Guia d’implantaciói gestió de deixalleriesGuia d’implantaciói gestió de deixalleries

Dr. Roux 8008017 BarcelonaTel.: 93 567 33 00Fax: 93 567 32 91http:/www.arc-cat.net

R

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

onstrucció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferrallectrònica restes de poda voluminosos ferralla i metaustes ferralla metalls fustes paper i cartró runes i restde construcció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda voluminosos ferralla

metalls fustes paper i cartró runes i restes de construce plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda voferralla i metalls fustes ferralla i metalls vidre plàsticsferralla restes de poda ferralla i metalls fustes paper

artró runes i restes de construcció vidre plàstics ferraonstrucció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferrallectrònica restes de poda voluminosos ferralla i metaustes ferralla metalls fustes paper i cartró runes i restde construcció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda voluminosos ferralla

metalls fustes paper i cartró runes i restes de construce plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda vosos ferralla i metalls fustes ferralla i metalls vidre plàsxtils ferralla restes de poda ferralla i metalls fustes paartró runes i restes de construcció vidre plàstics ferra

metalls fustes paper i cartró runes i restes de construcd’obres menors vidre plàstics tèxtils ferralla electrònicstes de poda voluminosos ferralla i metalls fustes pap

ó runes i restes de construcció d’obres menors vidre p

onstrucció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferrallectrònica restes de poda voluminosos ferralla i metaustes ferralla metalls fustes paper i cartró runes i restde construcció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda voluminosos ferralla

metalls fustes paper i cartró runes i restes de construce plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda voferralla i metalls fustes ferralla i metalls vidre plàsticsferralla restes de poda ferralla i metalls fustes paper

artró runes i restes de construcció vidre plàstics ferraonstrucció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferrallectrònica restes de poda voluminosos ferralla i metaustes ferralla metalls fustes paper i cartró runes i restde construcció d’obres menors vidre plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda voluminosos ferralla

metalls fustes paper i cartró runes i restes de construce plàstics tèxtils ferralla electrònica restes de poda vosos ferralla i metalls fustes ferralla i metalls vidre plàsxtils ferralla restes de poda ferralla i metalls fustes paartró runes i restes de construcció vidre plàstics ferra

metalls fustes paper i cartró runes i restes de construcd’obres menors vidre plàstics tèxtils ferralla electrònicstes de poda voluminosos ferralla i metalls fustes pap

ó runes i restes de construcció d’obres menors vidre p

Guia d’implantaciói gestió de deixalleriesGuia d’implantaciói gestió de deixalleries

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeAgència de Residus de Catalunya

Desembre 2006

Disseny: Noema ConsultingTiratge: 1.000 exemplarsImprès a: BarcelonaDipòsit Legal:Imprès sobre paper ecològic

Marc de referènciaMarc de referència

1.1 Legislació catalana

8 9

abasta principalment els municipis d'aquestagrandària.L'annex III d'aquesta llei té una importànciaespecial amb relació a les deixalleries, perquèdefineix i enumera els residus que han d'admetreaquestes instal·lacions. Les deixalleries hand'admetre residus d'origen domèstic, comerciali d'oficines.

Com a desenvolupament pràctic de la llei,s'elaborà la Norma tècnica sobre deixalleries,un document subjecte a revisions periòdiquesque defineix aspectes més concrets tant dedisseny i construcció com de gestió d'aquestesinstal·lacions. Per a més informació sobre laNorma tècnica, vegeu l'apartat 1.3 d'aquesta guia.

El concepte de deixalleria com una eina novaen la gestió de residus a Catalunya va ser introduïtper la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladoradels residus. L'article 3 d'aquesta llei defineix ladeixalleria com un «centre de recepció i emma-gatzematge, selectius, de residus municipalsque no són objecte de recollida domiciliària».

L'article 46 de la llei estableix que «els municipisamb més de 5.000 habitants de dret, indepen-dentment o associadament, i, si s'escau, elsconsells comarcals i l'Entitat Metropolitana deServeis Hidràulics i Tractament de Residus hand'establir el servei de deixalleria mitjançant lainstal·lació de la planta o les plantes necessàriesper a la recollida dels residus explicitats a l'annexIII». Aquest fet ha permès que actualment ja esdisposi d'una xarxa important de deixalleries que

L'article 46 de la llei estableixque «els municipis amb mésde 5.000 habitants de dret,han d'establir el servei dedeixalleria mitjançant lainstal·lació de la planta oles plantes necessàries pera la recollida dels residusexplicats en l'annex III»

La deixalleria apareix com una nova eina en la gestió dels residusmunicipals de Catalunya.

Els particulars, oficines i petits professionals ja poden fer ús de lesdeixalleries.

• Implantar 71 noves deixalleries a municipisentre 2.000 i 5.000 habitants.

• Prestar el servei amb 41 noves deixalleriesmòbils en municipis de menys de 2.000habitants i nuclis aïllats.

• Implantar minideixalleries en granssuperfícies.

• Implantar 98 noves minideixalleries debarri en grans centres urbans, aprofitantla xarxa de petits recuperadors de barri.

• Millorar i complementar la xarxa de deixalleries existents als municipis de mésde 5.000 habitants, amb vuit novesinstal·lacions d'aquest tipus i diversesmillores en instal·lacions ja existents.

En el moment de redactar aquest document, elPROGREMIC es troba en revisió. L'any 2007està previst que entri en vigor un nou programade gestió de residus municipals a Catalunya, onel desplegament del servei de deixalleria continuasent una eina fonamental per a la recollidaselectiva.

El Programa de gestió de residus municipals deCatalunya 2001-2006 (PROGREMIC) consolidala deixalleria com un sistema de recollida selectivade diverses fraccions residuals. La deixalleria espresenta com una eina important per aconseguirla valorització de la fusta, els residus voluminosos,els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE),els residus especials i altres fraccions residuals.

L'anterior programa de gestió de residus muni-cipals, el PGRMC 1995-2000, seguint el mana-ment de la Llei 6/1993, va promoure la instal·lacióde deixalleries als municipis de més de 5.000habitants. El PROGREMIC 2001-2006 va mésenllà del que marca la Llei 6/1993 i es fixa coma objectiu estendre el servei de deixalleries alsmunicipis de 2.000 a 5.000 habitants i, també,fer més accessible aquest servei als ciutadans,millorant i reforçant la xarxa existent de deixalleriesen municipis de més de 5.000 habitants. Lesactuacions que planteja són les següents:

1.2 El Programa de gestió de residus municipals a Catalunya

Les minideixalleries apareixen en l’interès d’acostar aquets tipusd’instal·lació al ciutadà.

1.3 Norma tècnica sobre deixalleries

10 11

de Residus de Catalunya per a cadascun delstipus de deixalleria, tant en referència a obra civilcom a equipaments auxiliars (bàscula, premsa,etc.), amb els pressupostos màximscorresponents.

La Norma tècnica no té caràcter retroactiu i, pertant, les instal·lacions existents no tenenl'obligació d'adaptar-se als criteris que puguinaparèixer en versions posteriors de la Norma.Tot i això, l'Agència de Residus de Catalunyarecomana que aquestes instal·lacions s'adaptina les noves disposicions marcades per la Norma.

Finalment, un apartat que pot ser molt útil alsens locals titulars de deixalleries són lesrecomanacions respecte a l'establiment delReglament d'explotació de la instal·lació.

La Norma tècnica sobre deixalleries és undocument que recull informació actualitzadasobre la implantació i la gestió de les deixalleries.L'elabora l'Agència de Residus de Catalunya iestà a la disposició del públic al seu lloc web.S'emmarca en la Llei 6/1993, que especificaque les deixalleries han de complir lesprescripcions tècniques establertes pel governde la Generalitat. Les especificacions de la Normatècnica són, per tant, de compliment obligat perpart dels titulars de les deixalleries.

La Norma pot ser de gran utilitat tant per als enslocals que volen implantar una deixalleria comper a aquells que ja en disposen d'una.

En el cas dels ens locals que volen instal·lar unadeixalleria, els seran d'especial interès les pautesper planificar el projecte, els criteris per decidirel model de deixalleria més convenient d'acordamb el tipus de municipi (bàsica, A, B, C,deixalleria mòbil, minideixalleria), els criteris perubicar la instal·lació, les descripcions de lesinstal·lacions tipus i dels residus que aquestesinstal·lacions han d'admetre, els valors orientatiusdel cost d'implantació de les deixalleries, elsconceptes que són subvencionables perl'Agència de Residus de Catalunya i el llistat decriteris constructius per aconseguir que ladeixalleria sigui tan funcional com sigui possible.

Per a aquells ens locals que ja disposen d'unadeixalleria, hi ha un apartat on es detallen elsdiferents conceptes que subvenciona l'Agència

Una bona gestió de la deixalleria és cabdal per a l’èxit de la instal·lació.

que el modifica. Requereixen presentar un pro-jecte bàsic signat per un tècnic o tècnica com-petent, i un estudi d'impacte ambiental en elscasos en què així ho exigeixi la Llei estatal 6/2001,de 8 de maig, que modifica el Reial decretlegislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacteambiental, per tal d'obtenir la llicència ambiental.

En les deixalleries de l'annex II, la Generalitat deCatalunya, a través de l'Oficina de GestióAmbiental Unificada, emet un informe vinculantsobre l'activitat, però la resolució l'emetl'Ajuntament. Per a aquelles deixalleries quepertanyen a l'annex I, és la Generalitat qui resoll'expedient, amb un informe vinculant del'Ajuntament.

En el cas de deixalleries ja existents que no tenenautorització, és la Llei 4/2004, d'1 de juliol, laque regula el procés d'adequació d'aquestesactivitats a la Llei 3/1998. En aquest cas sesimplifiquen els tràmits per obtenir l'autoritzacióambiental. Aquestes deixalleries han de presentaruna avaluació ambiental que ha d'estar verificadaper una unitat tècnica de verificació ambientalacreditada per l'administració.

La correcta gestió global d’una deixalleria had’incloure el disposar de l’autorització/llicènciaambiental en vigor.

La Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervencióintegral de l'Administració ambiental (IIAA), i totala normativa complementària que la desenvolupatenen com a objectiu principal assolir un alt nivellde protecció de les persones i del medi ambientmitjançant l'establiment d'un únic sistemad'intervenció administrativa de les activitatssusceptibles d'afectar el medi ambient, la segu-retat i la salut de les persones.

Segons la IIAA, les activitats queden classificadesen tres grups d'acord amb la seva incidènciaambiental (i el sector al qual pertanyen), depenentque sigui elevada (annex I: autorització ambiental),moderada (annex II: llicència ambiental) o baixa(annex III: comunicació ambiental).

La majoria de les deixalleries queden incorpora-des en l'annex II.1, dins de la definició següent:«Instal·lacions per a l'emmagatzematge de resi-dus especials, fins a una capacitat de 30 tones».En el cas excepcional que una deixalleria gestionimés de 30 tones de residus especials, quedariainclosa en l'annex I i sotmesa a uns requisitslegals d'autorització i control més exigents. Lesdeixalleries de tipus bàsic, independentment dela seva capacitat, s'inclouen en l'annex II.2.

Les deixalleries de nova implantació i les quevolen fer canvis substancials a les seves instal·la-cions s'han de regir per la Llei 3/1998 i el Decret136/1999, de 18 de maig, de desplegament dela Llei 3/1998, així com, pel Decret 143/2003,

1.4 Adequació de les deixalleries a la Llei d'intervenció integralde l'Administració ambiental

1.5 Les deixalleries a la resta d'Europa

12 13

quan procedeixen de particulars. Això no passaa altres països. A Finlàndia, les deixalleries (eco-centres) no n'accepten, sinó que hi ha un serveide recollida itinerant específic per a aquestsresidus. A França es fan recollides itinerants,però també es poden lliurar en algunes déchet-teries, i moltes estan duent a terme les adapta-cions necessàries per convertir-se en punts derecollida de residus especials. Al Regne Unit, lasituació és molt similar a la francesa. A la regióde Brussel·les capital, els residus especials espoden lliurar a les déchetteries o bé en determi-nats comerços (farmàcies, botigues de fotos,drogueries, etc.) que col·laboren en una cam-panya de recollida de residus especials en petitesquantitats i que estan identificats amb un distintiu.A Catalunya hi ha una experiència similar a la deBrussel·les amb algunes fraccions residuals,com ara les piles i els medicaments, que esrecullen en determinats comerços i farmàcies.

Tot i que la característica fonamental de lesdeixalleries és que són instal·lacions de recollidaselectiva de residus, en alguns països tambéaccepten brossa barrejada. Aquest és el casdels ecocentres de Finlàndia i algunes deixalleriesd'Irlanda, malgrat que penalitzen aquestes apor-tacions amb una taxa d'entrada. A Catalunyaaquesta opció no és permesa, d'acord amb laNorma tècnica sobre deixalleries.

La reutilització i la venda dels objectes lliurats ala deixalleria és una pràctica estesa a altrespaïsos. A França, el concepte tradicional de

El concepte de deixalleria està molt estès aEuropa, tot i que hi ha diferències entre païsosi regions. El model català s'inspira en la déchet-terie francesa, una instal·lació tancada on elsusuaris porten principalment residus que notenen cap altre circuit específic de recollidaselectiva. Aquest model també predomina enaltres països, per exemple, Alemanya, on tenenel nom de recyclinghof; a Itàlia, on s'anomenenricicleria o stazioni ecologiche, i a Irlanda i elRegne Unit, on prenen el nom de recycling centreo civic amenitie.

Sovint, a un mateix país coexisteixen diversosmodels d'instal·lacions per apropar les deixalleriesals ciutadans. És freqüent que hi hagi deixalleriesmòbils com a complement de les instal·lacionsprincipals. Aquesta figura, present a Catalunya,també s'utilitza entre altres països a França,Bèlgica, Suïssa i el Regne Unit. Un altre cas sónles minideixalleries, petites instal·lacions ubicadesen zones properes als ciutadans (mercats, parcs,etc.), on es poden lliurar de manera selectivadeterminats residus. Al Regne Unit reben el nomde neighbourhood recycling sites, estan dotadesamb contenidors on els usuaris poden lliurar,entre altres materials, vidre, paper i cartró, roba,sabates, oli mineral i vegetal, etc., i no tenenpersonal permanent.

Un aspecte interessant que cal comentar és elcas dels residus especials. A Catalunya, la Normatècnica especifica que totes les deixalleries hand'acceptar residus especials en petites quantitats

Respecte al tipus d'usuari, en tots els països lesdeixalleries estan orientades als usuaris particu-lars, malgrat que és freqüent que s'acceptintambé residus procedents d'activitats comercials.Quan s'accepten aquests residus, és habitualque es gravin amb una taxa d'entrada.

deixalleria està evolucionant cap a les recycleries,unes instal·lacions on la reparació i la venda dematerials generen bona part dels seus recursoseconòmics. L'èxit de la primera d'aquestesinstal·lacions al departament d'Oise ha provocatque s'estenguin a altres localitats. A Dinamarcai al Regne Unit, entre altres, és freqüent que esrecuperin i es comercialitzin objectes de lesdeixalleries, tant a la mateixa instal·lació com enbotigues relacionades.

Diferents modelsde deixalleries mòbils.

• Tanca perimetral i portes: la instal·lació had'estar envoltada per una tanca que impedeixil'accés a la instal·lació fora del seu horari deservei i que eviti el dipòsit incontrolat de residus,el robatori de materials o altres actes vandàlics.S'haurien de diferenciar les portes d'entrada isortida de la instal·lació, per agilitar la circulaciódels usuaris de la instal·lació. En deixalleriesgrans és una bona idea separar les portesd'entrada i sortida dels usuaris de les que fanservir els vehicles de transport de residus.

• Oficina de recepció: és l'espai on es duena terme les funcions d'administració i onl'encarregat rep els usuaris per donar-los lainformació necessària, prendre les dades corres-ponents i cobrar les taxes, quan s'escaigui,abans que facin ús de la instal·lació. L'oficina had'estar equipada amb un servei higiènic i tot elmaterial adequat per facilitar la tasca del personalde la deixalleria (equips informàtics, materiald'oficina, etc.).

En el marc de la gestió dels residus municipals deCatalunya, les deixalleries són instal·lacions tanca-des de recepció selectiva de residus. Durant elseu horari d'obertura hi ha atenció permanent alpúblic per part d'un encarregat, que informa elsusuaris, s'assegura de la gestió correcta delsresidus i s'encarrega de les tasques administratives.

Algunes instal·lacions de recepció selectiva deresidus no compleixen aquesta definició, però, toti això, tradicionalment han compartit la mateixaterminologia, com, per exemple, les minideixalleries,on no hi ha una persona encarregada de l'atencióal públic. Aquesta guia, amb l'objectiu d'aclarir,canvia el nom d'aquestes instal·lacions i les passaa anomenar àrees d'aportació de residus especials.

Per garantir el funcionament correcte de la ins-tal·lació, cal considerar que les deixalleries, engeneral, han de disposar d'aquests elements:

• Àrees de contenidors de petit volum: nor-malment, les deixalleries també tenen una dotacióde contenidors de volum més reduït, per a aquellsmaterials que es reben en menor quantitat. Ésel cas dels contenidors per a roba, ampolles decava o determinats tipus de plàstic, com, perexemple, el poliestirè expandit.

• Cobert: la deixalleria ha de disposar d'unazona coberta per dipositar aquells residus quees poden deteriorar si s'exposen a les inclemèn-cies meteorològiques. És el cas dels residusespecials, però també d'aquells residus en bonestat destinats a la reutilització, com ara la robai els materials recuperats. En cas d'emmagat-zemar residus destinats a la reutilització, el coberts'hauria de poder tancar amb clau per evitar elsrobatoris.

• Àrees de contenidors de gran volum: ésl'àrea que fan servir la majoria dels usuaris perfer les seves aportacions de residus. El seudisseny ha de facilitar al màxim l'aportació delsresidus. Una fórmula interessant per a les deixa-lleries més grans és construir la instal·lació endos nivells: a la part inferior s'hi ubiquen elscontenidors, i a la superior, els vials de circulació.D'aquesta manera, els usuaris poden abocar elsseus residus als contenidors des de la partsuperior, sense haver d'aixecar-los. Al nivellinferior s'ha de preveure l'espai suficient perpermetre les maniobres de càrrega i descàrregadels contenidors per part dels camions de trans-port de residus.

Les instal·lacions on no hi hauna persona encarregada del'atenció al públic, lesanomenem àrees d'aportacióde residus.

18 19

• Senyalització: la deixalleria ha de disposard'una senyalització que en faciliti l'ús i minimitziel temps d'estada a la instal·lació. Els criterisd'aquest apartat es complementen amb la infor-mació de l'apartat 3.3. A l'entrada de la deixallerias'ha de col·locar un cartell on ha de constar lainformació bàsica següent:

• Nom de la deixalleria• Dies i horaris d'obertura• Residus admesos• Restriccions d'aportació (naturalesa i/o

quantitats)• Taxes per a determinats tipus d'usuaris

(si s'escau)• Taxes per excés de material aportat (si

s'escau)• Entitat/empresa responsable de

l'explotació• Telèfon de contacte

S'ha d'utilitzar un mecanisme d'identificació delscontenidors per informar els usuaris dels residusque es poden dipositar en cada cas.

• Magatzem per als residus especials: ésuna habitació tancada i amb bona ventilació ons'haurien de dipositar els residus especials enpetites quantitats (pintures, dissolvents, fluores-cents, bateries, etc.). A les zones del magatzemon es disposin residus especials susceptiblesde patir vessaments accidentals s'han de cons-truir arquetes de seguretat per a la recollida deresidus líquids. En cas d'accident, els residusespecials poden ser perillosos per a la salut deles persones. Per aquesta raó, cal considerar lainstal·lació de dutxes i rentaülls com a mecanismede prevenció de riscos laborals.

• Vials de circulació: s'han de dissenyar demanera que permetin fer un ús àgil de la deixa-lleria. Un factor important és que els vials tinguinl'amplada necessària per permetre el pas d'unvehicle quan un altre vehicle hi estigui estacionat.Aquesta situació es dóna sovint a les deixalleries,ja que els usuaris accedeixen en cotxe fins alscontenidors i hi estacionen el vehicle durant eltemps en què dipositen els residus.

• Zona enjardinada: un factor bàsic per asse-gurar l'èxit de la deixalleria és fer agradable lainstal·lació als seus usuaris. La instal·lació dezones de jardí al voltant i a l'interior de la instal·la-ció ajuda a integrar la deixalleria en el paisatgei a crear una bona impressió entre la ciutadania.S'ha de remarcar que els jardins requereixen unmanteniment constant durant tot el períoded'explotació de la deixalleria, i això cal considerar-ho en el disseny.

Opcionalment, les deixalleries també podendisposar d'alguns espais addicionals:

• Zona per al desballestament de residus:aquelles deixalleries on es vulgui dur a termedesballestament han de disposar d'un espai perfer-lo. El més indicat és un espai cobert i tancat.Les dimensions han de ser suficients per col·locarels residus que s'han de desballestar, una taulaon es pugui fer el desballestament i els contenidorsper separar els productes del desballestament.

• Aula d'educació ambiental: en moltes deixa-lleries es realitzen activitats d'educació ambiental,com ara xerrades, conferències, tallers, etc. Perprestar aquest servei, és interessant disposard'una aula convenientment equipada.

Les deixalleries mòbils i les minideixalleries sóntipus especials de deixalleria que no tenen totsaquests elements i que es tracten, respectiva-ment, en els apartats 2.2 i 2.3.

En l'apartat 2.1 hi ha una descripció d'aquestselements.

Per a municipis amb més de 5.000 habitants:

• Deixalleria tipus A: és una instal·lació petita,que s'organitza al voltant d'una esplanada decirculació on hi ha col·locats els contenidors(de capacitat màxima de 15 m3), l'oficina i laresta d'elements necessaris. La superfícieaproximada necessària per a aquest model dedeixalleria és de 625 m2.

La Norma tècnica sobre deixalleries defineixdiferents tipus d'instal·lacions d'acord amb elnombre d'usuaris potencials a qui s'adreça elservei. Els models proposats són orientatius.Els ens locals han de seleccionar en cada casel model d'instal·lació més adequat, i adaptar-lo a les característiques específiques de laseva població i el seu territori.

Totes les deixalleries han de disposar del'equipament mínim per garantir una gestiócorrecta dels residus aportats.

• Deixalleria tipus B: és una instal·lació demida mitjana dissenyada a dues cotes diferents,per facilitar l'aportació de materials als conte-nidors.

Els vials de circulació resten en el nivell superior,des d'on els usuaris fan les seves aportacionsals contenidors, que es troben en el nivellinferior. La superfície necessària per a aquestmodel de deixalleria és de 2.275 m2.

Altres serveis:

• Deixalleria mòbil: aquest servei consisteixen un vehicle de recollida que visita diferentsbarris i/o poblacions amb un calendari prees-tablert. Pot ser adequat per apropar i reforçarel servei de deixalleria a les poblacions que jadisposen d'una instal·lació fixa, o per oferir elservei a poblacions petites on no n'hi ha.

Hi ha diversos models, però en general és uncontenidor amb diferents compartiments pera la recollida de residus ordinaris (vidre, envasoslleugers, etc.), voluminosos i especials.

Un avantatge clar de la deixalleria mòbil ésque un mateix equipament pot donar el serveide recollida selectiva a més d'un municipi,amb l'estalvi econòmic que això representa.El seu caràcter itinerant també pot ocasionarinconvenients, com, per exemple, que elsciutadans no vulguin mantenir a casa els resi-dus fins al dia de pas de la deixalleria mòbil,o que desconeguin el circuit o els horaris de

de circumval·lació específic per als camionsde transport de residus.La superfície necessàriaper a aquest model de deixalleria és de 4.500 m2.

• Deixalleria tipus C: és el model més grande deixalleria. El seu disseny és semblant a ladel tipus B, però l'entrada i la sortida a l'exteriores fan per diferents portes, i incorpora un vial

Per a municipis entre 2.000 i 5.000 habitants:

• Deixalleria bàsica: és el model d'instal·laciómés senzill. Ha de disposar dels elementsmínims necessaris per fer una gestió correctadels residus, que són els següents: contenidors(9 m3 de capacitat), un espai cobert i tancatper emmagatzemar residus especials, unaoficina i un cobert per emmagatzemar residusvoluminosos. Els elements s'organitzen alvoltant d'una esplanada central. La superfícienecessària per a aquest model de deixalleriaés de 225 m2, aproximadament. En els muni-cipis que disposin d'altres sistemes de recollidaselectiva de determinats residus (paper i cartró,envasos lleugers, etc.), es pot considerar lapossibilitat de no acceptar aquests residus ala deixalleria, per reduir els costos de la ins-tal·lació i alliberar espai.

• Minideixalleries: és el model de deixalleriad'aparició més recent. Són petites instal·lacionsubicades dins de l'entramat urbà. Els diferentstipus de minideixalleries i les seves caracterís-tiques principals es descriuen en l'apartat 3.3.

A partir dels models de deixalleria proposatses pot establir quina combinació d'instal·lacionsés necessària per oferir el millor servei en unmunicipi d'un determinat nombre d'habitants.La Norma tècnica sobre deixalleries proposala combinació següent:

pas per la seva localitat o barri, i, per tant, queno participin en el servei. L'ens local titular delservei ha de fer una tasca de difusió delshoraris i els punts de recollida per fomentar laparticipació dels ciutadans en aquest serveide recollida selectiva.

Les deixalleries mòbils depenen d’una deixa-lleria fixa on es destinen els residus recollits.

• Minideixalleries o punts verds: sóninstal·lacions fixes ubicades en zones moltaccessibles per als ciutadans. La possibilitat dedonar un tracte molt personalitzat als ciutadansque ofereixen les minideixalleries les converteixen instal·lacions ideals per fer conscienciacióambiental. La minideixalleria es pot potenciarcom a centre d'educació i informació ambientaldel municipi. Es pot dotar amb materialaudiovisual i de lectura sobre temàtica ambiental,pot acollir exposicions d'educació ambiental ofins i tot, com es fa en algun cas, pot oferir unservei de préstec de bicicletes.

• Minideixalleries als locals de petits recupe-radors de residus: aquesta fórmula preténaprofitar els locals dels drapaires de barri existentsa l'entramat urbà, fent les adaptacions als localsi els tràmits administratius necessaris perquè espugui recollir en condicions de seguretat, coma mínim, vidre, paper, envasos, bateriesd'automoció, ferralla i electrodomèstics senseCFC, residus municipals especials, pneumàticsi fusta. Amb aquest sistema, el recuperador potaprofitar la fracció dels residus que puguivaloritzar; la resta la lliuraria a la deixalleriaprincipal. Al barri de Gràcia de Barcelona hi haen funcionament una d'aquestes minideixalleries.

La ubicació habitual de les deixalleries en zonesperifèriques i allunyades del nucli urbà ha provocatl'aparició de nous models d'instal·lacions peracostar el servei als ciutadans i facilitar la sevaparticipació en la recollida selectiva de residus.

Minideixalleries

Les minideixalleries són petites instal·lacionsubicades dins de l'entramat urbà, que permetenapropar el servei als ciutadans i facilitar la sevaparticipació en la recuperació dels residusmunicipals. Depenen logísticament de ladeixalleria principal del municipi, on periòdicamentes traslladen els residus acceptats a la instal·lació.

El PROGREMIC 2001-2006 fa esment d'aquestafigura quan es refereix a la necessitat de comple-mentar la xarxa actual de deixalleries amb la implan-tació de minideixalleries als grans nuclis de població.Enalgunmunicipi hi haun tipusd'instal·lació itinerantsa mig camí entre les minideixalleries i les deixalleriesmòbils, que se situen cada setmana en un barridiferent de la població.

• Zones rurals o urbanitzacions: són àreesper a l'aportació de residus vegetals i voluminososmajoritàriament, que alguns municipis rurals hanposat a la disposició dels seus habitants. Sóninstal·lacions molt senzilles, normalment un espaidelimitat per una tanca, que serveixen de puntsd'acumulació d'aquests residus per facilitar-nela recollida a l'ens local responsable.

Totes aquestes instal·lacions estan experimentantun auge important, per la seva capacitat peracostar el servei de recollida selectiva de residusals ciutadans i pel seu potencial per augmentarels nivells de reciclatge i valorització de residus.

Altres equipaments

Paral·lelament, han sorgit altres tipusd'instal·lacions d'aportació de residus, que sovintcomparteixen aquesta terminologia, tot i que nocompleixen una característica cabdal de lesdeixalleries i les minideixalleries, com és que hihagi atenció permanent al públic durant l'horarid'obertura. Amb aquesta guia es pretén aclarirla terminologia i, per tant, aquestes instal·lacionsreben el nom d'àrees d'aportació de residusespecials. Els tipus més habituals s'acostumena trobar en:

• Mercats: són petites àrees d'aportacióubicades als mercats municipals. Algunespoblacions com ara Rubí i Viladecans han optatper aquest sistema per facilitar la participaciódels ciutadans en la recollida selectiva.

Avui dia, incloure criteris de mobilitat i accessibilitaten la planificació, la ubicació i el disseny d'unainstal·lació d'ús públic com és la deixalleria ésimprescindible, tant des d'un punt de vista delcompliment de la legislació com per assegurarl'èxit de la instal·lació.

Les principals consideracions que cal tenir encompte són les següents:

Ubicació: per aconseguir una participació ele-vada de la població en l'ús de la deixalleria, caldecidir-ne una ubicació adequada. Els criterisprincipals per determinar si una ubicació ésadequada són:

• Zona d'atracció: distància màxima que espreveu que està disposat a recórrer un usuariper fer ús de la instal·lació. Tot i que varia segonsles característiques de la població, s'ha calculatque es troba entre els 2 i els 5 km, en zonesurbanes, i entre els 5 i els 10 km, en zones rurals.Com que els usuaris principals de les deixalleriessón els particulars, aquestes instal·lacionss'haurien d'ubicar al centre urbà o en punts moltpropers a aquest centre urbà.

• Facilitat de comunicacions: la deixalleria had'estar ben comunicada, per carretera i en trans-port col·lectiu. S'han de tenir en compte mesuresper solucionar les noves necessitats originadesper la instal·lació; per exemple, dissenyar con-venientment els accessos per evitar col·lapsesde trànsit a la zona o, en el cas de carreteresamb corbes, indicar un cartell de perill i unareducció de velocitat o, idealment, un carriladdicional de velocitat lenta. Si la deixallerias'ubica fora del centre urbà, que és la situaciómés habitual, la seva ubicació hauria d'estar bensenyalitzada a tot el municipi. Avui dia, moltsmunicipis tenen centres comercials ubicats azones allunyades del centre urbà amb una granafluència de visitants, de manera que les zonesveïnes a aquests centres també podrien serubicacions adequades. No s'ha d'oblidar que ladeixalleria també ha de ser fàcilment accessibleper als ciutadans a peu. Algunes mesures peraconseguir-ho són la il·luminació correcta de lazona i els passos de vianants que siguin necessaris.

Aquestes indicacions generals s'han de comple-mentar amb l'annex 2 del decret, on es descriuendetalladament els criteris d'accessibilitat aplica-bles a les edificacions.

Els ens locals titulars de les deixalleries han detenir en compte les implicacions de mobilitat ales seves instal·lacions, definides per la Llei9/2003, de 13 de juny, de mobilitat, i la Llei10/2004, de 24 de desembre, de modificacióde la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme,per al foment de l'habitatge assequible, la sos-tenibilitat territorial i l'autonomia local. Seriadesitjable que el projecte de la deixalleria incor-porés un estudi de la mobilitat esperada per ala deixalleria. D'aquesta manera, es podriendetectar a les primeres fases del projecte lesdificultats en aquest àmbit i dissenyar les mesurescorrectives necessàries en els accessos i larodalia.

• Disponibilitat de terreny municipal: la ubi-cació final de la deixalleria està directamentlimitada per la disponibilitat de terrenys municipalson es pugui construir una instal·lació d'aquesttipus. Tots els municipis que hagin de disposard'una deixalleria han de fer la reserva correspo-nent de terrenys en els seus plans urbanístics.

Disseny: la deixalleria ha de ser accessible pera tots els seus usuaris, incloses les personesamb mobilitat reduïda. La Llei 20/1991, de 25de novembre, de promoció de l'accessibilitat ide supressió de barreres arquitectòniques, i elDecret 135/1995, de 24 de març, que la desen-volupa, estableixen els criteris per garantir queles persones amb mobilitat reduïda o amb qual-sevol altra limitació tinguin les mateixes oportu-nitats que la resta de ciutadans per accedir aaquestes instal·lacions. Alguns d'aquests criterissón els següents:

• Com a mínim, una de les entrades desde la via pública a l'interior de la instal·lacióha de ser accessible.

• En el supòsit d'un conjunt d'edificis, coma mínim un dels itineraris que els uneixinha de complir les condicionsd'accessibilitat.

• Si existeix un accés alternatiu per a persones amb mobilitat reduïda, no pottenir un recorregut superior a sis vegadesl'habitual.

• Els desnivells que hi pugui haver s'hande salvar mitjançant rampes adaptades.

Residus municipals ordinaris• Paper i cartró• Vidre• Envasos lleugers• Plàstics no envàs• Ferralla i metalls• Tèxtils

Residus municipals voluminosos• Electrodomèstics que no contenen

substàncies perilloses• Mobles i altres residus municipals

La llista de residus que es poden rebre a ladeixalleria determina el disseny de la instal·lació,ja que condiciona la quantitat i les característiquesdels contenidors que s'hi hagin d'ubicar. LaNorma tècnica sobre deixalleries fixa els residusque han de recollir els diferents tipus d'instal·lació.

a) D'acceptació obligadaAquesta llista pot disminuir si el municipi disposad'un sistema alternatiu de recollida selectiva pera algun d'aquests residus.

Residus municipals especials• Fluorescents i llums de vapor de mercuri• Pneumàtics• Bateries• Dissolvents, pintures i vernissos• Piles• Frigorífics i electrodomèstics amb CFC• Olis minerals usats de procedència

particular

Segons la Llei 6/1993, les deixalleries estanpensades per rebre residus municipals d'origendomèstic, comercial, d'oficines i serveis. Aixòexclou, en principi, les indústries, que no serienusuàries de les deixalleries i que han de tractarels seus residus a través de gestors privatsautoritzats per l'Agència de Residus de Catalunya.L'exclusió de les indústries es deu principalmental volum elevat de residus que generen i al fetque molts dels seus residus són de tipus especial.Tot i això, a causa de l'equiparació de la gestiódels residus industrials assimilables als municipalsa la gestió que es fa dels residus comercials, lesindústries es converteixen en usuàries potencialsde les deixalleries per gestionar la fracció delsseus residus assimilables als municipals o petitesquantitats de residus especials que no formenpart del seu procés productiu, com, per exemple,els fluorescents i les piles.

És freqüent que les deixalleries identifiquin elsseus usuaris amb un carnet. Aquesta opciópermet agilitar el control dels usuaris que efectual'encarregat de la deixalleria. Per a aquells mu-nicipis en què s'estableixi una bonificació en lataxa d'escombraries per la utilització de la deixa-lleria municipal, el carnet d'usuari pot servir peranotar les entrades a la instal·lació i demanaraquesta bonificació.

c) Residus no admissibles a la deixalleriaSón materials que no es poden acceptar a ladeixalleria, ja sigui per la seva perillositat o pelfet que la seva gestió correcta ja està establertaper unes altres vies:

• Materials barrejats• Matèria orgànica (excepte restes de pa

sec)• Residus industrials en grans quantitats o

provinents del procés productiu, que hande ser gestionats a través de gestorsprivats autoritzats per l'Agència de Residusde Catalunya

• Materials explosius• Residus radioactius• Residus sanitaris

Altres residus municipals• Fustes• Residus verds• Runes i restes de construcció d'obres

menors

Les minideixalleries i les deixalleries mòbils, perraó de la seva escassa disponibilitat d'espai,poden decidir no acceptar residus que ocupinmolt espai, com, per exemple, poda, fustes imobles grans. Tot i això, tenint en compte laimportant tasca de sensibilització ambiental quefan aquestes instal·lacions, és recomanable queflexibilitzin aquestes normes i que tractind'acceptar aquests residus en la mesura de lesseves possibilitats.

b) Residus d'acceptació voluntàriaL'ens local titular de la deixalleria pot decidirampliar la llista de materials acceptats. Aquestadecisió pot respondre, entre altres raons, al'interès a facilitar la gestió correcta de fraccionsque no són objecte de cap altre servei de reco-llida, complementar serveis de recollida selectivaja existents, aprofitar l'existència d'un recuperadorproper d'algun tipus de residu, etc. Algunsd'aquests residus poden ser:

• Oli vegetal usat• Ampolles de cava senceres

En el cas dels usuaris domiciliaris, les deixalleriessón instal·lacions en gran manera orientades apossibilitar la recollida selectiva de fraccions queno es poden lliurar selectivament en les recollidesmés bàsiques de carrer i, per tant, no tindriasentit que s'establissin taxes per a la seva utilit-zació, ja que en desincentivarien l'ús.

Per a la resta d'usuaris (comerços, oficines, etc.)es pot pensar a establir taxes per a la sevautilització, especialment en el cas de residus novaloritzables. Aquesta opció s'aplica en diversesdeixalleries de Catalunya i és coherent amb elcontext actual de la gestió dels residus comer-cials, definit pel PROGREMIC i la Llei 6/1993 deresidus de Catalunya, que estableix l'obligatorietatque el servei de recollida de residus comercialss'autofinanci íntegrament. Si no s'opta per aquestsistema, una altra opció per complir la legislacióés que els ens locals incorporin els costos oca-sionats per la gestió de residus comercials a

través de la deixalleria entre els conceptes queha de sufragar la taxa de gestors de residuscomercials que paguen aquests establiments.

El sistema de taxes pot seguir esquemes dife-rents:

• Cobrament de taxes segons el tipusd'usuari: el servei és gratuït per als particularsi s'aplica la taxa a la resta d'usuaris. La dificultatd'aquest sistema rau a diferenciar el tipusd'usuari. En algunes déchetteries francesess'utilitza el tipus de vehicle d'entrada a la deixa-lleria com a indicador del tipus d'usuari. La taxadepèn del tipus de vehicle que entra a la deixalleriai l'ús és gratuït fins a una capacitat de càrregadeterminada, a partir de la qual s'estableix unataxa. L'entrada és prohibida als vehicles ambcapacitats de càrrega, longitud o alçària moltgrans, en una clara referència als camions.

• Cobrament de taxes segons la quantitatde residu aportat: per a les diferents categoriesde residus s'estableixen unes quantitats màximesque qualsevol usuari pot aportar gratuïtament.Si se sobrepassa aquesta quantitat, l'usuari hade pagar una taxa.

• Cobrament de taxes segons el tipus deresidu aportat: aquest sistema permet establirtaxes per als residus que comporten un cost degestió per a la deixalleria i exceptuar la resta(paper i cartró, per exemple). Aquestes taxes espoden aplicar només als usuaris comercials, oestendre-les a tots els usuaris, com ara lesdéchetteries de la regió de Lausana, que cobrena tots els usuaris l'entrada de pneumàtics ibateries de cotxe.Aquestes opcions es poden combinar, i fins i totes poden complementar amb un nombre màximde visites mensuals que el vehicle d'una indústriao un servei pot fer a la deixalleria.

Respecte als sistemes de cobrament de lestaxes, les possibilitats principals són cobrar elsdiners en efectiu a la mateixa deixalleria o cobrarles taxes amb albarans que els usuaris han depagar a un banc o una caixa determinada. Laprimera opció és molt còmoda per als usuaris,que poden pagar la taxa en el mateix momenten què visiten la deixalleria, però té els inconve-nients associats a la presència de diners enefectiu a la instal·lació. Amb els albarans s'evitenaquests inconvenients.

La deixalleria és un equipament idoni per a laincorporació de les energies renovables,perquè, a part de l'impacte positiu d'aquestesenergies a la mateixa deixalleria, també pottenir una funció de sensibilització entre laciutadania.

L'aprofitament de fonts d'energia renovablepot anar destinada al consum del mateixequipament o bé a la producció d'electricitatper al seu subministrament a la xarxa elèctrica.Bàsicament, les dues principals possibilitatssón, respectivament, l'energia solar tèrmica il'energia solar fotovoltaica:

a) L'energia solar tèrmica consisteix enl'escalfament de l'aigua calenta sanitària, ques'utilitza en els serveis (lavabos, dutxes i altres).Aquesta font pot arribar a substituir fins al 70 %del combustible convencional.

b) L'energia solar fotovoltaica consisteix agenerar electricitat a partir de l'energiaprocedent del sol. L'autoconsum d'aquestaelectricitat es pot donar en aplicacions comara la senyalització, les comunicacions i partde l'equipament. Una altra opció és laproducció d'energia fotovoltaica per a la vendaa la companyia distribuïdora. Els darrers anys,amb l'objectiu de potenciar les fonts d'energiarenovable, s'ha creat un marc legal i econòmicque possibilita aquesta venda i permet obteniruna rendibilitat de la inversió. La deixalleriapodria disposar d'aquest tipus d'instal·lacions,de manera que part del retorn de la inversióanés destinat a sufragar la gestió.

Hi ha altres tecnologies que permetenl'aprofitament de l'energia del vent, la biomassai l'energia de l'interior de la terra, en cas queel recurs estigui a l'abast. Així doncs, petitsaerogeneradors «urbans» podencomplementar les instal·lacions fotovoltaiques,mentre que calderes de biomassa i sistemesgeotèrmics d'intercanvi de calor podensubministrar energia per a la calefacció de ladeixalleria.

La gestióde la deixalleriaLa gestióde la deixalleria

3.1 Models de gestió de la deixalleria

36 37

• Cessió total de la gestió a una empresaexterna: en l'extrem oposat, en aquesta fórmulal'ens local titular cedeix la gestió total de ladeixalleria a una empresa per mitjà d'una con-cessió administrativa subjecta a un plec decondicions. L'entitat externa es fa càrrec de lagestió de la deixalleria i, també, dels residusaportats, i ha de disposar de la maquinària perdur a terme aquestes tasques. Normalment, lesadministracions cedeixen la gestió a empresesamb experiència en la gestió de residus, quedisposen de la logística i el coneixement neces-saris per al funcionament correcte. En aquestaopció, el control per part de l'Administració titularsobre el funcionament de la deixalleria i la desti-nació final dels residus recollits és indirecte, através del control de l'empresa concessionària.

L'entitat externa es fa càrrecde la gestió de la deixalleriai, també, dels residusaportats, i ha de disposar dela maquinària per dur a termeaquestes tasques.

Es pot establir una fórmula amb una part delscostos comuna per a cada municipi, que corres-pon als costos associats a disposar del serveide deixalleria independentment de quants ciuta-dans la facin servir, i una altra part dels costosvariables per a cada municipi, que es calculasegons la procedència dels usuaris de la instal·lació.

• Cessió parcial de la gestió a una empresaexterna: l'ens local titular només cedeix la gestióinterna de la deixalleria a una empresa externa,que s'ha de fer càrrec del funcionament i elmanteniment generals de la deixalleria. L'enslocal és el propietari dels residus recollits a lainstal·lació, però la gestió dels fluxos l'ha de ferl'empresa concessionària.

En els casos en què se cedeix la gestió de ladeixalleria, quan sigui possible s'ha de tenir encompte la possibilitat de contractar entitatsd'inserció social per afavorir la integració desectors socials desfavorits.

És freqüent que diversos municipis comparteixinla gestió d'una mateixa deixalleria. En aquestcas, els titulars han de decidir a qui corresponla gestió de la instal·lació (que pot ser un delsajuntaments o bé un organisme creat per aquestefecte, per exemple, una mancomunitat o unconsorci), per quina de les anteriors fórmules degestió volen optar (directa o bé concessió totalo parcial a una empresa externa) i com es repar-teixen els costos de gestió de la deixalleria entreels diversos municipis. La manera més justa derepartir aquests costos és fer que cada municipicontribueixi als costos d'acord amb el nombred'usuaris de la instal·lació.

La compactació del residu suposa un estalvi ambiental i econòmic.

El recull de dades ens facilitarà l’anàlisi posterior, d’on i en què s’ha de fer elreforç de conscienciació mediambiental ciutadana.

Els ens locals titulars de les deixalleries tenendiverses opcions a l'hora de decidir el tipus degestió de la instal·lació:

• Gestió directa: l'Administració titulars'encarrega directament de la gestió de la ins-tal·lació i dels seus residus. Aquesta opció és laque requereix més implicació per part del'Administració, que ha d'aportar tots els recursosnecessaris per al seu funcionament i assumirtota la càrrega administrativa de la seva gestió(personal, control d'entrades i sortides, mante-niment dels equipaments, etc.). Tanmateix, ésla fórmula que permet un control més gran sobreel funcionament de la instal·lació i, per tant,permet als titulars assegurar-se de primera màque la deixalleria dóna un servei d'acord ambels estàndards de qualitat desitjats.

3.2 Horari i dies d'obertura

38 39

L'establiment dels horaris i els dies d'oberturade la deixalleria és un dels aspectes clau perassolir una participació ciutadana elevada enl'ús de la instal·lació. Per raó de la variabilitat decaracterístiques socials i culturals que hom espot trobar entre les poblacions, és difícil elaboraruns criteris que segueixin totes les deixalleries,de manera que cal adaptar l'horari i els diesd'obertura en cada cas.

En tot cas, es poden enumerar alguns aspectesque cal tenir en compte:

• Les deixalleries haurien d'oferir el seu servei enhorari de matí i tarda, encara que fos en diesdiferents (alguns dies al matí, i altres, a la tarda).Això seria desitjable per a totes les deixalleries, toti que per abaratir costos es podria fer una excepcióamb les minideixalleries (vegeu l'apartat 2.3).

• Cal garantir que la deixalleria estigui obertadurant el cap de setmana, per permetre'n l'úsa les persones que no la poden utilitzar la restade la setmana. Això és especialment importanten el cas de poblacions amb forta presència desegones residències.

• S'ha de preveure l'existència de dies «punta»d'utilització de la deixalleria. En aquests dies espot considerar l'ampliació de l'horari del servei.Per establir quins són els dies «punta», pot serútil consultar les estadístiques d'altres municipisi deixalleries de característiques similars. En lamajoria de casos documentats a Catalunya, els

dies de màxima utilització acostumen a ser elsdissabtes i, en un grau molt menor, els divendres.

• A les poblacions turístiques es poden ampliarels dies i les hores d'obertura durant les èpoquesde més població estacional.

• Una altra estratègia interessant per augmentarel nombre d'usuaris pot ser establir un horari defuncionament diferent per als mesos d'estiu id'hivern. Durant l'estiu, la deixalleria hauria d'estaroberta fins més tard per aprofitar les hores de llum.

• L'horari de treball de les deixalleries pot sersuperior al d'obertura al públic. En aquesteshores sense públic es poden realitzar, amb mésseguretat, les operacions de recollida de residusper part dels gestors corresponents, i els operarispoden fer altres tasques, com ara la manipulaciói el desballestament de residus i el mantenimentde la instal·lació.

Aquest apartat tracta sobre la informació neces-sària per facilitar als ciutadans l'ús de la deixalleria.Les campanyes de sensibilització ambiental quees realitzin per fer conèixer la instal·lació, per laseva rellevància, es tracten específicament enl'apartat 6 d'aquesta guia.

Els apartats principals que s'han de considerarsón els següents:

• Senyalització dels accessos: els usuaris dela deixalleria han de poder trobar la instal·laciófàcilment. La ruta per accedir a la deixalleria had'estar indicada des dels principals punts de lapoblació, per mitjà de senyals específics al carrerque indiquin l'accés més fàcil i ràpid a la instal·la-ció. Aquest punt té una importància especialquan les deixalleries es troben allunyades delcentre urbà i els ciutadans no estan familiaritzatsamb la seva ubicació.

• Senyalització dins de la deixalleria: cal quesigui clara, per permetre un ús àgil i eficaç de lainstal·lació. Tal com indica la Norma tècnicasobre deixalleries i es recull en l'apartat 2.1, s'had'ubicar un cartell ben visible a l'entrada de lainstal·lació on se'n recullin les característiquesprincipals. La informació d'aquest cartell es potcomplementar amb la instal·lació d'una vitrina al'interior de la deixalleria, però visible des del'exterior, on es puguin col·locar periòdicamentfulls informatius. El sentit dels vials de circulaciódels vehicles ha d'estar senyalitzat convenient-ment a terra. També s'ha d'establir un mecanisme

d'identificació dels contenidors, mitjançant unlogotip i el nom dels residus que s'hi podendipositar. Al cobert dels residus especials s'hande col·locar els corresponents pictogrames deseguretat dels productes químics (inflamable,corrosiu, comburent, etc.) per classificar elsresidus especials en petites quantitats. Aquestsmecanismes de senyalització es complementenamb la tasca d'informació i assessorament alsusuaris que duu a terme en tot momentl'encarregat de la deixalleria.

Una iniciativa interessant per fomentar la interac-ció amb els usuaris és instal·lar una bústia desuggeriments. Això permet als gestors de lesdeixalleries rebre les opinions, els consells i lesqueixes dels usuaris, i pot revertir en una milloradel servei.

Algunes deixalleries tenen horaris d’hivern i d’estiu diferents.

3.3 Informació a l'usuari

3.4 El personal de la deixalleria

40 41

A les deixalleries de Catalunya sempre hi had'haver una persona per assessorar els usuarissobre el funcionament de la instal·lació i controlarque en facin un bon ús. Aquesta persona ésl'encarregat o encarregada de la instal·lació. Ésresponsable del bon funcionament de la deixa-lleria i, per tant, ha d'estar present durant totl'horari de servei de la instal·lació.

El nombre d'operaris que treballen a les deixa-lleries depèn, principalment, del tipus de deixa-lleria, dels usuaris i de les tasques que ha dedesenvolupar el personal. En general, la plantillade treballadors d'una deixalleria està formadaper entre un i tres operaris, malgrat que en lamajoria de casos només hi ha una persona ques'encarrega de totes les funcions.

Les tasques que hauria de desenvolupar elpersonal són les següents:

• Obrir i tancar la deixalleria.• Gestionar i controlar totes les activitats que

es duen a terme a la deixalleria.• Atendre els usuaris, prendre dades sobre el

tipus d'usuari i el tipus de residu aportat, aclarirels dubtes respecte al funcionament de ladeixalleria, etc.

• Atendre els transportistes que vinguin a recollirresidus a la deixalleria i donar-los les instruc-cions necessàries.

• Dipositar personalment els residus especialsen petites quantitats aportats pels usuaris enels contenidors corresponents. Els residus no

Algunes tasques, com, per exemple, la neteja iel manteniment de la instal·lació i el desballesta-ment de residus, poden ser realitzades perpersonal aliè a la deixalleria, ja sigui del'Administració titular de la deixalleria od'empreses externes.

S'ha de tenir en compte que l'horari de treballde la deixalleria hauria de ser més ampli quel'horari d'obertura al públic. Durant aquesteshores, els operaris poden realitzar tasques quees veurien dificultades per la presència d'usuaris(desballestament de residus voluminosos, ope-racions de neteja de la instal·lació, càrrega idescàrrega de grans contenidors, etc.).

Els titulars de la deixalleria han de proporcionarla formació adequada al seu personal en matèriade prevenció de riscos laborals. Aquest punt ésespecialment important per la presència a ladeixalleria de residus especials en petites quan-titats, que poden ser tòxics per als treballadorsen cas d'accident.

El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene enel Trabajo ha elaborat una sèrie de guies tècni-ques orientatives de prevenció de riscos laborals.Algunes mesures preventives que cal tenir encompte a la deixalleria són les següents:

• Fer la càrrega i la descàrrega de pesos demanera correcta per evitar lesions dorsolum-bars.

especials en general els dipositen els mateixosusuaris.

• Emplenar tots els documents de control de lagestió de la deixalleria que siguin necessaris(vegeu l'apartat 3.11 d'aquesta guia).

• Actuar immediatament en cas de situacionsde risc (vessament d'algun residu, incendi, actes de vandalisme, etc.).

• Mantenir la deixalleria i el seu entorn mésproper en un estat de neteja adequat, i fer lesoperacions de manteniment de la instal·laciónecessàries.

• Realitzar el manteniment de la maquinària i elsequips de la deixalleria.

• Desballestar i recuperar els materials valoritza-bles dels residus voluminosos (només a les deixalleries que duen a terme aquesta tasca).

• Efectuar tasques de reparació i venda de materials (només a les deixalleries que tenenaquest servei).

• Mantenir les zones de pas, les sortides, lesvies de circulació, etc., netes d'obstacles.

• Manipular correctament els residus especials.• Utilitzar la senyalització de seguretat amb els

pictogrames homologats.• Fer servir els equips de protecció individuals

adequats: calçat de seguretat, guants deprotecció resistents als riscos mecànics, ulleresde protecció ocular, mascareta de proteccióde les vies respiratòries, vestuari de protecciócontra el mal temps per treballar a la intem-pèrie, etc.

• Utilitzar una escala manual per accedir a diferents nivells.

Mantenir la deixalleria i el seu entorn en un estat de neteja adequat,incentiva la utilització de la mateixa per part del ciutadà.

BASES

FERRALLAENVASOS HDPETRANSPARENT

HDPE TRANS

ENVASOSTETRABRICK

ENVASOS PET

PET

ENVASOS PVC

PVC

ENVASOS VIDRECOLOR

COLOR

ENVASOS VIDRETRANSPARENT

TRANS

ENVASOS HDPECOLOR

ENVASOS HDPEELECTRODOMÉSTICSLÍNIA MARRÓ

ELECTRODOMÈSTICSLÍNIA BLANCA

INFORMÀTICA LLAUNESD’ALUMINI

LLAUNESFÈRRIQUES

OLIS USATSNO REGENERABLES

NEVERESI APARELLS AMB CFC

CFC

FLUORESCENTS PILES ALCALINESI ALTRES

ÀCIDS

PLÀSTIC FILMLDPE

POREXPAN (EPS)PAPER

Residus especials: Residus valoritzables

3.5 Residus admesos

42 43

ÀCIDS

DISSOLVENTSLÍQUIDS

FUSTA

CARTRÓ

PNEUMÀTICS

HDPE HDPE COLOR

MOBLES

BATERIESAEROSOLS

OLIS MOTORMEDICAMENTSI COSMÈTICS

?PRODUCTES

PARTICULARSI NO IDENTIFICATS

PRODUCTESCOMBURENTS

TÒNER AMIANTSÒLIDS I PASTOSOSRADIOGRAFIES

PETITSELECTRODOMÈSTICS

PILES BOTÓ

CABLES AMPOLLES DE CAVA

OLIS VEGETALS

REBUIG

SABATESRESTES DE PODA

PA SEC

VIDREBARREJAT

VIDRE ARMAT XAPATGETÈXTIL VIDRE PLATERRES I RUNES

FITOSANITARIS

3.6 La gestió dels residus

44 45

La gestió correcta dels residus aportats a lesdeixalleries és un dels aspectes fonamentals quehan d'assegurar els titulars i els gestorsd'aquestes instal·lacions.

La gestió de residus és un concepte ampli queinclou les diferents operacions. En general, formenpart de la gestió dels residus els processossegüents: la recepció, la classificació,l'emmagatzematge, les operacions de reparacióencaminades a la reutilització, el desballestament,el transport i el tractament final.

El primer pas de la gestió dels residus a ladeixalleria és la classificació dels materials. Laseva qualitat afecta la gestió posterior que espugui fer dels residus. La classificació dels ma-terials es pot fer de dues maneres:

• Classificació bàsica: els residus se separenen grans tipologies, com ara les esmentades enl'apartat 2.5 (vidre, paper, plàstic, ferralla, etc.).És una classificació senzilla que poden dur aterme els usuaris directament amb algunes indi-cacions mínimes per part de l'encarregat.L'inconvenient d'aquesta opció és que moltesfraccions valoritzables perden valor en el mercatde la recuperació si la classificació que es faciés poc afinada (per exemple, la ferralla barrejadaen comparació dels metalls sense barrejar, o lesbarreges de paper i cartró en comparació de lesdiferents tipologies de paper). Una opció per aalgunes d'aquestes fraccions bàsiques és portar-les a plantes de triatge on es completi la classi-ficació iniciada a la deixalleria.

El transport dels residus de les deixalleries finsals seus gestors finals ocasiona bona part deles despeses de les deixalleries. Per reduir aquestcost, moltes deixalleries utilitzen equipamentsauxiliars que permeten disminuir el volum dedeterminats residus. En el cas del paper i elcartró i el plàstic, es poden utilitzar compacta-dores o premses hidràuliques, malgrat que caltenir en compte que, si la destinació del plàsticés una planta de triatge, la compactació que esrealitzi a la deixalleria no pot ser excessiva. Perreduir el volum dels residus voluminosos i la fustaes poden utilitzar roll-packers, un equip queconsisteix en un braç articulat amb una maça al'extrem que s'enfonsa en el contenidor on esdipositen els residus. Per a les restes vegetalss'utilitzen sovint les trituradores o estelladores.Aquests equips són particularment recomanablesa les deixalleries que reben volums alts de residusi que estan allunyades dels seus gestors.

Una opció interessant per a les entitats supra-municipals titulars de més d'una deixalleria ésadquirir alguns d'aquests equips i compartir-losentre les seves deixalleries. Aquesta iniciativaconsisteix a oferir un servei de «maquinàriaitinerant», on els equips passen un determinatperíode de temps en una instal·lació i, després,es porten fins a una altra, i així successivament.Aquesta solució pot ser especialment adequadaper a maquinària cara i amb costos de transportmoderats.

• Classificació detallada: els residus acceptatsse subclassifiquen en diferents fraccions (sepa-ració de la ferralla en diferents metalls, separaciódel vidre per colors, etc.). L'avantatge d'aquestaopció és l'augment del preu de venda de deter-minats materials en el mercat de la valorització.Els inconvenients principals són que requereixmés personal i més espai a la deixalleria. Laclassificació detallada permet assolir nivells mésalts de recuperació i, per tant, des del punt devista ambiental és en general més favorable. Toti això, cal considerar altres factors, com, perexemple, el balanç econòmic global i la disponi-bilitat d'espai a les instal·lacions.

D'altra banda, seria recomanable que les deixa-lleries més grans disposessin de dues bàscules,una d'industrial per als camions de transport deresidus, i una altra, més petita, per als residusespecials en petites quantitats. Això permet tenirun control molt més acurat dels residus gestionatsa la instal·lació.

En el cas de les deixalleries tipus A, bàsic ominideixalleries, en què la limitació d'espai fapoc recomanable les bàscules pont, seria inte-ressant, per tal d'optimitzar-ne la gestió, disposard'una deixalleria propera més gran on es po-guessin pesar i dipositar les diferents fraccions.

El transport i el tractament dels residus sempres'han de fer amb empreses autoritzades quedisposin de la documentació adient. Al lloc webde l’Agència de Residus de Catalunya es pot ferla consulta de transportistes i empreses gestoresper a cada tipus de residu. En la gestió delsresidus sempre s'ha optar, quan sigui possible,per operacions de valorització enfrontd'operacions de disposició.

La classificació acurada dels residus fa que el preu de venda sigui més avantatjos.

La premsa pot ser una opció força interessant per als residus ambvolums i quantitats de recepcions importants.

3.6 La gestió dels residus

46 47

Residus municipals especials

Fluorescents i llums de vapor de mercuriEl seu emmagatzematge s'ha de fer en un con-tenidor que n'impedeixi el trencament i que ro-mangui sota cobert per evitar el deterioramentper causes meteorològiques. L’empresa gestorade la instal·lació en facilita el contenidor.

L'Agència de Residus de Catalunya té la titularitatde la gestió d'aquests materials, i la planta detractament es troba al Pont de Vilomara i Rocafort.

BateriesLes bateries contenen àcids altament corrosius.Els contenidors on s'emmagatzemin han de serde materials resistents a aquests àcids i estarpreferentment ubicats dins del magatzem tancatper als residus especials en petites quantitats,o en tot cas sota cobert, per evitar que esdeteriorin pels factors meteorològics i amb unsistema de recollida de vessaments.

PilesA les deixalleries, les piles s'han de separar endues categories: les piles botó i la resta. Elscontenidors de les piles s'han d'ubicar al maga-tzem tancat, amb els residus especials.L'Agència de Residus de Catalunya ha assumitla titularitat de la seva gestió, i la planta detractament es troba al Pont de Vilomara i Roca-fort. En aquest cas, l'empresa gestora de lainstal·lació facilita el contenidor.

Electrodomèstics amb CFCAquests electrodomèstics s'han d'emmagat-zemar drets i sota cobert, i s'ha de garantir queno es trenqui el circuit de refrigeració durant laseva manipulació. Hi ha l'opció d'emmagatzemar-los en contenidors de gran capacitat, amb unarampa d'accés.

L'Agència de Residus de Catalunya ha assumitla titularitat de la seva gestió, i la planta de trac-tament es troba al Pont de Vilomara i Rocafort.

En el cas de la valorització de les bateries perpart del sector dels ferrovellers, cal treballarexclusivament amb aquells que estan autoritzatsper a l'emmagatzematge de bateries

Residus especials en petites quantitatsEn aquest apartat s'hi inclouen materials moltdiversos, com, per exemple, pintures, dissolvents,reactius de laboratori, vernissos, medicaments,plaguicides, etc., i, també, els recipients que elshan contingut. Aquests residus s'emmagatzemenen caixes, classificats per famílies, a dins d'unmagatzem tancat. A la part exterior de les caixess'ha de col·locar, en un lloc ben visible, l'etiquetade classificació del grup de residu. Els residuslíquids s'han de posar dins de les caixes enposició vertical i tapats.

Aquests residus no s'han de barrejar mai, encaraque a vegades puguin semblar idèntics. Elsproductes s'han de deixar dins de l'envàs ambel qual han estat lliurats a la deixalleria. S'ha dedisposar d'una caixa per dipositar els productesque no estiguin identificats.

L'Agència de Residus de Catalunya assumeix elscostos de la gestió, dels residus especials enpetites quantitats. Per aquest motiu, en el momentde la compra dels contenidors, és interessantque la deixalleria es posi en contacte amb elsgestors de la planta, perquè aquests els hi siguinsubministrats directament, o bé per tal que elscontenidors que adquireixin tinguin les caracterís-tiques de dimensions i qualitat més adequats.

Olis minerals usatsEls olis minerals usats són els procedentsd'automòbils i maquinària. A les deixalleries s'hande recollir en un contenidor adequat i evitar que esprodueixin vessaments que puguin afectar el terra.És important assegurar-se que l'oli mineral recollitestigui lliure d'elements contaminants, com, perexemple, clor, excés d'aigua, oli vegetal, líquidsde fre, etc., atès que si els paràmetres de con-taminació són superiors als establerts perl'empresa gestora no poden ser valoritzats i ladeixalleria n'ha de pagar el sobrecost

La gestió d'aquest residu és titularitat de l'Agènciade Residus de Catalunya, i es porta a terme ala planta de tractament d'Alcover.

Residus municipals valoritzables

Paper i cartróLa recollida de paper i cartró a la deixalleria és uncomplement de la recollida selectiva que es fa alcarrer. Cal procurar que a la deixalleria arribiprincipalment cartró procedent dels establimentscomercials, ja que les caixes de cartró de midagran creen problemes als contenidors del carrer.És aconsellable utilitzar contenidors de gran volum(de 9 a 30 m3). Per aprofitar al màxim l'espai delscontenidors s'ha de demanar als usuaris quepleguin les caixes de cartró abans d'abocar-les,tot i que l'elevat volum d'aquest residu fa reco-manable la utilització d'un mecanisme per reduir-ne el volum, com, per exemple, una premsahidràulica, una autocompactadora o un roll-packer.

El CFC es troba també amb les escumes que aïllen l’interior delsfrigorífics.

3.6 La gestió dels residus

48 49

Hi ha la possibilitat de classificar separadamentel paper i el cartró, i fins i tot les diferents cate-gories de paper. Amb aquesta operació sen'incrementa considerablement el preu en elmercat de la recuperació. En aquest cas, perclassificar el paper és recomanable utilitzar gàbiesamb rodes.

VidreCom en el cas del paper i cartró, la recollida devidre a la deixalleria és un complement de larecollida que es fa al carrer.

separar les diverses fraccions dels metalls o,com a mínim, les més valoritzables. Si s'optaper separar els metalls, s'ha de tenir en compteque el personal de la deixalleria ha d'assessorarels usuaris en el moment de fer la selecció. Elspreus de venda que s'aconsegueixen quan seseparen els metalls fan que generalment el balançeconòmic de fer la separació sigui pos

Per emmagatzemar la ferralla sense separar esrecomana utilitzar contenidors de gran capacitat(12-25 m3). Quan se separen diferents metallsés aconsellable utilitzar contenidors més petits,com, per exemple, bujols de 240 litres de capa-citat, per a les fraccions minoritàries, i contenidorsgrans per al xapatge o altres metalls molt abundants.Els metalls són els residus més cotitzats en elmercat de la recuperació.

Per aquest motiu es recomana que, quan s'optiper fer-ne una separació detallada, s'emma-gatzemin les fraccions més valuoses en un coberttancat amb clau, per evitar robatoris.

• Classificació única de tots els envasos lleugers:en aquest cas, els residus han de passar peruna planta de triatge on es fa la separació deles llaunes, els brics i els diferents tipus de plàstic.

Un avantatge important d'aquesta opció és quela classificació a la deixalleria és molt senzilla i,per tant, la poden fer directament els usuaris.

• Classificació in situ dels envasos: aquestaopció consisteix a separar les llaunes, els bricsi els diferents tipus de plàstic i té com a problemesprincipals que els usuaris requereixenl'assessorament del personal de la deixalleriaper dur a terme la classificació dels plàstics, ique les petites quantitats aconseguides de cadamaterial poden dificultar i encarir el transportdels materials fins als valoritzadors.

S'ha de tenir en compte que, en el càlcul delretorn del cànon que efectua el sistema integratde gestió dels envasos lleugers (ECOEMBES)als municipis, només es comptabilitzen els en-vasos lleugers que han passat per una plantade triatge. Aquest fet l'han de considerar elsmunicipis que optin per una classificació in situa la deixalleria i l'entrega posterior als valoritzadorscorresponents.

Ferralla no envàsIgual que passa amb els plàstics, la ferralla ésuna barreja de metalls amb processos de recu-peració diferents. A les deixalleries hi ha l'opcióde recollir-ho tot en un mateix contenidor, o de

Les millores fonamentals que pot aportar larecepció de vidre a les deixalleries sónl'acceptació d'altres tipus de vidre diferent delsenvasos, com, per exemple, el vidre pla o elvidre armat, i la possibilitat de recuperar ampollesde cava senceres que es poden vendre perreutilitzar-les.

Per emmagatzemar el vidre es recomanen con-tenidors tipus banyera de 9 a 12 m3 de capacitat.La densitat elevada d'aquest material fa que hipugui haver problemes per manipular contenidorsmés grans. Si se separen les ampolles de cava,els gestors faciliten els contenidors, que solenser gàbies amb capacitat per a 1.000 ampolles.

Envasos lleugersAquesta categoria està formada per envasos deplàstic, llaunes de ferro i alumini i brics. Lesdeixalleries tenen dues possibilitats principals degestió:

Altra possibilitat és sol·licitar que les capses arribin plegades.

El coure metall, entre d’altres, és molt apreciat.

3.6 La gestió dels residus

50 51

FustaLa fusta és un dels materials amb més presènciaa les deixalleries. Arriba en formes diverses(natural, pintada o envernissada) o formant partde mobles conjuntament amb altres materials.Quan no està barrejada amb altres materials éspossible gestionar-la a través d'empreses ges-tores de fusta o bé en plantes de trituració.

Si està barrejada es gestiona com a residuvoluminós. La gestió dels voluminosos es tractaen l'apartat següent. Algunes destinacions dela fusta no accepten que estigui pintada o en-vernissada i, per tant, s'ha de tenir en compteaquest fet a l'hora de la classificació d'aquestafracció a la deixalleria.

Per emmagatzemar la fusta es recomana l’úsde contenidors de gran capacitat (30 m3).L'aprofitament de la capacitat dels contenidorsaugmenta molt si s'utilitza una màquina perreduir el volum de la fusta, com, per exemple,

Hi ha diverses opcions per gestionar els objectesrecuperats, com, per exemple, vendre'ls enbotigues de segona mà o canalitzar-los a travésdels serveis socials de l'Ajuntament.El desballestament consisteix en el conjuntd'operacions d'extracció i separació dels diferentsmaterials que formen part d'un residu. Ambaquest procés, cada material pot rebre el trac-tament més adequat a les seves característiques.Si se'n fa el desballestament, s'obtenen diversesfraccions, com, per exemple, fusta, metalls, vidre,plàstic, etc., que poden seguir les seves líniesde valorització o tractament.

El material restant de les operacions de reparaciói desballestament s'ha d'emmagatzemar encontenidors de gran volum i gestionar com arebuig.

TèxtilAquest residu generalment disposa d'altressistemes de recollida i, per tant, la seva aportacióa la deixalleria no és quantitativament gaireimportant. La gestió que es faci a la deixalleriad'aquest material depèn de l'estat en què estrobi:

• Roba i sabates en bon estat: cal separaraquests materials i lliurar-los a les empresesrecuperadores o bé a entitats socials sense ànimde lucre que es dediquen a la gestió d'aquestsmaterials. En general, les mateixes empresesrecuperadores faciliten els contenidors que méstard buiden ells mateixos.

una planta de desballestament (com, per exem-ple, la que té l'Entitat Metropolitana del MediAmbient als municipis de Gavà i Viladecans)o bé el rebuig. El volum elevat d'aquests residusfa que s'hagin d'utilitzar contenidors de granvolum per emmagatzemar-los i que sigui acon-sellable utilitzar un roll-packer o un altre me-canisme per reduir-ne el volum.

Des d'un punt de vista ambiental és preferiblefer operacions de reparació i desballestamentdels residus voluminosos a la mateixa deixalleria.

La reparació és interessant en aquells casos enquè els residus voluminosos arriben en bon estati, per tant, té sentit plantejar una tasca de repa-ració. Quan es facin operacions de reparació ireutilització d'objectes, els materials recuperatss'han d'emmagatzemar sota cobert perquè noels deteriorin els factors meteorològics. Utilitzarun magatzem tancat amb clau pot evitar possi-bles robatoris.

un roll-packer o una màquina trituradora.Una opció interessant és separar els palets queestiguin en bon estat, perquè es poden reutilitzar i,a més a més, s'aconsegueixen preus molt interes-sants en el mercat de la recuperació. Es podenemmagatzemar apilats en un racó de la deixalleria.

Residus voluminososAquesta categoria agrupa un conjunt molt variatde materials (mobles, matalassos, etc.). Són demida gran i normalment estan formats per unabarreja de materials diferents. La deixalleria potrepresentar un complement a altres sistemes derecollida municipal de voluminosos o bé l'únicmecanisme de recollida.Els residus voluminosos acceptats a les deixa-lleries habitualment es gestionen de maneraconjunta en un mateix contenidor. Per a aques-ta opció de gestió cal disposar d'un contenidorde gran capacitat, la destinació del qual és

El desballestament ajuda a separar la fusta dels voluminosos.

Fer el mínim rebuig hauria d’ésser l’objectiu prioritari.

Els metalls classificats amb contenidors a l’exterior afavoreix elbandalisme.

3.6 La gestió dels residus

52 53

• Roba en mal estat: si la reutilització com aroba no és possible, es pot gestionar amb unrecuperador per a altres usos, com, per exemple,confeccionar draps, borra, etc.

• Rebuig: aquella roba que estigui contaminadaamb oli, pintura, etc. S'ha d'emmagatzemar ambels residus especials i gestionar-la com a tal.

Si no es fa una selecció i una classificació de laroba, les opcions de valorització i el preu en elmercat de la recuperació es redueixen.

Es poden utilitzar contenidors petits de 240 o1.100 litres, que s'han de posar sota cobert perevitar-ne el deteriorament.

Electrodomèstics que no contenen substàn-cies perillosesAquests residus estan formats per materialsmajoritàriament valoritzables (planxes metàl·liques,cables elèctrics, etc.), un fet que en condicionala gestió.

PneumàticsEs considera pneumàtic només la coberta decautxú. La llanta metàl·lica s'ha de dipositarseparadament al contenidor de la ferralla. Espoden emmagatzemar apilats a terra de maneraordenada en un racó de la deixalleria, o encontenidors de gran capacitat (9-30 m3). Ésconvenient minimitzar l'acumulació d'aigua depluja a l'interior.

La recollida selectiva dels pneumàtics s’ha defer a través dels sistemes integrats de gestióautoritzats a tal efecte. Cada deixalleria s’hauràde donar d’alta com a generador de residus depneumàtics. Empreses a l’estat espanyol esfaran càrrec de la recollida i classificació, mentreque unes altres s’encarregaran del’emmagatzematge i preparació per a ser trans-portats als punts de valorització.

Es recomana utilitzar contenidors de 9 a 15 m3perquè no sorgeixin dificultats en les maniobresde càrrega i descàrrega dels contenidors.

Residus verdsSón els residus de jardineria i de poda que espuguin generar als domicilis particulars o enoperacions de manteniment dels jardins i elsparcs municipals. Aquests residus s'han de lliurarnets d'altres materials.

La gestió principal d'aquest residu és la sevatransformació en adob a les plantes de compos-tatge. Per emmagatzemar aquests residus esrecomanen contenidors grans tipus banyera(30 m3), ja que les restes de poda ocupen moltespai. Es recomana utilitzar una trituradora o unroll-packer per aprofitar la capacitat dels conte-nidors i reduir els costos de transport.

Recentment, la seva recollida s'ha vist reguladapel Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobreaparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seusresidus. La seva importància creixent i la sevanova regulació fan que aquest tipus de residussigui tractat específicament en l'apartat 3.7.

Restes de construcció d'obres menorsEl servei de recollida d'aquest residu ha d'estarlimitat als particulars que hagin realitzat petitesobres domèstiques. La runa ha d'estar netad'altres materials, com ara fusta, plàstic, ferrallai uralites. Les restes de construcció són materialsamb una densitat elevada.

El sistema integrat de gestió de pneumàtics garanteix la recollidagratuïta als tallers i a les deixalleries que prèviament hagin signat elconveni.

Sempre que la deixalleria tingui una planta de compostatge a prop,els residus verds, provinents d’activitats econòmiques es derivarancap a la planta.

A les runes provinents d’activitats econòmiques se’ls hi aplicarà lestaxes corresponents.

3.7 Residus de nova problemàtica

54 55

La gestió de determinats residus que arriben ales deixalleries pot ocasionar dificultats als gestorso els titulars d'aquestes instal·lacions, ja siguiper la seva perillositat o perquè la gestió es vegiafectada per una nova legislació a la qual s'hagind'adequar les deixalleries. Tot i que un residupot ser més o menys problemàtic depenent deles característiques de la deixalleria i del seucontext, aquest apartat tracta de la gestiód'aquells residus que de manera generalocasionen dificultats o incerteses a les deixalleries.

AmiantLa gestió dels residus que contenen amiant ésuna problemàtica de gran actualitat per a lesdeixalleries. Es tracta d'un mineral que ha estatàmpliament utilitzat a la indústria i a l'àmbitdomèstic. Des del 14 de desembre de 2002se'n prohibeix la utilització, la producció i lacomercialització a Espanya per l'Ordre ministerialde 7 de desembre de 2001, però es trobainstal·lat a molts llocs, especialment enedificacions antigues construïdes entre els anys1965 i 1980, amb una alçària de més de cincplantes i proveïdes de calefacció central, quetenen més probabilitat de contenir materials deconstrucció amb amiant.

Les fibres d'amiant es trenquen longitudinalmenti són molt fines, per això la inhalació mantingudade fibres d'amiant és perillosa per a la salut: potproduir càncer i altres malalties pulmonars. Peraquest motiu és molt important que aquest tipusde residu arribi en bosses retractilades o de

En els casos en què s'accepti material senseembalar, el procediment de treball ha de ser elsegüent:

• El personal de la deixalleria s'ha de col·locarl'equip de protecció individual: granota d'unsol ús contra partícules tipus 5 i mascaretaautofiltrant contra partícules FFP3.

• Les plaques i les peces en bon estat deconservació s'han de dipositar a un contenidorflexible (big bag) de mida adequada, senyalitzatamb el rètol d'amiant, sense deixar-les caured'altura i evitant que es trenquin.

• El material trencat i sense embalar s'had'humitejar amb cura de no provocardespreniment de pols per la pressió de l'aigua.Aquesta operació s'ha de fer sobre el mateixrecipient en què hi arribi el material.

• El material humit s'ha de col·locar en bossesde plàstic tancades que cal dipositar alscontenidors flexibles degudament senyalitzats.Els contenidors flexibles s'han de col·locar enun contenidor adequat, que ha d'estar sota cobert per protegir-los dels factors meteorològics.

En cas de despreniment de l'amiant pertrencament, mal tancament o oberturad'embalatges, el personal de la deixalleria s'hade col·locar els equips de protecció individualsexplicats més amunt i seguir el procedimentdescrit per a material trencat i sense embalar.

plàstic. L'amiant està classificat com a residuespecial i, a causa dels seus riscos per a la salutde les persones, requereix una manipulació i untractament especials.

Actualment, les deixalleries no tenen l'obligaciód'acceptar els residus que contenen amiant. Toti això, és freqüent que les deixalleries gestioninaquests residus, bé perquè han decidit acceptar-los quan provenen de particulars o bé perquèels troben abandonats a la porta de lesinstal·lacions.

L'amiant arriba a les deixalleries principalmenten forma de plaques de teulades, canonades idipòsits de fibrociment. El fibrociment és unabarreja de ciment pòrtland i fibres d'amiant, i esconsidera un dels residus amb amiant menysconflictius, atès que té una baixa capacitat peralliberar fibres.

Les fibres d'amiant es desprenen durant lamanipulació d'aquests residus i, per tant, aquestprocés s'ha de fer amb molta cura, i mai nos'han de trencar, perquè seria en aquest momentquan s'alliberaria una quantitat més gran defibres a l'ambient. El personal de la deixalleriahauria d'informar els usuaris de la necessitat deportar aquest material embalat en material plàstic(retractilat) amb la identificació de l'amiant.D'aquesta manera es minimitza l'exposició a lesfibres d'amiant tant dels usuaris com del personalde la instal·lació.

Les deixalleries que acceptin amiant s'hand'assegurar que disposen d'existències suficientsd'equips de protecció individual. Aquests equips,un cop usats, s'han de tractar com a residuscontaminats amb amiant. El contenidor deresidus on es dipositin els equips de proteccióindividual no es pot situar en cap cas al vestidorde la instal·lació.

El personal de la deixalleria que hagi manipulatresidus d'amiant s'ha de dutxar en els casossegüents:

• S'ha manipulat fibrociment sense embalar oamb embalatges trencats.

• S'ha recollit fibrociment per trencament de lesplaques, mal tancament o oberturad'embalatges.

• S'ha fet qualsevol operació no prevista queimplica un despreniment de pols d'amiant.

Per tant, les deixalleries que acceptin residusd'amiant han d'estar equipades amb una zonade dutxes, que s'ha d'ubicar fora dels vestidors.

El transport de residus amb amiant l'han de fertransportistes degudament autoritzats perl'Agència de Residus de Catalunya. A Catalunyanomés hi ha un dipòsit que accepti aquestsresidus: el dipòsit controlat de classe III deCastellolí.

3.7 Residus de nova problemàtica

56 57

La infraestructura necessària per assegurar-seque a les deixalleries es realitza una gestió del'amiant correcta i segura per a la salut delstreballadors és complexa i costosa. Tot i això,l'amiant és un residu que es genera a escalaparticular i, per tant, cal proporcionar opcionsde gestió als ciutadans, i les deixalleries podenfer aquest servei. L'opció més eficient seria queles deixalleries que acceptin amiant estiguindistribuïdes pel territori, per exemple,comarcalment.

Residus d'aparells elèctrics i electrònics(RAEE)La gestió d'aquests residus es regeix pel Reialdecret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparellselèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.Segons aquesta norma, les deixalleries no hand'assumir els costos de gestió ocasionats peraquests residus.

Segons el reial decret, els ens locals de més de5.000 habitants han d'assegurar a través delseu sistema de gestió de residus municipals larecollida selectiva dels residus d'aparells elèctricsi electrònics que procedeixen de particulars. Elsproductors dels aparells s'han de fer càrrec delscostos de la gestió d'aquests residus, inclosa larecollida des de les instal·lacionsd'emmagatzematge temporal establertes pelsens locals o des dels distribuïdors.

La majoria dels ens locals disposen d'unainstal·lació per a la recollida selectiva de residusmunicipals, les deixalleries, que en tot cas s'hand'adaptar per complir les condicions indicades.

Algunes deixalleries destinen els RAEE en bonestat a la reutilització. En aquest cas, els aparellss'haurien d'emmagatzemar en un cobert tancatamb clau, per protegir-los dels factorsmeteorològics i els actes vandàlics. Aquestsaparells poden ser separats de la resta delsRAEE, sempre i quan, aquesta operació es facicoordinadament amb els SIG (Sistema Integratde Gestió) corresponent.

MatalassosEls matalassos són residus voluminosos bastantfreqüents a les deixalleries. La gestió d'aquestresidu pot ser conflictiva perquè els matalassosestan formats per una barreja de materials que endificulta el reciclatge (plàstics, goma espuma, tèxtilsi metalls) i perquè les seves característiques físiquesels fan residus poc desitjats a les instal·lacions de

En el cas dels municipis de 5.000 habitants omenys, també han de disposar del nombresuficient d'instal·lacions per a la recollidad'aquests residus, tot i que es poden agruparper donar aquest servei.

Segons aquest reial decret, les instal·lacions ons'emmagatzemin aquests residus han de tenirles característiques següents:• Disposar de zones amb coberta per a la

protecció dels fenòmens meteorològics.• Disposar de zones amb superfícies

impermeables, amb instal·lacions per a la recollida de vessaments i, si s'escau,decantadors i netejadores desgreixadores.

tractament finalista (abocadors i incineradores).A les deixalleries, tradicionalment aquest residus'ha tractat conjuntament amb la resta de residusvoluminosos. La negativa d'alguns abocadorsde residus a acceptar matalassos pels problemesd'estabilitat que els ocasionen ha fomentattractaments alternatius per a aquests residus.Algunes deixalleries desballesten els matalassosmanualment. El procés és senzill i el pot dur aterme un únic operari equipat amb guants. Elmatalàs es col·loca sobre una taula per facilitarel treball. A continuació, es talla pel mig amb unganivet, es retiren les grapes amb unes alicatesi s'estira l'espuma amb unes tenalles. D'aquestprocés s'extreu fonamentalment espuma, materialtèxtil i ferro. El ferro és fàcilment valoritzable almercat de la recuperació.

Algunes empreses gestores de residus s’hanequipat amb trituradors capaços de triturarmatalassos i reduir-ne el seu volum. Tanmateix,el material resultant no és valoritzable i es continuadestinant a incineradores o abocadors.

Per a l'emmagatzematge d'aquests residus a ladeixalleria és recomanable utilitzar contenidorsgrans de tipus banyera.

Els RAEE’s estaran sempre sota cobert.

3.7 Residus de nova problemàtica

58 59

Poliestirè expanditEl poliestirè expandit és un tipus de plàstic quees coneix popularment com a suro blanc oporexpan. És molt comú a les nostres llars, onarriba habitualment en forma d'embalatges detot tipus de productes, com, per exemple,electrodomèstics, joguines i aliments, però tambés'utilitza molt en el sector de la construcció,fonamentalment com a aïllant i alleujadord'estructures.

Tot i que és un material reciclable, el seu reciclatgeno està molt estès al nostre país. A les deixalleriesocasiona dificultats a causa del fet que és unmaterial molt lleuger. Habitualment es gestionaamb els envasos lleugers i la seva destinaciósón les plantes de triatge d'aquests residus.Aquesta opció és adequada per a la fracció queprové del sector de l'alimentació.

• Destinació dels materials: hi ha diversesmaneres de reintroduir els objectes recuperatsals circuits de materials. Una opció és posar ala venda aquests materials a baix preu, ja siguihabilitant una botiga de segona mà a la mateixadeixalleria o en espais annexos, o establint acordsamb botigues externes. A Cornellà de Llobregatse segueix aquesta última opció i els materialses comercialitzen en una botiga gestionada peruna entitat sense ànim de lucre. A França,algunes dechetteries estan incorporant botiguesde segona mà a les seves instal·lacions; són lesanomenades recycleries.

Una altra possibilitat és canalitzar els materialsrecuperats a través dels serveis socialsmunicipals, que poden fer una base de dadeson s'encreuin les demandes de materials de lespersones especialment necessitades de la zonaamb les ofertes de materials de la deixalleria.Això permet lliurar només els objectes que esnecessiten i, per tant, es minimitzen episodisposteriors d'abandonament d'aquests materials.

El model de deixalleria ha anat variant durant elsúltims anys. Les funcions inicials de punt derecepció i emmagatzematge de residus s'hancomplementat, moltes vegades, amb tasquesde recuperació i reutilització dels residus a lamateixa instal·lació. La Norma tècnica sobredeixalleries presenta les operacions de reutilitzaciói recuperació a les deixalleries com una possibilitatde millorar la gestió dels residus que es fa enaquestes instal·lacions.

En aquest àmbit, els titulars de les deixallerieshan de tenir en compte algunes consideracions:

• Grau de recuperació: els operaris es podenlimitar a separar els materials en bon estat de laresta de residus i emmagatzemar-los, o bé podenfer també tasques de reparació (arreglar o netejarmobles, per exemple). En tots dos casos, ladeixalleria ha de disposar d'un magatzem perguardar els objectes recuperables i, en el segoncas, ha de disposar, a més a més, d'un petittaller de reparació amb les eines necessàries.

Per al que prové d'altres orígens (per exemple,grans embalatges d'electrodomèstics), la milloropció és recollir-lo separadament. És moltimportant mantenir aquest material net a ladeixalleria i, per tant, es recomana que estiguisota cobert, en contenidors flexibles tancats,per aïllar-lo de la pols i l'aigua que el podrienembrutar. A través del tractament per gestorsautoritzats, aquest material net es pot reutilitzarcom a reompliment en embalatges o reciclaramb múltiples aplicacions (fer noves peces depoliestirè expandit, barrejar-ho amb altresmaterials de construcció, etc.).

Fins que els recicladors de poliestirè expanditno tinguin les instal·lacions i autoritzacionscorresponents, es gestionarà conjuntament ambels envasos.

3.8 Les deixalleries com a centres de reutilització de productes

3.8 Les deixalleries com a centres de reutilització de productes

60 61

Manteniment• S'han de preveure les mesures oportunes per

evitar que les aigües pluvials afectin materialque es puguin malmetre (paper i cartró, mobles,RAEE i altres residus destinats a la reutilització,etc.).

• S'ha d'evitar l'aparició d'olors ofensius a ladeixalleria que puguin ocasionar molèstiesentre els usuaris i els veïns de la instal·lació.

• La maquinària de la deixalleria ha d'estar enperfecte estat de manteniment. Això minimitzarà la generació d'olors, sorolls o fumsque puguin comportar molèsties per als usuarisi els veïns de la deixalleria.

• Les activitats que es duguin a terme a la deixalleria no han d'originar sorolls o vibracionsque superin els límits permesos per la legislacióvigent. S'han de consultar els límits establertsen la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecciócontra la contaminació acústica, i les ordenan-ces municipals respectives.

• Les zones enjardinades de la deixalleria tambéhan de rebre un bon manteniment.

• La instal·lació ha de disposar del material deprotecció contra incendis necessari per complirla normativa vigent. És totalment prohibit fumara l'interior de la deixalleria.

Moltes d’aquestes reserves es fan a través de l’assistent social que és qui coneix la problemàtica dela persona.

La netedat i l’ordre fa que augmenti la participació ciutadana.

La deixalleria de Sant Fruitós del Bages funcionaamb aquest sistema.Una altra iniciativa interessant és la de la deixalleriade Cerdanyola Campus, que ha implantat unaborsa de materials reutilitzables que és d'utilitzaciógratuïta. Els objectes disponibles es podenconsultar visitant la deixalleria o a través d'unlloc web, i la sol·licitud dels materials disponibleses pot fer in situ o per correu electrònic.

• Condicions per a la reutilització: s'ha dedisposar d'un espai cobert per a l'emmagat-zematge dels materials recuperats, amb les einesi l'equipament necessaris, especialment si esfan tasques de reparació.

La reutilització de materials de la deixalleriacomporta avantatges socials i ambientalsimportants. Respecte al balanç econòmic, engeneral no implica un recàrrec excessiu, perquèsón operacions que no requereixen molt tempsni gaire personal extra, i poden implicar un ingrésque pot ajudar a recuperar totalment oparcialment aquests costos.

Mantenir les deixalleries en un estat òptim denetedat és un dels factors clau en l'acceptaciói l'ús d'aquestes instal·lacions pels ciutadans.

Les tasques de manteniment i netejapoden correspondre al mateix personal de lainstal·lació, als serveis municipals de neteja imanteniment o a una empresa subcontractada.En qualsevol dels casos, s'haurien de tenir encompte els aspectes següents:

Neteja• En cas que aquestes activitats no depenguindel personal de la deixalleria, la instal·lació hade disposar de l'equipament necessari per dura terme accions puntuals de neteja.• Les operacions de neteja han d'incloure, amés de la instal·lació, els accessos des del'exterior, l'entorn immediat i la maquinària i elsequips. S'hauria de prioritzar l'ús dels productesde neteja que, garantint bons resultats, tinguinla menor toxicitat possible.

3.9 Neteja i manteniment

62 63

L'estimació quantitativa de les despeses i elsingressos per a una deixalleria tipus tindria pocsentit, perquè aquests paràmetres depenen demolts factors i, per tant, són altament variablesentre les diferents deixalleries.

En general, el balanç econòmic de cada deixalleriaestà molt relacionat amb el seu model de gestió,el nombre d'usuaris i les seves aportacions, i elnombre de treballadors, fet que fa necessari quel'ens local titular de la instal·lació l'incorpori almecanisme de control del funcionament de ladeixalleria.

En les deixalleries cal establir un mecanisme decontrol de la gestió que es fa. Aquest controlpermet obtenir les dades estadístiques nece-ssàries per conèixer l'evolució de la gestió de ladeixalleria i estudiar possibles accions de millora.

El control s'ha de realitzar tant a les deixalleriesque gestiona directament l'Administració comen aquelles deixalleries gestionades per unaempresa concessionària.

El mecanisme establert ha de servir per obtenirinformació sobre els aspectes fonamentalssegüents de la gestió de la deixalleria:• Ús de la instal·lació per part dels usuaris• Gestió dels residus• Gestió econòmica de la instal·lació• Tasques de neteja i manteniment

És molt recomanable que el control es realitzien suport informàtic, per possibilitar un accésmés ràpid i àgil a la informació.

Control de l'ús de la deixalleria per part delsusuarisÉs molt important per als titulars i els gestors deles deixalleries disposar d'un registre dels usuarisde la instal·lació, per conèixer-ne la tipologia(particulars, comercials, petites indústries), eltipus de residus aportats, els dies i les hores demàxima utilització de la instal·lació i la distribucióen el territori dels usuaris. És del tot recomanablefer aquest registre sempre, però és imprescindibleen les deixalleries que cobren taxes als usuaris.Per obtenir aquesta informació, el responsablede la deixalleria ha d'emplenar, per a cada usuaride la instal·lació, una fitxa d'entrada a ladeixalleria. En el cas de les deixalleries queidentifiquen els seus usuaris amb carnets,aquest procés s'agilita molt.

Per petites que siguin les instal·lacions, el personal de la deixalleriaés l’element clau.

3.11 El control de la gestió de la deixalleria

A més de les despeses derivades de laconstrucció de la deixalleria, especificades enla Norma tècnica sobre deixalleries, un cop enfuncionament la instal·lació presenta un seguitde despeses i ingressos que cal gestionarcorrectament.

Despeses de la deixalleria• Personal• Amortització de la instal·lació• Subministraments (llum, telèfon, aigua, etc.)• Adquisició i/o lloguer de material (maquinària,

contenidors, equipament per al personal, etc.)• Neteja i manteniment de la instal·lació, les

zones enjardinades i la maquinària• Transport dels residus als centres de tractament• Tractament dels residus• Reposició de les infraestructures

Ingressos de la deixalleria• Venda de fraccions valoritzables als

recuperadors• Cobrament de taxes a usuaris determinats, si

n'hi ha

3.10 La gestió econòmica de la deixalleria

3.11 El control de la gestió de la deixalleria

64 65

Control de la gestió dels residusLa seva finalitat és conèixer la destinació final delsdiferents residus acceptats a la deixalleria. Calgarantir que els residus de la deixalleria es gestioninamb els transportistes i els gestors adequats, queno hi hagi pèrdues de materials, etc.

Les dades que s'han d'obtenir són:• Tipus i quantitat de residu que es lliura a cada

gestor o transportista. Per obtenir aquestainformació és necessari tenir una bàsculaindustrial amb capacitat per pesar camions ala deixalleria. En cas contrari, s'ha d'utilitzar lainformació facilitada pel gestor dels residus.

• Dades de l'empresa transportista i del vehicleque ha fet la recollida. Tant l'empresa com elcamió que fa la recollida d'un residu han d'estarautoritzats per l'Agència de Residus de Catalu-nya per al transport d'aquell tipus de residu.

• Dades de l'empresa gestora i tipus de tracta-ment aplicat al residu. L'empresa gestoraha d'estar autoritzada per l'Agència de Residusde Catalunya per gestionar el tipus de residuen qüestió. Registrar el tractament de cadaresidu permet conèixer els nivells de valoritzacióaconseguits a la deixalleria.

Per obtenir aquesta informació, el responsablede la deixalleria ha d'emplenar una fitxa de sortidade la deixalleria cada vegada que es faci unlliurament de material a un transportista o ungestor.

Control de les tasques de neteja imantenimentPer dur a terme el control de les tasques deneteja i manteniment s'estableix un model defitxa de neteja i manteniment que ha d'emplenarel responsable de cada tasca. És habitual quela neteja, el manteniment i/o les tasques dejardineria els facin empreses diferents de la quegestiona la deixalleria. En aquests casos, ésl'encarregat de la deixalleria qui ha de mantenirel control actualitzat.

S'ha de diferenciar entre:• Tasques de neteja• Tasques de manteniment, preventiu i correctiu,

de la instal·lació• Tasques de manteniment, preventiu i correctiu,

de la maquinària• Tasques de manteniment de la zona enjardinada

Els gestors de les deixalleries han d'elaborarinformes periòdics on es resumeixi la gestió dela deixalleria. Aquests informes aporten una visióràpida i general del funcionament de la instal·lació,i són especialment necessaris quan els ens localstitulars han cedit la gestió a empreses externes.Per elaborar els informes és absolutamentnecessari haver fet un control correcte delsdiversos àmbits d'aquesta gestió.

Control de la gestió econòmicaLa gestió de la deixalleria ocasiona uns ingressosi unes despeses que s'han comentat en l'apartat3.10. Totes les operacions que afectin l'àmbiteconòmic de la deixalleria han de disposar dela documentació de suport necessària (factures,albarans de lliurament, etc.) que acrediti lesdespeses o els ingressos derivats.

Els gestors de les deixalleries han de resumiraquestes dades en una fitxa de gestió econòmicade la deixalleria i han de conservar tota lainformació documental que les acrediti.

La deixalleriai la sensibilitzacióambiental

La deixalleriai la sensibilitzacióambiental

4.1 La deixalleria i la sensibilització ambiental

68 69

Un cop s'hagi construït la instal·lació, s'ha derealitzar una campanya per fer-ne conèixerl'existència entre els ciutadans. Aquestacampanya és molt important, especialment si ladeixalleria es troba en una zona allunyada delcentre urbà. Es poden fer servir diversesestratègies, com, per exemple, distribuir fullsinformatius entre la població, col·locar pancartesi cartells per la ciutat i utilitzar els mitjans decomunicació local. Quan la instal·lació ja estiguien funcionament, s'han de fer campanyesperiòdiques de reforç per aconseguir manteniri, si és possible, augmentar el grau de participacióciutadana.

La comunicació i la sensibilització ambiental sónqüestions que han de tenir molt presents elsgestors de les deixalleries. D'una banda, coma instal·lacions de recollida selectiva de residus,les deixalleries requereixen campanyes de difusiói comunicació ambiental per aconseguir que elsciutadans les coneguin i en facin ús. Però alhoratambé són, per si mateixes, eines d'educacióambiental des d'on es pot sensibilitzar la poblacióen aspectes de temàtica ambiental.

Les tasques de comunicació ambientalrelacionades amb la deixalleria s'han deconsiderar des d'abans de la construcció de lainstal·lació. És molt recomanable dur a termeactuacions adreçades a la població propera ala zona on l'ens local desitgi ubicar la deixalleria,per evitar possibles episodis de rebuig de lainstal·lació. En aquests casos, el més adequatés la comunicació directa amb els implicats,mitjançant xerrades informatives amb lesassociacions de veïns i de comerciants de lazona.

Les deixalleries poden serbones eines d'educacióambiental de la població engeneral i dels seus usuaris enparticular.

Les deixalleries poden ser bones eines d'educacióambiental de la població en general i dels seususuaris en particular. Les possibilitats sónenormes. D'una banda, hi ha la figura del'encarregat, que amb la seva interacció constantamb els usuaris de la instal·lació realitza tasquesd'educador ambiental, informant sobre la gestióque es fa dels residus a la instal·lació i aclarintdubtes que puguin tenir els usuaris del servei.A l'hora de definir el perfil d'aquest lloc de treballés necessari tenir en compte la capacitat decomunicació del candidat.

D'altra banda, hi ha la possibilitat d'organitzaractivitats educatives a la mateixa instal·lació,com ara visites guiades, tallers educatius enrelació amb les deixalles, xerrades i conferènciesde temàtica ambiental, etc. En aquests casos,és molt útil disposar d'una aula on es puguin ferles activitats. El públic a qui s'adrecen les activitatshauria de ser variat, tot i que l'opció més habitualés que siguin les escoles i els esplais. Elsresponsables de les deixalleries haurien de ferun esforç i tractar d'involucrar altres col·lectius,com ara associacions de veïns i de comerciants,dissenyant activitats d'educació ambiental queresultin atractives per al públic adult.

La informació recollirà la participació ciutadana i els resultats derecuperació obtinguts entre altres.

AnnexAnnex

A.1 Legislació aplicable i instruments de planificació a les deixalleries

72 73

Normativa autonòmica

• Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora delprocés d'adequació de les activitatsd'incidència ambiental al que estableix la Llei3/1998, del 27 de febrer, de la intervencióintegral de l'Administració Ambiental

• Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançamentde les infraestructures de tractament deresidus i del cànon sobre la deposició deresidus

• Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat

• Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecciócontra la contaminació acústica

• Llei 3/98, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de I'administració ambiental, (DOGCnúm. 2598 de 13/03/98)

Normativa aplicable a Catalunya a partir del 13d'abril del 1999 en substitució del Decret2414/61.

• Llei 6/93, de 15 de juliol, reguladora delsresidus (DOGC núm. 1776 de 28/07/93)modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny

A I'article 46 s'estableix el servei de deixalleriaque han de desenvolupar els municipis de mésde cinc mil habitants.

• Llei 20/1991, de 25 de novembre, depromoció de l'accessibilitat i de supressióde barreres arquitectòniques

Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual esdesplega de la Llei 4/2004, d’1 de juliol,reguladora del procés d'adequació de lesactivitats existents a la llei 3/1998, de 27 defebrer, i de modificació del Decret 220/2001, degestió de les dejeccions ramaderes.

Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel quals'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.

Decret 143/2003 de modificació del Decret136/1999 de desplegament de la Llei 3/1988de 27 de febrer.

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel quals'aprova el Reglament general de desplegamentde la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de laintervenció integral de l'Administració ambiental,i se n'adapten els annexos.

Decret 135/1995, de 24 de març, dedesplegament de la Llei 20/1991, de 25 denovembre, de promoció de l'accessibilitat i desupressió de barreres arquitectòniques,i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.

Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la quales publiquen les operacions de valorització ieliminació de residus i la llista europea de residusOrdre de 7 de desembre de 2001, per la quales modifica l'annex I del Reial decret 1406/1989,de 10 de novembre, pel qual s'imposenlimitacions a la comercialització i l'ús d'algunessubstàncies i preparats perillosos.

Reial decret 782/1998, de 30 d'abril, pel quals'aprova el Reglament per al desenvolupamenti l'execució de la Llei 11/1997.

Reial decret 487/1997, de 14 d'abril, sobredisposicions mínimes de seguretat i salut relativesa la manipulació manual de càrregues.

Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel quals'aprova el Reglament per l'execució de la Llei20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos.

Decret 2414/61, de 30 de novembre, d'indústriesmolestes, insalubres, nocives i perilloses (BOEnúm. 292 de 07/12/61).

Regulació dels procediments per a I'obtencióde la llicència d'activitats. Aplicació a Catalunyafins al 13 d'abril de 1999.

Normativa estatal

• Llei 10/98, de 21 d'abril, de residus(BOE núm. 96 de 22/04/98)

Amb caràcter general s'estableix que elsmunicipis de més de cinc mil habitants hand'implantar sistemes de recollida selectiva deresidus.

• Llei 11/97, de 24 d'abril, d'envasos i residusd'envasos (BOE núm. 99 de 25/04/97) i Reialdecret 782/98, de 30 d'abril, pel qual s'aprovael Reglament per al desenvolupament iI'execució de la Llei 11/97 (BOE núm. 104d'1/5/98)

Les deixalleries són instal·lacions que inclouenla recollida, entre altres fraccions, d'envasos iresidus d'envasos als quals és aplicable aquestanormativa.

• Llei 31/1995, de 8 de novembre,de prevenció de riscos laborals

Reial decret 208/2005 de 25 de febrer, sobreaparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seusresidus.

Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel quales desenvolupa l'article 24 de la Llei 31/1995,de 8 de novembre, de prevenció de riscoslaborals.

1. Objectius

És objecte d'aquest Reglament I'establiment deles condicions generals d'ús de la deixalleria,per tal d'aconseguir el seu correcte funcionamentcom a centre de recepció i emmagatzematgeselectiu de residus de procedència municipalque no són objecte de recollida domiciliària.

Els objectius fonamentals a assolir per ladeixalleria són:

• Acceptar de manera selectiva els diferentsresidus municipals, per tal de permetre la sevavalorització o, en cas que aquesta no siguipossible, la seva correcta gestió

• Extreure de la brossa domèstica inorgànicaels materials perillosos per gestionar-los demanera correcta

• Col·laborar en la supressió delsabocaments incontrolats de residus municipalspermetent I'aportació de materials de difícilubicació per als usuaris (runes, voluminosos,residus especials, etc.)

2. Àmbit territorial

El servei de la deixalleria abastarà els municipisde ...................................................................

3. Descripció de la deixalleria

Es defineix una deixalleria de tipus ..................,de m2, situada a............................................

4. Modalitat de gestió

La deixalleria serà gestionada..... (directamentdes de l'Ajuntament, per una empresa externamitjançant concessió administrativa, etc.).

5. Usuaris de la deixalleria

El servei de la deixalleria s'ofereix als particularsdonats d'alta al padró municipal, així com acomerços, oficines i tallers i petites indústriesamb llicència d'activitats econòmiques inclososen els municipis a que dóna servei.

Per a possibles usuaris d'altres municipis I'úsde la deixalleria estarà condicionat a lapresentació de la corresponent autoritzacióadministrativa.

6. Residus admissibles

Els usuaris de la deixalleria podran aportar,prèviament classificats, els següents materials:

Residus municipals especials:

• Fluorescents i làmpades de vapor de mercuriS'haurà d'evitar que es trenquin en manipular-los.

• PneumàticsS'entén com a tal només la coberta de cautxú.

A.1 Legislació aplicable i instruments de planificació a les deixalleries

74 75

Norma tècnica sobre deixalleries

Desenvolupada arran del PGRMC. Inclourecomanacions dels aspectes d'implantació igestió amb caràcter bàsic per a aquest tipusd'instal·lacions.

Decret 34/96, de 9 de gener, pel qual s'aprovael Catàleg de Residus de Catalunya (DOGC núm.2166 de 09/02/96) modificat pel Decret 92/1999,de 6 d’abril.

Regulació dels procediments de gestió delsresidus, incloent-hi les fraccions destinables adeixalleries, amb el tractament o la valoritzacióprevis.

Les deixalleries i els seus usuaris han de complirtambé les ordenances locals corresponents, aixícom els requeriments dels programes comarcalso mancomunats de gestió de residus municipals,de l'àmbit territorial on s'implantin.

Caldrà atenir-se a la Normativa urbanística iles ordenances d'àmbit local, així com elsplantejaments del Programa comarcal omancomunat de gestió de residus municipals(derivat de I'execució del PGRMC) de l'àmbitterritorial on s'implanti la deixalleria.

Programa de gestió de residus municipals deCatalunya (PROGREMIC), 2001-2006. Aprovatpel Consell de direcció de la Junta de Residusel 13 de novembre de 2001.

Pla nacional de residus urbans, elaborat pelMinisteri de Medi Ambient 2000-2006. Aprovatper l’Acord del Consell de Ministres de 7 degener de 2000.

Programa de gestió dels residus d'envasos deCatalunya (annex al PGRMC).

Aprovat pel Consell de Direcció de la Junta deResidus de 30/04/98. Regulació dels aspectesaplicables a les deixalleries pel que fa a envasosi residus d'envasos.

Programa de gestió dels residus municipals deCatalunya (PGRMC).

Aprovat pel Consell de Direcció de la Junta deResidus de 13/03/95. Regulació deldesplegament del servei de deixalleria.

A.2 Reglament tipus de gestió de la deixalleria

A.2 Reglament tipus de gestió de la deixalleria

76 77

• BateriesS'han d'emmagatzemar en un lloc tancat i ventilat, i s'ha d'evitar que es vessin els líquidsque contenen.

• Residus especials en petites quantitats(dissolvents, pintures, vernissos, aerosols, etc.)No s'han de barrejar materials diferents, i s'hande dipositar, correctament identificats, en unahabitació tancada. Caldrà evitar possiblesvessaments al terra.

• PilesS'han de separar les piles botó de la resta depiles.

• Electrodomèstics amb CFCS'ha d'evitar el trencament del circuit de refrigeració en manipular-los.

• Oli mineral usatNo s'han de barrejar amb olis decaracterístiques diferents i s'han d'evitarvessaments al terra.

• Altres (olis vegetals, radiografies, etc.)segons el model de gestió adoptat.

Residus municipals valoritzables:

• Vidre: d'envasos, vidre pla, ampolles decava senceres, etc.

• Paper i cartró• Ferralla

• Plàstics• Fusta• Roba• Altres residus, segons el model de

gestió adoptat• Electrodomèstics sense CFC• Voluminosos: mobles, matalassos,

etc.• Residus verds: restes de poda i de

jardineria• Altres residus, segons el model de

gestió adoptatEls contenidors on dipositar els diferents materialshan d'estar senyalitzats mitjançant logotipsexplicatius.

7. Residus no admissibles

En cap cas s'acceptaran a la deixalleria elssegüents materials:• Residus barrejats• Matèria orgànica no especificada

en el punt anterior• Residus industrials en grans

quantitats• Residus radioactius• Residus no identificats

Per a materials no especificats en cap llista, I'enslocal tindrà capacitat per acceptar o no el materiala la deixalleria.

8. Taxes i límit d'aportació de residus

Els servei de la deixalleria és totalment gratuïtper als particulars. A les oficines, comerços iempreses s'aplicaran les taxes sempre que lesquantitats de materials aportats superin elssegüents valors:........................................................................................................................................................................................................................

La relació de residus admesos i les quantitatsmàximes permeses podran variar d'acord ambels mitjans, les condicions de gestió, lesdemandes i les necessitats del servei.

En el cas de l'aportació de residus especials deprocedència no domèstica en que la quantitatno justifiqui la contractació o seguiment delsprocediments específics previstos a la normativalegal, es facturarà el cost del transport i tractamenta l’empresa que dugui a terme la gestió.

9. Horari i dies de servei

La deixalleria funcionarà durant .............. horessetmanals.

L'horari d'obertura serà el següent:................................................................................................................................................

10. Personal de la deixalleria

El personal de la deixalleria haurà d'estar formatper...................persones i haurà de garantir:

• I'obertura i el tancament de la instal·lació

• la seva presencia al llarg de tot I'horari de servei

• el control general de funcionament de la deixalleria

• I'atenció i la informació als usuaris

• la correcta disposició dels materials en elsdiferents contenidors

• una imatge correcta de la deixalleria pel que fa a neteja i manteniment

• el contacte amb els gestors i transportistes deresidus

• el registre de dades en els documents de control de la gestió de la deixalleria

• altres (segons el model de gestió aprovat)

11. Funcionament de la deixalleria

• Quan I'usuari arribi a la deixalleria, I'encarregathaurà de comprovar si els materials aportats sónacceptables a la instal·lació

A.2 Reglament tipus de gestió de la deixalleria

78 79

• Si es tracta de materials acceptats, I'encarregathaurà de registrar les dades de I'usuari necessàries en una Fitxa d'entrada a ladeixalleria. En cas contrari, haurà d'informarI'usuari del motiu de la no acceptació delsmaterials

• Si s'escau, I'encarregat haurà decobrar a I'usuari les taxes establertes

• Si els materials aportats són residus especials,I'encarregat els haurà de dipositarpersonalment en els contenidors adequats.Si es tracta d'altres materials, haurà d'informarI'usuari d'on i com els ha de dipositar

• L'encarregat haurà de comprovar de maneraperiòdica I'estat d'ocupació dels contenidors,i avisar els transportistes i/o gestors corres-ponents per a la retirada dels materials abansde comprometre la capacitat de la deixalleriaper acceptar aquests materials. Els transpor-tistes i gestors hauran d'estar autoritzats perl’Agència de Residus de Catalunya

• En el lliurament de materials als gestors, hauràde fer prevaler, sempre que sigui possible, lavia de la valorització

• Cada vegada que es porti a terme un lliuramentde material a un gestor, I'encarregat de ladeixalleria haurà de registrar les dadesnecessàries en una Fitxa de sortida de materialsde la deixalleria

12. Neteja i manteniment

La deixalleria ha de presentar en tot moment uncorrecte estat de neteja i manteniment. Peraquesta raó, s'hauran de considerar els següentsàmbits:

• Accessos i entorn: la neteja de la deixalleriaha d'abastar també I'entom immediatamentproper a la instal·lació

• Aigües de pluja: s'ha d'evitar que afectin els materials dipositats a la deixalleria

• Prevenció contra incendis: esta totalmentprohibit fumar a la deixalleria. Cal mantenir lainstal·lació equipada amb les mesurescontraincendis indicades per la normativavigent

• Prevenció d'accidents: el personal de la deixalleria ha de disposar de I'equipamentnecessari per dur a terme la seva activitat.Qualsevol incident haurà de notificarimmediatament a l'Ajuntament de

• Sorolls: caldrà evitar a la deixalleria qualsevolsoroll que pugui representar una molèstia peral veïnat

• Olors: caldrà eliminar ràpidament qualsevololor que aparegui a la deixalleria

• Desratització: s'hauran de prendre les mesuresnecessàries per evitar la presencia derosegadors a la deixalleria

El personal de la deixalleria emplenarà una Fitxade control de la neteja i el manteniment de ladeixalleria per resumir les tasques portades aterme en aquest àmbit.

13. Control de la gestió de la deixalleria

Per realitzar un seguiment de la gestió de ladeixalleria que es porta a terme i buscar accionsque permetin millorar aquesta gestió, el personalde la instal·lació ha d'emplenar un seguit defitxes de control:

• Fitxa d'entrada a la deixalleria (cal mostrarmodel adoptat)

• Fitxa de sortida de materials de la deixalleria(cal mostrar model adoptat)

• Fitxa de la gestió econòmica de la deixalleria(cal mostrar model adoptat)

• Fitxa de control de la neteja i el mantenimentde la deixalleria (cal mostrar model adoptat)

A partir de les dades registrades, I'ens local hauràd'elaborar un informe mensual (mostrar modeladoptat) que resumeixi la gestió de la deixalleria ipermeti buscar millores en aquesta gestió.

14. Infraccions i sancions(a emplenar per I'ens Iocal segons criteris propis)

Les infraccions d'aquest reglament esclassificaran en lleus, greus i molt greus.• Es consideraran infraccions lleus:........................................................................

• Es consideraran infraccions greus:........................................................................

• Es consideraran infraccions molt greus:.........................................................................

Les sancions per a les diferents infraccions serande:

• Per una infracció Ileu:multa fins a...........................................euros

• Per una infracció greu:multa de..................a............................euros

• Per una infracció molt greu:multa de..................a............................euros

15. Campanyes de sensibilització(si la gestió de la deixalleria s'ha cedit a unaempresa externa)

L'adjudicatari de la deixalleria haurà de col·laboraren les campanyes de sensibilització que es portina terme des de l'Ajuntament de........................per promoure I'ús de la instal·lació.

L'aportació de I'empresa adjudicatària consistiràen ....................................................................

80 81

A.3 Programa informàtic i altres models de documentsde gestió de la deixalleria

Pel correcte funcionament i gestió de la deixalleria,s’ha elaborat un programa informàtic que facilitael control dels residus i dels seus usuaris. Aquestprograma permet elaborar els llistats següents:• Llistat d’entrades• Llistat de sortides• Llistat de sortides agrupades per residus• Llistat de caixa

La utilització d’aquest programa afavoreix tambél’elaboració dels resums que periòdicament s’hande lliurar a l’ARC.

Altres models de documents de control de lagestió de la deixalleria que no figuren en aquestprograma però que també poden ser d’utilitatper una correcta gestió de la deixalleria són:• Fitxa de la gestió econòmica de la deixalleria• Fitxa de control de la neteja i el manteniment

de la deixalleria

FITXA DE CONTROL DE LA NETEJA I EL MANTENIMENT DE LA DEIXALLERIA

PERÍODE:

DATA OPERACIÓ REALITZADA SIGNATURAOBSERVACIONS

FITXA DE LA GESTIÓ ECONÒMICA DE LA DEIXALLERIA

DATA CONCEPTE QUANTITAT

TOTAL DESPESES

FULL DE DESPESES

PERÍODE:

DATA CONCEPTE QUANTITAT

TOTAL INGRESSOS

FULL D’INGRESSOS

PERÍODE:

Desballestament: desmuntatge d'un aparell,un moble, un vehicle, etc., per aprofitar-ne elque pot ser útil.

Dipòsit controlat: terreny impermeabilitzat ones dipositen les deixalles compactades, les qualses cobreixen successivament amb capes deterra. Els lixiviats es recullen i es depuren, i elsgasos es gestionen amb aprofitament energètico combustió.

Drapaires: persona que comercia amb drapsvells, paperassa, ferralla i altres objectes derebuig.

Energia geotèrmica: energia derivada de lacalor interna de la terra.

Gestor autoritzat: empresa autoritzada perl'Agència de Residus de Catalunya per al tracta-ment d'un o més residus.

Incineradora: instal·lació de tractament tèrmicdels residus que consisteix en la combustiócontrolada d'aquests residus, amb una gestióadequada dels gasos, les cendres i les escòriesgenerades i amb recuperació d'energia.

Mobilitat: conjunt de desplaçaments que lespersones i els béns han de fer per motiu laboral,formatiu, sanitari, social, cultural o de lleure, oper qualsevol altra raó.

Abocador: vegeu Dipòsit controlat.

Accessibilitat: característica de l'urbanisme,l'edificació, el transport o els mitjans de comuni-cació que permet a qualsevol persona la sevautilització.

Amortització: acte de repartir el cost de repo-sició (d'una màquina, una instal·lació, etc.) entreels períodes en què és econòmicament útil i,consegüentment, disminuir cada any el seu valorcomptable en el balanç econòmic.

Calderes de biomassa: calderes que utilitzencom a combustible matèria orgànica. A les deixa-lleries, una d'aquestes calderes pot subministrarenergia per a l'aigua calenta sanitària o la cale-facció.

Compactador: màquina destinada a reduir elvolum ocupat per un material, per mitjà d'exercir-hi una pressió. La seva utilització és indicadaper al paper i cartró i el plàstic.

Compost: producte orgànic, higienitzat i parcial-ment estabilitzat, que procedeix del procés decompostatge, l'ús del qual pot resultar beneficiósper al terreny i/o sòl i el desenvolupament de lesplantes.

Compostatge: procés de transformaciómicrobiològica aeròbica, sota condicions con-trolades, de residus orgànics en compost.

A.4 Glossari

A.4 Glossari

82 83

Reciclatge: opció de valorització de residusque consisteix a reutilitzar aquests materials enel procés de fabricació del mateix producte od'un nou producte.

Recollida selectiva: separació i classificaciódels residus per facilitar-ne la valorització o lagestió correcta.

Recuperador: empresa gestora de residusdedicada a la valorització de les substànciesaprofitables.

Residu: material que es genera com aconseqüència no desitjada de qualsevol activitathumana, el generador o el posseïdor del qualse n'ha desprès o té la intenció o l'obligació dedesprendre-se'n.

Residus comercials: residus municipals gene-rats per l'activitat pròpia del comerç al detall i al'engròs, l'hoteleria, els bars, els mercats, lesoficines i els serveis. Són equiparables a aquestacategoria, a l'efecte de la gestió, els residusoriginats a la indústria que tenen la consideraciód'assimilables als municipals.

Residus municipals: residus generats als do-micilis particulars, els comerços, les oficines iels serveis i, també, els que no tenen la consi-deració de residus especials i que per llur natu-ralesa o composició es poden assimilar als quees produeixen en els llocs o les activitats ques'han esmentat. Tenen també la consideració

Piles botó: són piles petites, rodones i planes,molt utilitzades en rellotges i calculadores.

Planta de triatge: instal·lació per a la classifica-ció, la selecció i/o l'arrenjament de residus queno han estat separats en el mateix lloc on s'hangenerat, que té per objectiu facilitar-ne la valori-tzació posterior.

Plec de condicions: document que conté lescondicions generals i particulars a què s'had'ajustar la realització d'una obra o servei, desdel punt de vista tècnic, econòmic i jurídic.

Premsa hidràulica: màquina destinada a reduirel volum ocupat per un material, per mitjà d'unapressió exercida sobre aquest material. Gràciesal disseny de la màquina, la pressió final ques'aconsegueix sobre el material és molt mésgran que la pressió aplicada.

RAEE: aparells elèctrics i electrònics, i els ma-terials, els components, els consumibles i elssubconjunts que els componen, procedents tantde llars particulars com d'usos professionals, apartir del moment en què passen a ser residus.

Rebuig: flux residual procedent del tractamentde residus que té com a destinació la disposiciófinal.

A.4 Glossari

Roll-packers: màquina destinada a reduir elvolum d'un material. Consisteix en un braç mòbilamb un rodet que s'enfonsa als contenidors deresidus. A les deixalleries és especialmentadequat per als residus voluminosos i la poda.

Taxa: tribut que poden establir lesadministracions per la utilització privativa ol'aprofitament especial del domini públic, laprestació de serveis públics o la realitzaciód'activitats.

Transportista autoritzat: empresa autoritzadaper l'Agència de Residus de Catalunya per altransport d'un o més residus.

Trituradora: màquina que redueix el volumocupat per un material per mitjà de la sevaconversió en unitats més petites. A les deixalleriesés molt indicada per a la poda.

Xapatge: classificació dels metalls on s'inclouentots els tipus de ferralla de menys qualitat, ferrotou, aliatges de diferents metalls, etc.

de residus municipals els residus procedents dela neteja de vies públiques, zones verdes, àreesrecreatives i platges, els animals domèstics morts,els mobles, els estris i els vehicles abandonats,els residus i els enderrocs procedents d'obresmenors i reparació domiciliària.

Residus municipals especials: residus muni-cipals que no es poden gestionar com a residusmunicipals ordinaris, sinó que requereixen untractament especial per evitar efectes perjudicialsen el medi ambient o en la salut de les persones,com ara pintures, coles, medicaments, cosmè-tics, olis lubricants, bateries de cotxe, piles, etc.

Residus municipals especials en petitesquantitats: residus municipals especials que esgeneren en petites quantitats, de manera dispersapel territori a les llars i en múltiples activitatsproductives.

Residus municipals voluminosos: residusque per la seva grandària distorsionen la gestióordinària dels residus municipals.

Reutilització: opció de valorització dels residusque consisteix a tornar-los a fer servir en la sevaforma original per al mateix ús o per a un úsdiferent d'aquell pel qual van ser dissenyatsinicialment.

84

GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE MEDI AMBIENTI HABITATGEAv. Diagonal, 523-52508029 BarcelonaTel: 93 444 50 00Fax: 93 419 75 47http://www.mediambient.gencat.net

Servei Territorial de BarcelonaTravessera de Gràcia, 5608006 BarcelonaTel: 93 567 08 15Fax: 93 209 04 53A/e: stbarcelona.dmah@gencat.net

Servei Territorial de GironaUltònia, 1017002 GironaTel: 972 22 30 35Fax: 972 22 72 34A/e: stgirona.dmah@gencat.net

Servei Territorial de LleidaRonda Sant Martí, 2-625006 LleidaTel: 973 28 39 30Fax: 973 28 20 39A/e: stlleida.dmah@gencat.net

Servei Territorial de TarragonaCardenal Vidal i Barraquer, 12-1443005 TarragonaTel: 977 24 15 14Fax: 977 24 15 09A/e: sttarragona.dmah@gencat.net

Servei Territorial de les Terres de l'EbreBurgos, 1743870 AmpostaTel: 977 70 73 20Fax: 977 70 55 14A/e: sttebre.dmah@gencat.net

GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE MEDI AMBIENTI HABITATGEAGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYADr. Roux, 8008017 BarcelonaTel: 93 567 33 00Fax: 93 567 33 05http://www.arc-cat.net

ÀREA METROPOLITANADE BARCELONAENTITAT DEL MEDI AMBIENTCarrer 62, núm. 16-18 Edifici BZona Franca08040 BarcelonaTel: 93 223 51 51Fax: 93 223 41 86http://www.ema-amb.com

DIPUTACIÓ DE BARCELONASERVEI DE MEDI AMBIENTASDE (ASSESSORAMENT I SUPORTA LES DEIXALLERIES)C/ Compte d'Urgell, 18708036 BarcelonaTel: 93 356 81 61Fax: 93 356 81 62A/e: sma.osde@diba.cat

Electrodomèstics amb CFCTÉCNICAS DE PROTECCIONAMBIENTAL, S.A.Polígon Industrial El Pont08254 El Pont de Vilomara i RocafortTel: 93 831 80 00

Piles i Làmpades fluorescentsPILAGESTCTRA. BV-1224 KM 6.75008254 Pont de Vilomara i RocafortTel: 93 831 77 20Fax: 93 831 77 12A/e: pilagest@pilagest.eshttp://www.pilagest.es

Olis MineralsCATOR, S.ACtra. Reus - Montblanc C 19 km 2243460 AlcoverTel: 977 76 03 35Fax: 977 84 67 15http://www.cator-sa.com/

A.5 Adreces d’interès

Organismes Oficials Gestors públics de residus

Notes