juliol 2017 # 1Gitanos cat

La veu dels gitanos de Catalunya # Núm. 8 · juliol 2017 · Preu 2 €

Gitanos cat

Dia Internacional del Poble Gitano

# juliol 2017 2 Gitanos cat

EditoriaL

Aquest número 8 de la nos-tra revista, és, per a tots nos-altres, un clam que recorda la importància del nostre poble. Iniciatives, plans, projectes, expressions d’art en les seves múltiples vari-ants, música, persones, i so-bre tot, orgull. La celebració del Dia del Poble Gitano és un dels grans exponents del nostre sentir i de les nostres reivindicacions per ser reco-neguts plenament, en tots els aspectes històrics i d’im-plicació en el conjunt de la vida del nostre país. Des de la cultura, a la política, pas-sant pel comerç i l’activitat social.

Hem de remuntar-nos fins el 1971, ara sembla lluny però d’acord a la nos-tra història com a poble és ben recent, a la ciutat de Londres, per rememorar el dia en què es va oficialitzar el nostre himne “Gelem Ge-lem”, i la nostra bandera.

Una fita històrica per als gi-tanos: grans i petits, homes, dones, nens, i tots els agents que integren la nostra co-munitat, vam aconseguir el reconeixement del nostre poble per part de l’Organit-zació de les Nacions Unides (ONU).

Però aquesta revista no parla només de com ens veuen a la resta del món, sinó també de com ens ve-iem nosaltres mateixos. Com a herois, sens dubte. Així ho evidencien les his-tòries i vides de personat-ges com l’il·lustrador Helios Gómez, Mariano Rodríguez Vázquez, ‘Marianet’, del moviment anarcosindicalis-ta, o ‘El Pelé’, el primer beat gitano. Una mostra petita de molts dels herois gitanos que ha vist néixer el nostre poble. Estem convençuts que així seguirà sent.

Gelem, gelem.

La veu dels gitanos

de Catalunya

Gitanos cat

Edita: ConsEll DE lEs ComunItat GItanEs

Produeix: NOU SILVA EqUIPSConsell de redacció: Sonia Compadre,

Jacob Dalmau, Francesc Ferreres, Francesc Gassó, Cristina González, Manuel Rivera i

Josep Maria SansaCol·laboren: Nuri Campos,

Manel Carbonell, Gerard Bosch, Salvador Carrasco, Pere Dalmau,

Pere Navarro, Aaron Sentís, Iñaki Vázquez

Fotografies: Els seus autorsDipòsit legal: T-784-2015

tirada: 2.500 exemplars

amb la col·laboració de:Editada per:

3 I 4 REPORTATGE Dia Internacional del Poble Gitano

5 i 6 DESTACATS Record als nostres herois gitanos

7– 9 ACTUALITAT ‘Origo’ de Pápai Joci, cançó d’Hongria

a Eurovisió 2017 Bokale revolució gitana

10 FORMACIó Taller d’inserció laboral per a homes

realitzat per la FAGIC

11 BREUS

12 EDUCACIó Alumnes del curs d’accés a la

Universitat es presenten a les PPAU

14 i 15 CONMEMORACIó Romani Resistance

juliol 2017 # 3Gitanos cat

(Passa a la pàg. següent)

Reportatge

CelebraCió del dia internaCional del Poble Gitano a tarraGona

Els actes commemoratius van començar a les 10:30 h al Pati Jaume I de l’Ajuntament de

Tarragona, amb la primícia de l’ex-posició dels “600 anys de l’arriba-da del poble gitano a Tarragona”. Seguidament es va realitzar la tradi-cional ofrena floral al riu Francolí i l’encesa d’espelmes. En acabar, va tenir lloc un dinar popular al Santuari del Llorito de Tarragona. Des de Gitanos.cat vam gaudir com sempre d’aquest dia inoblidable.

L’acte més conegut d’aquest dia de celebració és la Cerimònia del Riu, a la qual les dones llencen pètals als rius i els homes encenen espelmes en record dels seus avantpassats.

l’associació de Gitanos de tarragona va celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano (International Roma Day) el passat dissabte 22 d’abril, amb un programa replet d’actes commemoratius.

Grup de gitanes celebrant el Dia Internacional del Poble Gitano

# juliol 2017 4 Gitanos cat

Reportatge

moment de l’ofrena floral

Un acte de record de la història d’un poble plena de persecucions i estereotips.

Història del Dia Internacional del Poble Gitano

El Dia Internacional del Poble Gitano es commemora el 8 de abril, en record del Primer Congrés Mundial Romaní/Gitano que va tenir lloc el 1971 a la ciutat de Londres, on també es va institucionalitzar la bandera i l’himne gitano “Gelem Gelem”, obra de Jarko Jovanovic, en honor de la història del seu poble, i en homenatge als gitanos víctimes del genocidi nazi i altres per-secucions.

Complementàriament, s’impulsa-ren criteris d’actuació per a la recupe-ració, protecció i difusió de l’idioma romanès, que parlen més de 12 milions de persones al món, i es va crear un grup de treball per instar l’Organit-zació Mundial de les Nacions Unides (ONU) a reconèixer el poble gitano com a poble transnacional multiesta-tal.

Imatge del 1r Congrés mundia Romaní, a londres (1971)

juliol 2017 # 5Gitanos cat

HElIos GómEz (1905-1956)Aquest il·lustrador amb ànima anarquis-ta i comunista a les diferents etapes de la seva vida, és ni més ni menys que l’au-tor de la ‘Capilla gitana’ de La Modelo, encara sota una capa de cal sobre un mur d’una habitació tancada.

Empresonat en diverses ocasions, un cura el va convidar a dibuixar a una de les parets de la cel·la un fresc de la Verge de la Mercè. I ho va fer, però amb una verge i un nen Jesús amb faccions gitanes, acompanyats d’uns angelets negres de Machín. Més endavant esde-vindrien tot un al·legat contra el règim.

Actualment, Gabriel, el seu fill, tre-balla a l’associació cultura que té el nom del seu pare, per restituir la memòria de l’il·lustrador, poeta i cartellista, i de tots aquells que també van lluitar per la llibertat.

maRIano RoDRíGuEz VázquEz, ‘maRIanEt’Secretari Regional de Catalunya de la CNT entre novembre de 1936 i juny de 1939, Mariano Rodríguez Vázquez, ‘Marianet’, és considerat un heroi gitano. Rebel i anarquista, va tenir un paper clau en el moviment anarcosindicalista durant els anys de la guerra civil.

Va viure entre Madrid i València, on va col·laborar amb el govern assumit per la CNT-FAI. El 1937 fou durament censu-rat per recolzar el govern de Juan Negrín, i responsable del trasllat, el 1939, dels comitès anarquistes a Figueres. Exiliat a la Xampanya com a cap del Consell General del Moviment Llibertari Espanyol, va intentar organitzar de nou el Comitè Nacional de la CNT. Gràcies al fet que va signar el trasllat dels arxius de la CNT a l’International Institute of Social History d’Amsterdam, s’han pogut conservar fins avui dia.

Destacats

reCord als nostres herois Gitanosque els gitanos tenim un gran passat ple d’obstacles superats no té dis-cussió. Com tampoc que la nostra història està repleta d’herois. avui, amb aquest article, volem rememorar alguns d’ells a manera de petit ho-menatge.

l’il·lustrador Helios Gómez

marianet, anarquista i heroi a la Guerra Civil

# juliol 2017 6 Gitanos cat

El PRImER bEat GItanoConegut com ‘El Pelé’, el seu nom autèntic era Ceferino Giménez Malla. Afusellat a la localitat de Barbastro (Osca) un 8 d’agost de 1936 per ser fidel als símbols sagrats dels gitanos, va ésser beatificat el 4 de maig de 1997, esdevenint el primer beat catòlic gitano.

Segons el biògraf de Ceferino, Eduardo Gil de Muro, aquest home tractant de cavalls a la ciutat de Barbastro, va ser arrestat el 19 d’agost i portat a la presó ubicada tempo-ralment al convent dels Caputxins, tot i que se’l va deixar entrar i sortir d’aquesta. Cap el dia 25, va tenir un altercat al carrer: un sacerdot esta-va sent sacsejat per uns milicians. En defensar-lo, els milicians van robar-li una navalla per sagnar cavalleries, i un rosari, el qual es va negar a entregar als milicians. Segons Gil de Muro, “per a ell no era només un objecte, sinó un símbol”.

Pocs dies després, el seu nom sortia a la llista dels propers afusellats. Es comenta que aquest home va morir cridant “Visca Crist Rei!”. En morir defensant la seva fe, se’l considera un màrtir amb la qual cosa no cal atribu-

ir-li cap miracle per ser beatificat.Aquest són alguns dels herois i

heroïnes gitanos. N’hi ha molts més. La nostra història n’està repleta. n

Xxxxxxxxxxx

Destacats

La Ràdio de La Ciutatamb la cultura i les tradicions

talla del beat

Retrat de Ceferino Giménez

juliol 2017 # 7Gitanos cat

Actualitat

El passat maig va tenir lloc a Kiev, Ucraïna, el famós festival d’Euro-visió 2017.

La sorpresa, per part del país Hongarès, va ser la representació de Pápai Joci, líder d’una orquestra de gitanos hongaresos, amb el tema ‘Origo’, cantat en hongarès, i replet d’elements ètnics de la cultura gitana.

La història de Joci Pápai (Tata, 1981) ha estat vinculada sempre al món de la música. Guitarrista des dels quatre anys, fill del líder d’una orques-tra gitana, va somniar amb el bàsket professional, tot i que finalment ha arribat a aconseguir l’èxit professio-nals dins la música, i representar el seu país a Eurovisió.

Però arribar fins aquí no ha estat fàcil. De família gitana humil, Joci Pápai va haver de lluitar sense des-cans d’espectacle en espectacle per ser reconegut com a músic, cap allà el 2005: “Vaig haver de treballar molt dur per escriure la mateixa cançó que havia somniat. La vaig composar amb la meva guitarra i vaig escriure la lle-tra el mateix dia. Alguna cosa estava succeint dins meu i no podia esperar. Vam fer servir les meves idees també als arranjaments.”

El seu pop modern fusionat amb música gitana, en combinació amb altres músiques ètniques i electrònica d’avantguarda, amb el tema “1944” de Jamala.

Per a l’autor, el tema ‘Oraci’ és una gran fita de la seva vida que va escriu-re per reflectir el dolor, els cops, les ofenses, i també les bones companyies i l’amor per la música, coses bones de la seva vida. Amb un gran missatge d’esperança per al poble gitano, el seu tema reflecteix el seu esperit de lluita: “Mai ens rendirem i hem de lluitar pels nostres somnis i desitjos. Sóc l’exemple viu pel qual hem de lluitar pels nostres somnis i desitjos. Sóc l’exemple viu pel qual mai ens hem de rendir: el meu somni s’ha fet realitat”.

Com a anècdota, el propi Joci Pápai, destaca la procedència gitana de tots els components de la seva banda, excepte del violinista, cosa que demostra que és possible conviure i treballar tots plegats. n

Pápai Joci

‘oriGo’ de PáPai JoCi, Cançó d’honGria a eurovisió 2017

Entrevista al lider de l’exitosa orquestra de gitanos hongaresos

# juliol 2017 8 Gitanos cat

Actualitat

bokale revoluCió Gitana

El passat dissabte 6 de maig a les 18.00 hores es va celebrar al CCCB de Barcelona la xerrada–confe-

rència “Bokale (famolencs) de revolu-ció gitana” organitzat per l’Associació per a la promoció de la joventut KALI ZOR.

En el marc de la campanya “Mal-

colm X Kali Zor” (#MalcolmXkalizor) la finalitat de la qual és apropar la figu-ra de Malcolm X a l’activisme gitano i promoure la participació de tots els gi-tanos en un moviment social realment reivindicatiu.

Aquesta conferència-debat té per objectiu gaudir de les aportacions de

3 ponents de presència internacional i caràcter reivindicatiu part de l’activis-me gitano actual que poden aportar al moviment una mica d’aquesta nova idiosincràsia revolucionària que KALI ZOR pretén iniciar.

Els més de 70 assistents van escol-tar l’experiència i el discurs de Mic-hael Simmons, activista afroamericà involucrat activament en el moviment pels drets de la població negra als Es-tats Units, ens va aproximar a la seva perspectiva de l’activisme gitano a partir de les seves experiències en el moviment negre i la seva defensa de les minories. Michael va relatar alguns episodis viscuts en primera persona en la seva dilatada experiència amb la co-munitat afroamericana, moments molt emocionants i impactants i va llançar un missatge de força i convenciment inqüestionable, del qual rescatem la següent frase: “No importa el govern amb el qual ens trobem davant, ni l’ad-ministració o el poder de torn, nosal-tres hem de ser forts, estar units i ser conscients que la causa de la defensa de la llibertat requereix sacrifici“.

un moment de la conferència

la sala es va omplir de gom a gom

juliol 2017 # 9Gitanos cat

Actualitat

Patricia Caro Maya, incansable ac-tivista feminista gitana i teòrica amb forta presència nacional i internacio-nal, va llençar un missatge de força i valentia, animant les dones gitanes a ser fidels a la seva identitat i la seva cultura, enorgullint de la seva història i la seva trajectòria de superació, i rebel-lar-se contra el discurs masclista i inti-midador que elabora el patriarcat de les classes del poder.

Finalment, el nostre col·laborador i amic Vicente Rodríguez, reconegut ac-tivista gitano, actual professor a la Uni-versitat de Washington i elegit a la re-vista Forbes com un dels 30 joves amb més influència política al món, va fer un amè repàs per la seva increïble vida i els seus viatges, carregats d’anècdotes i experiències que l’han reafirmat més, si és possible, en la defensa dels gita-nos, ja que sent un poble present arreu del món, pràcticament cap Estat o na-ció reconeix ni els seus drets ni la seva existència mateixa i fins i tot és perse-guit pels incipients governs d’extrema dreta que ressorgeixen per tot Europa. Davant aquesta amenaça, Vicente con-sidera bàsica la unió de tots els pobles en defensa de la seva història, els seus drets i la seva dignitat. n

Carta de presentació de l’activista dels drets humans, Vicente Rodríguez

Pati del Centre de Cultura Con-temporània de barcelona

# juliol 2017 10 Gitanos cat

Formació

taller d’inserció laboral per a homes realitzat per la FaGiC El passat 25 de juliol, la FAGIC va realitzar un taller d’inserció labo-

ral per a homes, a la seva seu, amb el nom Butsarne Rom (gitanos treballadors).

Als assistents se’ls va informar de les eines que es tenen a l’abast per a la seva formació i les diferents sortides laborals. També es va par-lar dels diferents projectes actius de la FAGIC i dels pròxims projectes d’inserció laboral que es realitzaran, així com dels diversos serveis que la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya ofereix. n

Participants al taller

Vista de l’aula Cartell de l’activitat

11Gitanos cat

Breus

Conferència sobre l’habitatge a la mina

El passat 26 d’abril el Pla Integral del Poble Gita-no, en col·laboració amb l’Il·lustre Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona, va posar a disposició dels

residents del barri de La Mina el Servei d’Orientació Jurídica en horari de 16 h a 17.30 h.

Un servei gratuït per assessorar a les persones en aspectes jurídics d’interès, amb el suport i l’atenció

directa dels lletrats Ester Cano i Adolfo Castelar.Posteriorment a la presentació d’aquest nou servei,

va tenir lloc una conferència sobre habitatge on els as-sistents van poder participar activament fent tot tipus de consultes. La sessió va tenir lloc al Casal Cívic de La Mina, al carrer. Ponent, s/n, de Sant Adrià de Besòs.

Dinar de germanor de la FaGiC a la Fira

d’abril

El proppassat 4 de maig, la FA-GIC va convidar a tot aquell que volgués assistir-hi al Di-

nar de germanor amb el poble gi-tano, organitzat a la caseta de la FAGiC a la “Feria de Abril”, al Parc del Fòrum.

subscriu-te a gitanos.catVols rebre la casa la revista gitanos.cat?

Pots fer-te subscriptor per tan sols 8 euros l’any i gaudeix de tots els con-tinguts de la revista multiplataforma!

Envia’ns un correu a: info@gitanos.cat n

# juliol 2017 12 Gitanos cat

Educació

alumnes del Curs d’aCCés a la universitat es Presenten a les PPau

Durant dos dissabtes consecu-tius, 24 gitanos i gitanes del Grup d’Accés a la Universitat

van presentar-se a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys al campus de Bellaterra.

La presència de gitanos i gitanes a la universitat és, sens dubte, un dels factors que més pot ajudar a norma-litzar la situació del poble gitano a la societat majoritària. No obstant això les estadístiques diuen que menys de l’1% dels gitanos aconsegueixen arri-bar a la universitat. Aquesta és una de les dades més significatives que serveix per explicar l’exclusió social i cultural que afecta el poble gitano.

El Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya fa més de sis anys que aposta fermament per un projecte amb què preparen a gitanos i gitanes per presentar-se a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Després de sis edicions del Grup d’Ac-cés a la Universitat (GAU) s’ha aconse-guit que 7 gitanos hagin aconseguit accedir a la universitat i cursin estudis de pedagogia, sociologia, empresa i tecnologia, magisteri, dret o psicolo-gia.

Després d’un any de preparació, 24 alumnes gitanos i gitanes del GAU es van presentar a les proves d’ac-cés a la universitat en les assignatu-res comunes (castellà, català, anglès i comentari de text). Les classes de preparació per a aquestes proves es van iniciar a l’octubre i, durant aquests mesos, gitanos i gitanes de diferents indrets de Catalunya han estat for-mant-se totes les tardes a la seu del departament de Treball, Afers Socials i

Famílies de la Generalitat de Catalunya. Fernando Macías, un dels professors del GAU, valora molt positivament al grup, “tenim gent que viu a Manresa, Olesa de Montserrat o Martorell i la seva assistència ha estat molt alta, això és un indicador de l’interès que mostren per millorar la seva situació”. Macías també explica que l’impacte que aquest projecte té en les vides dels participants va molt més enllà d’adquirir uns conei-xements o arribar a la universitat, “tots els alumnes comenten que els seus fills van millor a l’escola, que els poden ajudar amb els deures, i que se senten amb més confiança i segurs a l’hora d’enfrontar-se a qualsevol repte”.

Per a la majoria d’ells el repte d’accedir a la Universitat requereix un gran esforç, no només perquè entre els gitanos no sigui comú aspirar a una carrera universitària, sinó perquè la majoria dels alumnes del GAU no van finalitzar l’educació obligatòria, iniciaren aquest projecte amb un nivell educatiu molt bàsic i, a més, han hagut de compaginar els estudis amb la feina i amb la seva vida familiar, i és que pràcticament tots els alumnes són pares o mares. Aquest és el cas de Miguel Beltrán, pare de dos fills, va conèixer aquesta iniciativa fa tan sols quatre mesos i, des de llavors, es va bolcar en la formació per preparar-se per aquests exàmens. El seu somni és arribar a ser un metge, i valora molt positivament aquest projecte. “Vaig conèixer el projecte en un moment de la meva vida en què em sentia estancat i m’ha donat la llibertat que necessita-va per avançar, les meves expectatives han canviat per complet, ara només

vull aprovar les proves i començar la carrera”, explica Beltrán.

Fa tres anys, Alfredo Reyes també es va presentar a les proves d’accés a la universitat i, gràcies al GAU, va aconseguir aprovar-les. Després d’un any estudiant administració i direcció d’empreses, va decidir canviar d’aires i començar el grau de sociologia. Ara l’Alfredo també treballa al Pla Integral del Poble Gitano i és l’actual coordina-dor del Grup d’Accés a la Universitat, posició des de la qual recolza a altres estudiants gitanos perquè puguin assolir els seus somnis. Alfredo desta-ca l’actitud dels estudiants d’aquesta edició. “Hem de ressaltar que aquest ha estat l’any que més estudiants hem tingut en el GAU, un total de 55, dels quals 24 s’han presentat avui a les proves. Però la part emocional és la més important, perquè aquest any tot el grup està molt motivat, són més autosuficients, busquen recursos per si mateixos, estudien d’una manera més autònoma, i estan molt focalitzats en el seu procés formatiu. I al marge dels resultats, l’actitud és una cosa a tenir molt en compte, primer ve l’actitud i darrere d’això vindran els resultats”.

Respecte al calendari, primer van tenir lloc les proves d’accés en les matèries específiques, lligades a l’op-ció d’accés triada per cada estudiant (ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, enginyeria o arqui-tectura, o arts i humanitats). A final de maig es van conèixer el resultat de les proves, a més de celebrar que cada any els gitanos són més visibles en tots els àmbits de la societat, en aquest cas a les universitats. n

Fotografia de grup

13Gitanos cat

# juliol 2017 14 Gitanos cat

El maig del 1944 els Nazis preteni-en exterminar tots els gitanos. El 15 de maig, el director del Camp

gitano Georg Bonigut va ordenar als reclusos estar a les seves barraques. L’endemà, uns cinquanta a seixanta homes de les SS van envoltar el camp. Van intentar forçar els presoners sortir de les barraques, però van fallar. El 16 de maig de 1944, els homes, dones i

nens del camp Gitano d’Auschwitz – Bikernau alertats per la xarxa de resis-tència interna, es van organitzar per lluitar contra els soldats de les SS que van venir aquella mateixa nit per por-tar-los a les cambres de gas. Davant la por de tenir baixes, els Nazis es van re-tirar davant la rebel·lió d’homes, do-nes i nens gitanos. Hi havia un nombre elevat de veterans Wehrmacht entre

els presoners. Els Nazis també tenien por que la idea d’un motí es pogués estendre per tot arreu del camp.

El 23 de maig, més de 1.500 gita-nos van ser traslladats de Bikernau a Auschwitz, i posteriorment van ser traslladats a Buvhenwald. L’endemà, 82 gitanos van ser enviats al camp de Flossenburg i 144 dones gitanes a Ra-vensbruck. Una mica menys de 3.000

Conmemoració

romani resistanCe

Cartell de l’efemèride

juliol 2017 # 15Gitanos cat

gitanos van romandre en el camp Gitano. L’exterminació dels gitanos va ocórrer la nit del 2 al 3 d’agost de 1944. Tot i la resistència dels gitanos, 2.897 homes, dones i nens van ser car-regats en les camionetes i portats a la cambra de gas i exterminats.

Amb motiu del Dia Internacional de la Resistència Gitana la FAGiC va llençar la campanya #yoresisto #roma-niresistance. n

Conmemoració

Grup a budapest

Joves en una acció simbòlica de resistència

# juliol 2017 16 Gitanos cat

Cultura religiosa

Gitanos catSegueix-nos a facebook:

www.facebook.com/gitanos.cat