Guia didàctica Contes i paràboles · c.Criteris d’avaluaci ... No hem entès,en cap cas,aquesta...

Guia didàctica

Contes i paràboles

Fundació Privada Educativa Vedruna-Barcelona

Direcció: Ramon RialAssessorament metodològic: Montserrat Fleck

Equip de treball: Fina García, Eugènia Juanola, Marta Pont i Dolors VilàIl.lustracions de Pilar Calvache

Edicions l’Àlber

Guia de programació

1. Presentació i Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

2. Objectius generals d’etapa treballats en el cicle mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

3. Competències transversals i aportacions que hi pot fer l’àrea deCultura Religiosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

4. Presentació de les unitats

a. Nivells de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

b. Desglossament dels objectius i dels continguts per unitats . . . . . . . . . .8

c. Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

i. Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

ii. Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

iii. Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

iv. Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

v. Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

vi. Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

vii. Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

viii. Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

5. Esquema de tipologia d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

6. Esquema de cultures religioses treballades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

7. Relació d’imatges relacionades amb el Museu Episcopal de Vic . . . . .21

2© EDICIONS L’ÀLBER

GUIA DE PROGRAMACIÓCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

1. Presentació i introducció

PresentacióExposem, en aquesta guia, el conjunt d’aspectes que fonamenten el material elaborat. Per fer-ho demanera senzilla i que pugui servir de programació d’aula i d’escola ens hem proposat:

1. Exposar els objectius generals d’etapa que es treballen en aquest volum.

2.Adonar-nos que l’àrea de cultura religiosa aporta aspectes molts significatius al treball de lescompetències que indica la LOE.

3. Narrar, senzillament, els nivells o recorreguts didàctics que proposem de fer a cada unitat.

4. Indicar els objectius que hi ha al darrera de cada unitat.

5. Desglossar els continguts treballats en conceptes, procediments i actituds.

6. Presentar, en forma d’esquema:

a. Els tipus d’activitats presents a cada unitat.

b. Les cultures religioses que es treballen en el conjunt del material d’aquest curs.

c. Relacionar les imatges d’art que s’inclouen.

No hem entès, en cap cas, aquesta guia com un solucionari, sinó com un seguit de pautes que puguinpermetre treballar amb més sentit el conjunt d’unitats que es presenten. Esperem que sigui útil pera la vostra programació d’aula. Ens podeu fer arribar els vostres comentaris awww.eduvedruna.org/barcelona a l’apartat “materials de cultura religiosa” o bé a www.alber.cat.

IntroduccióSeguint amb la proposta de descoberta de la Bíblia en el Cicle Mitjà, el quart curs de primàriaestà centrat en una primera aproximació al Nou Testament. Més concretament, la proposta giraentorn de les paràboles que trobem en els Evangelis. Pensem que el nivell de lectura i comprensiódels alumnes d’aquesta edat fa possible que, a través del llenguatge dels contes i les paràboles,puguin descobrir valors i actituds que trobem en el Nou Testament.Així mateix, la voluntat del pro-jecte és establir paral·lelismes entre l’expressió cristiana del valor presentat a través de les paràbo-les amb les formes expressives que prenen els valors en altres cultures i religions, sigui a través decontes, relats o poemes. En molts casos, les religions del nostre món comparteixen la defensa i lavivència d’uns mateixos valors que prenen, així, un caràcter universal.


1. PRESENTACIÓ I INTRODUCCIÓCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

2. Objectius generals d’etapatreballats en el cicle mitjà

Nota inicialLa falta d’un currículum compartit i oficial de “Cultura Religiosa” ha fet que la redacció dels objec-tius generals d’etapa que es treballen en aquests materials s’hagin elaborat prenent com a punt dereferència els Objectius Generals de l’àrea de Religió Catòlica publicats per la Generalitat de Catalunyaamb data de l’any 1992. Hem realitzat una adaptació d’aquests Objectius Generals, fent les modifi-cacions oportunes que s’avenen al concepte de “Cultura Religiosa” i realitzant una lectura adapta-da al moment present. No existeix, per ara, cap altre marc de referència més actualitzat i compar-tit a Catalunya que assenyali uns objectius generals d’etapa. En la redacció s’han tingut també pre-sents algunes propostes elaborades pel Centre UNESCO de Catalunya en el document CulturaReligiosa per als ciutadans de demà (2001).

9. Descobrir la vida de l’església universal i de les seves comunitats locals, especialmenta Catalunya, tot reconeixent la seva acció evangelitzadora, sacramental, caritativa, cultu-ral i social.

8. Conèixer el Déu cristià manifestat Jesucrist com a pare i creador i aprendre que cadaexpressió religiosa fa referència a una realitat suprema.

7. Identificar la figura de Jesucrist a través de les seves accions i paraules.

6. Conèixer els principals models de la vida proposats pel cristianisme a través d’algunspersonatges de l’Antic Testament i del Nou Testament i de protagonistes rellevants de lahistòria de l’església Catòlica al món i a Catalunya.

5. Conèixer els principals esdeveniments, afirmacions, paraules, cicles litúrgics, textos,que formen part del fet cristià.Adonar-se que cada cultura religiosa disposa de diferentsexpressions.

4. Descobrir diferents experiències humanes del trascendent que donen resposta a lespreguntes fonamentals de l’ésser humà: (qui sóc, d’on vinc, a on vaig, i després d’aquestavida, què?), explicitant la resposta cristiana i descobrint algunes altres respostes.

3. Utilitzar els recursos dels llenguatges corporal, simbòlic, abstracte i iconogràfic, iexpressar fets, dades, sentiments i opcions sobre el fenòmen religiós a través del dibuix,la música, la mímica, el mural, l’audiovisual, ....

2. Observar, tot analitzant la realitat de l’entorn, alguns usos i costums de la pràctica cris-tiana i la seva relació amb l’àmbit familiar i social. Observar que cada cultura religiosa téuns usos i uns costums que li són propis.

1. Introduir-se en l’ús, la recerca i la lectura de textos bíblics.

Objectius generals 3r CM 4t CM


2. OBJECTIUS GENERALSCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

15. Adonar-se del sentit del diàleg interreligiós com una font de riquesa del nostreentorn i no pas com una dificultat.

14. Copsar a través d’exemples concrets que el sentit religiós crida a l’acció transforma-dora de la persona, del col·lectiu i del medi.

13. Reconèixer la dignitat de les persones, del seu cos i vida, dels seus drets, i valorar lagrandesa de la naturalesa.

12. Conviure amb totes les persones, valorant les seves qualitats, acceptant els seuslímits i iniciant-se a una primera crítica enfront de les diferents actituds que es troba enl’entorn.

11. Adonar-se del fonament cristià de les actituds i les accions d’inserció i participaciósocial (sinceritat, pau, alegria, comprensió, perdó, solidaritat i amor), i comprendre allò quepoden aportar en la vida personal, en la convivència social i també en la pertinença ecle-sial.Adonar-se d’actituds paral·leles en les persones de diferents cultures religioses.

10. Esbrinar les dades més importants del marc sociocultural religiós de l’entorn i deCatalunya en general (costums, art, història, folklore, monuments i festivitats), fent espe-cial esment a aquelles relacionades amb la fe catòlica.


2. OBJECTIUS GENERALSCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

3. Competències transversals i aportacionsque hi pot fer l’àrea de Cultura Religiosa

D’entre les competències assenyales per la LOE, pensem que des de l’àrea de cultura religiosa éspossible aportar-hi molts elements de treball i de consolidació en les següents competències:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

El desenvolupament de cada unitat té un marc important d’expressió oral i de diàleg quepodem treballar a l’aula, especialment en l’apartat inicial de cada unitat, quan es fa referènciaal “sentit d’experiència” de cada alumne/a entorn del tema que es proposa. La realització delcomentari de les preguntes inicials i el desenvolupament de cada tema conviden de formaconstant a la conversa i al debat. La part de la unitat dedicada al “sentit de valor” i al “sentittranscendent” permeten, també, l’expressió oral i escrita. És important remarcar que, enaquest cicle inicial, pren un relleu important l’expressió oral. Molts exercicis, si es creu con-venient, es poden fer de forma oral, deixant per a l’expressió escrita alguns àmbits ben con-crets que fan referència a aspectes personals. En el cas concret dels materials de Cicle Mitjàde Cultura Religiosa és interessant introduir el llenguatge de les frases fetes i expressionsque utilitzem en la nostra llengua de forma habitual i popular.

2. Competència artística i cultural

A les unitats hi ha una doble expressió d’aquesta competència:

• L’estímul de l’expressió artística pròpia a través de l’elaboració de dibuixos com a expressióde pensaments propis.

• L’anàlisi i la interpretació d’obres d’art, centrades en el Museu Episcopal de Vic que trobareurelacionades al final d’aquesta guia.A cada unitat, la introducció del vocabulari bàsic propi del’àrea permet créixer en la competència cultural de l’alumne/a.

3.Tractament de la informació i competencia digital

En el recorregut de cada unitat es presenta la informació a partir de dibuixos, imatges i situa-cions que han de ser treballades i interpretades. L’alumne/a ha de treballar individualment ien col·lectiu per poder assolir la informació presentada. Puntualment es presenten exercicisque demanen l’ús i la recerca de pàgines web.

4. Competència d’aprendre a aprendre

Metodològicament, els materials fan un recorregut que podríem dir que combinen la teoriaamb la pràctica de forma constant. És a partir de la resolució d’un exercici que es presentael següent. L’aprenentatge es presenta de forma dinàmica, amb interacció constant entre allòque s’ha après i allò nou que es presenta. Molt sovint es tracta d’aprenentatges que perme-ten l’exemplificació en relació a l’entorn de l’alumne/a. Sempre que és possible es busquenexercicis que s’avinguin amb un treball significatiu i constructiu.


3. COMPETÈNCIES I APORTACIONSCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

5. Competències personals:

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència centrada en conviure i habitar el món

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana

Els diferents àmbits de les competències personals es tracten de manera constant en les dife-rents unitats. En totes les unitats, hi ha qüestions relacionades amb criteris que fomentenl’autonomia i la iniciativa personal, amb preguntes que tenen solucions obertes i que obrenles portes a l’expressió amb autonomia de cada alumne/a. Les qüestions plantejades fan refe-rència, molt sovint, a aspectes de la vida quotidiona que es fonamenten en la capacitat demillorar la convivència amb el grup i l’entorn. Sovint, també, es plantegen aspectes de ciuta-dania relacionats amb el diàleg interreligiós i la capacitat d’empatia davant del fet religiós. Essubratllen els valors que poden ser compartits entre diferents expressions religioses.


3. COMPETÈNCIES I APORTACIONSCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

4. Presentació de les unitats

A. Nivells de treball o recorregut metodològic

Indiquem el recorregut metodològic que és possible realitzar, a cada unitat, centrat en tres nivellsd’aproximació que són graduals:

Nivell d’experiència: és el punt d’inici de cada unitat. Es planteja una situació propera al’alumne/a a partir d’un fet concret, d’una vivència o d’un aspecte de la vida quotidiana. Enaquest nivell, l’alumne/a s’adona que es tractarà un tema que l’afecta en el dia a dia.

Nivell de valor o de sentit: a partir de les experiències dels mateixos alumnes o de l’ex-periència presentada es procura extreure’n o descobrir-ne un valor determinat que es tre-balla i s’analitza a partir de diferents exercicis.

Nivell de transcendència: Del valor presentat i treballat es presenta i se n’estudia el valordes del sentit transcendent partint del fet religiós cristià. Posteriorment, es presenta com esviu aquesta mateixa vivència en una altra cultura religiosa. Es procura remarcar, sempre queés possible, allò que uneix en el fet religiós.

B. Desglossament dels objectius i continguts per unitats

Per a cada unitat es formulen uns objectius concrets a assolir, acompanyats d’un desglossament delscontinguts en els seus tres aspectes clau: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.

C. Criteris d’avaluació

Es proposen, per tal de realitzar una avaluació qualitativa, un seguit de frases per tal que el mestre/apugui utilitzar en els seus informes. Són frases centrades en els continguts i objectius treballats quees poden complementar i modificar en funció de l’alumne/a i de l’atenció a la diversitat. Entem quel’avaluació és continuada i individual. Les frases elaborades poden servir com a criteris d’avaluació.


4. PRESENTACIÓ DE LES UNITATSCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA



Unitat 1 Perdona l’ofensa i guanyaràs

Objectius de la unitat

• Ser capaços d’entendre que, en moltes situacions, no tenim actituds prou correctes, amb les qualspodem ofendre o ferir altres persones.

• Conèixer i interpretar situacions d’ofensa/perdó en la vida quotidiana i en els contes.

• Conèixer i interpretar la paràbola del fill pròdig com a clau per entendre la idea del perdó.

• Adonar-nos que moltes cultures també valoren la importància del perdó a través de contes i lle-gendes.

• Observar com alguns sants populars del nostre país -com sant Sebastià- afronten l’aspecte delperdó.

Recorregut per nivells

A nivell d’experiència

• Analitzar possibles experiències viscudes en les quals podem ofendre/ferir un company.• Analitzar i interpretar un conte que parla de l’ofensa i del perdó entre els seus personatges.

A nivell de valors

• Adonar-se que tenim “pistes” que ens ajuden a resoldre problemes com l’ofensa.• Conèixer algunes condicions que exigeix el “saber perdonar”.

A nivell de transcendència

• Llegir i interpretar la paràbola del fill pròdig com a semblança d’actuació en la vida quotidiana.• Llegir i interpretar uns contes de les cultures somali i àrab que donen un model d’actuació

paral·lel.• Conèixer la llegenda de la vida de sant Sebastià com a model de la cultura cristiana occidental.

Continguts

Aspectes d’avaluació

• Utilitza correctament el vocabulari après en la unitat.

• Ha sabut interpretar i buscar la clau de contes que ens parlen d’ofendre i perdonar.

• Ha sabut interpretar la paràbola del fill pròdig.

• Sap localitzar la paràbola del fill pròdig en el Nou Testament.

Idea de “sant” com a model, i -avegades- patró.

Recerca de la paràbola del Fillpròdig en el Nou Testament.

Curiositat per conèixer “sants” opatrons que popularment simbo-litzen la idea de perdó.

Vocabulari propi de la paràboladel fill pròdig i de la resta de lec-tures de la unitat.

Aprendre els passos per trobarla clau d’interpretació de contesi paràboles.

Entendre que l’actitud de “per-donar” és universal.

Ofendre / Perdonar.Identificar la idea d’ofensa i deperdó en la paràbola del fill prò-dig i en contes.

Actitud de recerca i d’interèsper interpretar lectures i contes.

Paràbola. Lectura comprensiva dels textosEntendre que el perdó és unaresposta raonable davant lesofenses.

De conceptes De procediments D’actituds

Paraula clau: Perdó


Unitat 2 Qui estima l’arbre, estima el fruit


• Aprendre a valorar l’esforç, sigui propi o d’altri.

• Entendre la importància de la cooperació i de l’empatia.

• Conèixer contes i proverbis que, interpretats, ens porten a l’ús de l’empatia i de l’amor incondi-cional.

• Analitzar les paràboles de l’ovella perduda i la dracma perduda.

• Adonar-nos que moltes cultures també valoren la importància d’estimar sense condicions a travésde contes i proverbis.

• Observar com alguns sants populars del nostre país -com santa Magdalena- afronten l’aspected’estimar sense condicions.



• Es parteix d’un fet aparentment injust que es produeix a l’aula per introduir els valors que es tre-ballen en aquesta unitat: empatia, cooperació i estimar sense condicions.Anàlisi de situacionsjust/injust a l’aula.

A nivell de valors

• En aquest nivell es presenta un conte que permet adonar-nos que és millor conviure tot coope-rant que no pas viure de forma aïllada.Tot i així, la convivència exigeix unes condicions; entrealtres, l’actitud d’empatia.


• Adonar-se que Jesús, a través de dues paràboles, presenta la proposta d’estimar sense condicions,malgrat l’esforç que exigeix: deixar-ho tot per buscar una moneda o deixar les ovelles per buscarla que s’ha perdut.

• Aquesta mateixa visió és la que dóna un relat hindú. En totes les religions es proclama el sentit del’empatia.

• També es proposa aprofundir, a través del Nou Testament, en l’actitud de Maria Magdalena.

Continguts


Recerca i interpretació de frag-ments de la vida de MariaMagdalena a través del N.T.

Cooperació.Recerca i interpretació de lesparàboles el dracma perdut i l’o-vella perduda.

Curiositat per conèixer “sants” opatrons que popularment simbo-litzen la idea d’estimar sensecondicions.

Empatia.Aprendre els passos per trobarla clau d’interpretació de prover-bis, frases, contes i paràboles.

Entendre que l’actitud de “l’em-patia” és universal.

Condició / no condició.Identificar la idea injustícia/justícia.Relacionar idees amb condicions.


Esforç. Lectura comprensiva dels textos. Entendre el sentit de justícia.



Paraula clau: Esforç / Amorincondicional



• Mostra saber-se posar en el lloc de l’altre.


• Ha sabut interpretar i buscar la clau de contes que ens parlen de la cooperació, l’empatia i l’esti-mar sense condicions.

• Sap localitzar les paràboles de l’ovella perduda i del dracma perdut en el Nou Testament i en fauna interpretació.

• Sap interpretar frases que fan referència a l’empatia.

• Ha après el sentit que té Maria Magdalena en la presentació que en fa el Nou Testament.

Unitat 3 Tinc molts talents


• Entendre que tots tenim unes condicions o qualitats per fer unes determinades coses.

• Entendre que és important saber posar les nostres qualitats al servei dels altres.

• Adonar-se que els altres ens poden reconèixer les qualitats i que nosaltres les podem descobriren els altres.

• Observar que moltes faules de cultures diferents parlen de posar les nostres qualitats al serveidels altres.

• Veure que el Nou Testament, a través de la paràbola dels talents, ens exposa aquesta mateixa situació.

• Analitzar quines són les qualitats que els sants posen al servei de les persones, concretament en elcas de Cosme i Damià.



• Experimentar, a través de l’organització i la realització d’un conte per part dels alumnes, quepodem repartir-nos les feines i posar les nostres qualitats al servei de tots.

• Descobrir les nostres qualitats a partir del diàleg amb els altres.

A nivell de valors

• Adonar-nos a través d’un conte que tots tenim qualitats i que, combinades col·lectivament, sónmillors que individualment.


• Conèixer que Jesús exposa la paràbola dels talents per fer-nos adonar de les nostres qualitats i, ala vegada, saber-les gestionar.

• Adonar-nos que els sants en són un exemple, a partir de la recerca d’alguns casos.

• Veure que totes les cultures religioses potencien els talents o qualitats de les persones.

Continguts

Cooperació.Passos per organitzar de formacooperativa la representaciód’un conte.


Qualitat. Lectura comprensiva dels textos.Entendre que tots tenim quali-tats i ser capaç de buscar l’auto-coneixement.



Paraula clau: Fer servir les pròpies qualitats


• Es mostra positiu i sap buscar qualitats en els altres.

• Es mostra positiu i sap reconèixer les seves pròpies qualitats.

• Utilitza correctament el vocabulari après a la unitat.

• Ha sabut interpretar i buscar la clau de contes que ens parlen de la cooperació, les qualitats i elstalents.

• Sap localitzar la paràbola dels talents en el Nou Testament i en fa una interpretació.

• Ha après la idea que els sants destaquen per una qualitat i en sap posar exemples.


Faula.Recerca i interpretació de la vidad’alguns sants per buscar-ne lesseves qualitats.

Curiositat per conèixer “sants” opatrons que popularment simbo-litzen unes qualitats.

Talent.

Aprendre els passos per trobarla clau d’interpretació de prover-bis, frases, contes i paràboles queparlen de qualitats i talents.

Actitud de recerca positiva dequalitats envers els companys.


Unitat 4 Paciència, paciència…


• Entendre que és important aprendre a tenir autocontrol, a ser pacient i a aturar-se a pensar.

• Conèixer què ens diu la cultura popular sobre la paciència.

• Analitzar i interpretar la paràbola de la figuera estèril.

• Conèixer la virtut de la paciència a partir de la faula d’Isop.

• Veure la idea de paciència exemplificada en alguns aspectes a través de les cultures de tradicionsreligioses orientals.

• Treballar la vida de sant Llorenç com a sant que mostra paciència en el recorregut de la seva vida.



• Partir de l’experiència que sovint tenim poca capacitat d’atenció i de paciència per resoldre elsjocs o els problemes amb què ens trobem en la vida quotidiana.

A nivell de valors

• Adonar-nos que hi ha molts contes i faules que presenten situacions en què la paciència és unvalor que permet sortir dels conflictes, cosa que també podem veure en l’actitud de persones queaconsegueixen fites importants. La paciència no ho és tot, però és una actitud necessària. I aixòens queda demostrat en moltes frases i expressions de la saviesa popular.


• Conèixer des del sentit religiós, a través de la paràbola de la figuera estèril, que Jesús proposa serpacients i ser capaços de donar “segones oportunitats”.

• Moltes persones han arribat a la condició de “santedat” per la capacitat de paciència, sempreacompanyada d’altres valors. Seria el cas de sant Llorenç.


Paraula clau: Ser pacient

• El conreu de la paciència es dóna en moltes cultures religioses i es pot exemplificar a través delsjardins japonesos.

Continguts


• Es mostra positiu i sap avaluar el seu grau de paciència.

• Es mostra positiu i sap reconèixer les seves pròpies qualitats.


• Ha sabut interpretar i buscar la clau de contes que ens parlen de la paciència.

• Sap localitzar la paràbola de la figuera estèril en el Nou Testament i en fa una interpretació.

• Ha après la idea que els sants destaquen per una qualitat i en sap posar exemples. És capaç derelacionar la vida de sant Llorenç amb temes de cultura popular.

• Ha entès que el valor de la paciència és comú a moltes tradicions religioses.

Localització de la vida de santLlorenç en un frontal romànic.

Interpretació de la paràbola de lafiguera estèril a partir de pistesdonades.


Compondre refranys i frasespopulars amb sentit.


Estèril.Aplicar la clau per interpretarfaules i contes.

Actitud de participació per bus-car claus d’interpretació.

Faula.Passos per avaluar situacions quedemanen paciència.

Actitud de recerca i d’interèsper l’autoconeixement.

Sentit de la paciència. Lectura comprensiva dels textos.Entendre la paciència com unaqualitat que ens ajuda a millorar.



Unitat 5 Veritat o mentida?


• Descobrir que hi ha contes que ens parlen de mentides i enganys.

• Observar que les mentides no ens ajuden a ser millors.

• Descobrir algunes de les causes per les quals mentim.

• Observar, a través de la paràbola del fariseu i el publicà, que Jesús sobreposa la sinceritat persobre de la mentida.

• Veure que en les cultures religioses africanes hi ha una preocupació per evitar la mentida, perexemple, a partir de contes populars.

• Analitzar com alguns sants, al llarg de la història, han hagut de fer front a la mentida, que en algunsmoments anomenem “temptacions”.


Paraula clau: Sinceritat



• Adonar-nos que, en la vida quotidiana, vivim situacions on és fàcil deixar-nos endur per la mentidaamb la finalitat d’obtenir el nostre interès.

• A partir d’aquí, pensar entre tots quines poden ser les causes que ens condueixen a dir mentides.

A nivell de valors

• Descobrir, a través d’un conte, que la mentida (i l’absència de sinceritat) no condueix a resoldreels problemes. Només ens resol les qüestions a curt termini.


• Conèixer, a través de la paràbola del fariseu i el publicà, el relleu que dóna Jesús a la sinceritat i ala humilitat de les persones.

• Adonar-se, a través de la vida de sant Antoni, que en la vida quotidiana tenim molts moments enquè estem temptats a mentir, cosa que ens allunya de la veritat, la sinceritat i la humilitat.

• Aquest mateix sentiment és expressat per altres cultures religioses, com en el cas d’un contepopular africà de Costa d’Ivori.

Continguts



• Ha sabut interpretar i buscar la clau de contes que ens parlen de l’ús de la mentida.

• Sap localitzar la paràbola del fariseu i el publicà en el Nou Testament i en fa una interpretació.

• Ha après la idea que els sants destaquen per una qualitat i en sap posar exemples. És capaç derelacionar la vida de sant Antoni amb temes relacionats amb la temptació.

• Ha entès que l’ús de la mentida és rebutjat en moltes tradicions religioses.

Aplicació del terme “temptació”a la vida diària.

Localització de la vida de santAntoni en un retaule gòtic.

Interpretació de la paràbola delfariseu i el publicà a partir depistes donades.


Conceptes de Temptació.Aplicar la clau per interpretarfaules i contes.


Vocabulari específic de la paràbo-la del fariseu/publicà.

Passos per avaluarsituacions/contes en què s’usa lamentida.

Actitud de recerca i d’interès perdesvetllar el sentit dels contes.

Definició de mentida/veritat. Lectura comprensiva dels textos.Entendre que fem servir menti-des en la vida diària.




Unitat 6 Esforç i constància


• Entendre que, a vegades, per obtenir un bon resultat ens cal treballar molt i de valent.

• Adonar-nos que tenim eines per mesurar el nostre grau d’esforç i la nostra constància davant lesresponsabilitats.

• Observar, a través de la paràbola del sembrador, que cal ser constants, tot i que en algunes oca-sions no n’obtinguem resultats immediats.

• Veure que hi ha molts contes, en diferents cultures religioses, que ens mostren que l’esforç i laconstància ens ajuden a vèncer obstacles.

• Analitzar la llegenda d’una santa -santa Margarida- com a exemple de constància i perseverança enuna creença.



• Partir de l’experiència que tots, alguna vegada, per aconseguir un objectiu, encara que sigui petit,ens cal dur a terme un esforç.

• Constatar, en la pràctica del dia a dia, que la constància ens ajuda a obtenir petites gratificacions.

A nivell de valors

• Adonar-nos del sentit dels valors de l’esforç i la constància a partir de la lectura d’un conte Africà:“El Regal del sol”.


• Conèixer que Jesús presenta els valors de l’esforç i la constància a partir de la paràbola delSembrador.

• Observar els valors de la constància i la convicció en la llegenda de la vida i el martiri de santaMargarida.

• Adonar-se que el valor de la constància és present en el conte popular del “Petit heroi deHarleem” i en la lectura d’un conte de la tradició Budista del “cavall”.

Continguts

Localització de la vida de santaMargarida en un frontal romànic.

Curiositat per conèixer “sants” opatrons que popularment simbo-litzen l’esforç i la constància.

Interpretació d’un conte budistarelacionat amb l’esforç i la cons-tància.

Perseverança.Interpretació de la paràbola delsembrador a partir de pistesdonades.

Vocabulari específic de la paràbo-la del sembrador.

Ús de claus d’interpretació decontes.


Definició de constància.Passos per saber el procés de lasembra.

Consciència per autoavaluar elgrau d’esforç.

Definició d’esforç. Lectura comprensiva dels textos.Entendre l’esforç i la constànciacom dues actituds positives.




Paraula clau: Perseverança



• Ha sabut interpretar i buscar la clau de contes que ens parlen de l’ús de l’esforç i la constància.

• Sap localitzar la paràbola del sembrador en el Nou Testament i en fa una interpretació.

• Ha après la idea que els sants destaquen per una qualitat i en sap posar exemples. És capaç derelacionar la vida de santa Margarida amb temes relacionats amb l’esforç i la constància.

• Ha entès que l’esforç i la constància (perseverança) són valors que totes les cultures religiosespromouen i treballen.


Unitat 7 Objectes senzills


• Adonar-nos que hi ha objectes i gestos que encara que siguin petits, són importants i significatius.

• Entendre que amb petits gestos podem aconseguir moltes coses.

• Observar que totes les aportacions i les feines de les persones són interessants.

• Descobrir el significat de la paràbola del gra de mostassa, com un exemple esmentat per Jesús.

• Veure que molts contes, de diferents cultures i religions, estan pensats per donar importància a lespetites coses de cada dia.

• Conèixer alguns trets de sant Francesc d’Assís, com a model i imatge del valor de la senzillesa.



• Iniciar un treball per adonar-nos que en la vida quotidiana utilitzem objectes que ens semblenmolt simples i senzills, però que ens són del tot necessaris.

• Observar que necessitem objectes petits per viure.

A nivell de valors

• Aprendre a valorar les persones i els objectes que tenim al nostre entorn, per senzills que sem-blin.

• Entre tots podem fer grans coses, encara que individualment ens semblin petites coses.

• Aprendre a valorar els oficis, especialment els manuals, com a exemple de senzillesa.


• Conèixer que Jesús dóna importància als petits gestos i a les coses petites a través de la paràboladel gra de mostassa.

• Al llarg de la història, hem tingut persones -sants- que han destacat per donar importància aaspectes senzills i naturals. Francesc d’Assís en seria un exemple.

• La humilitat i la senzillesa també és destacada per moltes cultures religioses, com en el cas d’unconte tailandès.

Continguts

Aportació col·lectiva.Localització d’oficis a partir detextos.

Consciència per autoavaluar elgrau de simplicitat de coses.

Senzillesa. Lectura comprensiva dels textos.Entendre que la senzillesa i lasimplicitat són positives.



Paraula clau: Senzillesa

Unitat 8 La rebobinada


• Resumir el sentit interpretatiu dels contes i les paràboles treballades en les set unitats anteriors.

• Saber quins són els missatges deixats per Jesús a través de les paràboles narrades en el NouTestament.

• Reconèixer que en totes les cultures religioses hi ha missatges semblants als de Jesús, i que und’ells tracta de la importància de l’estimació entre les persones.

• Veure com a través d’una obra concreta de la història de l’art (Els set dons de l’Esperit Sant) podemtrobar tots els valors treballats al llarg del curs.



• Es demana als alumnes que resumeixin el sentit de les paràboles treballades a la classe i que escu-llin les que més recorden.

A nivell de valors

• Es procura que els alumnes relacionin uns missatges amb unes paràboles, a tall de síntesi.


• S’intenta resumir el missatge de Jesús a través de cites evangèliques, amb la intenció que aquestescites siguin comparables amb moltes actituds mostrades per altres cultures i religions.



• Ha sabut interpretar i buscar la clau de contes que ens parlen de l’ús de la senzillesa i de la simpli-citat.

• Sap localitzar la paràbola del gra de mostassa en el Nou Testament i en fa una interpretació.

• Ha après la idea que els sants destaquen per una qualitat i en sap posar exemples.

• Ha après a valorar l’aportació de valors que fa Francesc d’Assís.

• Ha entès que l’ús de la senzillesa i la humilitat són demanades en moltes tradicions religioses.

Vocabulari específic en la paràbo-la del gra de mostassa.

Localització de sant Francesc enun fragment de retaule gòtic.

Curiositat per conèixer “sants” opatrons que popularment simbo-litzen la pobresa, la senzillesa i lahumilitat.

Vocabulari específic en textos desant Francesc.

Interpretació de textos relacio-nats amb l’esforç i la humilitat.

Humilitat.Interpretació de la paràbola delgra de mostassa a partir de pis-tes donades.

Capacitat per adonar-se que lescoses petites poden ser impor-tants.

Pobresa.Ús de claus d’interpretació detextos de sant Francesc.




Paraula clau: Amor

Continguts



• Relaciona les paràboles treballades a la classe amb un valor.

• Sap donar un sentit interpretatiu a les paràboles treballades a classe.

• Consulta correctament el Nou Testament a partir d’unes cites donades.

• Ha sabut buscar, a partir de citacions donades, els principals missatges de Jesús en l’Evangeli.

• Ha après que l’amor de Jesús també és donat per moltes cultures religioses.

• Ha interpretat l’obra romànica Els set dons de l’Esperit Sant.

Dons de l’Esperit.Expressar i redactar amb parau-les pròpies continguts apresos.

Missatge universal.Relacionar el sentit de citesevangèliques amb contes i textosd’altres cultures religioses.

Sufí.Resumir el sentit de contes iparàboles treballades, a nivell oral.

Paràbola.Relacionar cites evangèliquesamb una idea concreta.

Actitud i interès per relacionarvalors religiosos entre diferentscultures.

Amor.Recerca de cites en el NouTestament.





5.Tipologia de les activitatsrealitzades en les unitats

Subratllem les principals activitats presents en cada tema:

Subratllar / pintar frases o dibuixos

Resolució d’un petit enigma

Resoldre mots encreuats

Relacionar conceptes

Relació entre significats de contes

Recerca en el Nou Testament

Recerca en l’àmbit personal o social

Observació d’imatges

Lectura de textos

Interpretació teatral o de dibuixos

Interpretació de significats de frases, paràboles i contes

Graelles d’autoavaluació personal

Escriure petits textos

Elaboració d’un còmic

Dibuixar

Debat / activitat en grup

Comprensió lectora • preguntes tancades• preguntes obertes

Completar llistes d’avantatges / inconvenients o a favor / encontra

Completar graelles tancades

Completar / escriure un conte

Completar / enllaçar frases

Objectius generals U-1 U-2 U-3 U-4 U-5 U-6 U-7 U-8


5. ESQUEMA DE TIPOLOGIA D’UNITATSCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

6. Relació de cultures religioses treballades

Vet-aquí la relació de cultures religioses que es treballen al llarg de les unitats:

Tailàndia

Religions africanes

Budisme

Hinduisme

Islam

Cristianisme

U-1 U-2 U-3 U-4 U-5 U-6 U-7 U-8


6. RELACIÓ DE CULTURESCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

7. Relació d’imatges relacionadesamb el Museu Episcopal de Vic

Al llarg del volum es treballa, a cada unitat, la llegenda de la vida d’un sant o d’una santa que sónpopulars a Catalunya i són, a la vegada, representació clàssica del valor que es treballa a la unitat.Pensem que és important poder explicar als nostres alumnes les llegendes populars entorn de lavida de sants i santes que han donat peu a molts dels nostres noms de pila i també a multitud d’es-pais del nostre país: noms d’esglésies, d’ermites, de carrers. Són part important de la nostra cultu-ra que hem de posar treballar i conèixer.Un exercici complementari, que es pot fer en diferents moments del treball d’aquest material, potser fer la recerca del noms de pila dels nostres alumnes. Podeu trobar informació i realitzar consul-tes en diferents webs. Destaquem per la seva simplicitat i utilitat:

http.//www.telefonica.net/web2/elangeldelaweb/santmen.htm

Les imatges que treballen al llarg del material són:

Introducció: Fragment del Frontal de la Mare de Déu del Coll. Frontal de sant Andreu deSagàs.

Unitat 1: Sant Sebastià, fragment del retaule del Mestre de la Guàrdia Pilosa.

Unitat 2: Santa Magdalena, fragment del Retaule de Santa Maria Magdalena de Perella.

Unitat 3: Sants Cosme i Damià, fragment de la predel·la del Retaule de Santpedor.

Unitat 4: Frontal d’altar de Sant Llorenç Dosmunts.

Unitat 5: Retaule dedicat a sant Antoni i santa Margarida.

Unitat 6: Frontal d’altar de Santa Margarida de Vilaseca.

Unitat 7: Sant Francesc, fragment del retaule de Santa Clara de Vic.

Unitat 8: Escena dels set dons de l’Esperit Sant, lateral d’altar de santa Maria de Lluçà.


7. RELACIÓ D’IMATGESCONTES I PARÀBOLES / GUIA DIDÀCTICA

Guia didàctica Contes i paràboles · c.Criteris d’avaluaci ... No hem entès,en cap cas,aquesta...

Documents

Transcript of Guia didàctica Contes i paràboles · c.Criteris d’avaluaci ... No hem entès,en cap cas,aquesta...