Centrals Geotrmiques

Chaimae El Morabet 1er Batx

Qu sn ?

Sn centrals que utilitzen l'energia geotrmica, s a dir, l'energia obtinguda de la calor produda a l'interior de la Terra.

Unteraching (sud d'Alemania)

Tipus de jaciments

Hi ha bsicament tres tipus:Energia geotrmica d'alta temperatura: Es troba en zones on la capa de l'escora encara s activa i la temperatura oscilla entre els 150 C i els 400 C. En aquests casos el vapor surt a la superfcie mitjanant una turbina que genera electricitat al ser moguda per la fora del vapor.

Energia geotrmica de temperatura mitjana: La temperatura dels fluids dels aqfers est a temperatures fora menys elevades.

Energia geotrmica de temperatura baixa o molt baixa: S'utilitza per a donar servei a les necessitats domstiques, urbanes i agrcoles. Els fluids que es poden trobar estan a unes temperatures entre 20 C i 50 C.Tant l'energia geotrmica a baixa temperatura com l'energia geotrmica a molt baixa temperatura sn molt tils per als sistemes de calefacci urbans, a travs de circuits tancats.

Funcionament

En les centrals geotrmiques hi ha tres circuits independents: el principal (el que transporta el vapor d'aigua a la turbina), el secundari (el de refrigeraci) i el terciari (el que s'utilitza per escalfar l'aigua que va a la turbina). Al terciari hi ha uns tubs que porten aigua i arriben a una certa profunditat, aquests porten aigua que escalfa l'aigua del circuit primri fins a l'evaporaci, aquest vapor mou la turbina que connectada a un alternador genera electricitat. Finalment, el vapor que s'ha utilitzat per moure la turbina passa per el condensador on es refreda per poder-se tornar a utilitzar.

Tipus

Centrals de vapor sec: aquestes centrals utilitzen directament el vapor que surt del sl per moure la turbina.

Centrals de vapor flash: aquestes utilitzen l'aigua calenta de les profunditats de la terra. Aquesta aigua al ser bombejada cap a la superfcie es converteix en vapor a causa de la baixa pressi, aquest vapor s'ulititza per moure la turbina.

Centrals de cicle binari: utilitzen l'aigua de l'interior de la terra per evaporar un altre lquid de temperatura d'ebullici inferior a la de l'aigua. El vapor es utilitzat per moure la turbina.

Avantatges

No cremen combustible per produir l'electricitat.

L'rea de terreny requerit per les centrals geotrmiques s menor que un altre tipus de plantes.

Estalvi tant econmic com energtic, donat que s el sistema de climatitzaci que menys energia consumeix.

Inconvenients

Rendiment baix, entre l'11 i el 13 %

Grans inversions inicials en la construcci de les centrals.

Principals rees geolgiques

On la gran placa ocenica de la terra i la de l'escora xoquen i es munta una sobre l'altra, anomenada una zona de subducci. El millor exemple d'aquestes regions calentes al voltant dels marges de les plaques s l'Anell de Foc (rees que voregen l'Oce Pacfic)

Centres que s'expandeixen, on aquestes plaques s'estan fragmentant

Llocs anomenats punts calents. Punts fixos en el mantell que produeixen contnuament magma.

Centrals Mareomotrius

Qu sn ?

s l'energia que resulta d'aprofitar les marees pricipalment, encara que tamb es pot utilitzar l'energia de les ones, tamb anomenada undimotriu i la trmica dels oceans.

Rance (Frana)

Les marees: s'aprofita la diferncia d'altura mitjana dels mars segons la seva posici a la Terra, i l'atracci gravitacional de la Lluna i del Sol sobre el mar.

Les ones: l'escalfament desigual de la superfcie terrestre genera vent, i aquest, en passar per sobre l'aigua , genera ones.

Trmica dels oceans: la diferncia de temperatura entre les capes superficials i les profundes dels oceans .

Funcionen com un embassament tradicional de riu. El dipsit s'omple amb la marea i l'aigua es ret fins la baixamar per a ser alliberada desprs a travs d'una xarxa de conductes estrets, que augmenten la pressi, fins a les turbines que generen l'electricitat. No obstant aix, el seu alt cost de manteniment frena la proliferaci. La construcci d'una central mareomotriu s noms possible en llocs amb una diferncia d'almenys 5 metres entre la marea alta i la baixa.

Funcionament

Quan la marea puja, les comportes del dic s'obren i l'aigua entra a l'embassament.

En arribar el nivell de l'aigua de l'embassament al seu punt mxim es tanquen les comportes.

Durant la baixamar el nivell del mar descendeix per sota del nivell de l'embassament.

Quan la diferncia entre el nivell de l'embassament i del mar arriba a la seva mxima amplitud, s'obren les comportes deixant passar l'aigua per les turbines.

s una energia renovable

No contamina

Silenciosa

Impacte visual i estructural

Depenent de les marees

Trasllat d'energia molt costos

Efecte negatiu sobre la flora i la fauna

Rendiment molt baix, 7%

Avantatges i Inconvenients