Geometria i forma dels pinacles de la Sagrada Família, d'Antoni Gaudí

Click here to load reader

  • date post

    13-Feb-2017
  • Category

    Documents

  • view

    253
  • download

    5

Embed Size (px)

Transcript of Geometria i forma dels pinacles de la Sagrada Família, d'Antoni Gaudí

  • Geometria i forma dels pinacles de la Sagrada Famlia, dAntoni Gaud

    Gens vila Casademont Tesi doctoral

  • INTRODUCCI

    2 de 270

  • 3 de 270

    Tesi doctoral 2015

    Geometria i forma dels pinacles de la Sagrada Famlia, dAntoni Gaud Gens vila-Casademont Departament dExpressi Grfica (EGAI), Centre dAplicacions Informtiques en la Representaci dArquitectura i Territori (CAIRAT), Escola Tcnica Superior dArquitectura del Valls (ETSAV), Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), Campus Sant Cugat del Valls, c. Pere Serra 1-15, 08--- Barcelona, Spain Director Joan Font Comas Co-director Isabel Crespo Cabillo Programa de doctorat Comunicaci Visual en Arquitectura i Disseny Departament dExpressi Grfica Arquitectnica I ETSAV-UPC ETSAV (UPC) Sant Cugat del Valls, Juliol 2015 Tesi presentada per obtenir el ttol de Doctor per la Universitat Politcnica de Catalunya

  • INTRODUCCI

    4 de 270

    Pgina derrates

  • 5 de 270

    Resum/ Abstract

    A partir de lestudi i anlisi dedificis existents, i utilitzant el modelat

    tridimensional hom pot entendre i per tant explicar, els principals mecanismes de

    disseny i construcci dedificis histrics fent-los comprensibles a pblics no

    especialitzats. El coneixement de les eines que ens ofereixen avui els softwares de

    CAD permeten aprofundir molt en el desenvolupament de mecanismes descriptius

    de ledifici, abans de construir-los o tornant-los al seu estat originari si han sigut

    enfonsats o parcialment enfonsats. La tesi aprofundeix en aquests recursos a partir

    de diversos exemples, obres dAntoni Gaud, arquitecte referent a Catalunya,

    incidint especialment en la geometria i en la forma que els defineix.

    El grau dexpertesa assolit i el constant procs de formaci ens doten de capacitat

    per transmetre (a futures generacions) recursos per tal dassolir amb criteri i rigor

    la documentaci necessria per a ser bons professionals en el camp del disseny,

    lenginyeria i larquitectura.

    Paraules clau

    PINACLE/ GEOMETRIA/ GEOMETRIA CONSTRUCTIVA/ GAUD/

    ARQUITECTURA/ DISSENY/ SAGRADA FAMLIA/ SUPERFCIES

    GUERXES/ CAD-CAM/ REPRESENTACI GRFICA/ DIBUIX TCNIC/

    PLANIMETRIA/ PROCESSOS BIM/ RENDER/ MICROSTATION/

    ANIMACI ARQUITECTNICA

  • INTRODUCCI

    6 de 270

  • 7 de 270

    PRLEG L inters per desenvolupar el contingut daquesta tesi ve motivat per una de les tasques que he anat realitzant de forma continuada en el si del Cairat des de lany 1998. Aquesta tasca es concreta en la reconstrucci virtual dedificis histrics, per mitj de models tridimensionals, per facilitar-ne lestudi i difondren el coneixement. En alguns casos el model generat sha utilitzat per obtenir-ne imatges i visualitzar aix ledifici; en daltres ha servit per extreuren la documentaci tcnica necessria per poder-lo reconstruir o rehabilitar; i per ltim, en unes altres ocasions el model ha estat el primer pas per generar i publicar descripcions grfiques del procs de construcci i/o concepci de ledifici. Amb independncia de la forma finalment adoptada, podem dir doncs que en tots els casos el treball acaba concloent en un discurs o narraci, grfica i visual, per explicar aspectes de l'edifici objecte de la reconstrucci virtual realitzada. De manera que la confecci del model no s ms que un pas necessari per arribar a aquest discurs. Sigui o no en forma visual, tot discurs ha de tenir un contingut, uns conceptes a explicar, cosa que bviament noms es podr fer a partir dassolir el suficient coneixement de la matria. Per aix, qualsevol d'aquests treballs requereix un procs previ d'estudi i interpretaci de l'edifici. De fet, la generaci del model representa, per ella mateixa, un exercici d'anlisi profunda del tema que s'est modelant. Un model tridimensional no s com un dibuix, que pot deixar molts aspectes sense arribar a definir; un model tridimensional obliga a plantejar-se tot un seguit de qestions geomtriques i constructives que no sempre tenen una soluci bvia. Poques vegades la resposta a aquestes qestions apareix de forma explcita en la documentaci grfica histrica de ledifici. De manera que, per tirar endavant el model, es fa necessari formular hiptesis de soluci coherents. Hiptesis que no forosament hauran d'ajustar-se a una veritat histrica, que sovint resultaria impossible de provar, per s que han de respondre a lgiques geomtriques i constructives, encaixar en el context histric en qu se situa l'obra i, donat el cas, harmonitzar amb el pensament i la manera de fer de l'arquitecte que va projectar-la. Tot plegat fa que el procs de generaci del model acostumi a anar molt ms enll del treball estrictament geomtric sobre un sistema de CAD, per endinsar-se en una recerca molt ms mplia. Una recerca i un coneixement subsegent que sn suport necessari del model generat i estan latents en ell, per que en gran mesura no seran explcitament expressats en el posterior discurs grfic i visual, el qual, recordem-ho, s el principal objectiu daquesta mena de treballs. Les caracterstiques prpies de larquitectura fan que lexplicaci duna gran majoria dels seus aspectes no sigui possible sense recrrer a un llenguatge visual. Per, ms enll de les morfologies ms clarament interpretables, larquitectura

  • INTRODUCCI

    8 de 270

    presenta sovint un grau de complexitat interna que fa que el missatge a transmetre sigui conseqentment complex. Aix explica que la representaci grfica arquitectnica hagi estat histricament un camp de llenguatge tcnic reservat als experts. Per avui, en lactual societat de la informaci, les circumstncies han canviat. Avui disposem de molts ms mitjans per construir missatges visuals i, conseqentment, en tots els mbits hi ha una major demanda social per veure i tenir accs a conceptes i coneixements que, fins fa poc, eren objecte duna difusi i una claredat explicativa fora ms limitades. Disposar de mitjans potents per a lexpressi visual no vol dir disposar ja dun discurs fet; de la mateixa manera que parlar en una llengua de vocabulari ric no implica tenir una bona capacitat oratria o una correcta expressi escrita. s clar que una llengua rica amplia les possibilitats de millorar el discurs, per no eximeix de lexercici de construir aquest discurs, dordenar idees i, fent un s adequat del llenguatge, transmetre uns conceptes amb claredat i fora expressiva. La revoluci de mitjans que ha comportat el desenvolupament dels sistemes informtics ha suposat un sobtat i extens eixamplament dels recursos lingstics de la representaci arquitectnica. Tant s aix que gaireb podrem parlar dun llenguatge nou; nou per lextensi de la nova gama de registres que integra i, sobretot, per lencara poca experincia que acumula. Si tota llengua t els seus clssics, encara avui sn difcils didentificar els clssics de la moderna representaci arquitectnica. Noms lexperincia en ls dels nous mitjans, construint discursos visuals que afrontin nous reptes de comunicaci, ha de permetre calibrar les capacitats expressives reals dels nous llenguatges dexpressi grfica arquitectnica que deriven daquests mitjans. Aquest s lmbit que centra lactivitat que es desenvolupa al Cairat. La definici de la morfologia dels pinacles de les torres de la Sagrada Famlia dna peu a fer un exercici complet en la lnia del que sha exposat. Duna banda, es tracta duna qesti que presenta un elevat grau dincgnites, ja que Gaud noms va arribar a construir el pinacle de la torre de Sant Bernab, a la faana del Naixement, mentre que, a la resta de faanes i torres, les representacions que en van fer ell o els seus collaboradors deixen molts interrogants oberts sobre la geometria i la forma dels seus respectius remats. En el cas de la faana de la Passi, lequip que dirigeix la continuaci de les obres ja va fer la seva interpretaci dels pinacles, per construir-los en el seu dia, per la resta encara sha dexecutar. Sense qestionar les decisions que puguin prendre els actuals arquitectes del Temple, aquest treball fa la seva aportaci a un debat que forosament resta i restar obert, donada la indefinici amb qu Gaud va deixar la qesti; i ho fa formulant les seves prpies hiptesis des duna recerca en qu sestableixen possibles relacions amb torres i remats daltres obres de Gaud, sestudien teories i corrents amb probable influncia sobre el seu pensament, es busca la lgica geomtrica seguida en el cas de la torres de Sant Bernab,

  • 9 de 270

    sanalitzen els escrits dels collaboradors de Gaud, etctera. Un treball de recerca que finalment permet formular, duna manera raonada, la prpia interpretaci de la forma que haurien de tenir els pinacles pendents de construir. A partir daquesta recerca, la segona part del treball se centra ja en el discurs grfic. Gaud era un home especialment dotat per a la visi de lespai tridimensional. El repertori de formes amb qu treballa lobra de la Sagrada Famlia est absolutament regit per lleis geomtriques que no sn gens evidents i, conseqentment, gens fcils dexplicar i fer veure. Per, explotant al mxim les possibilitats expressives dels mitjans informtics, la segona part de la tesi configura una narraci grfica que persegueix un doble objectiu: mostrar, amb un format visual, els complexos mecanismes geomtrics amb qu opera Gaud per generar formes com les dels pinacles de la Sagrada Famlia i aportar una informaci grfica, rigorosa i exposada amb criteris constructius, de la interpretaci que es proposa, per tal que, donat el cas, pugui ser utilitzada pels continuadors i estudiosos del Temple.

  • INTRODUCCI

    10 de 270

  • 11 de 270

    AGRAMENTS En primer lloc, agraeixo al director daquesta tesi, en Joan Font i Comas, que sempre mha acompanyat en aquest llarg viatge, compartint i enriquint tots i cada un dels projectes que hem abord