tel. J,^n Alan tt. ur, t.,^ C,^»,^u,^ i l,. Sut.t.

^Iel ni^^^^iti t!er,, t.

^I. ti ^^ ^Itct r t. ter: t. ^ (' ^^t ^u ^ i I,t.ri; tit^t.t^:

1'lJ

I?n una excursiti electuada recenhnent per tal de continuer els

eshidis yue ^^enint tent sabre les castes de ('atalun5^a I l i 2), recorre-

^ui^rem la part de costa ahrupta i retallada, un dels trossos mes bells

del litoral catala, cotnpresa entre la Punta de I'F.startit i l^Esrtla (Reis

I'.mporditl; ^•isit^trent Ics illes Merles i resse!_ruirem gran part del nuas-

sis cretaci de "I^orroella de .^Iont};ri, sihtat entre I'Esrtla, el mar, I'l^.s-

tartit, Torroella de ,^1ont^;ri, UII<t i Rellcaire.

11 "I'orroella furem atesos anutblement pel mestre national. director

pie I'f?scola graduada, Sr. Kt.^^st, yui ultra facilitar^nos tots els detells

yue necessitit^^em per e ter rates cinnoda i proiitost la investil;aci^i, posit

a la nush-a dispusiciti el material recollit per ell i els seas deisehles,

^;uardat anth tote cure cn cl .^luseu tsrolar. Uc la converst tin^;uda

I . B Io. . d .I a i , d v F, I I a . i .^ NJ i it t,, r a I a % v r t i , a I , i i i c % ega o I v , i n aj r (I tj v i r i t-

^ . W ,

I,ii^ lirirl^^^ia ,1^^1 niu^>u ^i^ Jl^^n^,ii

amh tan cultc profossor trag-116-cill lit impressiC) (Itic hi havia (Illelcoillni^s it cstudiar (Itic la morfologia do lit costa i qne havicin (Foricniar,

per tant, la nostril inve-stigraciC) oil cl sentit geol6gic, per tal com clmaterial vist i Ics dades suhministrades feien prevenre (in(- in restrati-grafia, in ]it tect6nica del ma."is cren tall SellZilICS C0111 l-C',HItdVa dorcscassa hibliografia d'aquesta zona.

Mm un gran encert aWwMa doct-minack), pcrquo ja on cl primer

passeig trobin-cm nows tcrl-Cll^'S (ILIC CIIS confirmaren com it rcalitat cI

(111C 110111(^s IlaVid CStilt twit suposicio prodUlda per la visita it] Musen

CM-01ar i ]d i11111) CI Sr. BLASI.

A H,startit, el Sr. do 1,111stittit ( icog-rilfic i Cadastrill.

tingru^ rarriahilitat cracompilll^'dr-110S a tote', (ACHI-SiollS i C11', PI-C',til

1111 NjUt VAIUO.1,i,1,Silll PC] Sell C0llCiXClllCHt perfecto dcl Pais.

A ambd6s senyors. a tWi us den part do root do la nnMra Ammi-(racit'), expresselli flovallient des craci cl imstrc sinccr agraTinent.

El tcrritori objecte do ]it nostra investigaci(l, reprosentat oil CI bloc

do ]it figHra I , rcsta limitat per Ics planes al'ItividIs dL'I Ctll--', infvrior LICI

'For i del ,oIf (it, Roses, it ki (Ircta LICI I'lliviii. EAS sells costats ""a1ccli

bruscament this it arribar it raltitud miixima do 309 in., it] CaStCH de

Sarmt Catariml, damunt do Torrocila do Montgri. Els pcudents lrl^s

abl-UptCS Villl Cap d - LICs do m6s amunt crUllii fill.,, a ITstartit: ii TCI

(raci a I'E'scala, PcI costat do 11cvant, Id mar talla el wassis i forma mia-randjosa costa braVa do pollya-segats dalltesco" (111c assoleiXellto() metres crak:ada (Salt d(A I'astor, Miladolles) i a1tcl-nell allib milit'ls-cuIcs cales, coves proftnideS, P011t,, HiltIll-AS i Unit midtittid (Fillots, coni itla Foradada, Los Cambres, Cala Farriola, cala Molng-C), ctc.

-111VH1,DL'I Costilt dCI F VCI-S ITscala, el pendent ^,,, in^s stum i cIcini del massis. Ilevat do dos () trcs turons que tot it] rrn^s ""a1ccil

150 In. al sen dallitint, forma tina plan6ria pcdrogrosa chma altitud rinit-jana do 1.30 in. ) Clive rEwak, Torroulla do Montgri, YEstartit i cl Illar,part (to ]a qual cstii octipada Per dunes fixades per la st,(-(,i() do repo-blament del cos (Fenginyers do rEstat, ICS (IndIS fOrIllell tina banda (in(-dc,s do YI".S('dId S'ClIfild per ]it Intilltallya i arriha it rhm-ta (I(' Torroolla,a MY do W pow,cm i it r0est dd NawH do rowmit.

A 11cvant del massis i it uns dos quil6metres dc rEstartit, dcsta-qtwn (,it la blavor do Q num mw sbrie dlh&: Vs illes OWdm, 5 imlfordo ICS (IllaIS, ]it Mcda gran, no arriba it tenir un quil6metre do Iongittid,nwinrc (in(, Ics altres s6n en"tra do dimensions in^s rcdtftdcs^ HAs quono An WE frugmenN do! mHAAx ma"is quo en hwma do pn"oMmiavan^,a al SE i (in(, la mar fril,(11FIL'Ilta CH 1111a SoriC lineal (Fillots, dels(Inals no on rcstcri sim) quatro. Com vein-cin dcspr^s, ]]in- constitucW)

t^1. S.^^ Mu.„et, oi:..n Can+nl[n I L. Sot r:

^r

i ^ ^^ x:^F..:i

Pui^ d</aP__

Z-

ijI

t^rrroJ-^.1, ^^.^,

^L

l^u(^ dr /e fTtins

-^ ^_- ^f 1

errs nwoT P=_^>t -

7orre MOrL.<I

. C.Remad<i

- _ Rare Mau -

`

P Ss/' nef

iI

l .^ I

iY^

na, aa/

r. r

Qual<rnari Eocrn in/r. Crrlanc L ias, HruNer 9asa/[

'£

Jeri meat 1. f }^d^

P ^!i. 2 NI a pi . ..... l6pe d, la pim ..-i tal d,I ... a-i, de 'I ^11. de NI-wari. E, ;^J,, I , -,( ^( ( (

^;rul^+^;ica es la mateixa, i les direccions i bussaments de Ics capes, shn

i^;nals qne en el nrissis inunediat.

Entre el massis calcari i les planes al^luvials del Tel• i del Flu^^i^l

yue el ^^olten s'estenen una aerie de turons suaument ondulats, consti-

hiits per ^;resus i ron^lomerats ro^encs i ^risencs de I'eoccnic inferior.

^ III I I ^ ^ ^

^^Q

caFo.,^a^

^'

R.ip

C. [[/[rrro

V Gui,.era

1.31 (ieulogia ^lcl massis de .Aloutgri

Estratif;rafia

(luuur ^^"in cls trrrcn^^^ g^^iili^;^irs yuc heui lu^gut rcr^mi^iser cnayuest massis (^^egi's el nnipa geuliigic de la fig. L): el triiisic, el liar,^^I cretaci i fe^u^i^nic, dais dels goals n^^ ha^^ien estat ritats ix^ls auturstlne ^^ns han precedit (3. -f i 5); en can^^i nu hem Ix^gnt veure enlluc nicnmprm'ar l^existencia del pale^^z^iir que, seg^ms un dells. afl^n-a a T^n^-r^x^lla de .\1unt^ri I

Finalnxnt, hr^^h de la rarrct^^ra de "I^urrix^lla a I^i^,startit, a la nmi-tat d^^l cami, hens tr^^hat un alnmlanu^nt basaltic yue L•miiu^c n^i ha^^iaestat chat per rah dell auhn-s esnu^ntats ni pels yu^^ han eshidiat laregi^'^ w^lcanica de la «hru^^incia> do (iiruna

.S L^!

Dr//mire

Ca n to ra

_-^

Eoc^n

3. '1 aii ge., I 6-v. ;,I N, -rd -I. - 11,- 1 Iv a, ,,. (I. rat, I ^-t Im, ....... (-, F, -,;,ic -lerior.Ketip. triiisir ^iipvrmr.

'fri.asi<'. i^.l trigs d^aqucsta c^nnarcu ^^ra descinicgut tills araper tnl crnn els atlin-anu^nts c^nu^^uts nu^s priixims eren rls de les alh^s^•alls do la .Atuga, ^^ntrc i)arnius i Sant Llnren4 de la ^Inga. cn les yualsafl^^ra unicament el trigs superi^ir amb bussanu^nt S i a^areix c^ibertIx^l cretaci It/n,.ai.l.

N^^saltres hem triibat ayui tres petits afl^^ranu^nts del trigs

quo, si b^^ per Ilur c^tensi^i tenon pica imp^^rtanria, puix quo s^'m tanredu'its qne amh pr^^u feines puden representar-se en un mapa a escala

I : 25.U(II i ,erase esagerar-ne les dimensi^ms, spin, en ran^^i, de gran in-teres gei^li^gir, pale^^geografic i, especialment , tec tunic.

L'atl^rranu^ni nu^s imp^^rtant i^s el del :^; d^^ liellcairc, pr^iper alp^^hl^^, tallat per la rarretera de f3ellcaire a 111h^ms i amh una e^tensiii

^1!E.

C•^ n^c rd

Carretera Camino

,^1. ti^ti Mi^^rii nr, i..^ G^,^^:u^a i L. Sui i. 133

dun cenfinar de metre, a la band<i dreg de la carretera, en direcriuVii; estii cunstitiiit per mar^^ues i ^uis^^s r^^^encs, blancs, ^°erdusus i;^ru^; uencs ( marques ^;^ipsoses ^^irulades), amb abundant, rristalls de^^uuis, de I^^rnri i ^randi^ria dit^erses, en le; yuals han efechiat esra-^^ari^ms per espl^rtar rl ^;nis . La presi^ncia de cristalls de guar; i el ca-ri^rh^r petr^^^;r^itir spin elements suiicients per a asse^urar quo pertan^^enal trios suprri^n-.

.lyuest afl^irament pet riatat f: i :^ descansa sabre les nrir^;ues i

;;res^is gr^^^uencs i c^m^lunu^rats p^^li^enics de 1'e^uenic inieri^ir, el

yual s'intruduris entre cl trios matcis r^mi retails arrencats en avan^•ar

damunt la .upertiric d'esllavissament.

AI r^^stat esyuerre de la carretera, immediatament of i^^^rd de fiell-caire, rl trios apareix rec^^bert prr una massy portent de cun,:;lumerutsriliss^is, d'elements ;;r^issus, molt aniile^s per Ilur aspecte i r^^mp^^siri^'ials de .^l^nrtserrat i als supr,m^nnulitiis del l3rr^adii.

Un altre aflnrament , format i^ualmcnt per nuir^ues .;ipso.5es

vir^iludes i amh rristalls de guars , es el de [' unta Guises, o I^Estartit,

el goal descansa , tambe, damm^t I'e^x^enic inferi^ir; I'ail^irament mi arri-

ba als IU m . d^amplada niitjana i se^;uranu^nt n<^ passa del, 5ll m. de

lim}^^itud . l11 sea damunt , c^mc+^rdant i m^rmal, ^^, tn^ba una serie liasir^^-

rretiicia quo despres descriurem.

i^inalmrnt , trubem el terror allurament a la ,^lyda Gran, amb iden-

tics rariich^rs yue I'onteriur. Uannurt I^embarcad^n • hi ha una bandy de

^nisns n^igs i nwrgucs ^°ir^^ladcs omb crishdis de guars, la goal puja

tins a un sic ntenys de 2U m i es tallada dicerses ve^ades pet rami dellar.:1yui nii es ^^^^n rl jacent peryue testa c^ibert per lrs ^ii^iies de la

N. W .S E.

4 h d i ge, I " I,- I a Pun I a ^ I, - ],., (-, ", - P"nu. d,-I G,u^'. Eo. inf-i-. Crt. v--

taci. Cr. 2 vap- Orba,,hn- L., narg,- lii.^jquv,

134 (ieologia del niassis de Montgri

Mediterrania: com a rnur to tambe la scric liasico-cretacia ja indicadaper it la Punta (iuixera, de la qua) Ia illa is continuacio.

Coma la Banda S dc Ia serra del Cadi i del 13ergada no es troba

tanrpoc el trigs interior in el nritja, cosy ircgiient en el trios do ICS Ser-

ies pre -pirenengties, tant a Arag6 Coil) a Catalunya, en Ics quals falter

els gresos rojos, rnentre suc cccix cl contrari a ICS bandes recolzades en

la zona axial del I'ireneu i set-rd del Cadi, en ICS quals falta cI superior

i fregiientment el nritja.

Jt^rl:^ssrr. Tampoc in ha cstat citat Cl Jurassic d'agnesta Zona,que corn Cl do its restants clapes de Ies courarques girnnines to unacxtensi6 redu'ida, si be sospitem que novcs inve.stigacions eixamplarancl hombre i I'cxtensi6 de ICS clapes esmeutades.

Fins ara solament s'havia reconegut amb tota segurclat, per esscr

io.ssilifer, en cl tur6 del Castel) de Figucres, on, segons VII ) AL (3), its

calisses negroses i Ies margues grogueuqucs del liar nritja contenen:

"I'erebratula panctala Sow.subpunctala Sow.fouberti Des].

I>'hyuchouellu tetraedru Soxv.

Pecten ueyuivalnis Sow.

ocut icvstatcrs .

.411iluau Les.

Relcn,uites.

Nosaltres hem pogut reconeixer aquest terreny a la I'unta Guixera

i a Ies Medes Gran i Petita. En cls tres flocs es very dannmt el trial

superior Lora capa de calisses dolomitiques negres, molt fetides en

colpejar-Ies amb el nrartell, it voltes molt trituradcs i sense fossils,

seguides d'altres de blanqucs o grogncngnes, compactcs o cavernoses

(Carnioles) i calisses compactes grises i estcrils. Uannuit d'aqucsta

scrie que podria representar el Has inferior o el nivell de Ies Carnioles,

segueix una capa de calisses margoses, groguenques, de superficie

rugosa que it Ies Medes conte:

'I'erebratala subpnnetuta Sow.Belemuites.Pecteti.Nhynchonella.

:tit S.w Mi^^i ra. ur: i .a C.^s^au .a i L. Sol i 13^i

1=allot (G), en una rota al peu de l3elenutites annulus Uunu^rtier,

diu yne pollen atribuir-se a aquesta especie alguns dell exemplars mal

conservats recollits a les Illes Modes just amb Terebrutulu srrb/^urrc^-

lulu Sow; despres, cu tractar del, Nentac•rinrrs, diu que, a les ^tilede^,

el f'. Cristrr-Gully (^luenst acompan^-a ell brayui^^pudes del liar mitja.

tlquestes lodes stirs les uniyues yue hem trobat referents a aquesta

lucalitat, despres de for el nostre treball, i per- ^•ertadera casualitat, ja

^^u^• no podiem suposar de trobar-los en un treball sobre el jur^^ssic de

la ^^provincia» de "farragona. Cal advertir, per^^, yue no hi es feta la

mt^nor indicacib estratigr^^fica ni s'hi tract_i Bens de la ^;eologia d'ayues-

tes illes.

N .^5.7^ru

1 5. Tall 6gic de la Med. ( ;rall. C,.I. , aii-, -I ac,v- .--I i,,i I r. 2 vap- aml. Orbiloli

-li-ik 11a,iques. 1, cali-- inarit-riv- tivi;- 2 carnioles. 1,0-ii - let i, la k. I rias ior.

I?ncara yue es indubtable I'existencia del liar mitjii, no hem pout^°eure cntre ayuest i les capes creti^cies yes yue ens permed d'asse^u-rar la prescncia del liar superior ni d'altres termes del jurAssic, al qualpodrien correspondre, potser, la capa de calisses marmuries esti^rilsyue se^ueixen inunediatament despres de les que tenon belenuiites ibrayuiiipodes.

"pant al k'ireneu com al Pry-pireneu, dannmt el trial superior ambf;uixos i ar^;iles virolades, cristall de quays i ^iobertita, es troben moltfrr.yiienhnr^nt les calisses cretacies, mentre que en altres Ilocs des-cansen dauunrt aquella formaci^i ones capes, de a^egades massespotents de dolomies i calisses esterils, de posici^i dubtosa, que ellgeiile^s alemanys reuneiYen en un nivell denominat de les carniole^;segueisen altres copes ores o nienys pissarroses o en lloses, amb Avi-cula contorts, recobertes per potents masses de calisses f;risenques o

136 (ieolgia del masses de Aluntgri

dolomies Glares , esterils, que, indubtablement corresponen al Hasinferior , puix que al seu damnnt es troben concordants les capes dclretia.

El has no esta sempre hen desenvolupat , a vegades faits I inferiori altres vegades el mitja o el superior . A la I'obla de Lillet apareixben desenvolupat el retia , d'escassa potcncia, dm mint del qual seglicixuna massa de calisses esU,rils inferiors al nivell anih hipurites, delneocretaci , i falta des del lias mitja al turonia.

El Has que en l ' epoca de VIIIAI' es considerava com a molt dubtos

en alguns dels afloraments nnssenyalats per ell , s'havia confos aqui i enaltres Ilocs amb el cretaci, i en altres amb el trial; quail el sea nivell

inferior no es fossilifer i descansa damnnt el tries i al davall de les

enormes masses de calisses creticies, les calisses i dolomies del has

inferior son dificils de separar del cretaci o del trigs dolomitic. si no

es p. r an geoleg que conegui be altres successions estratigrafigties,

petrograficament identiques i fossiliferes, com pot ocorrer despres de

rrconeguda la successio it I'alta vall del Llobregat i en aquesta part de

lEnnporda.

I'll molts altres punts pas t a directantent al senonia , i en altres alurgoaptia.

A Id punts Guixera de I'Estartit hem recollit

Terebratnla pulletutu Sow.

1) fvnc(Wl var. tlehresu Uubar

I3elemaites

/'ectell

CRETACi. - Es Cl terrenv que ocupa major extensiO i el que

adquireix mes importancia i potencia ; des de Iii punta de l - Estartit fills

a I'Escala , per an costat , i fins a prop de Rellcaire pels altres, forma

aria massa calissa dividida en serres o sectors pets torrents que dava-

Ilen de les seves crestes. La porcio ones occidental lintitada per an arc

que va de I'Escala a Rellcaire , Ulla i Torroella i els dos torrents que

va inn a I ' Escala i I'altre a Torroella, en direccio oposada i a I'E_st del

tiro de Santa Catarina. El fragment central es format per la Serra

Gran amb el Mont Pla, Torre Moratxa i Roca Manra; el de Ilevant es

la Iona plana situada a I ' Est del torrent de Torre 1'onsa , Euig de la

Palma i barranc que va a la Gala de la Clota Gran , prop de fEscala i

al qual corresponen els pcnva-segats de la costa accidentada entre

I'Escala i I'E_startit.

M. SAN Al l o llI ur: r.A CAM\IA i L. Soi.r. 137

Vlt)AI, (3) que t s Punic que lra estudiat aquest massis, el crew

d'edat urgoaptiana: igual eclat atribueix a les illes Nledes. Segons

aquest geoleg eminent, la rninitanya de "l-orroella de Montgri esta

integrada per les calisses amb Requienirr Lonsdulii, compactes i de

tons (liars: it I'Escala, prop de la piatja, afloren uns hancs niargosos

i catissos, en els quals el senyor ('riIA descobri una fauna rrrgo-ap-

ticola amb:

lanira ,llorrisi Pict. et Reflex'.

0. rectaa-nluris Roemer

Terehratnlu sells Sow.

R1/r/nchonella G:'hhsiuna Sow.

1-piaster polypurns d'Orb.

rrou. sp.

EI cretaci d'aquesta regiri descansa a vegades sobre el Has i altresvegades damunt I'eocenic (des de Roca Alaura fins mes ann ut d'UIIa).

Nu els Ilocs on es troba damunt el has es francament concordant

amb ell, fins at punt que es dificil separar-lo.s, i, si no son fossilifers,

rro In ha manera d'establir els limits sing per raons petrografiques, a

sembian4a d'altres ilocs on els limits son fossilifers.

Nosaltres fixem provisionalnent el limit en una massa de calisses

granuloses, groguenques o roges en Ics superficies exposades a la

intemperie, que descansen dam nt les calisses grises esterils que for-

men cornisa i apareixen immediatanrent dammit de les groguenques

fossiliferes del has mitju en uns Ilocs i de I'eoccnic en altres, capes

que, coil ja hem indicat, tant poden esser del has superior coil] del

cretaci. I'.n les calisses granuloses esmentades no hem trobat fossils

deternrinables; pero, com que soil molt riques de miliolits de formes i

c rrarcters molt semblants als quc hear vist nosaltres en preparacions

mic roscopiques de les calisses aptianes del uiassis de Garraf, no dub-

tem a separar-ies de la serie jur issica i a comen4ar amb elles la creta-

cia d'aquest massis.

Sobre aquestes calisses, taut a la Meda gran, al NO del far, coin

en el cami de la "Torre Ponsa a Cala Montgo. un xic despres del Ping

l erro, es troba el nivell d'Orbitolines en el qual es recullen

Orhitolinu conoidea A. Gras

discoidea A. Gras

I•l (ieolut;ra dcl nrassis de \luntgri

Gn el trajccte de I'Estartit aI turu de la I'alnra , her "1-urre I'on,u,no trobin em altres fossils qne la O . discoideu i alt;unes sections inde-tcrminahles de rudistids (\latheronia ?). Dc i'Estartit al ide la Reiua,id prop d ' aquest , trobzrrcnr una fauna aptiana composta d ' abnndantsexemplar, de

(iluuconiu helr+elicu Coquarnd

(^slreu I3oussin -.uulti- d'Orb.sp.

sp.

Pct-6 no poguerem establir anrb ccrtcsa Si ICS tales ernb Glaucu-nies estan davall o dannmt de is capes amb orbitolines per impedir-hola vegetaci(^ i la sorry de les dunes, entara que, a jutjdr per la direcciudo Ies capes, semblen esser interiors Ies de Glauconia i ( )stria.

1?n Cl tros que va de i'Estartit a I'Escala, per la costa, ohservaremcunt a la fornraci() de ies calisses compactes es superposa una altra decalisses grognengnes in capetes molt primes, fornrant un sinclinal, l'cixdel qual is dirigreix quasi d'Est it Oest i resta conrpres entre CalaMont-6 i I'unta (irossa, on sin quasi horitzontals: al S. de punta Tren-cu hrr,.sen at NNl? i al N do runty Grossa fins it I'Escala al SSO. Ac nr,a de la nr.rla mar no poguerem buscar f ssils en aquest nivell. isolanrent al costal S de Cali Mont-6 aconseguirenr rec ollir

Oueleles Sp.

A la punta do Gala (iran de 1'['.scala hi ha tin nivell de calisseshlanques, marnurrics, amh bonique, sections de .llulheroniu, se;;u-rament de

Ioucctsicr curinutr (Requieniu Lousdulii ) \ 1atIi.

i multitnd de scccions de corals, dendrohelids i altres que no poguerenrisolar.

Aquestes capes stir inferiors a les margoses -roglicliques, en llo-ses, citadel anteriorment; al sell damtmt is trobcn Hiles calisses sorren-ques, granuloses clue segueixeu pel

r(,(),,tat N de Id Cala de la Ciota

(iran . corresponents , ja, a la formaci () sinclinal esmentada, i hail suh-ministrat, a Ies I'lanasses

rllicruster corcoluathuriunt.

f'pictslerpolr/uonus d'Orh.

Holectipns sp.

M1. SAN Mi(;er r DI I v (' v»ni;v i L. Snni I 139

Creierrn que 110 t s gees aventurat de suposar aquestes capes sin-

clirals a tin o rues pisos superiors a I aptia, per algun dell fossils trobats

a I'I',u-ala i altres que figurer al Jluseu F.scolar de Torroella, procedents

de la Serra ( iran i de la Vall de Santa Catarina

; Veitheu yuuclricostcrtu d'Orh.Alicra,stcr corcolumhurium.

A leclryoaicr larva 1, 1 1111k.

I kin de considerar-Ies corn senonianes , sense poder precisar mes

per arr.

I',ntrc (,Is fossils del Mnscu Escolar de Torroella , que ci Sr. 13L.ySr

ha tingnt I ' anrabilitat de deixar-nos estudiar , figuren quatre exemplars

d,.lspidiscus, procedents de la Vail de Santa Catarina. Aquest es an

gcnere fossil pile abundant i del qual es coneixen molt poques espccies.Z\

Catalunv,a solament s'ha citat el de Falgits ( 7) i de la resta d'Espa-

ova solannent ,'ha citat en el cretaci del cami de liernedo a Meaocr

(Alava) (7 ). No ambdues localitats es tracta de A. cristotrrs var. Ber-

neclensis ( ii ntez IAtteca , caracteristic del cenomaniit.

Nntre els exemplars que posse'irn n'hi ha que nrt responen a I'espi-

cie A. crislatus ni a la Feli-ri Rcnz: scin uses proxirns a la segotta i

rtes encara a la varietat Rccrawrlensis de (i(*)Ml:Z Li.UEC A . Pero es ne-

cess( Ui confrontar - ho annh exemplars tipics, puix que de les figures que

il-lustren el trebalI de ( it"),MEZ Li.t-:t'. no es dedueix que sigui igual es-

1)/Tie i vdrietat la de Torroella . Un de nosaltres , Sor.r= SABARIS, es

propos_t fer nn detingut estudi dell exemplars per arribar a una classi-

ficaci( definitiva . Mentrestant els incloenr en aquesta iota cons it

Aspic/iscus Peli-ri Renz.

Aspicliscus Feli.ri var. nova

Conn que aquest gi•nere i aquestes especies es consideren caracte-

ristics del cretaci mitja, encara que it Falgas no es troba el nnesocre.

tact Simi el cretaci superior, hen caracteritzat per bons fossils, el nnas-

sis de "l'orroella no is de constitucio tan senzilla i uniforme coon fins

arm s'havia cregut. "hot fa preveure que investigacicnis ones detingudes

demostraran I'existencia del cretaci mitja i superior, representat pcr

diversos pisos.

"hart al Pireneu cone als nnassissos mesozoics d'altres indrets de

Catrlunva, el pis dominant, quasi Punic del mesocretaci, is I'aptia,

her rep ,sctitat al massis de (iarraf; peril al l3ergada i als horns del

Cddi es, al contrari, el cretaci superior, turonia i garuntnia, els ter-

I W (ieulut;ra del massis dc Aluntgri

rcnvs que former It's serralades cretacies. Ni massis de Torroella Ic

ntc^s analogies ntorfologiques, estratigrafiques, paleontol?rgiques amb

el de (iarraf que no pas anrb els ntassissos del Uergada, cis dels limits

(lei ('adi i cis d'altres punts del I'ireneu i Pre-pireneu. En canvi, tectit-

nicantent, I'esntentat nmssis de 'I'orroella mostra gran senthlan4a anrbels del Uergada i cis de I'edraforca it Pobla de Lillet. E'.n efecte, enantbdris llocs una sine de trigs superior coronada per calisses liasico•cretacies cobreixen anornialntent 1'eocenic. A I'l-:ntporda ^s I'eocenic

nferior, al Uergada i it I'edraforca is el Intecifr rnitjii o inferior. AI'I',ntporda la serie cretacia est't representada per I'aptia i el senoniapel cap baix, id que la potencia de la fornracio cretacia mire I'Estartit

I'Nscala es ntass,r gram perque correspongui exclusivantent it I'aptia:falter per complet ics fire ies argiloses i sorres rogenques del garnnmiaaixi com les ntargues lignitiferes d'altres Ibex del I'ireneu: tanrhe ntan-ca la facies de bancs c:rlissos arnb hipurites. La facies de calisses mar-goses, granuloses i grogtwnques tan commies en el senonia pirenecc,es molt semblant it la (pie apareix des de I'Nscala fins a la cilia I'arriola

.r la I'oradada, forntant aqui, cons ja hem indicat, on sinclinal triturat

[v r petite, faller i replecs sectindaris, hen visibles en cis penya-segats

de la costa.

Ei)C N:NI('. - VIDDAL, en la seva memirria sobre la provincia de

(iirona (3), considera I'eocenic que voreja pel S i O el massis de

'I'orroell;r corn a superior a les capes amb 13ulimrrs (ieiundensis

I'ida!, que aleshores s'atribuia al cretaci superior (garnntnia). Nos-

dtres no hi It nt trob_it f6ssils, i VIDAL tantpoc degue trohar-n'hi, puix

que on en cita, per la qu:rl cosa hem de basar-nos unicanlent en rela-

tions e;tratigrirfiques i carircters petrografics per it determinar la seva

posicici.

Nsta integrat per conglonterats grisencs nu's o ntenvs obscnrs,

frcgiientment amb tintes rogenques, poligenetics, i alternen repetida-

ntent anrb gresos i argile, arenose; rogencs, des de I'Nstartit fins

rtes enllir de Torroella; eit al-tins Ilocs prenen tons groguencs, sohre-

tot des d'Ulla it Uellcaire, al ntateix temps que disntinueix I'espesor i

la fregiicncia dels bancs de conglonterats; el sell bussantent general

c's al ONO i al OSO, i es distingeix hen clarantent Hill- discordimo;a

anth les capes cretacies, que, topogrilficantent, es col•loquen al sell

dantunt, el mateix que estatigraficanient, si, be en algmns llocs d'una

martera anorntal: aixi ntateix, quan entren en contacte anrb el trigs es

col•luquen al sell davall i discordants.

Vii. SNs i\L(.r ri. ur i.\ ('iWA iz„ I L. So )Hi 141

I',n('ara yue no els hem poguts seguir amb deteniment, ens semblayue corresponeu al mateix nivell que I'eocenic rogenc de les vores deGirona, el qual es segueix fins alguns quilometres abatis de Torroella,tot perdent ahans el color roig viii per prendre tons cada vegada Hiesgrisos o groguencs, tins it passar al de les vores del massis yue estu-diem. Creiem, doncs, yue el riles encertat es consid( rat-los com apertanyents a In base de I'eoceuic ntentre no es trobin fossils o algunarelaciu estratigrafica hen clara que demostri el contrari.

Ni I)ALI oNI (4) Ili CHeVALIelz (5) no han donat mes dades rc,,-

pecte a la posicici estratigrirfica d'aquesta formacio, segti ra lilt tit

que, com nosaltres, no han pogut trobar proves definitives. Pod( Ili,

aixi, identificar-lo amb 1'eocenic e, de DAL ONI, qui el considera coin

it Thanecia, si be a nosaltres ens rcsta el dubte de I'existencia d'una

faries superior calissa corresponent a l'Ipressih marl per haver vist uns

codols calissos amb seccions semblants it les alveolines, a in pujada

yue hi ha entre can Marrades i Ia planicie cretacica que condueix al

I'uig de in keiua.

A Bellcaire hi ha una banda, dirigida de Nord a Slid, de grossos

conglouterats formats per codols calissos, rodats, travats per on

ciutent calcari i bussaut pocs grans al SO. Llur analogia amb els de

Alontserrat i amb els yue cobreixen discordantment 1'eocenic mitjir de

la coinarca del Bergadit ens indueixen a considerar-los cone a sincro-

nics d'aquests, denominats per uns suprantuulitics, oligocenics per

altres i postpirenencs mes generalment. No tenim mitjans de coneixercfuna manes indubtable l'edat d'aquesta clapa isolada, perm creiem no

aunt desencaminats qualificant-los de postpirenencs en el scutit en que

entpren a(Iuest terme JACOB, FAI.t_o t', AsTrtt., etc., en el I'ireneu, zona

do It's «Serres• (8 i t)).

11:CTi)NiCA. - L'element estratigrafic i tectonic mes important es,

coin ja hem exposat, In ntassa de calissa cretircia que forma el massis

denontinat de lorroella de .Montgri. En aquest massis recta ben carac-

teritzat el mesocretaci inferior per Toucasicr carinafa Math, Gl(u-

c•uuiu helviitica Coquand i Orbitolina conoiclea i cliscoiclea

A. Gras. La presencia de I'Aspi(liscus que podria for creure en I'exis-

tcncia del cenomaniat no is de prou valor per tai com ja hem vist (pie

es troba tantho en el cretaci de Falgirs amb fauna franca del cretaci

superior, la qual cosy ens fa pensar que aquesta especie, cronologica-

nrent, dell uitrapassar el cenomaniit; finaiment, is indubtabie I'exis-

ti•ncia del senoniii que hem caracteritzat amb fossils tipics i esperent

II' iIt i in;ar^is (I(^

que encara podrir fer-se amb mes precisio quan tindrenn determinatscspeciticament alguns equinids i ostreids.

F1 massis mes semblant al de "l-orrociia, topogri ficantent. 0s eI de(iarraf, peril, tectimicannent, presenta unes analogia amt, el del Rer-gadir, al S de in Serra del Cadi, denominat per JACO B, 1'AI.L(cr i As,raltcapa del 1'edraforca (7 i 8). Fit efecte, en el massis de Garraf no s'hatrobat cap pis superior it I'aptiir, ni hi ha superposiciia anormal dein serie secundirria dannuit 1'eocenic; falta CI has i el triirsic is Com-plet. En el massis del hergada, des del Coil de l'lh;scriga fins a inPobla de Lillet, ruin ja hem indicat, el mateix (Ili(, en el de Torroella,Lind serie de trigs superior, has rnitja i inferior, no continua, que des-apareix amb fregiii'ncia per laminacioi, dill) Lind massa potent de calis-ses cretacies fornrant nun banda sense interrnpciOO, descansa arrenanormalntent dannnat I'eocenic, segons pot veure's en cis perfils dellautors esmentats i en CIS qne itlustren aquest treball.

Hn el massis de I'Lnrporda, la serie cretacia is constituida perI'aptia i el senoniia, amb carircter de sinclinal, i hi falta el turonia, elsnivells an]b hipurites i el garunwia del Hergadir, mentre aqui faltaI'dpti;r.

La (lacuna estratigrirfica Hies important tectirnicament es la for-nnada entre el senonia, que a l'Empordir no degur passar del mitjir(canrpanit), i l'eocenic inferior, la goal va acompanyada, it no's a mes,d'una important discordan4a tine permet d'afirmar que fun deguda a Linmoviment orogenic important, mentre gate les anteriors, malgrat d'is-ser importants per liar extensio, corn la que In ha entre el Has rnitjn iI'aptia i entre aquest i el senoniir, corresponen seguranacnt it fasesorogeniques molt lentes i dcbils o, riles probablement, it movimentsepirogcnics, puix que. Cs perfecta la concordan4a entre tots els termesrepresentatius de 1'era secundaria.

Uemes, I'eucenic esta representat per potents conglonnerats debase que assenyalen nun transgressio rirpida i l'afluencia ales llacunesliterals, golfs i hadies profundes de mars continentals, de grans acu-nnulacions d'al•Iuvions arrossegats per corrcnts impetuosos de les nnm-tanyes immediates, que no degueren CCsser de in mateixa constitucirilitologica que les actuals, it jutjar pels codols que componen el conglo-merat infraeocenic.

Conn qne aqui no es veu el jacent o substratum d'aquest eoccnic iel cretaci que in ha it] clanaunt no es autocton, no pot realnent fixar-seIn fuse alpidica it quc pertany aquesta (lacuna i discordan4a, puix queI'eocenic descansa dammnt els terrenys paleozoics en els punts mrs

M. SAN JlF L F. 1)1 I\ ('vv1yKv i I. Suit 143

proxinis at niassis que estudiem (Palafrugell, Hagar), i encara, aqui,

no es la mateix-n fiacies que a I'altre costat del Ter. Podem, no obstant,admetre que es pirenenca la fase orogenica a que correspon; perm lacausa de la posici6 anormal de la serie secundaria dammit 1'eocenic had'tsser posterior, potser corresponent a una face premiccenica, proba-hlement a la nits important entre les fases alpines propiament Bites,

pet-6 es materialnent impos,ible fixar exactanient la seva edit.

Les recerques efectuades per nosaltres demostran que a l Ennpor-

der existeix tint serie secundaria vinguda del Nord i enpesa dannnnt

1,eocenic formant un cavalcannent o recobriment que podriem denomi-

nar «capa de I'Empordir». L'eocenic es situa ben clarament davall del

trias a Iiellcaire i Punta (iuixera de I'Estartit, anrb caracters i posiciu

nmlt semblants als corrinien!s de la serie secundaria damunt 1'eocenic

de la riha dreta del Bastareny a (iuardiola de Iiaga, i a I'esquerra del

Llobregat, des de Guardiola fins nits a I'Est de la Pobla de Lillet;

Tunica diferencia es que aqui el front de corriment mira at Nord i a

I'L'mporda mira at Sud.

En cis Ilocs on falta el trios, es el cretaci el que recobreix anor-

malnient I'eocenic: Roca Mauna, falda ponentina del niassis, des de

"horroella a Ulla, corn aixi mateix succeeix en els flocs del Pireneu on

hi ha p1egaments ajeguts i recobriments cap al Sud, tart a la zona

axial com en la .serie secundaria, entre la Rihagorcana i, el Circa, de

Vallabriga, del Turb6n i de la Serra de Chia.

En el nostre cas no hem pogut establir, per la poca extensio de la

superficie que ocupa el contacte del trias i I'eocenic, perfils en nombre

suficient per a demostrar realncnt que la serie secundaria, trial-lias-

cretaci, recobreix I'eocenic. Demts, aquest eocenic s'amaga aviat sota

els a1•hvions del Ter, i no es veu enlloc ci terreny cretaci que hauria

de servir-li de jacent, i molt menys la serie normal trial-lids-cretaci

que es presenta a I'altre costat del contacte anornial; es a dir, aqui, de

la serie autoctona, solament coneixem I'eocenic inferior, per la qual

cosy difereix de la capa del Pedraforca.

EI rehlinient del golf de Roses tapa igualment la successir de

terreuvs de la capa corregnda i impideix de veure el sea substrat, del

qual, tenint en compte el bussament, podria apareixer en el golf de

Roses, pel cap baix, alguna finestra tectonica demostrativa de la real

existencia del corrinnent. Amh les dades d'aquest brew estudi is dificil

pronunciar-se respecte a la relaciri que pot tenir aquest accident

tectonic amb el de Pedraforca; peril, mentre no es provi el contrari,

creieni que es independent, i que les sexes arrels i relacions s'han de

14 1 ( it" i 'i dc I Tll:l^, ^- I ^ d ( M ml I,, r i

huscar en Ies dupes de terrenys secundaris de la ^^all de la kluge, a la

was de 1-'igueres, on hen de ter-se estudis yue permetran, segurament,

fixer una alts unitat tecti^nica d'enurme e^tensiu, sihiada mes a

I'G del Yedrafr^rca.

[ 11 11oll crilpfill a Till-roella de Mmllgri

:'1 poncnt de flu., lial, ^ituut nl i ustat ^1^^ la ^^arr^^trru do ^I nrmella

a I'Estartit, entre els yuili,metres 3 i -3, i al custat Oest del caminet

yue pas.,,i pel mus, a un centenar de metres de la case, es troba, entre

les marques eorcniques yue busses a fOest, un afloranxnt basz^ltic do

pots men metres de longitud que damplada que to tot faire d'una

xemeneia dun i on volcanic totalment erosinat; la seva longitud es duns

5 metres i la se^^u ampladu no pussy de tress la direcciu de la dimensiu

major es de :^l-: a SO, i forma ankle agut amb el cami.

L'erupciu i^^ d'igual que la dell ^•olcuns de la «provin-

cia» de Girona; el tap de la xemeneia, Punic vestigi que recta d'aquesta

erupci^i, es de basalt, del yuul hem obtingut seccions microsciipiques i

resulta user un basalt plagioclasic del opus.

TiiA^luiuoi .t-aura. - Kocu cxnnpacta, dare i pesada, negra, ambdisjunci^i irregular ; patina burella-cogency . ^1 cop dull es reameixen

umigdales irre^ulurs corresponentti a baits esroriacis replens de cal-

cite, prisnies Ilargs d'augita i algun granet doli^^i.

AI microscopi es reconeix, esh-ucturu mic^olitica per al ieldespat,

grunnlosu per a I'augitu i I'oli^•i; el feldespat en disposiri^" traquitira;

els elements negres, dolcritica. 1':Is fenocristalls, petits i escassos, sun

dominantment daugita ; els d'olivi tambe escassos, sun majors i sem-

pre rodecoltats d'una amply feixa bo^^^lingititzada i, encara Hies, truns-

formeda en i^xid de ferro. La pasta esta furmada per microlits de

Labrador disposat amb franca ordenaciu fltiida , en la proporci^i apro

ximadu d'un 30 per cent; granets i cristalls d'augita basaltica, mora-

d Inca, allargats generalment, amb estrnctura de rellotge de sorry

(sablier ), igual yue els fenocristalls; pocs i petit, granets d'olivi;

malty magnetite en grenets disseminats regularment i una mica de

vidre , ^inicament entorn de Les amigdales. ^^migdales de calcite, eol-

tades de ^^idre grisenc amb finissimes < ^^ulles.

Luhorcltorr ^/e (ieolo^;ra de la Uninersrtu! c!e l3rrrcelorr^i

M. S%% A\i^'i i; i,c I v (,vviv11v i L . Sul la.±

hildloo-rilh( I

1. M. SAN Mioi ra. uE i.a CAMaRA. Resumer Geologico-geognostico de In

Sierra de Levante de to Provincia de Barcelona. Mem. SI c. Espanola

de H." Nat. t. XV, 1929.

2. M. S:vx Mo i Ei. nE LA CAwww . Resumer geologico-geogncistico de to

Costa Brava (Gerona). Asoc. Espanola p. el. progr. d. las Ciencias.

Congreso de Lisboa. 1931.

3. L. M. VIDAL. Resena geoloZica y minera de la provincia de Gerona.

Bol. Com. map. geol. de Espana, t. XIII - Madrid 1886.

4. M. DALLONI. Etude geologique des Pyrenees Catalanes. Alger 1930.

5. M. CHEVALIER. Essai sur In Physiographie de la Catalogne orientale.

XIV Congreso geolugico internacional. Madrid 1926.

0. P. F si 1,0 r et E. BLANCHE i . Observations sur la faune des terrains juras-

siques de to region de Cardo et de Tortosa (prov. de Tarragona). "Drab.

Inst. Catalana de H.a Nat. Barcelona 1923.

7. Re' z . Neue mittelkretazische Fossilvorkommen in Griechenlond.

Abhand . d. Schweiz. Gesellschaft . B. IL. 1930.

8. F. 66.Nu :z LLLECA. Noticia sobre el hallazgo del Aspidiscus cristatus

Lamarck en el cenomanense de Espana . Bol. Inst. Geol. y Minero de

Espana, t. 1,11 19.

9 G. Asrw,. Stir les caractcres d'ensemble de la zone tectonique de Pedra

Forca. C. R. som. Soc. Geol. de France 1925.

10. C. J.\coi,., P. Fm.i.on, G. Asrice et R. Ciuv. Observations tectoniques

sur la versant meridional des Pyrenees centrales et orientates . XIV con-

greso geol . internacional . Madrid 1926.

1 I . ('n. JAC•on. Z)ne axiale , versant sud et versant Hord des Pyrenees. Soc.

Geol. de France, Livre jubilaire da centenaire t. 11 1930.

i ^^i i

"".,.*/./~='/,=/"*"=el "~~r".,.el /~.=.r,

*^2. `.'."+la ud"p=.z"m.=."".u.,~".r~^

Insnlt^clC^ CAlALANA ^^'Hlslual,v N,vrt^ua,l.

/.,/ ov,.Hal. V u..""n.,=.//°'.^

I \\I II

/^.,,././."`".'.`v.'x.// .,/21 ./`^..^r..~

\I III ^`.. ^ I ^ ^ ^ \.'^I ^ ^ ^ ^ ^.^ , ^ 1 ^ 1'.

'^ / " `^ " ^ `^'^-^-^ ^......^ ..~^ ..*- .^ ..^.'../^..,.^...n' ,""..'./..,..^^`""'''

/.,^ ^,^,/.,-^..^...^"..:./'../°./ `.""w.+^ ./.,....../.~^..^.."..x.,./". "+ .+ -"".".' .."`'""` ^" .."^/ ^, °,"` .".'".'^- .'' /"/.°`"^ :^"~'^^.~,... ~^. "°