CCCClub lub lub lub de lecturalecturalecturalectura LA NOVEL·LA: Vint-i-quatre hores en

la vida d’una dona

Una anciana , Mrs.C., aprofita la fugida d’una pensió de la Riviera de

Madame Henriette amb un jove francès, per explicar al narrador de la

història , una experiència que l’ha turmentat tota la vida. Madame

Henriette acaba d’abandonar el marit i les dues filles. Per aquesta decisió

ha estat criticada per tots els que la coneixen, excepte pel narrador del text,

que enceta una disputa amb la resta de companys de la pensió:

“Des d’un principi es va fer evident que aquella Madame Bovary en

miniatura havia canviat el seu marit voluminós i provincià per un jove

elegant i de bona presència “.

Títols disponibles de Stefan Zweig a la biblioteca:

Adults Moments estel·lars de la humanitat: catorze miniatures

Històriques [N 842 Zwe] Narrativa

Montaigne [1(Mon)Zwe] Filosofia

Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona [N Zwe] Novel·la

Guia de lectura

Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal

Stefan ZweigStefan ZweigStefan ZweigStefan Zweig

Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona

Dimecres, 24 d’abril , a les 19.00 h

Biblioteca Josep Mateu i Miró

Av. Pau Casals, 16

08755 Castellbisbal

93 772 14 66

b.castellbisbal.jmm@diba.cat

HORARI: de dilluns a divendres, de 16.00 a 20.30 h.,

els matins de dimarts i dimecres, d'11.00 a 14.00 h.

i dissabtes, de 10.00 a 14.00 h.

“Dons bé, ja li he dit que li volia parlar únicament

d’un dia de la meva vida; la resta em sembla sense

importància ni interès per a ningú”

L’AUTOR:

Escriptor austríac d’origen jueu, Stefan Zweig nasqué a Viena al 1881 i morí a Petrópolis (Brasil) l’any 1942. Donada la posició social dels seus pares, no va fer cap estudi professional. Des d'un principi es va dedicar a les seves aficions literàries i es va crear una sòlida cultura, estudiant filosofia a la Universitat de Viena. Abans d'entrar a la Universitat, als 19 anys, Zweig va publicar un volum de versos que denoten la gran impressió que havien produït en ell els lírics francesos, especialment Verlaine i Berhaeren, que després havien d'influir molt en el seu temperament artístic. A aquests primers versos, encara que no presenten característiques originals, s'adverteixen ressons de Rilke en la lírica, de Hofmannsthal en el teatre, i de Schnitzler en les narracions. Acabats els seus estudis va voler veure món, evadir-se de l'ambient burgès en què havia viscut. Va fer, doncs, un primer viatge a París (1915). El contacte amb el simbolisme francès el va induir a nous experiments estilístics: va traduir a Rimbaud, Verlaine, Baudelaire i al belga A. Verhaeren, amb qui va mantenir una estreta amistat. Va viatjar després per Anglaterra, Espanya, Itàlia i altres països. Va realitzar llargs itineraris: el d'Egipte, el de l'Índia, el de la Xina, Japó, i el de l'Amèrica del Nord. Durant aquest temps va publicar a Alemanya diversos llibres (versos, contes, traduccions) i va fer representar diverses obres dramàtiques originals que van cridar l'atenció de la crítica i del públic. El 1912 es va iniciar una relació amorosa amb l'escriptora Friederike Maria von Winternitz, que va abandonar al seu marit. La seva actitud cosmopolita es va veure sotmesa a una dura prova pel primer conflicte bèl·lic mundial. El 1914, quan va esclatar la guerra, es trobava a Bèlgica, on anava a visitar al seu amic el poeta Emilio Verhaeren. Va ser mobilitzat pel seu país durant tres anys, però no va estar mai en els camps de batalla. Va fer el seu servei a Viena, en un despatx dels arxius de la guerra. Aquesta durava encara quan va obtenir un permís de dos mesos, que ell va aprofitar per traslladar-se a Suïssa. El 1917 va fer representar a Zurich una obra dramàtica en nou quadres, Geremies, en el qual es condemnava la guerra. Aquesta obra és de tendències pacifistes i en aquella època només podia representar-se en un país neutral.

Juntament amb Romain Rolland i altres amics de diferents països bel·ligerants, va fundar un famós grup d'escriptors refugiats a Suïssa que van defensar, contra la guerra, la unitat espiritual d'Europa. Zweig va ser un dels més entusiastes defensors de la «comunitat intel·lectual d'Europa» i de la «gran amistat de l'esperit que desconeix les fronteres». Acabada la guerra, va retornar al seu país, però no es va instal·lar a Viena, sinó a Salzburg, on portà una existència laboriosa, interrompuda tan sols pels seus freqüents viatges. Zweig va defensar apassionadament les doctrines de Freud, i durant anys sencers, de 1926 a 1931, va col·laborar en l'Almanac de psicoanàlisi publicat a Viena. Mentrestant, la casa de l'escriptor, a Salzburg, s'havia convertit en punt de reunió dels principals artistes de tota Europa. No obstant això, el 1934 Zweig va resoldre abandonar-la, i, mogut per un fosc pressentiment del final de la independència austríaca, va anar a establir-se a Anglaterra, on va acabar el seu llibre sobre Maria Estuardo. L'any següent va fer un viatge al Brasil i a l'Argentina. De tornada a Europa, va viure algun temps a Itàlia; no obstant això, amargaven la seva existència l'espectre de la guerra propera i una difícil situació familiar: es separà de la seva dona i s’enamorà de la seva jove secretària Lotte Altmann, a la que es va unir l'any següent. Malgrat això, va mantenir relacions d'amistat amb la seva companya anterior, que durant la postguerra li va dedicar un interessant llibre autobiogràfic. El 1940 va emigrar als Estats Units, i després va fixar la seva residència al Brasil. El cansament de la vida nòmada i l'enfonsament de les seves esperances en un món basat en la cultura i la comprensió humana li van induir a buscar la fugida i el repòs en la mort; es va suïcidar conjuntament amb la seva dona.presència “. Us recomanem que si aquests fragments han despertat la curiositat en la figura humana i literària de Zweig consulteu la següent adreça web : http://www.stefanzweig.eu O altres articles en diaris i revistes com ara aquest: http://elpais.com/diario/2002/02/25/cultura/1014591603_850215.html “'Espero que aún podáis ver la aurora tras la noche', escribió a sus amigos antes de morir”