GOYA

Característiques generals Destaca l’originalitat de la seva pintura que anuncia característiques bàsiques del romanticime, el realisme, l’impressionisme, l’expressionisme i el surrealisme.Estilísticament l’obra de Goya no es pot enquadrar en cap estil: de les influències rococó del principi (però amb més realisme i crítica social) passa a un cert neoclassicisme molt personal (menor presència del dibuix i la perspectiva lineal i major del color i la llum) i a un cert romanticisme peculiar que evoluciona cap a un proto-impressionisme al final

• Evoluciona des d’una primera etapa amb una visió optimista de la vida en què predominen el dibuix precís i continu, la factura acabada, els temes amables i els colors purs (rojos i grisos), a una pintura molt pessimista amb predomini del negre, dibuix trencat, factura a base de taques i temes molt dramàtics

•

• Treballa sobretot la pintura a l’oli, també té pintures murals al fresc, dibuixos i és un gran gravador.

• La temàtica és molt variada i abundant: retrats, temes costumistes, religiosos, històrics, fantasies, tauromàquies, crítica social,...

• Plasma de forma molt crítica i pessimista els problemes econòmics, socials i polítics de l’Espanya del moment (ignorància, superstició, vicis de

l’esglésies, situació de la dona,...), mostrant-se com un il·lustrat, amant de les llibertats que li dóna a la seva obra un significat universal

El Para-sol (1777)

L’obrer ferit (1786-87)

ETAPA INICIAL FINS 1792

REIAL FÀBRICA DE TAPISSOS

Carles III caçador (1787)

L’aquelarre (1789)

La boda (1791-92)

SEGONA ETAPACRISI (1792-1808)

Gaspar Melchor de Jovellanos (1782-83)

(1798)

CAPRITXOS El somni de la raó produeix monstres (1793-96)

Fins el seu avi (1797-98)¡Que ve el coco! (1797-99)

Fins la mort (1799)

El miracle de Sant Antoni (1798)

La maja nua (1799-1800). La maja vestida (1803)

La família de Carles IV (cap a 1800)

Tercer període: 1808-1814 la Guerra de la Independència

Les barbaritats comeses durant la guerra causen la segona crisi en Goya, qui evita posicionar-se i el que fa és denunciar les atrocitats

Realisme dramàtic: Goya pinta la guerra com un cúmul de tragèdies i desgràcies i no com un espectacle com s’havia fet fins eixe moment

La temàtica es torna violenta, terrible i desagradable La llum quasi desapareix (sembla fugir més que il·luminar) i

els colors ocres i negres són els predominants, fins i tot als retrats

La pinzellada es fa més solta, oberta i pastosa: llibertat de traç i intensitat cromàticaEls personatges semblen marionetes davant la situació que se’ls imposa i els embruteixDestaca el contingut moral i simbòlic i l’expressivitat dels personatges

Als quadres històrics cal destacar el moviment i el dolor i els efectes expressius que aconsegueix a partir dels jocs de llums i ombres, a més de la seua compassió pel

sofriment de les persones (s’avança al romanticisme i l’impressionisme)

A la sèrie de gravats d’”Els Desastres de la Guerra” mostra imatges terriblement dramà-tiques en què contrasta la il·luminació blanca amb les diferents intensitats de negre

L’obra més important és Els afusellaments del 3 de maig

El mateix (1812-15)

Tampoc (1812-15)

Gran gesta! Amb morts!

El 2 de maig de 1808: la càrrega dels mamelucs (1814)

Els afusellaments del 3 de maig de 1808 (1814)

Pablo Picasso. Matança en Corea, 1951.

Manet. Afusellament de Maximiliano, 1867.

Ferran VII (1814)

Quart període: 1814-1824 .A la tornada de Ferran VII Goya es trobarà cada vegada més aïllat i es refugiarà en un realisme fantàstic: l’amargura deriva en sarcasme i ironia amb una pintura

absolutament personal, surrealista i fantàstica de traços molt grossos i colors obscurs

D’aquesta època són els gravats de la sèrie “Tauromàquia”, on mostra la seua afició pels bous

A la sèrie de gravats d’”Els Disbarats”, contemporània a les pintures negres, mostra una extraordinària imaginació on la crítica social i anticlerical se’ns presenta en forma de visions horribles amb monstres i dimonis

Autoretrat amb el doctor Arrieta (1820)

La praderia de sant Isidre (1788)

La romeria de sant Isidre (1820-23)

Saturn devorant els seus fills (1820-23)

Gos semienfonsat (1820-23)

Vells menjant sopa (1820-23)

L’aquelarre (1789)

L’aquelarre o El gran cabró (1820-23)

Manera de volar (1815-23)

Disbarat fúnebre (1815-23)

Disbarat matrimonial (1815-23)

Cinquè període: 1824-28.Amb la tornada a l’absolutisme (1824) s’autoexilia a Burdeus i

comença una última etapa en què destaca La Lletera de Burdeus

A l’obra torna una major lluminositat, amb predomini dels blaus i una pinzellada de traços molt solts i una captació de la llum i l’atmosfera que ens avancen l’impressionisme

La lletera de Burdeus (1827)

Encara aprenc (1824-28)