Gestió forestal per a l’adaptaciódel bosc mediterrani

al canvi climàtic

Integració del risc

d’incendi

Mario Beltrán

Míriam Piqué

Pau VericatÀrea de Gestió Forestal Sostenible

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

ags.ctfc.cat

Seminari de formacióGestió forestal per a l’adaptació al

canvi climàtic: reptes i oportunitats

Mercadal, 24-25 abril 2015

Visió general dels boscos de Catalunya

Superfície forestal: 2 Mha, >65% total.

80% privada, 77% finques de <25 ha.

Gran diversitat:

Espècies Estructures Silvicultura

Increment perllongat:

Superfície forestal Biomassa acumulada

Àrees no gestionades Interfície urbano-forestal

Espècies Total (ha)%

pures% mixtes

Pinus halepensis 294.363 69% 31%

Quercus ilex 223.062 54% 46%

Pinus sylvestris 221.874 65% 35%

Pinus nigra 127.313 48% 52%

Pinus uncinata 66.076 88% 12%

Quercus suber 60.980 46% 54%

Quercus pubescens 41.756 45% 55%

Pinus pinea 33.573 34% 66%

Quercus faginea 31.400 51% 49%

Fagus sylvatica 27.475 56% 44%

Boscos de ribera 24.686

Plantacions prod. 42.230

Altres 123.306

Coníferes: 61%

Quercus sp: 31%

Plantacions

productives: 3 %

Altres frondoses i

boscos de ribera:

5 %

Visió general dels boscos de Catalunya

Visió general dels boscos de Catalunya

Masses joves

Creixement estancat, regeneració pobre

de masses madures

Escassa gestió, baixa tecnificació

Visió general dels boscos de Catalunya

Elevada continuïtat de combustible (vertical, horitzontal)

Impactes del canvi climàtic i global

Menor disponibilitat hídrica, més biomassa disponible…

Augment d’ocurrència de Grans Incendis Forestals

Impactes del canvi climàtic i global

Alta vulnerabilitat als grans incendis forestals

Repte: gestió de la complexitat

Gestió forestal adaptativa d’ecosistemes complexos i diversos

Amb guies i models de gestió que poden variar

Gestió forestal multifuncional basada en la identificació de tipologies de bosc

Identificació de vocacions, com a base per a la priorització d’objectius

Integració del risc d’incendis forestals en la planificació i la gestió

Principal pertorbació dels boscos mediterranis

Promoure estructures forestals més resistents i resilients al foc, tenint en compte els incendis tipus de Catalunya

Silvicultura d’espècie i ecologia del foc

Promoció d’espècies més adaptades i vitals

Avançar en el grau de maduresa

ORGEST: Orientacions de gestió forestal sostenible per als boscos de Catalunya

CPF, DAAM, DI, DiBa, Consultors,

Propietaris, Indústria...15 grups de treball

Objectius:

· Lligar escales de planificació, de regional a rodal

· Assegurar els valors ecològics i socioeconòmics dels boscos en el context de canvi global

· Aportar informació tècnica per a l’assignació eficient de recursos i l’acompliment dels

objectius de gestió

Productes directes:

· Eines de diagnosi

· Models de gestió i codi de bones practiques

- Millora del creixement, de la vitalitat, de la producció

- Creació de boscos més resistents i resilients als incendis

- Integració de la multifuncionalitat i la complexitat

• Per espècies

• Per qualitats d’estació

• Per estructura (reg/irr)

• Per objectiu preferent

301 models

(100+201)

ORGEST: models de gestió

Com s’integra el risc de la perturbació en els models de gestió?

Integració del risc d’incendis forestals

Integració del risc d’incendis forestals

Per integrar el risc de GIFs en la gestió forestal necessitem:

· Identificar i analitzar els tipus i règim d’incendis

· Conèixer la resposta de la vegetació

· Identificar les estructures forestals que millor resisteixen el pas del foc i eviten que es generin focs virulents

Incendi de capçades actiu

Incendi de capçades passiu

Incendi de superfície

Integració del risc d’incendis forestals

Tipus de propagació del foc

A

BC

Integració del risc d’incendis forestals

Tipus de propagació del foc

Comportament del foc segons l’estructura del bosc

· Disponibilitat de combustible

Fonamental en la propagació i la virulència

Depèn de l’estructura de la vegetació

· Existeixen estructures forestals més resistents a diferents tipus de foc

Boscos amb poca acumulació de combustible i discontinuïtat vertical i horitzontal

Dificulten la propagació

Redueixen la intensitat

Integració del risc d’incendis forestals

Integració del risc d’incendis forestals

Comportament del foc segons l’estructura del bosc

Integració del risc d’incendis forestals

Claus de vulnerabilitat estructural al foc de capçades CVFoC

Sense meteorologia o topografía

Ignició es produeix al rodal o arriba de superfície

Es diferencien 3 vulnerabilitats: A B C

CVFoC1 CVFoC1.1 CVFoC2 CVFoC3

Pinus sylvestris

Pinus nigra

Pinus uncinata

Pinus pinea

Pinus pinaster

Pinus pinaster

Pinus pinea

Pinus halepensis Quercus suber

Quercus ilex ilex

Quercus ilex ballota

Quercus faginea

Quercus pubescens

Integració del risc d’incendis forestals

Claus de vulnerabilitat estructural al foc de capçades CVFoC

Claus de vulnerabilitat estructural al foc de capçades CVFoC

Integració del risc d’incendis forestals

Gestió per a la reducció de la vulnerabilitat del rodal forestal

Integració del risc d’incendis forestals

Integració del risc d’incendis forestals

Implicació de la planificació a escala de paisatge

ORGEST models de gestió: pi blanc

Exemple de la integració en la gestió

Models de gestió per als boscos purs de pi blanc

ORGEST models de gestió: pi blanc

ORGEST models de gestió: pi blanc

ORGEST models de gestió: pi blanc

Punts estratègics GRAF

Aplicació de les eines ORGEST

Conca del riu Rialb (boscos de pinassa)

Prioritat alta

Aplicació de les eines ORGEST

Localització estratégica dels rodals

C10

Fcc 50-70%

Ds-a <4 m

RCS <30%

C9

Fcc >70%

Ds-a <4 m

RCS <30%

RCE <25%

B6

Fcc >70%

De-a <5 m

Ds-e <3 m

RCS <40%

RCE 25-70%

Estructures objectiu

B7

Fcc 50-70%

De-a <5 m

Ds-e <3 m

RCS <60%

Aplicació de les eines ORGEST

Identificació de l’estructura inicial i definició de l’estructura objectiu

Model ORGEST Pn08:

Qualitat d’estació mitjana

Alt risc d’incendi

Objectiu preferent augment de resistència al foc

Estructura regular

Estructures d’inici Estructures objectiu

Aplicació de les eines ORGEST

Identificació de l’estructura inicial i definició de l’estructura objectiu

Aplicació de les eines ORGEST

Definició del tractament

Reduir combustible en escala (<25%)

Tallar el matoll que superi 1,3 m

Tallar arbres dominats (petits) amb capçada en contacte

Mantenir arbres petits (millor Quercus) si no té cap arbre més gran a prop

Extracció d’arbres tombats

Reduir combustible en superfície (<30%)

Estassada selectiva del matoll

Poda baixa de roures en cas de massa mixta

Gestió de restes generades

Trinxat a 0,8-1 m i acumulació menor a 0,5 m

Crema prescrita

Resultat de les actuacions silvícoles per a la prevenció d’incendis en la conca del riu Rialb, projecte ForClimAdapt (tardor 2012)

B7 C10

Abans Després % canvi

N 763 746 peus/ha - 2 %

AB 16,6 16,2 m2/ha - 2 %

H0 13,7 13,8 m +1 %

Hm 8,8 8,9 m + 1 %

D0 25,6 25,4 cm - 1 %

Dg 14,7 15,1 cm + 3 %

VAE 83,8 80,1 m3/ha - 4 %

Aplicació de les eines ORGEST

Simulació de la intensitat i el comportament del foc als rodals

Abans d’intervenció

Just després d’intervenció

Passat un any

Aplicació de les eines ORGEST

“Lliçons apreses”

Implicació del sector forestal (propietaris, gestors,

bombers, administració, investigadors, indústria) en

el procés

“Reptes”

Implementació, divulgació, demostració, capacitació

i especialització, valorització del bosc, política

forestal

ags.ctfc.cat/?p=649quercuscambioglobal.ctfc.es

Gestió adaptativa al canvi global en

masses de Quercus mediterranis

Vericat, P; Piqué, M.; Serrada, R. 2012.

Manuals disponibles

Eines de diagnosi

Models de gestió + CBP

Gràcies

Agraïments:

- Centre de la Propietat Forestal, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

- Projecte ForClimAdapt, MED programme European Union.

- Unitat Tècnica GRAF, Bombers de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior