1. G OYA

2. Francisco de Goya y Lucientesva nixer a Fuendetodos (Saragossa), l'any 1746. El seu primer mestre va ser Jos Lujan, amb qui estudia el barroc itali. Viatja a Itlia i a la tornada du a terme les pintures murals d'una volta de la baslica del Pilar de Saragossa. 3. A partir d'aquest moment podem distinguir tres etapes en l'obra de Goya. 1a.EtapaEs trasllada a Madrid on es casa amb Josefa Bayeu, germana de Francisco Bayeu (pintor de cambra). Aix facilitar l'accs de Goya als Tallers Reials. Realitza una srie de cartons per a tapissos sota la direcci de Mengs: *La verema * L'ombrella * La gallina cega * El terrisser 4. La verema 5. L'ombrel.la 6. La gallina cega 7. El terrisser 8. Amb els cartrons aconsegueix u gran xit i es guanya la simpatia dels reis. Aix li permetr accedir al Palau Reial on va poder contemplar les colleccions reials i va admirar les obres de Velzquez i gravar moltes d'elles. 9. Els cartrons tamb li donaren a conixer entre l'aristocrcia madrilenya. Va aconseguir atreure's el favor de la Duquesa d'Osuna i de la Duquesa d'Alba. Goya es mostra com un gran retratista. Desdenya el retrat ampulls i adulatori, on l'accesori acapara tot l'inters. L'expressi psicolgica s el que ms li preocupa. 1789, Goya s nomenat pintor de cambra de Carlos IV. *Els ducs d'Osuna 10. Els Ducs d'Osuna 11. 2na. Etapa: Primera crisi Cap al 1793 una malaltia el va deixar sord. La sordesa el va empnyer a l'allament i a la introspecci, deixa de contemplar la societat com un conjunt de quadres amables i comena a considerar l'aspecte negatiu e la humanitat. Sense dubte la malaltia va provocar una transformaci de la seua personalitat artstica. A la srie de gravats Capritxosfa una crtica amarga de la societat del seu temps acompanyada d'una imaginaci gaireb febril: * Que viene el coco , critica la bruixeria *Dios la perdone: y era su madre , crtica social *El sueo de la razn produce monstruos 12. Que viene el coco 13. Dios la perdone: Y era su madre 14. El sueo de la razn produce monstruos 15. Esplaia la seua fantasia en uns quadres de petit format. Representen visions de la vida espanyola expressades per un pinzell ple d'imaginaci que no s'atura davant lo repulsiu. *Enterrament de la sardina * Els Disciplinants * El tribunal de la Inquisici * Una correguda de bous * Una casa de bojos 16. Enterrament de la sardina 17. Els disciplinants 18. El tribunal de la Inquisici 19. Cursa de braus 20. Casa de bojos 21. En aquesta etapa els retrats assoleixen una gran maduresa: * Retrats de Francisco Bayeu * La Tirana * La Duquesa d'Alba * La Comtessa de Chinchn * La Marquesa de Santa Cruz * Maja nua * Maja vestida * Iriarte * Moratn * Jovellanos 22. Francisco Bayeu 23. La Tirana 24. Retrats de la Duquessa d'Alba 25. Comtessa de Chinchn 26. Marquessa de Santa Cruz 27. Maja nua 28. Maja vestida 29. Iriarte 30. Moratn Jovellanos 31. Va decorar la volta de San Antonio de la Florida (Madrid) 32. 1793, s nomenat primer pintor de cambra Maria Luisa de Parma Carlos IV 33. La familia de Carlos IV 34. 3a. Etapa: Segona Crisi A partir de l'any 1808 la Guerra contra Napole, amb tots els seus horrors, va represenar per a Goya una experincia dolorosa que va intensificar la seua vena pessimista i crtica. El seu art ja no va tornar a ser la representaci d'un mn amable. Les seues obres expressen molt fidelment el dolor d'un poble i la degradaci dels sentiments. Fins aleshores, la guerra es representava en la vessant heroica, pero Goya la representar com un munt de tragdies amb tot el seu horror i dramatisme. * Dos de Maig * Afussellaments del 3 de maig *Srie de gravatas:Els desastres de la guerra 35. Dos de maig o crrega dels mamelucs a la Pora del Sol 36. Afussellaments del 3 de maig 37. 38. 39. 40. 41. 42. Desprs de la Guerra de la Independncia i amb Ferran VII com rei es converteix en el seu pintor de cambra. La pinzellada s'ha fet ms sinttica i expressiva. La factura s desfeta, realitzada amb decisi, a grans pinzellades de gran efecte. Un gran dramatisme es percep en dos quadres religiosos: * L'oraci de l'Hort * L'ltima comuni de Sant Josep de Calassan 43. L'oraci en l'hort L'ltima comuni se Sant Josep de Calassan 44. Srie de gravats sobre la Tauromquia 45. 46. 47. Pintures negres : Goya va descobrir l'expressivitat del no-color, del negre, en els darrers temes costumistes, on el fet d'apagar els tons li servia per crear una atmosfera adequada als quadres de crtica social. La taca negra es fa mestressa d'una composici de la qual han desaparegut la lnia i gran part dels colors, i els smbols han desplaat les formes concretes i reals. *El cols A la seua villa de la riba del Manzanares (la quinta del sordo), Goya va plasmar un mn allucinant de bruixes, lluites fratricides, amenaces planetries. Terribles expressionisme. Lletjor, decrepitud, inclinaci a lo macabre. * Dos vells menjant sopa * Duel a garrotades * L'Aquelarre * Saturn devorant els seus fills 48. El Cols 49. Dos vells menjant sopa 50. Duel a garrotades L'Aquelarre 51. Saturn devorant als seus fills 52. Srie de gravats:Els Disbarats . Recrre a lo monstrus i deforme. 53. 54. Arran de l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Llus, el 1823, i de l'inici de la repressi absoluta, Goya decideix abandonar Espanya i s'installa a Burdeus, on mor el 1828. En els seus darrers anys Goya fa servir una tcnica tot just descoberta: la litografia. La lletera de Burdeus 55. L'EVOLUCI ARTSTICA L'art de Goya s un art de contrasts: * pintor de les festes i dels afussellaments * xiquets que juguen despreocupats i de les bruixes mshorribles. Dues facetes: * fantasia * realisme. Dues etapes artstiques: 1. Triomfs professionals i visi optimista de la vida Predominen els colors vermells i grisos, la facturaacabada, el dibuix de traat continu i els temes amables. 2. Sofriment i visi pattica de la vida: presncia creixentdel negre, la factura de taques, el dibuix trencat, elstemes dramtics o d'una fantasia ombrvola. 56. L'OBRA a) Costumistes: els cartons per a tapissos. Hi troblem reflectidala vida madrilenya, les fires, les romeries, els jocs. Enaquestes composicions hi veiem la grcia del rococ. b) Retrats: evoluci des dels elegants i esttics als realitzatsamb una textura ms solta, dibuix de traos trencats i majorpenetraci psicolgica. Predilecci pels retrats femenins.Retrats d'infants. * Manuel Osorio * El seu nt Mariano 57. Manuel Osorio Mariano, nt de Goya 58. c) Pintures religioses: Goya no era un pintor religis; fins i totla srie de frescos de San Antonio de la Florida (Madrid) sconcebuda com a escenes populars i cortesanes. Per vatenir ocasi de demostrar que no li mancava fervor per aaquests temes(L'ltima comuni de Sant Josep deCalassan) . d) Pintures de tema patritic( El dos de maig i Elsafussellaments del 3 de maig). e) Pintures negres f) Gravats i dibuixos: * Capritxos * Els desastres de la guerra * Tauromquia * Els disbarats 59. TRANSCENDNCIA PICTRICA DE L'ART DE GOYA Els mestres de Goya varen ser: * Velzquez: retrat psicolgic * Rembrandt: profunda espiritualitat i tcnica pastosa. * La naturalesa * La imaginaci Goya va rebutjar del neoclassicisme la preeminncia del dibuix, l'academicisme, l'acromatisme i l'estatisme, per va utilitzar comunament procediments de composici neoclssica, ordenaci geomtrica regular. Les figures s'agrupen d'acord amb triangles regulars, quadrats, rectangles, etc. La pintura de Goya enllaa amb la dels grans mestres barrocs per postular una pintura on el dibuix perd el predomini i s'hi enalteix, en canvi, el color, la inspiraci i el moviment. A l'poca ms madura recerca la llibertat composotiva, mostrant-se com un romntic. 60. Va pintar lo bell amb delicadesa exquisita, per tamb lo lleig, lo terrible i monstrus. Gran fecunditat: obres grans i menudes, dibuixos, gravats, litografies on mai es repeteix. A la seua obra dominen els retrats on destaca la captaci psicolgica dels retrats. Importncia dels retrats de dones i xiquets. El Tercer Estat tamb va tenir un lloc en el seu art: representaci d'escenes de treball. Influncies posteriors: - Realistes - Impressionistes - Expressionistes - Surrealistes