Guia de Lectura Laura a La Ciutat Dels Sants

of 23 /23
Guia de lectura Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor a càrrec d’Enric Martín

Embed Size (px)

Transcript of Guia de Lectura Laura a La Ciutat Dels Sants

Guia de lectura

Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llora crrec dEnric Martn

2

ndex

1 Contextualitzaci 1.1 Temps moderns 1.2 Noms poetes 1.3 Bona cara a la parenta pobra 1.4 El vell i el nou 1.5 Un clssic catal modern 2 Anlisi estructural 2.1 Caputxeta enmig del bosc 2.2 La visitant 2.3 Simetries 2.4 Els mecanismes del rellotge 2.5 A pags 2.6 Omniscincia matisada 3 Anlisi temtica i de personatges 3.1 Dessota la catifa 3.2 Amos i servents 3.3 Linfern sn els altres 3.4 Derivats en -isme 3.5 Reflexos invertits 4 Anlisi formal 4.1 Clarobscurs 4.2 Coda 5 Gui per al comentari de lobra 5.1 La ubicaci del text en el seu context 5.2 Lestructura 5.3 El temps 5.4 Lespai 5.5 El narrador 5.6 Els temes i els personatges 5.7 La forma

3 3 3 4 4 5 6 6 7 8 9 10 11 13 13 14 15 16 17 19 19 20 21 21 22 22 22 22 23 23

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

3

1 CONTEXTUALITZACI1.1 Temps modernsAmb la Guerra Gran (1914-1918), a trenc de trinxera i gas mostassa, sevidencia que Europa sha trastocat: el mapa dinteressos colonials i lentrellat socioeconmic sacsejat per la puixana de lobrerisme collapsa lorganitzaci burgesa vuitcentista. Les arts, producte del temps com les persones, sen ressenten: en un mn remogut, sorgeixen potiques transformades. Les disciplines creatives endeguen a lunson una revisi de llenguatges, una exploraci desttiques indites: la plstica, per illustrar-ho fcilment, trenca gradualment amb la pictrica figurativa, en una cursa de fons cap a labstracci, en la qual es relleven les successives avantguardes. Lrea literria es troba dins del mateix remol: la poesia sexpressa en motlles nous (vers lliure, calligrames, paraules en llibertat...); el drama sescarrassa per respondre al verisme naturalista (teatre simbolista, expressionista, revolucionari...). Pel que fa a la novella, sexhaureix el model realista i naturalista, tan prestigiat al vuit-cents que es confonia amb el mateix gnere. Depn del manual que es regiri, sestira o sarronsa lpoca de trnsit narratiu europeu: 1890-1930, en les cronologies esteses; 1906-1922, en alguna ms restrictiva. Grosso modo, el primer ter del segle XX; potser en dues tongades: una (fins a 1913-14), de formaci de propostes, sense grans fites editorials, amb un notable conreu del conte o la prosa potica de fet, els chefs doeuvre de la novella contempornia publiquen de 1913 en endavant, sobretot (aix Marcel Proust, Andr Gide, James Joyce, Franz Kafka o Thomas Mann); laltra (1919-1930, amb el parntesi bllic descomptat), dafermament de la innovaci. La tradici catalana, que no es despenja gaire de la universal, semmiralla en aquest panorama. De 1900 a 1925 sallarga una etapa de metamorfosi, fraccionada en quatre fases: dinici, topem amb la superaci del realisme i del naturalisme grcies a la novella simblica del modernisme (fins a 1912, data dedici de La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pags, el cant del cigne de la novellstica modernista); desprs, coincidint amb lapogeu del noucentisme (1912-1917), sesdev el menyspreu del gnere; en acabat, trobem el debat teric sobre la seva necessitat, simultani a la desacceleraci noucentista (1917-1925); al final, la recuperaci (en de 1925). En suma, Crisi i represa de la novella, tal com ho extracta lepgraf de Carme Arnau.1

AVANTGUARDES [TiC] C.8 P. 149- 155 TEATRE SIMBOLISTA [TiC] C.6 P. 117 REALISME I NATURALISME [TiC] C.4 P. 78 - 82

LA RENOVACI DE LA NOVELLA [TiC] C.8 P. 144 - 145

MODERNISME [TiC] C.7 P. 121 - 123 NOUCENTISME [TiC] C.7 P. 161 - 164

1.2 Noms poetesEl tombant de segle cova la llavor de la crisi. El simbolisme francs canonitza un rnquing literari: el lidera la poesia, la segueix amb fora punts el conte i tanca la classificaci, en perill de perdre la categoria, la novella. Es considerava la versemblana realista i naturalista, la seva pruja fotogrfica, un camp poc dctil per a lefusi lrica democions vagues i crepusculars, tpiques del fin de sicle: lassitud, malenconia, pessimisme, tristesa, misticisme, decandentisme. Daqu que noms es validi la novella poema (DAnnunzio, ns un exemple, si conv un cognom). A casa nostra, la intelligentsia noucentista calca posicions: proclama sagrada la poesia, a la qual jutja leina perfecta per a la fixaci sinttica, continguda, harmnica i formalment rigorosa duna imatge idllica de pas (la Catalunya Ideal), pressupsit que exclou el realisme inherent al relat del segle XIX; festeja el conte, la brevetat del qual possibilita el control retric i el treball estilstic acurat; i posterga la novella. Eugeni dOrs tempteja la novella poema. Mimesi del clima literari francs, la vocaci lrica, la tria ideolgica i la voluntat formalista sajunten a lhora dexplicar les raons duna deserci: la clebre generaci sense novella.1 CARME ARNAU, Crisi i represa de la novella, a MART vol. 10, Barcelona: Ariel, 1987, pg. 9.DE

DECADENTISME [TiC] C.7 P. 122

EUGENI DORS [TiC] C.9 P. 165 - 166

RIQUER, JOAQUIM MOLAS i ANTONI COMAS, Histria de la literatura catalana,

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

4

1.3 Bona cara a la parenta pobraPerqu res no dura gaire, el fonamentalisme potic noucentista trontolla dhora. Causes dispars concorren en el canvi de parer; per exemple, el fins llavors corrent hegemnic conclou que no es normalitza culturalment una naci girant lesquena al gnere amb un radi dincidncia pblica ms ampli: hi ha, per comenar, una qesti daudincia. Daltra banda, el sector editorial, hi endevina rastres de bon negoci, en la narrativa llarga: lera fabril manufactura en srie i resulta que, als anys vint, els lectors potencials augmenten arreu. A Catalunya, la neutralitat durant la Primera Guerra Mundial contribueix a generar un mercat benestant friss de ficcions que instrueixin una mica i distreguin ms; les capes populars savesen a la lectura i la dona, que guanya llibertat i instrucci, la freqenta. A lentorn del fenomen narratiu sembasta tota una indstria: proliferen editorials, premis literaris, plataformes meditiques (revistes, diaris, crtica especialitzada). Laire fresc que corre el 1925 respecte a la narraci llarga qualla en un parell dapologies del gnere: primer, La por a la novella, article de Josep Maria de Sagarra, en qu es defensa el retorn a la tradici vuitcentista a lhora de redactar obres nostres; seguidament, la conferncia (publicada a posteriori per La veu de Catalunya) Una generaci sense novella, com a resposta de Carles Riba a lanterior text i crida a ladopci dun model nou.

JOSEP M. DE SAGARRA [TiC] C.10 P. 193 - 195 CARLES RIBA

[TiC] C.10 P. 187 - 188

1.4 El vell i el nouFRANCESC TRABAL [TiC] C.10 P. 190 NARRATIVA MODERNISTA [TiC] C.7 P. 124 - 128

MIQUEL LLOR [TiC] C.10 P. 190

FIODOR DOSTOIEVSKI [TiC] C.4 P. 81

A risc de simplificar, perqu somet la lnia ms experimental (verbigrcia, Francesc Trabal), direm que la represa es bifurca en dos vials. Per un, hi transiten els antics autors modernistes (Joan Puig i Ferreter, Prudenci Bertrana, en sn dos casos), a la reconquesta del seu lloc en lmbit literari, amb el manteniment de lescriptura basada en els patrons ms tradicionals. Per lalternatiu, hi circulen narradors joves, entre els quals trobem Miquel Llor, receptius a importar les tendncies estrangeres. Vist que el mn sha tornat massa inestable, massa complex i massa paradoxal com per copsarlo amb fiabilitat; i vist que la realitat ha devingut massa contradictria i inabastable com per assajar-ne una descripci totalitzadora, una recensi histrica exhaustiva, ens queda registrar el sc de les nimes. Si mirar enfora sobra, mirarem endins, cap als estats dnim, les vacillacions existencials, les febleses morals, els traumes sexuals, les cabries filosfiques. Des dara, els herois sinteressen per la personalitat individual mltiple i problemtica, no pas per la representativitat de classe. Es renuncia al documentalisme social, a favor de lintimisme, de laprofundiment psquic. Per aix es reivindica i es posa de moda un clssic del realisme i del naturalisme rus com Dostoievski, precursor duna novella densa, especialitzada en lanlisi de carcters patolgics i les seves pulsions subterrnies, la petja del qual fora a discutir sobre la russificaci de la literatura catalana del dia, un moment que sarriba a qualificar dpoca dostoievskiana. Novella psicolgica, en suma: el que ser Laura a la ciutat dels sants. Amb tot, Laura... ret cert hibridisme: empelta en una carcassa deutora de parmetres vuitcentistes saba psicolgica moderna. Els esquemes (ambient provinci, figura femenina inadaptada al medi social, conflicte ideal / realitat, dona insatisfeta, triangle, adulteri, doble fracs: matrimonial i extraconjugal), els tractaments (trama lineal, tercera persona omniscient, estil indirecte lliure) i, fins i tot, les fonts (dacord amb el precepte realista que la novella no sinventa, sin que sobserva, Llor xucla personatges i ancdotes dun referent real: Vic) retrocedeixen vers el model precedent, potser fins a significar un pas enrere, si ens refiem dels crtics, amb relaci a Tntal, la novella anterior de Llor. Alhora, el plantejament (optar pel psiquisme, en perjudici del fresc histric), algun tema (la sexualitat traumtica explorada mitjanant la teoria psicoanaltica de Sigmund Freud) o b unes quantes tcniques (temps interior, memria involuntria, monleg interior), en recullen la contemporanetat. Els engrunarem tots, un per un, a mesura que la guia es descabdelli.

NARRADOR OMNISCIENT [TiP] C.1 P. 34

SIGMUND FREUD [TiC] C.8 P. 143

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

5

1.5 Un clssic catal modernA pesar que alguns estudiosos hi vegin un material ms conservador que en lliuraments previs (ho hem escrit fa un segon), sembla indiscutible la continutat respecte de la narrativa predecessora. Tntal o els contes prefiguren nombroses constants de Laura..., que, al seu torn, en suposa la culminaci. En una llista sumria, hi trobem: relacions triangulars; motius com leducaci femenina, el cinema, les campanes o locell mutilat; la selecci de personatges grisos, mediocres; linters pel marginat i la seva soledat; la desavinena entre ideal i realitat, entre lembranzida amorosa (enlairada, romntica) i la realitat (utilitarista, pragmtica); la impossibilitat dassolir el somni; la neurosi ertica inspeccionada des de preceptes freudians; el sexe ents com la materialitzaci dun acte degradant; la visi negativa del mascle; loposici sensibilitat / vulgaritat que afecta una colla de personatges; i la concepci pessimista de les relacions i el comportament humans. Llibre dxit, quasi sha convertit en un deure cultural catal, sempre en catleg editorial, de presncia peridica als programes destudi... En sortir, el 1931, va rebre bona crtica general, a excepci dels partidaris de la novella catlica (Manuel de Montoliu, Maurici Serrahima), contrariats per la liberalitat dalguns enfocaments, i de quantitat de vigatans, per allusions, s clar. Els estaments dominants de la capital osonenca li retreien la hiprbole, la caricatura infamant a qu sotmetia la ciutat, el reduccionisme: Vic, on es van vendre uns dos-cents exemplars de Laura..., era boira i hipocresia. Llor no estava sol en lescndol: renous pastats movien Lloren Villalonga amb Mort de dama, del mateix any, a Mallorca, i Josep Maria de Sagarra, amb Vida privada, un any desprs (1932), a la ciutat comtal. El final obert del relat, en qu Laura retorna a Barcelona amb la vida per endavant i lobligaci de reconstruir-la, afavoria una seqela, que potser van exigir alguna vegada les pressions dels injuriats: El somriure dels sants (1947), una retractaci, un acte de contrici en tota regla, reconcilia Laura amb un Comarquinal menys ranci. Laura restaura lentesa matrimonial, cria els fills i sintegra, concrdia ltima que la comunitat abans odiada referenda nomenant-la reina dels Jocs Florals. El daltabaix de la Guerra Civil havia passat factura a les conviccions ideolgiques i morals de Llor.

HIPRBOLE

[TiP] C.2 P. 58 [TiP] C.1 P. 31

CARICATURA

LLOREN VILLALONGA [TiC] C.13 P. 232 - 233

JOCS FLORALS [TiC] C.5 P. 90 - 91

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

6

2 ANLISI ESTRUCTURAL2.1 Caputxeta enmig del boscA Laura..., tot succeeix entre un adveniment i un xode: la irrupci de lherona a Comarquinal en un cap del relat; la seva fugida cames ajudeu-me en laltre. Enllaa les dues escenes, malgrat que la distncia en pgines tendeix a esborrar-la, una correspondncia teixida mitjanant la inversi de referents narratius. Aix, Laura arriba i sen va en dos crepuscles: el primer, encara rialler i temperat, som a dos quarts de sis duna tarda assolellada de setembre, al tomb de lestiu amb la tardor; el segon, ja trbol i emboirat, a lhorabaixa del novembre, franca tardor. Just abans daturar-se el tren, reparem-hi, la narraci esmenta una portella a punt dobrir-se, quan Toms, en rapte romntic irrepetible, nentela el vidre per ratllar-hi el nom della amb lungla; a lhora dels adus, esbandida la temptaci sucida, el cop de portella, aquesta vegada dun cotxe, la fa conscient que sen va de deb. 2 Ara i ads, hi ha ulls que la repassen: lenvegen, o la mig cobegen, a lestaci, mentre puja al carruatge al costat dun esps complagut, que treu pit amb urc de gall triomfador (pg. 25) davant la curiositat compatrcia; lltim cap al tard, la gent tamb es tomba a mirar-la, per per riure-sen. Llor contraposa un detall ms. El tel de boira, avs de la maltempsada propera, que a penes si gosa enteranyinar el sol a la vinguda, contrasta amb la broma espessa, plena dombres amb qu entretopar, a lhora del comiat. Lapunt climatolgic, no costa adonar-sen, actua de correlat: el vapor es densifica, convertint la lleugeresa de la filagarsa en pesantor, ensems que la ingenutat optimista de Laura es carrega de desencs a cops dexperincia vital i angnia moral. Si senceta la novella al pas duna jove Caputxeta (vint-i-quatre primaveres compta la noia bufona) convenuda de travessar illesa el bosc (Feli! S que ser feli; i estimar sempre aquell marit que Du li ha ofert amb la seva divina generositat, pg. 23), la cloem al contraps duna dona ben mossegada pels ullals del llop (Tornar a Barcelona de seguida, mal sigui a deshora. Ha de restituir-se la pau dabans, pg. 216). Alcia, que havia de regnar en terra de meravelles, presonera al cor de les tenebres. Hi trobem, per tant, maduraci, canvi de visi del mn, prdua de la innocncia. Un trajecte inicitic que comporta lacarament amb la veritat, lacceptaci dun rosari de descobertes: el desajust ideal / realitat, la decepci, la impermeabilitat de les societats endogmiques, el rol assignat al foraster, les dreceres cap a linfern anmic, i la fi de tot plegat: el fracs existencial. Aquests aprenentatges es despleguen a partir dun doble pretext: els afectes traumtics i el xoc individu / comunitat, i cristallitzen argumentalment, segons manen les convencions de gnere, en una trama amb viatge incls. Perqu Laura... sens planteja, ho hem anticipat de bon principi, com un itinerari danada i tornada en qu la topografia constitueix un transsumpte de la psicologia: el desplaament geogrfic, extern, metaforitza levoluci ntima de la protagonista. Mentre que a Solitud, el circuit inicitic de sortida / retorn descriu un cicle dascens / descens explcit des dels epgrafs (captol I, La pujada; captol 18, La davallada), aqu, el periple de la costa al pla, lexpressa lhoritzontalitat de les vies o de la carretera. Sempre, per, singressa en un microcosmos simblic, muntanya o ciutat, respectivament. En Vctor Catal, la dicotomia terra alta / terra baixa, de clara ascendncia guimeraniana, suggereix la dimensi mtica de lespai, funci adjudicada, en Llor, a lembolcall etern de broma baixa, que entotsola Comarquinal dins la prpia closca, que li garanteix autarquia espiritual i larrenca de la realitat per preservar-lo de qualsevol contaminaci ideolgica forana. Ambdues narracions, doncs, subratllen lentrada en un paisatge allegric: Solitud amb una orografia connotada, distintiva; Laura... amb una frontera atmosfrica, que parteix la vida en dos ecosistemes, intramurs i extramurs. A sobre, tant en luna com en laltra, es paga el

METFORA

[TiP] C.2 P. 55

VCTOR CATAL [TiC] C.7 P. 126

ALLEGORIA

[TiP] C.2 P. 56

2 MIQUEL LLOR, Laura a la ciutat dels sants, Barcelona: Edicions 62, 1979, pg. 216. (Citem sempre segons aquesta edici, per la qual cosa en endavant noms consignarem el nmero de pgina.)

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

7

mateix peatge per la lli rebuda: la inadaptaci al nou mbit, la impossibilitat dharmonitzar-shi, els procura una revelaci, un coneixement profund del sentit de la vida, que les anihila en tant que individus. Sacompleix, al capdavall, un tpic ms del relat de formaci: lheroi, en sentit estricte, mai no recupera el mn dorigen, encara que hi torni. Ha canviat: per aix fins i tot casa seva (Barcelona, per a Laura), intacta en aparena, semblar diferent a un esguard trasmudat.

2.2 La visitantEl tren va fer una breu parada a Baleny; i, en emprendre-les, friss, cap a la Plana de Vic entre aulets de soca rovellada i prades verges, la noia, ja amb ms bona cara, deix altre cop la lectura, i van tornar a fer conversa.3 No s Laura qui la fa petar amb un ve de seient, sin Elvira, la filla de Pilar Prim, mare sexy i vdua de fabricant ric, que resideix al xalet de les Accies, al peu de lestany de Puigcerd. Oller, avanant-se vinti-cinc anys a la nostra histria, ja aprofitava la potencialitat literria de la xarxa de rodalies: serveix molt a lhora darrencar la trama amb un episodi inaugural, de presentaci dels personatges i relaci dels seus antecedents. Comprendrem, considerat lapartat precedent, que la insistncia en la mateixa lnia ferroviria depassa la mera confirmaci que Llor sinteressava pel vuit-cents catal o levidncia que, tot i superarla, la tradici catalana del XIX li proporciona crosses, models romntics tamisats per Oller i el modernisme, en la gnesi de Laura, segons identifica Llusa Juli.4 Remet, enll de les influncies, a clixs inicitics: el tnel don semergeix a la primera ratlla de text representa un llindar, travessar-lo un ritual de pas. Fixem-nos, si sen dubta, en la tria lxica posterior: el canvi sobtat de la llum fa estrany a Laura, que se sorprn de la mutaci de lentorn; Barcelona roman molt ms enll, a setanta quilmetres, una ubicaci imprecisa enmig dalgun punt incert que el pensament no precisa, mentre neix un comen denyorament. El discurs sencer, en aquest passatge, rebla la categoria significativa dun forat gros a la pedra del Collat Negre: lentrada a linconegut, lesquerda de la closca per a qui surt de lou. Enrere aquesta duana, una estrangera sinstalla a Comarquinal. Ben mirat, Llor versiona un esquema universal, literari o cinematogrfic, el de lintrs destructor, que pressuposa la intromissi de sobrevinguts malignes dins un grup estable, en el si del qual es generar un conflicte que provocar una reacci catrtica en defensa de lordre establert. Amb la variant que puntualitzem-ho de pressa per si alg arrufa el nas estranyat, en el nostre cas, el collectiu pretesament amenaat (doble: famlia i vila) encarna el veritable monstre i que la hipottica perversitat de lagressora, esdevinguda vctima, existeix noms en lesbiaixada mentalitat provinciana. Particularitats a banda, el patr estndard que Jordi Ball i Xavier Prez 5 pauten per al motiu sajusta fora a Laura... Dentrada, trobem una comunitat plcida en superfcie (lequilibri domstic de can Muntanyola, lordre petitburgs de Comarquinal), per darrere samaga un subsl contradictori (el puritanisme i la repressi sexual, per exemple). En segon terme, la visita desestabilitzadora dun for (una barcelonina) mena a una crisi (tamb dual: tensi familiar, dun costat; rebuig social, de laltre). Acte seguit, el daltabaix es resol amb un exercici de cohesi tribal (davant les acusacions de Teresa, les enraonies populars i la mala reputaci que embruta el casal, Toms tanca files amb la germana i es desempallega de Laura: salinea, doncs, amb ltica dominant). En acabat, es persegueix i sarracona el cos ali fins a la destrucci (desprs del trencament amb els Muntanyola segueixen, sense pausa: la ruptura amb Pere Gifreda; la caminada desma fins al pont alliberador, encalada pels retrets dulls i veus imaginries, sota els efectes duna mena de sndrome dOflia Reposar per sempre, entre les aiges brutes de la riera (pg. 215), i levasi final).

NARCS OLLER [TiC] C.5 P. 99 - 103

ROMANTICISME [TiC] C.4 P. 68 - 76

3 NARCS OLLER, Pilar Prim, a Obres completes, volum primer, Barcelona: Editorial Selecta, 1985, pg. 613. 4 LLUSA JULI, Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, Barcelona: Les naus dEmpries, 1994, pg. 27-28. 5 JORDI BALL i XAVIER PREZ, La llavor immortal. Els arguments universals en cinema, Barcelona: Empries, 1997, pg. 75.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

8

Lanlisi esbossada fins aqu, decantada sobretot vers la matriu inicitica i la dialctica amb la societat, hauria de permetrens recordar que Laura... es postula, en certa mesura, com una ficci sentimental. Matrimoni, adulteri, libido i platonisme, idilli i desamor, passions larvades i gelosia... els diversos noms falsos de lamor la configuren. Hi compareixer, bviament, el tpic ms recurrent en la peripcia amorosa: el triangle. Tntal el duplicava: a la segona part un (el protagonista, Eloi; Eullia, cosina dun amic; Blai, proms de la cosina); a la tercera, laltre (Eloi; Rosa i Cndida, germanes de lamic, cosinetes dEullia). Semblantment, a la segona part de Laura..., en qu TomsLaura-Pere Gifreda i Teresa-Pere Gifreda-Laura els dibuixen, amb dos vrtexs fixos per noms un de variable (un Muntanyola a cadascun), al marge de la proporci masculfemen capgirada (dos homes, una dona; dues dones, un home, respectivament). Tampoc sens estalvia un ltim lloc com, la venjana sexual: excepte en Pere triat lhome que vulguis, implora Teresa a Laura (pg. 198), que no shi av. De seguida, Teresa inculpa la seva cunyada davant el marit: va de deb, Laura i Pere Gifreda semboliquen, tothom els ha vistos junts i amagats (pg. 199). I lherona surt del domicili conjugal igual que si acomiadessin una visita.

2.3 SimetriesLlor entn la narraci com un dptic: la bipartici en dos blocs, sense cap subdivisi capitular, ve de fbrica. Hi regeix la simetria interna. A cada part, una aventura sentimental (marital dantuvi; extramatrimonial desprs) que clona idntica seqncia psicolgica, illusi / desencs / frustraci. Amb repic al segment inicial, ats que a la baralla de parella shi suma la maternitat avortada. En efecte, Laura actua, pat el desencantament respecte de lesps, segons un sentiment dorfandat, empesa per lhorror vacui. La filla constitueix, per tant, una primera taula de salvaci vital: enll de qualsevol imperatiu biolgic, shi aboca perqu la criatura la rescata de la buidor absoluta. El dest, o la mala sort, disfressats de meningitis, senduran el nad. El clmax emocional queda contrabalanat als darrers pargrafs, quan creix una cua desperana, amb la qual la novella sassegura un parcial obert, orientada ja la continuaci: entra en escena el nebot de Pars de mossn Ferro Vell, la desconsolada herona el fita i les ganes de plorar que sempassa sassemblen a les duna persona sola que acaba de trobar companyia (pg. 99). Ms que un amant, Pere Gifreda s un clau roent on agafar-se. La distribuci temporal refora els parallelismes estructurals. De la informaci escampada a El somriure dels sants, els fets de la qual transcorren el 1932, passat un quadrienni de retir de la protagonista (consulteu, al respecte, lestudi de Llusa Juli abans esmentat, pg. 37), se ninfereix que lacci abasta el bienni 1926-1928: un perode breu, per b que clau, duna vida, sobretot si el contrastem amb la franja mplia dalguna altra novella psicolgica focalitzada en una figura femenina central (bandegem de la comparaci les sagues familiars Mirall trencat, de Merc Rodoreda; Ramona, adu, de Montserrat Roig, en les quals la introspecci comprn generacions successives, un plantejament estructural que obliga a lextensi temporal). La plaa del Diamant, per exemple, sallarga des dels temps previs a la Segona Repblica fins als volts de 1950. Dos anys i escaig consecutius, i aix interessa per damunt de les dates exactes, que reparteixen els mesos gaireb meitat i meitat: catorze i dotze per a cada secci, en aquest ordre. Resten oberts i tancats sempre a la tardor (del setembre de larribada al novembre de lany desprs, quan sesdev la tragdia de la filla; daquest mateix novembre al novembre segent, el de la fugida), estacionalitat simblica, s clar. En definitiva, doncs, es tracta dun calendari simtric.

MERC RODOREDA [TiC] C.13 P. 234 - 235 MONTSERRAT ROIG [TiC] C.14 P. 258 - 259

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

9

2.4 Els mecanismes del rellotgeA ms de perfilar larquitectura temporal global, feina feta a lltim pargraf, importa decidir si el tractament del temps consona amb tcniques atribubles a la renovaci narrativa del primer quart de segle XX o si, per contra, safilia a uns parmetres vuitcentistes. A lengrs, shi respecta la linealitat, convenci clssica del realisme i del naturalisme, recalquem-ho de seguida. Sescampen flashbacks que linterrompen, s clar; fins i tot amb freqncia. Amb tot, a Laura... la distorsi cronolgica, estratgia recurrent en la novella coetnia, no desorienta. Certament, no thi perds. Daltra banda, tenen ra Carme Arnau i Ferran Gadea a lhora de constatar lomnipresncia de marcadors temporals, que, aplegats, teixeixen un cronotopos complet de lacci.6 Per ell mateix, consignar sistemticament el decurs temporal no suposa cap novetat: la narrativa vuitcentista shi esmerava prou. s veritat, per, que se nintensifica lobsessi de Proust en: Arnau i Gadea van encaminats, sabut aix, vinculant en Llor lesment constant del temps a la modernitat.7 Tanmateix, laportaci fonamental del psicologisme contemporani rau en la noci de temps interior, importada dHenri Bergson: la temporalitat subjectiva, la vivncia ntima del pas de les hores. O sigui, la durada; la fluncia, lenta o rpida, que experimenta la conscincia individual. Qualsevol alumne sap com seixanta minuts de classe es consumeixen tan a poc a poc que seternitzen; com els intervals entre classes o lestona de lesbarjo sescurcen, volen, i com el segent professor sentossudeix a ser massa puntual, malgrat el retard amb qu entri a laula. Merc Rodoreda tira fora en aquesta direcci a La plaa del diamant. Durant el primer ter del relat, les referncies temporals sn molt precises. Arreu hi topes. Exactitud i abundncia generen la sensaci que els dies sescolen feixugament, impressi que sadiu amb la circumstncia personal de Natlia-Colometa, engabiada a casa, angoixada pels montons maldecaps petits, sotmesa a lexplotaci del marit, en Quimet. Novella endavant, a mesura que lherona avana cap a una promesa de felicitat, arran de la relaci amb ladroguer, el senyor Antoni, les marques cronolgiques es dilueixen progressivament: esdevenen ms ambiges, menys freqents. El temps, ara, discorre de pressa, lleuger, en consonncia amb el bon temps anmic. A Laura..., hi reconeixem uns usos similars, si b mai sn tan ntids com a La plaa..., quan la boira indica successi iterativa de jorns calcats, al principi de la segona part: Tres mesos, fins a labril, de caure la boira, de passar els nvols de lhivern (pg. 103). La gravidesa de la bromada, reeditada a diari, tradueix la morosa digesti de latonia quotidiana. En un passatge anterior, la fumarola assenyalava la recuperaci del tempo cadencis amb qu esclafa el tedi, desprs duna breu passejada per les finques: Tornaren pels volts de Tots Sants. Boira, rosaris triplicats, i castanyades (pg. 70). A voltes, si Laura se sent decebuda, obre el balc i hi entra la humitat compacta de la boira (pg. 70-71). Inversament, un instant de treva per part de Teresa, figura, per al cor de Laura, una gran porta badada a la claror i laire fresc (pg. 77); una frescor que, gens casualment, lacompanyava la tarda darribada (pg. 19), al setembre. Tampoc per atzar resulta ser el mes de part: a mitjan setembre, darreria estival sense cels entelats, li neix la pubilla.

FLASHBACK

[TiP] C.1 P. 27

MARCEL PROUST [TiC] C.8 P. 145

HENRI BERGSON [TiC] C.8 P. 143

6 CARME ARNAU, Marginats i integrats en la novella catalana (1925-1938), Barcelona: Edicions 62, 1987, pg. 32; Ferran Gadea, Laura a la ciutat dels sants a AUTORS DIVERSOS, Lectures de COU 1993/1994, Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993, pg. 107. 7 CARME ARNAU I FERRAN GADEA, op. cit., pg. 32 i 107, respectivament.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

10

2.5 A pagsPotser sobreres i tot, registrem certes evidncies quant a lespai. Lescenari nic, per comenar, sofereix al ttol mateix: la ciutat dels sants. Ni tan sols al desenlla lespai canvia: mossn Ferro Vell, quiet a Comarquinal, rep notcies epistolars sobre la depressi (pg. 217-220) que lherona purga enclaustrada en un pensionat religis barcelon i funciona com a intermediari que en justifica la transmissi al lector. En segon lloc, espai tancat. La boira, quasi no vaga dir-ho, constitueix el forrellat amb qu la vila segella el segrest, labducci dun esperit cndid. Daqu que el discurs nemfasitzi els efectes claustrofbics associant-la a imatges de reclusi, contenci, fortificaci, opressi i asfxia: De sobte li acut al pensament que aquella foscor, aquella boira s com una muralla que lamenaa, cada dia un xic, ms de prop, que lofegar. (pg. 65: la cursiva s nostra). Per acabar, tenim el topnim fictici, a lempara del qual es literaturitza un ambient real, recognoscible, sntesi de la mentalitat estreta, de lstatu quo reaccionari i retrgrad, de latarxia espiritual i lensopiment resclosit tpics del provincianisme, alludit des del pals simbolisme del locatiu inventat. Aix, encaixa aqu amb la tradici vuitcentista; Comarquinal (Vic) sagrega a una geografia imaginria delineada per llocs prou clebres de la narrativa realista i naturalista: Vilaniu (Valls), dOller; Vetusta (Oviedo), a La regenta, de Leopoldo Alas Clarn; Plassans (Aix), en la suite novellstica dels Rougon-Mcquart, de Zola; Yonville-lAbbaye (Ry, Normandia), a Madame Bovary, de Flaubert. s un inventari eixamplat, subsidiriament, amb algun representant de la novella moderna: el prousti Combray (Illiers, actual Illiers-Combray, en homenatge del poble de veritat al de mentida que lha posat en el mapa), enmig dA la recerca del temps perdut. Convinguem, per tant, que Comarquinal i encontorns monopolitzen lespai. Ara b, reparem que nhi ha un altre, Barcelona, de presncia virtual constant. Una mena de ciutat in absentia, existent noms en limaginari comarquinalenc, per oposici al modus vivendi local. La secular confrontaci perifria / centralitat de tants processos histrics sobjectiva en lanttesi burg rural / metrpoli a Laura... Lantagonisme shi instaura ben dhora: dalt el tren, Toms resumeix el microclima del Pla contraposant-lo al de la capital, on sempre fa bo, per es respira una humitat als vespres que esgrogueeix la gent i malaguanya els pits. El conflicte, a sobre, t pinta dirresoluble. I encara que no tenim grans divertiments, prediu Toms a Laura, em sembla que daqu a un parell de mesos no ho canviaries per cent Barcelones (pg. 22). Una competitivitat fixemnos en la cursiva (s nostra) que fora a triar la millor dentre les dues comunitats, enteses com a excloents. Fins i tot la gastronomia arrambla llenya al foc: el mig senyoriu pags, amb molta vida, exhibeix matusserament labundncia de les safates plenes alhora que sen fum de la deconstrucci culinria barcelonina, tan fina que pesa els menjars amb balances (pg. 60). Al principi, el cosmopolitisme urb mortifica Laura, xicota de recursos precaris: s la Barcelona amarga (pg. 22) de la qual no li reca deslliurar-se, enllaminida amb la mudana a ca lopulncia. Dies endavant, amortallada per la mediocritat provinciana, mitificar el glamur ciutad: concebr Barcelona, idealitzada en el record, com el seu parads perdut. En canvi, per al fals ascetisme de comarques, representar tothora lesca del pecat. Lantinmia sexpressa, a vegades, mitjanant referents auditius: la banda sonora de Du, les campanes que repiquen ntides enmig del silenci, senvola cel amunt, a Comarquinal; per culpa del xivarri infernal, a Barcelona, no se sap ni quan passa Nostre Senyor, opina secament Teresa (pg. 26). En daltres ocasions sexpressa a partir dobjectes: en un aparador, el pudor popular va tapar amb robes balderes un maniqu, procedent de Barcelona, jutjat massa escandals, en ensenyar els braos i tant tros de cama (pg. 53). Notem, de retruc, que la vinguda de Laura, barcelonina com el maniqu, tamb es tem sonada. La capital resulta, per descomptat, la perdici del jovent, a parer de loncle Joanet; un home que sexclama de la brutcia arreu, per que no es banya ni en pintura, contradicci intellectual que trasllada a la seva percepci de lrea metropolitana, els espectacles esclatants de la

MILE ZOLA

[TiC] C.4 P. 79 - 81

GUSTAVE FLAUBERT [TiC] C.4 P. 77

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

11

qual, amb lesquer de la monumentalitat, sovint li han fet agafar el tren per baixar a lodiada Barcelona (pg. 67). No obstant la repulsi, tamb hi ha atracci: com passa amb loncle, Comarquinal sencer menyst i imita ensems la capital. Ho confirma la necessitat dautoafirmaci: entesos tots que Comarquinal s ciutat i no poble (pg. 62). Shi nota prou, en aquesta amonestaci ofesa, el punt digualar-se a Barcelona, dequiparar-shi malgrat els lletjos amb qu se lengega, de reivindicar una pretesa identitat de rang inferior que lacomplexa. Encara, en relaci a aquesta dialctica despais, lestiu a les Aulines es llegeix com lintent dun univers per assimilar lunivers adversari. Un tros pelat, de sec, on sotmetre les velletats urbanes a una cura dausteritat. Teresa, icona de Comarquinal, hi munta un purgatori per a Laura, divisa de la ciutat comtal, en privar-la del seu context natural: llibres, msica, diaris, robes agradables fora (pg. 159). La immersi pairal naltera la imatge: Laura es pentina llis, la pell se li torra sota el sol, contra laire. Per postres, treballa. Es tracta duna agressi colonitzadora, a la qual lherona respon amb resistncia passiva. Rere la cansalada que se sua, rere lobedincia, es repatria: sasseu al declivi de vora el roure mort (p. 164), evoca el passat, contempla els matisos i els irisats dels camps, sabstreu i perd lestona mentre els pagesos, o Teresa, feinegen. Entenguem-nos: frueix de les belles coses intils, smptoma que no renuncia al seu mn, que shi enroca.

2.6 Omniscincia matisadaEl realisme i el naturalisme sabonaven a la perspectiva externa. Lgicament, un narrador amb capacitat illimitada de gestionar infinita informaci, amb control absolut sobre qualsevol serrell de la histria, convenia al documentalisme del corrent: historiar, complets, els costums duna societat, duna poca. Lomniscincia arquetpica Flaubert en constituiria una excepci (quant a aquesta qesti, reviseu la nostra guia de lectura de Madame Bovary) simmiscia sense contemplacions en el discurs per opinar sobre esdeveniments o personatges; per inferir conclusions duns, per condemnar o compadir els altres. En principi, ho matisarem cada vegada que calgui, s la veu de Llor: tercera persona omniscient i intervencionista. El narrador escampa valoracions, mordacitats i censures a propsit de Comarquinal, en conjunt, i del seu clergat, en particular, arreu. Posat que sen reclamin mostres localitzables, anem fins a la vetlla de la tia Madrona, molt sucosa quant a la crtica social. La compunci de les visites, que preguen pietoses per la difunta, commou dexemplar. Llstima que la tia Madrona no pugui agrair, voltada de ciris com jau, els compliments de totes aquelles persones que, quan la trobaven pel carrer, gaireb ni la saludaven (pg. 145). Es veu a hores lluny que el narrador utilitza la ironia per denunciar el fariseisme. Possedor dun pragmatisme que, si a algun lloc el conduir, no s a la creu d on penjava el seu mestre, linsigne canonge Grau atura els precs per atendre una dama, esposa del fabricant dembotits ms important dun poble ve ... Leclesistic compatibilitza el dol i els negocis: ella compta amb uns quants calerons, arramblats destranquis de lesps industrial, dels quals desitjaria rendiment i ell, noms assabentar-sen, concerta cita amb un entusiasta Vinguim a veure qualsevol tarda de la setmana entrant! (pg. 143144). Amb una disponibilitat gestora semblant, resta de manifest lamor als bns materials de qui nhauria de romandre ms desprs. Ni Laura sescapa del judici negatiu. El narrador tendeix a subratllar-ne la curtesa de vista, la visi parcial de la realitat que lenvolta, la incomprensi respecte als mbils que dicten les actuacions alienes, verbalitzades mitjanant una sintaxi fixa: subjecte (Laura) + negaci (no) + verb (saber) + CD (all que signora): La Laura, que no sabr mai lamarguesa que sacumula en el cos de la qui sent el fracs de la prpia feminitat intil (pg. 72). Ja en un altre ordre de coses, Llor restringeix lomniscincia, en tant que adopta lptica de les figures centrals. Focalitza la narraci en Laura, especialment: el seu punt de vista sobre el microcosmos narrat, que sens representa tal com ella el percep, domina el relat. En altres termes: ben sovint llegim la versi de laventura que es fabrica la

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

12

ESTIL DIRECTE

[TiP] C.1 P. 44

ESTIL INDIRECTE [TiP] C.1 P. 44

intimitat protagonista. Al moment de servir-nos-la, Llor esprem totes les modalitats del discurs, des del dileg fins a una variant moderada del monleg interior, passant per lestil indirecte i lindirecte lliure. Deixarem estar lestil directe de les converses, amb lenunciaci literal de les paraules dels personatges, i lestil indirecte, on sexpliciten els verbs de dicci per distingir els mots imputables al narrador dels aproximadament atribubles al personatge (comproveu-ho al pargraf inicial de la novella), que no aporten cap innovaci tcnica. Ens ocuparem un xic, si ms no, de lindirecte lliure, aix com del monleg interior. Llusa Juli cataloga lestil indirecte lliure de recurs narratiu modern, agermanant-lo amb el monleg interior.8 Anem a pams, es tracta dun procediment habitual en la tradici narrativa que, dins un grau tan variable com es vulgui, ofereix continguts psicolgics. Fullegem Orgull i prejudici, de Jane Austen, a cavall del segle XVIII i el XIX angls, en cas descepticisme. Flaubert i Clarn lutilitzen cada dos per tres, a lhora daccedir a lemotivitat dEmma Bovary o Ana Ozores; i el moviment al qual sadscriuen tots dos escriptors, el realisme-naturalisme, no li gira mai lesquena, perqu millora la versemblana en la pintura dinteriors. El discurs mant la tercera persona caracterstica de lomniscincia, per prescindeix dels verbs de dicci, acotacions que anuncien clarament el pas a la paraula del personatge. Noms insinuen el canvi al pla intern certes frmules tpiques de loralitat: interrogacions, exclamacions, repeticions, comparacions subjectives. El lector confon, per tant, les veus: narrador i personatge shan acostat tant que no sendevina qui parla. El narrador sha entaforat en el pensament de la criatura inexistent i assisteix, directament des de dins, al seu rosec mental. Per aix el remena Llor: per la credibilitat en el retrat dels processos psquics, no pas per constituir un senyal de contemporanetat literria. Quant al monleg interior, amb James Joyce com a principal representant, Llor nelabora petits tastets (repasseu com a Laura li roda el cervell de cam cap al Pas de la Riera, pg. 214-215). Tant lextensi, sempre segments breus, com el format, que mai no avana per pura associaci didees, ni trenca amb la lgica, ni nelimina les marques lingstiques (els signes de puntuaci) que larticulen, el separen de Molly Bloom, al flux de la conscincia de la qual es dediquen les cinquanta planes finals, lliures de puntuaci, de lUlisses. A la nmina narrativa del nou-cents sapunta, tamb, la memria involuntria, de filiaci proustiana. Una magdalena sucada en tilla mobilitza, a partir dun estmul sensorial (el sabor retrobat), el record, que sobrev automticament, sense reclamar-lo, en A la recerca del temps perdut. Si no el gust, la vista (la pluja i el sol simultanis entrellucats persiana enfora, pg. 63) i loda (el cargol mar, pg. 58; el tritlleig de copes, en la propera citaci) activen retrospeccions de Laura com la que segueix (la negreta, nostra, hi ressalta lham sensitiu i la restituci al present): Un cami que passa cap a la carretera de Barcelona fa dringar les copes de larmari. La Laura pensa que en un no res el vehicle shaur restitut al trontoll dels altres cotxes barcelonins, en aquella hora del migdia en qu el comer reposa abans de reprendre lactivitat de la tarda, hora en qu el sol cau de ple pels carrers, els encreuaments sembussen davant el parpelleig comminatori dels senyals lluminosos, les persones desvagades es saluden amunt i avall del Passeig de Grcia, els aperitius brillen a les copes dels bars, i si per cas a la Rambla esclata un pneumtic, un nvol de pardals esglaiats fuig cap al mar. La veu eixuta de la cosina la torna a Comarquinal. (pg. 61)

JANE AUSTEN

[TiC] C.4 P. 73

JAMES JOYCE

[TiC] C.8 P. 145

8 LLUSA JULI, op. cit., pg. 34.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

13

3 ANLISI TEMTICA I DE PERSONATGES3.1 Dessota la catifaEn lapartat 2.5 es tractava la ciutat dels sants des de lenfocament estructural: satenia al contrast espacial que travessa la trama. A continuaci, anem a lencal duna radiografia sociolgica de la novella, una radiografia que senceta pel determinisme: una estricta jerarquia de castes hi impossibilita la mobilitat social. Sostenta un estatus, adjudicat segons els indicadors econmics, i lestament teledirigeix la vida: condiciona la conducta, tria el futur, ratifica o puneix els matrimonis. Quant als enllaos, per exemple, autoritza relacions sols entre membres de categoria equivalent al si del mateix grup. Una vergonya grossa sempassa loncle Llibori Terra Negra, patriarca del llinatge Muntanyola, per culpa del seu eixelebrat hereu, Jaume: el noi, en comptes de protegir hisenda i cognom, sembolica amb una pria intocable, la filla de lenterramorts. La dissidncia es paga amb la maledicci paterna, aix s, amb el desheretament, dit sigui en termes pecuniaris, que sn els que interessen. s normal, per tant, que Laura, tamb una anomalia dins la nissaga, intercedeixi pel proscrit: [...] sorpresa de tot aquell enrenou inflat a proporcions trgiques, prov dintervenir, tmidament, per desenverinar les passions; no sabia entendre quina mena de crim havia coms en Jaume casant-se [...] (pg. 84). Amb la rigidesa en lestratificaci social, hi quadren lobscurantisme, limmobilisme i la intransigncia ideolgics. La tia Madrona nassumeix la personificaci ms clara. Ancorada en una doctrina retardatria, no concedeix mai cap oportunitat a idees de progrs: minyona a temps complet, com escau a tota femella, dun mascle, loncle Joanet, ha preferit la mort ans que veures exposada a la tafaneria dels metges (pg. 142). Era tal com loncle volia que fos la boira de Comarquinal: cuirassada, impenetrable a la creena forana. En aquest veral, ressonen, encara que tnues, ecos modernistes: el ramat atvic i la voluntat pedaggica de Laura, entossudida a civilitzar els rstecs, tenen certa retirada en el conflicte individu racional avanat / massa tradicional retardada de la narrativa i el teatre regeneracionista; Aiges encantades de Joan Puig i Ferreter, amic i editor de Llor, ns un exemple La tia Madrona ens guia ulls clucs vers un vici collectiu dels que fan rbia: la maledicncia, present fins i tot en lhora de la mort, vist que el safareig presideix la seva vetlla, una tertlia tafanera com tantes nhi ha a la vila. A la murmuraci obeeixen, en part, les noces de Laura i Toms. El xicot aspira que la seva mitja taronja caigui com una bomba (pg. 24) enmig de parentela, coneguts i saludats. Busca un exotisme metropolit que impacti, que admiri la parrquia benpensant. Hem escrit, a larrencada de lapartat 2.3, que la fortuna adversa arrabassava a Laura el seu primer salvavides, la filla. Intolerncia i addicci a la brama combinades enfonsen el segon salvavides, lamor de Pere Gifreda. Comprendre les raons, admetre la justcia, duna passi adltera, escapa a tota aptesa comarquinalenca. Departir massa sovint amb un home ali a la llar esdev a lacte un pretext formidable per a la indiscreci, que venta aviat lombra de pecat pertot. Precisament lamenaa del qu diran obsedeix Beatriu (pg. 171). Freturosa de defensa prpia, Laura addueix el tracte inconvenient amb qu li ofn la sensibilitat Toms per revestir de coherncia la relliscada extraconjugal. Hi tindr dret, depn de com es miri, per ha de reprimir-se; lescndol empastifaria el cognom Muntanyola. Si shagus enredat a Barcelona, ning no en faria cabal, perqu all, descndols com aquest, i pitjors, sen veuen cada dia (pg. 151). El rumor, una espasa de Dmocles permanent, escindeix lherona entre els afectes i lafany de callar-los, entre el batec de lemoci i limperatiu de posar-hi sordina: La Laura rebutja pensar, no sols en lexistncia dun amor, ans b ni la possibilitat de pensar-hi (pg. 123). Daltra banda, pesa sobre ella un complex de culpabilitat galopant. Creures empaitada sense descans pels esguards, pels xiuxiueigs, li fragmenta i li desordena el pensament, li clivella la identitat: No s res ja. Sembla que visqui la vida duna

REGENERACIONSIME [TiC] C.7 P. 122

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

14

estranya, que ja no s qui s (pg. 146). Ensems un corc continu li remou les entranyes, una mena de radiaci de fons que pretn apaivagar esbatanant les finestres i ensumant aire net all on va. Abeurant en la mateixa nsia xafardera, una segona tara lletja, el voyeurisme, complementa lanterior. Gent finestrera, a Comarquinal practiquen lart de mirar sense que els enxampin, si pot ser. Societat pdica pel que fa als costums aparents, sexercita en la impudcia descrutar les privacitats daltri amb pupilla inquisidora. Lobservatori comunitari subica a la plaa porticada, una gora ocular on convergeixen tots els ulls. En garanteixen la clandestinitat cortines i vidres dels pisos baixos. Hi regnen la simulaci i, consegentment, la hipocresia; una doble moral. Una falsa religiositat (pensem en la beateria de Teresa, que un rebrec de Pere Gifreda esbandiria de cop) i la reverncia al poder fctic de lEsglsia completen aquesta descripci sumria.

3.2 Amos i serventsLes lnies precedents definien el materialisme com una de les claus de volta tiques per les quals es regia Comarquinal. Ens agradaria aprofundir-hi. Toms, per exemple, vol Laura per lluir-la: un complement fashion que li redecora la rutina, un atrezzo grcil que enllustra un parament matusser de casa bona. Lhereu Muntanyola la cosifica, en aquest sentit: la conceptua com una propietat ms, til per a lamo. Al Pla, els orgens humils no es perdonen. Mal caire hi t lestada per a una noia amb romanalles dherona romntica, gaireb fulletonesca: rfena duna mare a qui es va endur la tuberculosi, pobra i sense llar, recollida als quinze anys a ca la tia Amlia. s una morta de gana que sobreactua en el paper de princesa prdiga (durant la ronda per les finques, encaixa la m als masovers encongits amb aires de reialesa i sexcedeix regalant presents mai vistos entre les esporuguides criatures de les masoveries, pg. 69), sense tenir en compte que els bns li han pervingut grcies a un casament avantatjs. Laura s un poll reviscolat: ning no li nestalviar el retret. Contrriament, a ella no la rosega cap remordiment a causa de lascensi social. Es comprn, comptat i debatut, que els cabals latreguin: passejar amb cotxe propi o tenir els armaris curulls de roba, sn situacions que sassaboreixen a pleret si abans thas afartat de xuclar la pols dautombil ali, si vesties a contracor teles apedaades (pg. 22-23). Laura interpreta la riquesa adquirida com una justcia potica: constitueix la merescuda torna crematstica a la seva noblesa espiritual, a la seva superioritat sensible, atorgades pel passat barcelon i lambient familiar: el pare no passava de dilettante, de perdedor somiatruites, de pseudointellectual desprovet de talent artstic, gaireb un bohemi finisecular, si b pressuposava una certa ptina cultural, llegada anrquicament a la filla, en contrast amb el tarann cantellut dels Muntanyola. Amb la solvncia financera, pensa Laura, florir el millor de si, un altruisme vanits que traduir en favors tangibles la bellesa interior de seva nima gran: Quina felicitat conviure amb la gent del poble del marit!, ser ben bona i amable! Perqu s amb la riquesa quan podeu manifestar els vostres sentiments ms autntics. (pg. 22) Com a cos adventici, sespera della silenci i que vagi amb el cap cot. Qui no porta dot ha de comportar-se amb humilitat, perqu qui manega els diners interpreta que el mant de franc. Tanmateix, Laura t massa pretensions per ser una pobra, etziba Teresa estrafent una ganyota (pg. 34). Vet aqu la mare dels ous: si la mestressa sobrevinguda es captingus amb la docilitat de Beatriu, la semena dun mal cap (el del germ gran de loncle Llibori, que va dilapidar el patrimoni Terra Negra), encara shi conviuria en mitja harmonia. Els fums, exclusiva del terratinent, converteixen en subversiu aquell que, com a rellogat, hauria de rebaixar-se. Les nfules impliquen, en conseqncia, un atemptat contra lestablishment davant del qual el sistema es defensa amb anticossos.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

15

Topem amb una rebelli a crrec dunes faldilles que contrasta amb la situaci fins aleshores usual. A la servitud de la misria, shi uneix el rol de gnere per lligar amb un doble esclavatge. A una dona, se li exigeixen treball, fogons, bugades, sacrifici, esma dentomar broncs gratuts i infidelitats, efecte natural de la testosterona. El model s Teresa: bona administradora, soferta, ptria davant les mortificacions del germ, perqu sap que ell pot dir-li-ho tot (pg. 80). Si Laura en reprodus el codi, encara no shi barallarien gaire. En comptes daix, per, la barcelonina, setcincies, contesta a Toms. Precedeix el final de lautoengany amors (No, no hi ha amor, pg. 81), una discussi marital, al llarg de la qual Laura reconv al senyor les befes escopides cap a Teresa i, de retop, lalliona sobre la condici femenina: Les dones som persones amb una nima i una voluntat, com els homes; et caldr aprendre-ho b (pg. 80). En la impertinncia de la resposta masculina (No tinc gaire pacincia per a escoltar els consells de ning, sobretot de les dones, que teniu el cervell com els pardals) no sols hi alena el masclisme particular dun totxo sin tamb les conviccions patriarcals comunes. Amb la prdica de ligualitarisme, Laura accentua la seva imatge revolucionria.

3.3 Linfern sn els altresDadolescent, Laura no tenia sostre: la tia Amlia sen cuidava, ho hem dit pargrafs amunt, des que se li va morir el pare. Als vint-i-quatre anys, pren possessi de la llar poltica. Viure dhoste en casa estranya connota nomadisme, eventualitat, desarrelament; i ella aconsegueix una adrea prpia, sedentarisme, estabilitat, arrelament. Llor planta davant una inadaptada loportunitat dintegrar-se en un medi dacollida a travs dun amor, almenys en el tret de sortida, redemptor. Intuirem rpid que el rescat savorta. Inexperta, enderiada, cerca una transformaci dalt risc, una utopia: adaptar els quinze mil conciutadans a la seva convenincia, no pas emmotllar-se soleta a Comarquinal, operaci molt ms factible. Traeixen la nulla qumica entre la noia i el seu hbitat les amistats perilloses que sagena: simpatitza amb els freakies de la vila, les criatures liminars, els inquilins de lextraradi social; verbigrcia, mossn Ferro Vell, Beatriu, Jaume (en el cas del qual assaja una mediaci, hi alludem tot comenant lapartat 2.5). De fet, Llor no innova aqu, ats que la solidaritat dels desheretats reapareix quan sesbatussen una tribu esterilitzadora i la seva ovella negra: a Aiges encantades, ajuden el Foraster, un enginyer enfrontat a loligarquia local, els antisistema del poble, inclosa la triple revolta de Ceclia, la filla de lalcalde: contra lautoritat paterna, contra el jou patriarcal, contra lordre reaccionari que lalcalde, el seu pare, encarna. Endems, que la senyora Muntanyola escolti missa en una esglsia annima, que concerti confessi amb un capell de poca requesta, confirmen el desencaix. Parir una nena certifica el divorci. Laura no compleix amb el precepte sagrat del dret catal: garantir la branca masculina, assegurana de transmissi patrimonial ntegra i, per consegent, de supervivncia del clan. La desviaci ginecolgica sols afecta la colnia immigrant: cal remuntar-se a la rebesvia, que tamb es va escaure sser forastera (p. 93), per retrobar lanomalia, impensable en una comarquinalenca. La criatura alla definitivament Laura dun context de moral slica. Per mitj de la pubilla, la Catalunya profunda estigmatitza lalteritat, lestrangeria: males llenges repeteixen constantment a la mare que la criatura no retirar a ning de la famlia; com que no pot dir-se Toms, com el pare i lavi Muntanyola, letiquetaran amb un nom de genealogia barcelonina, potser el de la mare de Laura, al cel sia.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

16

Es tracta duna marginalitat, a fi de comptes, similar a la dEloi, el protagonista de Tntal, que tampoc no sen surt, de la soledat i larraconament. La derrota reiterada amb qu es resol limpuls de socialitzaci traspua un pessimisme gentic, consubstancial a la humanitat, que depassa lancdota en benefici duna lectura transcendent: Carme Arnau ha suggerit la possibilitat que, rere el boicot a Laura entremig de la boira, shi amagui la radical desemparana de lartista enmig del prosaic materialisme contemporani o, segons la cosmovisi de Llor, laband que pateix lsser hum.9

3.4 Derivats en -ismeLaura, com Eloi, sasseu a la taula dels dus. Ambds participen, un temps, de la festa olmpica i, inflats, sucumbeixen a un idntic miratge: imaginar-se iguals a la divinitat. Tots dos actualitzen la faula de Tntal (figura mitolgica que dna ttol a la novella prvia a Laura...). Assedegat i afamat, el suplici de Tntal consistia a tenir aigua a frec de boca i fruita en branques just damunt el cap, per no podia abastar-les mai, ja que senretiraven en acostar-shi. Els nostres protagonistes sallisten a la confraria del miram i no em toquis: la felicitat que acaronen, vinculada a laccs a un mn superior, sels esmuny mans avall. Carme Arnau bateja aquesta pica de les ales tallades com a tantalisme.10 La formaci de Laura, dun cant, entronca amb el rebuig (lapartat 3.2 anotava la connexi) i, de laltre, incideix en el seu bovarisme i platonisme. Dantuvi, com que lensinistra el seu pare, un illuminat modernista (el 1902 neix Laura, segons El somriure dels sants), ja retratat a 3.2, la noia senganxa a lidealisme anacrnic, epgon dun romanticisme tronat, que li entorpeix la percepci, la qual cosa comporta entrebancs per desenvolupar-se en el real, mediatitzat per la ficci. En segona instncia, per, lescreix al pap de lectures rosa i de filmografia hollywoodiana li embelleix la carnalitat fins a un erotisme blanc, que envia les hormones de vacances i es nodreix detries afinitats mstiques. Quant als referents que barreja, al llast amb qu entorpeixen la maduresa i els processos mentals que dinamitzen, Laura secunda collegues famoses; citem-ne un parell, a part dEmma Bovary i Ana Ozores (La regenta), les que abans ens acuden al cap: Aloma, de Merc Rodoreda, tamb fan conspcua dels edulcorats festejos cinematogrfics; i Mundeta Jover, a Ramona, adu, de Montserrat Roig, una madame Bovary de lEixample, o Mundeta Ventura, la seva filla, que semmiralla en Greta Garbo. La fallcia platnica, precisament, engreixa la inclinaci vers lamant, esmolada en una pretesa proximitat espiritual: la senyora i ladvocat sn nimes contiges. Ell, reparem-hi, regressa de Pars, europetzaci de la mundanitat barcelonina. No s un cap quadrat: ha trepitjat mn. Al seu torn, ella rebobina el metratge estimat, fotogrames de lescena metropolitana, malgrat labsncia fsica. Pere combrega amb les reticncies cap a lestil de vida local de Laura i controla el tempo de la seducci sofisticada: construeix un discurs al voltant de llibres, de viatges, de cinema, xerrameca que conhorta Laura, que esdev una illusa incorregible, en paraules de mossn Ferro Vell (pg. 220), ja que la capta amb una companyia i una comprensi mentideres. Toms ho fa a la inversa, la ignora: Si en Toms pogus entendrem, ja li ho hauria explicat; per si pogus entendrem, ja no ens passaria aquesta desgrcia, es plany Laura (pg. 155): el contrast amb el marit, combustible per al motor passional, intensifica la fascinaci. El prosaisme cofoi de nostramo obt amb Gifreda, que fineja, una falsa contrafigura, una qesti ampliada a continuaci. Existeix consens bibliogrfic a lhora davaluar el freudisme com un dels nusos, el ms gruixut tal vegada, amb qu Laura... es corda a la narrativa moderna i, tamb, a cenyirne els prstecs, dins el nostre relat. Els manifestaria una concupiscncia triple: la sexualitat degradada, reprimida o sublimada.9 CARME ARNAU, op. cit., pg. 32. 10 CARME ARNAU, op. cit., pg. 37.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

17

Toms i Pere, a rebuf dels quals shi enfila la masculinitat sencera, representen la primera tipologia: la libido lliure, amb desig desbravar-se i optimitzar lavinentesa; una libido, per, corruptora i infamant. Una gradaci descomparteix Laura del consort: progressivament, lenamorament (o lamor espuri, com es prefereixi) es capgira en indiferncia (a causa del desengany, vehicle del canvi) i, amb posterioritat, en repugnncia (gestada per la comparana amb ladvocat). El contacte connubial es redueix a termes destricta animalitat: Toms, a lempait del vedell, fecunda la parella i fot el camp, amb els deures de semental acabats. Al desenlla, Gifreda, en zel, ataca. Aleshores sesfondra el mite del Pere de les Aulines, reemplaat per la mesquinesa del Pere de carn i ssos. Aquell donjoan intellectualitzat descavalca del pedestal santificat i sadhereix a la depredaci sexual. Llor en bestialitza la figura i traa una analogia flagrant amb Toms, el seu teric negatiu (la negreta s nostra): [Pere] Sha transformat en un sser instintiu, enrogit, anhels, la boca cruel com un conquistador al punt que va a assaborir la venjana, un amo que ven. Sent [Laura] el gest egoista, veu el rostre de prop, la roentor de lal contra la seva boca, uns punts negres, minsculs, als porus del nas, la lleu suor del front, un emboirament animal als ulls, com els ulls den Toms [...]. (pg. 212-213) Les distncies curtes, s ben sabut, empitjoren els homes, lentrecuix dels qual profana lestantissa i delicada feminitat. El coit sempre envileix en Llor. Teresa, i rere seu tot Comarquinal, abanderen la segona casustica. Topem amb una soltera granadeta, verge de la Catalunya catalana, a mig aire de les ganes i el fstic per eros. La moralitat i lobservana catlica lhan emps, de facto, a una passivitat corporal mal portada: Gifreda la desficia avui tant com ahir. Larvada, la neurosi sempesca succedanis compensatoris, vlvules descapament que refredin lebullici latent. Practica el voyeurisme: espia la cunyada pel forat del pany i en ret la nuesa rosada, la sensualitat dels brodats ntims. Persevera en el fetitxisme: refrega amb els llavis, fins a sagnar, la copa den Pere. Tot s molt simblic: la boca, doble horitzontal de la vagina; el cristall, que talla; la sang, com en el desflorament; en definitiva, la psicoanlisi adora Teresa. Finalment, mossn Ferro Vell, un bon jan colleccionista dart, tipifica el tercer arquetipus clnic: la sublimaci, la neutralitzaci purificadora de la pulsi voluptuosa, la catarsi de la fantasia per via esttica, resignada a substituir la gratificaci orgnica per la immaterial. Per aix adverteix al nebot (la negreta s nostra): Quan sentis parlar de si tal home illustre, tal erudit, tenen el cap ple de cincia i que no saben res del mn, no en facis cas ni testranyis. Pensa que moltes vegades s perqu algun daquells homes no ha tingut ms remei que ser savi o illustre per consolar-se daltres fracassos, per obligar o per poder resistir la vida. (pg. 133)

3.5 Reflexos invertitsEl csting aparella antnims. Toms i Pere, com sha exposat ms amunt, soposen com el ptol versus el gentleman, una confrontaci reciclada en el binomi Laura / Toms: la dama i el brbar. Ella, en el fons, es complau en la submissi intellectual dell: la recompensa que declari el seu salvatgisme, que la idolatri com a ttem cultural. Ja sha explicat en apartats precedents (3.2, 3.3 i 3.4) com la potencial metamorfosi de lesps sost, a base desperana insatisfeta, el matrimoni. Lassumpte, afirmarem ara, ultrapassa el mer afalac: Laura lapura com un afrodisac. Lexcita lhomenatge del primitivisme: davant la veneraci primria de lhome elemental, una onada de xardors amor lenvaeix. Adjuntem-hi lanimalitzaci, comprovada a 3.4: anem a parar al remake de La Bella i la Bstia, la fora a merc de lencant.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

18

Laura tamb juga a les oposicions amb Teresa, que lenveja. La germana Muntanyola hi entrelluca la Teresa que hagus volgut ser, ben contrria a lamargada que s: bonica, frgil, amb una distinci innata, educada i, sobretot, tan jove i ja coneixedora dels abismes passionals. La suavitat amb qu caa els homes, per a qui no nha atrapat mai cap, la bufeteja com un insult. La turmenta allitar-se amb una icona de la feminitat ideal a la cambra de la vora. Es canviaria de vida amb la vida enemiga. Com si caminssim en cercle, ensopeguem novament amb el fatalisme de Comarquinal (torneu a lapartat 3.1): Teresa no elegeix carcter; era menester que fos eixuta, perqu la secci femenina de la famlia lha educada aix, perqu fotocopi la idiosincrsia local: Des de tota la vida havia hagut de manifestar-se aix la Teresa, nerviosa, rgida, prudent, com la mare i les ties havien volgut, tal com els altres van voler que fos (pg. 161-162). Fins la interacci amb Toms difereix en les cunyades: la imatge forta, dominadora, de Teresa, amb prou feines si dissimula la rendici als capricis del germ; el perfil feble, dbil, de Laura, oculta la ferma decisi dimposar el seu modus vivendi al marit, per transformar-lo. Acomiadem el bloc amb lltima parella del ball, mossn Ferro Vell i el canonge de la Seu, leminent doctor Grau. El darrer presumeix damistat amb els Terra Negra; s amic, per tant, de Comarquinal. El doctor Grau interv en les tertlies, sentafora als comaratges, sesparvera davant els enrenous que esvaloten els petitburgesos. Sexercita en la mateixa doble moral hipcrita que acostuma a lluir la gent com cal: que puja al cel entre les cuixes ensucrades duna pastissera atenta amb el client, vaja. A la inversa, el primer s un manitic, aculat a la solitud per la ciutat; no obstant aix, es mostra clarivident: sap el pa que es dna a Comarquinal, discerneix la substncia de la boira. Antagonismes, al capdavall, emmarcats junts en una anttesi mare, que resumeix el conjunt: integrats / marginats.

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

19

4 ANLISI FORMAL4.1 ClarobscursLEIMOTIV

[TiP] C.3 P. 60

El cnon de la novella psicolgica, o de narracions on la introspecci pesa, quasi estipula la verbalitzaci simblica de la intimitat, trenant diversos leitmotiv que filen una xarxa metafrica de rendiment estructural i retric amb la qual es cohesiona el relat. Manipulen el recurs, en un inventari mnim, clssics de les lectures de batxillerat: Solitud; Mirall trencat; Ramona, adu o, tot i lomissi circumstancial en els programes, Bearn o la sala de les nines, de Lloren Villalonga. Laura... adopta la mateixa metodologia: treballa amb simbolisme recurrent com a principal estratgia formal. Per no pagar tots plegats el preu de lextenuaci, ens estalviarem glossar la boira, els ulls que sotgen, la buidor, smbols el sentit dels quals, difcilment discriminable de certs missatges, sha comentat, de manera esparsa, al llarg de la guia. Ens entretindrem, a simple tall illustratiu, en alguns altres aspectes, no gaires. Fixem-nos en lonomstica. Laura ens condueix a Petrarca: lapellatiu potic, pseudnim o no (debat obert entre els petrarquistes), de ladolescent que li va robar el cor a primera vista, un Divendres Sant de 1327, quan la va clissar en un ofici religis a Aviny. Letimologia, la vincula al nom llorer, signe dimmortalitat: shi coronen els csars, sobrehumans, i els poetes, de fama perenne. Aix doncs, la immortalitat, privilegi de la divinitat, associa planta, nom i dona a lempiri. Petrarca, al dictat de la filosofia amorosa en voga des del dolce stil novo, angelitza Laura: es tracta duna idealitzaci extrema, fins a la conversi de lamada en un ens celestial, un resplendent besllum terrenal de lesfera suprema, una corporetat la sublimitat de la qual enlaira fins a la contemplaci de la bellesa absoluta de Du. Ella s aura, claredat, llum, dolor, tenutat, ingravidesa, equilibri: la donna angelicatta, rplica burgesa de la midons trobadoresca, que apareix entre la segona meitat de segle XIII i el trecento itali, a mesura que emergeix una civilitzaci urbana, a recer dels burgs, a partir de la qual es consolida una nova classe social, amb una cosmovisi alternativa al feudalisme. Bastant fidelitat al model traspua la descripci fsica de la Laura catalana: [...] blava dulls, de veu sense estridncies, harmoniosa de lnies [...] (pg. 20). Ni exuberncia rotunda, ni femme fatale que inspiri un amour fou, ni pigmentaci tnica: Ella s duna bellesa sense gaire esclat, que en Toms va descobrint de mica en mica (p. 20). s una Venus tranquilla, casta, discreta, dhalo ser, lanatomia i el gest de la qual conjunten de meravella amb el seu platonisme. Temprana, pau balsmica, perfum lleu, figura difana, exhala, semblantment, laltre paradigma de dona ungida: la Beatriu de Dant, cap de brot dels stilnovisti (fixem-nos com el lexema, beat-, insinua la santificaci). Casualment Beatriu tamb s el nom de la companya de fadigues de Laura. Llor atesta la desgrcia comuna (ambdues vctimes, ambdues repudiades) i les identifica amb les homnimes transalpines. A lextrem oposat de la gamma antroponmica que connota transparncia, acampa el tenebrisme, reservat per al caciquisme oficial: Llibori Terra Negra. Una negror que, per extensi, tinta lorografia prxima a Comarquinal: el Collat Negre; que satura la ceguesa de locell a qui Toms buida els ulls, un toc gore retocat respecte a Tntal, en qu la crueltat sencarregava a Elena, una nena. Lau reenvia a Laura. Locell constitueix el referent alat, com lngel. Pensem, a ms, que sentrenava per a un concurs de refilets (pg. 200). Simbolitza, igual que Laura la personifica al principi, la can, lalegria que passa i emmudeix. Dos traus li nafren els ulls innocents: la histria de la protagonista s, exactament, la crnica duna innocncia ferida.

FRANCESCO PETRARCA [TiC] C.2 P. 30 - 31

DONNA ANGELICATA [TiP] C.3 P. 67

DANTE ALIGHIERI [TiC] C.2 P. 29

PERSONIFICACI [TiP] C.2 P. 56

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

20

4.2 CodaBlanc i negre dansen per ms racons, a la novella. Els exegetes han advertit a bastament com lanttesi de carcters Teresa / Laura (sen feia cinc cntims a lapartat 3.5) t una torna cromtica en el color del vestuari. La fadrina Muntanyola, pretoriana de les essncies comarcals, guarneix el celibat amb robes fosques, ben conjugades amb lantroponmia i la toponmia opaca de la zona. La mestressa Muntanyola sadoba amb draps blancs, esmalt immaculat: els ngels es pinten blancs. I saroma de muguet, un lliri de maig, molt avingut amb les vibracions pures que emet la fada barcelonina. Mentrestant, labric de Teresa olora a rebost, a pomes guardades a la calaixera (pg. 25). Poc resta a dir, en aquestes alades. Si de cas, sha daclarir que la bestialitzaci a qu es condemna Toms no es circumscriu al to bov de lacte sexual, punt tractat a 3.4. La bestialitzaci resulta transversal, sistemtica: grapeja lespatlla de la seva dona tal com hauria fet un bordegs de les seves masies (pg. 23); esbufega fort, com un toro, mentre lestimada es desvetlla devora seu. Fet i fet, la regurgitaci gutural esdev denominador com en els prohoms de lavorrida vulgaritat petitburgesa: Charles Bovary i Francisco Ventura (el pater familias fundador de la dinastia a Ramona, adu) ronquen. La tcnica, per postres, remet a la narrativa modernista, on sovintegen les versions de la Bella i la Bstia, amb lanimalitzaci pertinent del galant: aix Josafat, el campaner simiesc de la catedral de Girona, a la nouvelle homnima de Prudenci Bertrana; lHome del Bosc, que assetja Fineta al primer conte de Marines i boscatges, de Joaquim Ruyra; lnima, que viola Mila al terra duna capella, amb Sant Pon de testimoni, en acabar-se Solitud.

JOAQUIM RUYRA [TiC] C.7 P. 127

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

21

5 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRAArribada lhora dhaver-se-les amb un fragment de Laura a la ciutat dels sants, disposar duna sinopsi de conceptes clau orienta la feina. A continuaci, sen proposa una, apta per a qualsevol tall de la pea davant del qual ens trobem: punts que, sigui quin sigui el text plantejat, segurament hi haur opci de tractar. La voluntat de sntesi aconsella, aqu, inclinar-se per un format esquemtic, s a dir, evitar la redacci en benefici del resum pautat, de la claredat grfica del compendi, de lestalvi lingstic. Sadopta, per aquesta ra, el gui de comentari fixat a De la teoria a la prctica, a la literalitat del qual semmotllen els continguts especfics de Laura... Amb tot, no sobra recordar que un comentari es fonamenta en la construcci dun discurs amb continutat, coherncia global i argumentacions validades per elements textuals, que integrin sistemticament citacions i referncies al text

5.1 La ubicaci del text en el seu context

A la novella europea del primer ter de segle xx, indissociable de lesfondrament

general del mn burgs i de la recerca de llenguatges artstics que responguin al nou context, es qestiona el model realista-naturalista.

A la tradici catalana, aproximadament dins la mateixa franja temporal, es pro-

dueix una crisi i una represa de la novella: a un estadi inicial, en qu es formulen alternatives al patr vuitcentista amb les ficcions modernistes (1900-1912), segueixen la indiferncia noucentista cap la novella (1912-1917), la gestaci dun consens favorable al gnere (1917-1925) i la producci retrobada (de 1925 endavant). poesia. Motivada per factors confluents: influncia de lambient literari francs arran del simbolisme, raons ideolgiques i estilstiques del programa noucentista.

La crisi sexplica a partir duna jerarquitzaci de gneres literaris, que prioritza la Tamb hi ha causes diverses a la rel de la represa: la necessitat doferta novellstica per al consum literari normal, lampliaci del mercat potencial de lectors, larticulaci duna indstria cultural associada (xarxa editorial, convocatria de premis, diaris i revistes, cos de crtics especialitzats).

A lhora de recuperar la producci, sincorpora una generaci jove descriptors, a laqual sadscriu Miquel Llor. Narradors que adapten a casa nostra plantejament i tcniques de la novella psicolgica, la tendncia vigent al panorama internacional, dins la qual sinsereix Laura a la ciutat dels sants.

Tanmateix, a Laura... hi ha una barreja delements: sota una infraestructura de talltradicional, amb matriu realista-naturalista, hi trobem enfocaments i estratgies modernes.

Laura... presenta unitat i coherncia respecte de les obres anteriors, de les qualsaplega nombrosos temes, motius i constants.

La ficci, controvertida, va provocar reaccions contrries en el sector ms moralit-

zador i confessional de la crtica, a ms de violentes protestes en les capes benestants i lEsglsia vigatanes, que shi creien retratades. Daqu, la posterior rectificaci, des de lortodxia ideolgica, a El somriure dels sants (1947).

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

22

5.2 EstructuraBILDUNGSROMAN [TiP] C.1 P. 36

Relat inicitic: bildungsroman, en nomenclatura literria. Consegentment, trama Apropiaci dun argument universal: lintrs destructor, que genera un conflicte. Combinades amb tot aix, convencions de ficci sentimental: triangles, adulteri, gelosia i venjana sexual.

farcida de motius associats al subgnere: viatge; immersi en un territori simblic, on sacomplir la descoberta de la veritat; maduraci, parads i innocncia perduts; cicle sortida / retorn; canvi intern de lherona.

Format dptic. Dues seccions, sense divisi en captols, vertebrades simtricament:un episodi amors que reincideix en levoluci illusi / desencs / frustraci a cadascuna.

5.3 El temps

Acci limitada a un perode breu, un bienni. En consonncia amb la simetria estructural, parallelisme cronolgic: cada part, oberta i tancada sempre a la tardor, dura un any, si fa no fa. temporal.

A lengrs, narraci lineal. Interrompuda sovint per flashbacks, per sense distorsi Raci generosa de marques cronolgiques: calendari precs dels esdeveniments. s, moderat, del temps interior bergsoni: voluntat narrativa daproximar-se a la per5.4 Lespai

cepci subjectiva del temps, a la duraci amb qu la conscincia experimenta els fets externs.

Escenari explcit nic: Comarquinal, compendi del clima social i la mentalitat collectiva de provncies. Reelaboraci literria dun referent real, Vic.

Espai tancat, circumdat per una boira simblica: allament, soledat, bloqueig ideolgic, hermetisme.

Barcelona, paisatge in absentia. Aix doncs, dialctica comarca / metrpoli. La capital, terme de comparaci sistemtica: odiada i admirada alhora. La nostlgia de Laura en fabrica una evocaci idllica, ednica: la ptria extinta.

5.5 El narrador

A primer cop dull, focalitzaci externa: tercera persona omniscient. Narrador ben Desprs dun reps posterior, omniscincia restringida. Focalitza en un punt de vistaintern, el de Laura especialment: veiem la realitat a travs de la seva mirada.

visible en el discurs: engalta una bona dosi de comentaris i judicis a propsit de lunivers inventat. Absncia del perspectivisme caracterstic de la veu narrativa moderna: Llor no prefereix lptica mltiple.

Aprofitament, a lhora denunciar lexperincia individual, de lespectre sencer demodalitats discursives: estil directe, indirecte, indirecte lliure, monleg interior. la conscincia de la font original, James Joyce. automticament el record.

Utilitzaci mesurada, en una variant gens radical, daquest darrer, lluny del flux de Esquitxos de memria involuntria, a recer de Proust: estmul sensorial que activa

Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants

23

5.6 Els temes i els personatges

Prospecci sociolgica. Dissecci dun mn levtic, el petitburgs rural. Determi-

nisme, classisme, sexisme, obscurantisme, parlisi, enquistament, intolerncia, hipocresia, males llenges, religiositat fingida, beateria, cap porositat vers el progrs en conformen el retrat robot. talitzaci de la pobresa, lextracci humil, com una arma dagressi: Laura nentomar el retret continu. loficialisme segregador.

Materialisme, a sobre. Dinmica damos i esclaus, culte al patrimoni. Instrumen Empatia entre vctimes: lherona salinea amb la marginalitat vilatana, enfront de Maternitat frustrada, entesa metafricament com a estigma. Delata la impossibili Introspecci psicolgica. Anlisi dnimes: tantalisme (incapacitat per obtenir el

tat dintegrar-se al sistema, ats que no es contribueix a perpetuar la transmissi de la propietat privada, s a dir, a garantir la pervivncia de lordre constitut.

somni), bovarisme (insatisfacci que emmena a la temptaci adltera), platonisme (esterilitzaci de la passi en una comuni de sensibilitats afins), sexualitat psicoanaltica, traumtica (eros degradat, reprimir o sublimat).

Dualisme en la pintura de carcters, agrupats per parelles de contraris: Toms /Laura i Toms / Pere Gifreda (en ambds casos, salvatgisme front a refinament); Laura / Teresa (metonmia de loposici espacial Barcelona / Comarquinal); mossn Ferro Vell / canonge Grau (resistncia / establishment). / marginats.

En conjunt, dramatis personae compartimentats en dos gremis antittics: integrats5.7 La forma

Bateria de leitmotiv, per mitj dels quals sexpressa figuradament la vivncia: boira,ulls, imatges de buidor, ocell mutilat...

Dins daquest procediment metafric, onomstica connotada: Laura / Beatriu remeten a les idealitzacions femenines de Petrarca i Dante, respectivament; les notes fosques enterboleixen els noms lligats a Comarquinal.

Contrast txtil blanc / negre, extensi simblica de les anttesis Laura / Teresa, Bar-

celona / Comarquinal a larmari de les dues dones: la ventafocs barcelonina vesteix de blanc; la bruixa rural, de negre. amb les reminiscncies de la Bella i la Bstia que destilla el seu roman amb Laura. Precedents de la mateixa tcnica en la narrativa modernista.

Animalitzaci de Toms (tamb de Pere, a linstant del requeriment sexual), dacord