9494

1. El creixement urbà

L’any 1800 només el 3 % de la població mundial vivia en nuclis ur-bans. El 1950, els habitants de les ciutats ja eren el 30 %. Avui, lapoblació urbana als països occidentals s’apropa al 80 %, i en el con-junt del planeta se situa molt a prop del 50 % (doc. 3).

La humanitat camina cap a un món de ciutats. Segons el WorldUrban Forum, la població urbana als països desenvolupats es do-blarà fins als 4.000 milions en trenta anys, però el procés d’urbanit-zació afecta tant els països desenvolupats com els que estan en viesde desenvolupament.

De fet, des del final de l’edat mitjana, la població mundial ha tendit aconcentrar-se en nuclis urbans cada cop més grans; i paral·lelamental creixement que han tingut, les ciutats han augmentat en im-portància i influència. Les grans ciutats han esdevingut el motor del’activitat econòmica, política i cultural del món els últims anys. L’any1950, únicament Nova York superava els deu milions d’habitants. El2005, les ciutats amb més de deu milions d’habitants, anomenadesmegaciutats, eren vint-i-dues (doc. 2). A l’àrea metropolitana de Tò-quio, per exemple, hi vivien 35,2 milions de persones.

El gran creixement del món urbà s’explica per les expectatives defeina i de promoció social que, com a mínim teòricament, ofereixenles ciutats. Les macroconcentracions urbanes, però, plantegen pro-blemes importants de convivència i gestió.

La xarxa urbana mundial

El paper econòmic i polític de les ciutats és cada cop més gran. Al-guns especialistes parlen d’un món articulat per una xarxa globalde grans ciutats.

L’arxipèlag megapolità mundial (AMM), anomenat així per algunsgeògrafs, està format pel conjunt de ciutats més importants i influentsdel món. Aquestes ciutats recullen i projecten les dinàmiques delssectors terciari (serveis) i quaternari (investigació i innovació).

És en aquestes àrees urbanes, també anomenades megalòpolis, onhi ha les seus de les grans empreses multinacionals i els centres dedecisió política i econòmica més influents (doc. 1). El 90 % de lesoperacions financeres mundials es decideix a les ciutats d’aquestesàrees urbanes, i el 80 % dels nous coneixements científics surten d’aquests nuclis i les seves àrees d’influència.

Les megalòpolis més influents són a l’Europa occidental, l’Amèricadel Nord i l’Àsia oriental. La megalòpoli més important està situadaal nord-est dels Estats Units, i s’estén des de Washington fins a Bos-ton, passant per Filadèlfia i Nova York. Aquesta gran àrea es coneixamb el nom de Boswash.

U N I TAT

7 L’espai urbà

Doc. 2 Algunes de les ciutats amb més de deumilions d’habitants (2005).

Doc. 1 La ciutat de Tòquio-Yokohamaconstitueix una de les megalòpolis més gransdel món.

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

1950

Evolució de la població urbana i ruralal món

(en milers de milions)

1955 1960 1965 1970 19751980 1985 1990 1995 2000 2006 2010 2015 2020 2025 2030Any

Població urbana

Població ruralProjecció

Doc. 3 La projecció ens mostra com en pocsanys hi haurà molta més població urbana queno pas rural.

Àrea metropolitana

Estat Població

35.200.000

19.400.000

Tòquio-Yokohama

Ciutat de Mèxic

Japó

Mèxic

Estats Units

Brasil

Índia

Índia

Xina

Índia

Estats Units

Indonèsia

Argentina

Nova York

Saõ Paulo

Bombay

Delhi

Xangai

Calcuta

Los Angeles

Djakarta

Buenos Aires

18.700.000

18.300.000

18.200.000

15.000.000

14.500.000

14.300.000

12.300.000

13.200.200

12.600.000

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 94

9595

Les ciutats dels països en vies de desenvolupament

Es preveu que l’any 2017 la meitat de la població dels països en viesde desenvolupament visqui en nuclis urbans.

El creixement de les ciutats a l’Amèrica Llatina, a l’Àsia i a l’Àfrica haestat molt important els últims 50 anys. Ciutats com ara Buenos Ai-res, Bogotà, Caracas, Ciutat de Mèxic, Saõ Paulo, Rio de Janeiro oLima, per posar uns exemples de l’Amèrica Llatina, han experimen-tat des del final dels anys quaranta del segle passat una tendènciacreixent a la concentració i l’expansió metropolitanes. Ciutat de Mè-xic ha passat de 10,7 milions d’habitants el 1975 a 19,4 el 2005.Aquest dinamisme demogràfic s’ha vist complementat els últimsanys amb la instal·lació de delegacions d’enllaç amb l’Amèrica Llati-na de grans companyies multinacionals.

Una altra zona emergent és la Xina, amb ciutats com ara Pequín, lacapital, amb 10,7 milions d’habitants, Xangai, amb 14,5, o Guang-dong, amb 8,4.

A l’Àfrica també s’està concentrant la població en grans nuclis urbans.L’any 2005, a Nigèria, el 48,2 % de la població vivia en nuclis urbans.Lagos, la capital, que el 1975 tenia 1,9 milions d’habitants, el 2005 vaarribar a 10,9, i es preveu que el 2015 pugui arribar a 16,1.

Moltes d’aquestes ciutats pateixen les conseqüències negatives d’uncreixement descontrolat. L’arribada de milers de persones que fugende la fam i la misèria del món rural ha donat origen a grans barris debarraques sense infraestructures ni serveis. Els habitatges són moltprecaris i no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat, cir-cumstàncies que agreugen la situació econòmica, social i sanitàriadels immigrants.

OCEÀÍNDIC

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

POBLACIÓ URBANA (en %)

Sense dades

Del 40 al 75 %

Més del 75 %

AGLOMERACIONS URBANES

Aglomeracions que superenels 10.000.000 d’habitants

Menys del 40 %

Nova York

Ciutatde Mèxic

Los Angeles

Rio de JaneiroSão Paulo

Buenos Aires

Londres

Istanbul

Teheran

DaccaDelhi

Bombai

KarachiCalcuta

Moscou

el Caire

Manila

Xangai

Jakarta

SeülOsaka

TòquioPequín

Lagos

1. � Comprèn els conceptes.• Què és una megaciutat? Què és

l’arxipèlag megapolità mundial?

2. � Busca les idees principals.• Per què són importants les grans

ciutats?• La urbanització creixent del planeta

es dóna únicament als païsosdesenvolupats? Raona la resposta.

• Quins són alguns dels principalsproblemes urbanístics de les gransciutats dels països en vies dedesenvolupament?

3. �� Interpreta els documents.• Document 2. Quins continents no

apareixen a la taula? Busca unaexplicació al fet.

• Document 1. Descriu, analitza i comenta la imatge.

• Document 3. Analitza i comental’evolució de les corbes del gràfic.

• Document 4. Comenta el nivelld’urbanització dels continents.

4. ��� Reflexiona. • A quins reptes han de fer front

les autoritats de les gransconcentracions urbanes?

ACTIVITATS

Doc. 4 Població urbana mundial i grans aglomeracions urbanes.

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 95

96

2. El paisatge urbà

L’enclavament de les ciutats obeeix a raons geogràfiquesi històriques diverses. La major part de ciutats, però, es-tan situades en zones estratègiques per tenir fàcil accésa les comunicacions o als recursos.

La morfologia d’una ciutat, és a dir, les característiquesdels carrers, les places i les avingudes, està directamentrelacionada amb la història del lloc.

Les ciutats europees solen presentar un nucli antic, decarrers estrets i irregulars, que correspon a l’èpocapreindustrial, i altres zones de carrers rectilinis i avingu-des amples, resultat de l’enderroc de les antigues mura-lles que les envoltaven, i de la construcció d’eixamplesprèviament planificats.

La industrialització i els diferents èxodes rurals delssegles XIX i XX van tenir com a conseqüència el creixe-ment de les ciutats més dinàmiques. Els diferents allausmigratoris, però, van provocar el creixement caòtic deles perifèries urbanes.

En uns primers moments, al voltant dels grans nuclisurbans, es van formar barris de barraques que a poc apoc van ser substituïts per barris dormitori de construc-ció nova, que es van aixecar a les perifèries de ciutatscom ara Lió, Marsella o Barcelona.

La planificació urbanística

Actualment, les ciutats modernes no poden créixer nigestionar-se sense una planificació prèvia. Són les insti-tucions públiques les encarregades d’elaborar lleis i decrear els organismes de gestió i control per a l’ús del sòl.

La pressió sobre el sòl per urbanitzar-lo és molt gran,però no tot el sòl és urbanitzable. L’objectiu de les admi-nistracions públiques és millorar les condicions de vidadels ciutadans i aconseguir un model de ciutat sosteni-ble.

A l’Estat espanyol, els plans generals d’ordenació urba-nística (PGOU) són els instruments oficials per planifi-car el creixement de les ciutats. El PGOU qualifica el sòlen tres tipus: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Mal-grat la qualificació establerta, el sòl es pot requalificarsempre que es compleixin el requisits fixats per la llei.

Els ajuntaments catalans planifiquen el desenvolupamentdel municipi a través dels plans d’ordenació urbanísticamunicipal (POUM), que han de respectar les lleis estatalsi autonòmiques d’urbanisme. En l’elaboració dels POUM,hi intervenen tres grups: els agents públics (l’administra-ció municipal i especialistes contractats), els agents pri-vats (empreses, promotores immobiliàries, constructores,etc.) i els ciutadans.

A FONS

Els principals tipus de plans urbans

El pla irregular el formen un entramat confús de carrers, sovint estrets i sinuosos, que no faciliten el trànsit. Hi ha molt pocs espais oberts. És típic de les ciutats musulmanes i dels barris d’origen medieval.

En el pla ortogonal els carrers, rectilinis, es tallenperpendicularment i els edificis s’agrupen en illes de cases. És característic de les ciutats nord-americanes i dels barris de les ciutats europeesconstruïts al segle XIX.

En el pla radiocèntric els carrers surten d’un centre en sentit radial. El traçat prioritza el desplaçament capal centre però dificulta les comunicacions entre lesaltres zones. Diverses ciutats franceses i espanyolessegueixen aquest tipus de pla.

Doc. 5

Doc. 6

Doc. 7

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 96

97

Els agents urbans

Totes les persones i entitats que intervenen en la creació, l’articula-ció, la gestió i l’ús de l’espai urbà són considerades agents urbans.Cada persona i col·lectiu té uns interessos específics i actua en fun-ció d’aquests.

Els agents urbans poden intervenir en la vida urbana individual-ment, com a persones físiques, o a través d’entitats, és a dir, com apersones jurídiques.

El agents urbans més importants són els propietaris, els promotorsimmobiliaris, els ciutadans, els empresaris i les institucions:

• Els propietaris són els que disposen del títol de propietat dels so-lars, les finques, els pisos, els locals i altres espais urbans.

• Els promotors immobiliaris són els empresaris que promouenla construcció, la venda i el lloguer d’habitatges, locals i naus in-dustrials (doc. 8).

• Els ciutadans, bé de forma individual, o organitzats en associa-cions de veïns, i també en comunitats de propietaris, poden fersentir la seva veu davant les institucions públiques per millorar lagestió municipal de l’espai urbà i per demanar un funcionamentmillor dels serveis públics de les ciutats (doc. 9).

• Els empresaris i els comerciants són agents molt dinàmics, jaque a través dels seus comerços i negocis generen llocs de treball icontribueixen activament a la vida econòmica de la comunitat.

• Les institucions i els organismes públics, com a representantsdels ciutadans, són els encarregats de legislar i vetllar per l’ús cor-recte del sòl públic. L’ajuntament és l’ens públic local encarregatde la gestió directa de l’espai municipal. Una de les funcions delsajuntaments és informar els ciutadans dels projectes urbanístics ievitar l’especulació.

5. ● Comprèn els conceptes.• Què són els plans generals

d’ordenació urbanística?• Què són els agents urbans?

6. ● Busca les idees principals.• Quins són els factors que expliquen

l’enclavament d’una ciutat?• Indica les causes del creixement

urbà dels segles XIX i XX.

7. ●● Interpreta els documents.• Documents 5 a 7. Compara

els diferents plans i assenyala elsavantatges de la planificació urbana.

• Document 8. Què és una promoció urbanística?

• Document 9. Quin és el paper de les associacions de veïns?

8. ●●● Amplia. • Entra a la pàgina

www.maps.google.com. Escriu el nom de la teva ciutat o de la ciutatmés propera. Prem «satélite» i apropa la imatge. Descriu i analitzal’evolució urbanística de la tevaciutat o de la que has escollit.

ACTIVITATS

Doc. 8 Els promotors immobiliaris impulsen la urbanització del territori. Doc. 9 Els moviments veinals, aglutinats per les associacions de veïns, tenen un paperimportant, perquè potencien la participacióciutadana i les reivindicacions populars.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 97

98

3. La divisió social i funcional de la ciutat

Les ciutats s’organitzen a partir dels diversos usos que en fan els ha-bitants. Aquestes activitats solen concentrar-se, en més o menysgrau, en àrees específiques de l’entramat urbà (doc. 11).

A la majoria de concentracions urbanes, l’ordenació s’articula a par-tir d’un centre que, per l’ús que se’n fa i pel fet d’acollir els espaismés característics de la ciutat, esdevé un punt de referència tant perals residents com per als visitants.

La resta de les àrees urbanes es poden classificar, d’acord amb lapropietat del sòl i de la gestió que es fa de l’espai, en zones públi-ques i zones privades.

El centre de la ciutat

S’hi localitzen els organismes públics de decisió, les seus centrals deles empreses, els organismes d’administració i direcció, i també lesàrees més importants de lleure i aprovisionament del consum.

A les ciutats de l’Amèrica del Nord, se sol denominar CBD (CentralBusiness District) el districte central de negocis, que té un paisatge ca-racterístic de gratacels i edificacions predominants sobre la resta dela ciutat anomenat downtown (doc. 10). Aquesta àrea pot coincidir enalgunes ciutats amb el centre geomètric de l’espai urbà. En d’altres,com ara les europees, l’espai central pot coincidir amb el nucli histò-ric. El creixement d’algunes ciutats les ha portat a tenir més d’un cen-tre, alguns especialitzats en activitats administratives o econòmiques.

Les zones públiques

Són d’ús comú i engloben les infraestructures de serveis, comuni-cació, higiene, administració pública i oci. Pel seu caràcter comunita-ri, el poder públic en controla la gestió. Comprenen:

• Les infraestructures de serveis, comunicació i higiene, com aral’enllumenat públic, el subministrament d’aigua i electricitat, els car-rers asfaltats, les autopistes, els tramvies, els subterranis, els ports iels aeroports, el clavegueram, etc.

• L’ administració pública i els espais d’oci, entre els quals hi haels edificis destinats a les diverses administracions, a l’ensenya-ment, els hospitals públics, els parcs i les zones verdes, etc.

Les zones privades

Són les zones destinades a les diverses activitats de caràcter privat iles que ocupen més espai dins de la ciutat. S’agrupen en:

• Zones residencials: es distingeixen entre elles pel nivell de ren-da, les facilitats d’accés i transport, el nivell i la qualitat dels ser-veis. Les formes de distribució i planificació són diverses.

• Zones d’activitats econòmiques: s’inclouen en aquest grup lesàrees comercials que proporcionen serveis a les zones residen-cials. També les zones industrials, que normalment es trobenallunyades del teixit residencial en àrees perifèriques especial-ment edificades per a aquesta finalitat (polígons industrials).

ACTIVITATS

9. � Comprendre els conceptes.• Com s’organitzen les ciutats? • A partir de quin criteri poden

classificar-se les zones urbanes en públiques i privades?

• Com es defineix el centre de la ciutat? Quin és el significat de Central Business District? Què s’entén per downtown?

• Què és un polígon industrial?

10. �� Interpreta els documents.• Document 11. Observa i assenyala

quines funcions urbanes es concentren a l’àrea central de Londres.

• Document 12. Analitza iargumenta per què l’àreacomercial de Barcelona coincideixamb els principals carrers i places del centre de la ciutat.

11. ��� Organitza la informació.• Completa la taula.

Zones

Públiques

Privades

Definició Utilització Tipologia

Centre

Doc. 10 Districte central, downtown, de la ciutat de Toronto al Canadà.

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 98

99

HAMPSTEAD

ISLINGTON

BLOOMSBURY

universitatde Londres

bancd’Anglaterra

catedral deSant Pau

Guy´sHospital

torrede Londres

LONDONDOCKS

SOUTHWARK

LAMBETH

CountyHall

Parlamentabadiade Westminster

palau deBuckingham

GREENPARK

MAYFAIR

SOHO

TrafalgarSquare

PiccadillyCircus

BELGRAVIA

EatonSquare

WESTMINSTER

ST-JAMESPARK

BARRISRESIDENCIALS

MITJANS

BARRISRESIDENCIALS

RICS

BARRIS RESIDENCIALSMITJANS

BARRISRESIDENCIALS

OBRERS

C I T Yriu Tàmesi

FUNCIONS URBANES

Edificis públics

Parcs

Estacions ferroviàries

Principals viesferroviàries de connexió

ACTIVITATS TERCIÀRIES

Centre econòmic i financer

Altres zones amb activitatsterciàries (comerç, etc.)

Doc. 11 Plànol del centre de la ciutat de Londres.

Eix comercial

Concentració de comerçi serveis

Doc. 12 Plànol de l’eix comercial de Barcelona.

12. ��� Reflexiona. Llegeix el text i contesta les preguntes.• Per què es van traslladar les fàbriques fora

de l’entorn urbà?• Quines avantatges i quins inconvenients

et sembla que tenen els polígons?• Per què s’instal·len a prop de vies de comunicació

importants?• Quina funció tenen els elements ornamentals

i les àrees enjardinades en un polígon?

Les zones industrials, evolució d’un espai per a un ús específic A FONS

A partir de mitjan segle XX, amb la intervenció estatal i la planificació es van separar progressivament lesfàbriques de les zones residencials i industrials. Es vancrear àrees específiques, normalment a la perifèria de les ciutats, anomenades polígons industrials. Inicialment no totes les indústries s’hi van traslladar. Algunes, com arales indústries editorials o les farmacèutiques, es vanmantenir a l’interior de les àrees urbanes perquè esconsiderava convenient per a la distribució del tipus deproducte.Els polígons van modificar l’arquitectura industrial: es vanconstruir grans naus utilitzant materials lleugers (ciment,maons, vidre, alumini) que, per les característiques quetenen, podien servir per a diferents tipus d’indústries. Més tard, quan es van començar a construir polígons que concentraven plantes de tecnologia avançada(tecnopols), s’hi van incloure elements ornamentals i zones enjardinades, de manera que les noves empresespresentaven un disseny més propi de l’arquitectura urbana,allunyat de l’aspecte característic de l’arquitecturapurament industrial.Els polígons es van instal·lar en àrees properes a les autopistes i vies de ferrocarril, per garantir l’accés i la sortida dels productes i també del personal. Si béinicialment quedaven lluny de la ciutat, el nou concepte de ciutat difusa ha acabat per apropar-los, en la majoria de casos.

Doc. 13 Polígon industrial del Baix Llobregat.

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 99

100

4. Les grans àrees urbanes

Els canvis econòmics i tecnològics de la humanitat des del’anomenada revolució urbana han potenciat el model urbà,comercial i industrial, oposat al model rural i agrícola.

És cert que el procés urbanitzador és antic, però aquest pro-cés s’ha intensificat en els últims dos segles amb la indus-trialització, la globalització i els grans fluxos migratoris in-ternacionals.

Les ciutats europees, per exemple, han passat de ser ciu-tats emmurallades, aïllades de l’entorn rural, a ciutats sen-se límits, en les quals les àrees urbanitzades se succeeixen,separades per escasses zones forestals o per espais agrarisen procés de desaparició.

El creixement de les ciutats i de les àrees urbanes fa que elsespecialistes parlin de ciutats regió, ciutats difuses o ciu-tats territori; és a dir, de grans àrees urbanes que articuleni integren ciutats diferents que es relacionen estretament lesunes amb les altres.

Cada gran àrea urbana obeeix a un model específic i els geò-grafs urbans n’han establert tipologies diverses.

Tipologies urbanes

• L’ àrea urbana és la tipologia més senzilla. Està formadapel nucli urbà i la seva perifèria edificada, directamentrelacionada i dependent del nucli central.

• L’àrea metropolitana està formada per un nucli cen-tral, la gran ciutat o metròpoli, i les ciutats mitjanes ipetites que l’envolten, i que es relacionen amb el nuclicentral. Totes plegades formen un complex sistema derelacions en el qual es produeixen fluxos constants depersones, mercaderies i comunicacions. El conjunt depoblacions que envolten el nucli central formen anelleso corones al voltant de la ciutat central.

• La conurbació és una gran zona urbanitzada amb di-versos nuclis centrals, separats i independents originà-riament. Aquest nuclis tenen una importància similar ipoden arribar a ser complementaris en funcions i ser-veis.

• La regió urbana és una estructura complexa interurba-na, formada per una xarxa de nuclis urbans dispersos,però amb característiques comunes i lligams de relació.

• Rep el nom de megalòpoli la xarxa urbana formadaper l’enllaç d’un seguit de conurbacions i àrees metro-politanes. Les ciutats que formen part d’aquesta xarxamegalopolitana estan comunicades per un conjuntcomplex d’infraestructures que faciliten les comunica-cions i la mobilitat de passatgers i mercaderies. Els es-pais rurals, que lliguen i separen els diferents espais ur-banitzats, en formen part i depenen del mateix sistema.

Doc. 14 Dubrovnik (Croàcia). Algunes ciutats europeesconserven les antigues muralles de l’època medieval.

Doc. 16 El desenvolupament de la xarxa viària és fonamentalper garantir la mobilitat entre els diferents nuclis urbans d’unterritori.

Doc. 15 El transport públic de superfície facilita eldesplaçament de la població dins de l’àrea metropolitana.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 100

101

Les relacions interurbanes

Les relacions i els intercanvis que s’estableixen entre les dife-rents àrees urbanes dibuixen xarxes urbanes més o menys in-tegrades, fet que permet establir jerarquies.

Les relacions entre els diferents nuclis urbans són de natura-lesa diversa (personals, econòmiques, polítiques o culturals):

• Les personals estan relacionades amb el desplaçament físicdels individus per raons diverses: compres, estudis, feina,serveis mèdics, etc.

• Les econòmiques, amb les inversions, els negocis o lestransaccions bancàries.

• Les polítiques, amb l’organització administrativa del territori.• Les culturals, amb els programes de cooperació, les inicia-

tives conjuntes, les seus culturals compartides, l’oferta deserveis, etc.

Aquestes i altres menes de relacions generen moviments de per-sones, mercaderies, capitals i informació, que estableixen flu-xos quantitativament mesurables.

La circulació de vehicles, el nombre de passatgers (d’auto-bús, metro, tramvia o ferrocarril), els girs postals, les transac-cions bancàries, les trucades telefòniques o el nombre de cor-reus electrònics són alguns dels indicadors més utilitzats perconèixer el grau d’integració dels diferents nuclis d’una xarxaurbana.

El grau de relació entre els nuclis urbans d’un mateix sistemaestà directament relacionat amb la distribució de funcions delsdiferents nuclis urbans, l’evolució de l’economia i les decisionspolítiques.

13. � Comprèn els conceptes.• Quina diferència hi ha entre àrea

metropolitana i megalòpoli?• Què és una conurbació?

14. � Busca les idees principals.• Per què creixen les ciutats?• Com s’interconnecten les diferents àrees

urbanes?• De què depèn la integració de dos nuclis

urbans separats?

15. �� Interpreta els documents.• Document 14.

a) Quina funció tenien les murallesmedievals?

b) Quan van perdre la funció original, les muralles?

c) Les muralles eren un fre al creixementde les ciutats? Raona la resposta.

• Document 17. Per què la ciutat de Barcelona exerceix tanta influènciasobre les poblacions del seu entorn?

16. ��� Reflexiona.• Indica i comenta els avantatges

i els possibles inconvenients de fer servirel transport públic per traslladar-sediàriament del lloc de residència al lloc de treball o d’estudi.

ACTIVITATS

Doc. 17 Barcelona i la seva àrea metropolitana.

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 101

102

5. Els problemes socials a les ciutats actuals

El procés d’urbanització tan ràpid i creixent que es dóna a escalaplanetària provoca un gran nombre de problemes. El governs, i par-ticularment els ajuntaments, dissenyen polítiques per atendre les di-verses problemàtiques socials que genera la ciutat.

Cal diferenciar, però, entre els problemes socials a les grans urbsdels països emergents o del Tercer Món i els propis de les ciutats delmón desenvolupat.

Els problemes a les grans urbs del Tercer Món

A les ciutats on el creixement urbà es produeix a un ritme molt mésintens del que poden afrontar els recursos disponibles, la majoria deconflictes estan associats a la manca d’infraestructures bàsiques i a lamarginació de bona part de la població. Alguns dels problemes mésimportants són:

• La pobresa extrema, que afecta capes importants de la poblacióurbana, que habita en espais insalubres, amb construccionsprecàries, amb escassesa d’aigua potable i privada de recursos ali-mentaris i sanitaris suficients. Això es concreta en extensos barrisde barraques sense cap condició, habitades per centenars de mi-lers de persones amuntegades.

• Les malalties endèmiques, com ara el tifus, la tuberculosi i la si-da, que es difonen fàcilment a causa de la falta de condicions sa-nitàries i afecten bona part de la població de moltes ciutats africa-nes i de l’Amèrica Llatina.

• L’abandonament de menors, que es produeix a conseqüència deles dures condicions de vida, fa que hi hagi milers de nens i jovesabandonats vivint al carrer, sense recursos ni formació bàsica.Aquesta realitat tendeix a agreujar les situacions d’explotació in-fantil i la formació de bandes i grups violents, moltes vegades re-lacionats amb el tràfic de drogues.

Els problemes socials a les ciutats dels països desenvolupats

Tot i la disponibilitat de recursos i l’existència de serveis d’assistèn-cia, les ciutats del món desenvolupat també tenen problemes socialsimportants:

• Els canvis a les zones residencials, produïts per l’encarimentdel sòl, l’especulació i, en algun cas, el deteriorament de les infra-estructures, contribueixen a augmentar situacions de marginacióentre els sectors menys afavorits, com ara gent gran, immigrants,etc.

• Els nous moviments socials, motivats per la marginació urbana,la difusió d’ideologies crítiques amb el sistema o les dificultatsdels joves per obtenir un habitatge. Per la gran incidència que té amoltes ciutats europees, com ara Barcelona, cal destacar el movi-ment okupa, que es caracteritza per ocupar i apropiar-se d’edificisdeshabitats.

Doc. 18 Els barris de favelas de Saõ Paulo a Brasil són un exemple de barri marginal d’un país en vies de desenvolupament.

17. � Comprèn els conceptes.• Quins problemes són fruit

de la pobresa extrema a les ciutatsdel Tercer Món?

• Quines malalties endèmiquesocasionen més problemes a lesgrans urbs del Tercer Món?

• Què s’entén per nous movimentssocials? Posa’n un exemple.

18. �� Interpreta els documents.• Documents 18 a 20.

a) Quines causes hi ha darrere els conflictes urbans mésfreqüents?

b) Per què es produeixl’abandonament de menors a les grans ciutats dels païsosemergents o del Tercer Món?

c) Quins problemes ocasiona la presència de culturesdiverses que provenen de laimmigració en algunes ciutatsde l’anomenat Primer Món?

d) Quins canvis es produeixen a les zones residencials de lesciutats de països desenvolupatsque poden ocasionarproblemes socials?

19. ��� Reflexiona.• Per què cal diferenciar entre

els problemes socials de les ciutatsdels països emergents i els de les zones urbanesdesenvolupades? Quins conflictessón semblants i quins són méspropis de cadascuna de les dueszones urbanes? Quines mesurescal prendre per resoldre’ls ?

ACTIVITATS

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 102

103

Doc. 19 Treball infantil a Birmània i població immigrant a Barcelona, buscant feina.

Tot i la bonança econòmica, una part de la poblacióespanyola viu en condicions econòmiques moltprecàries. Segons l’Enquesta sobre Condicions de Vidade l’any 2005, elaborada per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), gairebé una tercera part dels mésgrans de 65 anys i un de cada quatre nens viuen per sotadel que es considera el llindar de la pobresa. Aixòsignifica que tenen uns ingressos inferiors al 60 % de la mitjana de la distribució d’ingressos equivalents al conjunt de la població; és a dir, viuen amb menys del 60% del que té la mitjana de la població.

L’enquesta indica que el 19,8 % de la població que viu a Espanya ho fa per sota d’aquest llindar, una xifrasimilar a la de l’any passat. Aquesta taxa és més alta entreles dones i entre els més grans. El 29,4 % dels majors de 65 anys es troba en aquesta situació i, si parlem dedones, el percentatge arriba al 31 %. Es tracta sobretotde dones vídues, que tenen greus dificultats persobreviure cada mes.

Una llar espanyola ingressa anualment de mitjana22.418 euros i es calcula que l’ingrés per persona és de7.925 euros. En la majoria dels casos, segons l’enquesta, la despesa més important se l’emporta l’habitatge. De fet,un 40 % de les famílies reconeix que no poden anar de vacances ni una setmana l’any, percentatge que pujafins al 64,1% a les llars amb ingressos inferiors als 9.000 euros. Hi ha també un 9 % que reconeix no podermantenir la casa a una temperatura adequada a l’hivernper qüestions econòmiques, i hi ha un 2,5 % que no potmenjar carn o peix cada dos dies.

La Vanguardia, 2006. Adaptació.

20. ●●● Llegeix l’article, respon les preguntes i fes les activitats.• Què s’entén per llindar de la pobresa?• Quins sectors socials es troben sota el llindar

de la pobresa a Espanya?• Què significa l’expressió Quart Món?• Investiga en la pàgina web del teu ajuntament i a

la de la Generalitat quins organismes i institucionss’ocupen d’atendre les necessitats de les personesper sota del llindar de la pobresa.

La pobresa a les ciutats espanyoles A FONS

Doc. 20 Indigent que viu al carrer.

• L’ anomenat Quart Món, formatpels sectors socials sense ingres-sos o amb ingressos molt baixos,constitueix les capes més desfavo-rides de la població de les ciutatsdel Primer Món. En formen partpersones a qui han disminuït els re-cursos per causes diverses i perso-nes amb problemes greus d’integra-ció social, que es dediquen a lamendicitat.

• L’ impacte de la diversitat cultu-ral i religiosa, a partir de l’arriba-da i el creixement de la poblacióque prové de països amb culturesdiferents, moltes vegades amb ne-cessitats econòmiques i d’assistèn-cia importants.

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 103

104

6. Els problemes mediambientals a les ciutats

L’aglomeració de milers de persones en espais urbans, que són perforça reduïts, planteja nombrosos problemes per al medi ambient.Es tracta d’unes problemàtiques complexes que exigeixen una parti-cipació activa dels ciutadans per tal de mantenir la qualitat del medi.

La contaminació atmosfèrica i acústica

Una part de les fonts d’energia que utilitzem, per exemple els com-bustibles fòssils, alliberen partícules de carboni i gasos –diòxid decarboni (CO2) o de sofre (SO2)–, que provenen de l’activitat industriali dels vehicles de motor, que contaminen greument l’atmosfera urba-na. Aquests productes són uns dels causants del canvi dels cicles at-mosfèrics, especialment l’escalfament del planeta, durant l’últim segle.

A les ciutats, els gasos i les partícules en suspensió provoquen un at-mosfera densa, d’aspecte boirós, nociva per a la salut, que s’anome-na boirum (smog, en anglès). Aquest és més intens quan, durant l’hivern, es produeix un fenomen d’inversió tèrmica, que impedeixla circulació dels corrents d’aire. El boirum es podria controlar dis-minuint les emissions de gasos.

Hi ha nombroses activitats, des de les indústries i els transports finsals locals de lleure, com ara bars i discoteques, que provoquen so-rolls molestos, que poden ser nocius per a la salut quan sobrepassenels 65 decibels.

L’abocament de residus sòlids

La gran quantitat de residus sòlids que generen les poblacions urbanes planteja un greu problema. Una part dels residus orgànicspassa per un procés de compostatge, per ser reutilitzada com a adoben l’agricultura, mentre que una altra part és dipositada en aboca-dors, que en alguns casos no estan aïllats com caldria i són una de lescauses principals de la contaminació dels aqüífers (doc. 21). La partrestant s’incinera i contribueix a la producció d’energia.

Diversos tipus de materials residuals (vidre, plàstics, paper, metalls,etc.) es poden reciclar si se’n fa una recollida selectiva (doc. 24).Molts dels tractaments dels residus són cars i exigeixen que les auto-ritats i els habitants de la ciutat interactuïn a diferents nivells, per laqual cosa no estan a l’abast de les grans metròpolis urbanes del Ter-cer Món o dels països emergents, on una part important dels aboca-ments són incontrolats (doc. 23).

La contaminació de les aigües

L’abocament de residus industrials i urbans als rius en contaminales aigües. L’augment constant del consum provoca una demandacreixent, que ha de ser satisfeta mitjançant la reutilització de les ai-gües residuals, tractades en plantes de depuració. L’escassetat haportat també a obtenir aigua potable en plantes dessalinitzadoresd’aigua marina. Als barris més desfavorits de les ciutats del TercerMón la inexistència de clavegueram provoca la contaminació de l’ai-gua potable, cosa que afavoreix la propagació de malalties.

Doc. 21 Els residus urbans són dipositats en abocadors.

21. ● Comprèn els conceptes.• Què significa el terme boirum?

Quan és més intens? Quinesconseqüències pot tenir per a la població?

• Quina finalitat té el compostatgede residus orgànics?

• Quina funció fa una plantadessalinitzadora?

• Què és la contaminació acústica?

22. ●● Interpreta els documents.• Document 24.

a) Elabora una llista amb els cincresidus més importants en la recollida selectiva.

b) Assenyala quins et semblenorgànics, quins inorgànics i quins poden contenirsubstàncies dels dos tipus.

c) Com es poden tractar elsresidus de matèria orgànica?

d) Assenyala com es podentractar el paper, el plàstic, el vidre i els metalls.

23. ●●● Organitza la informació. • Completa la taula.

ACTIVITATS

Tipus decontaminació

Perquè ésprodueix

Tipus deresidus

Tractament

atmosfèrica

processosindustrials i urbans

sorolls

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 104

105

Doc. 22 Manila (Filipines). Hi ha persones, sobretot infants,que malviuen del que troben als abocadors de les gransciutats.

matèria orgànica21,1 %

envasos lleugers6,2 %

paper21,1 %

altres restesde les deixalleries

18,1 %

residusvoluminosos

15,5 %

vidre12,2 %

restes de poda i jardineria5,8 %

Doc. 24 Recollida selectiva de residus a Catalunya, 2004. (Font Idescat)

Doc. 23 Abocador incontrolat.

L’aire de la regió metropolitana de Barcelona és molt mésbrut del que marquen les noves normatives de la UnióEuropea, i un total de 40 municipis del Barcelonès, elBaix Llobregat, el Vallès Oriental i el Vallès Occidentalseran considerats àrees contaminades en un decret.

Concretament, la pol·lució per partícules en suspensió i òxids de nitrogen, contaminants procedents del trànsit(que causa fins al 98 % del problema), la combustió a lesindústries i el moviment de la pols és el que preocupamés.

La UE ha abaixat els límits permesos de partícules suspesesa l’aire en conèixer-se els greus efectes que tenen sobre

la salut. Es calcula que a Europa la contaminació causa la mort prematura d’unes 350.000 persones cada any, de les quals unes 16.000 corresponen a Espanya, segons el Ministeri de Medi Ambient. La norma sobre partículesdiu que durant l’any no es pot superar més de 35 vegades el valor màxim diari. Tanmateix, només entre el gener i el maig de 2005 ja es van ultrapassar aquests límits a Barcelona. Les possibles mesures per combatre els altsíndexs de contaminació atmosfèrica serien restringir el trànsit en algunes zones, augmentar el transport públici fer acords voluntaris amb les empreses contaminants.

La Vanguardia, 2006

24. ��� Llegeix l’article i respon les preguntes.• A quina forma de contaminació fa referència al text?• Quines són les fonts principals d’aquesta contaminació?• Quins efectes té la contaminació sobre la salut?• Quin nombre de defuncions es creu que ha causat a l’Estat espanyol la contaminació?• Quines són les possibles mesures per combatre la contaminació?

Contaminació molt alta A FONS

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 105

106

Activitats

Un plànol urbà ens mostra la forma actual d’una ciutat: lescaracterístiques dels carrers, les places i les avingudes, els espaisedificats, els espais no edificats, les zones verdes, les gransinfraestructures de comunicacions (ports, aeroports, estacions deferrocarrils), les xarxes de metro i d’autobús, els edificis històrics, etc.

Tanmateix, si fem una anàlisi detinguda del plànol, podem conèixeraspectes de la història de la ciutat: l’evolució urbanística, lamorfologia i l’estructura.

Per fer l’anàlisi del plànol urbà hem de tenir en compte:

1. L’emplaçament de la ciutat, que pot afavorir o dificultar-ne el creixement, i que ens pot indicar quina n’era la funció original:militar, comercial, etc.

2. La morfologia. La majoria de ciutats europees presenten tres partsclarament diferenciades: un nucli antic de carrers irregulars, un eixample de formes ortogonals, corresponent al creixementdels segles XIX i bona part del segle XX, i les zones perifèriques,més modernes.

3. La informació complementària sobre edificis històrics, serveis i altres aspectes, que ens pot orientar sobre les funcions que acompleixen les diferents àrees o barris.

Analitzar un plànol urbà

25. ●● Analitza i comenta el plànol.

• Indica, descriu i comenta lescaracterístiques morfològiquesde cada una de les parts de la ciutat.

• A quina tipologia urbanísticacorrespon cada zona de la ciutat?

• Indica la relació entre zonesverdes i espais edificats.

• Comenta els problemes demobilitat de persones i vehiclesque pot plantejar cada zona de la ciutat.

Nuclis antics

Eixample

Zones més modernes

Zones verdes

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:12 Página 106

107

El processos de transformació urbanística es podenobservar per mitjà de fotografies aèries. En primerlloc, s’han de considerar els elements físics, com araelevacions, rius, platges, àrees de bosc, etc.

Després, cal observar les diferents etapes per lesquals ha passat el tramat urbà, observant la disposiciódels carrers i els edificis. Si és possible, cal procedir a identificar els elements singulars, com ara vies de comunicació importants (camins, carreteres,

autopistes), construccions singulars (esglésies,edificis destacats, instal·lacions esportives), etc.

En tercer lloc, cal individualitzar les àrees destinadesa l’explotació rural –zones de conreus o d’instal·laciód’hivernacles– o altres àrees destinades a activitatseconòmiques que limiten l’entorn pròpiament urbà.

Una vegada fet el reconeixement, es pot procedir a comparar les fotografies per determinar la maneracom ha evolucionat la població.

26. �� Observa les imatges, rellegeix el text anterior i fes les activitats.

a) Descriu el paisatge de cada fotografia: assenyala els elements naturals, el tipus de tramat urbà, els tipus d’edificacions, les vies de comunicació i les zones rurals.

b) Compara l’espai urbà de cada una de lesfotografies i digues com ha evolucionat Premiàentre 1966 i 2007.

c) Què ha succeït amb les zones rurals? Hanaugmentat o han disminuït? Es poden observar

elements que indiquin una transformació de les explotacions rurals?

d) Quines transformacions es poden observar a les vies de comunicació terrestres?

e) Com ha evolucionat la línia costanera? Quin tipus d’impacte ha experimentat?

f ) Hi havia port el 1966? I en la fotografia més recent? Quins altres canvis observesrelacionats amb el transport?

g) Per què penses que es va produir aquest conjunt de transformacions?

Premià de Mar, 1966. Premià de Mar, 2007.

Analitzar un procés d’urbanització a través de fotografies

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 107

108

1. Completa l’esquema sobre la població al món, a Espanya i a Catalunya.

• La població mundial:

– Habitants: …………

– Creixement: ………… És més elevat als països ………..

– La població envelleix, sobretot als països …………........

• On vivim?

– L’assentament està condicionat per

– Hi ha tres grans focus de població: …………

– Hi ha migracions

• La població del nostre entorn:

– La població europea supera els …….… habitants, l’espanyola …….… i la catalana ….……. Es caracteritzen per:

a) Natalitat i fecunditat: ………… d) Envelliment: …………

b) Mortalitat: ………… e) Activitat econòmica: …………

c) Esperança de vida: ………… f) Distribució espacial: …………

� Repassa

Activitats de repàs

2. Troba a la sopa de lletres els conceptes que es defineixen a continuació.

a) Mitjana de fills que tindrà una dona al llarg de la seva vida.b) Naixements que es produeixen en una població.c) Defuncions que hi ha en una població.d) Relació entre el territori i la població, expressada en hab./km2.e) Desplaçament que suposa un canvi de residència.f) Persona que se’n va del seu lloc de naixement.g) Població que té edat i disponibilitat per treballar.

� Recorda

F E C U N D I T A T M

S T E I L O P H F L O

E N L R Q T A Z E Y R

N A T A L I T A T J T

L R K E C M I N L V A

Z G U W B T O P I X L

M I G R A C I O N C I

I M X A S I F V E A T

D E N S I T A T A Y A

P R A J G A H U J O T

3. Explica quins efectes tenen sobre la poblacióles millores de les tècniques agrícoles, uns hàbits higiènics saludables i la difusiódels medicaments i les vacunes.

� Explica

4. Interpreta el gràfic i completa el text.

Representa ……… durant el període ………, i diferencia entre els països ………………..... i ………… S’hi observa un fort ……………....de la població a……………, però a ………….Aquesta tendència ………………………........ en el futur, a causa de……………………… ...

Evolució de la població mundial (en milers de milions)8

7

0

6

5

4

3

2

1

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 2050

Països desenvolupatsPaïsos subdesenvolupatsProjecció

�� Aplica

factors físics: …………

factors humans: …………

nacionals, des de ……………… a ………………

internacionals, des de ……………… a ………………

causes: …………

problemes: …………

causes: ………….

problemes: ………….

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 108

Població mundial amb més de 60 anys(en % respecte del total mundial)

1950

22

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

01960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 2050

Evolució de la taxa de fecunditat(en nombre de fills per dona)

19601965

3,0

2,8

2,6

2,4

2,0

2,2

1,8

1,6

1,4

1,2

1,019651970

19701975

19751980

19801985

19851990

19901995

19952000

20002005

Projecció

Suècia

Dinamarca

Grècia

Espanya

109

• Quins aspectes demogràfics representen?• Quina relació hi ha entre ells?• Quins altres factors expliquen l’actual envelliment

de la població mundial?• Quins problemes planteja?• Si les taxes de fecunditat d’Europa es mantenen,

és possible el reemplaçament d’una generació per una altra?

• En quin país el descens de la taxa de fecunditat ha estat més elevat?

• Els fenòmens representats afecten de la mateixamanera tots els països del món?

7. Analitza l’estructura demogràfica dels països 1 i 2 i explica quins problemes importants deuen tenir.

8. Fixa’t en aquesta imatge nocturna.• Què indica la il·luminació elèctrica més abundant?• En quines regions es concentra la població?• Quins factors afavoreixen que s’hi estableixi

població?

●● Analitza

5. Fixa’t en aquests gràfics i aplica els teus coneixements.

• és

a causa de

• és

a causa de

• és

a causa de

País 3

País 2

País 1

6. A partir de les dades de la taula, indica si es tracta d’un país desenvolupat o subdesenvolupat. Justifica les respostes.

País 1 País 2 País 3

Taxa de natalitat 8,3 ‰ Taxa de natalitat 47 ‰ Taxa de natalitat 17,1 ‰

Taxa de fecunditat 1,4 Taxa de fecunditat 6,8 Taxa de fecunditat 1,9

Taxa de mortalitat 10,5 ‰ Taxa de mortalitat 20,8 ‰ Taxa de mortalitat 4,6 ‰

Mortalitat infantil 3,7 ‰ Mortalitat infantil 163 ‰ Mortalitat infantil 31 ‰

Esperança de vida 78,7 Esperança de vida 43 Esperança de vida 73

Població < 15 anys 14,4 % Població < 15 anys 44,7 % Població < 15 anys 29 %

Població > de 65 anys 18,9 % Població > de 65 anys 2,4 % Població > de 65 anys 4,7 %

Creixement vegetatiu 0,1 % Creixement vegetatiu 4,8 % Creixement vegetatiu 1,2 %

Dotze anys, sis mesos, deu dies i quinze hores. Aquest vaser el parèntesi, aquell temps congelat que va transcórrerdes que vaig sortir de Lima fins que hi vaig tornar, una mitjanit fosca. Van ser dotze anys d’espera, de devorarrevistes que arribaven del Perú tres mesos desprésd’haver-se publicat, però que per a mi tenien la tintaencara fresca; o fent trucades esporàdiques a casa, quepreparava amb tanta ansietat que poc va faltar perquè emvestís de diumenge només per fer-les. Tot això em vadeixar de fer mal quan vaig saber que tornava.Evidentment, era conscient que el retorn estaria marcatper grans absències […].

Javier FARJE, BBC Mundo

9. Llegeix aquest fragment d’un escrit on el periodistaJavier Farje recorda els seus anys d’exili.

• De quin tipus de migració es tracta: voluntària o involuntària?, temporal o definitiva?, nacional ointernacional?

• Quin en va ser el motiu? Creus que actualment hi hapaïsos d’on les persones es veuen obligades a emigrarper aquesta causa?

Unitats 4, 5, 6 i 7

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:13 Página 109

10. Expressa de manera raonada si estàs d’acord amb els comentaris.

��� Opina

11. En aquest bloc has après a analitzar la població. Fes una llista amb les dades i els aspectes que et farien falta per estudiar la població de la teva ciutat o la teva comarca.

12. Fes una fitxa sobre la població per al dossier del paísque vas escollir al principi del curs.

• Busca les dades referides al país. Moltes les trobaràs a l’atles que hi ha al final del llibre. D’altres són a Internet. Per exemple, a

.• En funció de les dades, explica en el teu treball com

són les taxes demogràfiques (altes, baixes o mitjanes), a què creus que és degut i de quin tipus de país sónpròpies (desenvolupat o subdesenvolupat).

• Esbrina si es tracta d’un país emissor d’emigrants o receptor d’immigrants.

• Comenta l’estructura de la població (grups d’edat,activitat econòmica...).

• Pronostica com hi serà el creixement demogràfic.• Analitza els problemes de la població i suggereix

mesures per evitar-los.

www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html

��� Crea

El nombre de fills és una decisió delspares, no pas dels

governs.

Els mètodes de planificació familiar

no són convenients.

S’ha de controlar la natalitat com

a primer pas cap al desenvolupament

econòmic.

En el futur augmentaràla població gran, quenecessita molta ajuda

pública. Per finançar-la,farà falta gent que

treballi. El creixement de la població causa

greus problemesambientals.

El creixement de la població

estimula la producció i el comerç.

110

��� EN L’ACTUALITAT

13. Reflexiona sobre els problemes actuals de la població mundial i de les ciutats que et presentàvem en les pàgines inicials.

El món està superpoblat?

• Quant ha crescut la població mundial en les últimes dècades? En quins països se centra, aquest creixement?

• Creus que la fam i la pobresa del mónsubdesenvolupat són degudes a un excés de població en aquests països o a un repartimentdesigual dels recursos mundials?

• L’emigració de la població dels països pobres cap als països rics és una solució al problema?

1 L’envelliment de la població

• Per què creus que ha baixat tant la natalitat als països desenvolupats?

• Quins problemes planteja l’envelliment de la població per als governs?

• Com afecta els ciutadans i les famílies?• Quines mesures per afavorir

la natalitat creus que són més efectives?• Què et sembla que passarà quan la població

dels països subdesenvolupats envelleixi?

2

L’allau de migracions

• Per què actualment els moviments migratoris són més intensos que mai? Quin deu ser-ne el motiu principal?

• Quins efectes té l’emigració als països de sortida? I als d’arribada?

• Què passa amb els immigrants il·legals?• Creus que els països han de tenir una política

per resoldre la immigració o les persones hauriende poder establir-se on volguessin?

3 Un món de ciutats

• Per què la població emigra a les ciutats?

• Quins efectes urbanístics té l’emigració massiva de la població rural cap a les àrees urbanes?

• Com afecta a l’equilibri territorial l’emigració?

• Quins són els problemes més importants dels grans nuclis urbans?

• Calen polítiques que contribueixin a estabilitzar la població rural?

4

831213p064a111.qxd 29/3/07 00:08 Página 110

111

Per frenar l’envelliment de la població i els problemes quecomporta, molts països europeus apliquen mesures per fo-mentar l’augment de la natalitat. Aquestes mesures consis-teixen, principalment, en ajudes econòmiques per a la ma-nutenció dels fills, reducció d’impostos, ajudes assistencialscom llars d’infants o llibres escolars gratuïts, allargamentdel permís remunerat per naixement, afavoriment de la jor-nada laboral reduïda per als pares, ajudes especials per a les famílies monoparentals, i ajudes econòmiques per a l’habitatge.

Però no en tots els països europeus les famílies reben les ma-teixes ajudes. L’ajuda econòmica de l’Estat espanyol a les fa-mílies és una cinquena part de la mitjana europea.

Les ajudes actuals a la família fomenten la natalitat?

16. Consulteu a Internet l’informe 2005 de l’Institut de Política Familiar que trobareu a

. En lespàgines 11 a la 24 s’indiquen les ajudes directes i fiscals que reben les famílies a les diferentscomunitats autònomes.

• Quines són aquestes ajudes a Catalunya? Com són, comparades amb les d’altrescomunitats? A la pàgina 37 hi trobareu el rànquingde les comunitats pel que fa a les famílies.

• Consulteu la pàgina 30 de l’informe. Indiqueu les diferències entre les ajudes que rep una família amb dos fills a les diferentscomunitats autònomes.

17. Expresseu la vostra opinió.

• Quines mesures creieu que són les més positivesper afavorir l’augment de la natalitat? Podeuproposar-ne alguna que no sigui en el text.

• En alguns països europeus, la quantitat de prestacions mensuals a un família nombrosapot ser equivalent al salari de molts treballadors.Creieu que aquesta protecció a la família pot tenirconseqüències negatives per al país? Per què?

• Penseu que les ajudes s’han de concedir a totesles famílies o només a les que tenen les rendesmés baixes, com passa a Espanya?

• Us sembla que el fet que hagi ajudes públiquespot ser determinant a l’hora de decidir tenir fills?

www.ipfe.org/informe_2005_ccaa.pdf

●●● QÜESTIONS PER AL DEBAT

14. Explica com afavoreix la natalitat cadascuna de les mesures esmentades en el text.

15. En quina situació es troba la política familiarespanyola respecte de l’europea? És la mateixa a totes les comunitats autònomes?

●●● COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

LECTURA I DEBAT

A Espanya, les diferències pel que fa a les ajudes que con-cedeixen les diferents comunitats autònomes a les famíliessón molt importants. Segons l’informe de l’Institut de Polí-tica Familiar fet el 2005, una família amb dos fills pot re-bre 3.967 euros anuals si viu a Navarra,1.150 si viu a Ca-talunya, 500 si resideix a la Comunitat Valenciana i res deres si viu a Extremadura o a Astúries.

• Les famílies reben una mica més de 24 €mensuals per cada fillque tenen al seu càrrec,sempre que els ingressosanuals no superin els 8.793 € en el cas d’una família amb un solfill, els 10.111 € a l’any per a les famílies amb dos fills, i els 14.991 €per a les famílies nombroses.

• La quantitat és la mateixaper a les famílies de 3 a 6 fills.

• L’ajuda de l’estat esconcedeix a les famíliesfins que els fills fan 18 anys.

• La durada del permísremunerat per naixementés de 16 setmanes, i de 18 en cas de partmúltiple.

Espanya

• A la majoria dels estats les ajudes no depenendels ingressos dels pares,per això totes les famíliesamb fills se’n podenbeneficiar.

• Normalment la quantitataugmenta a mesura que ho fa el nombre de fills. A Alemanya, per exemple,concedeixen 138 € mensuals per al primer fill i el segon, 153 € per al tercer i 179 €per als següents.

• Les ajudes es mantenenmés temps; en algunspaïsos fins que els fills fan 27 anys.

• Al Regne Unit, la baixa per naixement pot ser de quaranta setmanes i a Suècia, de 96 setmanes.

L’Europa dels Quinze

831213 _ 0064-0111.qxd 16/3/07 09:13 Página 111