MANUEL DELGADO  

Les masses i el carrer : les apropiacions col∙lectives de 

l'espai urbà 

Dimarts 25 de març, 2014. 19h 

Altres documents que podeu trobar a la biblioteca relacionats amb el tema:  

AUGÉ, Marc Los "No lugares" : espacios del anonimato : una antropología de la sobremodernidad Barcelona : Gedisa, 2001. Signatura 39 Aug  

BENACH, Núria Richard Peet : geografía contra el neoliberalismo Barcelona : Icaria, 2012. Signatura 91:3 Ben  

DELGADO, Manuel Sociedades movedizas : pasos hacia una antropología de las calles Barcelona : Anagrama, 2007. Signatura 39 Del  

GARNIER, Jean‐Pierre Contra los territorios del poder: por un espacio público de debates y... de combates Barcelona : Virus, 2006. Signatura 711.4 Gar  

UNIÓ TEMPORAL D’ESCRIBES (UTE) Barcelona, marca registrada : un model per desarmar  Barcelona : Virus, 2004. Signatura 711.5 Uni  

Banlieues : las revueltas de París un documental de Banlieues Hack Movies ‐ Coleuers [S.l.] : Eguzki, [2010]. Signatura DVD Ban  

La ciutat transformada un documental de Jacobo Sucari Barcelona : La Trinxera, 2011. Signatura DVD 711.4 Ciu  

El Forat de la vergonya : 1998‐2004 un documental de Falconetti Peña [Barcelona : s.n.], [2005?]. Signatura DVD For  

Oscuros portales un documental de Falconetti Peña Iruñea : Eguzki, 2010. Signatura DVD Osc 

MANUEL DELGADO  

  

Manuel Delgado  (Barcelona, 1956) és antropòleg. Llicenciat en Història de  l’Art  i Doctor en Antropologia per  la Universitat de Barcelona, on és professor del Departament d’Antropologia Social. També és membre del Grup de Recerca  en  Exclusió  i Control  Socials de  la UB,  i del Grup de Treball  d’Etnografia  dels  Espais  Públics  de  l’Institut  Català d’Antropologia, on és, a més, part de  la  junta de  l’ICA  i és membre del consell assessor de  la seva revista Quaderns. També, és director de  les col∙leccions  ‘Biblioteca del Ciudadano’ de  l’editorial Bellaterra,  i  ‘Breus clàssics de l’Antropologia’ de l’editorial Icària; i forma.  Com autor i editor, les seves obres d’assaig antropològic giren al voltant de  la  violència  ritualitzada,  l’etnologia  religiosa,  l’anticlericalisme,  la liquidació  de  la  sexualitat,  la  diversitat  cultural  i  la  integració  dels immigrants,  l’antropologia de  l’espai urbà  i  les apropiacions  socials de l’espai públic, l’especulació urbanística i la submissió social que s’amaga darrera  la  ‘marca  Barcelona’,  l’estigmatització  de  l’estètica  dels  joves urbans, i la construcció de les identitats col∙lectives en contextos urbans.  Manuel  Delgao  manté  el  bloc  El  cor  de  les  aparences (www.manueldelgadoruiz.blogspot.com)  on  desgrana  les  seves  inquietuds antropològiques,  i  on  avança  el  programa  de  les  seves  sessions d’Escopofilia al  local  ‘La Reina d’Àfrica’, en  les que presenta  i comenta fragments  de  diferents  pel∙lícules.  També  té  els  canals  anomenats Escoppofilia  a  Vimeo  (http://vimeo.com/user4391335)  i  Youtube (http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g). 

 

Font: Viquipèdia 

COPS DE GENT :  Crònica gràfica de les manifestacions a Barcelona 

(1890‐2003)  de Roger Adam, Andrés Antebi i Pablo González 

 

 

Des  de  sempre,  els  carrers  de  la  ciutat  han  estat  escenari  de manifestacions,  ja  fossin  de  protesta  o  d’alegria.  Reivindicacions, bullangues, revoltes i  celebracions coincideixen en una cosa: és al carrer on  la vida es  fa col∙lectiva, on deixem el nostre caràcter  individual per assumir una expressió  comuna,  la  suma de  veus que  fa, de  veritat,  la força.   Aquest  llibre  recupera  les  imatges  de  41  manifestacions  que  s’han succeït  en  el  transcurs  del  segle  XX  a  Barcelona:  des  de  la  vagues revolucionàries  de  començament  de  segle  fins  a  la  manifestació  de rebuig  per  la  guerra  d’Iraq,  passant  per  la  celebració  dels  campionats guanyats pel Barça o la multitudinària reclamació de l’Estatut l’any 1979.  Les  fotografies  tenen  el  mèrit  de  restituir  el  protagonisme  a  les persones, anònimes però compromeses, que van sortir al carrer per fer‐se sentir  i per compartir‐ho amb els altres,  i, alhora, honoren el treball dels fotoperiodistes que, a vegades amb risc personal, han volgut fixar el testimoniatge d’allò que s’ha viscut al carrer, que és on millor s’expressa el batec de la ciutat.  

Font: Viena editors