Què n’han dit?

“ [...]Olor de Colònia es una novela muy clásica, pero muy sabia, de una sorprendente madurez, equilibrada, que se lee sin parar, se aleja de los lugares comunes y los golpes de efecto que hacen infumables tantas nove-las ambientadas en la Catalunya febril y en la posguerra, y encuentra su propio camino en la construcción a través de múlitples facetas y en la contención de los sentimien-tos. Más allà de consideraciones sociológicas, La colonia aparece como un lugar en que un grupo de gente “es ta-pen les misèries els uns als altres”. Repito una de las mejores novelas catalanas de los últimos tiempos, com-parable a Pa Negre de Emili Teixidor.” Font: Julià Guillamon, “Cerrado, absorbente, único” La Vanguardia , Culturas , 25 de f

ebrer de 2009

Títols disponibles de Sílvia Alcàntara a la biblioteca:

Novel·la [N Sha]

Olor de colònia

La casa cantonera

Guia de lectura Olor de colòniaOlor de colòniaOlor de colòniaOlor de colònia

Sílvia Alcàntara Sílvia Alcàntara Sílvia Alcàntara Sílvia Alcàntara

Dimecres, 24 de setembre, a les 19.00 h

Club de lectura

Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal

2014

Sílvia Alcàntara amb la seva obra Olor de colònia va

desbancar Stieg Larson de les llistes de vendes en

català.

L’ AUTORA

Sílvia Alcàntara neix a Puig-Reig (Berguedà) l’any 1944, i als sis me-sos d’edat la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil situada al marge del Llobregat. Als catorze anys es posa a treba-llar a la fàbrica, i més tard inicia els estudis de comerç, que li permeten trobar una feina d’administrativa i traslladar-se a Terrassa als vint anys, on viu actualment.

Sempre conscient de la seva manca de formació lingüística en català, a l’inici de la democràcia pren la determinació d’estudiar-lo i s’inscriu als cursos de Normalització Lingüística. Al mateix temps que aprèn la seva llengua, s’interessa per l’escriptura i comença a compondre nar-racions, algunes d’elles premiades en diversos certàmens locals. Aquests petits èxits l’esperonen a escriure més. A principis de la dèca-da de 1990 es va crear l’Aula de Lletres i s’hi va matricular i, durant tres anys va perfilar les tècniques d’escriptura. En acabat, entra a tre-ballar a la mateixa escola, on realitza tasques administratives. Més tard l’escola es traslladaria a l’Ateneu Barcelonès.

Tot i el desengany de les dues primeres novel·les, que resten inèdites, l’escriptora aconsegueix publicar, a Edicions de 1984, la novel·la Olor de Colònia (2009). El relat, que reconstrueix la vida d’una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950, produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries. Amb aquesta novel·la, que esdevé un èxit de vendes, Alcàntara rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del Premi Llibreter de Narrativa 2009.

L’any 2011 publica, a Edicions de 1984, la seva segona novel·la, La casa cantonera, en què explora el tema de la gelosia fraternal i de pa-rella i els secrets d’una família en un poble miner inconcret del Bergue-dà,.

Després d’iniciar-se en el món literari català amb un debut tan exitós, l’escriptora compagina l’ensenyament de tècniques d’escriptura a l’A-teneu Terrassenc amb la preparació de noves ficcions. També és sò-cia fundadora i presidenta de l’associació cultural “Un munt de mots” de Terrassa.

LA NOVEL·LA

Olor de colònia evoca la vida d’una colònia textil i les enverinades rela-cions socials, l’entorn tancat i endogàmic,la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les quatre parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’esco-la per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

Excel·lent en la forma i amb un fort contingut aquesta novel·la segueix la línia d’altres escriptors com ara Emili Teixidor o Jaume Cabré.

MENTRE LLEGIM

L’escriptora té la voluntat de narrar amb preciosisme de detalls un món, per regla general, ja desaparegut. Ho fa mitjançant la descripció d’un lloc, la Colònia, que regeix els destins dels seus habitants. Malgrat tot, en la història hi ha personatges que es resisteixen a seguir el camí marcat. Quins ens han cridat més l’atenció?

L’ambient opressiu d’aquest món tan reclòs a vegades eclipsa la presèn-cia de la Guerra Civil, tot i que aquesta ha afectat positivamente les relacions de les famílies del Climent i de la Teresa, o, negativamente, la de les germanes Gertrudis i Rosalia, solterones perquè hi van per-dre els xicots.

La novel·la juga amb el passat i el present, i diferents personatges obren els capítols. Quins altres trucs literàris hem trobat?

Podem dir que Olor de colònia està molt a prop de la gran novel·lística fran-

cesa del segle XIX i de la novel·la psicològica i de personatges ben construïts

que va iniciar a Catalunya Miquell Llor?