Guia de la cartografia - gencat.cat · Es recomana l’ús del mapa de cobertes del sòl de...
25
Guia per a la cartografia d’hàbitats fluvials 1 aca_p008_00_guia_habitats_v2.doc Guia de la cartografia d’hàbitats fluvials de Catalunya Maig de 2014
Transcript of Guia de la cartografia - gencat.cat · Es recomana l’ús del mapa de cobertes del sòl de...
Guia per a la cartografia d’hàbitats fluvials
1
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
Guia de la cartografia
d’hàbitats fluvials de
Catalunya
Maig de 2014
Guia per a la cartografia d’hàbitats fluvials
2
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
Recomanacions per a la citació d’aquest document:
MN CONSULTORS EN CIÈNCIES DE LA CONSERVACIÓ, 2010. Guia
interpretativa de la cartografia dels hàbitats de l’espai fluvial de les
conques de Catalunya (versió 01), d’acord amb el manual d’hàbitats
CORINE. Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Disponible en línea:
http://aca-
web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/habitats/guia_hab
itats/guia_habitats.htm
Guia per a la cartografia d’hàbitats fluvials
3
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
Índex de la guia
1 Introducció ...................................................................................................................... 5
1.1 Els hàbitats de l'espai fluvial (HEF) .......................................................................... 5
1.2 Antecedents de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial .................................... 5
2 Objectiu de la cartografia d’hàbitats ............................................................................. 6
3 Metodologia d’elaboració .............................................................................................. 7
3.1 Definicions i criteris conceptuals i bibliogràfics ......................................................... 7
3.2 Escala de treball ....................................................................................................... 7
3.3 Informació de base ................................................................................................... 8
3.4 Característiques tècniques de la cartografia dels HEF(v. 01) ................................... 8
3.5 Fases metodològiques i criteris per a l’aixecament cartogràfic ................................. 9
3.5.1 Delimitació de l’àmbit lateral d’estudi .................................................................. 9
3.5.2 Delimitació preliminar de polígons .................................................................... 10
3.5.3 Treball de camp ................................................................................................ 11
3.5.4 Digitalització i etiquetatge dels polígons: fase intermèdia ................................. 12
3.5.5 Resolució d’errors i elaboració de la cartografia final ........................................ 12
3.6 Criteris per a la identificació i codificació dels HEF ................................................. 12
3.6.1 Regles generals ................................................................................................ 12
3.6.2 Preparació i manteniment de la llista d’hàbitats. ............................................... 13
3.6.3 Identificació dels hàbitats de l'espai fluvial ........................................................ 14
3.6.4 Establiment i caracterització d’hàbitats nous .................................................... 14
3.6.5 Codificació dels hàbitats de l'espai fluvial ......................................................... 15
3.6.6 Informació addicional sobre els HEF ................................................................ 15
4 Síntesi de la informació disponible d’HEF .................................................................. 18
4.1 Àmbits amb cartografia elaborada .......................................................................... 18
4.1.1 Identificació dels cursos fluvials ........................................................................ 19
4.1.2 Delimitació de l’àmbit lateral d’estudi ................................................................ 19
4.2 Incidència sobre els hàbitats de Catalunya ............................................................ 20
5 Conclusions .................................................................................................................. 22
5.1 Conclusions generals ............................................................................................. 22
5.2 Conclusions de la cartografia d’hàbitats de l’espai fluvial ....................................... 22
5.3 Conclusions de la cartografia d’HEF disponible ...................................................... 22
6 Bibliografia.................................................................................................................... 23
6.1 Publicacions ........................................................................................................... 23
6.2 Pàgines web........................................................................................................... 24
7 Sigles............................................................................................................................. 24
Guia per a la cartografia d’hàbitats fluvials
4
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
Annex 01 Llista dels hàbitats de l’espai fluvial de les conques catalanes
Annex 02: Estructura de les taules i definició dels camps de la base de dades
associada
Annex 03 Glossari de conceptes
Annex 04 Relació de cursos amb cartografia d’hàbitats
Annex 05 Llistat de nous hàbitats identificats
Annex 06 Plantilla de fitxa de la cartografia per etiqueta metadada
Índex de taules
Síntesi de les característiques tècniques bàsiques de la cartografia dels hàbitats de
l'espai fluvial. Font: Elaboració pròpia ..........................................................9
Esquema de la metodologia emprada en l'elaboració de la cartografia dels hàbitats dels
espais fluvials. Font: Elaboració pròpia ........................................................9
Recomanació polígon mínim a la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial. Font:
Elaboració pròpia .......................................................................................11
Conques de nord a sud on està elaborat la versió 01 de la cartografia dels hàbitats de
l'espai fluvial. Font: elaboració pròpia.........................................................19
Longitud i amplada de l’espai fluvial cartografiat en diverses conques (versió 01). Font:
Elaboració pròpia .......................................................................................20
Taula 7.- Comparació de les cartografies dels hàbitats dels espais fluvials de les conques
catalanes abordades a la v01, amb la cartografia dels hàbitats de
Catalunya. Font: Elaboració pròpia ............................................................21
* HAB FLU: Cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial de les conques de Catalunya,
versió 01; CHCv2: Cartografia dels hàbitats de Catalunya, versió 2. ..........21
Índex de figures
Figura 1.- Àmbits amb cartografia d’hàbitats elaborada per conca hidrogràfica. Font:
elaboració pròpia .......................................................................................18
5
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
1 INTRODUCCIÓ
Aquesta guia està plantejada amb un doble objectiu, per un costat explica els aspectes
conceptuals, metodològics i tècnics que cal tenir en compte per a l’elaboració de la
cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial, i per un altre fa una síntesi les característiques de
la cartografia disponible a es conques hidrogràfiques catalanes i es donen orientacions per a
la seva correcta interpretació.
1.1 Els hàbitats de l'espai fluvial (HEF)
Els espais fluvials es caracteritzen, respecte a la resta del territori, per una gran diversitat
d’ambients en un espai físic relativament reduït. Aquest fet es deu en gran part com a
conseqüència del gradient d’humitat edàfica, transversal a l’eix del curs, que permet que s’hi
estableixin diferents bandes o cintes de vegetació, cadascuna amb uns requeriments hídrics
particulars. D’altra banda, els rius i els espais humits en general són l’escenari de
nombroses activitats humanes, circumstància que, més enllà de conduir a la seva alteració
física i funcional, afegeix complexitat a la geografia dels ambients que s’hi desenvolupen. El
grau de pertorbació dels espais fluvials determina la diversitat d'hàbitats i la complexitat del
sistema, sent molt més divers i heterogeni un espai fluvial ben conservat.
El resultat dels diferents processos que caracteritzen la dinàmica dels espais fluvials és un
mosaic d'hàbitats fluvials que es configura en diferents bandes vegetals, amb requeriments
ecològics ben diferenciats: macròfits, comunitats herbàcies i arbustives i boscos de ribera, i
també ambients sense vegetació així com espais fortament modificats o antropitzats.
1.2 Antecedents de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial
L’eina més valuosa per estudiar els hàbitats a Catalunya a escala regional és la Cartografia
dels Hàbitats de Catalunya (CHC), que es basa en el sistema de classificació CORINE,
desenvolupat a la Unió Europea. La Universitat de Barcelona (UB) va adaptar al territori
català el document CORINE Biotopes Manual of the European Community (CBM), editat per
la Comissió Europea l’any 1991. Aquest treball va donar lloc a la Llista dels Hàbitats a
Catalunya (LHC), en la que es basa la CHC.
L’escala de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (1:50.000) és insuficient per a la
representació de la diversitat d’hàbitats en els espais fluvials, fet que va fer necessari
plantejar una cartografia de més detall que la representés. Tanmateix, el manual CORINE és
avui àmpliament conegut i utilitzat en sectors professionals i acadèmics i constitueix la llista
patró de referència per a l’aplicació de les normes europees de protecció dels hàbitats i
espècies.
6
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
2 OBJECTIU DE LA CARTOGRAFIA D’HÀBITATS
L’objectiu principal de disposar de la cartografia d’hàbitats és millorar la gestió i planificació
de l’espai fluvial en base a un producte en continu, fàcilment interpretable que permeti
objectivar la presa de decisions i avaluar els resultats de les estratègies definides.
Com a objectius específics per a la seva elaboració es van definir els següents:
Que permetés reflectir i analitzar el nivell addicional de complexitat en els espais
fluvials
Definir uns mapes temàtics de molt fàcil interpretació.
Que fos integrable amb la CHC.
La revisió dels hàbitats sobre el terreny per tal de reflectir els canvis ocorreguts
durant aquest període.
La diferenciació de nous hàbitats en funció de les unitats de llegenda que s’hagin
donat d’alta en aquest període.
L’ampliació, si s’escau, de l’àmbit lateral d’estudi quan es justifiqui que l’espai
potencialment fluvial és superior a l’àmbit cartografiat anteriorment.
L’ampliació, si s’escau, de l’àmbit longitudinal d’estudi, bé per l’allargament de la
zona d’estudi en els cursos realitzats, bé per la incorporació de nous cursos a
cartografiar dins de la conca.
Qualsevol altra informació nova derivada de l’actualització en la metodologia i la
presentació de resultats.
7
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
3 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ
A continuació trobareu descrita la metodologia per a l’elaboració de la cobertura d’habitats.
Les recomanacions descrites són fetes amb l’objectiu de poder disposar de productes
homogenis i que permetin la comparació i diagnosi al territori. Si hom, ja sigui per
restriccions de recursos o per objectiu del treball, no pot/convé treballar en base a aquests
requeriments, pot elaborar cartografies amb altre nivell de detall, que caldrà que reflecteix al
camp ID_ES, per tal de poder ser tingut en compte.
L’estructura de dades de les cobertures i la proposta de simbolització per temàtiques, es
recullen a la pàgina web d’especificacions de la cartografia d’espais fluvials.
3.1 Definicions i criteris conceptuals i bibliogràfics
Les definicions i criteris conceptuals i bibliogràfics en els quals es basa l’aixecament
cartogràfic poden trobar-se a :
Ballesteros, E., J. Carreras, J. Cambra, A. Curcó, E. Carrillo, A. Ferré, X. Font, R.M.
Masalles, J.M. Ninot & J. Vigo. Manual dels hàbitats de Catalunya: Catàleg dels
hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts
pel CORINE biotopes manual de la Unió europea. Vol. I: Introducció. Departament de
Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 2005.
Commision of the European Communities. CORINE biotopes manual. Data
specifications, part 2: Habitats of the European Community. EUR 12587/3.
Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities. 1991.
La caracterització ecològica dels hàbitats quedarà referida a:
Carreras J., J. Cambra, A. Curcó, E. Carrillo, A. Ferré, X. Font, R.M. Masalles, J.M.
Ninot & J. Vigo. 2006. Cartografia dels Hàbitats de Catalunya. Manual d’Interpretació.
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya
Ballesteros, E., J. Carreras, J. Cambra, A. Curcó, E. Carrillo, A. Ferré, X. Font, R.M.
Masalles, J.M. Ninot & J. Vigo. 2005. Manual dels hàbitats de Catalunya: Catàleg
dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris
establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió europea. Vol. I-VIII.. Departament
de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
així com a,
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/habitats/inici.htm
3.2 Escala de treball
Per tal d’assolir un coneixement precís de les comunitats associades als espais d’influència
de rius, rieres i torrents, l’escala final de la cartografia s’ha fixat a 1:5.000. Es considera
suficient per representar el mosaic de comunitats que se succeeixen en l’eix longitudinal i
transversal de l’espai fluvial.
8
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
3.3 Informació de base
Emprar la CHC com a informació base de partida. Es recomana l’ús del mapa de cobertes
del sòl de Catalunya (MCSC).
Com a producte de base per a la fotointerpretació s’ha emprat les ortofotoimatges 1:5.000
de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en color natural i amb una resolució de píxel de 0,5 x
0,5 m. S’ha escollit la versió (vol) més actual possible, prèvia consulta a l’ICC. La data del
vol és part de la informació consultable i associada a la cobertura.
També s’ha d’utilitzar ortoimatges IR (obtingudes en la banda dels infrarojos) com a eina de
recolzament en la fotointerpretació.
3.4 Característiques tècniques de la cartografia dels HEF(v. 01)
Paràmetre Característiques
ESCALA De representació E1:5.000, però elaborada a E1:2.500 sobre ortofotoimatge.
UNITAT MÍNIMA D’INTERPRETACIÓ (Polígon mínim
1)
Hàbitats d’interès comunitari2 Prioritaris: 0,01 ha.
Hàbitats d’interès comunitari No Prioritaris: 0,025 ha. Resta d’hàbitats: 0,05 ha.
TÈCNICA DE L’AIXECAMENT
(i) Fotointerpretació prèvia en paper, taula digitalitzadora o sobre pantalla, (ii) identificació definitiva d’hàbitats mitjançant treball de camp i (iii) digitalització en pantalla.
IMATGES BASE PER A LA FOTOINTERPRETACIÓ
Ortofotoimatges 1:5.000 de l’ICC, en color natural. Resolució píxel: 0,5 x 0,5 m. La versió de la cartografia emprada s’ha identificat a les metadades.
FOTOINTERPRETACIÓ PRÈVIA
Sobre ortofotoimatges a escala 1:2.500.
IDENTIFICACIÓ DELS HÀBITATS
Prèvia sobre paper (hàbitats fàcilment identificables) i definitiva mitjançant prospecció de camp (recorregut integral de l’espai fluvial amb binoculars i preferiblement abans de la fase de caducitat foliar).
ESCALA DE CAPTURA EN PANTALLA
1:2.500
NOMBRE DE REGISTRES PER POLÍGON
3 (cada etiqueta definida consta d’un màxim de tres registres, corresponents a un màxim de tres hàbitats, amb una estimació, en intervals de 10 [10-100 %], del percentatge de recobriment aproximat de cada hàbitat identificat).
1 El concepte de polígon mínim, o unitat mínima d’interpretació, pot trobar-se definit a l’apartat 2.2.3 Delimitació preliminar de
polígons.
2 Els hàbitats d'interès comunitari són els que apareixen a l'annex I de la Directiva 97/62/CE. Són una selecció dels hàbitats
naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de
la UE. Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris.
9
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
NIVELLS DE LLEGENDA 3
SISTEMA DE REFERÈNCIA ETRS89
Síntesi de les característiques tècniques bàsiques de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial. Font: Elaboració pròpia
3.5 Fases metodològiques i criteris per a l’aixecament cartogràfic
L’esquema de la metodològic ha emprar en l’elaboració de la cartografia dels hàbitats de
l'espai fluvial és:
FASE DESCRIPCIÓ DE LA TASCA
Treball de gabinet I
Delimitació de l’àmbit d’estudi
Preparació i manteniment de la llista d’hàbitats (llista mare)
Fotointerpretació mitjançant una delimitació inicial dels polígons
Treball de camp I
Verificació i, si s’escau, modificació dels límits dels polígons
Identificació dels hàbitats presents i etiquetatge dels polígons
Treball de gabinet II
Delimitació definitiva dels polígons
Entrada de dades i estructuració topològica
Treball de camp II
Correcció i complementació de polígons de l’àmbit d’estudi amb errors o no caracteritzats.
Treball de gabinet III
Test de qualitat i revisió final del producte
Esquema de la metodologia emprada en l'elaboració de la cartografia dels hàbitats dels espais fluvials. Font: Elaboració pròpia
3.5.1 Delimitació de l’àmbit lateral d’estudi
L’amplada de l’àrea d’estudi (àrea a cartografiar) de cada eix fluvial s’ha de delimitar amb el
suport de la informació disponible més actualitzada dels productes cartogràfics següents:
Cartografia d’inundabilitat disponible
Cartografia topogràfica 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Ortofotoimatge de Catalunya 1:5.000 de l’ICC
Model digital del terreny
En qualsevol cas, la informació ha de ser revisada sobre el terreny i, si cal, modificar-la
mitjançant la fotointerpretació i el treball de camp.
En general es recomana fer la delimitació mitjançant la següent metodologia:
1. Cursos amb model hidràulic: l’amplada de la zona a cartografiar serà l’espai
comprès entre les línies d’inundabilitat màxima obtingudes per a períodes de retorn
de 500 anys (Q500) més una franja de 25 m a cada costat (buffer de 25 metres). Si
10
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
l’àmbit resultant és superior als 600 m d’amplada total es pot emprar de forma
alternativa l’àmbit resultant d’aplicar un buffer de 50 metres a les línies del Q100 (per
tant, ampliació de cinquanta metres a cada costat del Q100). Si l’amplada obtinguda
d’aquesta manera continua essent superior als 600 metres, es pot procedir d’igual
forma amb el Q50 (buffer de 100 metres sobre les línees del Q50). En qualsevol cas, si
l’amplada final és superior als 600 d’amplada es pot seleccionar l’envolupant més
petita de la combinació de les anteriors capes.
2. Cursos sense model hidràulic: partir de la Cartografia geomorfològica de zones
potencialment inundables ampliant l’àmbit de la seva delimitació amb un buffer de 20
metres a cada marge .
3.5.2 Delimitació preliminar de polígons
Cal efectuar la divisió en polígons de l’àmbit d’estudi sobre la ortofotoimatge E1:5.000 de
l’ICC. Puntualment es recomana utilitzar també l’ortoimatge IR 1:5.000 per tal de diferenciar
els boscos de ribera de les comunitats climatòfiles. L’escala de digitalització dels polígons
hauria de ser E1:2.500.
Els criteris per a la delimitació de polígons han de ser:
- Que tinguin a simple vista i a escala 1:2.500 un color o una textura
homogenis.
- Que estiguin formats per mosaics repetitius de colors o de textures (per
exemple, les taques de les oliveres d’un conreu).
- Que les heterogeneïtats en el color o la textura que ocupen una superfície
massa petita (inferior al polígon mínim), es reuneixin en un sol polígon (per
exemple, si en un bosc s’identifiquen clarianes que tenen una àrea inferior a
la mínima, aquestes s’inclouran en el polígon que delimita el bosc).
En aquesta fase cal etiquetar els polígons més fàcilment interpretables, com ara les àrees
urbanes i industrials, les vies i nusos de comunicació etc..
La identificació dels polígons ve determinada pel polígon mínim (o unitat mínima de
digitalització). El polígon mínim a digitalitzar varia en funció de la classificació que tingui
l’hàbitat d’acord amb l'Annex I de la Directiva 97/62/CE (Directiva d’hàbitats) com segueix:
11
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
Classificació de l’hàbitat d’acord Annex I de la Directiva 97/62/CE (Directiva d’hàbitats):
Unitat mínima d’interpretació 3
(Polígon mínim)
Hàbitats d’interès comunitari Prioritaris 0,01 ha.
Hàbitats d’interès comunitari, No Prioritaris: 0,025 ha.
Resta d’hàbitats: 0,05 ha
Recomanació polígon mínim a la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial. Font: Elaboració pròpia
Tanmateix s’ha de delimitar polígons inferiors a la unitat mínima en dues situacions
concretes:
a) Quan el contrast amb l’entorn en l’ortofotoimatge és molt evident.
b) Quan el buffer inclou un sector petit d’un polígon més gran ben diferenciat
de l’entorn.
Així doncs, en la identificació i delimitació inicial prèvies al treball de camp dels hàbitats, s’ha
d’aplicar un o altre polígon mínim en funció de l’hàbitat de què es tracti (pel cas que siguin
identificables per fotointerpretació). Quan no es pot determinar el tipus d’hàbitat en la
fotointerpretació, s’ha d’utilitzar el polígon mínim de 0,05 ha i, si és el cas, corregir
posteriorment d’acord amb la identificació de l’hàbitat sobre el terreny.
3.5.3 Treball de camp
Per a la identificació dels polígons in situ, s’han de realitzar dossiers de camp a escala
1:5.000 amb la delimitació de l’àmbit d’estudi i dels polígons diferenciables per
fotointerpretació sobre la ortofotoimatge E1:5.000. Amb aquests dossiers, els avaluadors
han de recorre la totalitat de l’àmbit definit.
Com a norma general, s’han de visitar totes les unitats fotointerpretades. Quan no sigui
possible accedir a una distància suficient per a la identificació in situ dels hàbitats del
polígon, s’haurà d’extrapolar els resultats d’altres unitats properes d’aspecte similar en la
fotointerpretació.
Al llarg del treball de camp, els avaluadors han de rectificar convenientment la delimitació
dels polígons (en algunes ocasions també de l’àmbit d’estudi) d’acord amb les observacions
efectuades sobre el terreny. En alguns casos caldrà procedir a la fusió de diferents polígons
quan les diferències observades per fotointerpretació no reflectien una variació significativa
3 El polígon mínim, o unitat mínima d’interpretació, es refereix a la mida dels polígons més petits que han estat digitalitzats. Cal
advertir que es tracta d’aquella mida a partir de la qual es pot garantir que tots els polígons de superfície igual o superior han estat digitalitzats (així doncs, si, a títol d’exemple, el polígon mínim és de 0,1 ha, no pot haver-hi polígons d’aquesta mida, o superior que no hagin estat digitalitzats). El polígon mínim de digitalització (juntament amb l’escala de la cartografia
planimètrica utilitzada) determina l’escala final del producte cartogràfic. Això no obstant, en la delimitació inicial dels polígons sobre les ortoimatges impreses en paper, s’ha digitalitzat tots els polígons amb una mida igual o superior al 75 % del polígon mínim (com a marge de seguretat). Així doncs, a l’exemple exposat, es
digitalitzarien els polígons superiors a 0,0075 ha. Una vegada finalitzada la digitalització dels polígons i la identificació dels hàbitats, s’ha procedit a eliminar els polígons inferiors al polígon mínim definit per a la cartografia (eliminació de micropolígons).
Les discontinuïtats o heterogeneïtats (diversos hàbitats) dins un polígon digitalitzat, i la superfície que representen dins d’aquest, menor al polígon mínim escollit, s’han expressat en percentatges de cobertura (diferents registres dins un mateix polígon).
12
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
de la cobertura dels hàbitats. En altres ocasions serà necessari dividir un polígon si s’ha
constatat que, malgrat aparèixer homogeni en l’ortofotoimatge, contenia zones ben
diferenciades en l’observació sobre el terreny. Si durant la verificació de camp es comprova
la presència d’alguna espècie d’interès en una zona concreta (particularment quan es tracta
d'una espècie al·lòctona), es recomana ampliar el detall de la cartografia.
Com a criteri general, els hàbitats identificats a cada polígon s’han d’anotar manualment als
dossiers de camp. Recordeu de prendre nota d’aspectes que poden ser rellevants per a la
correcta interpretació i diagnosi de l’espai fluvial.
3.5.4 Digitalització i etiquetatge dels polígons: fase intermèdia
Completat el dossier de camp, aquest s’ha utilitzat per digitalitzar els polígons establerts,
introduir les dades corresponents als hàbitats i realitzar l’estructuració de la cartografia.
En aquesta fase es detecten els errors inevitables del treball de camp. Els més freqüents
solen ser:
- Manca d’etiquetatge del polígon.
- Etiquetatge incomplet del polígon.
- Aparició de zones no cartografiades (resultat, habitualment, d’errors en la
superposició dels diferents fulls durant l’elaboració dels dossiers de camp).
- Aparició de micropolígons a causa de petits errors en la digitalització.
3.5.5 Resolució d’errors i elaboració de la cartografia final
Si no és possible resoldre els errors en el treball de gabinet, es recomana efectuar una
segona visita de camp per esmenar-los. En general, aquesta segona visita ha servit per
resoldre buits i incoherències.
Aquesta informació s’ha de digitalitzar sobre la cartografia prèvia i, el resultat ha de
sotmetre’s a la verificació per personal expert, per tal de confirmar la coherència i qualitat del
producte.
En cas que no sigui possible fer aquesta feina, es recomana etiquetar amb un codi ID_ES
diferent aquest àmbit de la cartografia, etiquetant aquest polígons. A les metadades i
document explicativa cal recollir aquests condicionants.
3.6 Criteris per a la identificació i codificació dels HEF
3.6.1 Regles generals
Atesa la complexitat dels hàbitats de l'espai fluvial s’ha cregut convenient4 incloure fins a 3
hàbitats per polígon. Per tant, un polígon pot contenir entre 1 i 3 registres.
4 Aquesta característica és inherent a la versió 01, però pot canviar en versions posteriors per tal de
millorar la cartografia i facilitar-ne la interpretació.
13
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
El recobriment de cada hàbitat dins del polígon s’ha d’aproximar a múltiples de 10%. La
suma dels percentatges dels hàbitats d’un polígon seràs, per tant, del 100%. Amb una baixa
freqüència, podeu identificar polígons molt complexos, on poden identificar-se més de 3
hàbitats. Normalment, aquests polígons es poden dividir ulteriorment, però en alguns casos
això pot ser que no us sigui possible per alguna de les raons següents:
No es pot dividir el polígon en subpolígons clarament identificables.
La divisió origina polígons de superfície inferior a la del polígon mínim.
En aquestes situacions, els hàbitats menys representats s’han d’assimilar de forma
proporcional als més representats.
Tot i que aquest mètode pot reflectir la variabilitat dins de polígons petits o amb aparença
homogènia, té l’inconvenient que aquesta variabilitat no es pot representar gràficament, tot i
que la informació resta a les taules. En els polígons amb més d’un hàbitat, el color de la
representació es refereix al primer hàbitat de la llista, habitualment el més representat dins el
polígon.
3.6.2 Preparació i manteniment de la llista d’hàbitats.
Llista d’hàbitats CORINE
S’ha partit de la “Llista d’hàbitats CORINE dels espais fluvials de Catalunya” (veure annex I),
en la versió X de l’any XXX.
El nom de la taula de la Llista d’hàbitats és el següent: [TA_REL_LHC]. La taula s’adjunta a
l’annex 1.
Actualització i adaptació biogeogràfica
La Llista d’hàbitats, s’ha completat amb noves dades i característiques d’acord amb les
singularitats biogeogràfiques i casuístiques de la zona estudiada.
Aquesta adaptació biogeogràfica ha implicat els següents passos:
(i) Incorporació dels hàbitats CORINE que amb tota seguretat es troben
representats a l’àrea a cartografiar i que no estan donats d’alta en la versió
lliurada per la direcció de projecte.
(ii) Incorporació de qualsevol altre hàbitat del qual es tingui constància que es troba
representat a l’àrea d’estudi i no a la llista (encara que no surti representat als
fulls 1:50.000 per qüestió d’escala), o bé que aparegui a bibliografia consultada
de l’àmbit d’estudi, per exemple, a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya.
(iii) Actualització de la llista al llarg del procés de cartografiat, per la inclusió de nous
hàbitats identificats durant el treball de camp.
14
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
(iv) Especificació de la fluvialitat de l’hàbitat, al camp corresponent. La fluvialitat
indica la dependència de l'hàbitat respecte a les condicions d'humitat edàfica de
l'espai fluvial.
(v) Indicació del caràcter al·lòcton de l'hàbitat i de la importància de les espècies
al·lòctones.
(vi) Assignació a cada hàbitat d'una categoria d'ús del sòl.
Un cop finalitzada l’actualització i adaptació biogeogràfica de la Llista d’hàbitats per al treball
de camp, aquesta l’hauríeu d’enviar a [email protected] per a que sigui validada per l’ACA
amb l’objectiu que sigui utilitzada com a llista bàsica de treball.
3.6.3 Identificació dels hàbitats de l'espai fluvial
Els hàbitats vinculats a cada polígon s’han d’identificar en el camp quan no sigui possible
fer-ho en el treball de gabinet.
El personal que ha d’efectuar les visites de camp ha d’estar tècnicament preparat per a la
identificació dels diferents hàbitats d’acord amb la llista CORINE. També ha de ser
competent per proposar la creació de nous hàbitats dins de l’àmbit d’estudi, en el cas de
considerar que la llista CORINE no reflecteix de forma prou precisa una comunitat
determinada.
3.6.4 Establiment i caracterització d’hàbitats nous
Quan durant la fase d’actualització i adaptació biogeogràfica s’ha de donar d’alta un nou
hàbitat no inclòs a la Llista d’Hàbitats de Catalunya, aquest ha de ser codificat i breument
caracteritzat d’acord amb els criteris de descripció i de codificació de nous hàbitats del CBM
(CORINE Biotopes Manual) i els criteris d’addició de nous biòtops del Manual d’Hàbitats de
Catalunya (Veure 5 BIBLIOGRAFIA: Ballesteros, E. et al.).
La mateixa concepció d’una cartografia d’hàbitats de l'espai fluvial condueix a la necessitat
de fixar criteris per a la inclusió de comunitats no diferenciades en la llista CORINE. Hi ha
bàsicament dues raons per a la necessitat de definir nous hàbitats:
- En ésser una cartografia de més detall, algunes comunitats i hàbitats de reduïda
extensió, no cartografiables al nivell d’Hàbitats de Catalunya, són ara representables.
- Com que es tracta d’una cartografia centrada en una ambient determinat (espai
fluvial) cal una diferenciació més gran dels hàbitats específics per tal de reflectir la
seva complexitat i adequar-ne la gestió.
Altres raons que poden conduir a la descripció d’hàbitats inèdits estan relacionades amb la
dinàmica de les comunitats vegetals dels ambients riparis. D’una banda, els rius
constitueixen les vies d’expansió de molts tàxons al·lòctons, alguns dels quals tenen un
caràcter marcadament invasiu. Així, cal tenir una especial cura en la consideració de la
15
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
penetració d’espècies al·lòctones amb incidència en l’estructura de la comunitat per a la
definició de nous hàbitats (vinculats o no a alguna unitat CORINE).
En un altre sentit, l’enorme plasticitat de les comunitats riberenques determina, a les àrees
impactades per la influència antròpica, la presència de diverses etapes serials en la
degradació o regeneració de les estructures climàciques. És convenient, per tant, reflectir
aquestes situacions, si és necessari, mitjançant la definició de nous hàbitats.
3.6.5 Codificació dels hàbitats de l'espai fluvial
Per a la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial s’ha elaborat una codificació específica
que, de tota manera, manté una relació directa amb el codi dels hàbitats CORINE.
El codi dels hàbitats de l'espai fluvial consisteix en una cadena alfanumèrica del tipus XXyy,
on els dos primers dígits són dues xifres corresponents al grup al qual pertany l’hàbitat
(coincident amb els grups d’hàbitats de la llista CORINE) i, els dos darrers són un o dos
caràcters que representen l’hàbitat concret. El sistema de codificació és, per tant,
comparable a l’utilitzat en els Hàbitats de Catalunya.
La major part dels hàbitats de l'espai fluvial té una relació directa amb algun dels hàbitats
CORINE (i, per tant, amb algun dels hàbitats de Catalunya). Els nous hàbitats que s’ha
descrit en aquesta primera versió de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial no tenen
una unitat de llegenda homòloga a la llista CORINE, però a través dels dos primers dígits
se’ls ha assignat dins d’algun dels grups que descriu aquesta llista.
El caràcter o caràcters que representen l’hàbitat s’han escollit, de vegades, per ser
l’abreviatura del nom científic de l’espècie que el caracteritza: per exemple, 32Sj codifica els
Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades mediterrànies (sobretot les
marítimes). En altres ocasions, els caràcters poden sortir del nom vulgar de l’espècie
característica, de la morfologia de la comunitat, del substrat geològic, o de qualsevol altre
atribut de l’hàbitat. No obstant això, s’ha d’insistir en el fet que, a manca d’una regla estricta,
cal considerar aquest codi com simplement apel·latiu, mai descriptiu.
A l’annex I hi ha una llista dels hàbitats apareguts a la cartografia d’hàbitats de l'espai fluvial
de les conques catalanes, amb la seva relació amb els hàbitats CORINE.
3.6.6 Informació addicional sobre els HEF
Fluvialitat
Sovint, l’àmbit delimitat per a la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial també inclou
comunitats pertanyents a les sèries climàciques generals (per tant, de caràcter no fluvial)
que, en ocasions, substitueixen els hàbitats riparis potencials quan aquests han estat
degradats, o bé ocupen de forma més o menys permanent indrets que, geomorfològicament,
es troben clarament associats als cursos fluvials però on la influència de la humitat edàfica
és pràcticament nul·la (per exemple, els talussos erosius).
Per tal de caracteritzar la zona de l’espai fluvial on la influència de la humitat és patent sobre
la vegetació, s’ha introduït el concepte de “Fluvialitat”. La fluvialitat denota el caràcter fluvial
16
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
de l’hàbitat, de manera que per a un hàbitat determinat aquest paràmetre pot tenir el valors
següents:
Fluvial. Si l’hàbitat mostra una preferència clara a aparèixer en l’espai fluvial, malgrat
que, en determinades situacions, també pot fer-ho fora d’aquest.
No fluvial: si l’hàbitat, tot i aparèixer dins de l’espai cartografiat, també es troba en
condicions normals fora d’aquest.
Litoral d'influència fluvial. Assignat a aquells hàbitats característics de les àrees
salabroses humides de la desembocadura dels rius, on el freàtic fluvial entra en
contacte amb la falca salina.
Litoral o costaner. Si l’hàbitat mostra una preferència clara a aparèixer a les zones
del litoral on la concentració salina imposa un limitació fisiològica per a la majoria
dels vegetals, tot i que fora de l'àrea d'influència del freàtic fluvial.
Indeterminable: el caràcter de fluvialitat no té sentit en aquells hàbitats que, per les
seves característiques, impedeixen inferir la influència fluvial. En general aquest valor
s’assigna als hàbitats clarament antròpics, com poden ser vies de comunicació,
superfícies urbanitzades o conreus.
Una de les característiques del paràmetre fluvialitat és la dependència del context
biogeogràfic de la conca. Així, hàbitats que es consideren fluvials en bioclimes de tendència
àrida, poden ser clarament no fluvials en el context de bioclimes més humits. Per exemple,
les Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de bardissa de roldor (42Ba),
s’han considerat hàbitats fluvials a les conques meridionals de Catalunya, de caràcter
clarament subàrid. Per contra, a les conques del nord-est del Principat, són hàbitats no
fluvials, ja que apareixen en múltiples situacions no associades als cursos fluvials.
En conseqüència, cadascuna de les conques cartografiades en la versió 01 inclou una taula
específica de fluvialitat dels hàbitats.
Al·loctonicitat
La presència en els diferents hàbitats d'espècies al·lòctones que, o bé tenen una significació
estructural important, o bé mostren un caràcter invasiu, s'ha reflectit en un camp específic
que pot prendre els següents valors:
Hàbitat autòcton. La presència d'espècies al·lòctones és nul·la o irrellevant des del
punt de vista estructural i funcional.
Hàbitat la biomassa prinicpal del qual està formada per espècies al·lòctones.
Hàbitat que inclou plantes al·lòctones, sense que aquestes aportin la major part de la
biomassa.
No aplicable. En el cas dels conreus i les zones profundament transformades.
Cal notar que els hàbitats del grup D coincideixen amb aquells clarament antròpics.
L'al·loctonicitat dels hàbitats es considera, en general, constant a totes les conques
catalanes.
Usos del sòl
Cada hàbitat s'ha assignat a una categoria assimilable als usos del sól per a una
interpretació ràpida i senzilla de la cartografia per part d'usuaris no especialitzats. Les
17
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
categories d'ús del sòl definides (i la correspondència amb les categories d'agrupació
CORINE) han estat:
Aigües continentals i vegetació hidròfila (grup 2 i subgrup 53)
Ambients litorals i salins (grup 1)
Àrees cremades o talades (grup 9)
Boscos aciculifolis (subgrup 42)
Boscos caducifolis (subgrup 41)
Boscos esclerofil·les (subgrup 45)
Boscos i bosquines de ribera (subgrup 44)
Boscos mixtos (subgrup 43)
Bosquines i matollars (subgrups 31 i 32)
Conreus (grups 81, 82, 83, 84 i 87)
Prats i herbassars (subgrups 34, 35, 37 i 38)
Tarteres i roques (subgrups 61 i 62)
Zona urbanitzada i infraestructures (subgrups 85, 86 i 89)
Hàbitats d'interès comunitari
Si bé la interpretació dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) a les diferens regions de la
Comunitat Europea ha estat publicada ja fa anys (Interpretation Manual of European Union
Habitats, [European Comission, 2003]), així com l'especificació a nivell de Catalunya
(Informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès
comunitari [Carreras i Vigo, 2005]), les cartografies dels hàbitats dels espais fluvials de la
PEF no inclouen pas la relació entre els hàbitats descrits i la llegenda dels HIC.
Això és perquè, com a conseqüència de la major resolució i especificitat de les cartografies
dels espais fluvials de Catalunya, al llarg de la seva realització hom ha descrit nous hàbitats
no relacionats a la llista CORINE de la de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya 1:50.000
(CHC). Malgrat que en alguns casos la interpretació d'aquests nous hàbitats com a HIC
sembla força evident (per exemple, els boscos de ribera mixtos de terra baixa, 44M, es
corresponen clarament amb l'HIC 92A0, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera), en
d'altres casos aquesta relació no és tan clara i s'ha de consensuar. En alguns casos, perquè
es tracta de versions impactades d'hàbitats d'interès (per exemple, els boscos de ribera
penetrats per espècies al·lòctones); en d'altres, perquè si bé s'intueix la seva importància, no
hi ha una llegenda HIC que els representi (per exemple, una altra vegada per qüestió
d'escala, els talussos fluvials de fort pendent, que formen part de la dinàmica del sistema);
finalment, en alguns casos el dubte prové del mateix desconeixement del caràcter autòcton
o al·lòcton de la comunitat, com en el de les pollancredes fluvials espontànies (44Po).
Per tant, cal un nou consens entre la comunitat científica per analitzar i determinar l'interès
comunitari dels nous hàbitats descrits a les cartografies de la PEF.
Antropització
Si bé no s'ha definit una cartografia o un camp específic per al caràcter antròpic dels
hàbitats, els que poden qualificar-se així coincideixen amb els del grup no aplicable de la
categoria d'al·loctonicitat o amb els pertanyents als grups conreus i zona urbanitzada i
infraestructures de la categoria d'ús del sòl.
18
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
A diferència de la fluvialitat, l’antropització no és dependent de la conca.
4 SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ DISPONIBLE D’HEF
La informació d’HEF disponible correspon a àmbits on es va elaborar la cartografia durant
els anys 2004 a 2008.
4.1 Àmbits amb cartografia elaborada
Els cursos dels quals s’ha elaborat la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial queden
recollits a la següent figura:
Figura 1.- Àmbits amb cartografia d’hàbitats elaborada per conca hidrogràfica. Font: elaboració pròpia
Administrativament Conca Estat Km
Conques internes La Muga Finalitzat
El Fluvià Hàbitats cartografiats
Ridaura i Calonge Finalitzat
19
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
El Besòs Finalitzat
El Llobregat baix i
l'Anoia
Finalitzat
El Foix Finalitzat
El Gaià Finalitzat
El Francolí Finalitzat
Rieres Meridionals Finalitzat
Conques Ebre L'Ebre nord Finalitzat
L'Ondara Hàbitats cartografiats
Conques de nord a sud on està elaborat la versió 01 de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial. Font: elaboració pròpia
A l’annex 03 és recull la relació de cursos agrupat per conca principal del que es disposa
cartografia HEF.
4.1.1 Identificació dels cursos fluvials
Es va dur a terme, com a mínim, un cartografiat de tots els hàbitats presents a la zona
d’influència fluvial dels cursos d’aigua identificats com a “àrea d’estudi ambiental” de la
conca objecte d’estudi en l’àmbit dels estudis de la planificació d’espais fluvials (PEF).
4.1.2 Delimitació de l’àmbit lateral d’estudi
L’amplada de l’àrea d’estudi (àrea a cartografiar) de cada eix fluvial es va delimitar,
prioritàriament i sempre que el cronograma de treball ho ha permès -a discreció de la
direcció de projecte-, utilitzant els primers resultats de modelització de la PEF, en cas que no
la millora informació d’inundabilitat disponible5, d’acord a la metodologia descrita a l’apartat
3.5.1.
Finalment, es va fer una revisió de la delimitació mitjançant la validació de la cobertura
aportada (quant a possibles insuficiències, excessos de cobertura i, en general, respecte a
la seva idoneïtat) en diferents punts coneguts de la conca. Quan s’ha considerat necessari,
la delimitació s’ha reajustat per tal d’assolir una coherència de conjunt (entre la zona
delimitada a partir de la modelització i la resta).
La delimitació final de l’àrea d’estudi va estar, en tots els casos, validada per la direcció de
projecte. Tanmateix, aquesta delimitació es va revisar i, eventualment, va ser corregida
durant l’elaboració del treball de camp (com a conseqüència d’incoherències detectades en
aquesta fase).
A la taula següent es compara les característiques físiques dels àmbits utilitzats per a la
cartografia d’algunes de les conques elaborades en aquesta versió 01.
Conca Superfície total (ha)
Superfície embassada (ha)
Superfície neta1 (ha)
Longitud total (m)
Amplada mitjana(m)
Amplada neta2 mitjana (m)
5 En general provinent de La delimitació de zones inundables per a l’elaboració de l’INUNCAT 2003 o de la
cartografia geomorfològica de zones potencialment inundables
20
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
La Muga 4835.1 149.1 4686.1 240007.6 195.4 195.2
El Fluvià 1251.4 0.0 1251.4 310650.0 40.3 40.3
Riera de Calonge 231.0 0.0 231.0 27100.9 85.2 85.2
El Ridaura 414.9 0.0 414.9 30498.7 136.1 136.1
El Besòs 7917.0 0.0 7917.0 386413.5 204.9 204.9
El Llobregat baix i l'Anoia 7356.8 0.0 7356.8 209231.2 351.6 351.6
El Foix 771.3 64.1 707.2 80940.9 90.7 87.4
El Gaià 1135.7 123.6 1012.1 63585.7 165.6 159.2
El Francolí 3218.3 0.0 3218.3 152100.0 211.6 211.6
Rieres Meridionals 1337.9 0.0 1337.9 64329.1 208.0 208.0
L'Ebre 4607.3 264.7 4342.5 49556.2 728.2 876.3
L'Ondara 2184.8 0.0 2184.8 53541.3 408.1 408.1 Longitud i amplada de l’espai fluvial cartografiat en diverses conques (versió 01). Font: Elaboració pròpia 1 La superfície neta de l’àmbit cartografiat s’obté restant de la superfície total, la corresponent a aigües embassades
de forma artificial. 2 L’amplada mitjana neta de l’àmbit cartografiat s’ha obtingut dividint la superfície neta per la longitud total (exclosos
els trams embassats).
4.2 Incidència sobre els hàbitats de Catalunya
Aquesta primera versió de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial de les conques
catalanes representa un aprofundiment important en l’estructura dels espais fluvials.
L’escala de treball (1:5.000) ha permès una densitat de polígons dos ordres de magnitud
superior a la de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya 1:50.000 (CHC). A la taula
següent es comparen les característiques de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial de
les conques abordades en aquesta primera versió, amb les de la Cartografia dels Hàbitats
de Catalunya (versió 2) dels fulls de tall corresponents:
Conca Cartografia* Superfície (km
2)**
Nombre de polígons
Superfície mitjana dels polígons (ha)
Densitat de polígons (km
-2)
La Muga HAB FLU 48.35 1269 3.81 26.25
CHCv2 149886 2898 51.72 1.93
El Fluvià HAB FLU 12.51 2048 0.61 163.66
CHCv2 302378 9186 32.92 3.04
El Ridaura HAB FLU 4.15 444 0.93 107.00
CHCv2 74249 1605 46.26 2.16
Riera de Calonge HAB FLU 2.31 342 0.68 148.06
CHCv2 50526 1201 42.07 2.38
El Besòs HAB FLU 79.17 5059 1.56 63.90
CHCv2 269102 8070 33.35 3.00
El Llobregat baix i l'Anoia
HAB FLU 73.57 5172 1.42 70.30
CHCv2 176114 3846 45.79 2.18
El Gaià HAB FLU 11.36 1908 0.60 168.00
CHCv2 1693 4799 35.27 2.83
El Foix HAB FLU 7.71 2320 0.33 300.77
CHCv2 93442 3482 26.84 3.73
El Francolí HAB FLU 32.18 5227 0.62 162.41
CHCv2 221134 7379 29.97 3.34
Rieres Meridionals HAB FLU 13.38 1169 1.14 87.38
CHCv2 55975 879 63.68 1.57
L'Ebre HAB FLU 46.07 10529 0.44 228.53
CHCv2 173835.96 4113 42.27 2.37
21
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
L'Ondara HAB FLU 21.85 544 4.02 24.90
CHCv2 154212 3449 44.71 2.24 Taula 7.- Comparació de les cartografies dels hàbitats dels espais fluvials de les conques catalanes abordades a la v01, amb la cartografia dels hàbitats de Catalunya. Font: Elaboració pròpia
* HAB FLU: Cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial de les conques de Catalunya, versió 01; CHCv2: Cartografia dels hàbitats de Catalunya, versió 2.
** La superfície correspon a l'àmbit de l'espai fluvial (HAB FLU) o al conjunt dels fulls de tall que inclouen aquest
espai (CHCv2)
El nivell de detall, per tant, és molt superior a la cartografia d’hàbitats de l'espai fluvial
respecte a la general. En la figura següent es pot apreciar aquest fet de forma gràfica:
A
C
B
D
22
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
Figura 2. Comparació de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (A i C) amb la cartografia dels Hàbitats de l'espai fluvial de les Conques Catalanes (B i D), en dos sectors del riu Foix. A i B: confluència del Foix i la riera de Llitrà a Santa Margarida i els Monjos (E 1:10000). C i D : part baixa del Foix, a Cubelles (E 1:5000).
En el transcurs de la realització i l’elaboració de la versió 01 de la cartografia dels hàbitats
de l'espai fluvial de les conques catalanes, s’ha descrit un conjunt de nous hàbitats, la
totalitat dels quals es pot incloure en alguns dels grups d’hàbitats que descriu la llista
CORINE. A l’annex 04 es pot consultar aquest llistat.
5 CONCLUSIONS
5.1 Conclusions generals
L'Agència va iniciar l'elaboració de la cartografia d'hàbitats fluvials en el marc dels estudis de
planificació dels espais fluvials com a eina de suport en la planificació i gestió de l'espai
fluvial.
Els sistemes fluvials es caracteritzen per una gran diversitat d'hàbitats en un espai molt
limitat, en el qual és important una caracterització acurada sobre el terreny, que es tradueix
en una escala de treball molt detallada. Amb aquesta finalitat la cartografia actualitza i
descriu els hàbitats de l'espai fluvial dels rius de Catalunya a una escala 1:5.000 sobre
ortofotomapa.
Aquesta cartografia utilitza una llegenda amb una codificació creada específicament per als
treballs de la planificació dels espais fluvials.
5.2 Conclusions de la cartografia d’hàbitats de l’espai fluvial
La cartografia caracteritza i descriu els hàbitats presents en els àmbits fluvials. Destaquen
les categories següents:
Els hàbitats fluvials d'abast general
Els hàbitats fluvials d'interès
Els hàbitats fluvials amb espècies al·lòctones i invasores
Com a productes derivats, especialment útils en la gestió dels espais fluvials, proporcionen
cartografies dels hàbitats al·lòctons (o amb la presència d'espècies al·lòctones invasores),
dels hàbitats d'influència fluvial, dels indrets antropitzats i dels usos del sòl.
5.3 Conclusions de la cartografia d’HEF disponible
Les cartografies generades en el període 2004 – 2008 proporcionen un detall dels hàbitats
de l'espai fluvial sense precedent, ja que tenen una resolució espacial notablement superior
a la de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya i defineixen un conjunt de nous hàbitats a
incorporar a la llista CORINE, els quals no té gaire sentit a l’escala de la cartografia general
dels hàbitats de Catalunya, però és imprescindible per a la correcta caracterització ecològica
d’aquests ambients.
23
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
Des de l’inici de la primera versió de la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial de les
conques catalanes fins al moment de la redacció d’aquesta guia, s’ha donat d’alta un total de
40 nous hàbitats no inclosos en la llista CORINE.
A més a més de la cartografia per a cada conca de la Llista d’hàbitats definitiva associada a
la conca així com de les fitxes descriptives dels nous hàbitats.
L’objectiu previst era actualitzar la cartografia dels hàbitats de l'espai fluvial de cadascuna de
les conques cada 6 anys. Des de l’any 2009, tenint en compte la greu situació econòmica i
financera, ha replanificat el procés d'elaboració, per la qual cosa no es disposa de la
cartografia per a tot el territori.
6 BIBLIOGRAFIA
6.1 Publicacions
Ballesteros, E., J. Carreras, J. Cambra, E. Carrillo, A. Curcó, A. Ferré, X. Font, R.M.
Masalles, J.M. Ninot & J. Vigo (2005). Manual dels hàbitats de Catalunya: Catàleg dels
hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel
CORINE biotopes manual de la Unió europea. Vol. I-VIII. Departament de Medi Ambient i
Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Carreras, J. & Vigo, J. (2005). Informe sobre les correspondències entre els hàbitats de
Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. Universitat Autònoma de Barcelona i
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Carreras J., J. Cambra, A. Curcó, E. Carrillo, A. Ferré, X. Font, R.M. Masalles, J.M. Ninot &
J. Vigo. (2006). Cartografia dels Hàbitats de Catalunya. Manual d’Interpretació. Departament
de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya
Cartografia dels hàbitats a Catalunya (2001-2003). DMAH, Departament de Medi Ambient i
Habitatge, Generalitat de Catalunya. Disponible a Internet:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/habitats/inici.htm
CORINE Biotopes Manual, Habitats of the European Community (1991). Commission of the
European Communities. EUR 12587/3. Office for Official Publications of the European
Communities. Luxembourg.
Folch, R. (1981). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona.
García, G., Gracia, A. & Garcia, E. (2011). La cartografía de hábitats en las estrategias de
conservación y restauración fluvial. A: Primer Congreso Ibérico de Restauración Fluvial.
León, España.
Gracia, A., Garcia, E., García, G., Godé L., Pedrocchi, C.O., Butillé, M., Pascual, R., Bonet,
J., Verdú, J. & Crego, E. (2011). Cartografiado de detalle de los hábitats del espacio fluvial a
24
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
escala regional: nuevos enfoques y aplicaciones en los procesos de planificación
ecohidrológica. A: Primer Congreso Ibérico de Restauración Fluvial. León, España.
Interpretation Manual of European Union Habitats (2003). European Comission. DG
Environment.
Llista d’hàbitats presents a Catalunya (2001). Departament de Medi Ambient i Habitatge i
Universitat de Barcelona.
Pascual, R., Garcia, E., García, G., Gracia, A., Pedrocchi C. O., Butillé M., Godé L. & Arrabal
M.A. (2011). Cartografía de los hábitats fluviales de la cuenca del río Foix (Catalunya) a
escala 1:5000. VII Congreso Ibérico sobre Planificación y Gestión del Agua. Toledo.
Disponible en línea en: http://www.fnca.eu/posteres-a3-vii-congreso-iberico-sobre-gestion-y-
planificacion-del-agua/
Pons, X. (2002). MiraMon. Sistema d'Informació Geogràfica i software de Teledetecció.
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF, Bellaterra (Barcelona).
Solé, J., García, G. & Josa, P. (2013). Les comunitats rupícoles a Catalunya. Plomes: 6-9.
SEO-Birdlife. Barcelona.
PEF Francolí
PEF Ridaura - Calonge
PEF Foix
PEF Gaià
Projecte de recuperació ambiental de riberes a la conca del Besòs (MIMAM, 2007)
PEF-Fluvià
PEF Ondara
Projecte de recuperació de riberes al Baix Llobregat (MIMAM, 2007)
Específic
Específic
Específic
6.2 Pàgines web
7 SIGLES
ACA Agència Catalana de l’Aigua
CBM CORINE Biotopes Manual of the European Community
CHC Cartografia dels Hàbitats de Catalunya
EF Espai fluvial
25
Guia per a la cartografia d’hàbitats
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
aca
_p
00
8_
00_
gu
ia_h
ab
ita
ts_
v2
.do
c
EPF Espai potencialment fluvial
ICC Institut Cartogràfic de Catalunya
IR Infrarojos
LHC Llista dels Hàbitats a Catalunya
MCSC Mapa de cobertes del sòl de Catalunya
UB Universitat de Barcelona
