N° 177 MAIG - AGOST 2014

I EDlCIÓ CATALANA I

PIERRE CLAVER E, UN BISBE CATOLIC GRAN

l. Va néixer el 1938 a Alger, capitald'Algéria, una nació al nord d'África.La seva família, d'órigen francés, porta-va ja quatre generacions vivint allá.

Perque he d'e6tudiar aFranga? Penue et6 francse

3. Quan va acabar el batxillerat, els seuspares decidiren enviar-lo a Franca, per-que fes els estudis superiors en unauniversitat francesa.

Tornaré a Algeria, jo 6ÓC algeriai"------l

5. Perqué volia servir Déu i servir els ger-mans, es va fer dominico Va estudiar fi-losofia i teologia i el 1965 es va ordenarsacerdot.

4 f-

Guanyarem el6 altreel,----:----/

2. Es va educar en una escola católica se-guint el sistema francés. Va ingressar enl'organització juvenil dels escoltes, llocon va aprendre treball i disciplina ..

Jo no ho eabla, he vtecut en una"Bombolla colonial " r----::~.,,¡

4. A Franca, durant els seus estudis uni-versitaris, va descobrir que la presenciafrancesa a Algéria no era ben acceptadapels algerians.

E6tudiaré arab i també l'lelam,--'------l

6. Algéria acabava d'independitzar-se i ell vo-lia ajudar en la construcció de la nova nació.1 sobretot, aconseguir que cristians i musul-mans convisquessin en pau.

AMIC DELS MUSULMANS

7. Va arribar a parlar l'árab amb fhiidesa i bonaccent i va fundar un Centre d'Estudis árabs iislámics en que els algerians podien millorarel seu llenguatge i la seva cultura.

.' Us cediré una església perquela convertiu en mesquita ¡"';""n-.1f-.

9. El 1981 va ser nomenat bisbe d'Orá, A lafesta de la seva consagració va predicar enárab i en francés. 1 va demanar a cristians imusulmans que evitessin tota intolerancia.

Sóc un cristia algeria, el meu lIocés aquf

11. Creixia l'odi contra els cristians. Des deFranca van cridar en Pierre, pero ell vavoler quedar-se amb la seva gent fins alfinal. Sabia que la seva vida corría perill.

Gui6: MARíA PUNCELDibuixos: QUIQUE

Menys paraules i mée gestos de muturespecte

q /?~ Pp ~

8. Home de diáleg, va participar en nom-brases trobades entre cristians i musul-mans, no sense criticar sovint que tot esquedava només en paraules.

Si adorem al mateix Déu! Només quevosaltres en dieu AI·la

10. Era un gran comunicador, va organitzarconverses i debats. Va parlar ciar i respectarels seus oponents. " Bisbe deis musulmans"1ivan dir per com els tractava.

12. Va seguir fent la seva vida normal: visitaparróquies, malalts i centres de treball. L'1d'agost de 1996, una bomba fa volar el seucotxe quan tomava a casa de nit.

5

geI'uraní ésun element

9uímíc ra íoactíu í moltperíllós r=: a la saluthumana. Cstar expo-sat a ell atecta tot elcoso Cs dan~a el cor,el cervell, el tetge ... Iamb ell, a més, esconstrueíxen .bombes.

CI 9ue es va utílítzarper a les bombes tris-tament més tamosesde la historia, les d'-Híroshíma í Nagasakí,va sortír de les mínesde 5hínkolobwe, enI'actual R.epúblícaDemocratíca delCongo. Desgracía-dament les guerress'uneíxen en la toscor.A9uell ura,ní es va ex-treure a l'Atríca,es va tornarbomba a

Ameríca, es va lIan<;:ara cíutats d'Ásía í tot=:una guerra 9uehavía cornencat a Cu-ropa.

CI míssíoner XabíerGoíkuría porta 50an~s a la zona delCongo d'on es va ex-treure I'uraní d'Híros-híma í Nagasakí. Allaha posat en marxa desd'escoles í centres detormacíó protessíonal,un hospital o un cen-tre per a díscapací-tats. Fíns í tot ha cre-at un poble en plenaselva, Kabulumbu,després d'haver acon-seguít unes terresper9ue els nadíus se-gueíxín en els seus te-rrítorís.

Fa poc Xabíer de-nuncíava el

9ue passa a la mína de5hínkolobwe. 5í, otí-cíalment és una mínaabandonada, pero téencara molt d'uraní.Gent malvada - lesmatíes - paga dínersper a9uest urani, a 9uíes vulguíjugar la vídarecollínt-ne. Aíxí 9ue,de manera íl.legal, sesegueíx extraíent d'a-magat, í tones d'a-9uest míneral s'expor-ten í es transporten"de qualsevol mane-ra", en camíons 9uecreuen enmíg deispoblats, exposant apetíts í grans ~a9uest períll. CsI'uraní d'Híroshí-rna, el 9ue va ma-tar tants nens el6 d'agost de

19+5·

-,l

?Y ' Il-lustració Francisco Solé

Dissabte,28juny:

Ahir al vespre pare es va po-sar seriós i va dir

-Família, hem decidit marei jo que dema. dissabte, men-gem tots junts a casa. Durantel curs gairebé mai ho podemfer; fins i tot els dissabtes i diu-menges tenim sortides amb elsescoltes, o partits o compromi-sos amb els amics, o el que si-gui; i poques vegades podemescoltar-nos poc a poc i assa-bentar bé del que ens passa. Lamare va afegir que li encantavala idea, i que menjaríem de pi-ca-pica i que esta va molt con-tenta de com ens havíem com-portat aquest curso

M'ha emocionat escoltarel pare i la mareo La veritat

és que els impor-tem molt, en-

cara que hi ha vegades queno ens n'adonem.

Bé, dones el menjar ha estatalludnant. A final de curs ¡hi hatantes coses a dir que ens treiernla paraula els uns als altresl Elcop de gracia l'ha tingut en ~Gon~al que, com no li deixávemdir la seva, s'ha enfilat a la cadi-ra i forquilla en má- ha cridat:

- " Demano la paraulaaaa ",i vull dir que, el dijous, en Xavi ijo vam complir quatre anys-.

. S'ha endut ovació i volta ala plara com els toreros.

El menjar d'avui ha estatmolt important.

Diumenge,29juny:

Més sobre el menjard'ahir. La gent gran de vega-des diu que: - "hi ha un abansi un després des d'un deter-

minat dia -. Dones aixo vaigsentir jo ahir.

El pare i la mare ens vantractar com a més grans del quesom. Primer va parlar mare iens va dir: "al pare i a mi enssembla que en aquest curs heucrescut el que en dos; i va afegirque els dos se sentien ara comamb ganes de aplaudir i queveure'ns els cinc junts a la taulai portant-nos tan bé... , (Iiqueien les llaqrimes l,veure-usunits i creixent en tot és el mi-lIor regal que podeu fer-nos alpare i a mi". Marta va comencara aplaudir i en Xavier i enGon~al, els bessons, els més in-sensats de la terra,cridaven:"BRAVO -BRAVO;BRA-va - BRAVO".

On hohauran apres?

Dilluns,30juny:No he escrit gairebé res deismeus germans en la reuniód'abans-d'ahir. La Marta haacabat 2n d'ESO amb gransnotes. Aquesta tia al col·legiha de ser important, perque elseu telefon no para. Resultaque ha estat delegada de curs ino me n'havia assabentat. Nodóna importancia a les cosesque fa, pero valora molt lagent. Un cop, en sortir de l' es-cola, una com-panya seva

em va preguntar:- Ets tu el germa deMarta que escriu a GES-TO?-Sí - li vaig dir - És una de les

cosesmésim-por-

tants que faig.-Dones jo et lIegeixo i m'en-

cantes. Em va fer un petó i vaafegir: - Tens una germana

que és un cel de persona. Tensuna sort. Manul

Dimarts,ldejulio/:

¡SORPRE-SAl Aquestatarda ens hadit la mareque el pareha agafatdos dieslliures a lafeina i quedema pas-sat ens

n'anem tots a fer una Javiera-da familiar, és a dir, arribar ca-minant un parell d'hores desde Sangüesa fins al poble quees diu Javier. Allil hi ha uncastell, on va viure Sant Fran-cesc Xavier. Davant seu Cristva resa r moltes vegades elsant, i, quan Javier va morir alJapó la imatge d'aquest Cristva sagnar. En la seva capellahan resat molts que avui són

missioners o missioneres. Des-prés ha afegit que, si algun denosaltres s'atreveix, que li de-mani a aquest Crist d'arribar aser un dia missioner o missio-nera. No m'estranyaria gensque la meya germana Martas'atreveixi a demanar-ho. 1jono sé. Potser també. Abanspassarem i dormirem a 5ara-gossa i visitarem 50S del ReyCatólico, que diu la mare queés un poble "de cinema".

11

14

El jurat del premi Montserrat Sarto "M'agrada lIegirll ha triat

com a guanyador d'aquest concurs al nen Sergio Durán Marín,de 8 anys, alumne de 3r del CoHegi Sagrat Cor de jesús de Ca-

ceres. El seu bonic poema l'ha fet mereixedor del fantástíc joc de tau-la IIL'alegria de la fe 11. Enhorabona, Sergio!

Els mernbres del jurat ho han tingut difícil per escollir el guanya-dor, perque en la redacció de Gesto hern rebut un bon munt de poe-mes on expresseu que és per a vosaltres lIegir, el que sentiu, si usagraden els lIibres i la lectura, Gracies a tots els nens i nenes que ensheu escrit, per la vostra participació!

Pero és que, a més de per la quantitat, el jurat ho ha tingut com-plicat per la qualitat de les vostres obres: ens heu enviat unes poe-sies precioses, originals, ben escrites, fins i tot algunes amb dibuixos,Tant és així, que ha decidit concedir, a rnés, quatre mencions espe-cials, premiades arnb un lot de tres lIibres, i que seran per a Álvaro, de8 anys, del coHegi Sagrados Corazones de Villaverde, Madrid; FranciscoRuiz, de 10 anys, d'Entrena, la Rioja; Isabel Enrique Trujillo, de 12 anys,de Ciudad Real; i per a Sara Subtil Fernández, 10 anys, de Lleó.IIHaes-tat una sorpresa el nivell tan fantástíc deis concursants ", ha afirmatRafael Santos, rnembre del jurat i de l'Associació Cultural ESTEL,insti-

tució dedicada a I'animació a la lec-tura, que ha patrocinat aquest

concursoTalcorn s'indicava en les bases,

publiquern a continuació elpoema guanyador de Sergio

Durán Marín:

La lecturaQuan vaig entrar a I'escolaem van ensenyar a /legir

i em va agradar tantque vaig voler aprendre'n.

Amb un /libre a la ma,al principi em vaig espantar

pero poc a poc,jo m'hi vaig acostumar.

Cada dia /legeixo,a I'escola i a casa meya,

i de vegades la meya mare diu:Sergio, que et passa?

No em passa res,és que m'agrada /legir,

i de les coses que passenjo m'assabentaré.

La lectura és molt bonicai cada vegada /legeixo millor

i /legint aprencmentre em faig gran.

Sergio Durán Marin

15

V\ fiVl~ls de l'V\~r~ es v~ celebr~r ~ tio de J~-Vleiro el 11 MlAVldi~1 de flAtbol de V\eVlSdel ea-

«es. Pi~erses 01N<G-s V~VI or~~Vlitz~r ~C¡lAest

to(V\ei~ de flAtbol per ~coI'\Se~lAir C¡lAe~C¡lAests

I'\ois plA~lAil'\ reh~bilit~r-se ~ tr~vés de I'esport.

~r~vo per ~C¡lAest~ ~el'\i~1 ide~!

tli h~1'\ p~rticip~t 20 selecciol'\S I'V\~SclAliV\eSi

~ fel'V\el'\iV\es de C¡lA~tre cOVltiV\el'\ts. V\C¡lAest

~I'\y h~jlA~~t per pril'V\er~ ve~~d~ I~ selecció

e~ípci~ de V\eI'\Sdel cssret. tst~Vel'\ b00S d'~le-

~ri~, V~I'\ celebr~r ~l'V\b p~SSió els ~ols i V~I'\ COI'V\-

p~rtir el selA SOl'V\l'\ide represel'\t~r el selA p~ís el'\

lAl'\MlAl'\di~1 de flAtbol. V\ t~ipte hi h~ ~I volt~l'\t

de 100.000 V\eI'\S i V\eV\eS del csaer.V\C¡lAest~ il'\ici~tiV~ és lAM ~r~1'\

oportlAl'\it~t per ~ ells.

l\l.csh~dJt'()1~\;\;

~~topil~s és lAVIpetit poble ~I Vlord de 'MeXic. l!AVIlIociVl~ccessible eVlt\l\i~ de t\l\lAVlt~Vlyes de ~r~VI ~ltitlAd i b~-

rr~Vlcs t\l\olt proflAVlds OVlVilAeVl els r~rát\l\lAri, lAVIpoble iVldí-

~eVl~. 'VilAeVl eVl I'extret\l\~ pobres~ Pe( les freC¡CteVlts seque-

res. V\1~lAVleSf~t\I\ílies eVlc~r~ VilAeVl eVl coVes exca-v~des. V\r~, per si ~ixo fos poc, est~VI

ViViVlt l'~sseti~t\I\eVlt de tr~fic~Vlts de

dro~lAes C¡lAes'h~VI iV\St~I·I~t ~1Ii\ i fiVlS i

+e+ hi h~VI est~ble(t els selAS cul-

tilAS. V\VlAi el Vlostre esbroVlc~-

d~ és Pe( ells, els tr~fi-

C~VltS C¡lAeh~VI conver+t+~C¡lAest~ ZOVl~ iVldí~eVl~

eVl lAVIte((itori perillósi pels que VIO h~VI fet

res Pe( it\l\pedir-

ho. for~ d'~IIi\!

Il-lustracíó: Pablo Alvarez Rosendo

Estimats nens lectors de Gesto:Em dic Paco i sóc missioner a

l'Africa. Avui vull compartir ambvosaltres, la historia d'una nenade Niamey, a Níger. En una de lesmeves visites a I'hospital vaig tro-bar una nena de no més de deuanys amb una desnutrició severa.Ramatu no parla, no riu, no toleragairebé cap aliment, em va co-mentar la seva avia. Jo em vaigacostar al seu Ilit i li vaig agafarles mans amb tendresa. La vaigmirar als ulls, i li vaig somriure. Livaig dir: - Em dic Paco. Quin és elteu nom? No va dir res. La tristesadibuixava la cara marcada pelsseus 05505. Vaig insistir.

- El meu nom és Paco, Paco...No és difícil, quin és el teu?, Amés-, vaig afegir, ningú t'ha ditque ets una nena molt maca,pero que molt macal Així que noet queda més remei que dir-meel teu nom.

Va ser el meu poder de se-ducció, em va ajudar Déu des dedalt? No ho sé. Pero en un fil deveu aquell cos malrnes va dir:Ramatu, em dic Ramatu, i tu etdius Paco.

- No només ets maca, tensmés una veu preciosa - li vaigrespondre en to alegre per insu-fiar el meu anim, tot el meu afec-te. I va ser Ilavors quan va esbos-20 ~

sar unsomriure,que vanilluminarels seusenormesulls tanvius enaquell costan proximal seu fi-nal. L'avia,que seguiaI'escena esva emocio-nar. Va dir:Des que lavam in-gressar nohaviaobert laboca, imolt menys havia somrigut. QueAI·la et beneebf Llavors li vaacostar el seu plat amb arros, quetenia oblidat en un racó. La sevaavia la va animar a menjar, comfeia sempre. La nena va negaramb el cap. Amb la seva ma es-canyolida em va allargar el men-jar: Menja tu primer, ets el meuconvidat. Ramatu compartia I'ali-ment amb mi, amb el seu ines-perat amic Paco.Vaig prendre unacullera, vaig menjar uns gransd'anós, i li vaig tornar el recipient.

- Ara et toca a tu. veuras queaviat et poses bona i surts d'a-quest Ilitl jo li pregaré a AI·lamolt per tu, perque ja somamics. I per a sorpresa de l'ilVia,la nena va comenor a menjar, a -poc a poc, molt a poc a poc, se-gons I'aliment que el seu estó-mac podia tolerar.

I alla les vaig deixar. L'aviaem va mirar amb agraiment i Ra-matu em va dir adéu amb la maJo li vaig picar un ull i ella va tor-nar a somriure. Tant de bo tiri en-

davantl Seria un autentk mi-rade. Pero, per que no? Nodeixem de resar per ella.

Aixo va ocórrer el 29 degener de 2014. Avui i desprésde la meva nova visita a 1'-hospital, us comunico ambalegria que Ramatu s'ha recu-perat miraculosament. Les ga-nes de viure, l'anim recuperat, ialgun reconstituent vitamínicque la providencia li va fer arri-bar, han obrat el miracle. Jovaig ser testimoni quan li van

donar I'alta. Aquells ulls plensde vida i recuperats van tomar asomriure'm. No us sembla unabona notícia? A mi sí. Ja quecap diari sen fara resso, jo us hoexplico. No podia deixar decompartir amb vosaltres una

alegria així, perque la meva joiaho sigui també vostra. Amb totel meu afecte.

Paco BautistaMissioner de la Societat

de Missions Africanes21

~Ivent passa1 escombrala contami-.,naciegracies,vent

Hi ha rnoltes paraules que tenen relaci6 amb aquesta qualitat. l'agralment Per exem-pIe: gracies, graci6s, gratui't, gratificaci6, generositat, i així. 56n paraules boniques i

les entenen rnolt bé la gent maca, és a dir, "vosaltres". No es pot no ser agrai't 'luan uns'adona de la quantitat de regals que rebern diáriarnent.

la IIumdel sol no falla Laplatjai la sorra

i Déu no ens la cobra: Dé I ens en té cura~ , u va inventar e s pares:grClCles Q , I1G ~, D' la mar,'um rega, racies, eu

gracies,mar

\-"l

j LI •alre~, no el veiem,~ pero es

imprescindible:gracies

I elsamics?Quingranregal!

'el riure?Aquesta sf que

sr. Ila fabricoí:.:\ jo

\!j

Pucveure,sentir, cantar,somriurei assaborirels bons menjars. Mola!

Les meves mans fan tot el que elshi demano: gracies, mans, un petó

J els profes?Que bonic

és ensenyar!Gracies,profes

I

29

~~• ~(!!}@@íj~

Isjesui'tes a Camboclja,al continent asiátíc, es-tan treballant en un nou projecte educatiue~at als infants més pobres. Es construjrá una

escota a Sisophon, un lloc molt pobre, sense esco-la i sense gairebé res.L'escola portara el nom deXavier )esuit School, en honor de Sant FrancescXavier, patró de les missíons i també de la parro-quia d'aquesta ciutat anomenada Sisophon. )ahan comprat el terreny i ara comen~aran a cons-truir l' escola amb la qual somnien aquests nensasfátics, "ElIs estan farnolencs d'una bona educa-ción

, diuen els missioners jesultes a Camboclja.

lID~~1ID~~~~~~~~

t;1 bisbe de la Rioja, Mons.juan josé Omella, haL-demanat als nens de Primera Comunió de la;eva díócesí, que ajudin els nens afrícans de l'Es-cola Primaria de Mapfumo, limbabwe. A més, elsexplica que "aquests nens són molt pobres i ne-cessíten de la vostra ajuda. Segur que sereu moltgenerosos! Pero nooblideu que mésboníc que donarun donatiu és re-sar cada dia pelsnens que no conei-xen jesús. Us ani-mo a participar entotes les actfví-tats de la InfanciaMissionera i no usoblideu d'apuntar-vos en les vostresparróquíes ocoHegis a la revis-ta GESTO".