GIMNÀSTICA ARTÍSTICA

QUÈ ÉS LA GIMNÀSTICA?

La gimnàstica és un esport en el que es fan

seqüències d’exercicis físics que requereixen: força,

flexibilitat, agilitat i elegància.

TIPUS DE GIMNÀSTICA

• GIMNÀSTICA ARTÍSTICA• GIMNÀSTICA RÍTMICA

Són les dues modalitats més conegudes.

Aquí parlarem de la gimnàstica artística que es practica amb diversos aparells o

sense ells damunt una superfície de mides reglamentàries.

ORIGEN

La gimnàstica va sorgir de la prehistòria.A la civilització grega es practicava per

aconseguir la perfecció i la bellesa del cos. A partir del segle XIX, la gimnàstica artística es va independitzar de la

gimnàstica general, especialment després de la creació l’any 1881 de la Federació

Europea de Gimnàstica.

Avui en dia, és una de les modalitats més atractives amb una mescla constant de risc, equilibri i bellesa estètica dels seus

moviments.

Els exercicis de la gimnàstica artística són molts tècnics, molt difícils de realitzar i

exigeixen al gimnasta una gran perfecció.

MODALITATS

MASCULINA• Terra o mans lliures• Barra fixa• Paral·leles• Cavall amb arcs• Poltre de salts• Anelles

FEMENINA• Terra o mans lliures• Barra d’equilibri• Paral·leles asimètriques• Poltre de salts

TERRA O MANS LLIURESEs realitzen dins d’una àrea

assenyalada de 12 m. de banda, d’on els participants no poden

sortir durant l’exercici i han d’utilitzar tota la superfície en

diferents direccions.

MASCULINA: La durada de l’exercici oscil·la entre 50 i 70 segons.

FEMENINA: La durada de l’exercici oscil·la entre un minut i minut i

mig. Els exercicis formen una composició coreogràfica amb

música.

BARRA FIXAMASCULINA:

La barra està composta d’acer i està situada a 2,55 m. d’alçada,

amb un grau d’elasticitat suficient perquè no es trenqui. La continuïtat durant l’exercici

és molt important. Abans d’iniciar l’exercici, per agafar-se

a la barra, el gimnasta necessita l’ajut del seu

entrenador. Moviments més importants: els balanceigs, els molins amb una o dues mans, deixar-se anar d’una mà, etc.

PARAL·LELES

MASCULINA:Són dues barres cilindríques de 3,5 m de llarg, separades entre elles 42 cm situades a

1,6 m del sòl. Malgrat la seva duresa, són molt flexibles. El gimnasta treballa per sobre i

per sota de les barres, i també pot treballar solament en una. Amb aquest aparell es poden realizar equilibris, vols, girs,

tisores, etc.

CAVALL AMB ARCS

MASCULINA:Es considera el més dur dels aparells, pel control de cos que exigeix la seva execució. Durant l’exercici

no es pot tocar l’aparell amb cap part del cos,

excepte les mans, ni es pot realitzar cap aturada.

Es fan moviments pendulars i circulars amb

les cames juntes o separades (molins i

tisores).

POLTRE DE SALTS MASCULINA I FEMENINA:

L’aparell és el mateix en la modalitat masculina i

femenina, amb la diferència que en la masculina se situa al llarg, en la mateixa

direcció que la cursa d’impuls del gimnasta.

També hi ha un trampolí per fer la batuda i potenciar

l’impuls.

ANELLESMASCULINA:

Tal i com el seu nom indica, són dues anelles penjades a 2,65 m. del terra, per tant es

fa necessari que s’ajudi al gimnasta a pujar a l’aparell

per poder començar l’exercici. Quan es realitzen els diferents moviments les anelles no es poden moure; per tant, el gimnasta ha de

tenir molta força i ha d’aguantar equilibris tan

difícils com el famós “crist”.

BARRA D’EQUILIBRI

FEMENINA: És una barra rígida de

fusta, que te 5 m. de llarg i 10 cm. d’ample. És a 1,2

m. d’alçada i es recolza sobre dos pals verticals

que hi ha als extrems. La gimnasta ha de realitzar salts, girs, equilibris, etc.,

damunt la barra sense caure’n. Tot plegat

exigeix una gran concentració i equilibri.

PARAL·LELES ASIMÈTRIQUESFEMENINA:

Són dues barres de fusta cilíndriques de 3,5 cm. de diàmetre, separades entre

elles a 43 cm., i situen habitualment a diferents

alçades del sòl (la inferior a 1,5 m. i la superior a 2,3 m.). Malgrat la seva gran

duresa, són molt flexibles. Les gimnastes poden

realitzar-hi voltes, girs, balanceigs, canvis de barra,

etc.

ELEMENTS ACROBÀTICS

• La tombarella (“voltereta”)• La vertical (“pino”)• La vertical-tombarella (“pino voltereta”)• Vertical-pont (“pino-puente”)• La roda lateral (“lateral”)• La rodada (“rondada”)• El flic-flac• El mortal

LA TOMBARELLA (“voltereta”)

És un gir del cos de 360º sobre el seu eix transversal. Es pot realitzar endavant o

enrere, i sempre sobre l’esquena.

LA VERTICAL (“pino”)

És un equilibri del cos en posició invertida;

és a dir, amb les cames enlaire. Es pot realitzar sostenint-se

sobre el cap i les mans o només sobre les

mans.

LA VERTICAL-TOMBARELLA (“pino-voltereta”)

És la suma dels dos elements anteriors. El gimnasta fa una vertical, s’aguanta en equilibri i, des d’aquesta

posició, realitza una tombarella endavant (acotant el cap i rodant sobre l’esquena).

LA VERTICAL-PONT (“pino-puente”)

El gimnasta fa una vertical i deixa caure les cames en arc fins a tocar amb els peus a terra. En aquest

moment té les mans i els peus a terra i el seu cos forma un pont. Si des d’aquesta posició vol

tornar a l’anterior, traslada el pes dels peus a les

mans, i remunta la posició.

LA RODA LATERAL (“lateral”)

És un gir de 360º al voltant de l’eix àntero-posterior del cos; es tracta de rodar

lateralment recolzant les mans i després un peu seguit de l’altre.

LA RODADA (“rondada”)

El gimnasta realitza una roda lateral, però en passar per la vertical ajunta les cames, fa un gir de 90º i acaba amb les cames juntes

en una posició oposada a la inicial.

EL FLIC-FLAC

Consisteix a fer un salt enrere, passar per un recolzament invertit i prendre

impuls per acabar amb la posició dempeus.

EL MORTAL

Es tracta d’executar una tombarella a l’aire, és a dir, amb fase de vol i sense

rocolzar les mans a terra.

FIEmma Capó Moll