Grafic especies arafil20150206-0004

1
IMPACTE REGIONAL DELS FACTORS QUE DESTRUEIXEN ELS HÀBITATS Font: Plos.org Del miracle al desastre La del rinoceront és la història d’un mi- racle i un (gairebé) desastre si no s’ac- tua. El miracle es va produir fa dues dè- cades, quan les polítiques conservacio- nistes van aconseguir guanyar la batalla per a la seva supervivència. A principis del segle XX a l’Àfrica i a l’Àsia hi havia mig milió d’exemplars, que la caça, les guerres o la demanda de terres per a conreu o assentaments humans van fer reduir a tan sols 2.500 a principis dels 90. Ara, però, la veu d’alarma torna a so- nar amb força entre els experts i si l’ac- tivitat dels caçadors furtius no es frena els 25.000 exemplars que hi ha a l’Àfri- ca poden tenir els anys comptats, potser poc més d’una dècada. Pot ser una extin- ció en viu i en directe. La desaparició en directe L’estadística de la caça il·legal El rècord Al Parc Nacional Kruger del nord-oest de Sud-àfrica i fronterer a Moçambic, cada dia els caçadors il·legals maten dos rino- ceronts, un rècord. Els furtius sovint són els forestals, que busquen un sobresou. 1 mort cada 11 hores El territori Les banyes Sud-àfrica El país austral és el termòmetre de la supervivència perquè hi ha el 80% de la població i és on més furtius actuen. 30.000 exemplars de rinoceronts, dividits en cinc espècies, algunes de les quals només viuen en captivitat. El valor del rinoceront és la banya d’ivo- ri, que pot costar 50.000 euros el quilo, més que l’or. El Vietnam i la Xina són els grans mercats, perquè hi veuen propie- tats mèdiques i afrodisíaques. 50.000 euros el quilo Cargol de la Polinèsia És un mol·lusc que va ser endèmic a la Polinèsia Francesa fins al 1996, quan hi va irrompre un cargol carnívor. Es manté en pro- grames de cria en captivitat. Colom de Socorro El 1972 se’n va veure l’últim espècimen en llibertat. La seva extinció ha sigut una sorpresa per als científics, que mantenen un centenar d’exemplars en captivitat. Skiffia daurada És un petit peix de colors originari de les càlides ai- gües del riu Teuchitlán, de Mèxic. La presència al seu hàbitat natural es perd fa dues dècades. Gripau de Wyoming Es va extingir de la conca del Laramie, a l’estat de Wyoming, a causa de la se- quera. Des del 2002 es con- serva en quatre embassa- ments de Mortenson. ¿Anem cap a una sisena desaparició en massa d’animals? Sí. Si no es corregeixen actituds en dos segles, cap al 2200 n’hi haurà una altra, que, a diferència de les anteriors, serà per ús i abús dels humans. 444 milions d’anys 360 milions d’anys LES 5 EXTINCIONS EXEMPLARS DE MUSEU Font: Llista Vermella de la IUCN de les Espècies Amenaçades / WWF Lleopard de l’Amur Es calcula que només hi ha una trentena d’exemplars d’aquest felí, natural de l’est asiàtic: des de la penín- sula de Corea fins a Rússia. En estat crític des del 1996. Elefant de Sumatra La desforestació del 75% del seu hàbitat natural ha fet que en 30 anys el cens de població d’aquesta espècie hagi disminuït a la meitat i en quedin menys de 2.800. Marsopa de Califòrnia Uns centenars d’aquests pe- tits cetacis sobreviuen al golf de Califòrnia, víctimes de les xarxes que pesquen totoa- bes, un peix que també és a la llista dels que estan en perill. Goril·la comú En 30 anys, la població s’ha anat reduint progressiva- ment fins que el 2007 el seu estat ja es considerava crític, per la caça i per l’impacte de l’Ebola a l’Àfrica central. ESPÈCIES A UN PAS DE L’EXTINCIÓ 25.000 espècies estan en perill d’extinció 250 milions d’anys 210 milions d’anys 66 milions d’anys 200.000 anys 5.000.000 d’espècies habiten al món Les dades del cens d’animals són poc concretes però molts científics donen per bons cinc milions (90%, invertebrats) que estan desapareixent a un ritme anual del 0,72%. Des de fa mig segle la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (IUCN) elabora la Llista Vermella sobre 76.800 espècies. 1.600.000 espècies estan amenaçades 69 en captivitat 4.635 amenaça crítica 5.103 gairebé amenaça 6.940 en perill 10.833 vulnerables Aparició de l’ésser humà 1.500 anys 200.000 anys La velocitat de la taxa d’extinció és 1.000 cops superior a la de la mitjana de la història de la Terra 1.000 espècies extingides ara 322 90% 76% 75% 82% 85% d’espècies extingides 8 països causen la meitat de la destrucció del medi natural Austràlia, la Xina, Indonèsia, Malàisia, Mèxic, els EUA, Colòmbia, l’Equador PRINCIPALS AMENACES (Font: Universitat d’Arizona) 7 rinoceronts 2000 1.215 rinoceronts 2014 37% explotació 31% degradació hàbitat 14% hàbitat perdut 7% canvi climàtic 5% espècies invasores 4% pol·lució 2% malalties 41% amfibis 33% d’aigües dolces 25% mamífers 13% ocells 52% insectes ANIMALS EN RISC Font: IUCN CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ DESIGUAL / Font: ‘Science’ 2010 -52% animals 2010 +100% humans 1970 població animal i humana Supernova Vulcanisme Meteorit + vulcanisme Vulcanisme Meteorit AGRICULTURA DESFORESTACIÓ CAÇA I CAPTURA PESCA

Transcript of Grafic especies arafil20150206-0004

Page 1: Grafic especies arafil20150206-0004

P L A N E T A ➝ 0 6 ➝ 7 D E F E B R E R D E L 2 0 1 5 7 D E F E B R E R D E L 2 0 1 5 ➝ 0 7 ➝ P L A N E T A

ANIMALS EN PERILL D’EXTINCIÓ Des de l’Edat Mitjana han desaparegut 322 espècies

El tigre de Tasmània o el dofí del mar de la Xina són només dues de les més de mil espècies que han desaparegut des que l’ésser humà corre per la Terra, fa uns 200.000 anys. Un terç (322) d’aquestes víctimes de la desfaunació antropocèntrica s’han produït des de l’any 500; per situar-nos, a l’inici de l’Edat Mitjana. La velocitat de la desaparició d’animals és tan ràpida que les organitzacions animalistes cataloguen les espècies més fràgils i intenten conscienciar governs i ciutadania de la importància de la diversitat biològica però, ara per ara, la batalla està perduda. Les xifres que expliquen el SOS de la fauna són poc concretes perquè hi ha milers d’espècies sense catalogar, però tothom coincideix que l’amenaça és més real que mai i hi ha el risc d’arribar al punt de no retorn per a moltes d’aquestes espècies. Text de Marta Rodríguez

IMPACTE REGIONAL DELS FACTORS QUE DESTRUEIXEN ELS HÀBITATS

Font: Plos.org

Del miracle al desastre

La del rinoceront és la història d’un mi-racle i un (gairebé) desastre si no s’ac-tua. El miracle es va produir fa dues dè-cades, quan les polítiques conservacio-nistes van aconseguir guanyar la batalla per a la seva supervivència. A principis del segle XX a l’Àfrica i a l’Àsia hi havia mig milió d’exemplars, que la caça, les guerres o la demanda de terres per a

conreu o assentaments humans van fer reduir a tan sols 2.500 a principis dels 90. Ara, però, la veu d’alarma torna a so-nar amb força entre els experts i si l’ac-tivitat dels caçadors furtius no es frena els 25.000 exemplars que hi ha a l’Àfri-ca poden tenir els anys comptats, potser poc més d’una dècada. Pot ser una extin-ció en viu i en directe.

La desaparició en directe

L’estadística de la caça il·legal El rècord

Al Parc Nacional Kruger del nord-oest de Sud-àfrica i fronterer a Moçambic, cada dia els caçadors il·legals maten dos rino-ceronts, un rècord. Els furtius sovint són els forestals, que busquen un sobresou.

1 mort cada 11 hores

El territori Les banyes

Sud-àfrica El país austral és el termòmetre de la supervivència perquè hi ha el 80% de la població i és on més furtius actuen.

30.000 exemplars de rinoceronts, dividits en cinc espècies, algunes de les quals només viuen en captivitat.

El valor del rinoceront és la banya d’ivo-ri, que pot costar 50.000 euros el quilo, més que l’or. El Vietnam i la Xina són els grans mercats, perquè hi veuen propie-tats mèdiques i afrodisíaques.

50.000 euros el quilo

Cargol de la Polinèsia

És un mol·lusc que va ser endèmic a la Polinèsia

Francesa fins al 1996, quan hi va irrompre un cargol

carnívor. Es manté en pro-grames de cria en captivitat.

Colom de Socorro

El 1972 se’n va veure l’últim espècimen en llibertat. La seva extinció ha sigut una sorpresa per als científics,

que mantenen un centenar d’exemplars en captivitat.

Skiffia daurada

És un petit peix de colors originari de les càlides ai-

gües del riu Teuchitlán, de Mèxic. La presència al seu hàbitat natural es perd fa

dues dècades.

Gripau de Wyoming

Es va extingir de la conca del Laramie, a l’estat de

Wyoming, a causa de la se-quera. Des del 2002 es con-

serva en quatre embassa-ments de Mortenson.

¿Anem cap a una sisena desaparició en massa d’animals? Sí. Si no es corregeixen actituds en dos segles, cap al 2200 n’hi haurà una altra, que, a diferència de les anteriors, serà per ús i abús dels humans.

444milions d’anys

360milions d’anys

LES 5 EXTINCIONS

EXEMPLARS DE MUSEU

Font: Llista Vermella de la IUCN de les Espècies Amenaçades / WWF

Lleopard de l’Amur

Es calcula que només hi ha una trentena d’exemplars

d’aquest felí, natural de l’est asiàtic: des de la penín-sula de Corea fins a Rússia. En estat crític des del 1996.

Elefant de Sumatra

La desforestació del 75% del seu hàbitat natural ha fet que en 30 anys el cens de

població d’aquesta espècie hagi disminuït a la meitat i en quedin menys de 2.800.

Marsopa de Califòrnia

Uns centenars d’aquests pe-tits cetacis sobreviuen al golf de Califòrnia, víctimes de les

xarxes que pesquen totoa-bes, un peix que també és a la llista dels que estan en perill.

Goril·la comú

En 30 anys, la població s’ha anat reduint progressiva-

ment fins que el 2007 el seu estat ja es considerava crític, per la caça i per l’impacte de

l’Ebola a l’Àfrica central.

ESPÈCIES A UN PAS DE L’EXTINCIÓ

25.000espècies estan en perill d’extinció

250milions d’anys

210milions d’anys

66milions d’anys

200.000anys

5.000.000d’espècies habiten al món

Les dades del cens d’animals són poc concretes però molts científics donen per bons cinc milions (90%, invertebrats) que estan desapareixent a un ritme anual del 0,72%. Des de fa mig segle la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (IUCN) elabora la Llista Vermella sobre 76.800 espècies.

1.600.000espècies estan amenaçades

69 en captivitat

4.635 amenaça crítica

5.103 gairebé amenaça

6.940 en perill

10.833 vulnerables

Aparició de l’ésser humà

1.500anys

200.000anysLa velocitat de la taxa d’extinció és 1.000 cops superior a la de la mitjana de la història de la Terra

1.000 espècies extingides

ara

32290% 76% 75%82%85% d’espècies extingides

8 païsoscausen la meitat de la destrucció del medi natural

Austràlia, la Xina, Indonèsia, Malàisia, Mèxic, els EUA, Colòmbia, l’Equador

PRINCIPALS AMENACES (Font: Universitat d’Arizona)

7 rinoceronts 2000

1.215 rinoceronts 2014

37% explotació

31% degradació hàbitat

14% hàbitat perdut

7% canvi climàtic

5% espècies invasores

4% pol·lució

2% malalties

41% amfibis

33% d’aigües dolces

25% mamífers

13% ocells

52% insectes

ANIMALS EN RISC

Font: IUCN

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

DESIGUAL / Font: ‘Science’

2010 -52% animals

2010 +100% humans

1970 població animal i humana

Supernova Vulcanisme Meteorit + vulcanisme Vulcanisme Meteorit

AGRICULTURA DESFORESTACIÓ

CAÇA I CAPTURA PESCA