites empreses (Andalusia, Castella i Lleó, Castella-La-Manxa).1.2. La indústria espanyola fins al 1939.

▪ L'augment demogràfic proporciona mà d'obra abundant i accelera el desenvolupament industrial durant el primer terç del segle XX.

▪ Indústria siderúrgica i tèxtil durant la Primer Guerra Mundial.▪ Recessió coincident amb la Gran Depressió.▪ Guerra Civil forta reculada per la destrucció de mitjans de producció, d'indústries i

infraestructures.1.3. L'estancament de la indústria espanyola (1939-1959)

▪ Aïllament polític i econòmic després de la Segona Guerra Mundial.▪ Política d'autarquia (autoproveïment i reducció al mínim dels intercanvis amb

l'exterior) impedeix la modernització tecnològica + creació de petites indústries per a un mercat molt limitat.

▪ Intervenció política directa de l'Estat en el sector industrial INI (Instal·lació de grans indústries de base: forns, siderúrgies, drassanes...).

1

1.4. Espanya es converteix en un país industrial (1959-1974)▪ Pla d'Estabilitzaciófi de la política autàrquica i liberalització de l'economia espanyola.▪ Ajudes del govern dels Estats Units (enfrontat al bloc comunista).

◦ El canvi de la política industrial▪ Eliminació de barreres aranzelàries al comerç exterior creixement econòmic i

industrial. Permet comprar béns d'equip augmentar productivitat industrial i exportació.

▪ Sectors exportadors:• indústries de béns de consum: calçat, cuir, suro, moble, paperera i editorial.• Indústries bàsiques: cautxú (pneumàtics), maquinària, mineria i naval.

▪ Període de gran expansió econòmica mundial multinacionals (raons que ho afavoreixen: mà d'obra barata, poca especialització, conflictivitat laboral nul·la...)

▪ Inversions industrials: nord-americanes (40%), CEE (30%) i Suïsses (20%).▪ Principals indústries: electromagnètiques, químiques, fabricació d'automòbils, refineries

de petroli i diversificació de productes químiques i farmacèutics.1.5. La localització industrial fins el 1975.

▪ Factors principals que atreuen la indústria:• Factors socials: existència d'una classe empresarial organitzada, mà d'obra

adequada, barata i poc conflictiva. També proximitat als centres de decisió i de crèdit.

• Factors espacials: proximitat de les matèries primeres, disponibilitat d'energia, proximitat del mercat, la presència de bones comunicacions terrestres, marítimes i aèries, infraestructures i indústries complementàries.

◦ Distribució territorial de la indústria espanyola▪ Basada en nuclis poc connectats (desequilibri molt fort):

• Catalunya: ◦ Classe burgesa amb capital gràcies al comerç, l'agricultura i les manufactures. ◦ Filats i teixits de llana i cotó. ◦ Situació propera als ports. ◦ Posteriorment s'afegeix la maquinària, productes químics, material ferroviari i

automòbils.• País Basc:

◦ Classe empresarial industrial gràcies a l'extracció de ferro que anava a Anglaterra. Transport en vaixell (coc).

◦ Desenvolupament de la indústria siderúrgica indústria mecànica.◦ Localització preferent a la ria del Nerbión.

• Astúries:◦ Base extracció de mineral.◦ Mieres i La Felguera siderúrgia de capital francès amb hulla asturiana, la mala

qualitat va limitar el creixement.• Madrid:

◦ Proximitat de llocs de decisió.◦ Mercat urbà important.◦ Disposició de mà d'obra abundant i barata procedent d'emigració rural.

• Pols de desenvolupament (1959) : Saragossa, Burgos, Vigo, A Coruña, Sevillà, Granada..

2

1.6. La indústria espanyola del 1975 al 1985.▪ Crisi mundial: disminució dels beneficis, inflació alta i atur elevat.▪ Causes de la crisi:

• necessitat de mà d'obra augment de salaris i disminució beneficis.• OPEP redueix la producció de petroli.• Competència nous països industrialitzats.

◦ La crisi industrial a Espanya.▪ Coincidència de tres factors: crisi mundial, situació industrial deficient i crisi política.▪ Situació:

• retard tecnològic• estructura poc competitiva degut al proteccionisme i a dependència econòmica de

l'exterior.• Inflació• Caiguda demanda interior deguda a la manca de competitivitat.• Tancament d'indústries i augment de l'atur (1975 a 1980 – 800000 llocs )

◦ La reestructuració de la indústria espanyola▪ Creació de l'Instituto de la Pequeña t Mediana Empresa (IMPI)▪ Decret de reconversió industrial de 1981.

• reconversió de sectors menys productius (siderúrgica, drassanes, automòbils...)• eliminació d'empreses amb demanda insuficient (electrodomèstics, tèxtils, calçat...)• Foment de l'explotació del carbó + augment capacitat d'hidroelèctriques i

tèrmiques.• Jubilacions anticipades.• ZUR (zones d'urgent reindustrialització: Galicia, Astúries, País Basc, Catalunya,

Andalusia, Madrid.• Avantatges fiscals i econòmics• Nous llocs de treball.• Consolidació d'àrees industrials ja existents desequilibris territorials.

2.- El model actual de desenvolupament industrial.2.1. La dimensió i la localització de les empreses.

▪ Objectius empreses internacionals:• augment de l'índex de producció industrial.• Mantenir la competitivitat en un món d'intercanvis globalitzats.• Oferir productes d'última generació.

▪ Accions que es duen a terme:• Xarxes d'empreses mitjanes.• R + D.

▪ Nous factors de localització:• proximitat als centres d'alta tecnologia• existència de comunicacions eficients.• Infraestructures de telecomunicacions.

▪ Priorització del baix cost laboral trasllats de fàbriques.▪ QUADRE PÀGINA 130

2.2. El canvi tecnològic i científic.▪ Primers canvis després de la WWII.

3

▪ Transistor circuits integrats microprocessadors computadores de 1ª generació.▪ Naixement d'un nou sector industrial: telemàtica, fibra òptica...▪ Revolució en els sistemes de producció industrial:

• automatització de processos robots• control de les empreses des de qualsevol lloc del món.• Detecció instantània de la demanda i reajustament de la producció.• Facilitació de la fragmentació dels processos productius i la seva dispersió

geogràfica.• Comunicació en temps real entre els establiments i la seu central de l'empresa.

2.3. L'empresa industrial i la planificació.▪ Parcs tecnològics.

2.4. Els canvis en la contractació laboral.▪ Necessitat de mà d'obra abundant païssos en procés de desenvolupament.▪ Perill de conquestes socials: sous, assegurança d'atur, pensions de jubilació...▪ Reducció de mà d'obra i augment de la inversió en tecnologia avançada i contractació de

tècnics en disseny, control de qualitat, màrqueting... Activitats de serveis o a terciaritzar-se.

2.5. L'organització de l'empresa i de la producció▪ Concentració del capital industrial entramat dens de grans empresas internacionals.▪ Primacia del benefici privat com a motor del funcionament empresarial.▪ Globalització adaptació dels sistemes de producció i diversificació de productes.

◦ La fragmentació i la dispersió de la producció.▪ Reducció de les dimensions de l'establiment per a evitar la concentració de la producció

i dels obrers.▪ Empreses multiplantes.▪ Producció globalitzada deslocalització.▪ Externalització d'empreses subcontractació.▪ Flexibilitat de les empreses.

◦ La diversificació dels productes▪ Grans empreses que venen productes estandaritzats, fabricats en sèrie per a consum

massiu. Fortes campanyes publicitàries.▪ Producció flexible (responen als fluxos de la demanda). Centre de maquinatge. Eviten

l'emmagatzematge i els estocs invendibles.3.- La indústria espanyola i la Unió Europea.

3.1. La integració d'Espanya a la CEE.▪ Representa la fi del proteccionisme i obertura del mercat a la competència exterior.▪ Les regions industrialitzades presentaven una manca de modernització, nivell baix

d'innovació, deficiències serioses en les infraestructures i problemes mediambientals greus.

▪ Europa fou un element dinamitzador de l'economia espanyola (recursos comunitaris).▪ Millores:

• infraestructures bàsiques.• Formació i desenvolupament tecnològic i recerca.• Aplicació de polítiques ambientals.• Ampliació i modernització de projectes rendibles.• Integració en projectes internacionals de recerca.

4

▪ Conseqüències:• privatització progressiva de les empreses públiques.• Sanejament de les empreses estatals• desaparició del INI (1995)• SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales).

◦ Les polítiques mediambientals i l'activitat industrial.▪ Exigència de control de contaminació del medi i emissions de CO2.▪ Polítiques mediambientals (protecció de territoris, tecnologies netes, auditories...)

indústria verda.▪ Espanya produeix emissions altes de CO2 degut al carbó (termoelèctriques i

siderúrgiques).3.2. Les directrius industrials de la Unió Europea en l'actualitat.

▪ Problemes actuals:• desacceleració de la productivitat.• Competència dels païssos emergents en els sectors tradicionals i en els sectors

d'innovació i de tecnologies de la informació i la comunicació.• Deslocalització fora de la UE de moltes indústries.

▪ La indústria europea ha de ser dinàmica, capaç de competir a nivell mundial.▪ Mesures:

• Augment continuat i sostenible de la productivitat a base d'innovació i d'esperit empresarial.

• Professionals més ben preparats, amb una formació laboral equiparable a la dels Estats Units i Japó.

• Més inversió en R+D i aconseguir un nombre més gran de patents europees.• Més indústries d'alta tecnologia al seu territori.• Facilitar la deslocalització interna cap als nous païssos de la UE amb costos laborals

inferiors,i així evitar la desindustrialització europea.• Recomendable: supressió de les barreres reglamentàries i la disparitat de

tractaments fiscals, avantatges de finançament de noves empreses i foment de la cooperació tecnològica.

4.- EL teixit industrial espanyol.4.1. D'un model nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat.

▪ Model territorial espanyol:• importància del teixit industrial previ: basat en nuclis industrials• creació d'eixos industrials que els uneixen.• Àrees metropolitanes industrials• Les aglomeracions industrials garanteixen l'existència d'infraestructures bàsiques.

▪ Seus socials i de gestió de les empreses en àrees centrals de les ciutats (serveis de finançament, assessorament, planificació i recerca).

▪ Aglomeració d'indústries i serveis auxiliars espai urbà difús (acumulació de polígons industrials i naus d'emmagatzematge) procés contrari : dispersió.

4.2. La localització industrial i els desequilibris territorials.▪ Eix del Mediterrani: Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia. França + Eix

mediterrani europeu + Nord d'Itàlia-. Vall del Roine + Gran dorsal europea.▪ Eix de la vall de l'Ebre:Àrea Basca + Catalana. Saragossa i Logronyo. Àrea industrial

de Madrid.

5

▪ Àrea industrial de Madrid: molt desenvolupada. Sectors d'alta tecnologia (aeronàutica) i capital estranger.

▪ La resta d'Espanya té una industrialització inferior o molt sectorial:• Andalusia: Concentrades a l'Andalusia Occidental.• Cornisa cantàbrica i Galícia: siderúrgia i productes metàl·lics. Actualment en crisi.

Moltes zones sense industrialitzar.• Zona Central: Valladolid, Burgos.• Illes Balears i Canàries: predomini clar de la indústria extractiva i del petroli,

energia i aigua (proveïment).4.3. Els sectors industrials a Espanya.◦ Els sectors industrials madurs

▪ Metal·lúrgia, productes minerals no metàl·lics. Pes decisiu al País Basc i Astúries.▪ Branca alimentària, alimentació, beguda i tabac. Castella i Lleó, Extremadura, Castella-

La-Manxa.▪ Tèxtil, confecció, cuir i calçat. Reculada.

◦ Els sectors dinàmics▪ Demanda elevada, + productivitat i tecnologia intermèdia o alta.▪ Sector químic (Catalunya). Refinatge de petroli, plàstic, fibres sintètiques, productes

farmacèutics.◦ Els sectors punta

▪ Molt localitzat: Madrid, Andalusia, País Basc.▪ Tecnologies de la informació, automatització, biotecnologia...▪ Molta dependència de l'exterior (inversions).

4.4. Situació actual de la indústria espanyola.▪ Procés de modernització productiva fins 1990 – 1993.▪ Sector més productiu (moderació salarial, flexibilitat contractació...)▪ Creixement per sobre mitjana europea.▪ Actualment desacceleració degut a la crisi del 2007.

◦ Reptes de la indústria espanyola▪ Innovació de les PIME i col·laboració tecnològica entre elles.▪ Aplicació de les TIC per a augmentar la producció.▪ Millora de la balança tecnològica.

◦ Conseqüències de la incorporació dels nous Estats a la UE▪ Proximitat al gran eix industrial europeu.▪ Estructura productiva semblant, mà d'obra m és barata i productivitat i tecnologia més

grans.▪ Disposen d'inversió de capital estranger.▪ Més afectat la indústria del automòbil.

4.5. Els espais industrials espanyols en un món global.▪ Xarxa de producció a nivell mundial:

• concentració de capital i de decisió en empreses multinacionals.• Decisions fora d'Espanya.• Tot i ser una potència industria Espanya no té un paper rellevant.

◦ Globalització i deslocalització▪ Primen els costos laborals i les millores tècniques.▪ Deslocalitzacions flexibles.

6

▪ Augment de la taxa d'atur, pèrdua de llocs de treball.▪ Els governs intenten frenar-ho ajudant a empreses.

5.- El sector de la construcció5.1. La importància del sector de la construcció en l'economia espanyola.

▪ Creixement ràpid (1998-2007).▪ Augment d'oferta i de preu (1999 i 2008 es van multiplicar per 2,8)▪ Va augmentar la població activa.▪ Causes del creixement immobiliari:

• expectatives irreals d'una pujada continuada dels preus.• Guanys enormes obtinguts.• Subsidis públics.• Facilitats d'accés als crèdits.

▪ Afectació preferent a zones turístiques.5.2. La crisi de la construcció

▪ Bombolla immobiliària ▪ Augment de l'atur en altres sectors relacionats.▪ Descens del consum i dels crèdits.

6. La indústria a Catalunya.6.1. La indústria catalana en el conjunt de l'Estat espanyol.

▪ Primer lloc en les comunitats autònomes, darrera Madrid, València, Andalusia i País Basc.

▪ Més influència de la globalització, major impacte de la deslocalització d'indústries (tèxtil).

▪ Descens de l'índex de producció industrial (IPI) .▪ Pèrdua de pes pel que fa referència a l'ocupació industrial.

6.2. Canvi en el model industrial.▪ Adaptació a noves circumstàncies: món més globalitzat i Europa més integrada.▪ Necessitat de mantenir la competitivitat: automatització i informatització dels

processos productius reducció de mà d'obra.▪ Deslocalització de part de la producció.▪ Foment de la recerca i la innovació.▪ Transició a un model en què el coneixement esdevé l'instrument competitiu principal.▪ Augmentar la ocupació en: innovació, disseny, gestió, control de qualitat, implantació de

programes informàtics...▪ Creació de nous llocs de treball a canvi d'un elevat cost social.

7