Grau Mitja

Pgina 1 de (Poner aqu el total de diapositivas)

LACCENT GRFIC

ELISA GINER I SALV

UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA

Objectius

Aprendre els tipus daccents i les regles daccentuaci del valenci.

Conixer els casos particulars de laccentuaci i els errors ms habituals que es cometen per interferncia del castell.

ndex

Laccent grfic

Tipus daccent

Regles daccentuaci

Casos particulars

Observacions: errors habituals

Laccent grfic o ortogrfic

s un signe convencional que en valenci t aquestes formes: () o (`).

Serveix per a indicar quina s la sllaba tnica dins duna paraula.

Trets de laccentuaci

El triangle voclic podem dividir-lo en dues parts segons que les vocals presenten el tret + OBERT o OBERT (+ TANCAT ):

/i/ /u/ +TANCADES

accent agut ()

/e/ /o/

// /c/ +OBERTES

/a/ accent greu (`)

Tipus daccent grfic

Laccent greu o obert es posa, doncs, sobre les vocals obertes: : germ, romnica, valenci : cincia, telfon, cllula : aix, colnia, rnec Laccent agut o tancat es posa sobre les vocals tancades: : encn, esps, esglsia : extensi, roseg, frmula : cam, lquid, llum : xamp, autobs, nic

Regles daccentuaci

Saccentuen les paraules:

Les paraules monosillbiques NO saccentuen, llevat que hagen de portar accent diacrtic.

ESDRIXOLES sempre

PLANES quan NO acaben en: vocal: a, e, i, o, u; vocal+ s: as, es, is, os, us;

en, in AGUDES quan acaben en:

Laccent grfic en les paraules agudes

Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en, in: dem, cantar, jard, alg, aix, cabs, procs, arrs, encn...

Atenci!

NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong decreixent, i per tant en i, u consonantitzades, com ara eu_ro_peu, es_pai, fa_reu, vir_rei, en_re_nou, he_roi...

Laccent grfic en les paraules planes

Les paraules planes que no acaben en vocal, vocal + s, en, in: mxim, mstic, dcil, esplndid, nic, gil, smbol... Atenci! Hem daccentuar les paraules planes acabades en diftong decreixent, i per tant en u consonantitzada: a_n_veu, cr_ieu, es_ti_gu_reu... NO hem daccentuar mots com: llibreria, Maria, espia, havia... perqu es tracta de paraules planes acabades en vocal: te_ni_a, Gan_di_a...

Laccent grfic en les paraules esdrixoles

Totes les paraules esdrixoles:

mquina, ancdota, msica, frmula, poca, sandlia...

Atenci!

Les paraules esdrixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec que sha de comptar com a dues sllabes:

fa_m_li_a, vic_t_ri_es, es_sn_ci_a, es_gl_si_es, democrcia, anestsia, memries...

Casos particulars: els adverbis acabats en -ment

Els adverbis acabats en -ment conserven laccent grfic de ladjectiu a partir del qual shan format:

gilment, contnuament, dcilment...

Si ladjectiu originari no porta accent grfic, tampoc no nha de dur ladverbi que en deriva:

bonament, feliment, honestament...

Casos particulars: els mots compostos

En els mots compostos que sescriuen com un sol mot, noms el segon element conserva laccent:

De fsic + qumic = fisicoqumic

De poltic + econmic = politicoeconmic


No saccentuen els mots aguts com els segents, ja que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades anteriorment:

algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans, pingins, Ramon... Tampoc shan daccentuar mots plans com aquests:

actua, actues, envien, envies, fenomen, Maria, melodia, melodies...


Per s que shan daccentuar aquests altres mots plans:

exmens, fenmens, rgan, rgans, polgon, polgons, telfon, telfons...

Cal tenir en compte que shan daccentuar mots com els segents perqu en valenci els considerem esdrixols:

cincia = ci/n/ci/a cpia = c/pi/a decadncia, desgrcia, esttua...

Bibliografia

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramtica normativa valenciana, Publicacions de l'AVL, Valncia, 2006 Josep Lacreu, Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 2006 (7a ed.) R. Giner, J. Pellicer, Sinopsi: Gramtica Bsica, Editorial Teide S.A, 1997(8a ed.)

DIEC2. Diccionari de la llengua catalana [en lnia]. . [consulta de juliol de 2013]

GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI

Elisa Giner i Salv

REA DE PROMOCI I NORMALITZACI LINGSTICA


Pgina 1 de (Poner aqu el total de diapositivas)

La diresi

ELISA GINER I SALV


ndex

Concepte de diresi Regles destalvi de la diresi Cal recordar que

Diresi

s un signe grfic (j) que en valenci pot recaure sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions distintes: 1. Indica que una i o una u que es troben en un context en el qual podrien consonantitzar-se no ho fan, sin que mantenen el seu valor plenament voclic.

Diresi

La i o la u que la porten no fan diftong, sin que tenen la seua prpia sllaba. pasos /paizos/, allar /ai ar/,coa /koia/, incloen /inkloien/, Ral /raul/, dirn /diurn/

En alguns casos, la i amb diresi pot formar diftong decreixent amb una u posterior consonantitzada. agrau /agraiw/, arguu /arguiw/

Diresi

2. Indica que la u no s muda quan va darrere de g o q i davant de e, i.

llenges, lingstica, pasqes, obliqitat...

Regles destalvi de la diresi

1. Quan, dacord amb les regles generals, cal posar accent sobre la i / u.

pas, Llus, conduem, produeu...

2. A linfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal ms ir.

INFINITIU GERUNDI FUTUR CONDICIONAL agrair agraint agrair agrairia

conduir conduint conduir conduiria

Regles destalvi de la diresi ReRegles destalvi de la diresi

3. En els compostos formats amb els sufixos ista, -isme, -us, -um. europeista, egoista, altruisme, egoisme, Mrius, harmnium...

Excepci: Els mots llusme i prosme s que porten diresi, perqu la terminaci -isme en aquests casos no s un sufix.

Regles destalvi de la diresi

4. En els compostos formats amb els prefixos intra-, re-, co-, pre-, auto- etc. quan els segueix un lexema comenat per i/u.

intrauter, reincidir, coincidncia, preinscripci,

contraindicaci, autoinducci...

EXCEPCIONS: rell i les formes del verb reeixir: resc, rex, resca, resques, resquen.

Cal recordar

Generalment duen diresi els derivats dun mot que tinga i, u tniques precedides de vocal:

agrair agrament atapeir atapement

trair trador, tradora

ve vena, venat, venatge

pas pasos, apasat

ATENCI: pais, paisatge sn pseudoderivats i no duen diresi).

Cal recordar...

Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjanant sufixos nominals o verbals sescriuen amb diresi encara que en els primitius trobem diftong: heroic herocitat; laic lacitat, lacisme, lacat;

fluid fludesa, fludificar, europeu europetat; espontani espontanetat; idoni idonetat; homogeni homogenetat; continu continutat;

Sinclouen ac tamb els derivats acabats en al: laic lacal; helicoide helicodal; trapezoide

trapezodal...

Cal recordar

Cal tenir en compte que el mot i i els derivats daquest no porten diresi, tot i que la i inicial hi s plenament voclica: i_, i_o_nit_zar, i_o_nos_fe_ra, etc. El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes ms: hi_oi_de, hi_o_gls, hi_os_ci_na i derivats.

Cal recordar que

Les vocals majscules tamb saccentuen o porten diresi quan aix ho demanen les regles generals daccentuaci.

NGEL, RAL, JLIA, MERC, RSULA, RIU XQUER,

BENICSSIM, CAM DALGIRS, LALCALATN...

Dades de contacte

Centre dAutoaprenentatge de Valenci

[email protected]

Grcies per la vostra atenci

LES PERFRASIS DIMMINNCIA

Sara Vicent i Santamaria

UPV

REA DE PROMOCI I

NORMALITZACI LINGSTICA

2 0. Concepte de perfrasi verbal 1. Perfrasis dimminncia 2. Construccions incorrectes 3. Exercicis 4. Solucions comentades

CONTINGUTS

3

Construcci sintctica formada per 2 verbs: Auxiliar:

aporta: persona, nombre, temps, mode, aspecte / valor dobligaci, probabilitat, imminncia, etc.

Principal: infinitiu, gerundi o participi aporta el significat lxic

Significat nic, funcionament sintctic conjunt Exemple:

Dem he danar a loculista

0. CONCEPTE DE PERFRASI

4

Expressen que lacci es troba a punt de realitzar-se. Estructures:

1.1 Estar a punt de + infinitiu: Hem dafanyar-nos, que el tren est a punt deixir i no

lagafarem!

1.2 Present o futur dindicatiu + expressi dimminncia: Em dutxe ara mateix i ens nanem a sopar De seguida texplicar qu ha passat

1. PERFRASIS DIMMINNCIA

5

1.3 Anar a en imperfet + infinitiu: Anava a dinar quan ha arribat la meua germana amb els

xiquets

Anvem a contar-li la nostra experincia a Pars, per sha fet massa tard i ho hem deixat per a dem.

(...) 1. PERFRASIS DIMMINNCIA

6

Anar a en present + infinitiu: El mes que ve vaig a comenar el curs de nataci

El mes que ve comenar / comence Els sindicats van a proposar noves mesures econmiques

proposaran

ATENCI!: Anar a en present + infinitiu s correcta quan t un valor de moviment o desplaament (no imminncia): Fa molt de fred ac. Vaig a tancar la finestra ( desplaament) Han cridat al timbre. Vs a veure qui s ( desplaament)

2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

7

Imminncia: Estar a punt de + infinitiu Present o futur dindicatiu + expressi dimminncia Anar a en imperfet + infinitiu

Construccions incorrectes: Anar a en present + infinitiu

RECAPITULACI

8 Lajuntament va a aprovar prximament loferta docupaci pblica.

Hi havia tanta aigua que el pant estava a punt de rebentar. Pel Nadal anirem als mercats nadalencs dAlemanya. Tenies ra: vaig a posar-me a fer esport regularment. Anava a eixir ara, per ja que has vingut em quedar una

miqueta ms. Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral. Per al berenar de dem vaig a fer un pasts de poma. Pau mha dit que va a inscriures a classes de karate.

EXERCICIS: trobeu les errades

9

Lajuntament va a aprovar prximament loferta docupaci pblica. aprovar prximament

Hi havia tanta aigua que el pant estava a punt de rebentar. CORRECTA

Pel Nadal anirem als mercats nadalencs dAlemanya. CORRECTA

SOLUCIONS

10

Tenies ra: vaig a posar-me a fer esport regularment. em posar a fer esport

Anava a eixir ara, per ja que has vingut em quedar una miqueta ms. CORRECTA anar a en imperfet

Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral. seran abundants

(...) SOLUCIONS

11

Per al berenar de dem vaig a fer un pasts de poma. far un pasts

Pau mha dit que va a inscriures a classes de karate. sinscriur a classes de karate

(...) SOLUCIONS

12

1. Material en paper:- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008 [p. 279-

282]- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 [p. 91-93]- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera,

2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern dactivitats (exercicis 7 i 8)]- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990,

2002

2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica:http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html

BIBLIOGRAFIA

13

MOLTES GRCIES

Sara Vicent Santamaria

[email protected]

Ext. 88354

LES PERFRASIS DOBLIGACI


UPV

REA DE PROMOCI I


2

0. Concepte de perfrasi verbal BLOC PERFRASIS DIMMINNCIA

1. Obligaci personal 2. Obligaci impersonal 3. Construccions incorrectes 4. Exercicis 5. Solucions comentades

CONTINGUTS

3

1.1 Haver de + infinitiu: He danar al dentista aquesta vesprada Si vols conservar la feina, haurs de fer el que et manen

1.2 Caldre que + subjuntiu: Cal que adjunteu el justificant del pagament Caldria que em digueres si vns a la festa o no

1. OBLIGACI PERSONAL

4

1.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + que + subjuntiu: Ben prompte ser necessari que et comprem un llit ms

gran. Has crescut molt!

Seria convenient que ens decidrem prompte o no trobarem entrades per al concert

1.4 Deure + infinitiu valor moral Els ciutadans deuen complir la llei

(...) 1. OBLIGACI PERSONAL

5

2.1 Haver-se de + infinitiu: Quan es viu en comunitat, sha de procurar no molestar

els vens

Abans de prendre una decisi crucial, shauria de reflexionar

2.2 Caldre + infinitiu: Cal tornar el llibre abans que sacabe el termini Durant els mesos destiu cal anar amb compte amb el sol

2. OBLIGACI IMPERSONAL O GENERAL

6

2.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + infinitiu: s convenient posar-se el cintur de seguretat en pujar al

cotxe

s necessari posar-sel

(...) 2. OBLIGACI IMPERSONAL O GENERAL

7 3.1 Tenir que + infinitiu: Passa dem per ma casa, que tinc que donar-te un regal

he de donar-te un regal

3.2 (N) Hi ha que + infinitiu: Quan es condueix, (n) hi ha que ser prudent

cal ser prudent / sha de ser prudent / s convenient ser prudent


8

3.3 Ser precs + infinitiu: El director mha dit que s precs reunir-nos avui mateix

cal reunir-nos / s necessari reunir-nos / hem de reunir-nos

3.4 Ser precs + que + subjuntiu: Ja et vaig advertir que no era precs que vingueres amb mi

no calia que vingueres / no era menester que vingueres

(...) 3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

9

1. Obligaci personal: haver de + infinitiu caldre que + subjuntiu ser necessari, ser convenient, ser menester + que + subjuntiu deure + infinitiu ( valor moral) 2. Obligaci impersonal: caldre + infinitiu haver-se de + infinitiu ser necessari, ser convenient, ser menester + infinitiu 3. Construccions incorrectes: tindre que + infinitiu (n) hi ha que + infinitiu ser precs + infinitiu / ser precs + que + subjuntiu

RECAPITULACI

10

Per aprovar una oposici cal estudiar molt i controlar els nervis Podem visitar la catedral, per quan siguen les vuit nhi ha que anar al punt de trobada Hui arribar tard: encara t que duxar-se, vestir-se i passar a buscar la Joana Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos Rosa treballa en una granja al mig del camp, on s precs anar amb cotxe s menester que vinga el tcnic a revisar la installaci


11

Per aprovar una oposici cal estudiar molt i controlar els nervis CORRECTA tamb: s necessari estudiar molt i controlar els

nervis / cal estudiar i controlar / sha destudiar i controlar

Podem visitar la catedral, per quan siguen les vuit nhi ha que anar al punt de trobada cal anar al punt de trobada / sha danar-hi / s necessari anar-hi

Hui arribar tard: encara t que dutxar-se, vestir-se i passar a buscar la Joana ha de dutxar-se, vestir-se i passar a buscar-la

SOLUCIONS: trobeu les errades

12

Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos CORRECTA tamb: cal que ens mostreu les fotos Rosa treballa en una granja al mig del camp, on s precs anar

amb cotxe cal anar-hi amb cotxe / s menester anar-hi amb cotxe / sha danar-hi

amb cotxe

s menester que vinga el tcnic a revisar la installaci CORRECTA tamb: s necessari que vinga / cal que vinga

(...) SOLUCIONS: trobeu les errades

13

1. Material en suport paper:- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008 [p. 279-



2002- Fitxes del Centre dAutoaprenentatge de Valenci (codi MS Mitj 15/014)

2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica (UPV):http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

BIBLIOGRAFIA

14

MOLTES GRCIES


[email protected]

Ext. 88354

LES PERFRASIS DE PROBABILITAT

I DE DUBTESara Vicent i Santamaria

UPV

REA DE PROMOCI I


2


1. Perfrasis i construccions de probabilitat i de dubte

2. Construccions incorrectes 3. Exercicis 4. Solucions comentades

CONTINGUTS

3

Expressen una suposici o una deducci no confirmada, la probabilitat i la possibilitat.

Estructures: 1.1 Deure + infinitiu: Ma mare no s a casa. Deu haver eixit a fer alguna comanda. Anit no podia adormir-me. Devia ser pel caf que em prengu de

vesprada.

1.2 Adverbi de probabilitat [potser, tal volta, probablement, possiblement, segurament] + verb en indicatiu: Ha telefonat Anna i diu que potser vindr a sopar hui. El pont doctubre possiblement anirem a Florncia.

1. PERFRASIS I CONSTRUCCIONS DE

PROBABILITAT I DE DUBTE

4

1.3 Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu: Sn les 8 i Joan encara no ha arribat. s probable que shaja

trobat molt de trnsit.

1.4 Poder ser + que + subjuntiu: Estic restaurant una cmoda i no magrada com mha quedat. Pot

ser que necessite una altra m de verns.

(...) 1. PERFRASIS I CONSTRUCCIONSDE PROBABILITAT I DE DUBTE

5 2.1 Deure de + infinitiu: Caram, quin rellotge ms bonic! Deu de valdre molts diners.

Deu valdre molts diners Quina hora s? No estic segura, per deuen de ser ms de les

9, perqu ja ha comenat el telenotcies. deuen ser ms de les 9

2.2 Igual: No s qu farem el cap de setmana. Igual anem a la platja.

Potser anirem a la platja / Probablement hi anirem


6

2.3 Ser i estar en futur i en condicional: Qui crid anit tan tard? Seria Paula, com sempre.

Devia ser Paula Ser ja de dia, perqu sent els ocellets cantar

Deu ser ja de dia Estars cansat, desprs dun passeig tan llarg!

Deus estar cansat

(...) 2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES

7

Expressi de la probabilitat, la possibilitat i el dubte: Deure + infinitiu: Adverbi de probabilitat + verb en indicatiu Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu Poder ser + que + subjuntiu

Construccions incorrectes: Deure de + infinitiu Igual Ser i estar en futur i en condicional

RECAPITULACI

8

Els teus vens deuen de ser rics, perqu no paren de gastar Saps si Aina ja ha tornat? Si no ho ha fet, estar a punt

darribar Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar

per excs dequipatge Com et va tot per Viena? Igual manime i hi vaig a fer-te una

visita... Probablement no sabrem els resultats fins dilluns. s possible que aquesta vesprada ploga. El cel est molt

ennuvolat. No trobe les cerveses. - Pot ser que shagen acabat ja. Serien les 12 quan arrib la iaia del mercat.


9

Els teus vens deuen de ser rics, perqu no paren de gastar deuen ser rics

Saps si Aina ja ha tornat? Si no ho ha fet, estar a punt darribar deu estar a punt darribar

Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar per excs dequipatge CORRECTA

SOLUCIONS

10

Com et va tot per Viena? Igual manime i hi vaig a fer-te una visita... Potser manime / s probable que manime / possiblement manime

Probablement no sabrem els resultats fins dilluns. CORRECTA

s possible que aquesta vesprada ploga. El cel est molt ennuvolat. CORRECTA

(...) SOLUCIONS

11

No trobe les cerveses. - Pot ser que shagen acabat ja. CORRECTA

Serien les 12 quan arrib la iaia del mercat. Devien ser les 12

(...) SOLUCIONS

12




2002- Fitxes CAV (codi MS Mitj 15/033)

2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica:http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

BIBLIOGRAFIA

13

MOLTES GRCIES


[email protected]

Ext. 88354

PERFRASISPOC GENUNES


UPV

REA DE PROMOCI I


2


1. Perfrasis poc genunes 2. Exercicis 3. Solucions

CONTINGUTS

3

acabar per + infinitiu: El secretari acab per accedir a la seua petici

El secretari acced a la seua petici

ser de + infinitiu: s de suposar que no tardar molt en arribar

Cal suposar que no tardar molt No s destranyar que hui ploga: el cel est negre

No s estrany que hui ploga

1. PERFRASIS POC GENUNES

4 venir a + infinitiu (valor de conclusi): Amb lIVA, aquest pis ve a costar el doble que fa tres anys

Aquest pis costa el doble que fa tres anys

venir + gerundi (valor reiteratiu): Els agents socials vnen advertint del problema des de fa mesos

Fa mesos que els agents socials adverteixen del problema

portar + gerundi (valor de continutat): Porte dos anys estudiant itali

Fa dos anys que estudie itali

(...) 1. PERFRASIS POC GENUNES

5

s dagrair que mhages fet la comanda que et vaig demanar La investigaci en aquest camp ve a suposar una esperana per a

molts malalts

Venim estiuejant en aquest poble quatre anys Si no em tornes els diners que em deus, acabar per no deixar-ten

mai ms

Els passatgers portaven esperant cinc hores larribada del tren Si vas amb Tobies, no seria destranyar que us perdreu: no t gens

dorientaci

Ara no et queixes: ja tho venia avisant fa temps Estava tan cansat que acab per adormir-se mirant la pellcula


6

s dagrair que mhages fet la comanda que et vaig demanar Tagrasc que mhages fet la comanda

La investigaci en aquest camp ve a suposar una esperana per a molts malalts La investigaci suposa una esperana per a molts malalts

Venim estiuejant en aquest poble quatre anys Fa quatre anys que estiuegem en aquest poble

SOLUCIONS

7

Si no em tornes els diners que em deus, acabar per no deixar-ten mai ms Si no mels tornes, no ten deixar mai ms

Els passatgers portaven esperant cinc hores larribada del tren Feia cinc hores que els passatgers esperaven larribada del tren

Si vas amb Tobies, no seria destranyar que us perdreu: no t gens dorientaci Si vas amb ell, no seria estrany que us perdreu

(...) SOLUCIONS

8

Ara no et queixes: ja tho venia avisant fa temps Ara no et queixes: fa temps que tho avisava

Estava tan cansat que acab per adormir-se mirant la pellcula Estava tan cansat que es va adormir mirant la pellcula

(...) SOLUCIONS

9



2009- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990,

2002

2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica:http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

BIBLIOGRAFIA

10

MOLTES GRCIES


[email protected]

Ext. 88354

ELS INDEFINITS CAP, RES I GENS

Dbora Escriv Fuster

rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica

Universitat Politcnica de Valncia

OBJECTIUS DE LA UNITAT

1. s del determinant indefinit cap

2. s del pronom indefinit res

3. s del determinant quantitatiu gens

4. Vacillacions entre els usos de cap, res i gens

5. Resum de la unitat

6. Bibliografia i recursos

7. Informaci de contacte

Pgina 2 de 12

UN MISSATGE DE MBIL...

Pgina 3 de 12

Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova. No sabem res des del mes passat. Has rebut cap correu? Hi ha res de nou? Si tarriba cap missatge o saps res, mavises. No em fa gens de grcia que no se spia ja. No deu quedar gens de temps! Joan J

1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (1)

Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el missatge...

Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova.

Cap (invariable) susa amb substantius comptables: un missatge, un dubte, una soluci...

En oracions negatives, cap equival a ni un element comptable.

En la llengua estndard, habitualment usem cap en lloc de ningun.

Pgina 4 de 12

1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (i 2)

Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge...

Has rebut cap correu?

O: Has rebut algun correu?

Si tarriba cap missatge o saps res, mavises.

PRTASI

O: Si tarriba algun missatge(...)

En oracions interrogatives i condicionals, cap equival a algun i flexi.

En algunes bibliografies, es considera que correspon a un s de tipus literari.

Pgina 5 de 12

2. S DEL PRONOM INDEFINIT RES (1)

Continuem amb una altra oraci del missatge..

No sabem res des del mes passat.

(o: ...cap cosa...)

Res s un pronom indefinit invariable i no cal que modifique cap mot.

En oracions negatives, en combinaci amb ladverbi no, significa cap cosa.

Pgina 6 de 12

2. S DEL PRONOM INDEFINIT RES (i 2)

Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge...

Hi ha res de nou?

O: Hi ha alguna cosa nova?

Si tarriba cap missatge o saps res, mavises.

PRTASI

O: Si tarriba alguna cosa (...)

En oracions interrogatives i condicionals, res equival a alguna cosa.

Res susa seguit de la preposici de davant dadjectius.

Pgina 7 de 12

3. S DEL DETERMINANT QUANTITATIU GENS Per acabar fixem-nos, en aquestes oracions...

No em fa gens de grcia que no se spia ja.

No deu quedar gens de temps!

Gens de (invariable) susa amb substantius no comptables: grcia, temps, pacincia, inters, fora, gana...

El quantitatiu gens porta la preposici de davant de noms en mascul o en femen.

Gens de susa en oracions negatives i significa en absolut o en cap quantitat.

Pgina 8 de 12

4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE CAP, RES I GENS

Davant delements no comptables, cal usar el quantitaiu gens de en lloc dels mots cap* o res* :

No sha de dir:

No em fa cap* grcia que no se spia ja.

No deu quedar res de* temps!

Cal dir:

No em fa gens de grcia.

No deu quedar gens de temps!

Pgina 9 de 12

3. RESUM DE LA UNITAT

Els indefinits cap, res i el quantitatiu gens susen en frases negatives.

Cap (invariable) significa ni un referit a elements comptables.

Res (invariable) significa cap cosa.

Gens (de) (invariable) es refereix a coses incomptables, vol dir en absolut o en cap quantitat.

Cap i res, utilitzats en frases interrogatives i condicionals, signifiquen algun i alguna cosa, respectivament.

Pgina 10 de 12

4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1. Material aula i CAV

Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005

Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999

Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002.

Fitxes CAV codi MS 09

2. Material en lnia

rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos

http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html

Pgina 11 de 12

5. INFORMACI DE CONTACTE


(Edifici 5 F)

[email protected]

MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI

Pgina 12 de 12

ELS INDEFINITS CADA, CADASC I CADASCUN

Dbora Escriv Fuster rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica



1. s del determinant indefinit cada

2. s del pronom indefinit cadasc

3. s del determinant indefinit cadascun

4. Vacillacions entre els usos de cada, cadasc i de

cadascun




Pgina 2 de 12

Una nota

Pgina 3 de 12

1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADA

Per comenar, fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el nota...

Recorda que cada setmana sha de preparar la sala

dactes.

Cada individualitza els components dun grup. Cada t un significat equivalent a tots i cadascun. Cada susa en expressions temporals com ara dia, setmana, any, dilluns, hivern...

Pgina 4 de 12

2. S DEL PRONOM INDEFINIT CADASC

Fixem-nos en aquesta altra oraci que apareix en la nota... Cadasc portar lordinador.

Cadasc (o cada u) s un pronom invariable.

Cadasc fa referncia a tota persona sense cap mena de limitaci.

Cadasc va seguit del verb o de la conjunci que seguida de verb. Pgina 5 de 12

3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN (1)

Per acabar, fixem-nos en aquesta oraci...

Si no porten ordinador, nhas de portar un a cadascun dels ponents.

PREPOSICI SUBSTANTIU

Cadascun i flexi o cada un i flexi sn adjectius indefinits. Cadascun fa referncia a cada persona o element dun grup delimitat en la ment del parlant.

Cadascun va seguit de la preposici de ms un substantiu.

Pgina 6 de 12

3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN (i 2)

I en aquesta altra... Tamb, sha de donar un llapis de memria a cadascun.

...un llapis de memria a cadascun dels ponents.

Cadascun pren valor de pronom, quan la referncia est implcita.

Pgina 7 de 12

4. VACILLACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASC I DE CADASCUN (1)

Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet:

No sha de dir:

Els ponents ens demanen *cada cosa!

Cal dir:

Els ponents ens demanen unes coses!

Pgina 8 de 12

4. VACILLACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASC I DE CADASCUN (2)

Cal evitar usar cadascun* davant de verb o la conjunci que de la preposici.

Cal evitar usar cadasc* davant de la preposici de.

Pgina 9 de 12

No

Cadascun* portar lordinador.

S

Cadasc portar lordinador.

No Si no porten ordinador, nhas de

portar un a cadasc* dels ponents.

S Si no porten ordinador, nhas de portar

un a cadascun dels ponents.


Cada susa en expressions temporals exclusivament.

Cadasc (o cada u) s un pronom i susa davant del verb

o la conjunci que.

Cadascun i flexi (o cada un i flexi) s un adjectiu i

susa davant de la preposici de.

Pgina 10 de 12




Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002.

Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en lnia

rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html

Pgina 11 de 12



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pgina 12 de 12 Pgina 1 de (Poner aqu el

ELS INDEFINITS CADA, CADASC I CADASCUN PRCTIQUES



Pgina 2 de 11

OBJECTIU DE LES PRCTIQUES

Us proposem unes prctiques perqu arribeu a assolir els

aspectes terics segents:

Reconixer quan sha dusar cadasc i cadascun i flexi.

Reconixer les errades ms usuals que es poden cometre.

Pgina 3 de 11

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS

?

6

Els indefinits: cap, res i gens de

Pgina 4 de 11

1. Completeu les frases segents amb cadasc o cadascun.

1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el congrs.

2. __________ ha daportar cent euros per a llogar el local.

3. __________ que prepare una part de la presentaci i desprs la posarem en com.

4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.

5. __________ de nosaltres ha dencarregar-se duna part del projecte.

6. __________ sinteressa per all que ms li agrada.

7. Portes llibretes als xiquets? S, en porte dos a __________.

8. En aquelles circumstncies, __________ treballava tant com podia.

Pgina 5 de 11

1. Completeu les frases segents amb cadasc o cadascun.(solucions)

1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el congrs.

2. __________ ha daportar cent euros per a llogar el local.

3. __________ que prepare una part de la presentaci i desprs la posarem en com

4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.

5. __________ de nosaltres ha dencarregar-se duna part del projecte.

6. __________ sinteressa per all que ms li agrada.

7. Portes llibretes als xiquets? S, en porte dos a __________.

8. En aquelles circumstncies, __________ treballava tant com podia.

cadascun

Cadasc

cadascun.

cadascun

Cadasc

cadasc

Cadasc

Cadascun

dels

ha daportar

que prepare

dels

de

sinteressa

(dells.)

treballava

Pgina 6 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.

1. I ella em va dir: Cadascuna fa el que vol a sa casa.

2. Cadasc dels convidats va portar un regal als novenans.

3. Jordi sempre em fa riure perqu em diu cada cosa!

4. Aquestes carpetes mhan costat dos euros cadasc.

5. Han donat una beca a cadasc dels seus alumnes.

6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!

7. Cadascun comprar un ingredient perqu fem la recepta.

8. He dut un llapis de memria a cadasc de les professores.

Pgina 7 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 1)

1. I ella em va dir: Cadascuna fa el que vol a sa casa.

ESTRUCTURA DE LORACI: cadasc + verb

PRONOM INDEFINIT

2. Cadasc dels convidats va portar un regal als novenans.

ESTRUCTURA DE LORACI: cadascun + de

DETERMINANT INDEFINIT

3. Jordi sempre em fa riure perqu em diu cada cosa!

Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet.

Cadasc

Cadascun

unes coses!

Pgina 8 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 2)

4. Aquestes carpetes mhan costat dos euros cadasc.

CADASCUN FUNCIONA COM A PRONOM INDEFINIT

SE SOBREENTN LESTRUCTURA: ...cadascuna de les carpetes.

5. Han donat una beca a cadasc dels seus alumnes.



6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!

Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet.

cadascuna.

cadascun

unes coses!

Pgina 9 de 11

2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 3)

7. Cadascun comprar un ingredient perqu fem la recepta.

ESTRUCTURA DE LORACI: cadasc + verb

PRONOM INDEFINIT

8. He dut un llapis de memria a cadasc de les professores.



Cadasc

cadascuna

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005 Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en lnia


Pgina 10 de 11

INFORMACI DE CONTACTE


(Edifici 5 F)

[email protected]


Pgina 11 de 11

LINDEFINIT MATEIX I FLEXI

Dbora Escriv Fuster




1. s del determinant indefinit mateix i flexi

2. Vacillacions entre els usos de mateix i propi




Pgina 2 de 13

UN MISSATGE DE MBIL...

Pgina 3 de 13

Hola Carme,

Saps que ens nanem de viatge el mateix dia que tenim lexamen final! La professora mateixa em va dir que hi haur una convocatria extraordinria daquest pel gener. J Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, dacord? Fins ara! Joan

1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI 1.1 s del determinant indefinit mateix i flexi davant

dun nom

1.2 s del determinant indefinit mateix i flexi darrere

dun nom o dun adverbi

1.3 s del determinant indefinit mateix i flexi darrere

dun nom propi o de pronom fort

1.4 s incorrecte del determinant indefinit mateix i

flexi com a pronom

Pgina 4 de 13

1.1 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI DAVANT DUN NOM

Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el missatge...

Saps que ens nanem de viatge el mateix dia que tenim lexamen final!

Davant dun nom, el mateix, la mateixa... concorda en gnere i nombre amb aquest.

Sempre funciona com a determinant.

Indica identitat o repetici.

Pgina 5 de 13

1.2 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI DARRERE DE: NOMS I ADVERBIS

Continuem amb una altra oraci del missatge...

Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, dacord?

Darrere de substantius que formen part de complements circumstancials de lloc, manera i temps, mateix es mant invariable.

Tamb es mant invariable amb adverbis com ara, ahir, avui, dem, ac, all, etc.

En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.

Pgina 6 de 13

1.3 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI DARRERE DE: NOMS PROPIS I PRONOMS FORTS

Fixeu-vos en aquestes oracions...

s increble, per Joan mateix no sabia quan era lexamen!

Nosaltres mateixos anirem a veure la data de lexamen.

Darrere de noms propis i de pronoms forts, mateix concorda en gnere i nombre amb aquests.

En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.

Pgina 7 de 13

1.4 S INCORRECTE DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI COM A PRONOM

Fixem-nos en loraci segent...

La mateixa professora em va dir que hi haur una convocatria extraordinria daquest pel gener.

(i no ...una convocatria extraordinria del mateix* pel gener.)

No es pot usar el mateix, la mateixa com a pronom per a evitar la repetici dun substantiu.

Shan dusar els demostratius, els possessius o un pronom feble.

Pgina 8 de 13

2. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (1)

Pareu atenci ara a aquesta oraci...

La prpia professora em va dir que hi haur una convocatria extraordinria daquest pel gener.

Cal dir:

La professora mateixa (= en persona) em va dir que hi haur una convocatria extraordinria pel gener.

No sha dusar el propi, la prpia, els propis ni les prpies per a emfasitzar la identitat dun substantiu.

Sha dusar el mateix (i flexi) preferentment darrere del nom o b la locuci en persona.

Pgina 9 de 13

prpia

2. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (2)

En canvi, el propi, la prpia, els propis i les prpies sn correctes quan signifiquen propietat o possessi.

Sovint, van acompanyats dels determinants possessius.

Ho he vist amb els meus propis ulls.

El tracta com si fra el seu propi fill.

Pgina 10 de 13


Mateix i flexi s un determinant i pot anar davant del nom o darrere.

Anteposat a un substantiu, concorda en gnere i nombre i indica identitat o repetici.

Postposat a substantius (significat de lloc, temps o manera) i adverbis s mant invariable.

Postposat a noms propis i pronoms forts concorda en gnere i nombre amb aquests.

El mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes no es poden usar com a pronoms.

El propi, la prpia, els propis i les prpies no es poden usar per a emfasitzar un nom.

El propi, la prpia, els propis i les prpies sn correctes quan signifiquen propietat o possessi.

Pgina 11 de 13



Abril Espaol, Jordi, Diccionari prctic de qestions gramaticals, Ed. 62, Valncia, 1999




2. Material en lnia



Pgina 12 de 13



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pgina 13 de 13

ELS INDEFINITS ALG, ALGUN (I FLEXI) I

ALGUNA COSA

Dbora Escriv Fuster




1. s del pronom indefinit alg

2. s del determinant indefinit algun i flexi

3. s del determinant indefinit quelcom i lexpressi

alguna cosa

4. Vacillacions entre els usos dalg, algun i alguna cosa




Pgina 2 de 17

HISTRIES DE LERA DE LORDINADOR

Pgina 3 de17

Alg ha explicat al

pare com senvia un

correu electrnic?

Algun de nosaltres ho

havia dhaver fet

Xiquets, deu passar alguna cosa perqu el sobre no hi cap

1. S DEL PRONOM INDEFINIT ALG

Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en la vinyeta...

Alg ha explicat al pare com senvia un correu electrnic?

Alg s un pronom indefinit invariable.

No precedeix cap substantiu.

Fa referncia a qualsevol persona indeterminada.

Pgina 4 de 17

2. S DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXI (1)

Imaginem que un dels xiquets haguera dit...

Pare has enviat algun correu electrnic? Si has descriure a alguna persona, mho dius.

S, el pare nha escrit algun.(= de correu electrnic)

Algun (i flexi) s un determinant indefinit i acompanya un substantiu.

Indica un nombre redut de persones o coses (o una de sola) o una certa quantitat dalguna cosa.

Quan se sobreentn el referent, susa com a pronom.

Pgina 5 de 17

1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXI (i 2)

Fixem-nos ara en aquestes oracions...

Pare has enviat algun correu? O: Pare has enviat cap correu?

Si has descriure a alguna persona, mho dius. PRTASI

O: Si has descriure a cap persona (...)

En oracions interrogatives i condicionals, algun i flexi equival a cap.

En algunes bibliografies, es considera que correspon a un s de tipus literari.

Pgina 6 de 17

3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I LEXPRESSI ALGUNA COSA (1) Fixem-nos ara en aquesta oraci...

Xiquets, deu passar alguna cosa (o: quelcom) perqu el sobre no hi cap

Sha de restringir ls de quelcom a registres molt formals.

En lactualitat, quelcom se sent com a arcac

Amb el mateix valor de quelcom susa lexpressi genrica alguna cosa.

Pgina 7 de 17

3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I LEXPRESSI ALGUNA COSA (i 2)

Fixem-nos en aquestes altres oracions...

Hi ha alguna cosa nova?

O: Hi ha res de nou?

Si tenvia alguna cosa, mavises.

PRTASI

O: Si tarriba res (...) En oracions interrogatives i condicionals, alguna cosa equival a res.

Res susa seguit de la preposici de davant dadjectius.

Pgina 8 de 17

4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I ALGUNA COSA (1)

Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en la vinyeta...

Algun de nosaltres ho havia dhaver fet..

No sha de dir: *Alg de nosaltres (...)

Algun susa davant dun complement partitiu introdut amb de.

No sha dusar el pronom indefinit alg en aquesta posici.

Pgina 9 de 17

4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I FLEXI I ALGUNA COSA (2)

No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat dun poc.

No sha de dir:

Tinc alguna* pressa.

Cal dir:

Tinc un poc de pressa.

Pgina 10 de 17


No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el valor de cap.

No sha de dir:

No em queda taronja *alguna.

Cal dir:

No em queda cap taronja.

Pgina 11 de 17


No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) per a referir-se a una persona qualsevol indeterminada.

No sha de dir:

*Alg altre tinformar millor.

Cal dir:

Algun altre tinformar millor.

Pgina 12 de 17


No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) en algunes locucions calcades del castell.

No sha de dir:

Hi havia *algun que altre espectador.

Cal dir:

Hi havia alguns espectadors.

Pgina 13 de 17


El pronom quelcom no t valor quantificador.

Cal evitar usar el barbarisme *algo.

No sha de dir:

Estava *quelcom / *algo nerviosa.

Men vaig a Andorra, si necessites *algo, mho dius.

Cal dir: Estava un poc nerviosa.

Men vaig a Andorra, si necessites alguna cosa, mho dius.

Pgina 14 de 17


Alg s un pronom indefinit i no acompanya mai un nom.

Algun i flexi funcionen com a determinants i com a pronoms quan se sobreentn el nom.

Algun i flexi solen introduir complements partitius introduts per la preposici de.

Quelcom s un pronom indefinit que cal restringir ls a registres formals.

Lexpressi genrica alguna cosa sha dusar amb el mateix valor de quelcom.

Cal evitar ls del barbarisme *algo amb valor de pronom indefinit o quantificador.

Pgina 15 de 17







2. Material en lnia



Pgina 16 de 17



(Edifici 5 F)

[email protected]


Pgina 17 de 17

Pgina 1 de (Poner aqu el

ELS INDEFINITS. PRCTIQUES



Pgina 2 de 8

OBJECTIU DE LES PRCTIQUES

Us proposem unes prctiques perqu reconegueu quines sn

les errades ms habituals que cometem en usar els indefinits

segents:

Alg i algun

Cada, cadasc i cadascun

Cap, res o gens de

Pgina 3 de 8

PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS

?

6

Els indefinits:

Pgina 4 de 8

Completeu les oracions segents amb lindefinit adequat. 1. Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, per ahir en tenia

moltssima.

2. __________ (Algun / Alg) de vosaltres sap per qu no ha vingut Joan.

3. De vegades no lentenc, em demana que li porte (cada / una) __________

cosa ms estranya.

4. __________ (Cadasc / Cada un) que faa el que ms li convinga.

5. No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al mat.

6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadasc) __________ dels assistents

al congrs.

7. __________ (Alg /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.

8. No magrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.

Pgina 5 de 8

Completeu les oracions segents amb lindefinit adequat. (solucions)

1. Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, per ahir en tenia

moltssima.

2. __________ (Algun / Alg) de vosaltres sap per qu no ha vingut Joan.

3. De vegades no lentenc, em demana que li porte (cada / una) __________

cosa ms estranya.

4. __________ (Cadasc / Cada un) que faa el que ms li convinga.

5. No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al mat.

6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadasc) __________ dels assistents

al congrs.

7. __________ (Alg /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.

8. No magrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.

gens de

Algun

una

Cadasc

gens de

cadascun

Alg

res del

Pgina 6 de 8

RESUM DE LES PRCTIQUES

Alg s un pronom indefinit i algun s un adjectiu que va

seguit de la preposici de.

Cada no es pot usar per a emfasitzar esdeveniments.

Cadasc s un pronom indefinit.

Cadascun s un determinant indefinit i va seguit de la

preposici de.

Cap s un determinant indefinit (noms comptables).

Res s pronom indefinit.

Gens de s un determinant quantitatiu (noms incomptables).

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005 Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en lnia


Pgina 7 de 8

INFORMACI DE CONTACTE


(Edifici 5 F)

[email protected]


Pgina 8 de 8 Pgina 1 de (13)

LES PREPOSICIONS A i EN (PRIMERA PART)

Sara Vicent i Santamaria UPV

REA DE PROMOCI I


Pgina 2 de (13)

LES PREPOSICIONS A i EN (PRIMERA PART)

1. Usos espacials Generals

Especfics

2. Usos temporals (davant dinfinitiu)

3. s de la preposici A davant del CD

Pgina 3 de (13)

1. USOS ESPACIALS

1.1 Usos generals:

A: direcci, moviment o contacte

verbs tpics: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigir-se, etc.

exemples: Dem pujarem al Penyagolosa

Els dimecres vaig a classe de nataci

Vam arribar al punt de trobada massa prompte

Pgina 4 de (13)

1. USOS ESPACIALS, 1.1. Usos generals

EN: situaci, presncia, reps o entrada

s amb: verbs tpics: estar, trobar-se, viure, posar, etc.

larticle indefinit (un, una, uns, unes)

demostratius (aquest, aqueix, aquell)

determinants indefinits (algun, qualsevol, cert, cada, etc.) exemples:

Vivim en edificis separats

Tinc un pis en un carrer molt assolellat

Em trobars en aquell despatx

Pgina 5 de (13)

1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos especfics

1.2 Usos especfics:

A: situaci en llocs fsics amb topnims

Visc a Torrent / Hem passat les vacances a Grcia

article definit (el, la, els, les) Marta estudia a la biblioteca

interrogatius (quin, quina, quins, quines) A quina prestatgeria est el llibre que necessite?

substantius casa, classe, missa, palau, taula (sense article)

Vinga, seiem a taula i dinarem / Avui soparem tots a casa

Pgina 6 de (13)

1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos especfics

EN: topnims amb valor histric, social o temporal

La filosofia va nixer en la Grcia clssica

llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions, etc.)

Busqueu aquesta paraula en el diccionari

La clau de lexercici est en la pgina 43

Pgina 7 de (13)

RECAPITULACI DELS USOS ESPACIALS

A: General: direcci, moviment o contacte

Especfic: situaci en llocs fsics: topnims

article definit

interrogatius

casa, classe, taula, palau, missa

EN: General: situaci, presncia, reps o entrada (article

indefinit, demostratius, determinants indefinits)

Especfic: topnims amb valor histric, social o temporal

llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions)

Pgina 8 de (13)

EXERCICIS

- Avui ha nevat ____ Moscou

- Mireu si podem dinar ___ alguna taula

- Ja saps que portes una taca doli __ la camisa?

- Ausis March va viure ___ la Valncia del Segle dOr

- Em pots dir ___ quin carrer vius?

- Ma tia treballa ___ unes oficines cntriques

- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia

- Entreu ___ el mn dels llibres

- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint

- La llei especifica clarament, __ larticle 2, que ...

Pgina 9 de (13)

SOLUCIONS

- Avui ha nevat ____ Moscou Avui ha nevat a Moscou

- Mireu si podem dinar ___ alguna taula Mireu si podem dinar en alguna taula

- Ja saps que portes una taca doli __ la camisa? Ja saps que portes una taca doli a la camisa?

Pgina 10 de (13)

(...) SOLUCIONS

- Ausis March va viure ___ la Valncia del Segle dOr

A. M. va viure en la Valncia del Segle dOr

- Em pots dir ___ quin carrer vius? Em pots dir a quin carrer vius?

- Ma tia treballa ___ unes oficines cntriques Ma tia treballa en unes oficines cntriques

- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia Hem sopat en aquell restaurant

Pgina 11 de (13)

(...) SOLUCIONS

- Entreu ___ el mn dels llibres Entreu en el mn dels llibres

- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint

No li agrada eixir els dissabtes i es queda a casa

- La llei especifica clarament, __ larticle 2, que ... La llei especifica clarament, en larticle 2, que ...

Pgina 12 de (13)

BIBLIOGRAFIA

1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 2002.

- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)

2. Material en lnia: Centre dAutoaprenentatge de Valenci (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html

Pgina 13 de (13)

MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria

[email protected]

Ext. 88354

Pgina 1 de (16)

LES PREPOSICIONS A i EN (SEGONA PART)


REA DE PROMOCI I


Pgina 2 de (16)

LES PREPOSICIONS A I EN (SEGONA PART)

1. Usos espacials Generals

Especfics

2. Usos temporals (davant dinfinitiu)

3. s de la preposici A davant del CD

Pgina 3 de (16)

2. USOS TEMPORALS (DAVANT DINFINITIU)

- Or. dinfinitiu (introduda per Al o EN) + or. principal

2.1 Introduda per Al: Simultanetat de les dues accions:

A leixir de classe, parlarem

Al passar pel carrer mir cap ac

Substituci de lor dinfinitiu per: Substantiu:

A leixida de classe parlarem

Or subord. temporal introduda per mentre: Mentre passava pel carrer, mir cap ac

Pgina 4 de (16)

(...) 2. USOS TEMPORALS (DAVANT DINFINITIU)

2.2 Introduda per EN:

lor dinfinitiu expressa una acci ANTERIOR a la del

verb principal: En eixir de classe, parlarem

En tindre son, es gita a dormir

substituci de lor dinfinitiu per una or subord. temporal introduda per quan:

Quan eixirem de classe, parlarem

Quan t son, es gita a dormir

Pgina 5 de (16)

RECAPITULACI DELS USOS TEMPORALS

Oraci dinfinitiu introduda per:

AL: Simultanetat

Substituci per mentre

EN: Anterioritat de lor dinfinitiu

Substituci per quan

Pgina 6 de (16)

EXERCICIS

- ___ eixir, tanca b la porta

- ___ acabar el partit, anirem a sopar

- Tots els llauradors cantaven __ batre

- ___ tornar el pare, dinarem

- Ja parlarem daix __ tornar dAlacant (dos amics que viatgen amb tren)

- __ tornar de Pars, mhas de contar com tha anat

Pgina 7 de (16)

SOLUCIONS

- ___ eixir, tanca b la porta En eixir, tanca b la porta quan isques, tanca b

la porta

- ___ acabar el partit, anirem a sopar En acabar el partit, anirem a sopar quan sacabar

el partit, anirem a sopar

- Tots els llauradors cantaven __ batre Tots els llauradors cantaven al batre mentre

batien, cantaven

Pgina 8 de (16)

(...) SOLUCIONS

- ___ tornar el pare, dinarem En tornar el pare, dinarem quan torne el pare, dinarem

- Ja parlarem daix __ tornar dAlacant (dos amics que viatgen amb tren)

Ja parlarem daix al tornar dAlacant mentre fem el viatge de tornada en tren

- __ tornar de Pars, mhas de contar com tha anat

En tornar de Pars, mho has de contar quan en tornes

Pgina 9 de (16)

3. S DE LA PREPOSICI A DAVANT DEL CD

3.1 Qu s el CD: complement que depn dun verb transitiu i que en

precisa o completa el significat

exemples: Vaig comprar un kilo de taronges al mercat

Ja et digu que no tornaria fins la setmana que ve

3.2 Regla general: directe = no hi ha cap preposici entre el verb i el CD

Em deixes el bolgraf? S, agafal

Els xiquets van saludar el ve

Pgina 10 de (16)

(...) 3. S DE LA PREPOSICI A DAVANT DEL CD

3.3 Excepcions: davant dun pronom personal fort referit a persona:

et va saludar a tu a ell no el vam veure ahir

davant de tothom, tots i ning: Ha cridat a tothom - Amb aquella acci no molestava a ning

en oracions recproques: Es miraven lun a laltre

per evitar ambigitats entre CD i subjecte: El gat perseguia a la rata A qui va assassinar?

Pgina 11 de (16)

RECAPITULACI: A DAVANT DEL CD

- Regla general: CD sense cap preposici

- Excepcions: s de A davant dun pronom personal fort referit a persona

davant de tothom, tots i ning

en oracions recproques

per evitar ambigitats entre CD i subjecte

Pgina 12 de (16)

EXERCICIS

- Lambulncia va portar ___ els ferits a lhospital

- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella

- El professor no va convncer ___ els alumnes

- Aviseu __ els convidats perqu vinguen prompte

- __ qui coneix aquell home?

- Sestimen lun __ laltre

- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homnim rus

Pgina 13 de (16)

SOLUCIONS

- Lambulncia va portar ___ els ferits a lhospital Lambulncia va portar els ferits a lhospital

- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella

Ahir no els vaig veure, ni a ell ni a ella

- El professor no va convncer ___ els alumnes

El professor no va convncer els alumnes

- Aviseu __ els convidats perqu vinguen prompte

Aviseu els convidats perqu vinguen prompte

Pgina 14 de (16)

(...) SOLUCIONS

- __ qui coneix aquell home? qui coneix aquell home? A qui coneix aquell home?

- Sestimen lun __ laltre

Sestimen lun a laltre

- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homnim rus

Ahir va visitar al president dels Estats Units el seu homnim rus

Pgina 15 de (16)

BIBLIOGRAFIA

1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990, 2002.

- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)


Pgina 16 de (16)


[email protected]

Ext. 88354

Pgina 1 de (17)

LES PREPOSICIONS PER i PER A



Pgina 2 de (17)

LES PREPOSICIONS PER i PER A

1. PER

- usos i exemples - exercicis - solucions

2. PER A - usos i exemples - exercicis - solucions

Pgina 3 de (17)

1. LA PREPOSICI PER

- causa: El van condemnar per traci

- complement agent:

Els lladres van ser detinguts per la policia

- davant ladverbi sempre: Tu i jo serem amics per sempre

- per expressar una data de manera aproximada (amb noms de mesos, danys, destacions, de festes):

Ens vam conixer pel mar, ms o menys, no? Pel Nadal, un pas de pardal

Pgina 4 de (17)

(...) LA PREPOSICI PER

- Davant dinfinitiu: quan equival a amb la intenci de, i el verb

principal expressa una acci voluntria del subjecte: Bevia molta aigua per trobar-se millor

Bevia molta aigua amb la intenci de trobar-se millor

Passejava per no passar tant de fred Passejava amb la intenci de no passar tant de fred

lacci realitzada est pendent de realitzaci o expressa mancana (tindre, haver-hi, quedar, estar, etc.):

Sn les 10 i els llits encara estan per fer! Tenim encara molts problemes per resoldre

Pgina 5 de (17)

(...) LA PREPOSICI PER

- en opini de, si depn de: - Per mi, que cadasc faa el que vulga

- INCORRECTE: davant dels noms que indiquen parts del dia:

* Pel mat encara fa molt de fred De mat / Al mat encara fa molt de fred

* Per la vesprada vaig a classe dinformtica De vesprada vaig a classe dinformtica

Pgina 6 de (17)

2. LA PREPOSICI PER A

- destinaci o finalitat / complement indirecte: Hi ha ofertes exclusives per a tothom El fusell submar consta d'un can llarg i un dispositiu

per a disparar

- termini fix referit al futur:

Per al cap de setmana, preveiem una pujada de les temperatures

Falten cinc setmanes per a les vacances

Pgina 7 de (17)

(...) PER A

- verbs dinstrument, existncia i obligaci: instrument: servir, fer servir, aprofitar, usar,

preparar, etc. El martell serveix per a clavar El bolgraf susa per a escriure

existncia: ser, estar, existir, haver-hi, etc. Les vostres aportacions sn fonamentals per a

aconseguir els nostres objectius

obligaci: caldre, necessitar, convenir, haver-se de, ser necessari, fer falta, etc.

Calen ms recursos per a afrontar la situaci

Pgina 8 de (17)

RECAPITULACI

1. PER causa complement agent davant dinfinitiu:

amb la intenci de mancana

davant de sempre expressi de dates de manera aproximada en opini de INCORRECTE:* davant de noms que indiquen parts del dia

Pgina 9 de (17)

(...) RECAPITULACI

2. PER A destinaci, finalitat / complement indirecte termini fix referit al futur verbs dinstrument, existncia, obligaci

Pgina 10 de (17)

EXERCICIS 1r bloc

- Lhan despatxat __ haver estat negligent en la feina - Ha fet portar el regal _____ l'avi - ___ resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b - Era molt respectat _____ els seus superiors - No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens ___ corregir - Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor - El govern el declar indesitjable _____ alguna ra

Pgina 11 de (17)

SOLUCIONS

- Lhan despatxat __ haver estat negligent en la feina Lhan despatxat per haver estat negligent en la feina

- Ha fet portar el regal _____ l'avi

Ha fet portar el regal per a lavi

- ___ resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b

Per a resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b

- Era molt respectat _____ els seus superiors

Era molt respectat pels seus superiors

Pgina 12 de (17)

(...) SOLUCIONS

- No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens ___ corregir

No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens per corregir

- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor

Ha venut la finca per comprar-ne una altra de millor amb la intenci de comprar-ne una altra

- El govern el declar indesitjable _____ alguna ra

El govern el declar indesitjable per alguna ra

Pgina 13 de (17)

(...) EXERCICIS 2n bloc

-___ Sant Joan, bacores - Li agrada deixar-ho tot ____ dem - La mare ha fet el pasts ___ mi - El garbell aprofita __ separar objectes de grandria desigual - El curs vinent encara ser massa prompte ____ apreciar els resultats - Ho farem aix __ sempre - Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats

Pgina 14 de (17)

(...) SOLUCIONS

-__ Sant Joan, bacores Per Sant Joan, bacores

- Li agrada deixar-ho tot ____ dem Li agrada deixar-ho tot per a dem

- La mare ha fet el pasts ___ mi La mare ha fet el pasts per a mi

- El garbell aprofita __ separar objectes de grandria desigual

El garbell aprofita per a separar objectes de grandria desigual

Pgina 15 de (17)

(...) SOLUCIONS

- El curs vinent encara ser massa prompte ____ apreciar els resultats

Els curs vinent encara ser massa prompte per a apreciar els resultats

- Ho farem aix __ sempre

Ho farem aix per sempre

- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats

Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats ( amb la intenci de)

Pgina 16 de (17)

BIBLIOGRAFIA

1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008.

- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999

- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009.

- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990, 2002.

- Fitxes CAV (codi MS Superior 17/003) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (pp. 308-312, exercicis 11-15; p. 327, exercicis 9 i 10)


Pgina 17 de (17)

MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354

Pgina 1 de (13)

LES PREPOSICIONS COM i COM A, CAP i CAP A


REA DE PROMOCI I


Pgina 2 de (13)

CONTINGUTS

1. COM i COM A usos

exercicis

solucions

2. CAP i CAP A usos

exercicis

solucions

Pgina 3 de (13)

1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

1.1 COM:

- expressi de manera i de comparaci: Fes-ho com pugues

Vull ser com Superman

No s tan difcil com sembla

El meu nebot ja s tan alt com son pare

Pgina 4 de (13)

(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

1.2 COM + a = COM A: a) valor comparatiu: igual que, com si fra

Va obrir uns ulls com a plats

Lluitaven com a lleons

b) valor predicatiu: en qualitat de, en funci de Com a president del jurat, declare el premi desert

Tu, com a germ major, anirs davant

Pgina 5 de (13)

1.3 COM A es redueix a COM: (mant els valors comparatiu i predicatiu)

davant de larticle:

determinat:

El consideren com el millor actor de la histria

indeterminat: Es va presentar com un amic

(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A

Pgina 6 de (13)

RECAPITULACI de COM i COM A

1. COM manera

comparaci

2. COM + A = COM A: igual que, com si fra

en qualitat de

3. COM A > COM: davant larticle

Pgina 7 de (13)

EXERCICIS

- Mengen ____ porcs

- No el tractaven ____ director

- Vicent discutia ___ un boig

- La paraula mdic susa ____ adjectiu

- A lautobs, anvem ____ figues en cof

- Paga-li trenta euros, ____ senyal

Pgina 8 de (13)

SOLUCIONS

- Mengen com ____ porcs Mengen com a porcs

- No el tractaven ____ director No el tractaven com a director

- Vicent discutia ___ un boig Vicent discutia com un boig

- La paraula mdic susa ____ adjectiu La paraula mdic susa com a adjectiu

- A lautobs, anvem ____ figues en cof A lautobs, anvem com a figues en cof

- Paga-li trenta euros, ____ senyal Paga-li trenta euros, com a senyal

Pgina 9 de (13)

2. LES PREPOSICIONS CAP I CAP A

- Valor locatiu: en direcci a, sense arribar al punt final.

- CAP A: susa en tots els casos, tret dels segents (> CAP):

davant dels demostratius: Caminarem dues hores cap aquella muntanya

davant dels adverbis de lloc que comencen per a (ac, aqu, all, all, amunt, avall, avant, arrere) o e (endins, enfora, enlloc):

Vine cap ac i desprs vs-ten cap all Anem cap amunt

Pgina 10 de (13)

EXERCICIS

- Ens vam trobar anant ___ el treball

- Fes-te ___ all

- Hem danar ___ aquesta zona

- Per eixir haurs de fer el cotxe ___ arrere

- Baixvem ____ el riu

Pgina 11 de (13)

SOLUCIONS

- Ens vam trobar anant ___ el treball Ens vam trobar anant cap al treball

- Fes-te ___ all Fes-te cap all

- Hem danar ___ aquesta zona Hem danar cap aquesta zona

- Per eixir haurs de fer el cotxe ___ arrere Per eixir haurs de fer el cotxe cap arrere

- Baixvem ____ el riu Baixvem cap al riu

Pgina 12 de (13)

BIBLIOGRAFIA

1. Material en suport paper: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008.

- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009.


- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)

2. Material en lnia: rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html

Pgina 13 de (13)


[email protected]

Ext. 88354

Pgina 1 de (12)

LES PREPOSICIONS FINS i FINS A



Pgina 2 de (12)

FINS i FINS A

- FINS - FINS A - RECAPITULACI - EXERCICIS - SOLUCIONS

Pgina 3 de (12)

LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

- Expressen el punt final en lespai o en el temps, sense arribar a ultrapassar-lo - FINS A:

en designacions de temps i de lloc, quan tamb s possible la a, encara que no apareguera fins:

Anem a la plaa i tornem Anem fins a la plaa i tornem Ens veurem al juliol No ens veurem fins al juliol

ATENCI: en els dies, els anys, els noms dels mesos i de les estacions susa fins a sempre:

- Ens veurem el dia 23 No ens veurem fins al dia 23 El nou teatre sacabar el 2004 El nou teatre no sacabar

fins al 2004 Lhivern que ve visitar Joan No el visitar fins a lhivern

que ve

Pgina 4 de (12)

(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

en designacions que no siguen de temps ni de lloc: Poden haver desaparegut fins a trenta-sis mil euros No parar fins a aconseguir que em tornen el que s meu

en la correlaci des de fins a (reduble a de ... a): Vam anar dexcursi des dAlcoi fins a Ontinyent Lhorari datenci al pblic s de 9 a 14 hores

Pgina 5 de (12)

(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

- FINS: en designacions de temps i de lloc que no haurien de

dur tampoc la a: Ens vam conixer lany passat No ens coneixem fins lany

passat

davant la conjunci que, els demostratius i la majoria dels adverbis:

Esperam fins que torne. Fins ara no mhavia adonat que ets molt gracis Pujarem fins aquella muntanya

quan es pot substituir per fins i tot: Aix ho saben fins els xiquets aix ho saben fins i tot els

xiquets

Pgina 6 de (12)

RECAPITULACI

FINS A: en designacions de temps i de lloc, quan tamb s possible la a,

encara que no apareguera fins EXCEPCIONS: dies, anys, mesos, estacions

en designacions que no siguen de temps ni de lloc en la correlaci des de fins a (reduble a de ... a)

FINS:

en designacions de temps i de lloc que no haurien de dur tampoc la a

davant la conjunci que, els demostratius i la majoria dels adverbis

quan es pot substituir per fins i tot

Pgina 7 de (12)

EXERCICIS

- ___ ell ho sabia - Pensem estar-nos ac ___ desps-dem - No l'esperes ___ la nit - No el vaig veure ___ que no an a sa casa - No els despertes ___ les deu

Pgina 8 de (12)

SOLUCIONS

- ___ ell ho sabia Fins ell ho sabia fins i tot ell ho sabia

- Pensem estar-nos ac ___ desps-dem Pensem estar-nos ac fins desps-dem

- No l'esperes ___ la nit No lesperes fins a la nit esperal a la nit

- No el vaig veure ___ que no an a sa casa No el vaig veure fins que no an a sa casa

- No els despertes ___ les deu No els despertes fins a les deu despertal a les deu

Pgina 9 de (12)

(...) EXERCICIS

- Han dissenyat ___ set models diferents - Passa per loficina __ les 9 __ les 10:30 - No menjar ____ saber la veritat - Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem - No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de mar

Pgina 10 de (12)

(...) SOLUCIONS

- Han dissenyat ___ set models diferents Han dissenyat fins a set models diferents

- Passa per loficina __ les 9 __ les 10:30 Passa per loficina des de les 9 fins a les 10:30 (de...a)

- No menjar ____ saber la veritat No menjar fins a saber la veritat

- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem Anirem fins aquell carrer i ens en tornarem

- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de mar No tinc cita amb el metge fins al dia 12 de mar

Pgina 11 de (12)

BIBLIOGRAFIA

1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008.

- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009.


- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)


Pgina 12 de (12)


Pgina 1 de (16)

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: teoria



Pgina 2 de (12)

CONTINGUTS: CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

1. El Complement de Rgim Verbal (CRV) concepte tipus de construccions

2. Construcci bsica 3. Construcci amb infinitiu

canvi de preposicions

4. Construcci amb QUE + oraci subordinada

caiguda de preposicions

Pgina 3 de (12)

1. EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL (CRV)

1.1 Concepte - complement dun verb intransitiu - introdut per una preposici, seleccionada pel verb - relaci estreta amb el verb: s exigit per aquest - exemples:

dedicar-se a: Em dedique a lensenyament pensar en: No puc deixar de pensar en tu estar dacord amb: Els assistents estaven dacord amb el

ponent

oblidar-se de: Mhe oblidat del paraigua!

Pgina 4 de (12)

(...) 1. EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL (CRV)

1.2 Tipus de construccions: a) bsica: CRV = substantiu o SN

Es nega a la discussi

b) amb infinitiu: CRV = oraci dinfinitiu

Es nega a discutir el projecte

c) que + oraci: CRV = oraci subordinada introduda per QUE

Es nega que discutim el projecte

Pgina 5 de (12)

2. LA CONSTRUCCI BSICA

- CRV = substantiu o SN - Verbs: dedicar-se a, pensar en, estar dacord amb, consistir en, limitar-se a, oblidar-se de, anar amb compte amb, estar en contra de, tenir inters en, etc.

- Exemples:

Vs alerta amb el gra, que s molt perills Mhe oblidat del nom de la teua amiga Tinc molt dinters en el curs intensiu dalemany Manel es dedica a la gesti cultural

Pgina 6 de (12)

3. LA CONSTRUCCI AMB INFINITIU

- CRV = infinitiu o oraci dinfinitiu - Noms pot ser introdut per a o de:

CRV constr. bsica introdut per a o de MANTENIMENT davant dinfinitiu

Manel es dedica a la gesti cultural Manel es dedica a gestionar

Mhe oblidat del nom de la teua amiga Mhe oblidat de preguntar-li el nom

CRV constr. bsica introdut per amb o en CANVI DE

PREPOSICIONS davant dinfinitiu a, de Tinc inters en el curs dalemany Tinc inters a

matricular-me dalemany Vs alerta amb el gra Vs alerta de no caure

Pgina 7 de (12)

CONSTRUCCI BSICA CONSTRUCCI DAVANT DINF

MANTENIMENT QUAN LA PREPOSICI S A O DE - Es nega al canvi - No es recorda de laccident

- Es nega a canviar - No es recorda dhaver tingut un accident

CANVI QUAN LA PREPOSICI S AMB O EN

- He pensat en aix - Estic dacord amb lAnna

- He pensat a canviar de feina - Estic dacord a fer-ho ara

Pgina 8 de (12)

4. CONSTRUCCI amb QUE + OR. SUBORDINADA

- CRV = QUE + oraci subordinada - Exemples:

Pensa en el viatge Pensa en que viatjar

- Davant de QUE la prep. desapareix CAIGUDA DE PREPOSICIONS:

Vs alerta amb el gra Vs alerta que no et donen gat per llebre

Noms parlaven de futbol Noms parlaven que volien anar-sen de vacances

Tenia inters en la pintura barroca Tenia inters que escrigueres larticle

Pgina 9 de (12)

- Caiguda tamb amb preposicions compostes i locucions com des de, desprs de, abans de, el fet de, la idea de, a fi de, en contra de, etc.:

Des dac no et veig b No ha tornat des que tu el vas despatxar

Men vaig ja, a fi darribar puntual Va eixir prompte de

casa a fi que no ens trobrem Desprs de llegir els parlaments, va comenar el sopar

Desprs que shagueren llegit els parlaments, va comenar el sopar

(...) 4. LA CONSTRUCCI amb QUE + OR. SUB.

Pgina 10 de (12)

RECAPITULACI

PREP. FUNCI + INFINITIU + QUE (conj.)

A CRV manteniment caiguda ()

DE CRV manteniment caiguda ()

AMB CRV canvi (a, de) caiguda ()

EN CRV canvi (a, de) caiguda ()

Pgina 11 de (12)

BIBLIOGRAFIA

1. Material en suport paper: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009

- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 2002

- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)


Pgina 12 de (11)


CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: exercicis


REA DE PROMOCI I


Pgina 1 de (9)

CONTINGUTS

- Recapitulaci de la teoria

- Exercicis

- Solucions

Pgina 2 de (9)

RECAPITULACI

PREP. FUNCI + INFINITIU + QUE (conj.)

A CRV manteniment caiguda ()

DE CRV manteniment caiguda ()

AMB CRV canvi (a, de) caiguda ()

EN CRV canvi (a, de) caiguda ()

Pgina 3 de (9)

EXERCICIS

- Estic esperant ___ que arribes

- Noms pensa ___ tenir xit

- Tots tenim ganes ___ que ploga

- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard

- No sadona ___ que ha perdut tota la credibilitat

- Lacusat sobstinava ____ negar-ho tot davant el jutge

- El xiquet sha fet ms espavilat des ____ que ha tornat del viatge

- Confia ___ que arribaran a temps

Pgina 4 de (9)

SOLUCIONS

- Estic esperant ___ que arribes Estic esperant que arribes

- Noms pensa ___ tenir xit Noms pensa a tenir xit (pensar en > A)

- Tots tenim ganes ___ que ploga Tots tenim ganes que ploga

- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard Cal anar-hi abans que siga massa tard

Pgina 5 de (9)

(...) SOLUCIONS

- No sadona ___ que ha perdut tota la credibilitat No sadona que ha perdut tota la credibilitat

- Lacusat sobstinava ____ negar-ho tot davant el jutge

Lacusat sobstinava a negar-ho tot davant el jutge (obstinar-se a manteniment)

Pgina 6 de (9)

(...) SOLUCIONS

- El xiquet sha fet ms espavilat des ____ que ha tornat del viatge

El xiquet sha fet ms espavilat des que nha tornat

- Confia ___ que arribaran a temps Confia que arribaran a temps

Pgina 7 de (9)

BIBLIOGRAFIA

1. Material en suport paper: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008

- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009

- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 2002

- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)


Pgina 8 de (9)


[email protected]

Ext. 88354

Pgina 9 de (9)

PRONOMS FEBLES

ELISA GINER I SALV


ndex

1. Introducci 2. Definici 3. Formes

Exemple dintroducci

He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.

Exemple dintroducci

He vist la teua germana i he donat a la teua germana una cosa per a tu.

A la teua germana = li He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.

a t t t t a a t t t t t t t t CI

li

Definici

Els pronoms sn mots que es fan servir per a denotar la mateixa idea dun nom, o dun nom precedit de preposici, que s'ha dit anteriorment o que es diu immediatament desprs.

Definici

- sn tons i monosllabs. -substitueixen diferents tipus de complements verbals.

- formen una unitat fnica amb el verb, el qual precedeixen o segueixen immediatament.

Em dnes pomes?

Dna-me-les

Davant del v. comenat en consonant

Davant del v. comenat en vocal o h

Darrere del verb acabat en vocal

Darrere del verb acabat en consonant o diftong

Formes





Reforades Elidides Redudes Plenes

Formes





Reforades Elidides Redudes Plenes

1a pers.

sing. em

Grau Mitja

Documents

Transcript of Grau Mitja