GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS...

64
GUIA DIDÀCTICA

Transcript of GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS...

Page 1: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

GUIA DIDÀCTICA

Page 2: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

2

ÍndexIntroducció .............................................................................................. 3

Justificació de les unitats didàctiques ............................... 4Durada i distribució temporal ............................................... 4Estructura de cada unitat ....................................................... 5Competències curriculars bàsiques .................................... 6Orientacions per a la avaluació ........................................... 8

Unitat 1. Comencem el curs ........................................................... 9Programació ................................................................................ 10Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 13

Unitat 2. Anem a comprar ............................................................... 18Programació ................................................................................ 19Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 22

Unitat 3. Anem al parc ....................................................................... 29Programació ................................................................................ 30Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 33

Unitat 4. Anem a la biblioteca ....................................................... 41Programació ................................................................................ 42Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 45

Unitat 5. Anem al zoo ........................................................................ 52Programació ................................................................................ 53Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 56

Page 3: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

3

IntroduccióEls llibres de llengua d’Eumo Editorial proposen activitats dissenyades per desenvolupar específicament les competències pròpies de l’àrea de llengua, assenya-lades en el decret 142/2007 de 26 de juny: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la competència plurilingüe i intercultural i la competència literària. A més a més, els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es deriven de l’ús d’aquests llibres contribueixen al desenvolupament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències multilingüe i intercultural, de les competències metodològiques i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.

Els materials que presentem integren els continguts del currículum referits a la llengua oral i a la llengua escrita, i ofereixen activitats que permeten desenvolupar les dimensions que comprèn el currículum:

La• dimensió comunicativa amb cada un dels diferents aspectes: parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i conèixer el funcionament de la llengua. Per a aquest fi es fan propostes de lectures i d’activitats diverses que puguin tenir sentit per als infants.

Sota un enfocament competencial, en aquests llibres es dóna prioritat a l’ús de la llengua per a finalitats diverses i a la reflexió sobre la llengua per millorar-ne l’ús; per això els continguts queden força travats al voltant d’un tema perquè la seva estructura respongui a aquest plantejament.

Per tal de facilitar als nens i nenes que parlin amb propietat sobre el funcionament de la llengua i afavorir la reflexió metalingüística, s’introdueixen alguns enunciats, dins un requadre, sobre termes gramaticals i lingüístics i també hi ha requadres amb normes ortogràfiques.

La dimensió literària. • Es proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estètiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura.

A més de les lectures de diferents tipus que es treballen a cada unitat, se’n proposen d’altres per afavorir el gust per llegir i la competència lectora. El llibre de Cicle Inicial 1 es complementa amb els diversos llibres de lectura de la col·lecció «Llegim i escrivim».

Page 4: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

4

Justificació de les unitats de programació

ELS TEMES

Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada unitat han estat la varietat i l’interès que puguin despertar en els infants i que en el seu conjunt assegurin el desenvolupament de les competències pròpies de l’àrea de llengua: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la competència plurilingüe i intercultural i la competència literària.

En aquest curs s’han triat temes propers que contemplin les accions més habituals dels infants d’aquesta edat: el començament d’una nova etapa escolar, l’aula i els companys; el menjar i els aliments; la natura i l’esbarjo a l’aire lliure; la biblioteca i el coneixement de llibres; i els animals de sempre.

Comencem el curs1. Anem a comprar2. Anem al parc3. Anem a la biblioteca4. Anem al zoo5.

ELS TEXTOS

Es proposa conèixer el nucli temàtic de cada unitat des de diferents punts de vista, per tal d’acostar-se a la realitat en la seva complexitat. Per això a cada unitat hi ha diversitat de tipus de text. Tot i que predominen els textos narratius i poètics, més propis de la literatura, també s’hi troben molts textos explicatius, descriptius, periodístics, publicitaris, etc. adequats a l’edat.

Durada i distribució temporal

Cada curs consta només de 5 unitats. Volem recalcar l’adverbi només perquè partim d’una visió realista de la programació i de l’ús del llibre de text com a suport bàsic per assegurar els continguts propis del cicle. El llibre de text parteix del coneixement de les necessitats dels nens i nenes d’avui i del coneixement de l’actual currículum per proposar activitats motivadores que assegurin el desenvolupament de la llengua oral, de la comprensió lectora i de l’expressió escrita, però no

Page 5: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

5

pot substituir de cap manera les activitats de parlar, escoltar, llegir, escriure i reflexionar que generen els propis infants, la mateixa dinàmica de l’aula i la pròpia de l’escola. És a dir, hem volgut fer uns llibres que continguin allò fonamental i que es puguin desenvolupar i acabar amb tranquil·litat, sense presses. La idea bàsica és que el llibre és una bona eina i és un suport perquè hi ha tots els continguts prescrits, però les activitats d’aula relacionades amb la llengua no s’esgoten amb el llibre de text. El llibre orienta a bastament altres activitats que permetin connectar les activitats de classe amb les de la vida de cada dia pròpies de cada alumne, aspecte del tot necessari per adquirir les competències bàsiques.

La distribució temporal proposada és la següent:

UNITATSTEMPORITZACIÓ

MESOS TRIMESTRE

Unitat 1 setembre-octubre1r trimestre

Unitat 2 novembre-desembre

Unitat 3 gener-febrer2n trimestre

Unitat 4 març-abril

Unitat 5 maig-juny 3r trimestre

Així, fent servir el llibre, amb la tranquil·litat de desenvolupar cada unitat durant dos mesos aproximadament es podran fer amb calma les activitats que el mateix llibre suggereix i que requereixen temps, com ara: parlar i desenvolupar la llengua oral a partir de les fotografies que introdueixen cada unitat, anar a la biblioteca, explicar i inventar contes, escriure missatges als companys o llegir i escriure notícies. Hi haurà temps, també, per intercalar altres activitats que habitualment es fan en aquest cicle, com ara: fer entre tots el llibre de les colònies, de l’excursió o de la visita que s’ha fet conjuntament, o fer el mural per recordar l’ortografia del «que-qui», o jugar al joc del penjat i a altres jocs de llengua, o preparar la festa literària de Sant Jordi. En definitiva, volem que hi hagi temps per aprendre significativament, i sobretot amb sentit, la llengua tant oral com escrita.

Estructura de cada unitat

Cada unitat té una mitjana de 20 pàgines de treball. Aquestes activitats es troben sempre a les pàgines senars, és a dir, a la banda dreta del llibre, per tal de facilitar l’escriptura i el maneig del llibre. Al darrere de cada full, i corresponent a les pàgines parells, és a dir, a la banda esquerra del llibre, hi ha les orientacions per al mestre, molt detallades, sobre els objectius que es pretenen i sobre com dur a terme a l’aula el treball oral, el treball escrit i la reflexió sobre la llengua que es proposa.

Page 6: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

6

Cada unitat manté l’estructura següent:

Títol de la unitat amb il·lustració.a)

Doble pàgina amb fotografia introductòria al tema per al desenvolupament de la competència oral.b)

Alternança de pàgines per llegir i parlar amb d’altres per llegir, escriure i parlar:c) Les pàgines de lectura van sempre acompanyades d’il·lustracions suggerents per afavorir la comprensió de la lectura i es distingeixen de les altres perquè •tenen un fons de color i un marc.A les pàgines on cal escriure s’orienta l’escriptura amb una línia de color suau per guiar la distribució del text en el full. A Cicle Inicial 1 es presenten 1 o •2 activitats per pàgina, de manera que no ha estat necessària la numeració dels exercicis i s’ha pogut deixar més espai per escriure. Al llibre de segon les activitats van numerades en ordre consecutiu dins de cada pàgina i a cada pàgina es torna a començar amb el número 1.

A la cara del darrere de cada pàgina de treball hi ha un espai destinat a ACTVITATS LLIURES. És un espai obert i lliure en el qual es poden dur a terme d) propostes diferents per a cada infant, d’acord amb el seu procés d’aprenentatge. Es poden orientar cap a l’ampliació o cap al reforç. Les activitats que s’hi facin tant les pot proposar la mestra com els mateixos infants. A vegades podrà ser un dibuix, d’altres la pràctica del traç d’una lletra, també pot ser l’escriptura d’un text breu, una llista d’idees, un esborrany o un dictat. És un espai disponible per a tot allò que faci falta i, també, pot quedar en blanc a fi de donar joc als diferents ritmes de treball que inevitablement hi ha a l’aula.

Al llarg de cada unitat s’introdueixen petites definicions o observacions de gramàtica per memoritzar i després poder aplicar. Es presenten dins d’un rectangle e) que simula un retall de full de quadrícula amb un clip.

Complement de lectures:f) Les lectures que es proposen es complementen amb sis llibres de la col·lecció «Llegim i escrivim», que s’han d’anar combinant amb cada unitat: • La Mila i en Moll (conte d’autora); La Ratona (còmic); Poesies i endevinalles (recull d’autors i autores contemporanis); L’aranya (llibre de coneixements); Sopa de pedres (conte popular); Escoles del món (llibre de coneixements).

Al final de cada tema hi ha una pàgina de sistematització o avaluació del que s’ha treballat en el tema, sota el títol «He après».g)

Competències curriculars bàsiques

Les activitats proposades en aquests llibres de llengua per parlar i escoltar, llegir i escriure, reflexionar sobre el funcionament de la llengua i desplegar la dimensió literària contribueixen al desenvolupament de les competències següents:

Page 7: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

7

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA DE LLENGUA

Competència comunicativa

Competència oral:- facilita, a través dels intercanvis amb els altres (mestres i companys i companyes), elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Aquesta competència es considera en totes les dimensions: la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup i en grups petits.

Competència escrita:- es potencia en totes les dimensions: receptiva (lectura) i productiva (escriptura), de comunicació i creació, i es relaciona amb les interaccions orals per afavorir un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Es desenvolupa a través de textos de complexitat cada vegada més gran i de tipus i funcions diverses.

- Competència audiovisual: es proposen activitats que contemplen dimensions receptives i crítiques de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoreixen un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals. Cal desenvolupar aquesta competència en connexió amb les tecnologies audiovisuals de l’entorn, més properes als infants.

Competència plurilingüe i interculturalEs fomenten actituds i habilitats per familiaritzar-se amb altres llengües, fins i tot desconegudes dels infants. Es tracta de conèixer-les i valorar-les, gestionar el problema de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món i tenir eines per actuar en una societat plural, multilingüe i multicultural.

Competència literàriaEs proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estètiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura.

APORTACIONS A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les activitats dels llibres d’aquest cicle se situen en la perspectiva d’aprendre llengua a través de l’ús i de la reflexió. Els aprenentatges lingüístics i comunicatius col·laboren al desenvolupament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències multilingüe i intercultural; de les competències metodològiques; i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.

Page 8: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

8

Orientacions per a l’avaluació

Al llarg dels dos anys del Cicle Inicial els infants han d’assolir les bases mínimes del coneixement de la llengua escrita que els han de permetre el desenvolupament de totes les àrees del currículum; però això no significa que els aspectes avaluables se centrin exclusivament en el coneixement del sistema d’escriptura (les correspondències grafofòniques), sinó que des d’un bon començament s’aposta per considerar el coneixement lingüístic des d’una vessant àmplia, tal com està descrit al currículum: parlar, escoltar, llegir, comprendre.

El plantejament que s’ha fet de l’avaluació s’ajusta a dues visions:

a) l’avaluació continuada, durant el procés d’aprenentatge, ib) una avaluació final, situada al final de cada unitat.

a) L’avaluació continuada al llarg del curs té com a objectiu observar el procés d’aprenentatge individual i el focus se centra més en els avenços de cada infant, considerant el seu punt de partida i la seva situació particular. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb l’objectiu d’afavorir el procés d’aprenentatge. Una organització del treball més cooperativa i més participativa ha de permetre a la mestra l’observació i el seguiment d’aquest procés d’una manera fàcil.

b) Al final de cada unitat, a l’apartat «He après» es proposen unes activitats que són una síntesi dels continguts més importants treballats. Tenen una doble finalitat: a l’infant, aquestes activitats li permeten autoavaluar l’adquisició dels coneixements; a l’ensenyant, li queda constància d’aquest aprenentatge individual.

Finalment, al full del darrere, hi ha un espai buit perquè la mestra pugui proposar encara algunes activitats més, adequades al nivell de cada infant. Per a uns, serviran per avançar en continguts; per a d’altres, per reforçar els aspectes encara no assolits. És, per tant, un full que donarà informació al mestre del progrés individual.

Page 9: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

1. COMENCEMEL CURS

LLENGUA1_25 24/4/06 19:59 Página 5

Page 10: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

10

Unitat 1

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

MESTRE/A

CI1 (1r)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 1. Comencem el curs

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Conversar sobre la trobada de tot el grup a començament de curs. Crear sentiment de grup i expectatives conjuntes.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Aprendre a escriure les dades personals en una fitxa, el nom de l’escola i el nom d’alguns amics i amigues.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Identificar i fer servir la forma impersonal hi ha. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer les lletres vocals. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Observar que hi ha lletres vocals i consonants que tenen més d’un so. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i memoritzar algunes endevinalles. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Identificar paraules que rimen. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure autònomament un petit text prèviament memoritzat. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Prendre consciència de la dificultat que comporta escriure certes pa rau les. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Familiaritzar-se amb els textos poètics. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar les paraules que designen objectes de la classe. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir el material d’aula d’ús individual i d’ús col·lectiu. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Identificar les síl·labes de les paraules i classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Page 11: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

11

COMENCEM EL CURS

Conèixer i utilitzar l’abecedari de la llengua catalana. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Prendre consciència de les lletres que són conegudes i de les que es desconeixen o es coneixen poc.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Aprendre a escriure els dies de la setmana. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer i utilitzar els adverbis avui, ahir i demà. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Jugar amb les lletres que formen les paraules. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Usar els mots paraula, lletra, vocal, consonant. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

Llegir i comprendre• Reconeixement del nom dels companys.• Reconeixement de les paraules clau en les endevinalles.• Deducció i comprensió del significat d’alguns mots, fent inferències a partir del títol del text on es troben i de les imatges que l’il·lustren.

Parlar i conversar• Conversa sobre el nou curs: els companys, el material de l’aula, l’escola, el calendari...• Presentació oral d’endevinalles i poemes memoritzats.

Escoltar i comprendre• Seguiment de les intervencions dels companys i de la mestra tot res pec tant-les.• Audició i comprensió d’un text llegit pel mestre.

Escriure• Escriptura de dades personals en una fitxa i coneixença d’aquest tipus de document.• Escriptura d’un text memoritzat.• Presa de consciència de les pròpies dificultats d’escriptura.

Conèixer el funcionament de la llengua• Adquisició de nou vocabulari referit a l’aula, al material escolar, als com panys, als dies de la setmana.• Semblances i diferències de les lletres dels noms dels nens/es de la classe.• Utilització de les majúscules.

Page 12: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

Unitat 1

12

• Distinció de vocals i consonants.• L’ordre alfabètic i el nom de les lletres.• Les lletres vocals a, e, i, o, u i els seus sons.• Reconeixement de lletres, síl·labes i paraules.• Ús dels termes lletra, síl·laba i paraula.• Utilització dels adverbis temporals avui, ahir i demà.• Identificació i utilització de la forma impersonal hi ha.

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Lectura individual i en veu alta d’endevinalles fent atenció a l’entonació i al to de veu perquè els altres ho puguin entendre.• Lectura i descoberta del text poètic: els versos i les rimes.• Descoberta del joc de paraules i l’enginy de les endevinalles.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Reflexió en grup sobre l’ús i l’organització del material d’aula in di vi dual i col·lectiu.• Reforçament del sentiment de grup i creació d’expectatives con jun tes.• Col·laboració i iniciativa en el treball amb parella, en petit grup i en gran grup.

Page 13: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

COMENCEM EL CURS

13

Orientacions didàctiques i solucionari

p. 6-7 • Conversa en gran grup suggerida per la il·lustració de les dues pàgines anteriors (Què deuen dir, la mestra i els nens i les nenes? Què diem, nos­altres, quan arribem a l’escola? Quins amics fa molt temps que no veiem? Hi ha nens nous? Quines coses ens fan il·lusió d’aquest curs?).

p. 9 • Es conversa en gran grup sobre aquest tipus de document (On n’heu vist? Per a què serveixen els espais en blanc?, etc.). • Es compara amb altres models d’impresos que poden haver portat els mateixos alumnes o que ja hi ha a l’escola (permís de sortides, pagaments

al banc, inscripció a una activitat, etc.). • Cadascú escriu les dades personals en el document. • Cada infant enganxa la seva fotografia, o es dibuixa, dins el marc.

p. 11 • Es llegeix la primera frase. Després, es busca com s’escriu el nom de l’escola (als fulls d’impresos, a la porta del centre...). Es memoritza. La mestra o el mestre fa adonar a les nenes i als nens que aquest nom està escrit amb majúscula.

• Es llegeix la segona frase i es comenta entre tots. S’observen les semblances i les diferències de les paraules amics i amigues. • Activitat lliure. Dins el requadre, poden dibuixar-hi amics i amigues de la classe o de fora de l’escola, escriure-hi el nom, una petita frase expli-

cant què fan, com són, què els agrada, etc. • Es llegeix la frase fent-los adonar de la forma impersonal hi ha. Es completen les altres frases seguint el model.

p. 13 • Per fer aquest full, cal fotocopiar per a cada alumne la llista amb tots els noms dels nens i les nenes de la classe. Després de treballar-hi, la llista es pot enganxar dins el requadre.

• De forma col·lectiva, els nens i les nenes de la classe observen els noms i hi busquen semblances i diferències. Es pot suggerir de buscar els noms que són curts, els que són llargs, els que tenen lletres repetides, els que comencen per la mateixa lletra, els que comencen per una lletra determinada, els que acaben igual, etc. L’escriptura a la pissarra d’aquests noms –feta pels mateixos infants o per la mestra o el mestre– els pot ser d’ajuda.

• Cadascú encercla al seu full els noms de nena amb color blau, i els noms de nen amb color verd. • El mestre o la mestra llegeix la frase del requadre de sota. Es comenta entre tots. Després s’explica que més endavant aniran trobant altres

requadres com aquest. Tots aquests requadres diuen coses importants que s’han de tenir ben presents per llegir i escriure bé. Se’ls convida a descobrir-ne d’altres, que es poden anotar a l’espai en blanc que hi ha a les pàgines de les orientacions per a la mestra o el mestre o en un mural de l’aula.

p. 15 • De forma col·lectiva, i amb l’ajuda del mestre o la mestra, es llegeixen els textos de cada una de les lletres vocals. • Es busquen totes les paraules de cada text que contenen la vocal corresponent. Individualment encerclen totes aquestes vocals. • De forma col·lectiva, s’observa i es compara el so que fan en cada cas.

Page 14: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

Unitat 1

14

p. 17 • Es busquen a la llista de noms de nens i nenes de l’activitat de la pàgina 13 (o en qualsevol altra llista penjada a l’aula) noms que comencin amb vocal i que comencin amb consonant, i els escriuen al lloc corresponent. Anirà bé que resolguin aquesta activitat per parelles, ja que així podran parlar del que fan i aniran assegurant el coneixement de les lletres. Mentrestant, la mestra o el mestre pot estimular i orientar cada grup, de forma individualitzada, en tot allò que necessiti.

Solució possible: Noms que comencen amb vocal: Abel, Úrsula, Ester, Aitor, Olga, Òscar, Ignasi, Aziza. Noms que comencen amb consonant: Fàtima, Joan, Gabriela, Latifa, Rut, Xavier, Nahuel, Maria.

p. 19 • Es demana als infants que identifiquin algunes de les paraules més significatives de cada endevinalla. Es pot començar a fer per parelles i, després, es poden posar en comú els resultats amb tot el grup. Les solucions de les endevinalles es poden escriure a la pissarra.

• Cada nen o nena pot llegir en veu alta una de les endevinalles, la que vulgui. • Es localitzen les paraules que rimen i s’assenyalen les lletres que són iguals. Es comenta entre tots.

p. 21 • S’ajuda els infants a memoritzar –si encara no ho han fet– les endevinalles de la pàgina anterior. Després, per parelles, en poden fer la com-provació.

• Cada nen o nena tria una endevinalla (la que li agrada més, la que recorda millor, la que li resulta més fàcil, etc.) i l’escriu. Després, comprova si ho ha fet bé mirant com està escrita a la pàgina anterior.

• Els infants comenten, de forma col·lectiva, quines paraules els han costat més d’escriure i intenten d’explicar-ne la causa. Aquestes paraules es poden anar escrivint a la pissarra. Poden fer-ho la mestra o el mestre o els infants mateixos.

p. 23 • Per parelles, es pot fer una primera aproximació a la lectura del poema. El títol pot ajudar a copsar-ne el sentit. • Es posarà en comú el que cada parella ha entès. Després, la mestra o el mestre llegirà el text de forma seguida i s’apreciarà la sonoritat del joc

de les paraules. • Per parelles, es memoritzarà una estrofa del poema, cadascú la que li agradi més, i després es recitarà la poesia diverses vegades: col-

lectivament, en petits grups i individualment (voluntàriament).

p. 25 • Es conversa, en gran grup, sobre el material d’ús habitual a l’aula, distingint el que és d’ús individual del que és d’ús col·lectiu. • Els alumnes rellegeixen el poema, hi identifiquen les paraules que representen algun tipus de material d’aula i després les copien a la llista

corresponent. Si volen, poden afegir alguna altra paraula a les llistes. Al costat de les paraules es poden fer els dibuixos d’alguns dels objectes designats.

• La mestra o el mestre els pot fer adonar que en aquest cas els noms no s’escriuen amb majúscula sinó amb minúscula. Cal que recordin que els noms de les persones s’escriuen amb majúscula inicial i els de les coses, amb minúscula.

Page 15: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

COMENCEM EL CURS

15

Solució possible: Material d’ús personal: llibres, pinzells, esborradors, llapis, regles, papers. Material d’ús col·lectiu: taules, llibres, guix, pissarres, papereres, penjadors, cadires, llums, prestatges.

p. 27 • Partint del mateix poema anterior, la mestra o el mestre pot fer adonar dels cops de veu (síl·labes) amb què diem cada una de les paraules. Per fer-ho més evident, els infants poden fer servir recursos com picar de mans, picar la taula amb un objecte, etc.

• Després, d’un en un, cada alumne pot dir en veu alta un nom, el que vulgui, i entre tots comptar les síl·labes que té. • La mestra o el mestre anuncia en veu alta el nombre de síl·labes que ha de tenir una paraula, i cada infant en pensa i en diu una a tot el grup. • Cada alumne escriu les paraules al lloc corresponent (es poden buscar al poema anterior).

Solució possible: Paraules d’1 síl·laba: tot, guix, nens, llums, cel, gos, tren, pa. Paraules de 2 síl·labes: llibres, pinzells, claror, regles, nenes, papers, casa, pare. Paraules de 3 síl·labes: escola, pissarres, penjadors, finestres, cadires, riallers, prestatges, màquina.

p. 29 • S’observen les lletres del cartell i la mestra o el mestre pregunta als infants si saben de què es tracta, si han vist mai un cartell semblant i, en cas afirmatiu, on l’han vist (seria convenient que a la classe hi hagués algun abecedari penjat a la vista). Durant la conversa, haurien de sortir les paraules abecedari i ordre alfabètic per tal que els infants les vagin coneixent i incorporant a la seva parla.

• Es comenten els dos tipus de lletra que hi apareixen: la majúscula de pal i la minúscula manuscrita. • Els infants llegeixen, d’una en una i en veu alta, les lletres de l’abecedari. Cal assegurar que en diuen els noms de manera correcta. • Individualment, cada infant encercla les lletres de l’abecedari que sap bé i subratlla les que sap poc o gens.

p. 31 • Es demana als infants que observin aquesta dita que juga amb la personificació dels dies de la setmana i que es fixin especialment en les paraules escrites amb lletra de pal. Les identificaran fàcilment amb els dies de la setmana.

• La mestra o el mestre fa una lectura seguida de tot el text. Es pot comentar després de forma col·lectiva (Quina mena de text és?). • Es poden localitzar els dies de la setmana en alguns objectes de la classe (el calendari, la data a la pissarra...). En quins altres llocs també els

podem trobar escrits? (diaris, agendes, cartells que anuncien actes, etc.). • En petit grup (els nens d’una taula, per exemple), poden provar de llegir les tres frases que hi ha escrites a continuació. Les paraules ahir, avui

i demà poden ser reconegudes fàcilment pels infants perquè s’usen molt sovint. • De forma individual, els alumnes escriuran dins el requadre el dia de la setmana que correspongui, i es fixaran molt bé en totes les lletres. • Finalment, cadascú provarà d’escriure-hi com sàpiga alguna de les activitats que preveu fer aquell dia.

p. 33 • Es comença mirant la il·lustració, un full de calendari, i s’observa que els dies estan escrits amb dos colors diferents (Per què es deu fer així? Què es vol destacar?). És interessant que en la conversa apareguin les expressions cap de setmana, dies festius, dia de la setmana i dia del mes.

Page 16: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

Unitat 1

16

• En petit grup (els nens d’una taula o per parelles), es pot provar de llegir els enunciats dels tres exercicis. Després, en gran grup, es posa en comú el que s’ha entès. Finalment, la mestra o el mestre en fa una lectura completa.

• Cadascú resoldrà els exercicis escrits de forma individual. És important que quan acabin d’escriure comprovin (mirant al mateix full o en qualsevol altre calendari) si han escrit bé els dies de la setmana.

Solució: Dies de la setmana que anem a l’escola: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres. Dies de la setmana que no anem a l’escola: dissabte, diumenge. Tots els dies de la setmana comencen per: D.

p. 35 • Es parla dels jocs que utilitzen lletres i paraules de forma enginyosa per divertir-se. (Quins jocs coneixeu d’aquest tipus?: sopes de lletres, mots encreuats, el penjat, un vaixell carregat de...).

• Es comenten els dos jocs que es proposen en aquest full, i el primer es resol per parelles. Es comenta que a la columna ombrejada hi apareixen les cinc lletres vocals.

• Es juga col·lectivament al joc del penjat unes quantes vegades (amb els noms dels nens de la classe, el nom de la classe, de l’escola, etc.), i després es deixa que cadascú escrigui paraules que li agradaria proposar si li toqués dirigir el joc. S’hi pot tornar a jugar tantes vegades com es vulgui en dies successius.

Solució:

HE APRÈS

p. 37-39 • S’explica la intenció dels dos fulls que porten per títol HE APRÈS, que trobaran al final de cada tema: prendre consciència del que s’aprèn.

L L A P I S

C A R P E T A

L L I B R E

P I L O T A

F U L L

Page 17: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

COMENCEM EL CURS

17

• Abans de posar-se a fer les activitats, anirà bé de fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc.

• La mestra o el mestre anirà llegint els enunciats de cada exercici, i cadascú els resoldrà de manera individual.

1. La majúscula dels noms propis. 2. L’escriptura dels dies de la setmana. 3. Saber quines són les lletres vocals. 4. Trobar paraules segons les síl·labes. 5. Comprensió de la lectura. 6. Comprensió de la lectura.

Solució possible: 2 Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. 3. A, E, I, O, U. 4. 1 síl·laba: pa, font, llaç. 2 síl·labes: llibre, pastís, dilluns.

3 síl·labes: divendres, setmana, botiga. 6. Llapis. Diari.

Page 18: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

41

2. ANEM A COMPRAR

LLENGUA1_25 24/4/06 20:01 Página 41

Page 19: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

19

ANEM A COMPRAR

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

MESTRE/A

CI1 (1r)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 2. Anem a comprar

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Conversar sobre les botigues i establiments del carrer. Aprendre a escriure el nom d’algunes botigues del carrer i relacionar les botigues amb els productes que s’hi venen.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Saber quantes síl·labes i lletres té una paraula. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer, llegir i comentar un fragment d’un text narratiu conegut. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Memoritzar versets de La Rateta. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Identificar les paraules que rimen. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Adonar-se dels sufixos (­et, ­eta, ­ets, ­etes) i saber com utilitzar-los per formar diminutius.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i distingir les lletres m i n i el dígraf ny. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Relacionar dos tipus de grafies, les dels rètols de les botigues i les del text. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar les paraules que són de la mateixa família. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir i escriure autònomament el nom d’algunes botigues acabat amb el sufix ­eria.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Observar detalladament les il·lustracions. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Observar com les paraules canvien per formar derivats. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Page 20: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

20

Unitat 2

Familiaritzar-se amb l’estructura formal del text poètic: els versos i la rima. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i memoritzar una poesia. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Conèixer i utilitzar la preposició de. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer l’organització textual dels diàlegs i la utilització dels guions. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Completar un petit diàleg. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer diversos termes referits als tipus de pa. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Familiaritzar-se amb la lectura d’un catàleg comercial de jocs de taula. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Desenvolupar estratègies per buscar informació concreta en textos des crip-tius.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Omplir una fitxa amb les dades que es demanen. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Saber escriure paraules que representen elements i figures del pessebre. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i distingir les lletres p i b. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

Llegir i comprendre• Familiarització en la lectura de catàlegs de jocs de taula.• Desenvolupament d’estratègies de comprensió de la lectura.• Lectura d’un text narratiu.• Lectura d’un text informatiu.• Lectura d’un text retòric: la poesia.• Recerca selectiva d’informació en petits textos descriptius.• Interès i curiositat per mirar o llegir rètols, cartells o altres tipologies de textos.

Page 21: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

21

ANEM A COMPRAR

Parlar i conversar• Conversa sobre les botigues i establiments a partir d’imatges.• Formulació de preguntes i respostes.

Escoltar i comprendre• Comprensió de les informacions orals donades en les activitats d’aula.• Respecte del torn de paraules.

Escriure• Escriptura individual de frases simples relacionades amb anar a comprar.• Escriptura de paraules relacionades amb les botigues del carrer.• Confecció de llistes per anar a comprar.• Compleció d’un petit diàleg.• Compleció de dades sobre jocs en una fitxa.• Escriptura de noms de figures del pessebre.

Conèixer el funcionament de la llengua• Adquisició de nou vocabulari relacionat amb les botigues i els aliments.• Formació de paraules noves combinant les lletres d’una paraula do nada.• Identificació de paraules d’una mateixa família.• Introducció al concepte de dígraf.• Coneixement i ús de les lletres m i n i el dígraf ny. • Coneixement i ús de les lletres p i b.• Ús de la preposició de.• Comprensió i anàlisi guiada de l’organització textual d’un diàleg.• Observació del funcionament de la llengua: sufix d’establiments –eria.• Introducció a la formació de diminutius utilitzant –et –eta –ets ­etes.• Segmentació de noms en síl·labes i lletres.• Producció de preguntes i respostes.

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Lectura de versets; identificació de les paraules que rimen.• Familiarització amb l’estructura formal del text poètic: els versos i la rima.• Memorització d’una poesia.• Gust per la lectura de poemes.

Page 22: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

22

Unitat 2

Orientacions didàctiques i solucionari

p. 42-43 • Conversa en gran grup suggerida a partir de la il·lustració de les pàgines anteriors (Quines botigues, o altres establiments, veiem en aquestes il·lustracions? En quines acostumeu a anar a comprar? Què hi compreu? Amb qui hi aneu? Hi aneu alguna vegada sols, a comprar?).

• Es llegeixen, primer en petit grup (parelles o taules), els rètols de les botigues i establiments. Després, els resultats de la lectura es posen en comú i es comenten en gran grup.

• Si es vol, en l’activitat lliure cadascú pot dibuixar una botiga amb el rètol corresponent.

p. 45 • Es llegeix, de forma col·lectiva, el títol del primer exercici. És interessant que tots els infants hi puguin reconèixer les paraules botigues i carrer.

• S’escriuen, de forma individual, alguns noms de les botigues del carrer. Després, es comprova, mirant el full anterior, si s’han escrit bé. • La mestra o el mestre llegeix les preguntes dels exercicis que hi ha a sota, i es responen de forma individual. • És molt interessant complementar aquest treball amb l’observació i anotació directa dels rètols de les botigues del carrer de l’escola o del

mercat. Durant la sortida, es poden anotar els noms en un full d’esborrany i després escriure’ls en l’apartat d’activitats lliures.

Solució possible: Les botigues del carrer: fruiteria, sabateria, pastisseria, carnisseria, peixateria. On compraries una barra de pa? Forn de pa, pastisseria. On compraries un diari? Quiosc, llibreria, papereria.

p. 47 • Es llegeix col·lectivament la primera part de l’exercici i es contesten les preguntes de forma individual. • S’observen les lletres de la paraula botiga. Després, es llegeixen les paraules que hi ha escrites dins el requadre i es comprova que només hi

apareixen lletres de la paraula botiga. • La primera part del segon exercici cal preparar-la col·lectivament, ja que la paraula comprar presenta algunes dificultats, tant a l’hora de

comptar les lletres (n’hi ha una que no sona) com de comptar les síl·labes (cada síl·laba té més de dues lletres).

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Elaboració de rètols fent ús de recursos de l’expressió plàstica.• Reconeixement de mots escrits en anglès en els catàlegs de joguines i valoració del seu ús.

Page 23: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

23

ANEM A COMPRAR

• L’última part d’aquest exercici es pot resoldre per parelles o col·lectivament, si es creu més oportú. En el primer cas, és interessant que després es posin en comú les paraules que cada grup ha trobat. Aquest mateix exercici es pot practicar com una activitat lliure i en forma de joc, amb el nom propi de cadascú i el dels companys.

Solució:

BOTIGA Quantes síl·labes té? 3 síl·labes. Quantes lletres té? 6 lletres.

COMPRAR Quantes síl·labes té? 2 síl·labes. Quantes lletres té? 7 lletres.

Solució possible: Amb les lletres de COMPRAR es poden formar altres paraules: ram, rap, proa, mar, pam, rar, com…

p. 49 • De forma col·lectiva, els nens i les nenes de la classe observen el text i proven d’identificar-lo. Com que es tracta d’un conte conegut per tothom, no es preveu que costi gaire.

• La mestra o el mestre llegeix els trossos que tenen la lletra en rodona –la part narrativa– i els infants poden provar de llegir el que pensa la Rateta (lletra negreta). La mestra o el mestre els ajudarà si cal.

• Es memoritzen aquests versets.

p. 51 • Es torna a llegir el text anterior de La Rateta. • S’identifiquen les paraules que rimen. • De forma individual, cada alumne escriu tres parelles de paraules del text que rimin. • Es comenta amb tot el grup el significat de la paraula dineret. També es pot parlar d’altres mots més o menys similars que utilitzem

actualment, com ara centimet. • Es parla de l’acabament de les paraules en ­et per indicar petitesa. • Cada infant, lliurement, escriu i dibuixa allò que creu que podria comprar amb un centimet. Després, es pot comentar col·lectivament allò

que ha escrit cadascú.

Solució: Avellanetes ­ dentetes. Pinyonets ­ queixalets. Trobava ­ agradava.

Page 24: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

24

Unitat 2

p. 53 • La mestra o el mestre escriu a la pissarra les lletres m i n i el dígraf ny, i pregunta si les coneixen, com es diuen, com sonen (pot fer-los adonar que totes tres representen sons nasals).

• Es diuen i s’escriuen a la pissarra els noms de nens i nenes de la classe que contenen aquestes lletres o aquest dígraf. • Es torna a llegir el text de La Rateta i s’hi localitzen les paraules que tenen aquestes lletres o aquest dígraf. • S’escriuen individualment les paraules indicades. • La mestra o el mestre llegeix i comenta el text que hi ha escrit al requadre final. Entre tots es poden dir i escriure a la pissarra altres dígrafs

que coneguin. Si es vol, es poden escriure paraules amb dígrafs en l’espai destinat a activitats lliures.

Solució possible: Paraules amb M: maduixa, mandarina, mercat... Paraules amb N: dineret, avellanetes, nas... Paraules amb NY: pinyonets, any, muntanya...

p. 55 • Per parelles, es pot fer una primera aproximació a la lectura del text. Els rètols de les parades i la il·lustració els poden ajudar a copsar-ne el sentit.

• Es posa en comú el que cada parella ha entès. Després, si cal, la mestra o el mestre llegeix el text de forma seguida. • Es demana als infants que identifiquin algunes de les paraules més significatives del text. • Cada nen o nena pot llegir, en veu alta, una de les quatre parts del text, la que vulgui. • S’hi localitzen les paraules que són de la mateixa família i s’assenyalen les lletres que són iguals. Es comenta el resultat entre tots.

Solució: Fruita­fruiteries. Carn­carnisseries. Peix­peixateries.

p. 57 • S’identifiquen les quatre botigues que apareixen al full. S’observa el nom que apareix escrit al primer rètol i es posa atenció en l’acabament ­eria.

• Cadascú escriu al llibre els rètols de les altres botigues (sabateria, llibreria, pastisseria). Després, es comprova, de forma col·lectiva, si s’ha fet bé.

• A l’espai destinat a activitats lliures es pot suggerir d’inventar un rètol per a una botiga (amb lletres decorades, per exemple).

p. 59 • Lectura col·lectiva de l’enunciat de l’exercici i de les preguntes. • S’escriuen a la pissarra les parelles de paraules de la mateixa família i s’hi observen les lletres que són iguals i les que canvien.

Page 25: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

25

ANEM A COMPRAR

• Escriptura individual de les respostes de cada pregunta. • La mestra o el mestre llegeix i comenta el text que hi ha escrit al requadre final. Entre tots es poden dir i escriure a la pissarra noms d’altres

botigues o establiments que acabin en ­eria (perruqueria, papereria, drogueria, fusteria, ferreteria, merceria, bugaderia, etc.) i escriure’ls i/o dibuixar-los en l’espai destinat a activitats lliures.

Solució: Fruiteria – fruita/ carnisseria ­ carn / peixateria – peix / llibreria – llibres / ferreteria ­ ferros / pastisseria – pastissos / papereria – paper / sabateria

– sabates.

p. 61 • Per parelles, es pot fer una primera aproximació a la lectura de la poesia. El títol i la fotografia poden ajudar a copsar-ne el sentit. • Es posa en comú tot el que cada parella ha entès. Després, la mestra o el mestre llegeix, de forma seguida i amb bona entonació, la

poesia. • S’identifiquen les paraules o expressions de la poesia que representen noms de tipus de pa. Mentre els infants les van llegint, la mestra o el

mestre les pot anar escrivint a la pissarra, separant les que són paraules soles, com panets, de les que són expressions, com pa de mig. • Es demana als infants que diguin altres expressions utilitzant la preposició de.

Solució: Paraules: llonguets, panets. Expressions: pa de mig, barra de quart, pa de pagès, rodó de molla pigada.

p. 63 • Observació de la il·lustració i el text que hi ha començat. Fer hipòtesis sobre què deuen dir la venedora i els nens. • Observació del text. Hi ha una frase que es repeteix (Què hi diu?). • Lectura del text sencer (Què diu la venedora? Què diuen els nens?). • Per parelles, els infants es poden imaginar com continua aquest diàleg i provar d’escriure’l en un full. Després, es poden posar els resultats en

comú i comentar-los. • Cadascú escriu al llibre la continuació del diàleg. • Finalment, la mestra o el mestre llegeix i comenta el text que hi ha escrit al requadre de sota.

Solució possible: —Jo vull una barra de quart. —Té. T’agrada, aquesta? —Sí, gràcies.

Page 26: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

26

Unitat 2

p. 65 • La mestra o el mestre llegeix la primera frase. Cada infant, de forma individual, elabora la llista dels tipus de pa. Després, comprova si ho ha fet bé consultant la poesia.

• Es llegeix l’enunciat del segon exercici i es resol individualment. Es pot escriure i dibuixar. Després, es pot posar en comú el que han escrit els nens i les nenes, escriure-ho a la pissarra i corregir-ho col·lectivament.

Solució: Tipus de pa: pa de mig, barra de quart, llonguets, pa de pagès, rodó de molla pigada, panets.

Solució possible: Altres tipus de pa: pa de motlle, pa integral, panet de Viena, barra de mig, rodó de quart girat...

p. 67 • Es demana als infants que llegeixin el títol i que observin els textos i les il·lustracions (Quina mena de text és? On n’has vist?). • Es prova de llegir el nom dels jocs. S’explica que alguns noms estan escrits en una altra llengua (Quina llengua deu ser? Com ho has sabut,

que era anglès?). • S’observa que al final hi ha uns números que indiquen el preu del producte (Quines altres informacions hi deu haver?). • La mestra o el mestre llegeix cada text. Després, es comenta que cada text parla d’una sèrie d’aspectes (edat dels jugadors, tipus de joc,

material que conté, nombre de jugadors i preu) que caracteritzen cadascun dels jocs i que ens donen informació a l’hora de triar-los. • Es poden portar a l’aula catàlegs de joguines comercials, per mirar-los, llegir-los i comentar-los a l’aula. Cadascú pot retallar, enganxar o

copiar algun joc a l’espai destinat a activitats lliures.

p. 69 • Es conversa en gran grup sobre aquest tipus de text. Se’ls recorda que ja n’han vist (la fitxa sobre l’escola, que van omplir al tema anterior). • S’observa que hi ha dues fitxes iguals i s’explica que una l’ompliran junts i l’altra l’ompliran individualment. • Es tria un dels quatre jocs i es va omplint la primera fitxa amb l’aportació de tothom. • Després, cada infant tria un altre joc i prova d’omplir la segona fitxa. L’ajuda individual de la mestra o el mestre a cada alumne és

indispensable en aquest exercici. • Es poden fer llistes de jocs (els que hi ha a l’aula, els que m’agradaria tenir, etc.) a l’espai destinat a activitats lliures i/o descriure’n algun.

Solució possible: FITXA 1 Nom del joc: Memo loto imatges. Edat: a partir de 3 anys. Tipus de joc: joc d’associació i memòria. Material que conté: tauler de joc de doble cara, 36 fitxes de fusta amb 18 imatges reals, una bosseta de tela i instruccions. Nombre de jugadors: d’1 a 4 jugadors. Preu: 16,50 euros.

Page 27: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

27

ANEM A COMPRAR

FITXA 2 Nom del joc: Memo. Edat: a partir de 3 anys. Tipus de joc: joc de memòria. Material que conté: 32 peces de fusta envernissada per formar 16 parelles idèntiques Nombre de jugadors: de 2 a 4 jugadors. Preu: 12,50 euros.

p. 71 • S’observa la il·lustració i es llegeix el títol de la pàgina. • De forma col·lectiva, es fa una primera aproximació a la lectura de la poesia. Es comença llegint el títol (la mestra o el mestre explica què

significa la paraula fragment, que està escrita entre parèntesis a sota). També es llegeix el nom de l’autor. • Els infants van llegint en veu alta aquelles paraules o trossos de text que entenen. Després, la mestra o el mestre llegeix de manera seguida

la poesia. Es recorda què signifiquen els guions de diàleg i es pot llegir i recitar el poema per parelles. • S’identifiquen les paraules o expressions de la poesia que representen figures o elements del pessebre. • Es poden recordar altres poesies que coneguin i escriure’n el títol i/o el text i l’autor a l’espai destinat a activitats lliures.

Solució: Casa, pou, parella de bous, gall, gallines, riu.

p. 73 • Cada infant escriu al seu lloc la paraula que correspon a cada il·lustració. Després, comprova si ho ha fet bé consultant la poesia. • Es poden dibuixar i escriure altres figures del pessebre a la mateixa pàgina o a l’espai destinat a activitats lliures.

Solució: Gall, casa, gallines, riu, bou.

p. 75 • S’observen els dos dibuixos i el nom del que representen. Cal que els infants s’adonin que les úniques lletres que són diferents són la p i la b. • Es localitzen a la poesia de la pàgina anterior les paraules que tenen aquestes lletres. • Cada infant escriu aquestes paraules a la filera corresponent. • Es pot complementar aquest treball buscant diferents maneres d’escriure les lletres p i b en revistes i diaris (lletra d’impremta, majúscula

i minúscula; lletra lligada manuscrita, majúscula i minúscula en diferents varietats). Es poden retallar i fer-ne un mural, o bé enganxar-les o copiar-les a l’espai destinat a activitats lliures.

Solució: P / B

Paraules amb P: pessebre, pou, parella, porta, plomes, paper, plata. Paraules amb B: bous, debò, sembla.

Page 28: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

28

Unitat 2

HE APRÈS

p. 77-79 • Es recorda la intenció dels fulls que porten per títol HE APRÈS, que hi ha al final de cada tema: prendre consciència del que s’aprèn. • Abans de posar-se a fer les activitats, va bé fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada

pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc. • La mestra o el mestre va llegint els enunciats de cada exercici i cadascú els resol de manera individual.

1. Paraules noves que es poden formar amb les lletres de MERCAT. 2. L’escriptura de noms de botigues que acaben amb el sufix ­eria. 3. Comprensió de la lectura. 4. Coneixement de les lletres m i n i del dígraf ny. 5. Coneixement de les lletres p i b.

Solució possible: 1. Ram, marc, car, cera, rem, mar. 2. Fruiteria, peixateria, llibreria, sabateria. 4. Tenen la lletra M: maduixa, mandarina, mercat. Tenen la lletra N: dineret, avellanetes, nas. Tenen la lletra NY: pinyonets, any, muntanya. 5. Pessebre, bou, ploma.

Page 29: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

3. ANEM AL PARC

LLENGUA1_25 24/4/06 20:03 Página 81

Page 30: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

30

Unitat 3

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

MESTRE/A

CI1 (1r)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 3. Anem al parc

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Conversar sobre els espais públics, la seva vegetació, els jocs in fan tils, etc. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Explicar experiències viscudes als parcs. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal. Social i ciutadana.

Saber escriure els noms d’algunes coses que hi ha als parcs. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Distingir les coses que pertanyen a la natura dels altres elements. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

Aprendre a diferenciar els tres sons de la lletra o. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar sons iguals. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Desenvolupar estratègies d’identificació i comprovació de la lectura. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Conèixer, llegir i comentar un còmic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Interpretar i aprendre a utilitzar els signes d’interrogació i d’admiració. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Comprendre el significat del text. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Imaginar una aventura a la selva i saber-la representar gràficament. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre.

Reconèixer diverses onomatopeies que representen veus d’animals. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Aprendre a aprendre. Coneixement i interacció amb el món físic.

Reconèixer el nom d’alguns colors i practicar la lectura ràpida amb aquests noms.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer les lletres b, v, w. Saber que representen el mateix so. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Page 31: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

31

ANEM AL PARC

Conèixer el nom d’alguns arbres que es troben al parc. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

Familiaritzar-se amb els textos científics. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Lectura de textos explicatius sobre ocells. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

Buscar informació en un text explicatiu segons diferents objectius de lectura i comprendre el significat del text.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure frases explicatives utilitzant les formes verbals és i té. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer, llegir, comentar i memoritzar un embarbussament. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Desvetllar el gust per jugar amb els sons de la llengua. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer les lletres t i d. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir, memoritzar i utilitzar una cançó eliminatòria. Conèixer altres maneres de triar.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Completar un text memoritzat. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir els dos sons de la lletra c i conèixer la normativa: ca­co­cu, ce­ci. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Explicar les normes d’un joc. Llegir i comentar un text instructiu d’un joc de pati.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i distingir la lletra r i el dígraf rr. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Aprendre a acceptar les convencions del codi escrit. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

Llegir i comprendre• Lectura d’un còmic i comprensió a través de preguntes.• Coneixement del còmic i de les característiques gràfiques (vinyetes, ba fa ra des, etc.).

Page 32: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

32

Unitat 3

• Comprovació de la comprensió lectora. • Pràctica de lectura ràpida a partir d’estratègies d’anticipació i com provació.• Lectura d’un text explicatiu sobre ocells.• Recerca selectiva d’informació en petits textos explicatius per res pondre preguntes.• Lectura i memorització d’una cançó eliminatòria.• Comprensió d’un text instructiu.• Reconeixement del nom dels colors.

Parlar i conversar • Explicació oral d’un joc.• Conversa en gran grup sobre els parcs públics, la seva vegetació, els jocs infantils, experiències personals en els parcs...• Destresa en el joc fonètic d’un embarbussament.

Escoltar i comprendre• Valoració de la importància d’escoltar i respectar els torns de paraula.• Audició i comprensió de les normes d’un joc.• Comprensió de les instruccions dels exercicis llegits per la mestra o el mestre.

Escriure• Escriptura d’onomatopeies relacionades amb els sons dels animals.• Escriptura guiada de frases explicatives a partir de models.• Compleció de parts d’un text prèviament memoritzat.• Recursos per a una escriptura autònoma i creativa.

Conèixer el funcionament de la llengua• Classificació de paraules segons el criteri semàntic.• Reconeixement d’onomatopeies de veus d’animals.• Adquisició de nou vocabulari: noms d’ocells.• Vocabulari científic: fulles i arbres del parc.• Interpretació dels signes d’admiració i d’interrogació.• Identificació de sons iguals.• Relació so-grafia: o oberta, o tancada, i o que sona u.• Coneixement i ús de les lletres b – v – w.• Reconeixença de la lletra r i el dígraf rr.• Ús de les formes verbals és i té.• Introducció a l’atribució.

Page 33: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

33

ANEM AL PARC

• Inici en l’elaboració de frases simples.• Relació so-grafia t, d.• Introducció a les formes c davant de a ­ o ­ u; c davant de e ­ i.

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Anàlisi de la repetició d’elements en una cançó.• Ús de la cançó com a recurs eliminatori per triar qui toca parar, sortir a la pissarra...• Iniciació al gust de jugar amb els sons de la llengua a partir d’embar bussaments.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Producció de cançons eliminatòries amb entonació i gestos ade quats a la situació comunicativa.• Ús de recursos de l’expressió plàstica per il·lustrar una aventura in ven tada.• Representació gràfica d’un animal.• Distinció dels objectes d’un parc que pertanyen a la natura dels altres ele ments.• Observació directa i descripció de fulles d’arbres que podem trobar als parcs públics.

Orientacions didàctiques i solucionari

p. 82-83 • Conversa en gran grup suggerida per la il·lustració de les pàgines anteriors (Com és el parc que veiem en aquesta fotografia? S’assembla al parc on vosaltres acostumeu a anar? Amb qui hi aneu? Quins jocs hi ha?...).

• A l’espai destinat a activitats lliures poden dibuixar el tobogan, el gronxador o l’estructura que els agradi més i escriure-hi el nom.

p. 85 • Es llegeix, de forma col·lectiva, el títol del primer exercici. Es van dient en veu alta els noms de les diverses coses que acostumem a trobar als parcs. La mestra o el mestre –o un infant– les pot anar escrivint a la pissarra en dues columnes diferents, segons que siguin coses de la natura o no.

• Escriuen individualment alguns noms de les coses que s’han dit. Després es comprova, mirant la pissarra, si s’ha fet bé.

Page 34: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

34

Unitat 3

Solució possible: Coses de la natura: arbres, sorra, sol, ombra, fulles, cel... Altres coses: gronxadors, tobogans, nena, nen...

p. 87 • Es llegeixen les paraules flors i gronxadors. Es fixa l’atenció en totes les lletres o i s’observa com sonen. Els infants pensen altres paraules –noms propis, per exemple– que tenen o obertes, o tancades i o que sonen [u]. Es poden anar escrivint a la pissarra i reflexionen, entre tots, sobre les diferents pronunciacions de la lletra.

• S’explica el mecanisme del segon exercici: es tracta d’escriure cadascuna de les paraules proposades al lloc corresponent, d’acord amb els diferents sons de la lletra o de les paraules (obert, tancat i [u]). Els infants proven de resoldre l’exercici per parelles. Després se’n pot fer la correcció col·lectivament.

• La mestra o el mestre llegeix la frase del requadre de sota. Es comenta entre tots.

Solució: GRONXADORS. FLORS. Quantes lletres O tenen aquestes paraules? 3. Sonen igual? No. Sona com FLOR: cargol, sol, font. Sona com GOS: ros, poma. Sona com TOBOGAN: tombarella, formiga, ocell.

p. 89 • De forma col·lectiva, els nens i les nenes de la classe observen el títol i les vinyetes del còmic. Es fa una primera aproximació al significat.

• Es parla dels còmics i de les seves característiques (vinyetes, bafarades, onomatopeies...). En aquest còmic cal observar que hi ha dos tipus de vinyetes: les que estan emmarcades amb una línia contínua i les que tenen un marc ondulat (les unes representen escenes reals i les altres escenes imaginades).

• Es prova de llegir per parelles: primer indiquen què hi deuen dir els personatges, i després comproven què hi diuen. Finalment es llegeix col·lectivament el text de la historieta, de manera expressiva (es repassa el significat dels signes d’admiració i d’interrogació). És interessant que els infants en copsin la ironia, que queda ben manifesta a l’última vinyeta.

• Aniria bé tenir a l’aula el llibre L’Oriol i les seves coses, observar-lo i comentar-lo col·lectivament. Després, aquest llibre es podria deixar al racó de la biblioteca perquè els infants poguessin llegir-lo lliurement.

Page 35: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

35

ANEM AL PARC

p. 91 • Es llegeix la primera frase i es demana als alumnes que posin èmfasi en els signes de puntuació. • La mestra o el mestre llegeix la instrucció de l’últim exercici i es comenta. Es posen en comú diferents idees per ajudar a planificar el text.

Després, cadascú representa gràficament l’aventura que ha imaginat, dins el quadre. Es poden deixar obertes diverses possibilitats: escriure el títol i dibuixar l’escena principal, escriure tot el desenvolupament de la història, escriure i dibuixar una escena... Es pot comptar també amb l’espai destinat a activitats lliures, o fer-ho en fulls a part, si es vol dibuixar i/o escriure més d’una escena.

• Finalment es pot posar en comú el que cadascú ha inventat.

Solució: —Véns del parc o de la selva? La diu la mare. Perquè la bafarada és a sobre de la mare. Quan veu el nen tan brut, li costa de creure que vingui del parc.

p. 93 • Es llegeix la pregunta inicial. Es reconeixen les onomatopeies del còmic anterior i es posa atenció al signe d’admiració. Després, cada infant fa la relació de la resta d’animals que hi ha dibuixats, amb les seves veus.

• Es parla de les veus que fan altres animals. S’escriuen a la pissarra i es comenten. • Cadascú dibuixa un animal dels que s’han dit abans, i n’escriu l’onomatopeia de la veu sense oblidar el signe d’admiració. • Es pot ampliar el treball buscant altres onomatopeies en còmics de revistes o llibres. Algunes es poden retallar i enganxar, o bé copiar a

l’espai de les activitats lliures.

Solució: Ovella: beeeee! Gall: quiquiriquic! Lleó: grrrr! Ànec: quac­quac! Gat: mèu!

p. 95 • Es llegeix la primera frase. Els infants llegeixen els rètols dels pots i els pinten del color corresponent. Mentre pinten, la mestra o el mestre pot anar passant per les taules a fi d’ajudar a desenvolupar estratègies de lectura ràpida per identificar els noms dels colors.

• Es comenta que els noms d’aquests colors tenen dos tipus de b; en uns casos, la be alta i en d’altres, la be baixa, i que totes dues sonen igual.

• Es llegeix la instrucció del segon exercici i s’observa l’exemple ja resolt. Per parelles, els infants proven de resoldre els altres exemples. Després, es pot posar en comú el que han fet i es poden omplir les caselles buides.

• Es parla també d’una lletra poc freqüent, la w, i es busquen paraules que la tinguin (web, kiwi, waterpolo). S’escriuen a la pissarra i després al full.

Page 36: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

36

Unitat 3

Solució: VENT ­ BASTÓ. FUTBOL ­ AVIÓ. CAVALL ­ ZEBRA. Quines lletres són? B - V. Solució possible: Kiwi, western, web, windsurf.

p. 97 • Cal procurar l’observació directa de fulles de diversos arbres, mentre en van aprenent els noms. • Es conversa sobre les fulles i els arbres que acostumem a trobar als parcs. Es comenten els diferents tipus de fulles que hi ha il·lustrades al

llibre. Es llegeixen els noms dels arbres. A manera de joc, un infant llegeix el nom d’un arbre i cadascú l’assenyala al seu llibre ràpidament. • S’observa que a sota el nom n’hi ha un altre (escrit entre parèntesis i en un altre tipus de lletra), en una llengua que és el llatí. S’explica que

això és usual en els textos científics. Seria interessant disposar a l’aula d’algun llibre que també parli de plantes i observar aquesta pràctica denominadora.

• Es comenta quins d’aquests arbres coneix cadascú i quins no, i cada alumne o alumna omple les llistes. • Es pot completar el treball amb una sortida al parc per jugar i recollir-hi fulles. Després, s’identifiquen i s’enganxa alguna fulla a l’espai de

les activitats lliures. S’hi pot escriure el nom.

p. 99 • Es llegeix el títol de la pàgina i, després, els noms dels ocells. S’observen les il·lustracions i es comenta com és cada ocell. • Els infants fan una primera exploració del text. Després el mestre o la mestra llegeix el text sencer. • Es demana que busquin al text diferents informacions, cada vegada una de diferent (Què menja, el pit­roig? De quin color té l’esquena, el

pardal? Quin ocell menja insectes?, etc.). Després de fer la pregunta, es deixa un temps perquè els infants tornin a llegir el text de forma individual i en veu baixa, i hi trobin la informació. Finalment, un infant, cada vegada diferent, llegeix en veu alta a tot el grup el fragment de text que conté la informació que es busca.

p. 101 • La mestra o el mestre llegeix les preguntes i els infants les contesten de forma individual al seu llibre. Després, es comprova col·lectivament si s’ha fet bé.

• Es demana als infants que expliquin com és un altre ocell: la cotorra. Per fer-ho, cal que observin la il·lustració. També va bé tornar a llegir els tres textos anteriors. A fi de facilitar-los la tasca, se’ls indica que facin servir les formes verbals és i té.

• Es pot ampliar aquest treball amb el joc Qui és qui?, anomenat també Els detectius. Es tracta de pensar en una persona, un animal o un objecte, i els detectius han d’endevinar qui és, fent preguntes que només es poden respondre amb sí o no.

Page 37: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

37

ANEM AL PARC

Solució: Colom, pardal. Camina fent saltirons.

Solució possible: És de color verd i blau. Té el coll de color vermell. Té les ales i la cua llargues. És gros.

p. 103 • Es llegeix i es memoritza l’embarbussament. Es juga a dir-lo ben de pressa. • Es parla amb tot el grup sobre els embarbussaments (Què són? En coneixes més? Quins?). Se’n poden escriure o dictar a l’espai de les

activitats lliures. • Es pregunta quina és la lletra que es repeteix més en aquest embarbussament. Els infants l’escriuen dins el requadre. • La mestra o el mestre escriu a la pissarra les lletres t i d. Tenen un so molt semblant (són oclusives i dentals, però l’una és sorda i l’altra

és sonora). Els alumnes pensen coses que tenen un o tots dos sons al seu nom. També pensen quins dels seus noms o cognoms els tenen. Es poden anar escrivint a la pissarra. Va bé recordar una norma que han treballat en el tema 1: el nom de les persones s’escriu amb majúscula.

• Cada infant fa les dues llistes que es demanen. • Finalment, es resol individualment l’últim exercici.

Solució: T. Teresa, Tomàs, Tània, Tanit, Telma... David, Diana, Dario, Dídac, Dolors, Daniel... Tobogan, pirata, gronxador, tigre, pardal, cotorra.

p. 105 • Es llegeix el títol. Com que es tracta d’una cançó molt coneguda, bona part dels nens i les nenes la deuen conèixer. Aquest fet en fa més fàcil la lectura.

• Es demana als infants que identifiquin els trossos que es repeteixen. • Es fa servir aquesta cançó per triar a qui toca llegir el text d’una part de la cançó en veu alta. Es pot repetir diverses vegades.

p. 107 • Es demana als infants si coneixen altres cançons eliminatòries. En cas afirmatiu, les poden cantar en veu alta a tot el grup. La mestra o el mestre pot escriure a la pissarra la lletra d’algunes, les més curtes.

Page 38: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

38

Unitat 3

• Cada alumne o alumna prova d’escriure la lletra d’una cançó eliminatòria que conegui bé, tota o una part. Si no en sap cap, pot escriure la cançó anterior.

• Observen el títol i les il·lustracions del segon exercici. Es parla conjuntament d’altres maneres de triar. Es llegeixen els títols de les que hi ha representades al llibre i es comenten si es coneixen. Si no és així, se n’explica el mecanisme.

• Finalment, cadascú respon de manera personal l’última qüestió.

Solució possible: Dalt del cotxe hi ha una nina, que repica els cascavells. Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, pinyol madur, vés­te’n tu. Si tu te’n vas, nero, nero, nero, si tu te’n vas, nero, nero, nas.

p. 109 • Cada infant completa el text de la cançó Una plata d’enciam. Després, consulta el text sencer i comprova si ho ha fet bé. • S’encerclen i es llegeixen entre tots les paraules que tenen la lletra c. La mestra o el mestre –o un infant– les pot escriure a la pissarra. Es

busquen noms de persones (nens i nenes de la classe, noms dels mestres i altres) que tinguin la lletra c i, segons el so, s’escriuen al costat de sucarem o al costat d’enciam.

Solució: Una plata d’enciam ben amanida, ben amanida, una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal; sucarem un tros de pa pel qui toqui, pel qui toqui, sucarem un tros de pa pel qui toqui amagar.

No, no sonen igual.

Sona com SUCAREM: Carles, Carlota, Carolina, Consol, Víctor, Héctor... Sona com ENCIAM: Cèsar, Cinta, Alícia, Assumpció...

p. 111 • Es llegeixen les paraules del requadre de dalt. La mestra o el mestre explica com s’ha de fer l’exercici. Cada infant prova de resoldre’l de manera individual. Després, es comprova col·lectivament si s’ha fet bé.

• La mestra o el mestre llegeix la frase del requadre de sota. Es completa i es comenta entre tots.

Page 39: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

39

ANEM AL PARC

• Per practicar l’anàlisi dels sons de la lletra c, es pot fer buscar paraules amb ca, co, cu, d’una banda, i paraules amb ce, ci, de l’altra, en qualsevol llibre de contes de l’aula, i fer-ne dues llistes en un mural o a l’espai destinat a activitats lliures.

Solució: Sona com SUCAREM: casa, cuina, copia. Sona com ENCIAM: cirera, cel.

La lletra C davant E, I sona com ENCIAM. La lletra C davant A, O, U sona com SUCAREM.

p. 113 • Es llegeix el títol i s’observen les il·lustracions. Es conversa en gran grup sobre aquest joc (El coneixeu? Hi heu jugat mai? On? Amb qui? Podríeu explicar com s’hi juga?).

• Els infants fan una primera exploració del text. Després, la mestra o el mestre llegeix el text sencer. Els infants tornen a llegir-lo de manera individual i en veu baixa. Finalment, en llegeixen un tros en veu alta per a tot el grup.

• Es localitzen les paraules mar i terra. S’observa que en un dels dos llocs en què apareixen van seguides del signe d’exclamació. Se’n comenta el motiu.

p. 115 • Es llegeixen les paraules del requadre. S’observa que totes tenen la lletra r o el dígraf rr. • Cada infant escriu aquestes paraules a la filera corresponent. • Es fan encerclar tots els dígrafs rr. Es fa adonar que el dígraf rr no es troba mai ni a començament ni a final de paraula. Sempre es troba al

mig de la paraula, i les lletres que té davant i darrere són lletres vocals. • La mestra o el mestre llegeix la frase del requadre de sota. Es comenta entre tots.

Solució: Paraules amb R: mar, parc, tombarella, cargol, roda. Paraules amb RR: terra, cotorra, sorra, gorra.

HE APRÈS

p. 117-119 • S’explica la intenció dels fulls que porten per títol HE APRÈS que hi ha al final de cada tema: prendre consciència del que s’aprèn.

Page 40: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

40

Unitat 3

• Abans de posar-se a fer les activitats, va bé fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc.

• La mestra o el mestre va llegint els enunciats de cada exercici i cadascú els resol de manera individual.

1. L’escriptura d’onomatopeies que representen veus d’animals. 2. Comprensió de la lectura. Distinció dels tres sons de la vocal o. 4. Escriure petites frases explicatives utilitzant les formes verbals és i té. 5. Localitzar i copiar paraules amb les síl·labes ce i ci: bicicleta, Barcelona, silenci, cirera, ocell.

Solució: 1. Beeeee!, bub­bub! quiquiriquic! 2. Sona com FLOR: sol, bosc, pilota. Sona com GOS: avió. Sona com TOBOGAN: formiga, ocell. 3. És molt gros. És de color gris. Té una trompa, uns ullalls i unes orelles molt grosses. 4. Barcelona, ocell, cirera, silenci.

Page 41: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

4. ANEM A LA BIBLIOTECA

LLENGUA1_31 9/5/06 16:45 Página 121

Page 42: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

42

Unitat 4

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

MESTRE/A

CI1 (1r)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 4. Anem a la biblioteca

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Conversar sobre les biblioteques i específicament sobre la biblioteca in fan-til.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

Saber interpretar i omplir correctament una enquesta. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure el nom d’una biblioteca coneguda. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Comprendre una historieta, saber ordenar-la cronològicament i reescriure-la.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Fixar l’escriptura de la forma verbal vaig. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Desenvolupar estratègies d’anticipació per a la comprensió de la lec tura. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Llegir un fragment d’un llibre de contes. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar paraules i expressions sinònimes. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i usar el dígraf ll, la lletra k i la lletra f. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar i utilitzar la comparació. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Afavorir la sensibilitat envers els llibres. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure el títol del conte preferit. Pensar i escriure per a qui serveix la lectura d’aquest llibre preferit.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Conèixer i utilitzar vocabulari específic referit als llibres i la fórmula de començament dels contes Hi havia.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

Page 43: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

43

ANEM A LA BIBLIOTECA

Desenvolupar la comprensió de la lectura. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer diverses formes de començaments de contes. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer la norma ca­co­cu, que­qui. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Formular hipòtesis de lectura i comprovar-les. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer, llegir i comentar un text instructiu: les normes d’una biblioteca. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer el funcionament d’una biblioteca i el comportament que s’hi ha de mantenir.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Identificar la r muda a final de paraula. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir la lletra r i el dígraf rr en posició intervocàlica. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir, de forma selectiva, la informació que aporta un cartell. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Fer sevir el lèxic corresponent als dies de la setmana i a les parts del dia. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar i usar correctament els plurals en ­es. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Observar la formació del plural de les paraules acabades en ­ca. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir la lletra s i el dígraf ss en posició intervocàlica. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

Llegir i comprendre• Lectura col·lectiva en veu alta.• Estratègies d’anticipació d’un escrit a partir de les imatges.• Lectura d’un fragment de text narratiu.• Recerca selectiva d’informació en un cartell informatiu.• Comprovació de la comprensió lectora.• Lectura d’un text instructiu; les normes de la biblioteca.• Interès i curiositat per mirar i llegir llibres.

Page 44: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

44

Unitat 4

Parlar i conversar • Conversa en gran grup sobre les biblioteques suggerida a partir d’una imatge.• Reflexió en grup i comunicació de les preferències individuals dels llibres.

Escoltar i comprendre• Comprensió individual del text oral a partir d’imatges i explicacions.

Escriure• Escriptura de vocabulari relacionat amb llibres.• Compleció d’una enquesta.• Anàlisi i coneixement de l’estructura d’una enquesta.• Reescriptura d’una història en ordre cronològic.• Escriptura d’una fitxa sobre dades d’un llibre.

Conèixer el funcionament de la llengua• Coneixement i ús de les comparacions.• Vocabulari específic dels llibres: autor/a, il·lustrador/a, títol i editorial.• Ús del lèxic corresponent als dies de la setmana i a les parts del cos.• Observació del funcionament de la llengua: sinònims.• Introducció a la formulació de plurals en ­s i ­es.• Coneixement i ús del dígraf ll.• Reconeixement de la lletra k.• Relació so-grafia f.• Introducció a l’estructura de l’oració i a les formes verbals hi havia i vaig.• Coneixement de les formes ca­co­cu, que, qui.• Coneixement i ús de la lletra r i el dígraf rr en posició intervocàlica.• Identificació de la r muda a final de paraula.• Coneixement i ús de la lletra s i el dígraf ss.

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Manifestació de preferències literàries.• Coneixement del funcionament de la biblioteca per adquirir autono mia per a la utilització dels seus recursos.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Acceptació de les normes socials establertes per al bon funcionament dels espais públics.

Page 45: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

45

ANEM A LA BIBLIOTECA

Orientacions didàctiques i solucionari

p. 122-123 • Conversa en gran grup suggerida a partir de la il·lustració de les pàgines anteriors (Què hi veiem, en aquesta il·lustració? Quines biblioteques coneixeu? A quina acostumeu a anar més sovint? Amb qui hi aneu? Què hi feu?). Mentre els infants van dient el nom de la biblioteca que coneixen més bé, la mestra o el mestre pot escriure’l a la pissarra; així es prepara ja l’exercici de la pàgina següent.

• Es mira amb atenció la fotografia i es comenta entre tots com són les instal·lacions de la biblioteca, quins elements hi ha. • Seria interessant de preveure una visita a la biblioteca del barri o de la població durant el desenvolupament d’aquest tema.

p. 125 • Es llegeix el títol de la pàgina. Es comenta (Què és una enquesta? On n’heu vist? On s’ha d’escriure?...). És interessant que a classe hi hagi diverses mostres d’enquestes per poder-ne observar l’estructura.

• La mestra o el mestre llegeix la primera pregunta. Els infants omplen la casella corresponent amb una creu. Després, cadascú escriu el nom de la biblioteca que coneix.

• La mestra o el mestre llegeix la tercera pregunta i els infants, per parelles, intenten llegir les frases de sota. Es posa en comú el que s’ha entès. Se’n fa una lectura col·lectiva en veu alta. Cada alumne en pot llegir una frase.

• S’omplen les caselles de forma individual i, després, es comenten en grup els resultats obtinguts. Si es vol, es pot fer escriure alguna frase amb els resultats de l’enquesta a l’espai d’activitats lliures.

• Es pot complementar l’activitat passant l’enquesta a altres persones (familiars, altres mestres, nens i nenes d’altres classes). En aquest cas s’hauria de fotocopiar el full i que els infants fessin d’enquestadors, individualment o en petits grups.

p. 127 • Es llegeix i comenta l’encapçalament de la pàgina. • Els infants, per parelles, intenten llegir les frases de la historieta. Es posa en comú el que se n’ha entès. • Es comenta que totes les frases comencen per la paraula vaig, i s’observa bé com s’escriu. • De manera individual cada alumne reescriu, de forma ordenada, la historieta. • Finalment, la mestra o el mestre llegeix la frase que hi ha escrita al requadre de sota. Es comenta entre tots. • Es pot començar un mural a classe amb el títol: RECORDA BÉ COM S’ESCRIU i, a sota, es pot començar la llista amb la paraula vaig.

El mural quedarà obert per anar-hi afegint aquelles paraules que la mestra o el mestre i els nens acordin que cal memoritzar.

Solució: 1. Vaig anar a la biblioteca. 2. Vaig mirar molts llibres. 3. Vaig parlar amb la bibliotecària. 4. Vaig endur­me un llibre en préstec.

Page 46: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

46

Unitat 4

p. 129 • Es comenta amb tot el grup la il·lustració. Es fan hipòtesis sobre què deu dir el text. • Cada infant fa, de forma silenciosa, una primera aproximació al text. Es posa en comú el que ha entès cadascú. • La mestra o el mestre llegeix en veu alta el text. Mentrestant, els infants van seguint interiorment el fil de la lectura. • Es comenta el significat global del text i se’n busquen les paraules clau: meravellada, milions de llibres, prestatges gegants... • Si es vol, es pot escriure l’expressió milions de llibres i fer-ne un dibuix il·lustratiu a l’espai destinat a activitats lliures.

p. 131 • Es torna a llegir el text anterior. • S’identifiquen les paraules i expressions que signifiquen ‘molta sorpresa’ (meravellada, espaterrada i garratibada) i ‘molts llibres’ (milers,

milions i milions). • De forma individual, cada alumne escriu aquestes paraules a la filera corresponent. • La mestra o el mestre llegeix l’encapçalament de l’últim exercici. De forma col·lectiva, es pensen paraules que s’escriguin amb el dígraf ll.

Mentre es van dient, es poden anar escrivint a la pissarra. • Cadascú resol la sopa de lletres. Després, es poden posar en comú les paraules que s’han trobat. Si es vol, es pot fer un dictat amb aquestes

paraules a l’espai d’activitats lliures i/o buscar altres paraules que tenen aquest dígraf.

Solució: I va quedar meravellada, bocabadada, espatarrada i garratibada. En veure els centenars, milers, milions i milions de llibres. Ulleres, cartell, lletra, titella.

p. 133 • Es llegeix la primera frase. S’identifica el nom King Kong. • Es conversa en gran grup sobre aquest personatge (Qui és en King Kong? On l’heu vist? Com és? Per què es parla del gratacel d’en King Kong?).

Se suposa que bona part dels infants hauran vist una de les versions de les seves pel·lícules i sabran de què va. Si fos possible, també aniria bé tenir a classe un dibuix o una fotografia seva dalt del gratacel.

• Es comenta la comparació Alt com el gratacel d’en King Kong i entre tots se’n proposen d’altres. Després, cadascú n’escriu dues al seu full. Es llegeixen els altres adjectius i entre tots es fan propostes de comparacions i, després, cadascú completa el seu full.

• Cada infant escriu una frase sobre qui és en King Kong. Es posa en comú el que ha escrit cadascú. • S’observa que el nom King Kong està escrit amb dues lletres k. Es comenta que aquesta lletra és molt poc freqüent a la nostra llengua. Es

demana si algú sap altres paraules que s’escriuen amb aquesta lletra. S’escriuen a la pissarra i es copien al llibre. • Es pot proposar que dibuixin en King Kong i n’escriguin el nom a l’espai d’activitats lliures.

Solució possible: Alt com un Sant Pau. Prim com un pal.

Page 47: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

47

ANEM A LA BIBLIOTECA

Gros com un hipopòtam. En King Kong és un goril·la que apareixia en una pel·lícula. Karate, kart, kiwi, kurd, rock.

p. 135 • Es presenta el fragment transcrit d’El meu llibre de contes preferit a fi de crear expectatives sobre el text. S’explica que a aquest conillet li agraden molt els llibres, i es pregunta: Quines coses deu fer amb els llibres? (primer paràgraf del text), Per a què li deuen servir els llibres? (segon paràgraf del text).

• Es demana que, per parelles, mirin d’esbrinar-ho, tot fent una primera aproximació a la lectura del text. La il·lustració els pot ajudar a copsar-ne el sentit.

• Es posa en comú el que cada parella ha entès. Després, si cal, la mestra llegeix el text de forma seguida. • Es comenta el que cadascú fa amb els contes que li agraden i, també, per a què li serveixen els contes.

p. 137 • Cadascú pensa quin és el seu llibre preferit. N’escriu el títol (pot consultar com s’escriu) i en fa un dibuix il·lustratiu. • Es posa en comú el llibre preferit de cadascú, i se’n fa una llista a la pissarra o en un mural. A l’espai d’activitats lliures, es pot demanar que

hi escriguin algun d’aquests títols. • Sota el dibuix hi ha una frase inacabada. Es completa tenint com a referència la conversa suggerida a la pàgina anterior, sobre què ens

aporten els llibres. • La paraula preferit s’escriu amb la lletra f. Cada infant escriu paraules, les que vulgui, que també s’escriguin amb aquesta lletra. Després, es

pot posar en comú el que cadascú ha escrit.

Solució possible: Finestra, faldilla, fulla, foli, fragment, cafè, triomf, paràgraf...

p. 139 • Es llegeixen les paraules de la columna de la dreta i se’n comenta col·lectivament el significat. S’observa que les paraules autor i il·lustrador tenen la forma masculina i la femenina. És convenient que mentre es comenta el significat d’aquestes paraules, es tinguin llibres a mà per poder localitzar-hi l’autor/a, l’il·lustrador/a i l’editorial. Es llegeixen per parelles les definicions de la columna de la dreta. Després, cadascú fa les correspondències pertinents.

• La mestra o el mestre llegeix l’encapçalament del segon exercici. Cadascú, o per parelles, tria un llibre de la biblioteca i omple les dades que es demanen, amb l’ajut de la mestra o el mestre si és necessari.

• Es pot ampliar aquest treball elaborant un llibre amb un conte inventat o una història viscuda entre tota la classe. Els autors seran els nens i les nenes de primer, els il·lustradors també, i l’editorial, el nom de l’escola.

Page 48: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

48

Unitat 4

Solució: Autor o autora ­ És qui escriu el text. Il·lustrador o il·lustradora ­ És qui fa els dibuixos. Editorial ­ És qui s’encarrega de publicar els llibres.

p. 141 • Es llegeix la primera frase i s’observa la manera com està escrita l’expressió Hi havia. Com que les dues paraules d’aquesta expressió comencen per la lletra h, es pot aprofitar per parlar-ne i comentar que és una lletra que no sona mai, que és muda, i que gairebé sempre va al davant de tot de la paraula. A la part de les activitats lliures es poden escriure paraules que tenen la lletra h, que poden buscar en diferents llibres de contes.

• Per parelles, llegeixen els dos textos, que són començaments de contes i que presenten el personatge principal. S’observa que el primer personatge ja està dibuixat, i s’indica que han de trobar quin personatge presenta el segon fragment i dibuixar-lo. Després, se’n fa una lectura col·lectiva en veu alta.

• L’última part de l’exercici es fa individualment.

Solució: Hi havia... Hi havia...

Solució possible: Hi havia una vegada una rateta que escombrava l’escaleta.

p. 143 • Es llegeix la primera frase. • Per parelles, es prova de llegir les tres fórmules d’acabament de contes. • La mestra o el mestre les llegeix en veu alta per a tota la classe. • Es comenten entre tots. S’observa que a totes hi ha paraules que rimen. Si algú en sap d’altres, les pot dir a tot el grup. • S’encerclen les paraules d’aquests acabaments de contes que tenen el dígraf qu. Després, cada infant les escriu en el lloc indicat i entre tots

s’observa quines lletres es poden trobar darrere el dígraf qu. Es fa el mateix amb la lletra c. Es tracta de descobrir entre tots la norma de l’escriptura de ca­co­cu, que­qui.

• Finalment, la mestra o el mestre llegeix la frase que hi ha escrita al requadre de sota. Es comenta entre tots.

Solució: Aquí, aquest, que, quiquiriquic. I, E.

Page 49: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

49

ANEM A LA BIBLIOTECA

Conte, cullera, acabat. A, O, U.

p. 145 • Es llegeix el títol del text. • Es conversa sobre la biblioteca i les seves normes. És interessant que abans de llegir el text els infants expliquin les seves vivències i facin

hipòtesis sobre què dirà el text (Com ens hem de comportar en una biblioteca? Podem agafar els llibres i tornar­los després als prestatges? Podem demanar ajut als bibliotecaris?).

• Cada infant, de forma individual, fa una primera aproximació a la lectura del text. • Finalment, es llegeix col·lectivament i es comproven les hipòtesis que havien formulat. • A l’apartat d’activitats lliures es poden dissenyar icones que representin la manera de comportar-se a la biblioteca.

p. 147 • Es demana als infants que llegeixin la primera frase. • La mestra o el mestre llegeix les frases que hi ha a continuació. Es comenta de forma col·lectiva. Els alumnes contesten la pregunta i

escriuen la resposta. • Es busquen al text de la pàgina anterior totes les paraules que acaben amb una r muda. Després, s’escriuen a la llista. • Finalment, la mestra o el mestre llegeix la frase que hi ha escrita al requadre de sota. Es comenta entre tots.

Solució: R. Parlar, flor, menjar, agafar, fer, tenir, voler...

p. 149 • Es llegeixen les paraules de dalt de tot. S’observa que totes tenen una o dues lletres r. • Es copien a la columna corresponent. Es comparen els sons de les erres a cadascuna de les columnes. Es pot dibuixar, si es vol, un objecte

de cada columna i escriure’n el nom a l’apartat d’activitats lliures. • Es copien les lletres que hi ha davant i darrere d’aquestes erres. Cal que els infants s’adonin que són vocals. • La mestra o el mestre llegeix la frase que hi ha escrita al requadre de sota. Es comenta entre tots.

Solució: R: bibliotecari, cara, taronja, paraigua. RR: carretó, gorra, terra, terrat. A, I, O. A, E, O.

Page 50: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

50

Unitat 4

p. 151 • S’observa el títol i l’organització del text. Cal que els infants descobreixin que es tracta d’un cartell on hi ha detallades totes les activitats setmanals d’una biblioteca.

• De forma col·lectiva es fa una primera aproximació a la lectura del cartell. Es poden fixar en els dies de la setmana, el títol de les activitats, les hores del dia, etc.

• Per parelles, poden preparar la lectura de les activitats d’un dia. La mestra o el mestre ajuda els grups que ho necessiten. • Es llegeix en veu alta el que cada parella ha preparat. • Es comenten les activitats anunciades al cartell i es comparen amb les que ells coneixen millor. • Es demana als alumnes que portin fulletons informatius de les biblioteques on acostumen a anar i se’n comparen les activitats.

p. 153 • Es llegeixen les paraules del capdamunt de la pàgina. S’explica que totes estan escrites en plural i se n’observen les últimes lletres. • Es copien aquestes paraules separant-les en dues columnes: les que acaben en ­es i totes les altres, que acaben en ­s. • El segon exercici caldria preparar-lo col·lectivament. Es fa observar que la lletra a de la paraula en singular es canvia per e en el plural. En

cas que davant de la lletra a hi hagi la lletra c, caldrà canviar-la pel dígraf qu. Se’n pot fer un mural i diferents llistes a l’apartat d’activitats lliures.

• La mestra o el mestre llegeix la frase que hi ha escrita al requadre de sota. Es comenta entre tots.

Solució: Contes, titelles, lectures. Autors, tallers, punts. Titelles, taules, mosques, coques.

p. 155 • Es llegeixen les paraules de dalt de tot. S’observa que totes tenen una o dues lletres s. • Es copien a la columna corresponent. Es comparen els sons de les esses a cada una de les columnes. • Es copien les lletres que hi ha davant i darrere d’aquestes esses. Cal que els infants s’adonin que són vocals. • La mestra o el mestre llegeix la frase que hi ha escrita al requadre de sota. Es comenta entre tots. • Com a activitat complementària, a l’apartat d’activitats lliures es pot escriure una frase amb una paraula de cada columna i dibuixar-ne el

significat.

Solució: Música, casa, tisores, televisor, museu. Pallasso, classe, pissarra, disfressa, passeig. A, E, I, O, U. A, E, I, O.

Page 51: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

51

ANEM A LA BIBLIOTECA

HE APRÈS

p. 157 • S’explica la intenció dels fulls que porten per títol HE APRÈS, que hi ha al final de cada tema: prendre consciència del que s’aprèn. • Abans de posar-se a fer les activitats, va bé fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada

pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc. • La mestra o el mestre va llegint els enunciats de cada exercici, i cadascú els resol de manera individual.

1. Escriptura de paraules que tenen el dígraf qu. 2. Relació semàntica entre un adjectiu i una comparació. 3. Ús de l’expressió hi havia i comprensió de la lectura (Hi havia...).

p. 159 4. Escriptura d’una norma de la biblioteca. 5. Escriptura de paraules amb r i amb rr. 6. Escriptura de paraules amb s i amb ss.

Solució: 1. Forquilla, tomàquet, esquirol. 2. Alt com un gratacel; petit com una formiga; gros com un elefant. 3. Hi havia... 4. Cal tenir les mans netes. Cal parlar en veu baixa. No es pot menjar ni beure… 5. Gorra, taronja, paraigües. 6. Casa, pallasso, pissarra.

Page 52: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

5. ANEM AL ZOO

LLENGUA1_31 9/5/06 16:46 Página 161

Page 53: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

53

ANEM AL ZOO

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

MESTRE/A

CI1 (1r)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 5. Anem al zoo

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Conversar sobre el zoo. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Familiaritzar-se amb la lectura d’un plànol. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.

Escriure els noms d’animals del zoo. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Classificar els animals del zoo segons diferents criteris. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

Conèixer i usar la lletra z. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Saber escriure els noms dels nombres que tenen la lletra z. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Saber que de vegades la lletra s sona com la z. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir una carta en què s’expliquen les vivències d’una visita al zoo. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar la signatura a les cartes i fer la pròpia signatura. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Conèixer i fer servir diferents començaments i acabaments de cartes. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Escriure una carta. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Prendre consciència del procés d’escriptura. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer, llegir i comentar un còmic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i fer servir el signe d’interrogació i d’exclamació. Localitzar altres signes de puntuació.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Page 54: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

54

Unitat 5

Coneixement de la lletra ç. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

Conèixer diverses expressions relacionades amb la pluja. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

Relacionar el significat d’algunes expressions amb els adverbis molt i poc. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir, interpretar i comentar un text explicatiu i identificar-ne les paraules clau.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer la lletra x i el dígraf ix. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Memoritzar un embarbussament. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Completar un text conegut. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer algunes parelles de mots polisèmics. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure frases referents a una il·lustració. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i memoritzar textos poètics i desvetllar la sensibilitat per aquest tipus de textos.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Analitzar fonèticament les paraules. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir els tres sons de la lletra e: oberta, tancada i neutra per al català central.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer el dígraf gu i descobrir la regla ga­go­gu, gue­gui. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer una frase feta i un refrany. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer frases comparatives. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar la lletra j descobrir la regla: ja, jo, ju, ge, gi. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

Llegir i comprendre• Anàlisi del funcionament d’un mapa com a font d’informació: icones, símbols, llegenda...• Lectura en veu alta tot fent atenció a l’entonació i respectant els símbols d’exclamació i interrogació.

Page 55: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

55

ANEM AL ZOO

• Lectura d’una carta d’un familiar.• Reconeixement i anàlisi dels elements que componen una carta: data, signatura, encapçalament i acabament.• Seguiment intern d’un escrit mentre la mestra o el mestre llegeix en veu alta.• Comprensió lectora a partir de la resolució de preguntes.• Lectura d’un text explicatiu.• Identificació de paraules clau en un text.• Lectura d’un còmic.• Lectura de textos poètics.

Parlar i conversar • Conversa sobre el zoo a partir de fotografies.• Exposició oral d’una història a partir d’allò entès a través de la lectura individual.• Memorització d’un embarbussament.

Escoltar i comprendre• Interès per escoltar i seguir les explicacions dels companys.

Escriure• Aplicació d’un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, es criure i revisar.• Escriptura dels noms dels animals del zoo.• Escriptura guiada d’una carta.• Escriptura de nombres amb la lletra z.• Estratègies per recordar l’escriptura d’algunes paraules.• Producció de frases a partir d’imatges.

Conèixer el funcionament de la llengua• Coneixença i familiarització de la lletra z.• Coneixement de la lletra s quan sona z.• Coneixement de la lletra ç.• Adquisició de noves expressions relacionades amb la pluja.• Ús dels adverbis molt i poc.• Reconeixement de la lletra x i el dígraf ix.• Coneixement de signes de puntuació bàsics: punt, coma, in ter rogant, admiració...• Record de les característiques d’un còmic.• Introducció a l’estructuració de les frases: concordança nom-ad jec tiu, subjecte-verb.

Page 56: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

56

Unitat 5

Orientacions didàctiques i solucionari

p. 162-163 • Conversa a partir de les fotografies de les pàgines anteriors sobre els animals del zoo. La mestra o el mestre pot guiar la conversa fent preguntes (Hi heu anat mai, al Zoo? Amb qui hi heu anat? Quins animals hi heu vist? Quins us han agradat més?).

• Es centra l’atenció en el plànol. Es pot començar amb la lectura del logotip amb l’objectiu que els infants s’adonin que es tracta del plànol del Parc Zoològic de Barcelona. Després, s’observen els animals dibuixats i se’n localitzen alguns.

• S’observen, també, les tres columnes de noms d’animals que apareixen al costat superior del plànol, escrits en tres colors diferents, i es procura que els infants s’adonin que són els mateixos noms escrits en tres idiomes diferents (se’n pot llegir algun exemple). Es comenta la utilitat d’aquest sistema d’informació.

• Per parelles, els alumnes poden fer correspondències entre els dibuixets dels animals i els noms. • S’observa la llegenda corresponent a les icones dels diferents serveis. Se’n llegeixen els noms (també escrits en tres idiomes) i es localitzen

al plànol. Es comenta en quins llocs sovint es troben aquestes icones.

• Anàlisi fonètica de paraules.• Distinció dels tres sons de la lletra e: oberta, tancada i neutra per al català central.• Reconeixement del dígraf gu.• Descobriment de la regla ortogràfica: ga­go­gu, gue­gui i de la regla ja, jo, ju, ge, gi.• Coneixença de frases fetes i refranys.

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Lectura i interpretació del sentit de petits textos retòrics.• Interès envers els textos poètics.• Coneixement i ús de diverses expressions relacionades amb la pluja.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Interès per conèixer el món dels animals i del zoo.• Classificació dels animals segons diferents característiques.

Page 57: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

57

ANEM AL ZOO

p. 165 • Es llegeix el títol de la pàgina. Després es llegeixen els rètols de les tres llistes i s’explica què s’ha de fer. L’última llista no té rètol. Cadascú pot posar-hi el que vulgui.

• Cada alumne fa els exercicis individualment. • Es posen en comú i es comenta quins animals ha escrit cadascú a l’última llista i el rètol que hi ha posat.

Solució possible: Neden: dofins, foques, orca, cocodril... Tenen banyes: rinoceront, cérvol, cabra salvatge, daina... Mengen carn: lleó, tigre, ós bru, voltor... Mengen herba: elefants, girafes, zebres, cangur...

p. 167 • Es llegeix i es comenta l’encapçalament de la pàgina. • Cadascú resol el primer exercici individualment (zebra, pinzell, zoo). • Es llegeixen els noms dels nombres i entre tots se’n comenten les dificultats d’escriptura. Es comparteixen estratègies per recordar

com s’escriuen (fixar-s’hi molt perquè quedin memoritzats com una foto, recordar que tots tenen una z...). Cadascú hi escriu les xifres corresponents, al costat.

• A l’espai reservat a les activitats lliures, es pot proposar d’escriure’ls-hi de memòria, i després es pot comprovar si s’ha fet bé. • La mestra o el mestre llegeix la frase que hi ha escrita al requadre de sota. Es comenta entre tots. • Es llegeix i es comenta què cal fer a l’últim exercici. Cada alumne el fa individualment. Al final, es corregeix col·lectivament.

Solució: Zebra, pinzell, zoo. Zero ­ 0; onze ­ 11; dotze ­ 12; tretze ­ 13; catorze ­ 14; quinze ­ 15; setze – 16. Z. Tisores, museu, música.

p. 169 • Es comenta amb tot el grup el tipus de text de què es tracta: una carta. Els infants expliquen en què s’han basat per saber-ho: signatura, data, encapçalament i comiat.

• Per parelles, els infants exploren el text i fan hipòtesis sobre el que deu dir la carta. Posen en comú el que han entès. • La mestra o el mestre llegeix en veu alta tota la carta. Els infants van seguint internament aquesta lectura. Els que ho vulguin també poden

anar seguint el text amb el dit.

Page 58: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

58

Unitat 5

p. 171 • Es llegeix la pregunta i es comenta el significat de les paraules signar i signatura. • Cada alumne contesta la pregunta i fa la pròpia signatura dins el requadre. Es pot suggerir que s’entrenin a fer-la a l’espai reservat per a les

activitats lliures. • S’identifiquen diversos començaments i acabaments de cartes (per a aquesta activitat va bé que els alumnes i el mestre en portin a la classe

i en tinguin a disposició unes quantes mostres; també serveixen les circulars del centre si tenen aquesta estructura). • Cadascú escriu al seu full dos començaments i dos acabaments de cartes. Després, es poden comentar col·lectivament.

Solució: En Marc.

Solució possible: Estimada Maria, / Benvolguda Eva, / Hola, Anna!... Amb afecte! / Rep una forta abraçada! / Fins aviat, / Atentament,.

p. 173 • Es proposa que els infants escriguin una carta. Cadascú pot dirigir-la a qui vulgui. Es recorden les coses que no hi poden faltar. A part del text, cal posar-hi la data, un encapçalament, un acabament i la signatura.

• S’explica i es comenta el procés d’escriptura: primer cal decidir a qui s’escriu i de què es parla; després, es fa la feina d’escriure i, finalment, es revisa i es corregeix. Per a una bona redacció, va bé fer un esborrany de l’escrit en un altre full, cosa que permet de canviar tot allò que no ens agradi tal com ha quedat la primera vegada, de poder-ho revisar més d’un cop i de passar-ho en net després. Per això, s’ha de destinar més d’una sessió a aquesta activitat. Cada alumne, doncs, primer fa un esborrany de la carta. La mestra o el mestre l’ajuda en l’elaboració i en la revisió. Finalment, cadascú l’escriu dins el requadre.

p. 175 • De forma col·lectiva, els nens i les nenes observen el títol i les vinyetes del còmic. Fan una primera aproximació al contingut. • Es tornen a comentar les característiques del còmic: vinyetes, bafarades, onomatopeies... • S’observa el signe d’interrogació de l’última vinyeta i es comenta quin signe és i per què hi deu ser. Es busquen, al text, frases que acabin

amb el signe d’interrogació. • Per parelles, els infants proven de llegir la història. Després es posa en comú el que han entès. Finalment, es llegeix en veu alta, de manera

expressiva.

Solució: El camell no entén per què s’ha posat a ploure de cop. Què deu ser, això? I vostè, d’on ha sortit?

Page 59: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

59

ANEM AL ZOO

p. 177 • El primer i el segon exercici es poden resoldre buscant la informació al text del còmic de la pàgina anterior. • Es llegeix la frase La Mèlia ja començava a tenir set. • S’observa la paraula començava. Té la lletra ç. Es comenta que aquesta lletra sona igual que la s de la paraula set. • La mestra o el mestre llegeix la pregunta i els infants escriuen la resposta dins el requadre. • L’últim exercici es resol individualment. Després, es posa en comú el que cadascú ha fet i es comenta que el canvi d’una c per una ç pot fer

canviar de vegades el significat de les paraules. • Com a activitat complementària, es poden buscar al calendari (mes de març), en diferents llibres, etc., paraules que tenen la ç trencada,

com ara Barça, i anotar-les a l’espai reservat per a les activitats lliures. Se’ls pot fer adonar que mai no la trobem al començament d’una paraula.

Solució possible: Quina set! Set garrafes d’aigua mineral sense gas! . (un punt) / ?(interrogant) / , (coma) / : (dos punts). Sí Una plaça, un llaç.

p. 179 • S’observa la il·lustració. És l’última vinyeta del còmic. La pluja n’és la protagonista. • Es fan hipòtesis sobre què deuen voler dir les frases. • Es llegeixen, per parelles, les expressions sobre la pluja. Després, es llegeixen en veu alta de forma expressiva, especialment les que acaben

amb el signe d’exclamació. • Es comenta el significat de cada una de les expressions. • Finalment, els infants les copien a la columna corresponent. • També poden triar una expressió, escriure-la i dibuixar la pluja a l’espai destinat a activitats lliures.

Solució: Com plou! Quina pluja! Quin xàfec! Cauen gotes. Cauen quatre gotes. Plou una mica.

p. 181 • Es llegeix el títol i s’observen les il·lustracions. Es fan hipòtesis sobre el contingut dels textos (De quin tipus de curiositats deu parlar, el text? Quins animals hi ha dibuixats? Us heu fixat que tots tenen banyes?).

• S’observa que aquests textos estan escrits amb dos tipus de lletra. Es comenta que la lletra més grossa explica el que és més important (és com un resum).

Page 60: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

60

Unitat 5

• Per parelles, es busca la paraula banyes als quatre fragments. S’han d’adonar que és escrita en singular i en plural; es pot escriure a la pissarra i es poden comentar els aspectes grafofònics o de marques de plural.

• Es llegeixen en silenci els textos que estan escrits amb lletra més grossa. Després, es poden llegir en veu alta per a tot el grup. • Finalment, la mestra llegeix en veu alta tot el text i es comenta col·lectivament.

p. 183 • Es llegeixen les dues primeres frases. S’observen les paraules punxen i serveixen. • La mestra o el mestre llegeix la pregunta. Es comenta col·lectivament i els infants escriuen la resposta dins el quadre. • S’explica com han de ser les paraules que s’han d’escriure dins els requadres. Els alumnes poden buscar-les al text anterior o a altres llocs

on creguin que en podran trobar. • La mestra o el mestre diu en veu alta l’embarbussament En Pinxo... Si els infants ja el coneixen, se’ls convida a repetir-lo també en veu alta

i ben ràpid. Si no el coneixen, primer caldrà que l’aprenguin. • S’observa que aquest embarbussament el trobem escrit al final del full. Hi falten, però, algunes paraules. Es demana als nens i a les nenes

si saben quines són. Després, se’ls demana que les hi escriguin.

Solució: Sí. Punxegudes, punxen, panxa, clenxa... Serveix, creix, serveixen, creixen, dibuix...

En Pinxo va dir a en Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo: Punxa’m, però a la panxa no!

p. 185 • S’observa la primera parella de dibuixos i el títol. Es parla del que representa cada il·lustració. Després, es llegeix la frase que hi ha al costat de cada dibuix. Es comenta que de vegades una mateixa paraula pot significar dues o més coses diferents.

• Es demana als alumnes que escriguin les paraules que falten a la segona parella i que inventin i escriguin les frases de la tercera. • Es comenten col·lectivament les frases que han escrit els alumnes. • Es pensen altres paraules que també poden tenir més d’un significat, com ara gat, cavallet, cangur, etc.

Solució: La granota fa rauc­rauc! El mecànic es posa una granota.

Page 61: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

61

ANEM AL ZOO

Solució possible: El ratolí menja formatge. El ratolí de l’ordinador s’ha espatllat.

p. 187 • Es llegeixen els tres títols de les poesies i es comenta que totes parlen de cangurs (pare, mare i fill). Es llegeixen els noms dels autors i s’observa que dues poesies són del mateix autor: Josep Carner.

• Per parelles, poden provar de llegir una de les tres poesies. Després, es comenta en veu alta el que han entès. La mestra o el mestre llegeix en veu alta les poesies. Mentrestant els infants poden anar seguint internament aquesta lectura i resseguir el text amb el dit.

• Es comenten col·lectivament les poesies: el significat, la rima, etc. • Cada alumne pot aprendre una de les tres poesies de memòria. Després, si es vol, es pot escriure a l’apartat destinat a activitats lliures o en

un full a part, per dur-la a casa i recitar-la amb la família.

p. 189 • Es torna a llegir la poesia de Josep Carner La cangura. • S’encerclen totes les lletres e. S’observen, de forma col·lectiva, els diferents sons d’aquesta lletra: oberta, tancada i neutra. • La mestra o el mestre explica com s’ha de fer l’exercici (es pot resoldre amb les paraules de la poesia que tenen la lletra e). Els alumnes el

resolen individualment. Després, es comenta i es corregeix de forma col·lectiva. • Si es vol, a l’espai destinat a activitats lliures es pot dibuixar un cangur, una cangura i un canguret i escriure’n correctament els noms.

Solució: Tantes mares com l’envegen la femella del cangur! —Qui portés aquella bossa On el fill va tan segur! No.

Envegen, aquella. Femella, portés. Tantes, mares, femella, envegen, el, segur.

p. 191 • Es llegeixen les paraules que hi ha al començament del full. • La mestra o el mestre explica com s’ha de fer l’exercici. Es prepara col·lectivament, si es creu convenient. • Es copia cada paraula al requadre corresponent i es contesten les preguntes.

Page 62: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

62

Unitat 5

• Es revisa el que ha fet cadascú. • La mestra o el mestre llegeix el contingut del requadre del final del full. Es comenta entre tots.

Solució: Guineu, guepard, àguila. E, I. Gasela, orangutan, goril·la, tortuga, cigonya. A, O, U.

p. 193 • Es llegeixen les frases del començament de la pàgina. S’hi observen les comparacions que fan servir per reforçar el qualificatiu brut. Es parla d’un animal que acostumem a associar amb el fet d’anar brut o de ser-ne. Se’ls ha d’explicar que guilla i guineu són dues maneres d’anomenar el mateix animal. Es poden fer comentaris a partir de preguntes com: Coneixeu aquest animal? Com és? On l’heu vist? (probablement, als contes).

• La mestra o el mestre llegeix la pregunta. Els infants escriuen els dos noms de l’animal. Després, ells mateixos comproven si ho han fet bé, tot repassant la norma d’escriure gue, gui.

• S’observa la síl·laba amb què comencen aquestes dues paraules (gui), i els nens i nenes ho escriuen al seu full. • Finalment, cadascú pensa i escriu altres maneres de dir que algú va brut, i es comenten entre tots.

Solució: La guilla / La guineu. GU. És un porc. Porta llànties. Va llardós. Va ronyós.

p. 195 • Es llegeixen les tres frases del començament de la pàgina. Es localitzen i s’encerclen les paraules escrites amb la lletra j. S’observa com sona aquesta lletra i es busquen i s’encerclen amb un altre color les paraules que tenen una altra lletra que sona igual que la j (cal anar amb compte amb la paraula jaguar, perquè la lletra g no sona com la j, ja que a darrere hi té una u).

• Es copien aquestes paraules a la filera corresponent i es respon la pregunta. • Es busquen, a la sopa de lletres, les paraules que tenen la lletra j. S’escriuen aquestes paraules al costat del joc.

Solució: Girafa, mengen, jaguar. Menja, jaguar, menja.

Sí.

Juny, dijous, joc, juliol, pijama.

Page 63: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

63

ANEM AL ZOO

HE APRÈS

p. 197 • S’explica la intenció dels fulls que porten per títol HE APRÈS, que hi ha al final de cada tema: prendre consciència d’allò que s’aprèn. • Abans de fer les activitats, va bé de fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i

comentar-ho col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc. • La mestra o el mestre anirà llegint els enunciats de cada exercici i cadascú els resoldrà de manera individual.

1. Escriptura de nombres que tenen la lletra z. 2. Comprensió de lectura. Dibuixar un símbol per a tres serveis públics. 3. Escriptura d’un encapçalament de carta a un familiar.

p. 199 4. L’escriptura de dues frases utilitzant paraules polisèmiques. 5. A partir d’un model, escriure els plurals de paraules acabades amb ­ga.

Solució: 1. Onze, tretze, quinze.

Solució possible: 3. Estimat avi… 4. El cangur porta el seu fill a la bossa. La meva germana fa de cangur. 5. Tortuga ­ tortugues. Formiga ­ formigues. Botiga ­ botigues. Figa ­ figues.

Page 64: GUIA DIDÀCTICA - Grup62 · 2021. 2. 22. · 4 Justificació de les unitats de programació ELS TEMES Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada

Edició: juliol de 2010

© M. Correig, M. Fons, M. Bigas© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic Tel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41 www.eumoeditorial.com - [email protected] –Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic–