Gener-Febrer 1987 Num.6 Preu-100 Pis.

rGrup Esplai S EstornellEntrevista Joan Maura

Foravila

V I A J E S A N T I O E S

•.A.t.trt

C/. Obkpo llnmp.ii. 4O - l.li (9M| SO 43 II . (O 43 »O. r

Buttiti Mill Vell-INCA (Mtll·ict)

AGENCIA SEGUROS GENERALES

(MCI

Carrer del Bisbe Llompart, 40-1«

(tf: 50 43 50)

C¿%? ¿a?kZ>C€zueccà

can '01691p

Carretera Palma Inca.Telèfon -50 46 90

*&>0pera£tua ¿finges*

lie é5Ka//orc«

Avinguda dels Reli Catòlics. 53

INCA Mallorca Tel 503124

CAIXA RURALPROVINCIAL DE DiUlL\ns

ASOCIADA AL BANCO DE CRÉDITO AGHK3OLA

SERVEIS CENTRALS

MM t» IUm Cm fi* Arti* I M*w I Cub* • 77 »O

OFICINA PRINCIPALr*M¿M*K.rhfiM4>. u aoon

CàvaMhriS« KM»

DELEGACIONS A MALLORCA•.Cm U

S« (Vit«

MiL-AUotasJlKg·.·M·IM.S•. MV|Ml Botrkr. •<. Kk-ta AkDNT. 21

«•74M«»«71«• au•ac»an

DELEGACIONS A EIVISSAEMM c. hkhr Unheil. «S luUJU dd (bo e. Ai M«, •/a

30*508noirs

DELEGAaû A MENORCAc.DrLU»4.M • J7»30

SUMARI

Pàg. 4: COMUNICATS A INCA REVISTA.

Pag. 5: EDITORIAL.

Pàg. 6: DOS 1NQUERS A VALENCIÀ, JaumePayeras.

Pàg. 8: FORA V I L A , Gabriel Serra.

Pàg. 10: REPORTATGE: G R U P D 'ESPLAI S'ES-TORNELL.

Pàg. 12: DES DEL MEU RACÓ, Toni Llarg.

Pàg. 13: ENTREVISTA A JOAN M A U R A , JauiweArmengol.

Pàg. 17: 25è ANIVERSARI DE L'OBRA CULTURAL BALEAR.

Pàg. 18:

Pàg. 20:

Pàg. 21:

Pàg. 22:

Pàg. 24:

Pàg. 25:

Pàg. 26:

Pàg. 27:

CONEGUEM LA NOSTRA LLENGUA,Jaume Gual.

POESIES.

CRITICA CORDIAL, Joan Guasp.

ESPORTS, Pere Castelló.

HUMOR.

LA BONA C U I N A , Imma. Cortès.

ELS JOVES I N F O R M E N .

LA FOTO DEL MES.

( B U T L L E T Í DE SUBSCRIPCIÓ) Apartat de Correus 156, INCA

Nom i cognoms:

Carrer: Telèfon:

Població: Província :

DES1TJ S U B S C R I U R E ' M A P A R T I R DEL N U M E R O j | PER UN ANY (11 n ú i n s . ) AMB

QUOTA DE: Subscriptor-col. laborador (1500 pts) Q Subscriptor (1000 pts )["""] .

Faré efectiu l ' import m i t j a n c n n t : Q TALO B A N C A R I ADTJUNT n«

QUOMICILIACIO BANCÀRIA Q GIR POSTAL n*

Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu compte/llibreta a tenguin els

rebuts que els presentarà INCA REVISTA per al pagament de la meva

subscripció.

TITULAR DEL COMPTE:

BANC/CAIXA

n« COMPTE n« L L I B R E T A

AGENCIA

Adreça: Població

DATA - SIGNATURA

comuniCfiTS fi

Comunicat ád 3P.5.ÏML'Agrupació d ' Inca

del P.S.M., Esquerra Nacio-nalista, davant l'aprova-ció, el passat 29-12-86, delPressupost Municipal d ' Incaper l 'any 1.987, vol fer pú-blic el seu més absolut de-sacord amb el mateix, enbase als següents punts:

1.- Es un pressupostminvat en relació al del 'any 1.986. Aquesta minvano obeeix a que s'hagi fetuna contenció de despesescorrents ni una millor admi-nistració, sinó una minvad'inversions reals (91 mi-lions l 'any 86, front als18 milions d 'enguany) .

2.- Podem veure quehi ha sectors fortament mar-ginats, fins a unes reduc-cions d ' u n 50 %, (beneficèn-cia, cultura, biblioteques,ensenyament, esports, parcsi jardins, conservació decamins i Mercat Munic ipa l ) .

3.- Hom observa unadisminució d'imposts direc-tes i un augment dels indi-rectes. Pagarà més el quemanco té.

4.- Crida l'atencióque en l 'actual pressupostes deixa de complir, perpart de la majoria munici-pal d ' U . M . , un conveni ^sig-nat amb e l C . l . M . de dedi-car, per atencions a la Bi-blioteca Pública Municipal,al manco un 0'25 % delPressupost Municipal. U . M .ja no compleix ni els conve-nis que signa amb ella ma-teixa (el President d ' U . M . ,Sr. Alberti, és el Presidentdel Consell Insular de Ma-llorca) .

5.- La resposta, do-nada pel responsable de laComissió Informativa d'Hi-senda en el Plenari del 29-12-86: "Comprarem més lli-bres amb menys doblers i_

sembrarem més arbres tam-bé amb menys doblers", re-flexa clarament la políticade bones intencions i d ' im-provisacions d ' U . M . a Inca.

6.- Podem dir que,globalment, el Pressupostdel nostre Ajuntament norespon a una política plani-ficada i de bon govern, si-nó més bé a interessos elec-toralistes i de "prestigipersonal".

7.- Per acabar, vo-lem denunciar que el Pres-supost Municipal no s'haredactat en català, com jahauria de ser normal; s'hadeixat passar una altraoportunitat de normalitzacióde la nostra llengua. Debell nou podem comprovarque el l l inatge de Mallor-quina d'aquesta Unió ésuna simple decoració.

P.S.M.-E.N.AGRUPACIÓ D ' INCA.

Comunicat dd T.S.O.'L.unanimidad, designar candi-

En Asamblea celebra- dato del partido Socialista Inca, 27 de Enero de 1.987.da por la Agrupación Sòcia- obrero Español a la Alcal-lista de Inca el día 27 del día de lnca 'a D. Andrés Fd°. Mariano Bonillacorriente, se acordó, por parís Mateu.' Domínguez.

rcada àedmt&mZ' & ww, C ous

EDITORIALHom creu que la mobilització estudiantil per tot l 'Estat, és un

dels fets més positius dels últims anys. Hom pensa, que d'ençà el1.975, l'estudiant s 'havia tornat un passota, que fugia de la sevaresponsabilitat. Aquestes mobilitzacions demostren que l 'estudiant se-gueix essent rebel i responsable, que vol perfeccionar-se més a travésd ' u n ensenyament de més qualitat . De fet cal considerar un èxit elmoviment de la primera generació d'estudiants de la democràcia. Elpunt més conflictiu de les reivindicacions estudiantils és, sens dubte,l ' a fer de la selectivitat. El nombre de places és, avui per avui, forçalimitat. D'altra banda cal que la Universitat doni les garantiessuficients per formar professionals competents al màxim, de cara aprestar un millor servei a la societat que, per la via dels impostos, fapossible la Universitat i els universitaris.

L'altre punt preocupant del moment, i no gens positiu, és ladificultat de formar govern a Euskadi, després que a les darrereseleccions les forces nacionalistes aconseguissin el 75% d'escons. Homcreu que no hi ha més sortida honesta que la formació d ' u n governnetament nacionalista.

No cal oblidar la greu situació de Melilla, la qual es complicaper moments. Tanmateix per a fer una anàlisi correcta cal donar tempsal temps i esperar nous esdeveniments.

A les Illes la pluja abundant ha estat l 'autèntic protagonistad'aquesta darrera mesada. Tota Mallorca en sortirà força beneficiada id'una manera especial Ciutat, car els embassaments de la Serra deTramuntana són gairebé plens.

A la nostra ciutat es comença a parlar d'eleccions, de llistesmunicipals, de candidats. 1 això és bo, car afavoreix l'interès delsciutadans per la cosa pública. Hom desitja que tots els candidats espresentin empesos únicament per un anhel de servir a la comunitat i noguiats per la figurera, l 'ambició personal o, pitjor encara, perpossibles interessos econòmics.

INCA REVISTA: Número 6. FEBRER 1.987

REDACCIÓ 1 CONFECCIÓ: Jaume Armengol, Jaume Gual, Francesc Dalmau,Antoni Armengol, Immaculada Cortès, Francesca J. Cortès, Bernat Forte-za i Antònia Llobera Torrens.SUPERVISIÓ LINGUISTICA: Bernat Forteza, Jaume Gual i Jaume Armengol.FOTOGRAFIA: Miquel A. Quetglas.COL·LABORACIONS: Foto Payeras, Toni Llarg, Pere Castelló, Joan Lara,Joan Guasp, Gabriel Serra i Jaume Payeras.ADMINISTRACIÓ: Catí Ferrà, Margalida Massanet i Llorenç Sastre.COMPoSïC'lO: Miquel A. Quetglas.IMPRESSl'Ó: "Apóstol y Civilizador", Petra.DIPÒSIT LEGAL: PM 451-1.986.

EDITA: INCA REVISTA. OBRA C U L T U R A L BALEAR D ' I N C A . Apartat deCorreus 156. Tf. 50.12.25.

DOS INQUERS

A VALENCIAA València, sí a l 'ús dela Nostra Llengua!.

Era el 17 de desem-bre de l 'any passat quanun grup de mallorquins, en-tre d'ells dos inquers, sal-pàvem cap al continent ambel vaixell "Ciudad de Sala-manca".

València ens espera-va a l 'altra vorera demar; allà es juntaria, unaaltra vegada, l'esperit decada una de les tres bran-ques del nostre estimat Pi.

Anàvem a defensarel català allà on niés pa-teix, tot ignorant la reali-tat linflüístico-social delpaia, ßW tot això la nos-tra cu'rtositat era encaramés forta.

En apropar-se el vai-xell a la ciutat, es veiennomés les llums de la cos-ta, però totd'una vàremdescobrir que es tractavad'una ciutat plana, aixòés natural si tenim encompte que València per-tany a la comarca anomena-da de l'Horta i que pertant no hi pot haver gransrelleus. Al mateix port, fó-rem rebuts per uns estu-diants que ràpidament ensreconegueren per les senye-res que portàvem i la pan-carta de solidaritat que

• dúiem, "Mallorca amb Valèn-cia".

El taxi que agafà-rem ens dugué al pis onens hi havíem d'instai.lar,al barri de Ruzafa , undels més tradicionals de laciutat. Aquell vespre pogué-rem constatar el que enshavien dit de la marxa va-lenciana, tastàrem l 'a iguade València: un combinatde wiski, Cointreau i cavaa més de suc de taronja . . .

El barri del Carme, undels més progressistes, ensoferí una marxa impressio-nant: "Mitropa", "Cavallersde neu", "La marxa", "Cafe-teria Madrid".. .

Però el català noapareixia als carrers, ex-cepte en els nombrosíssimsgrafitis que hi havia pelscarrers, tant dels "blave-_

T •".'>:.;,•' " • '" "•' " TTvííry' • P. .TÏ ijT' y)r^t^y\f.i ÍÍ!P/Í ''. ' • • ' •-' • '

.; T;::1 • • ., ¡ ' " > - • . .í/.-" • ' • • * •

Ílaft:fll»íí'ÍÍÍSÍS

mateix coneguérem Joan Küs-ter, tot un mite.

El pas següent, iquasi obligatori del nostreviatge, fou el visitar laciutat. No us penseu queValència és gaire bella, ésuna ciutat gran però a lavegada es nota quo llurshabitants hi són de pas.L'hi donen vida, així és,

,*ty •..-,-. •' • l»"V'n"**'V'*i*^

alagcr- rf 'i d'expresslcbpi

*m[ffi$$tel^làaps

'ï.·i·'·W· -V '':*!

I£í >:- ;HP¡IÍSÍ;iïl •- - . -,

< a la sentència .contra el catalàv,-¿y A'-v-- • - ..•*.>•,.-••*••*»*

MANIFESTACIÓjíciuw DE VALÈNCIA!Dissabte dia 20*.;?> Lussarne aia 20 w B^^^m

f|| a tes 6 de la vesprada ?HIm

i p'. . ''ï Coordina. r;:^W^f'

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀros" (lengua valenciana,Reino de Valencia) comd ' independentistes.

Aquest vespre tambépoguérem gaudir d ' u n delspocs recitals que avui dónaEn Raimon, un recital fred,encara que va haver-hiparlaments i que es va ani-mar de debò amb els comen-taris del cantant: "Alvent", "Diguem no"... Allà

totes les comarques delpaís. València és una ciu-tat d'amples vials, de bo-nes, comunicacions, però ésuna ciutat embellida i bar-roca a més no poder, totaella pintada de beig.

El que és destacableper veure és, per exemple,el Palau del Marquès deDues Aigües, que conté unagran exposició de c u l t u r a

valenciana, o la seva Llot-ja que no és tan austeracom la nostra. Es de desta-car també la Seu amb laseva famosa torre del Mica-let i el lloc on es fan elsjudicis populars del Tribu-nal de les aigües. Per aca-bar és curiosa l'estació deltren, decimonónica i barro-ca a les totes.

Fou interessant tam-bé la visita que férem ala llibreria Tres i Quatre,una de les més importantsdel Països Catalans en pro-ducció i existències en cata-là.

Però el fet centralde la nostra arribada erala Manifestació que el dis-sabte, dia vint, ens congre-gà, prop de les cinc, a 'laPlaça de Sant Agustí. Allàels feixistes ja havien fetla seva, col·locant pancar-tes contra el català, senye-res . blaves i espanyoles enels balcons, a més de po-sar-nos l 'himne regional atota potencia. Havien ditals seus seguidors que enspreparassin una "cordial re-buda", consistent en tirar-nos aigua, vidres o ousdes d'alt . La gent, ésclar, els contestava ambcrits de "vosaltres feixis-tes, sou els " terroristes" i"ties maries, vos quedenquatre dies", mentre queles ties maries no s'atura-ven de cridar: "España, Es-pafta, España...". Ja desque vàrem obrir la nostrapancarta a la plaça, tot-hom ens venia a saludar ia donar-nos les gràcies perhaver-hi anat, a més ensentrevistà Ràdio Puça, una

emissora pirata en català.

Poc a poc comença-ren a arribar camions detotes les comarques i delPrincipat, Algemesí, Fava-ra, Elx..., poguérem veuretambé Josep Guia amb elsxicots de l 'MDT, a la gentd ' U P V , ACPV, Crida, BEA,FNEC...

La cosa es començàa animar quan apareguerenles primeres comparses musi-cals, amb allò de "Paquitoel chocolatero" coreat pertothom, i amb el de "senseblau, sense blau", al.lu-*dint a la bandera de laComunitat. No podien faltartambé els coets, ni qualcú,que amb el seu enginy, de-vallàs les pancartes i ban-deres de provocació ques'havien col·locat abans.

Quan la manifestaciócomençà hi havia prop de25.000 persones, xifra real-ment important, si tenim encompte la provocació i lapor que havia creat AU, elsindicat d'estudiants feixis-tes que havien recorregutl'acord del Rectorat de laUniversitat de València,que permetia l 'ensenyamenten català de la mateixa.

Durant la manifesta-ció, els mallorquins vàremésser molt aplaudits, sobre-tot quan arribàvem al llocon ja s 'hav ien concentratmilers de persones per afer els discursos (allò vaser apoteòsic!). Durant elcamí, no hi podia fa l ta r ,també hi havia qui protes-tava la nostra presència,una minoria, dient-nos queno els enganàvem, que no-

BAR LLABRES

ESPECIALITAT EN TAPES VARIADES

Placa Santa Maria la Major

I N C A

saltres també érem del Prin-cipat (perquè vegeu on ar-riba el fanatisme), però ésnormal ja que això els des-borda tota l'estratègia del 'anticatalanisme front alPr inc ipa l .

Tan sols hi ha quelamentar els incidents pro-tagonitzats per ultradre-tans, amb l 'ajuda de lapolicia que vii carregarcontra una manifestació le-gal, en lloc de protegir-lade grups extremistes. Ambtot això, nosaltres, assus-tais, vàrem fugir cap a ca-sa totd'una i amagàrem lessenyeres. Ara comprendreuallò que us deia al princi-pi del perill de passajar-se amb elles pel carrer.

Al dia següent, ensdecepcionarem de la infor-mació dels diaris sobre lamanifestació, no us ho po-deu imaginar "catalanes icatalanistas se manifesta-ron ayer — " etc., nomésdestacant la violència quegrups minoritaris haviendesfermat (no la. .voldriaaquí a aquesta {||j«msa, perres!)- ^2or

A pesar d'això elbalanç és del tot positiu,tant per la nostra experièn-cia personal, com pel quevàrem ajudar a la campa-nya que els valencians ha-vien preparat. Tots els quehi vàrem anar, crec quedesitja.n tornar-hi el- mésprest possible.

Jaume Payeras.

m*$>FABRICA D'ARTICLES DE PELL

guantsbosses

peces de vestit

i marroquineria en general

Gran Via de Colón INCA Telèfon 50 1900

fOWVfWDes d'INCA REVISTA j. del

SETMANARI de Manacor, m'han dema-nat si podria anar fent algunacol·laboració relacionada amb te-mes de foravila.

Com a presentació nomésvos diré que crec més en l'homeequilibrat que en l'home especia-litzat, pens que en aquest mónde cada vegada està més clar,que les coses estan totes inter-relacionades i , quan es contem-plen només des de la perspectivade l'especialització, es solentreure conclusions desenfocades.

No seré idò un especialis-ta en escriure, ni un especialis-ta en cap tema dels que tracta-rem, intentaré dir quatre cosesdel dia, adornades amb un parellde reflexions, de manera que,sense ensenyar res i a forçad'articles, per allò de que méssap un misser i un ase que unmisser tot sol, entre el que vo-saltres penseu i el que aquí po-guem afegir, mos anirem enri-quint en el que es fa a Foravila... que, pel que s'ha dit abansi per les interrelacions, ésmolt ampla i ho pot tocar tot.

Prova de l'ampla que és,basta dir que ahir mateix em cri-daren per si donaria unes clas-ses a l'escola de Formació Pro-fessional de Picapedrers "PonsDescoll" de Manacor, damunt eltema "Jardins Mallorquins"...

Bé, per avui només quatremots d'introducció:

- No hi ha llibres escrits(que jo sàpiga).

- Això idò ho tendrem queestudiar damunt el llibre de larealitat.

- Pens que el millor jardíés el que no té projectista ex-tern ni jardiner contractat.

- Es hermós el jardí queva bo, el que és útil i el queté l'estimació del seu cuidador.

- Jardí mallorquí és unaparaula molt ampla; pobles comUllaró, Huberts, Orient... sónjardins dels que deim. La carre-ra d'una caseta de planta baixaamb una cisterna, una parra, to—matigueres, una pica d'aigua,lliris... és un jardí. El corralde darrera amb la llimonera, elgalliner, dos tarongers, roses,herba lluïssa... és un jardí.L'hortet de devora la casa, ambtarongers i arbres fruiters, ésun jardí. La clastra amb una heu-ra, cossiols de fulles, de clí-vies, de filadendros, és un jar-dí. .. Bé, un altre dia seguirem.

Avui dematí he anat a Llo-ret per ajudar als paßesos a tra-mitar els impresos per aconse-guir la prima que es dóna a tot-hom que tengui ovelles.

Es donen 749 ptes. per ove-lla i 599 ptes. per cabra que estregui, amb la idea de potenciaraquesta producció del camp, dela que Europa n'és deficitària.

Les sol·licituds es podenpresentar fins el dia 25 de ge-ner en un primer termini, i deI'l de febrer fins el 30 d'abrilen segon termini. Això és unacosa que seguirà fent-se cadaany.

De Lloret he arribat a veu-re a ]'amo En Joan de Son Bou dePina, els cavallistes el conei-xen per l'amo de Na Pinera, NaNuredduna, N'Andino i d'al-tres... però no era aquest elmotiu de la visita. Hi vaig anarper parlar del porc negre mallor-quí .

Es curiós, una bona partdel bons criadors del porc ma-llorquí són gent de tradició ca-vallista. Bé!, vos cont això perdonar peu a dir dues paraulesdamunt aquests animals:

- La sobrassada mallorqui-na tengué, fa un temps, una famareconeguda.

- Aquesta fama descansava

8

damunt la qualitat que s'aconse-guia gràcies a la raça, l'alimen-tació, l'edat de l'animal, el pe-bre bord i d'altres.

- Les granges industrialsferen desaparèixer aquesta raçamenys prolífica i més greixosa.

- El mercat s'omplí d'unacosa vermellosa que desprestigiàla nostra sobrassada.

Avui, dins el Mercat Comúi en el que fa referència alsporcs, igual que en molts d'al-tres productes* del camp, els pro-blemes són d'excedents, això faque els preus siguin barats; encanvi hi ha falta de productesamb una qualitat recoçpguda. Ambla pasta rosa d'avui en dia, noes pot sortir a cap lloc, peròamb la sobrassada mallorquina espodria guanyar un gran mercat,deixant els beneficis dins la re-gió productora (aquests animalsviuen damunt les finques).

Des de fa pocs anys i grà-cies a la iniciativa d'En Sebas-tià Simó, s'ha començat a treuresobrassada de cap a la Penínsu-la, l'experiència és altamentexitosa. Fa dos diumenges anàremamb un amic a veure a l'amo EnToni de Sa Sínia de Manacor, elde Na Fantasiosa, En Curdaits,En Beauf ió ... mos trobàrem quetreien els porcs del barri, hihavia els de Son Lluí Is, de NaVarcolina, i d'altres, tambén'hi havia que hi eren per ademanar si en podrien fer per ala pròxima campanya. Clar!, aramateix t'asseguram el preu de280 ptes. el quilo, sempre quees faci com demanen les normesde l'explotació tradicional.

Si això reprèn, i es fa béper part de tots els sectors in-teressats: pagesos, pebroters,matancers, comercial1tzadors...les repercussions dins la nostraagricultura poden ésser grana, ino en parlem del dia en què Ma-llorca es pugui declarar com a"Zona Lliura de pesta". Europaespera.

Precisament per això ambEn Llorenç Payeras, Presidentdel Patronat de les Races Autòc-tones de Mallorca, hem parlatamb un parell de pagesos, En Jau-me de N'Ulí de Sa Paletera deCaimari, En Miquel de Can Bajocade Mancor de la Vall, En Tomeude Son Marro de Sineu, En Tomeude Sa Carbonera d'Artà... i al-tres. El pròxim dimecres tendremuna junta de tots els sectorsinvolucrats per tal d'aclariraquests conceptes. L'aventura ésdifícil, i és molt important,per això, partir amb molta serie-tat.

Pot ser penseu que aixòsón coses d'optimistes i poc rea-listes, el que pensi així liaconsellaria que anàs a fer unavolta per regions amb produc-cions reconegudes internacional-ment: Jerez, Jabugo, Champany,Roquefort, i se n'adonarà de laimportància que poden arribar atenir aquestes coses.

Bé, per avui res més, sino hi ha res de nou, de tant entant segïlïtem parlant.

i 1

Adéu.í

Gabriel Serra.

FCRRGTERin COU^ec agoteig i fer ospetsio'Trodnctcs fer a fes ptogues dei camp'Manetes de, portes

Avinguda del Bisbe Uompart, 189-191 - Carrer des Tren, 38 • Tel. 50 06 92Plaça Sana María la Major, 13-14- Tel. 50 04 86 - INCA (Mallorca).

jaime estrany• qnlpo« p»r> «lleln«

IH.b. Uo,,,p.,t. 7» IVI. M 11 IO

INCA • Mullere*• ML 'lTOMt

B!O

i-2«

ceE°1-4

0

RICOHRATI I IMMUNI

HERMESmeniti«* «uicTfiomc*

mobcl litten, s. l.MVK*I1.M* orlCtNA

Grup d'esplai S'EstornellFou l 'any 1.981

quan un grup de gent,molts d'ells organitzadorsdels campaments Sant Se-nén, després d 'unes quan-tes reunions i d'assistirals cursos de monitors, de-cideixen crear un Esplai.

Segons ens ha confes-sat na Mercè Puig, elsprincipis foren molt difí-cils. Varen escriure mésd 'un miler de cartes alscol·legis i als pares delsalumnes demanant l'opiniósobre el projecte de fundarun grup d'Esplai. Contesta-ren 90 persones. Aleshoreses va convocar una reunió,assistint-hi 55 persones.Gràcies a elles es fundàl 'Esplai . Els caps foren naCatalina Ferrà, na JoanaM1 Coll, n 'Antònia Llobera,en Fermín Fernández, naMercè Puig i en Josep Serra.

L'Esplai" quedà mun-tat el curs 1.982-83. I elsseus locals foren deixatspel Rector D. Joan Lliteras.

"La missió de l'Es-plai és completar l'educa-ció dels nostres infants desd 'una visió cristiana del'home, és a dir, d 'un ho-me lliure, responsable, so-ciable i trascendent, arre-lat, a més, dins d 'una cul-tura concreta, que enaquest cas és la mallorqui-na".

"Entenem que els cen-tres d'Esplai d'Inca sónprimordialment unes institu-cions educatives i, com atais, han de vetllar per a

. complir llurs funcions".

"L'escola no cobreixel temps lliure, i la famí-lia tampoc no pot assolirl'àmbit de sociabilització".

"Això ens mou a cre-ar uns centres on una partdel temps lliure dels in-fants pugui ésser usat perllur educació, especialment,en els aspectes de convivèn-cia, responsabilització ialliberament".

"Aquests objectius esduen a terme, per tant, através d'excursions, tre-balls manuals, activitatsartístiques, projeccions depel·lícules, diapositives, isobretot durant les acampa-des d'estiu".

L'Esplai S'Estorenelln'és dirigit per 6 perso-nes, que també són funda-dors del grup. Algunes d'e-lles acabaran enguany llurmandat . D'aquesta maneraentraran en funcionamentels estatuts.

Totes aquestes activi-tats són dirigides per moni-tors, els quals han d 'ha-ver superat els cursos depreparació. Actualment hiha 27 monitors, repartitsen 8 grups.

Hi ha un cap queels reuneix abans de comen-çar el curs. Aleshores pre-para la programació junta-ment amb els responsablesde 1 ' Esplai.També reuneixcada dissabte als monitorsper tal de planificar lesactivitats. A la fi cadagrup presenta les activitatsrealitzades, després el mo-nitor en cap fa una petitamemòria.

Actualment hi ha 150nins de 6 a 16 anys.

10

Es pot dir que l'Es-plai S'Estornell ha arribata ser un grup compacte,en el qual no tan solss'han integrat els nins, si-nó també els pares.

L'Esplai d'Inca ;irepajudes econòmiques de l'A-juntament, del Consell Insu-lar, de la Comunitat Autòno-ma i de les Caixes.

El pressupost delscurs 85-86 fou de 1.600.000pessetes.

LES ACTIVITATS.

Cada dissabte es reu-neixen als locals de l'Es-plai, monitors, nins i res-ponsables desenvolupant ac-tivitats ja programades queserveixen per a omplir eltemps lliure dels nins.

Des del curs 1.982-83 s 'han d'esmentar les se-güents activitats:

Els festivals denadal amb Betlems vivents,concerts, etc...

Participació alsConcursos de Betlems "Ciu-tat d'Inca". Havent gua-nyat força premis.

- Participació a lesfestes de Sant Antoni (car-rosses) .

- Homenatge a Mos-sèn Lliteras (any 1.983).

a Assistència a lesDiades'.d'Esplai de Mallor-ca, a Sóller, Lluc (any deLluc), Inca i Sa Pobla.Participant-hi els 34 grupsfederats.

- Participació activaa les Festes de Carnestoltes( R u a ) .

- Participació a lesMostres de Cançó Infanti l .

Homenatge a JoanMiró (18 febrer de 1.984).Es va reproduir una obradel pintor al carrer BisbeLlompart.

- Homenatge, el dia30 de març de 1.985, alPare Colom. Recital de can-çons i poesies.

- Homenatge, el dia22 de març de 1.986, alsoficis antics d ' I n c a . Pinta-da d 'un mural a la Plaçade Mallorca.

- Actes de cloendade curs, amb representa-cions de teatre, recitals demúsica, etc...

- La sortida al car-rer de la revista S'Estor-nell "Xafarder" al curs 85-86.

Excursions com ala Cova de Sant Martí d'Al-

cúdia, Ses Gòbies de l 'Al-queria, Felanitx, etc...

L'escenificació,per part d 'un grup de l'Es-plai a l 'Aula de la TerceraEdat, de l'obra "Snak BarTió Pep".

Hem de destacar, so-bretot, les colònies que ca-da any s'organitzen a dar--reries de juny i principis

Aquest curs està de-dicat a la música. Un exem-ple n 'és el concert de Na-dal a la clastra de lesMonges Tancades. Allí esféu un concert a càrrec decorals de nins, de monitorsi de pares.

Tanmateix la laborque està realitzant a Inca

en pro dels nins és impor-

de juliol (Gesa-Alcúdias 1.983, Lluc 1.984, a la Vic-

tòria-Alcúdia 1.985-86).Segons els mateixos

monitors les colònies sónmolt importants per a conèi-xer més els nins. Tots elsdies es relacionen amb untema determinat: Història,de Mallorca, de països, na-tura , etc...

tantissima. Hom creu queels fruits d'aquesta laboreducacional es veuran mésencara en el fu tur .

Toni Armengol.

Imma Cortès.

C^6»rfetor««t

Y"!***^floret natural*»

t artififialeiStreich m ïemidlio

C/. Palmar. 34 Tal. B o 1* l okhi«. SSO-V Tel. «00337

INCA . Maltore«

¿s/Hrtlf/fiiti (3/of cJjcent

General Luque. SS (esq. Tórrela) - Tel. 500213 I N C A

Jaime estrany• q u i p e « r « r « « f ie l i»

U.."|-rt. 7t Irl. MISI«

INCA - M «llore«

OíO

~KC1-£°

• M.l. JI·IIM

RICOHrnriAnowA*

HERMES••cnifUKA «i-artPioHic*

inobel linea, s. I.HUKni.it* o r têt N*

11

*^6á 06¿ ?7l¿€¿ taC^i

íPotser Sant Motti em poBCer?Sincerament no pug

negar que só un enamoratd'aquesta vila vei'na quetenim tan prop d ' Inca ique tan diferent és de lanostra. Sempre, en passarper la carretera, he d'aca-bar exclamant la meva ad-miració envers els camps,que més parescut a jardí,es troben a cada banda idurant el tros que passamper Sa Pobla.

Cada any, quan s'a-propa la diada de Sant An-toni, em mor d'enveja enveure, com a la vigília,tot el poble camperol, por-tes obertes, rep als milersde companys, amics o bado-ques que ens deixam capti-var per la màgia d 'una nitfosca i freda que no téigual.

Les tradicions, lesarrels, la joia i les can-çons esclaten pels carrersde la vila germana i, perunes hores si més no, ensfan a tots poblers. Prop deles flames, de la cendra,les espires i el fred s'ager-manen cantant el més noudel cançoner popular. Co-lles de totes les edats, méso menys clares, tan seval, s'esforcen per fer unatonada i una lletra recent,nascuda sota la inspiracióde la nit , trenca una vega-da més el cruixir dels fo-guerons.

Ben enllastit, una.gorra quatribarrada, unajaqueta de llana i moltesganes de viure, un anymés l 'esclafit del vespre po-bler que fa un any , dos,tres i vint, he repetit sen-se parar , va.ig partir cer-cant l 'espinagada, un tas-só de vi i la llar que unbon amic, m'ofere ix de bongrat .

El dia havia estatpoc generós i la blancor

de les muntanyes de la Ser-ra Nord reflectia en les ca-res de tothom, donant alsnassos un to vermell, moltabans d 'haver tastat l'es-pès brou de color negre.

Els llums dels cot-xes, un rera l'altre, palende la carretera un rosariinacabable i els milers demallorquins, un cop més,cercàvem el misteri de lanit, fidels a la tradició.Anàvem a viure amb els po-blers, a sopar a les sevescases, a cantar pels seuscarrers, amb la intensitatque, solament a Sa Pobla,es pot viure la vigília deSant Antoni.

Com si se n 'adonàsde la data, la pluja vaparar i el silenci de lesgoteres n'era música celes-tial que acompanyava lesximbombes i els caparrotsper la Plaça de la vila.La festa havia començat.

Després d 'un soparcom mana la llei del poble,les canyes i les mans ba-nyades començaren el seujoc. Agosarades lletres, pa-rides sense vergonya del 'amor per la terra, entrela sensualitatdel vi i lacalentor dels foguerons,aparegueren pels carrersplens de gom en gom. Nin-gú no hi era forester, cadacop més els cossos se sen-tien esclatar i tothom eraben capaç de fer una tona-da i abraçar, amb alegriadesbordant, a una al·lotajove o a una dona madura.

Què té la nit d'a-quest Sant Antoni pobler?.

Cansats de sentir-nos, allà d ' a l t volguerenapagar el foc, tal vegadahavia o començava a pren-dre massa fort. Una ruixa-da cada vegada més for ta ,

12

ens tornà a la realitatque, feia hores, havíemperdut de vista, captiuspel somni de la nit màgi-ca. La tornada a casa, eldespertar, es feia necessariper més que, tots, volgués-sim allargar la bulla. Allòtardaria un any a tornar iera molt de temps el quehauríem d'esperar.

Gràcies, amic de SaPobla, amics Sebastià, Antò-nia i quants poblers o nopoblers, féreu possible, unany més, una nit inoblida-ble, una nit tan mallorqui-na, tan vostra i tan com-partida per tots. Gràciesper ésser com sou, pel po-ble que teniu i manteniu,per estimar la terra i elpaís que parla una llenguaper a molts estranya i pernosaltres tan estimada.

Res més per en-guany, només que fóssiu elréflexe de tota Mallorca,que tots els pobles del nos-tre país es poguessin m i r a ren vosaltres i aprendre aestimar-lo com cal. Desitjarque l 'any que ve ens obri-gueu les portes com cadaany i, si és possible entretots, fer de la nit de SantAntoni del 88, la nit mésmàgica de totes les nits.

Una abraçada a totsi salut.

Toni Llarg.

JOAN MAURA

el cant mallorquí quemor poc a poc

Clapes de sol, garbella-des a través dels tarongersmanadarins, remullaven l'her-ba com pluja verdosa que ha-gués caigut intermitentment,aquella tarda de darreries degener. En Joan, de moment, nova fer res en veure'm. Des-prés, s'aixecà i m'escometé.Li vaig explicar que voliaconversar una estona amb ell,una mena d'entrevista per aINCA REVISTA. Aplegà el moca-%dor, se'l ficà dins la but-xaca del gec i començà a riu-re nerviosament.

Vàrem quedar citats pera l'endemà a la nit, totd'unad'haver sopat, a ca meva, a1'antic carrer del Cep.

En Joan Maura i Llom-part va néixer a Inca, un 21de març de 1.934. Home endu-rit pel camp inquer, terra nogaire generosa i fins i tot,de vegades desagraïda. 'Alllarg de la seva vida, a mésde pagès, ha fet de picape-drer i de sabater. Ara romanjubilat per motius de salut.

Som asseguts davant lallar de foc, a ca meva, a ladreta de la finestra que s'o-rienta cap al migjorn. Elsulls se m'omplen de flamestremoladisses. Me les resse-guesc, absort, mentre sado-llen, malmenen les rajoles ve-llutades, s'empugen esbaldre-gades, es fan una aferradapel coll i s'escapoleixenvers la fosca baldera del fu-merai.

Mentre en Joan em parla

del seu oncle Cortana, un ex-traordinari cantant de ximbom-ba, pensa que fou per SantSebastià, vora el fogaró quees fa just a la cantonada decasa, ara en fa un caramulld'anys, que em va sorprendrevivament la perfecció del seucant mallorquí. En Joan no pa-rava de cantar-ne de cançons,

13

gloses de picat, l'una darre-ra l'altra, sense aturall,mentre sonava fosca la xirabom-ba de test.

Es ben segur que enJoan Maura deu ésser el dar-rer inquer que domina el cantmallorquí amb l'accent propide la nostra contrada. Val la

'pena passar una vetllada es-coltant-lo, gaudir de quelcomque mor poc a poc.

En Joan, amb el seu ac-cent aferrissadament inquer,em diu que gairebé no se'nrecorda de res de la guerracivil, tant sols el soroll es-trident de les sirenes quecridaven el poble cap als re-fugis. Evoca, així mateix,que ell i la seva família s'a-magaven a Can Corritx, al car-rer de Son Nét. Aleshores de-via vorejar els sis anys.

Adesiara les flamadess'empetiteixen perillosament.Fora, la ventada atupa amb fú-ria el fullam del nisporerque guarneix la clastra de cameva, penetra el fumerai i re-benta el foc, esquerdant-loen milers d'espurnes fugisse-res.

Les nostres ombres bori-negen sobre el llis de l'em-blanquinat, esborrant els qua-dres que pengen d'ambdós cos-tats de la xemeneia. Els nú-vols escupen regalims que re-flexen la llum dels fanalsdel carrer de Serra i s'escla-fen contra els vidres de lafinestra. Aquest renou perti-naç ressona arreu de 1'espla-iosa estança, envaint-nos desobresalts.

En Joan va viure la se-va infantesa, al llarg d'a-quells primers anys de post-guerra, al camp. "Llavors -emdiu- el pagès era més aviatun bracer. El treball era duri es malvivia".

Cavil·la un xic, com sidubtàs dels records, i tot se-guit amolla:

- L'home d'aleshores sesabia agombolar millor que eld'avui. En no-res vivia i deno—res vivia. Ara és tot alcontrari, com més té, mésvol. L'home d'avui és un serinsaciable -s'atura unamica-. Vivíem de qualsevol co-sa, del poc que produïa elcamp. Fèiem el pa. Pastàvemun pa que durava una guardade dies i que, com més vell,més bo.

El teli en sec i li pre-ïUntt.

- Fou al camp que varesaprendre a cantar tan bé?.

- Sí, de ben jovenet^

Ma mare en sabia un caramullde cançons. El camp era unlloc tranquil . i silenciós.Tothom cantava llavors, bé omalament. Avui la gent semblamés trista, fins i tot ha per-dut la cantera. Ja no en sapde cantar. Record que sopàvemde jorn i després ens posàvema cantar al redós del foc.

En Joan en sap a carre-tades de gloses, un parell demilers. Ambdós, durant un

temps, ens pegà la calabrinade recollir-ne de gloses in-queres i originàries d'Inca.

Potser qualque dia, si algunaentitat ens ajuda, publicaremel Cançoner Popular d'Inca.

Lament que es vagi per-dent el cant mallorquí. Peròen Joan segueix amb les seveselucubracions, els seus re-cords, el seu temps perdut,en definitiva.

- Cada feina del campté la seva tonada pròpia.Així hi ha la tonada del ba-tre, del munyir, del segar,de s'oliva... Cantàvem sobre-tot per les matances. Sí, lesmatances era la Ç«sta que reu-

14

nia la família, veïnats iamics. Hi havia ximbombers,*guitarristes, fèiem jocs demans, endevinalles...Tot s'haperdut, -se'n queixa-,

- Ara el jovent gairebéno coneix els vegetals més co-muns del nostre camp, ni elsanimals -li he insinuat-.

- N'han desaparegutmolts d'animals, sobretot deploma. Ja no se'n veuen defalcons, moixetes i milanès,voltors, corbs. De tant entant qualque rossinyol, ro-píts, vi traes, xetxeros,coes-roges i pinsans. Es unallàstima -s'exclama-.

- Sí, quan érem al.lotsse'n veien molts d'animals deploma -faig-.

- A més dels que he ano-menat, hi havia estornells,caderneres, passaré!Is, lleo-nets, gafarrons, verderols,mel.leres...

Somric lleument. Elsulls se'm tornen omplir deflames.

- Tornem al passat, al

teu passat -li dic-. Al pas-sat d'Inca, en certa manera.Quina Inca t'agrada més lad'avui o la de la teva infan-tesa?. Vull dir l'aspecte fí-sic de la població.

- L'han destrossat alpoble -afirma-. Anaren cons-truint aquest esplet de gà-bies i l'han enlletgit. End'altres aspectes potser hamillorat. Però avui Inca noté vida social, l'inquer s'hatornat un ser solitari. Re-cord, amb enyor, aquells pas-seigs pel carrer Major, elsberenars als cellers (ara des-figurats pel seu enfocamental turisme), els bars i lestavernes plenes... Sí, ha can-viat tant...

I la conversa ens hadut al Constància, quelcommés que un equip de futbol enla vida inquera de postguer-ra. Li dic que també el Cons-tància, com tantes altres en-titats, s'esllangueix.

- Sí, tot acaba igual aInca. Potser degut al nostrecaràcter tan individualista.Les distintes directives delConstància també han ajudat aescalivar l'afecció. El Cons-

15

tanc i a -si és que pot salvar-se d'alguna manera- només tévida pujant a segona divisió.Tanmateix a nivel general, lagent que viu a Inca (més d'un50% no ho és d'avior), no sesent, ni de molt, tan inqueracom abans.

Aprofit les últimes pa-raules per preguntar-li :

- Creus que la llenguade Mallorca desapareixerà aInca?. Quina és la solucióper a salvar-la?".

En Joan contesta rotund:

- No, no desapareixerà.Els peninsulars s'han d'adap-tar al poble que els ha aco-llit generosament i els ha do-nat feina, també han de par-lar, com si fos el seu, l'i-dioma de Mallorca.

- I el cant mallorquí,Joan?.

- L ' Ajuntament! o • altresentitats haurien d,'<a'jfiidar apotenciar-lo,' a reviscolar-lo, ja que el cant és una deles maneres d'expresar-se unpoble.

- Tu no ets polític, di-guem-ne definit -li dic-. Dedretes o d'esquerres?.

En Joan es posa a riu-re. Diplomàtic, em contestaque de vegades el batlle liha dit que no era dels seus,que era d'esquerres.

Sense adonar-nos-en hempassat a altres temes. EnJoan em diu que és cristià. Ique no tem la mort, que no lihem de tenir por.

En Joan també ha fet desabater. Envers la crisi dela sabata, opina que abansera de millor qualitat queara. Avui. oer allò de voler

guanyar més i més aviat, dela pell que abans s'utilitza-va per a fer un parell, se'nïan tres. Creu que si a Incaes tornàs a fabricar la saba-

ta de la mateixa qualitat quefa 25 anys, no hi hauria capproblema per trobar mercats.

En acomiadar-nos, finsi tot la pluja ajuda a conso-lidar el silenci que ens fi-bla l'oïda. Del llindar delportal estant, en Joan, pelbaix, me'n canta una que diu:

"Saps que voldria tenir?Ses saques plenes de blati que en haver-se acabatque se tornassen omplir,una boteta de vi,

un porcellet penjati \ina al·lota an en costatper poder-me divertiri que en haver-me de morirtenir el cel ben guanyat."

I després, com sempre,"la darrera i no en cant d'al-tra..."

"No importa anar a Ciutatper veure dones toreres,a Inca ses sabateresduen es monyo estufat".

Jaume Armengol.

FOTO.M.A.Quetglas,

OBRA CULTURAL RALEARSi estibes el pals i desitges una

<3nca tkés culta, l'Obra CulturalBalear t'interessa.

Cucara no sou socis del'Obra Cultural Balear?

BULLETI D'INSCRIPCIÓ

Nom ,domicili , tel. .,Poblaciósol·licita ésser admès com a soci d'Obra Cultural Balear.

Pagarà una quota anual de pésetesQuota especial de joves pésetesLloc de cobrament:

Domicili:

Banc: Compte núm.Observacions:

dia de de 198..(firma)

16

1987 ¡XXViïnwerscai de C'O6m

Cufturaí CBoíeor

21 del 12 de 1.962.Es constitueix la societatcivil OBRA CULTURAL BA-LEAR per "impulsar i fomen-tar els estudis literaris,histories i lingüístics, lacelebració de concursos perpremiar obres literàries iartístiques, subvencionarllur aplicació o edició, iqualsevol altres activitatsanàlogues o concordants, re-lacionades amb les formesd'expressió autòctones ales Illes Balears" (art . 1dels Estatuts de l 'O .C.B. ) .

Un quart de segledesprés, el XXV aniversarianirà més enllà d 'un con-junt d'actes commemoratius.Segons Ignasi Ribas, presi-dent de l 'O.C.B., l ' any1.987 serà un marc d 'actua-ció per a una campanyaadreçada al fu tur , on espotenciarà l 'activitat del'entitat i s'encetaran no-ves iniciatives culturals."L'objectiu bàsic d'aquestacampanya és el de popula-ritzar la institució i aug-mentar la participació acti-va dels socis. Es tracta deconvertir l 'O.C.B. en unareferència per a tots elsàmbits illencs interessatsper la cultura, la llenguai la reconstrucció nacionaldel país".

El XXV Aniversa r i se-rà presidit per una "Comis-sió Honorífica", integrada^

per fundadors de l 'enti tat ,alguns dels quals l 'any1.962 constituïen el primerConsell de Gestió sota lapresidència de l ' avu i desa-paregut Miquel Forteza.Francesc de Borja Moll, Jo-sep Capó, Miquel Fullana iMiquel Marquès entre d'al-tres que formaren part d'a-quest in ic ia l Consell de Ges-tió, seran nomenats mem-bres de la comissió, junta-ment amb els ex-presidentsCliment Grau i Josep MariaLlompart.

Dins cl nidi-c d'a-quest XXV Aniversari es du-rà a terme una campanyade promoció per augmentarel nombre de socis, "ja quecal tenir en compte que laforça de l ' en t i t a t prové delsuport social que tenen elsseus objectius i les sevesactivitats concretades enles persones que hi col.la-boren. L 'augment de socissuposa una manera activade p a r t i c i p a r out re lois enla reconstrucció nacionaldel nostre poble. 1 el XXVAniversari tracta de refor-çar aquesta participació".

Algunes de les acti-vitats, que es desenvolupa-ran durant aquest any, jas 'han concretat: la publica-ció d ' u n llibre que recolli-rà les activitats més impor-tants duites a terme durantels vint-i-cinc anys, unaexposició de l ' en t i t a t "l'O-

bra Cultural Balear: Histò-ria i fu tur" , que farà unbalanç exhaustiu del queha representat la inst i tucióal llarg de la seva histò-ria dins la societat illen-ca, i una exposició del"Llibre per a l 'ensenyamenten català", amb textos des-tinats a pre-escolar, EGB,BUP, FP i COU.

D'altra banda, caldestacar la creació d ' u n lo-gotip especial per al XXVAniversari, que serà obrade l'escultor valencià, An-dreu Alfaro. Aquest logotipes reconvertirà en l'objecteque serà destinat a la ins-titució dels Premis Anualsde l 'O.C.B. , els quals valo-raran aquelles iniciativesque es destaquin en favorde la llengua i cultura deles Illes Balears. Es tin-dran en compte les tas-ques, tant individuals comcol·lectives, que lluitin perla dinamització cultural iper la normalització lingüís-tica. Amb aquest premi estracta d'omplir un buit queles institucions i els pre-mis convencionals, moltd'ells destinats a l 'altacultura o als treballs lite-raris, no atenen.

El XXV Aniversari jaestà en marxa, però totesles propostes i idees quehi aportin els socis i col.-laboradors són ben impor-tants, així com els mitjansper dur-les a terme.

jaime estrany• qalpo» pmrm allein«

Ultb« Llom p« r C Tff Tri. M 15 10

INCA - M »Ho re»

• HI «i*'t Ma DIS

TR

IBU

IDO

RO

FIC

IAL

RICOHmruwMuM

HERMESmrjMTiin» (UCTMinc*

iiiobcl linen, s.MUftM.il* oriCIH»

1.

17

Després de l'experiència

d'aquests cinc números d'INCA RE-

VISTA, on ha estat present la sec-ció fixa "CONEGUEM LA NOSTRA LLEN-GUA", he pensat que, a partir d ' n-

quest número, intentaré que lasecció sigui més entretenguda i

no tan academicista i erudita.Per això dividiré la secció enquatre parts:

ESCRIURE BE, amb aspectesgenerals de morfologia, sintaxi i

d'altres.

PAm.FM COM CAL, món ho rnrofnrlrft a nrippo l.on coiicroLn dola nostra llengua parlada.

VOCAniM.AlU , pnr njml.-ir

pens, tant als castellano-par-lants com als catalano-parlante,

CURIOSITATS, referides a co-ses nostres, acudits, costums,agricultura, influència de les fa-ses lunars, refranys, etc...

He retrobat a la meva bi-blioteca un llibret molt interes-sant, editat l'any 1.935 a la Im-

premta de la "Libreria Politècni-ca" de Ciutat. El llibre es titu-la: "Vocabulario para la enseñan-za del castellano en Mallorca",amb un subtítol que diu "Arregla-do por un maestro nacional de Pal-ma", curiosament no apareix el n-om d'aquest mestre. El llibre es-ta dividit en lliçons per matè-ries, acomodades als diferentsgraus de la que aleshores es deiaPrimera Ensenyança. Es curiós decom aquest llibret servís (l'any1.935) per ensenyar el castellà iara ens pot servir per fer apren-_dre moltes paraules que desconei-xem del mallorquí, com a conse-qüència de la castellanitzacióque hem sofert.

De tot el que vagi escri-vint, m'agradaria rebré'n la vos-tra opinió, les vostres suggerèn-cies i sobretot, pel que fa al'apartat de CURIOSITATS, les

aportacions d'aquelles personesque en saben moltes de coses de

la nostra cultura, llengua, cos-tums, treball del camp, meteorolo-gia, etc... Aquestes coses no estroba a cap llibre.

Escriviu a l'Apartat de Cor-reus, n8 156. Si voleu que perso-nalment en parlem, cridau al telè-fon 50.25.93.

E S C R I U R E BE.

Es molt freqüent confondre,degut al llenguatge vulgar, lesparaules EN i AMB, emprades com apreposicions. Intentem, de formasenzilla, aprendre el seu ús cor-recte. Ambdues són preposicionsdites simples, del grup de lesfebles o àtones (sense accent).

AMB: Preposició que denotauna situació comuna, l'acompanya-ment, la concurrència a una ac-ció, el contacte, l'instrument,el mitjà. Així deim: "Anava ambel meu germà", "s'ha tallat eldit amb el ganivet", etc...

Com a norma general podemafirmar que es pot traduir per lapreposició castellana "con", ex-cepte quan es refereix al mitjàde locomoció amb que hom es des-plaça (tren, cotxe, avió,); enaquest cas, la paraula correctaen castellà és "en". Així deim:"Arribaré amb el tren de les nou"

(llegaré en ui (.TIMI ile luu nuo-ve), encara que pareix que també,en cútala, cu pot dir "arribaré^iri ui l.run <le i ei; nou".

EN: Com a preposició (veu-

rem que té altres accepcions) potexpressar :

a) Lloc: "He viscut en trescases diferents".

b) Temps dins el qual o du-rant el qual quelcom s'esdevé,"fer una paret en quinze dies".

c) Complement d'objecte ocircumstància després de certsverbs, "només pensen en els di-ners", "tenen interès en la publi-cació d'aquest llibre".

També, com a norma general,podem dir que aquesta preposicióes tradueix per la castellana"en", excepte quan no està clarl'ús en català de a o en pertraduir "en" castellana. Aixídeim: "Viuen a Inca" i en caste-llà "viven en Inca", (d'això enparlarem en una altra ocasió).

La paraula EN té altres ac-

cepcions:

a) Pronom i_ adverb. En tro-bam quntro formón possibles (en,'n, n', no), nerons In pnraulnque precedeix o segueix. Enaquest cas reemplaça una determi-nació circumstancial, un comple-ment, un substantiu de sentit par-titiu. Així: "Ell ve del camp, jotambé en venc", "em demanen do-blers i no en tene".

b) Article personal. Es potemprar en majúscula o minúscula.En el primer cas, es refereix apersones com a títol de cortesia,equivalent al castellà "Don, Se-

"Al senyor En Ga-"carrer d'En Jaume

nyor". Així:briel Nadal",Armengol". En minúscula reemplaçal'article el, davant noms propisde persona: "en Jonn". Com arti-

cle admet el femení Na.c) Topònim d'un poble del

Conflent, en el cantó d'Oleta.

P A R L E M C O M C A L .

Bastant o prou?.

Aquestes dues paraules sóndos quantitatius nostres que re-presenten matisos diferents.

Bastant, vol dir en quanti-tat regular, i prou significa enquantitat suficient. Així direm:"Ha suspès l'examen, havia estu-diat bastant però no prou".

V O C A B U L A R I

Les paraules que segueixenes refereixen a parts del cos hu-mà:Mandíbulas,quijadas= BarramentaDentadura = BarramEncías = Genyives.Columna vertebral = Espinada.Muslos = Cuixes.Dientes = Dents.Muelas - Queixals.Colmillos - Claus.Muela cordal = Queixal extremer.Empeine (pubis) = Baixventre.Empeine (del peu) = Empenya, empe-na.

C U R I O S I T A T S .

¿Com es coneix si ens tro-bam al Quart Creixent o al Quar LMinvant?.

18

Si ena orientam i miram lalluna hem de saber que "panxa aLlevant, quart Minvant" i "panxaa Ponent, quart Creixent".

Fases Lunars del mes de març:

Quart Creixent, començael dissabte, dia 7, a les 12 h. i33 m. Vents del SO i abundantspluges.

- Luna Plena (Vella), comen-ça el diumenge, dia 15, a les 13h. i 48 m. Vents secs i gelats.

- Quart Minvunt, comença eldiumenge, dia '¿'¿, u leu KJ h. ib'/ m. Pluges i vents freda.

- Luna Nova, comença el diu-menge, dia 29, a les 13 h. i 21m. Cel cobert i temps humit.

Hores de sol, des que surtfins que es pon:

- Dia 1 de març: 11 h. i 16 m.- Dia 31 de març: 12 h. i 37 m.

Les llunacions i_ l'agricultura:

"El pagès d'experiènciade la lluna està pendent.Troba molta diferènciaentre Minvant i Creixent".

En el Creixent de març es

sembren els melons, cobrombos, ca-rabíínnes. A Ics Lorros cíilontnnes pot sembrar el blat mill, pa-nís, cànyom, lli, siurons i figue-res. El julivert que es sembra enel mes de març no bessona fins alsegon any.

Quan és Minvant s'han d'en-trecavar els horts i herbejar elscamps; exsecallar les figueres,moreres, magraners i tots aquellsarbres que brosten tard. S'hand'esporgar les vinyes, baix capprnt.nxto r-n pol. flrixnr pnnr.nraquesta fase lunar, perquè les vi-nyes ja estan a punt de brostar.Es interessant també, en aquest

temps, tresbalsar el vi i posar-lo als cellers.

Altres coses:

- Dia 4 de març comença laQuaresma, és el diemcres de Cen-

dra.- Dia 19, festa de Sant Jo-

sep.- La nit del 28 al 29 de

març (a les 2 de la nit) elsrellotp.es s'hnn d'av.inçnr unn ho-

ra.

Jaume Gual Mora.

^|DARG»uo,™-,. UNA AVENTURA D' MtftX

Mèr/r. us BOTSi..i nu:t indi'

IM.nl.ui IN» (I/U

CafeteriaMallorca¿nébe^ó-nâ

¿ctá>&ó i¿<z>t,¿ezd&í)

^>6Í&ctwnvfcnr&ifo

Av.Rels Catòlic*. cant. PI. Mallorca

Initalaetonei electrical y sanitariasRedes en baja tensiónAéreas y subterrâneasEstaciones transformadorasPorteros eléctricosProyectos y presupuestos

EléctricaPlandolit,S.A.

Santiago Russino!, 229

Tel. 50 16 48Inca (Mallorca)

19

L ' A M E T L E R HA F L O R I T

L'ametler del meu poble,vell, caparrut i noble,fent alba de la nit,malgrat tot ha florit.

No li caven llobades.No li posen fermades.Ja no l 'han esvellit.Però encara ha florit.

Té la soca torçuda.Té la branca vençuda.Sembla que l 'han ferit.Però encara ha florit.

La carretera novali ha deixat la clovai el coster esbandrits.Però encara ha florit.

Dels cotxes la fumassa ,dels ciments la polsassa,tot l 'a i re li han podrit.Però encara ha florit.

Es un any de nevades,d'esperances gelades,d ' amet lons ' penedits .Però encara ha florit.

Els secallons encarali pengen per la cara;ningú els ha recollit.Malgrat tot ha florit.

Ha vist com li han tallatels companys del costat,amb el cor encongit.Però encara ha florit .

L'ametler, com el poble,vell, caparrut i noble,avui alça el seu crit:Malgrat tot ha florit.

No puc perdre el coratge,mentre hi hagi el paratgedel meu poble adormitun ametler florit.

Jaume Santandreu.

De "Cançons per al meu poble".

VOLDRIA

Voldria ésser sol caldejant el diatambé lluna plena alumbrant la nitésser estrella d'alba molt m'agradariai veure quan desperta el germà ropit.

Voldria ésser flaire saturat d'estepaperfums de violetes i remors de pinspassar les nits a dins el boscatgemirant les estrelles i escoltant els grins.

Voldria en gavina poder transformar-mei seguir d'aprop a tots els vaixellsquan llauren les aigües de nostra riberaformant ampla estela d'espumes argents.

Voldria també tenir amples alesper volar lleugera fins a lo cel blauconseguint de Déu gran pluja de fadesque besant la terra portassin la pau.

Però no som sol, ni lluna, ni estrella,ni dins el boscatge puc passar la nittampoc som gavina, ni vaixell, ni fada...i tene molta angoixa dins mon esperit!.

Magdalena Adrover, Vidua d'En Llinàs.

C A L Z A D O S

(Suniuiï^&a.C/. Canónigo Quetgla«, 69 - Tel. 50 II 59 . INCA (Mallorca

v

i

/~

f"

V^J

bi

PUB

•NIT

o nn

MM

— — _

•— —

1C1

jC/Jaume Armengol

*K74 Inca

iíy20

*• •

Critica

CordialDe primera ullada

hem de dir que ValentíPuig ha aconseguit, ambmolts pocs a n y s , de si tuar-se, amb tot mèrit, dins el,panorama literari de l 'àm-bit català.I, com dic, hoha fet en força mereixe-ments. A l 'any 1.982 publi-cà "Bosc endins". L 'any1.983, "Dones que fumen".A finals de l 'any passat,"Complot". Però no s'acabaaquí la seva producció.Puig escriu i publica a dia-ri. 1 mai millor dit. Elsseus comentaris periodís-tics, els seus contes, elsseus poemes, les seves no-tes sobre" cinema, art, foto-grafia, etc..., - fan que el«seu treball d'escriptor si-gui constant i gradual.

"Complot", la novel.-la que intentam comentar,és una crònica política deli-beradament desbaratada.Puig, bon coneixedor delsmesenteris polítics, almenyslocals i autonòmics -simenys no, preautonòmics-,condueix la seva narracióper uns conductes prou con-flictius i plens de risc. Pe-rò ho fa amb saviesa, aixòvol dir amb jocositat, ambantull, amb singularitat.Aquests mesenteris -no sem-pre del tot intestinals- sónexplorats per la protagonis-ta principal de "Complot" -una bella periodista que esdiu Oda- a frec del mésdestacats aconteixements ac-tuals i estratègics. Per laqual cosa hem de dir que"Complot" ens sembla una_

Valentí l'uig

COMPLOT

novel·la política, més aviatde política-ficció. Es unahistòria molt moguda, ambun estil molt madur , senten-ciós de vegades, precís sem-pre, irònic sovint. L'acció

més substancial es desenvo-lupa a la redacció d ' u n pe-riòdic -indret que Puig co-neix tan bé- d ' u n pis deficció que sota el lema, "laveritat i res més que laveritat", publica les mésgrans mentides. Hi ha dinsaquesta història connota-cions nombroses pel qui lesvol i pot detectar. Siguicom sigui es donen totesles condicions adients.

Jo calificarla la no-vel·la d'esencialment diver-tida, sense entrar en consi-deracions més profundesque ignoro per complet enla intenció de l'autor. Estracta d'una sàtira en elmés confús sentit de la pa-raula. I ho penso així per-què a Caotània , "el paísde les vint-i-set dictadu-res, dinou repúbliques,trenta-tres guerres civils idotze dinasties monàrqui-ques," tot passa pel sedàsde la mordacitat de Puig.I a pesar del que dic, pot-ser siguin els passatgescòmico-eròtics els menysconvincents de la narració.Perquè l 'autor no es limitaa la sàtira política i so-cial, també hi afica dinsel relat molt d'altre mate-rial que de vegades es faun xic enrevessat. Trans-sexualisme, corrupcions, es-càndols de tot tipus, eva-

.•:»•*sions de capital... Podríemdir que, en alguns capí-tols, els arbres no deixenveure el bosc, i que l'ac-ció argumenta! ,se superfi-cialitza i es dispersa. En-cara que tene la sospitade què Valentí'.'jPU'ig ho cer-ca, això, car aquesta histò-ria és més una reflexió crí-tica sobre els polítics, queno sobre la política, de lasocietat més que dels aspec-tes socials. Per tot això,l'estil, quasi constantment,ens fa oblidar el contingutper assaborir amb més ple-nitud la forma. Malgrattot, i encara que el que esconta pareix secundari ique allò que més interessaés la manera de contar-ho,a mesura que el relat avan-ça va creixent l 'a tenció,fins al punt de què elsdarrers capítols són una ve-ritable pirotècnia de colo-raines festius.

Joan Guasp.

jaime estrany• quipe» fmrm •llcln·

Ul·li. Uon.p.rl, W Tri. MISI*

INCA ' M. llore.

»,M.l utJIM)

- . ... .

KO

3¿

si«Eusk-*0

2T

RICOHmr»M*M

HERMESmcmtuK» «Jimieinc*

inobcl linea, s. 1.Muitm.tr* orlon*

rfVXíUíW

Corredors d'Inca a la'Marathon de Calvià

A la marathon deCalvià ' 'hi prengueren partcorredors d ' I n c a , algunsdels quals pertanyen alclub d 'At le t i sme Olimpo,d'altres a diferent clubs ia lguns més d ' independents .

Del club d 'A t l e t i smeOlimpo, el pr imer anomenatcl"ub d 'At le t i sme de la ciu-tat de la pell, del qualn 'és president Guillem Coll,corregueren en Toni Ruiz iSebastià Garí, veterà dequaranta-sis anys. Així ma-teix hi participaren en Ra-mon Albarran , Rafel MiquelPerelló i Celestino Gerónimo.

Abans de la cursaparlàrem amb en Toni Ru iz ,delegat del C .A. Olimpo, elqual exposà els pormenorsdel seu equip : "No correrà

ningú més del Club Olimpo,ja que essent tots els ' com-ponents afeccionats no enspodem preparar com vol-dríem. La setmana anteriores disputa la prova pedes-tre Inca-Palma, i no ésaconsellable la seva partici-pació".

Respecte a les aspi-racions dels corredors afec-cionats del Club Olimpod ' I n c a , el seu delegat co-mentà el següent: "Sempre,en uns bons afeccionatscom nosaltres, les aspira-cions són les màximes. Peròaixí i tot -he d'ésser realis-ta, la nostra preparació noés l 'òptima, però al manco,dins la nostra modèstia,, vo-lem ar r ibar a la meta. Par-ticipant de manera honrosaens donam per satisfets".

22

Del perquè algunsdels atletes de fons nos ' han afi l iat al primerclub d 'Atlet isme 'de la nos-tra c iu ta t , en Toni Ruizens digué: "Aquests corre-dors des de fa uns quantsanys pertanyen a l 'equip"Peñalver-Aspe" i no hancanviat. Al respecte hi haque dir que el seu entrena-ment té lloc al mateix esce-nari que el nostre, en elcomplexe poliesportiu SportInca".

Pere Castelló Bergas.

FOTO.Payeras,

J#+*44S3Homenatge, a Domingo 9Vfir

,*•

El passat dia vint-i-set de desembre se cele-brà un homenatge al juga-dor del Ballista del Cons-tància alevín, Domingo MirParrrales. Aquest tinguélloc a les instal·lacionsdel Nou Camp d ' Inca , orga-nitzat pel seu entrenadorJoan Martí. L'homenatjatva sofrir un atropell l'es-tiu passat, que el deixàimpedit.

Aquest homenatgeconsistí en dos partits quees disputaren sobre la ver-da gespa del club blanc-i-negre, el Constància. Elprimer partit el jugarenels alevins del Ballista delConstància contra el con-junt inquer del Beat RamonLlul l . El segon encontre eldisputaren la Selecció Ba-lear infantil , davant d 'uncombinat format per juga-dors del sallista del Cons-tància i Beat Ramon Llull.Aquest partit fou dirigitper Miquel Gual Artigues,

un dels millors col·legiatsde la tercera divisió, grupbalear.

Els beneficis forenper al jove homenatjat. Esrecaptà una important sumaja que la col·laboració depart de l 'Ajuntament d 'In-ca i altres entitats foumolt important.

Abans de començarel primer partit, es va ferentrega, al jove DomingoMir, d 'un ram de flors depart de la Directiva delClub Sallista del Constàn-cia.

Finalitzat aquest pri-mer encontre, i abans d'ini-ciar-se el següent, partitque fou el més interessantde la tarda, s'oferiren aDomingo Mir diferents pla-ques, tres en total.

D'altra banda s 'hade dir que, per a recaptarfons, es realitzà una sub-hasta pública d'objectes es-

23

portius per Domingo Mir,alevín del Sallista, qui vaveure trencada la seva car-rera esportiva degut a unaccident de circulació.

•

Els objectes que essubhastaren foren un ba-lón, firmat per tots els com-ponents del planter del Re-ial Madrid, un altre balón,firmat per tots els jugadorsdel Constància. La penyaMadridista regalà cinc tava-lloles i un rellotge ambl'escut del Reial Madrid.També un balón de futbol-sala firmat pels jugadorsde l'equip Interviu, actualcampió d'Espanya d'aques-ta modalitat.

Pere Castelló Bergas.

FOTO.Payeras.

Mancane* (Jopulaii

Jo me n 'anava a Llubíamb porros i xerovies;ja vénen es darrers diesi mos hem de divertir.

P'es darrers dies fan bullai jo no em 'via temut;madona, jo som vengutper sa taiada de xuia.

Amb molta pau i concordi'farem es dijous jarder:set infants i ma muller,soparem d 'un panet d'ordi.

Cada any es dijous jarder,jo solia fer una fressa;enguany sa meva mestressatroba que no m'es tà bé.

Ja s'acosta sa corema ;demà és es dijous jarder;qualsevol qui xuia té,és hora de dar-li empena.

Sa corema ja se'n vecom un cavall en es cós;dijunis me 'n toquen dos:es primer i es darrer.

Sa corema ja se'n vei es dejunar m' inquieta ;una promesa tene feta:de fer-lo com dormiré.

Uri any, es dijous jarderme 'n vaig anar a Capdepera,i feien sa greixonerade fuies de garrover.

Sa corema està posadaa modo de sementer;l ' àn ima l 'ha de mestercom el cos la pasterada.

Sa corema passaràaixí com es darrers dies.A Pasco hi haurà novies;llavò tornarem ballar.

jaime estrany«qulpo. fmrm •llcln·

DM« Uo,..r.,l. 71 Tri. M »It

INCA - H.llorc«

•JM.I jfMtM

Q

B*S M

S K

24

RICOHmr»MMiM

HERMESmoût»»* «jreriwinc«

tnobel linea, s. I.MIIKIM.« OUCIHt

¿ona cuinaSENYORETS.

Recepta donada perNa Joana de La Florida.

Ingredients:

600 gr. de salm,600 gr. de sucre pols,6 vermells d'ou,i litre d'oli,1 litre d'aigua,2 i i quilos de farina

(més o menys).

Es pasten tots els in-gredients junts, fins quela pasta estigui ben feta,és a dir que tengui consis-tència.

S'estira la pastad 'un centímetre- i mig degruixa, i amb motles dedistints dibuixos, es fanels senyorets i es couen alforn, amb foc no massafort.

Imma Cortés.

Xis joües cfb.C/B. informai

S'ha creat dins l'O-bra Cultural Balear d ' In -ca, un grup de Joventutque té com a finalitat ferparticipar els joves d'a-questa entitat dins les se-ves activitats i potenciar,dins el jovent inquer, lacultura i llengua balear,organitzant activitats desti-nades als joves. Com a nougrup encara s 'ha de conso-lidar, però s'espera quetengui una gran acollidadins Inca. En el pròxim nú-mrro d ' I N C A R R V 1 S T A niii-p l i a r c n i aquest«! n o l f c i u , as-senyalant les activitats quepensam realitzar, així comels seus objectius.

Una a l t r a notícia ésla constitució, el passatdia 11 de febrer, del Con-

sell local de la Joventutd'Inca. Aquest Consell esta-rà format pels represen-tants de totes les entitatsjuvenils i polítiques d ' Incaque hi vulguin participar.

Les seves finalitatssón, cooperar i potenciarles activitats dins els dis-tints grups juvenils d ' In-ca. Altres objectius són as-segurar la participació dela juventut en les decisionsque l 'afectin, fomentar ^as-sociacionisme juvenil, la co-operació amb altres institu-cions i organismes cultu-rals i socials, promoure ini-ciatives dirigides a assegu-rar l'efectivà participaciósocio-política, cultural ieconòmica dels joves, éssertl'interlocutor vàlid davantl'Administració Pública i al-

tres institucions, estar pré-1"sent en tot el que afecti ala joventut, realitzant acti-vitats per a ella, entred'altres punts.

En aquesta mateixareunió es va crear una Co-missió Gestora formada pelsassistents a ella, quedantexcluïdes les entitats queno justif icaren la seva ab-sència, encarregada de tra-mitar la formació de l'As-samblea General que regiràel Consell Local de la Jo-ventut d ' Inca , així comtambé l'aprovació dels Esta-tuts bàsics d'aquesta enti-tat.

D'aquestes dues notí-cies, el proper número d ' I N -CA REVISTA, se'n farà am-

. pli ressò.

ESCOLA ,ciEOUITAClO

INICIACIÓ

ORGANITZA"ESCUELA UÈ EQUITACIÓN ÜE

MALLORCA"per 120 nins i nines. Edats: de 9 a IS anys.INSCRIPCIÓ GRATUITA a l'Escola "Es Colo-mer" d'Inca.Fins dia 28 de Novembre. Presentar foto.Telèfon: 50 59 92. Inici del curset: Desembre.Honri: de 15 a 18 nores.

Dirigeix:.Da vid ScMProfessor Diplomat B1ISAI

CONSELL IhSULAKDE MALLOKCA

Pizzeria Cafetería

STROffiBOLl•«• »li C.H«. ï« MC* Til. M 4] II

M

2on Curs de Batxiller.

Col·legi La Salle d ' Inca .

Curs 1.964-65.

(De dalt a baix i d'esquerra a dreta).

Fila 1«:

Antoni Ramis , Representant , viu a Inca.Tomeu Perelló, fa de fuster a Inca.Tomeu Miró, Servei Tècnic a l'Aeroport.Pep Campins, Banc de Bilbao de Sa Pobla.Pau Martorell, treballa a la Gestoria Lleo-nart.Jaume Català, de Lloseta.Pep Bestard, Bar Bestard de Lloseta.Ramon Arrom.

Fila 2«:

Joan Alcover, Cas Covoner de Campanet.Joan Morey, Representant, viu a Inca.Joan Seguí, treballa a l 'A jun tament d ' Inca .Sebastià Sastre, Comerciant a Capdepera.Joan Ramon, de Lloseta.Antoni Melis, Transports Melis d ' Inca .Joan Cifre de Caimari.Joan Amengual de Caimari.

Fila 3*:

Tomeu Ferragut, treballa a Cas Poblé (In-ca) .

Ramon Martorell, Mecànic a Inca.Jaume Aguiló, Associació contra el càncer aPalma.Rafel Amorós, Banca March d ' Inca.Joan Llobera, Inca.Ricard Buades, Comerciant a Palma.Miquel Àngel Perelló, Trenats Perelló d'In-ca.Miquel Gual, la Glòria Mallorquina d'Inca.Pere Cifre, Xofer d'Autoescola a Inca/Mateu Rubert» Administratiu a Yanko.Pere Gaya, Sabater a Inca.

Fila 4«:

Jaume Mut, Administratiu, fa feina a Llose-ta.Miquel Seguí, Administratiu al Santuari deLluc.Antelm Ferretjans, Director Col·legi E .G.B.de Binissalem.Miquel Llompart, Administratiu a Lotusse.Antoni Miralles, Caixa Sa Nostra a Palma.Alfons Belman, Ingenieria Urbana d ' Inca .Llorenç Sastre, la Caixa, Sucursal CristRei d ' Inca.

Llorenç Mulet, d ' Inca.Pau Amengual, Representant de Teixits aInca.Joan Amengual, d 'Inca.Jaume Morro, Administratiu a Lorie.Melcion Nicolau, Sabater a. Inca.Hermano Francisco.

27

NUEV AJERO AUTOMATICOEN INCA

AÄÄ^ac .Para un mejor seviclo anuestros clientes, hemosIncorporado a nuestra redde Cajeros AutomáticosTarjeta "SA NOSTRA", unnuevo cajero en:IncaCI. Jaime Armengol, 69

CAJA DE BALEARESW SA NOSTRA

CalzadosHerrera

LES_OFRECE:

Ultimas modas al mejor

precio y su gran surti-

do en zapatos de piel y

deportivos..

LOS JUEVES EN EL

MERCADO DE LA PLAZA DE

ESPAÑA

Cron Vio tJo'tolon 100 - "leí. 50 30 96 I N C A - M.illorca