Geografia Poltica ProtoespanyolaMarques de domini territorial als atlas i portolans geopoltics peninsulars del segle XV al XVII. 4 partJordi Grau i Bartomeu Marques de domini territorial a les Canries Per tal de millorar la comprensi del fil argumental de larticle, que consta de ms dun centenar de diapositives dimatge i de text, podeu descarregar-vos els captols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer larticle sencer.

1423? Meci de Viladesters. Portol. Biblioteca Laurenziana de Florencia.

1423? Meci de Viladesters. Biblioteca Laurenziana de Florencia. Montpeller senyera bibarrada amb punt, Creu St Jordi provenal a Narbona, Pavell barcelon, senyera coronada valenciana, regne de granada assenyalat pel rius Guadalquivir i Segura. Vinyeta de Castell del Segura. Bandera amb lleons i quarters vermells a Sevilla. Bandera esborrada amb un quina a Porto. Vinyeta de Catedral de Compostella amb bandera amb Petxina del pelegr, Vieira dibuixada i sense pintar. Quarterada Mallorquina amb Castells i faixes. Bandera dOr vermella.

1428? Joan de Viladesters. Istambul Topkapi Sarayi Mzesi. Pavell barcelon, senyera coronada valenciana, regne de granada assenyalat pel rius Guadalquivir i Segura. Vinyeta de Castell del Segura i Granada amb una gran bandera vermella. Quarterada amb lleons i quarters vermells a Sevilla. Bandera vermella am dos quines a Porto. Mallorca quarterada amb senyeres i els castells de lAlmudana. Vinyetes de Toledo envoltat envoltat pel riu Tajo, gran catedral de Compostella, i vinyetes de les catedrals de Len, Burgos i Santo Domingo de la Calzada que assenyalen la ruta Xacobea.

1423? Meci de Viladesters. Biblioteca Laurenziana de Florencia. Banderes de sant Jordi genoveses a tot el Mar Negre. Senyeres repintades en blau a Ephesus i Filadelfia. Resulta curiosa la semblana daquestes banderes medievals amb la bandera grega actual.

El cam de Santiago va establir un flux de gent i de mestres dobres que faran que les grans catedrals lleoneses i castellanes segueixin lestil del gtic francs, com la Pulchra de Len amb una planta igual que les de Rems o Amiens. Catedral problemtica pels terrenys de cimentaci i la pedra emprada, que obligaran a anar la pedaant fins a lactualitat. Un dels costums i tradicions lleoneses, molt probablement, relacionat amb la ruta Xacobea sn les desfilades de Gonfanons i gallardets.Catedral de Len Catedral de Burgos

1410. Annim. Bibliothque Nacional de France. Portol mediterrani. Vinyeta amb les muntanyes de Serra Nevada delimitades pels rius Guadalquivir i Segura. Bandera vermella amb dos triangles blancs a Sevilla. Bandera a Lisboa. Senyeres a Mallorca, Sardenya i Siclia. Bandera groga a Bona.

1410. Annim. Bibliothque Nacional de France. Portol mediterrani. Barcelona bandera groga, Valncia coronada amb el blau, Mallorca, Sardenya i Siclia. Representaci de lilla de Pantelria al Sud de Siclia.

illa de Pantelria (Pantelleria)

Situada entre Trpan i les costes de Tunsia. Pere III s cridat pels Sicilians. Constana la seva dona era la darrera Hohenstaufen. A Trpan hi arriben 400 vaixells de larmada, lany 1311. Lalmirall Requesens hi establir una dinastia fins a linvasi dels turcs el 1553. In 700 the Christian population was annihilated by the Arabs, from whom the island was taken in 1123 by Roger of Sicily. In 1311 a Spanish fleet, under the command of Requesens, won a considerable victory here, and his family became princes of Pantelleria until 1553, when the town was sacked by the Turks

1375 Atlas de portolans, Abraham Cresques, Bibliothque Nacional de France. L'Atlas Catal es lintroductor del Realisme crtic i santicipa als mapes i descobertes del Renaixement. Delimita amb precisi les seves lnies costaneres, per veu la Terra com a una gran enciclopdia visual. Com els mapamundis medievals, que el precedien, fa servir persones i animals per, a diferncia de les quimeres medievals, tots els animals i personatges que hi surten sempre estan basats en levidncia.

Map of Southeast Asia and China Map of Arabia, the Caucasus and Central AsiaMap of Western Europe, Near east and North Africa Aquest mapa va ser encarregat a Abraham Cresques per Joan I (1387-1396), quan encara era Prncep, com a regal al seu cos Carles V rei de Frana. Descriu geogrficament des del Meridi de les Canries fins el mar de la Xina i des del Trpic de Cncer, fins el parallel 60N. Tamb inclou molta informaci poltica, comercial, creences, costumaris i llegendes de lpoca. En un mapa globalitzador on mitjanant la interpretaci grfica, es pren possessi de lespai, la histria i el temps.

Totes les banderes de les colnies mercantils genoveses, al Mar Negre, han estat tapades amb tinta blava. Les senyeres, barrejades amb creus de Sant jordi i de David, de les ciutats d Ephesus i Philadelphia conquerides pels almogvers lany 1304, i de Xipre tamb estan tapades amb tinta blava. Creu Sant Jordi a la bandera de Bizanci dels Palelegs Creus de David de les colnies jueves a la costa nord dAnatlia

Illa de Xipre: Any 1315. Jaume II matrimoni amb Maria, filla dHug de Lusignan, rei de Xipre i tamb possedor del ttol de Rei de Jerusalem. Daqu la senyera catalana bibarrada (tapada amb tinta blava), acompanyada amb la verdadera creu de Jerusalem sobre lilla. A travs del Comtes catalans el ttol de rei de Jerusalem ha arribat, al nostres dies, fins a lactual titular del tron hispnic. Bandera bibarrada amb la vera Creu de Jerusalem. Tapada amb tinta blava

Ferran Corts en la presa de Mxic. Destaca una senyera i una vera creu de Jerusalem. En Diego Landa , a la Relacin de las Cosas del Yucatn, ens innova que arribat En Corts a la Nova Espanya va comenar a poblar i al primer poble li digu Vera-Creu (actual Veracruz), de conformitat amb el blas de la seva bandera. Font: Bilbeny Jordi, Brevssima relaci de la destrucci de la Histria, Ed Set-ciencies, 2 ed 1999, pg 82. http://www.xpoferens.cat/

1375 Atlas de portolans, Abraham Cresques, Bibliothque Nacional de France. Pavell barcelon, Senyera a Valncia bibarrada, quarterada mallorquina amb les torres de lAlmudana, portuguesa a Porto i del pelegr a Compostella. Gran pavell amb quarters i lleons a Sevilla amb diferncia cromtica, del color roig, respecte la bandera Nazar de Granada amb inscripcions rabs. Lletres blaves i vermelles sobre Len amb la incripci Chast_L ( Castilla?) Vinyetes de catedrals castellanes, de Granada i del Castell del Segura. Al mapa peninsular, tot i estar, probablement retocat, els censors han estat ms subtils que amb les banderes de la Mediterrnia Oriental. Resulta estrany que un autor de naci catalana ressalti nicament les lletres de Castella.

A latlas catal del 1375 hi trobem els noms de les Illes Fortunades: Graciosa, Rocho, Lanzaroto, Maloxelo, Megi mari, Forte Ventura, Gomera i (sic) Lo Fer0. I curiosament lIlla de Lanzaroto marcada amb una creu de Sant Jordi com a colnia possiblement genovesa. I el vaixell del navegant Jacme Ferrer de Blanes sota les Illes canries i en front de les costes dfrica. Aquesta nissaga de navegants va cartografiar la costa africana fins al Golf de Guinea al S XIV.

Al mapa hi ha la inscripci...Partich luxer dn Jacme Ferrer per anar al riu Sen Lorens quj a X de agost de MCCCLXVI. (1366) Malgrat aix la historiografia actual europea, oficialment, afirma que els portuguesos en sobrepassar el Cap Boixador a Mauritnia durant lexpedici den Gil Anes del 1433, van ser els primers europeus en arribar al golf de Guinea. Gaireb un segle ms tard que els Ferrer de Blanes.

1339 Angelino Dulcert, Bibliothque Nationale de France,el primer document cartogrfic medieval, en el que trobem una inscripci que es informa de lautoria del mapa 'hoc opus fecit Angelino Dulcert ano M CCC XXX VIIII de mense Augusti in civitate maioricarum'.www.sullacrestadellonda.it/.../spagna1.htm

El Portol signat per Angelino Dulcert a Mallorca el 1339, s la primera carta portolana elaborada a Mallorca. Est molt relacionada amb dos documents, lun ha estat localitzat al palau Corsini de Florncia data dels anys 1223 1330 signat, segons que diuen per Angelino Dalorto. Laltre, conservat a la British Library, no est datat ni signat. Degut a la gran similitud entre les cartes de Pars i Florncia, sembla que lautor sigui el mateix, s a dir que haurem dassimilar Dulcert i Dalorto, com un mateix cartgraf. www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/atles_catala/dulcert.htm - 12k

Si el descarregueu-ho a la segent diapo teniu el mapa original sencer amb 1,6 M de resoluci, del 1339 dAngelino Dulcert, a la Bibliothque Nationale de France. Amb Pavell barcelon, senyera valenciana, quarterada sevillana amb castells i rectangles vermells i bandera de Lisboa noms dibuixada. Senyera mallorquina quarterada amb castells a Perpiny. Senyeres a Sardenya, Siclia, Montpeller i Neopatria. Vinyetes de Granada, Serres Nevada i del Segura. Toledo envoltat pel Tajo, catedrals de Compostella, lleoneses i castellanes a la ruta Xacobea. Fixeu-vos que, al igual que el den Cresques, tamb porta la paraula CASTELA en lletres blaugranes. Torna a resultar extrany que un autor, de naci catalana, el 1339 nicament assenyali les lletres de Castella al mapa peninsular.

1339 Angelino Dulcert, Bibliothque Nationale de France.

A part de ser el portol mallorqu ms antic que ha arribat al nostres dies, t importncia perqu s dels primers, sino el primer mapa, en que apareixen les lles Canries. Noms hi veiem representades dues illes: Lanzarotus Marocellus, marcada amb una Creu de Sant Jordi com a colnia mercantil genovesa i lilla de Forte Ventura.

Segons la HISTRIA OFICIAL .... Les Canries van ser conquerides pels Castellans quan un aventurer francs anomenat Jean de Bethancourt les va oferir el 1402 a Enrique III i al llarg del S XV i forn incorporades al regne de Castella. Jean de Bthencourt, conquistador de Lanzarote, Fuerteventura, El Hierro y La Gomera.Source: La conquista de Canarias http://desinfonacional.crearforo.com/image-est3236.html

El proceso conquistador es lento (durar casi todo el 1400 y se realizar, en dos fases: La fase inicial es la identificada como fase seorial, ya que(...) van a serlo por parte de nobles europeos (franceses como Jean de Bthencourt o castellanos como Hernn Peraza o Diego de Herrera) al servico de los monarcas de Castilla.... La segunda fase () los reyes de Castilla se implican de forma directa, colocando a las islas () bajo su directo control () Hacia el ao 1496, con la culminacin de la conquista de Tenerife, la ltima en ser sometida, se integra el Archipilago Canario en la Corona de Castilla. Source: La conquista de Canarias http://desinfonacional.crearforo.com/image-est3236.html

Segons recerques historiogrfiques del S XX. Cap al 1312 un genovs anomentat Lancilotto Maloxelo desembarca en una illa anomenada pels guanxes:Tytheroygatra. Els genovesos hi establiran fonts de comerc amb els nadius. Els noms darrels itliques ligurs de les illes i la creu de Sant Jordi sobre Lanzaroto denoten que els primers europeus que hi van comerciar, i en van conquerir alguna, foren Genovesos. El primer relat fiable sobre la llengua guanxe prov de l'explorador genovs Nicoloso da Recco, del 1341 describin el sistema numric del 1 al 16 usat pels guanxes de Forteventura, fortament relacionat amb el sistema numric amazic (bereber) http://www.infocan-aria.com/Lanzarote/Historia%20de%20Lanzarote.htm

1473 - Gratiosus Benincasa. Biblioteca Universitaria di Bologna. Gnova i Barcelona seran les 2 grans metrpolis mediterrnies de les dues potncies europees dels segles XIII al XV. Posteriorment Gnova acabar sent un protectorat de la corona catalana.

Curiosament, el portul dAngelino Dalorto del 1325, no registra lexistncia de les illes Afortunades. En canvi, la carta de, lalter ego, el mallorqu Angelino Dulcert s que ho fa: hi apareixen lilla de Lanzarotus Marocellus i la de Forte Ventura. El 1342, el mallorqu Francesc des Veler encapala una expedici mallorquina a les Canries. El 1344 el Sant Pare conced les illes a Luis de la Cerda, comte de Clermont i almirall de Frana, en qualitat de Principat de la Fortuna com a regne feudatari de la Santa Seu i exhorta als monarques cristians a ajudar-lo. Llus sentrevista lagost de 1346 a Poblet amb en Pere III. Els preparatius sallargaren i la mort va sorprendre a Luis de la Cerda. www.histocat.cat/pdf/5e_armand_sanmamed.pdf

La Gomera Per levangelitzaci de les Canries es prepar una expedici missionera i comercial a crrec den Joan Dria i Jaume Sagarra, poderosos comerciants mallorquins. El rei Pere III, desprs de reintegrar Mallorca i el Rossell a la corona Catalana el 1349 en destronar el seu cos i cunyat Jaume III de Mallorca, agaf el control de lexpedici que sort el 1352 sota el comandament dArnau Roger per prendre possessi de les Canries, amb la benedicci del papa Climent VI que el 7 de novembre de 1351 havia expedit la butlla Coelestis sex regnum nomenant el carmelita mallorqu fra Bernat Font primer Bisbe de les Canries.http://www.histocat.cat/pdf/5e_armand_sanmamed.pdf. Comunicaci de lArmand Sanmamaed al 5 congres de la descoberta americana

Els primers bisbes del bisbat del Telde foren:Fra Bernat Font, carmelit mallorqu (1351-1354) Fra Francesc, francisc (1354-1369 ?, 1377) 3) Fra Bonamat Tar, francisc menorqu (1369-1392) 4) Fra Jaume Olzina, dominic mallorqu (1392-1411)

Antonio Rumeu de Armas, El Obispado de Telde, Misioneros mallorquines y catalanes en el Atlntico, editat per lAjuntament de Telde, segona edici ampliada. Madrid, 1986, p. 5.

Font: Carles Camp a la secci Sabies que ...? Histocat Num.18 : El primer bisbat de les Canries

El 1351 vivien i seducaven a Mallorca 12 guanxes de Gran Canria que eren instruts en la fe amb la intenci que esdevinguessin el primer nucli de missioners nadius a les canries. Els bisbats de Barcelona i Tortosa van ser, a partir de 1362, els nuclis missionals devangelitzaci ms importants El 1370 sorganitza una missi amb protectors seglars entre els quals destaquen els barcelonins Bertran de Marmand i Pere dEstrada

http://www.histocat.cat/pdf/5e_armand_sanmamed.pdf. Comunicaci de lArmand Sanmamaed al 5 congres de la descoberta americana i Carles Camp a la secci Sabies que ...? Histocat Num.18 : El primer bisbat de les Canries

Els guanxes canaris foren pobles amazics (berebers) emigrats abans de la islamitzaci. La paraula guanxe prov, segons Nez de la Pea, duna deformaci fontica de Guanxinet, terme indgena que significava home (Guan), de Tenerfe (Xinet) ats que all i a la Gomera van quedar les poblacions tnicament ms homognies. El Xaxos guanxes sn nobles, ats que el procs de momificaci es reservava a la noblesa. El Silbo Gomero llengua en que a travs de xiulets de diferents tons permet comunicar-se, dins les llargues valls a 10 quilmetres, s un llegat cultural guanxe que sensenya a les escoles canries. Xaxos o mmies guanxes

La cultura guanxe tenia un imaginari cultural fora avanat i una tecnologia neoltica per la manca de matries primeres. Poble de pastors, recollectors i pescadors amb fora variabilitat entre les Illes. Duna autocrcia poltica hereditria en unes a sistemes electius en daltres, i dunes societats polindriques a unes de mongames. Quan van arribar el europeus moltes illes estaven dividides en regnes anomenats Menceiatos, la qual cosa en facilit la colonitzaci a lenfrontar-los entre ells. La guerra, les malalties importades, i lesclavitzaci els arranaran. A inicis del S XVI noms un ter de la poblaci de les Canries era guanxe.

La lengua que hablaban los guanches desapareci despus de la conquista al igual que el resto de su cultura. Hoy no es posible hablar o escribir en esta lengua, aunque perduran en el lenguaje diario algunas palabras de aquella poca. As, en Tenerife, al cabrito se le sigue llamando baifo, como hacan los guanches. O el famoso Gofio (alimento a base de cereales tostados) o la tabaiba (especie vegetal ) son otras palabras que han pervivido a lo largo de los siglos. Leonardo Torriani, Die Kanarischen Inseln und Ihre Urbewhoher [1590]. www.webtenerife.com/.../LA+LENGUA+GUANCHE.htmVnus Guanche, Museo Canario, Las Palmas Source: photo Rmi Stosskopf Altar guanxe a Garajony, La Gomera

1502. Mapa dAlbert Cantino. Bibloteca Estense, Mdena, Pavell amb quarters blancs i senyeres a Canries

1504 - Pedro Reinel. Bavarian state library, Munich. Illa de Gran canria ratllada amb els pals de la Senyera i Lanzarote amb la Creu St Jordi.

1511 - Salvat de Pilestrina. Bibliothque Nationale de France. Bandera armorial portuguesa amb 5 quines a les Terceiras/Aores. Senyera a les Canries.

1519 Jorge Reinel. Bayerische Staatsbibliothek, Munich. Pavell quarterat amb senyeres i torres sobre les Canries.

1519 - Pedro Reinel i Lopo Homen. Bibliothque Nationale de France. Escuts quarterats amb senyeres i quarters daurats a les illes canries