Guia de lectura: Naguib Mahfuz

2
Selecció de bibliografia de l’autor La maledicció de Ra (1939) Radubis (Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons) (1943) La batalla de Tebes (1944) El Cairo Nuevo (1945) Jan Aljalili (1946) El carreró dels miracles (1947) El espejismo (1948) Principi i fi (1950) Entre dos palaus (1956) La azucarera (1957) El palacio del deseo (1957) Hijos de nuestro barrio (1959) El lladre i els gossos (1961) Las codornices y el otoño (1962) La ausencia (1964) El mendigo (1965) Veladas del Nilo (1966) Miramar (1967) Café Karnak (1974) La epopeya de los harafish (1977) Las noches de las mil y una noches (1981) Festejos de boda (1981) Akhenaton, el rei heretge (1985) Espejos (1999) El séptimo cielo (2005) NAGUIB MAHFUZ Najib Mahfuz (El Caire 1911 – 2006). Nascut en el si d'una família acomodada, de la qual fou l'últim dels vuit fills. Interessat des de jove per les lletres, es va llicenciar en Filosofia i va treballar com a funcionari en l’Administració del seu país. Va ser director del departament tècnic del Institut de les Arts i president del Institut Nacional de Cinema. La seva trajectòria literària va començar escrivint articles per a revistes, després novel·les, contes i guions de cinema. La seva obra consta de diferents etapes d’evolució artística, de la temàtica fonamentalment històrica del principi,va passar a una segona fase més centrada en la realitat contemporània, que va evolucionar cap el realisme i l’absurd per acabar en una darrera fase en que va abandonant la narració per donar pas al diàleg com a mitja de comunicació. Finalment, des de l’any 1972 fins l’any 1998, l’autor crearà dins un estil en què les seves obres seran fruit de la utilització de tots els corrents literaris que havia esposat fins el moment. Mahfuz va ser capaç de descriure, amb una prosa cuidada, el comportament humà i els usos socials de la vida quotidiana fins el punt de perfilar algunes de les claus subjacents en la complexa realitat àrab d’avui dia. L’any 1972 va obtenir el Premi Nacional de les Lletres Egípcies i l’any 1988 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura per ser “l’autor que, a través dels treballs rics en matisos – d’una visió clara i realista alhora que evocadorament ambigua -, ha format un art narratiu àrab que s’aplica a tota la humanitat”.

description

Naguib Mahfuz

Transcript of Guia de lectura: Naguib Mahfuz

Selecció de bibliografia de l’autor

• La maledicció de Ra (1939)

• Radubis (Radubis, una cortesana en l'Egipte

dels faraons) (1943)

• La batalla de Tebes (1944)

• El Cairo Nuevo (1945)

• Jan Aljalili (1946)

• El carreró dels miracles (1947)

• El espejismo (1948)

• Principi i fi (1950)

• Entre dos palaus (1956)

• La azucarera (1957)

• El palacio del deseo (1957)

• Hijos de nuestro barrio (1959)

• El lladre i els gossos (1961)

• Las codornices y el otoño (1962)

• La ausencia (1964)

• El mendigo (1965)

• Veladas del Nilo (1966)

• Miramar (1967)

• Café Karnak (1974)

• La epopeya de los harafish (1977)

• Las noches de las mil y una noches (1981)

• Festejos de boda (1981)

• Akhenaton, el rei heretge (1985)

• Espejos (1999)

• El séptimo cielo (2005)

NAGUIB MAHFUZ

Najib Mahfuz (El Caire 1911 – 2006). Nascut en el si d'una família acomodada, de la qual fou l'últim dels vuit fills. Interessat des de jove per les lletres, es va llicenciar en Filosofia i va treballar com a funcionari en l’Administració del seu país. Va ser director del departament tècnic del Institut de les Arts i president del Institut Nacional de Cinema. La seva trajectòria literària va començar escrivint articles per a revistes, després novel·les, contes i guions de cinema. La seva obra consta de diferents etapes d’evolució artística, de la temàtica fonamentalment històrica del principi,va passar a una segona fase més centrada en la realitat contemporània, que va evolucionar cap el realisme i l’absurd per acabar en una darrera fase en que va abandonant la narració per donar pas al diàleg com a mitja de comunicació. Finalment, des de l’any 1972 fins l’any 1998, l’autor crearà dins un estil en què les seves obres seran fruit de la utilització de tots els corrents literaris que havia esposat fins el moment. Mahfuz va ser capaç de descriure, amb una prosa cuidada, el comportament humà i els usos socials de la vida quotidiana fins el punt de perfilar algunes de les claus subjacents en la complexa realitat àrab d’avui dia. L’any 1972 va obtenir el Premi Nacional de les Lletres Egípcies i l’any 1988 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura per ser “l’autor que, a través dels treballs rics en matisos – d’una visió clara i realista alhora que evocadorament ambigua -, ha format un art narratiu àrab que s’aplica a tota la humanitat”.

Obres de Najib Mahuz a la biblioteca

• Akhenaton: el rei heretge / Akhénaton le renégat • Amor bajo la lluvia • La Azucarera [en castellà i en àrab] La azucarera és l’últim llibre de la famosa "Trilogia d’El Cairo", escrita entre 1956 i 1957. Els altres títols que la conformen són Entre dos palacios i Palacio del deseo. Aquesta trilogia narra les vicissituds d’una família egípcia des de principis del segle XX fins els anys quaranta, i constitueix el retrat d’El Cairo per excel·lència, una visió lúcida i càustica que ha transcendit èpoques i fronteres.

• Café Karnak

• El Callejón de los milagros / El Carreró dels

miracles "Muchos testimonios lo proclaman: el callejón de Midaq fue una de las joyas de otros tiempos y brilló con rutilante estrella en la historia de El Cairo. ¿A qué Cairo me refiero? ¿Al de los fatimíes, al de los mamelucos o al de los sultanes otomanos? La respuesta sólo la saben Dios y los arqueólogos. A nosotros nos basta con constatar que el callejón es una preciosa reliquia del pasado. ¿Cómo podría ser de otra manera con el hermoso empedrado que lleva directamente a la histórica calle Sanadiqiya? Además tiene el café que todos conocen como el café de Kirsha, con muros adornados de abigarrados arabescos. Todo esto con una antigüedad neta, en estado de ruina y decadencia, y con fuertes efluvios de medicinas y drogas de otras épocas, que al paso del tiempo se van sustituyendo por los del presente y los del futuro"

• Charlas de mañana y tarde • Cuentos ciertos e inciertos • Entre dos palacios [en català i en àrab]

• La Esposa deseada • Festejos de boda • La Maldición de Ra / La Maledicció de Ra • Miramar • Las Noches de las mil y una noches • Palacio del deseo [en castellà i en àrab] (...)¿Qué haces? Quieres llenarte los ojos de ella, reconócelo. Quieres tener las dimensiones de su elástico cuerpo..., contemplar su sonrisa y su modo de bajar los párpados..., seguir las yemas de sus dedos teñidas con alheña. ¿Adónde va a parar todo esto? Nada de eso te había pasado nunca con las que la superaban en hermosura, en belleza y en renombre... Esto es doloroso, y más doloroso aún el que tú la quieras... No te mientas a ti mismo; tú la quieres hasta morir. "

• Principi i fi [en català i en àrab] • Radubis: una cortesana en l’Egipte dels faraons /

Rhadopis, la cortesana / Rhadopis: una cortesana del Antiguo Egipto

En el sensual i embriagador Egipte de la Antiguitat, el joveníssim faraó Mernaré II, acabat d’arribar al poder junt a la seva germana la reina Nitocris, és subjugat fatalment pel misteri de l’amor. La hàbil cortesana Rhadopis, de enigmàtica bellesa, cau també en la passió per qui, tot i ser el seu senyor, se li entrega mansament cada vespre. Però, la poderosa casa sacerdotal, gelosa guardiana de les seves prerrogatives i de les tradicions dels temples sagrats, es conjura per apartar del tron al faraó que prefereix anteposar la seva insaciable set de poder, el seu tenaç orgull i el seu desig als interessos de l’estat.

• Un Señor muy respetable • La taberna del gato negro • Tras la celosía • El Viaje del hijo de Fatuma • Le Vieux quartier et autre nouvelles • Voces de otro mundo