GUIA LOCALRET-CUBIERTAS dic09.doc 1/12/09 17:38 Página …següents una única resposta o una...
Transcript of GUIA LOCALRET-CUBIERTAS dic09.doc 1/12/09 17:38 Página …següents una única resposta o una...
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
Guiesper al desenvolupament
de la societat del
coneixement
GUIA LOCALRET-CUBIERTAS dic09.doc 1/12/09 17:38 Página 2
GuiesPer al desenvolupament
de la societat del
coneixement
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 1
Els governs localsdavant el repte
del Web 2.0
Edita: LOCALRETDisseny i maquetació: Servinter Comunicación
Impressió: Monterreina | D.Legal: M-54076-2008
Desembre de 2009
Aquesta és una obra col·lectiva en la que han participat, de diverses formes i directament o indirectament, diverses personalitats i
institucions. A totes elles volem agrair la seva col·laboració i en especial, les aportacions realitzades per: Cink Shaking Business, SL.
També volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que han estat entrevistades per a la publicació d’aques llibre.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 2
índex de contingutsíndex de continguts
ÍNDEX Pàg
1. Pròleg 4
2. Introducció 5
2.1 Una definició
2.2 La revolució del coneixement
3. Una aproximació a la tecnologia 8
3.1. Escenaris en la Xarxa
3.2. Què és i què no és el Web 2.0?
4. Del Web 1.0 a la Web 2.0 12
4.1. Història
4.2. Usuari
4.3. Les xarxes socials
4.4. Els prosumidors
4.5. Publicitat i audiència
5. Contextualizant 18
5.1. El web 2.0 com a oportunitat
5.2. Entorns digitals. Un nou escenari
6. El Web Social 22
6.1. El programari lliure
6.2. Nadius vs. Nouvinguts digitals
7. Talent global 26
7.1. Gestió documental col·laborativa
7.2. La innovació col·lectiva i el canvi en el drets d’autor
7.2. De la idea a l'acció
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions 30
8.1. Els fòrums
8.2. Els blocs
8.3. Microblogging
8.4. Les xarxes socials
8.5. Altres plataformes
9. La situació actual 40
9.1 L'Administració pública
9.2. Els partits polítics
9.3. Organitzacions, institucions i moviments socials
10. El Web 2.0 a Catalunya 48
10.1 L'estat de la participació a la Xarxa a Catalunya
11. Cap a l'Ajuntament 2.0 52
11.1. Open Government: Riscos i avantatges
11.2. L'estratègia digital
11.3. L'Ajuntament 2.0
11.4. L'empoderament ciutadá
12. Preguntes d'ús freqüent 56
13. Alguns enllaços que s'esmenten en aquesta publicació 58
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:35 Página 3
Pròleg
4
Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement
El Web 2.0, també entès en moltes ocasions com a Web Social, és un terme que en
molt poc temps ha fet fortuna. De fet, ja forma part del vocabulari de totes aquelles
persones que, poc o molt, fan ús de les noves tecnologies de la informació i la comu-
nicació, és a dir, que en una societat tecnològicament avançada com la nostra, el
concepte “Web 2.0” s'ha estès entre molts ciutadans.
Però, què és exactament el Web 2.0? Quin ús se'n fa? Com afecta a les relacions entre
les administracions públiques i els ciutadans? És sinònim de Xarxa Social? ... Com
veurem tot seguit aquestes, i d'altres preguntes, no tindran sempre en les pàgines
següents una única resposta o una explicació tancada perquè es tracta d'un feno-
men encara viu i en constant procés de creixement i d'adaptació. En aquesta publi-
cació ens aproximarem, tant com sigui possible, a oferir solucions als interrogants
plantejats.
Sigui un concepte de moda o un veritable nou paradigma de la comunicació, el que
ningú posa en dubte és que l'evolució de les noves tecnologies ha permès construir
un nou espai Web. Així, en contraposició amb el Web 1.0, Internet ha deixat de ser
només unidireccional i permet ara la construcció d'espais on els usuaris prenen tot
el protagonisme. Ja no són només receptors d'informació o opinió, sinó que, imbri-
cats en una veritable xarxa de comunicació, es converteixen en creadors de contin-
guts i punts centrals de la xarxa que esdevé, d'aquesta manera, un espai on compar-
tir continguts, coneixements, opinions...
El Web 2.0 està significant la fi de qualsevol model de jerarquització d'Internet. El
nou paper que té l'usuari deixa de ser testimonial o passiu i el converteix en prota-
gonista, fent possible el naixement i consolidació de les anomenades xarxes socials,
formades por milers o milions de ciutadans en un espai global, o per uns quants
individus units per un interès comú.
Des de Localret hem considerat que fer una recopilació ordenada dels principals
conceptes i termes que s'associen a la idea global de Web 2.0 podria ser de molta
utilitat. Hem volgut centrar-nos de manera especial en tota aquella informació que
pot ser rellevant per a totes aquelles persones que treballen o es relacionen diària-
ment amb les administracions locals. Tinguem ben present que el fenomen de la
Web 2.0 ens porta també el fenomen dels “Ajuntaments 2.0”.
1
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 4
2
5
Guiesper al
desenvolupament dela societat delconeixement
El Web 2.0 comporta l'obertura de la Xarxa a les persones, un canvi en la tecnologia que ha facilitat i
ha motivat l'entrada de la societat a Internet, on ara, a més de consumir continguts, també se'n
poden produir, publicar i compartir mitjançant unes eines senzilles posades a la seva disposició amb
aquesta finalitat.
Som davant una revolució dels patrons d'organització, comunicació i jerarquització de la Xarxa, un
paradigma nou que es va assentar durant els primers anys d'aquesta dècada i que ara viu el seu perí-
ode de consolidació. Es tracta d'un espai més obert, democràtic i accessible, enfront d'aquell altre
tancat i estàtic de la generació anterior d'Internet, el Web 1.0.
L'explosió de la participació, el naixement d'un paper nou per a l'usuari, que és capaç de mantenir
una situació proactiva i no testimonial com fins aleshores i l'aparició d'un nou terme, el del Web 2.0,
encunyat per l'irlandès Tim O'Reilly l'any 2004, van trencar el motlle en el qual s'havia desenvolupat
la Xarxa fins a aquell moment.
� 2.1. Una definició
Segons O'Reilly, «amb el concepte Web 2.0 subratllem un canvi de paradigma sobre la concepció
d'Internet i les seves funcionalitats, que ara abandonen la seva marcada unidireccionalitat i s'orienten
més cap al fet de facilitar la màxima interacció entre els usuaris i el desenvolupament de les xarxes
socials (tecnologies socials) on poden expressar-se i opinar, recopilar i compartir continguts, col·labo-
rar i crear coneixement (coneixement social)».
La segona etapa de la Xarxa
Amb aquest terme va començar aleshores una segona etapa dins la curta vida que havia tingut la
Xarxa i en la qual el protagonisme i la generació ja no era d'uns pocs privilegiats que tenien les habi-
litats tecnològiques suficients per aconseguir que la seva veu fos escoltada, sinó que esdevenia molt
més oberta i atorgava el poder a qualsevol persona que volgués entrar a Internet sense la necessitat
de tenir-ne uns grans coneixements.
El Web 2.0 és un entorn obert, bidireccional i orientat cap al fet de facilitar la interacció entre
els usuaris i la seva organització mitjançant xarxes que facilitin la seva comunicació i la seva
connexió.
Introducció
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 5
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
2. Introducció
6
Guiesper aldesenvolupamentde la societat delconeixement
D'aquesta manera es feia efectiva la democratització de les eines d'accés a la informació i de l'elaboració dels contin-
guts a la Xarxa atès que els visitants, el públic a qui va dirigida la informació no serien només els encarregats de lle-
gir-la, tal i com havia succeït al Web 1.0. A partir d'aquell instant, aquell mateix públic es convertia en l'encarregat de
comentar la notícia, ampliar l'article, recomanar-la o bé etiquetar-la sense haver de disposar dels coneixements tèc-
nics per dur a terme alguna de les accions esmentades.
L'Administració en un nou entorn
Ara bé, la societat rebia un enorme poder que aviat va començar a explotar, un nou espai de comunicació obert, en
el qual també hi havia lloc per a les Administracions per tal que hi trobessin un nou nexe d'unió amb la ciutadania i
hi poguessin conversar en un «entorn horitzontal», en el qual ambdós agents (la societat i l'Administració) es trobes-
sin a la mateixa alçada comunicacional.
Es tractava d'una revolució que comportava moltes oportunitats per millorar la relació entre l'Administració i la socie-
tat, una relació distant en tantes ocasions, i on tenien la possibilitat d'enfortir uns lligams amb l'oportunitat que el
Web 2.0 els aportava.
� 2.2. La revolució del coneixement
El Web 2.0 és un canvi en l'esquema de la comunicació tradicional dels grans mitjans, en els quals uns pocs comuni-
caven a una majoria, que es limitava a rebre la informació. Ara arriba un moment més democràtic en què qualsevol
pot fer pública la seva veu i compartir-la amb tot aquell usuari que estigui connectat a la Xarxa.
Aquesta evolució és un pas gegant basat en uns progressos tècnics, clars i visibles, que han facilitat tota una revolu-
ció al món de la comunicació i la informació. Aquests elements han facilitat l'eclosió del Web social, però haurien
estat una simple tecnologia a la qual no se li hauria extret tot el seu potencial sense una revolució social. I és que la
tecnologia ha proposat i la societat n'ha disposat perquè sense un canvi en la mentalitat dels ciutadans i amb la sim-
ple aparició d'aquests avenços ens hauríem limitat a presenciar un canvi de format, un aparador nou en què simple-
ment s'hauria ampliat el tradicional esquema comunicacional d'informació.
Allunyades de tot això, les oportunitats que ofereix la tecnologia han estat útils per generar nous espais de conver-
sa, nous models de participació ciutadana i nous discursos. Es tracta d'un canvi de filosofia i de mentalitat que ve
guiat pels canvis tècnics que han augmentat la curiositat de la societat. Aquesta no es queda satisfeta en rebre infor-
mació, sinó que fa servir la Xarxa per dotar d'un significat i el processament d'aquesta per a la generació d'un verita-
ble coneixement, que s'escampa a través dels espais socials per tal que la societat l'aprofiti.
Internet i el conjunt de les tecnologies de la informació i la comunicació representen la llibertat que tothom vol tenir
avui dia. És una gran font de coneixement, per mitjà de la qual es pot estar informat de tot allò que està passant al
món perquè la informació no és un privilegi, sinó un dret amb molt poder. Això provoca que la societat demani,
d'una manera organitzada i més potent, una relació més propera amb tots els agents que intervenen en el dia a dia,
entre els quals destaca l'Administració pública. Davant aquesta situació, els organismes no poden girar l'esquena a
una situació que ja no és una simple moda, sinó que s'ha transformat en tot un moviment social, la revolució del
coneixement.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 6
Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
1. Introducció
7
Guiesper al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 7
Una aproximació a la tecnologia
Aquesta última dècada ha comportat tota una revolució
tecnològica que fa que la Xarxa es torni a inventar cada dia.
Segons l'estudi The Internet Retailing Report, de l'empresa
Morgan Stanley, als Estats Units d'Amèrica la ràdio va trigar 38
anys en arribar als 50 milions d'usuaris, la televisió va aconseguir
el mateix en només 13 anys i amb Internet s'ha donat un altre
pas ja que entre el moment que va començar a comercialitzar-
se el servei d'accés a la Xarxa i el moment en què es va arribar
als 50 milions d'usuaris tan sols van transcórrer 5 anys. No cal dir
que avui dia Internet ja és present a més de la meitat de les llars
espanyoles, i s'ha aconseguit que 24 milions de persones a tot el
país la facin servir, segons les dades de l'informe La Sociedad de la
Información en España 2008(1), confeccionat per Telefónica.
Aquests registres es limiten a valorar la connexió a través de
l'ordinador. Si li afegim l'ús creixent de la Xarxa per mitjà dels
dispositius mòbils, observarem una tendència creixent al fenomen
de la població hiperconnectada.
El canvi tecnològic
Som davant un canvi en la tecnologia, que facilita l'entrada dels
usuaris d'una manera real a la potencialitat d'Internet. Atesa l'evolució
que va dels sistemes tècnics inicials als gestors de publicació de
continguts simplificats, automatitzats i intuïtius, l'usuari pot prescindir
del coneixement d'algun tipus d'element o llenguatge tecnològic.
D'aquesta manera, apareixen els anomenats CMS (ContentManagement System) o sistemes de gestió dels continguts, que no
són altra cosa que unes eines que permeten crear i administrar els
continguts d'una manera simple i sense cap necessitat de dominar
habilitats informàtiques específiques per a la creació, principalment,
de pàgines Web. Trobem un pas més en aquest trencament de les
barreres del coneixement de la tecnologia en els editors WYSWYG
(What You See is What You Get o «allò que veus és allò que tens»), un
tipus de CMS molt populars, que permeten confeccionar un
document sense cap necessitat de conèixer un llenguatge informàtic
com l'HTML ja que es treballa d'una manera molt gràfica sobre la visió
del treball final, tal i com es veurà després de la seva publicació.
3
8
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
_
1http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie08
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 8
9
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
Aquest augment de l'accessibilitat en l'ús dels programes ha comportat les eclosions de sistemes de
publicació, com ara els blocs, i la seva versió més curta, els microblocs, les emissions en àudio a través
de podcasts o la gestió col·laborativa d'algunes publicacions per mitjà dels wikis, entre altres coses.
Tot i aquest allau de termes, tan sols es tracta de conceptes simples que exemplifiquen alguns dels
canvis tecnològics, noves expressions que ens fan comprendre els elements tècnics que condicionen
i que han afavorit tot el canvi que ha sofert la Xarxa en particular i la societat en general en els darrers
anys.
� 3.1. Escenaris en la Xarxa
Endinsar-se al Web 2.0 és la forma més fiable de viure l'extensió digital de cadascun de nosaltres. Les
xarxes interactives que la composen són espais virtuals més democràtics. Territoris on s'utilitza la
il·lusió, el mèrit, el talent i la dedicació com a patrons de valoració global. El Web 2.0 és, en realitat, una
espècie de contrapès que comença a equilibrar l'opinió oficial amb la de milions d'internautes que la
componen. És un altaveu democràtic que permet a qualsevol utilitzar-lo. De fet, el Web 2.0 permet
que els missatges construeixin converses col·lectives, ja que en el seu context, el Web 2.0 és un gran
diàleg. Submergir-se en les xarxes socials és quelcom que trenca la cadena natural de comunicació
19
22
19
22
US
UA
RIS
(M
M)
120
100
80
60
50
40
RADIO TV
CABLE
INTERNET20
0
19
50
19
60
19
70
19
82
19
98
E
19
30
19
40
CREIXEMENT DE DIVERSOS MITJANS - EL WEB CREIX RÀPIDAMENT
Font: Morgan Stanley Technology Research. E = Morgan Stanley Research Estimate. Data are for U.S. media adoption.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 9
unidireccional a la que estem acostumats. Imposa l'ús d'un nou model de comunicació més horitzon-
tal, heterogeni i global, on l'emissor es dirigeix als seus lectors com a individus i no com a col·lectius.
Influència i viralitat
En general, al Web 2.0 i a les xarxes digitals la influència en el receptor de la informació és imprevisible
i depèn d'infinits factors incontrolables. Els usuaris d'aquests escenaris tenen un control absolut sobre
la informació a la qual volen accedir. Per definició, en aquest espai complex, és impossible llegir una
sola versió d'un tema ja que aquesta, immediatament entra en el debat global. El Web 2.0 és viral i afa-
voreix la promoció de les bones idees; també és creativitat i afavoreix l'ocurrència.
� 3.2. Què és i què no és el Web 2.0?
El Web 2.0 és moltes coses, però altres no. Podem afirmar que és una Xarxa interactiva que permet el
contrast d'una determinada informació, de manera que no és precís accedir a centenars de fonts ini-
cialment, sinó que aquestes accedeixen a posteriori per construir la notícia definitiva. És intel·ligència
col·lectiva i per aquest motiu, en principi, ignora allò que no és atractiu o útil. És talent global que asso-
leix conclusions en grup i a temps real. És un diàleg entre dues persones, però milions de vegades. El
Web 2.0 multiplica els emissors d'informació i catalitza la veu polièdrica de la societat com a font d'o-
pinió. Galvanitza les xarxes que són espais complexos on el poder de la raó i el debat es desenvolupen
en la seva màxima expressió. És un espai on la informació es transforma en reacció.
Tanmateix, el Web 2.0 no és cap tendència social, és l'embrió d'una societat digitalment connectada i
electrònicament millor relacionada. El Web 2.0 no és cap sistema que permeti la utilització partidària
de les xarxes socials, els agregadors i els seus sistemes de relació per tal d'establir algun tipus de con-
trol. El Web 2.0 no és cap agència de notícies on els periodistes hagin d'anar a cercar informació. És
quelcom més complex, un territori on la informació es fabrica a posteriori.
Què és i què no es el Web 2.0
� És una Xarxa interactiva.
� És intel·ligència col·lectiva.
� És talent global.
� No és cap diàleg entre dues persones.
� No és cap tendència global.
� No és cap sistema que permeti la seva utilització per tal d'establir algun tipus de control.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
3. Una aproximació a la tecnologia
10
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 10
11
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 11
Del Web 1.0 al Web 2.0
Tot i haver introduït el terme Web 2.0 i allò que ha implicat tant
tecnològicament com socialment, s'ha d'observar el canvi de
forma retrospectiva per tal d'entendre d'una manera més
detinguda la variació al llarg del temps i alguns aspectes en els
quals tot aquest pas del Web 1.0 al Web 2.0 ha generat una
revolució.
Del Web 1.0...
� Estructura tancada i unidireccional.
� Web d'unes poques persones.
� Consumidor d'informació.
� Discurs.
...al Web 2.0
� Estructura oberta i participativa.
� Web de tothom.
� Prosumidor.
� Conversa.
� 4.1. Història
El concepte de Web 2.0 va ser creat l'any 2004 per l'irlandès Tim
O'Reilly després de la crisi de la primera generació d'empreses
tecnològiques i d'Internet que havien aconseguit créixer d'una
manera exponencial i s'havien beneficiat d'una bombolla que
no va trigar gaire a explotar. Al començament d'aquesta
dècada, la coneguda «crisi de les puntcom» va frenar
l'especulació i va iniciar una gran onada de veus crítiques en
contra del sector tecnològic i la xarxa. Davant aquest
panorama negatiu al voltant d'Internet i el futur que les
empreses podrien tenir dins aquest sistema de comunicació,
O'Reilly va decidir encunyar un terme que iniciava una nova
manera d'entendre Internet, més oberta i plural, un nou
horitzó que calia explorar.
4
12
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 12
13
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
No cal dir que, abans que O'Reilly fes servir per primera vegada aquest terme, un cop que havia passat
la crisi de les empreses tecnològiques al començament d'aquesta dècada i comencés a obrir-se la
Xarxa a la participació dels usuaris, Internet era un lloc molt diferent.
Els inicis de la Xarxa
Encara que els inicis d'Internet els podem establir a la dècada de 1960, fins ben entrada la dècada de
1990, després del desenvolupament de la World Wide Web i el començament de la comercialització
de l'accés a Internet a gran escala, la Xarxa no va trobar un espai real a la societat. S'inicià, per tant, en
aquests anys la primera fase d'Internet. Va ser una època protagonitzada pels impediments a l'hora de
participar en un entorn complicat i reservat per als coneixedors de la tècnica i la informàtica, per la
simplicitat d'una plataforma encara desproveïda de la potencialitat que va començar a tenir amb
l'entrada en escena de la banda ampla i per la manca de penetració a la societat que ha aconseguit
en aquests darrers temps.
L'eclosió de la participació
Aquesta estructura unidireccional de la comunicació va anar trencant-se a poc a poc, eliminant les
barreres del coneixement tecnològic, per donar-se a conèixer per la Xarxa d'una manera massiva. Així,
en esdeveniments com l'atemptat fatídic contra el World Trade Center de Nova York l'11 de setembre
de 2001 va començar a explotar la participació dels ciutadans, que anaven a Internet per informar-se
d'allò que estava passant i que estava sent explicat, a banda dels grans mitjans, també per testimonis
directes del succés.
Tot i així, fins ara no ha arribat l'eclosió dels mitjans participatius i les eines de publicació de
continguts, que han comportat l'augment de les veus i la constitució d'un espai de pressió real en què
la societat es comunica i es relaciona.
Cap a on va la Xarxa?
Actualment, la Xarxa es troba en ple procés d'assentament de totes les eines que han sorgit en plena
expansió de la participació que ha representat la irrupció del Web 2.0, en el qual s'acaben de
determinar les vies de relació òptimes en un univers hiperconnectat, que comença a saturar-se i que
necessita d'aquesta ordenació que generi maneres d'evitar l'excessiu soroll (conegut amb el terme en
anglès buzz) que fa tota aquesta participació.
Aquest moment d'establiment no ha detingut l'evolució de la Xarxa i ja es parla bastant del «Web 3.0»
o «Web semàntic», un nou pas més enllà pel que fa al processament de la informació, la portabilitat
de les dades i els processos automatitzats d'intel·ligència artificial. Malgrat tot, es tracta d'un concepte
que encara està per definir i la tecnologia ideal és, de moment, una quimera en mans d'alguns
visionaris que confien en aquesta nova era d'Internet.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 13
� 4.2. L'usuari
Amb tot aquest panorama, la societat viu una
explosió d'oportunitats per a ella mateixa. En
aquest punt comença el protagonisme de l'usuari,
que passa a ser el centre de tota l'activitat a la
Xarxa.
L'individu, gràcies a la tecnologia i la revolució del
coneixement, aconsegueix un apoderament, una
posició privilegiada dins l'esquema comunicacio-
nal i d'actuació tradicional de les organitzacions
públiques.
És cert que l'ésser humà, la societat en conjunt, és
el principal suport de tota la Xarxa de connexions i tota la conversa que, tal i com s'ha exposat, és el
motor del Web 2.0, a diferència de la pròxima era de la Xarxa , la 3.0, on el protagonisme recauria en
les màquines i la rapidesa d'aquestes a l'hora de processar la informació.
Un usuari com a protagonista d'un entorn dinàmic, en canvi continu i creuat de connexions entre per-
sones, que s'hi relacionen a través d'entramats complexos d'enllaços, que es coneixen com a xarxes
socials.
� 4.3. Les xarxes socials
Si l'usuari és el principal protagonista del Web 2.0, les xarxes socials són els principals punts de troba-
da d'aquests i on succeeix l'intercanvi de continguts i d’impressions, l'espai on té lloc l'acció dins la
Xarxa i on es troben tots aquells que fan servir Internet en major o menor grau, la unitat de relació amb
diverses aparences, temàtiques i extensions.
Termes 2.0, definició 1.0
Encara que el concepte pugui semblar complicat, una Xarxa social no és altra cosa que una estructu-
ra de relació en la qual s'uneixen diversos nodes o usuaris relacionats, a diversos nivells, entre ells. Així,
entre aquests usuaris n'hi haurà amb major nombre de relacions i millor posicionats, el que els conver-
teix en hubs o connectors, superusuaris que prescriuen a la resta de membres de la Xarxa usos, con-
tinguts, experiències... és a dir, un trasllat a l'entorn digital dels punts de relació de les persones al món
real, potenciats al llarg del temps i l'espai gràcies a la tecnologia.
Una xarxa social no és res més que un trasllat a l'entorn digital dels punts de relació de les
persones al món real, potenciats al llarg del temps i l'espai gràcies a la tecnologia.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
4. Del Web 1.0 al Web 2.0
14
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 14
Les Administracions públiques tenen un paper de posicionament interessant dins aquest entramat
social per millorar la seva relació amb la ciutadania i tractar de convertir-se en motors de l'activitat
d'una xarxa. Hubs que es comuniquen amb un gran nombre d'usuaris i que en tot moment saben
captar per mitjà de l'escolta de tots aquests entorns allò que els ciutadans pensen o senten i la mane-
ra en que volen que es regeixin les seves vides.
Les Administracions públiques tenen un paper interessant de posicionament dins
aquest entramat social:
� Per millorar la seva relació amb la ciutadania.
� En tractar de convertir-se per elles mateixes en motors de l'activitat d'una xarxa.
Els inicis de les xarxes socials
Tot i que hi ha antecedents, les primeres manifestacions de xarxes socials digitals amb una
estructura similar a la d'avui en dia la trobem al començament d'aquesta dècada amb casos
com MySpace o Friendster. Al llarg d'aquests anys, aquests sistemes s'han anat perfeccionant
i ja podem trobar xarxes socials perfectament segmentades per públics molt concrets (xarxes
socials verticals), amb un potencial a l'alça, que competeixen amb les tradicionals xarxes
generalistes com Facebook i que tenen com a objectiu atrapar tot tipus d'usuaris.
És un entorn dinàmic amb molts actors que s'interrelacionen dins de diversos entorns i eines,
una diversitat de marques, eines i funcions que tenen un únic objectiu: potenciar la relació
entre els usuaris de la Xarxa.
� 4.4. Els «prossumidors»
Amb un panorama tan complet i interrelacionat, els actors tenen, en tot moment, un paper
cabdal a l'hora d'engegar-ho tot. Si anteriorment hem apuntat cap a l'usuari com a centre de
tot procés, no podem deixar d'assenyalar cap a la metamorfosi del consumidor o ciutadà en
una figura més activa que ja no es limita a rebre informació. Ara, l'usuari de la Xarxa és un
«prossumidor», un individu que entén tot procés de relació com un sistema obert en què tant
pot consumir informació com produir-la ell mateix.
Què es un «prossumidor»?
Un prossumidor és aquell individu que entén tot procés de relació com un sistema obert en
què tant pot consumir informació com produir-la ell mateix.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
4. Del Web 1.0 al Web 2.0
15
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 15
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
4. Del Web 1.0 al Web 2.0
16
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
Es tracta d'una persona que, a més de consumir la informació que ofereixen els mitjans, vol comentar
allò que veu, algú que a més de consumir productes, hi vol emetre un judici i comentar els canvis que
hi introduiria; algú que ja no en té prou esperant assegut que tot li arribi. Les Administracions han d'a-
profitar aquest estat d'ànim per generar unes dinàmiques de participació i obrir-se cap a aquest tipus
d'individu que, a més de viure en la societat, hi vol ser partícip i aportar alguna cosa al sistema.
Un canvi en el paper del ciutadà
Un canvi en el paper tradicional del ciutadà és la participació en el sistema. Aquest sistema té ara la
possibilitat d'incloure-hi la societat d'una manera més directa gràcies a tots aquests canvis en els pro-
cessos de decisió, que fins ara duia a terme quan s'emetia el vot durant els processos electorals. Les
institucions han d'estar preparades per a aquest canvi anant alerta davant tot el que es diu a la Xarxa,
mantenint una actitud prou oberta per acceptar les contribucions que s'hi realitzen i que poden ser
útils per a la societat, i exercint una tasca dinamitzadora que afavoreixi la proactivitat de la societat civil.
� 4.5. Publicitat i audiència
En tota aquesta revolució d'Internet hi ha un aspecte que no podia deixar de variar, el publicitari. Tot
l'àmbit digital està guanyant terreny a altres àmbits tradicionalment més poderosos en qüestió d'in-
versió publicitària. Així, segons l'Internet Advertising Bureau(2), durant el primer semestre de l'any 2009
al Regne Unit, per primera vegada en la història, s'ha invertit més al mercat d'Internet que al de la tele-
visió. Aquest fet confirma l'aposta definitiva per un nou àmbit que trenca amb l'emissió descontrola-
da d'impactes a les grans masses.
Segmentació i creixement del mercat
A l'era del Web 2.0, la publicitat s'ha convertit en un element hipersegmentat, que aprèn de l'ús i la
participació dels usuaris en tots els entorns socials i que emet impactes d'una manera estratègica.
Aquest nou model es fonamenta en la selecti-
vitat i l'índex de pertinència de cada un dels
impactes i no en grans volums com als mitjans
tradicionals.
Aquest canvi en un mercat cada vegada més
gran ja ha aconseguit convertir Catalunya en
un dels líders nacionals en l'ús de banda ampla.
Més del 50% dels ciutadans ja disposa d'una
connexió a Internet des de casa, segons les
dades de l'informe La Sociedad de laInformación en España 2008 (edició de2009)(3), de l'Observatorio Nacional de las Tele-
comunicaciones y de la Sociedad de la Infor-
mación.
15
34
4651
2004 2008
% DE LLARS AMB ACCÉS A INTERNET I BANDA AMPLA A ESPANYA
Font: Informe de desenvolupament de la
Societat de la Informació SETSI
� Llars amb banda ampla
� Llars amb accés a internet
_
(2) http://www.iabuk.net/en/1/adspendgrows300909.mxs
(3) http://www.mityc.es/dgdsi/es-ES/Novedades/Documents/INFORME2009.pdf
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 16
17
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 17
Contextualitzant5
18
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
Aquest nou escenari sorgeix en un entorn canviant i en movi-
ment constant. El context complex en el qual vivim s'estableix
mitjançant una nova realitat d'una societat en què la tecnologia
és omnipresent. D'aquesta manera, la tecnologia es converteix
en un element que facilita el dia a dia de la societat i genera
oportunitats noves.
� 5.1. El Web 2.0 com a oportunitat
El Web 2.0 és l'oportunitat més gran que ha sorgit mai per mos-
trar les capacitats de qualsevol persona, organització o institu-
ció. Amb un cost mínim, es pot difondre un missatge que, si és
efectiu i vàlid, podrà arribar a qualsevol punt del planeta sense
cap limitació temporal o geogràfica.
El Web 2.0 és l'oportunitat més gran que ha sorgit mai
per mostrar les capacitats de qualsevol persona, organit-
zació o institució. Amb un cost mínim, es pot difondre un
missatge que, si és efectiu i vàlid, podrà arribar a qualse-
vol punt del planeta sense cap limitació temporal o geo-
gràfica.
Les xarxes socials estableixen una plataforma perquè qualsevol
persona es doni a conèixer. Ens trobem davant el fenomen de
la recerca de lideratge d'opinió en les xarxes socials que moltes
persones pretenen exercir-hi o acaben duent-lo a terme sense
cercar-lo d'una manera intencionada. Això ha anat generant
una pugna creixent en totes les eines socials que s'han popula-
ritzat a la Xarxa per ocupar els primers llocs d'influència en qual-
sevol col·lectiu.
No obstant això, no qualsevol aconsegueix l'èxit i el reconeixe-
ment fàcilment gràcies a les xarxes socials. Enmig d'un context
d'abundància de missatges, es valora molt la consecució d'un
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 18
19
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
punt diferencial. No cal dir que el fet fonamental que determina aquesta gran oportunitat es troba en
la generació d'un valor per a la comunitat.
Així, els agents que vulguin guanyar aquesta rellevància social s'han de mostrar innovadors, han
d'establir discursos frescos, creatius, fiables, diferents, els factors diferencials en els quals rau el seu
èxit i els quals incideixen directament en la penetració del seu missatge i el compliment de les
seves voluntats.
Per tot això, l'Administració hauria de tenir localitzats en tot moment els líders d'opinió en les àrees en les
quals li interessi incrementar la participació sense perdre de vista el sentiment comú de tots els usuaris.
L'oportunitat i Obama
Un exemple de tot plegat el podem trobar a la campanya que va portar Barack Obama de ser un pre-
candidat amb unes oportunitats escasses per sortir escollit guanyador en les primàries demòcrates a
obtenir la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Gràcies al potencial dels espais socials de la Xarxa,
que es mantenia sobre una estratègia ciutadana presencial potent, les seves idees es van anar difo-
nent i la marca Yes, We Can molt aviat es va transformar en tot un símbol. Aquest lema es va transfor-
mar ràpidament en un efecte viral que li va permetre arribar a una quantitat de públic que en el con-
text del Web 1.0 no hauria estat possible. Això té una explicació: a la xarxa social, la comunicació es
produeix com un boca orella electrònic que no s'atura en el temps ni en l'espai ja que es precís que
això es produeixi simultàniament. L'oient i l'emissor es troben en llocs diferents, la qual cosa magnifi-
ca el resultat i afavoreix totes les oportunitats descrites.
� 5.2. Els entorns digitals. Un nou escenari
No n'hi ha prou amb traslladar a la Xarxa els models antics i que funcionen en el «món 1.0», tot espe-
rant que continuïn sent vàlids en els temps de l'economia en xarxa, en què tot varia i canvia en pocs
minuts. Aquest fet obliga a introduir-hi unes estructures molt més elàstiques i capaces de reaccionar
davant la innovació continua i els moviments de la societat.
La tecnodependència
La tecnologia s'ha convertit en un valor dins la ciutadania. Cada vegada més ens convertim en «tec-
nològic-dependents». Vivim subjectes a la tecnologia: des de les tasques més rudimentàries i bàsiques
fins a les més complexes; des del fet de facilitar-nos un transport fins a al de comunicar-nos amb qual-
sevol persona. D'aquesta manera, l'Administració n'ha de ser conscient i aportar-hi sempre una visió
d'acord amb els ciutadans i aprofitar la tecnologia per millorar els canals d'entesa i de relació. No cal
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 19
dir que en els entorns de participació és molt evident aquest factor; la tecnologia és útil per organit-
zar millor qualsevol entramat i potenciar les tasques presencials a qualsevol nivell.
Vivim subjectes a la tecnologia: des de les tasques més rudimentàries i bàsiques fins a les
més complexes; des del fet de facilitar-nos un transport fins al de comunicar-nos amb qual-
sevol persona. D'aquesta manera, l'Administració n'ha de ser conscient i aportar-hi sempre
una visió d'acord amb els ciutadans i aprofitar la tecnologia per millorar els canals d'ente-
sa i de relació.
Guia d’adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis Públics
5. Contextualitzant
20
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 20
21
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 21
El Web social
En ple creixement del Web 2.0, no tot el que es troba a la
Xarxa és obert i participatiu. D'aquesta manera, molts dels
sites que s'estan desenvolupant avui dia no poden entrar dins
allò que es considera Web social o 2.0. La posada en marxa de
pàgines tancades amb un enfocament dirigit cap a la partici-
pació és una tendència que cada vegada va més a la baixa ja
que dins els espais d'Internet es van incloent elements com a
mòduls per a comentaris o l'agregació de la conversa que es
genera en les xarxes socials per mitjà d'aplicacions. Som
davant dos simples exemples de la porta que obre tot el que
comporta la Web social a l'univers dels Webs informatius, on
l'actualització no és constant i simplement els usuaris hi
exposen els seus continguts.
La integració dels matisos socials
Així doncs, l'Administració té al seu davant un camí gran i ple
d'oportunitats en la integració dels matisos socials dins les
seves pàgines institucionals. Amb tot això, els organismes
públics guanyen més espai per al desenvolupament de noves
connexions i punts de debat, discussió i creació col·lectiva en el
qual es poden generar unes dinàmiques de participació dins el
nucli de la societat. Aquest és el començament per a un model
de govern el més obert possible gràcies a aquest aspecte obert
de la Xarxa que comporta el Web social, que és alguna cosa més
que els típics llocs categoritzats com Web 2.0 (xarxes socials,
blocs, fòrums, etc.).
El Web social és qualsevol espai de la Xarxa en què qual-
sevol usuari és capaç de participar i prendre un paper
proactiu, més enllà del tradicional paper de consumidor
d'informació.
6
22
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 22
23
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
El Web social és qualsevol espai de la Xarxa en què qualsevol usuari és capaç de participar i prendre
un paper proactiu, més enllà del tradicional paper de consumidor d'informació. Es tracta d'una opor-
tunitat per als usuaris per tal que construeixin els seus propis continguts i les seves pròpies relacions
més enllà de tot allò que ja fan en entorns totalment oberts, com ara les xarxes socials.
� 6.1. El programari lliure
Dins aquest afany d'obertura d'Internet i de proactivitat dels usuaris, cal esmentar l'impuls que un
col·lectiu molt important de la Xarxa dóna al programari lliure. Es tracta de tot aquell programa o apli-
cació oberta en què qualsevol usuari pot continuar el seu desenvolupament, completant el produc-
te o realitzant altres obres derivades, habitualment amb la finalitat de tornar a distribuir-lo d'una
manera totalment lliure.
El programari lliure és tot aquell programa o aplicació oberta en què qualsevol usuari pot con-
tinuar el seu desenvolupament, completant el producte o realitzant altres obres derivades,
habitualment amb la finalitat de tornar a distribuir-lo d'una manera totalment lliure.
El programari lliure i l'Administració pública
Aquest tipus de programari està començant a fer impacte en l'Administració pública i en l'àmbit esta-
tal ja hi ha exemples d'organismes, com ara la Junta de Extremadura o la Junta de Andalucía, que han
assumit aquest tipus de llicències i les han introduït en la seva rutina diària i la seva gestió contínua.
A Catalunya, el programari lliure ha avançat molt més en l'àmbit privat, especialment en el de les
grans empreses, però moltes Administracions locals també han començat a descobrir els seus avan-
tatges(4).
A això hi hem d'afegir que la Llei 11/2007 assenyala els estàndards oberts com els preferibles per a
l'Administració i gràcies a aquesta llei s'ha pogut donar un impuls important a aquesta tendència. Es
tracta d'una base important que ja està permetent avenços considerables en un camp encara poten-
cialment per explotar i carregat d'oportunitats que continuen amb el desenvolupament del progra-
mari lliure en l'àmbit públic.
� 6.2. Nadius vs. nouvinguts digitals
Dins tota aquesta transformació, un dels principals motors és el grup dels nadius digitals, aquesta
generació que, des que va néixer, es mou entre els dispositius digitals i assumeix d'una manera natu-
ral tots els canvis que la tecnologia genera en la societat. En oposició amb aquests ens trobem amb
els nouvinguts digitals, aquells usuaris que, per la seva edat, van començar a viure la revolució digital
fora de temps i han d'adaptar-se a tots aquests canvis.
_
(4) El Programari Lliure a les Administracions Locals, títol de les Guies per al desenvolupament de la societat del
coneixement (ed. Localret).
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 23
Són usuaris avançats de tot l'univers de les noves tecnologies i la Xarxa, alhora que generen un movi-
ment de la resta dels segments d'edat i els impulsen a assumir totes les innovacions que vivim. No cal
dir que l'ús que fan els adolescents d'avui dia de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)
i la seva interacció amb la informació estan condicionant els propers avenços en el nostre entorn, uns
canvis que cada vegada se succeeixen més de pressa i que forcen la resta d’usuaris.
� Els nouvinguts digitals són aquell usuaris que, per la seva edat, van començar a viure la revo-
lució digital fora de temps i han d'adaptar-se a tots els canvis.
� Els nadius digitals, en canvi, pertanyen a la generació que, des que va néixer, es mou entre dis-
positius digitals i assumeix d'una manera natural tots els canvis que la tecnologia genera en la
societat.
Els nadius digitals i l'Administració pública
Els nadius digitals són, per tant, un grup d'edat que acaba de començar la seva relació amb
l'Administració o que començarà a fer-ho aviat. Aquest col·lectiu, amb un poder de decisió creixent al
si de la societat, a mida que vagi prenent el seu lloc al davant de la ciutadania, anirà demanant a les
institucions uns canals de conversa i de relació molt més oberts i funcionals. El Web 2.0 ofereix la pos-
sibilitat d'arribar a aquest col·lectiu i generar-hi unes noves dinàmiques de participació.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
El Web social
24
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 24
25
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 25
Talent global
En aquest espai d'obertura que és el Web 2.0, els usuaris
s'organitzen i hi generen unes estructures de participació al
voltant de diverses causes o temes. Així, milions de persones
col·laboren editant continguts a la wikipedia, alliberen el
contingut dels seus estudis a través dels seus Webs i els seus
blocs, i comparteixen tot allò que pot ser utilitzat per la
comunitat per tal de millorar.
Per tant, la idea de la comunitat es fa més forta i s'atorga un
valor afegit a la creació col·lectiva, tot assumint que alguna cosa
que es genera d'una manera col·laborativa i en la qual s'han
involucrat molts usuaris sempre serà millor que la suma dels
elements individuals que ells mateixos puguin generar d'una
manera aïllada. Una cosa que va en contra del concepte
d'autoria, que ja no es valora tant per la seva exclusivitat, sinó
per la seva elasticitat per adequar-se a un nou entorn
hiperconnectat.
Nous formats, nous drets, nous entorns de creació... Una
revolució més associada als canvis que les noves tecnologies
porten a la conversa que es produeix a la Xarxa. Ara el valor ja
no només està a la marca d'una persona, sinó que es trasllada
també als discursos compartits i que neixen de la comunitat,
més enllà de l'autoria concreta de cada un dels elements de
qualsevol conjunt.
� 7.1. Gestió documental col·laborativa
Dins d'aquesta nova manera de creació, que ultrapassa
l'individualisme i els límits físics i geogràfics gràcies a la
tecnologia, els wikis hi tenen el paper cabdal.
7
26
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 26
27
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
Què és un wiki?
Un wiki és un tipus de pàgina Web que pot ser editada per diversos usuaris d'una manera simultània
i alhora ser construïda per la comunitat d'usuaris que hi tinguin accés. Som davant un sistema de
publicació que ja es fa servir des de l'edició de dipòsits de coneixement, de la mateixa manera que la
resta de les enciclopèdies col·laboratives obertes a la Xarxa.
Un dels exponents més importants d'aquest fenomen de la col·laboració i la generació de continguts
de manera col·lectiva és, sens cap mena de dubte, la wikipedia. Es tracta del primer gran projecte
d'aquest tipus i el més gran, actualment amb un total de més de 3 milions d'articles en la seva versió
inicial, aquella que s'edita en anglès.
Dins aquest apartat, a banda de la wikipedia, ens podem trobar altres iniciatives semblants, però més
localitzades i temàtiques, com es el cas de la Rosespedia, l'enciclopèdia participativa del patrimoni
cultural de Roses, en què els usuaris ja han generat uns centenars d'articles sobre aquesta àrea.
Un wiki és un tipus de pàgina Web que pot ser editada per diversos usuaris d'una manera
simultània i alhora se construïda per la comunitat d'usuaris que hi tinguin accés.
La Viquipèdia
Dins tot el projecte de la wikipedia ens trobem la versió catalana, la viquipèdia, en què es troben ja
més de 200.000 articles. Aquest fet confirma el fet que també a Catalunya hi ha una comunitat
d'usuaris que treballen diàriament per aportar alguna cosa a la Xarxa.
� 7.2. La innovació col·lectiva i el canvi en el drets d'autor
Tot aquest nou entorn ha ofert noves oportunitats a la creació i la innovació. Actualment, amb aquest
fenomen de la col·laboració i l'obertura a les xarxes socials, qualsevol companyia o institució pot
generar noves sinèrgies amb la comunitat i recolzar-s'hi per dur a terme els processos d'innovació; és
a dir, un fenomen completament gestionat d'una manera pública i mantingut d'una manera
col·lectiva, amb la possibilitat d'aconseguir un valor més gran que si es portés a terme d'una manera
privada i a càrrec d'un grapat de persones en un procés intern i tancat.
Copyleft
En tots aquests processos de creació i innovació col·lectiva es transforma el concepte de l'autor dels
continguts i es fomenta la figura de les llicències de copyleft, segons les quals se'n permet distribuir
d'una manera oberta els continguts, la còpia, la reproducció o la transformació, sempre seguint unes
condicions determinades, que comencen per l'esment i el reconeixement a l'autor original del
contingut i passen per altres termes, com l'ús comercial o la possibilitat de generar-ne unes obres
derivades.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 27
Copyleft és un concepte que permet distribuir de manera oberta els continguts, la còpia, la
reproducció o la transformació, sempre dins d'unes determinades condicions, que passen per
la menció i el reconeixement a l'autor original del contingut.
Aquest nou univers transforma des de la indústria del programari a la musical, passant per l'editorial,
entre d'altres. En aquests temps d'una societat hipercomunicada i hiperconnectada, en què la
tecnologia ha obert els camins per al treball distribuït i col·laboratiu, tot està en plena reinvenció.
Creative Commons
El tipus de llicència a nivell mundial més estès en aquest entorn dels continguts digitals és, sens cap
mena de dubte, Creative Commons. És la denominació d'un tipus de protecció de l'autoria sobre els
continguts i que salvaguarda la identitat del creador de les obres amb la necessitat de l'atribució a
canvi de l'obertura d'aquests elements a la comunitat d'acord amb diverses variables (com la
generació d'una obra derivada o el seu ús comercial).
Tot i això, hi ha altres opcions, entre les quals podem trobar, a nivell estatal, el projecte Coloriuris, que
persegueix, de la mateixa manera que ho fa el Creative Commons, la preservació de l'autoria dels
continguts sense haver-ne de limitar l'accés de la comunitat.
� 7.3. De la idea a l'acció
Tot aquest fenomen de la col·laboració que ha facilitat la tecnologia no és altra cosa que un trasllat a
l'entorn digital de la col·laboració entre les persones. Aquestes dinàmiques de participació emulen el
que succeeix de dia en dia en el món físic, on de vegades allò digital s'acaba traslladant al món físic.
L'Administració i la col·laboració oberta
Finalment, tot aquest corrent obert de col·laboració i de gestió compartida està portant-se al terreny
real. Així ho ha d'entendre l'Administració pública, que pot aprofitar aquestes vies de generació de
continguts compartida i la promoció de la innovació conjunta per transformar el món analògic i no
deixar tot en el simple terreny digital.
Es tracta d'un fenomen encara no explotat d'una manera intensa des dels entorns públics i que ha de
servir com a exemple per obrir les vies de col·laboració que les noves tecnologies de la informació i la
comunicació generen. És un enorme espai d'impuls de tot el canvi que encara es pot dur a terme per
la ciutadania en tot l'entorn dinàmic en què es desenvolupen les relacions de la societat civil.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
7. Talent global
28
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 28
Les TIC i les noves dinàmiques de comunicació obertes pel Web social fan possible que
els ciutadans i l'Administració puguin col·laborar en processos oberts de creació
col·lectiva i innovació oberta que s'impulsin des d'allò digital i tinguin després una
possible translació al món analògic.
Creació col·lectiva a l'Administració pública
Un exemple de procés de creació col·lectiva i innovació amb l'ajut de plataformes digitals són
els pressupostos participatius. Es tracta de mecanismes que permeten als ciutadans influir o
decidir directament sobre els processos de formació dels pressupostos públics de la seva
localitat.
És cert que aquesta modalitat de participació ciutadana, tal i com s'ha provat a diversos
municipis catalans, tradicionalment s'ha dut a terme d'una manera presencial, mitjançant
assemblees o tallers, però la irrupció d'Internet està canviat substancialment aquests
processos. A partir d'unes eines que milloren les experiències de participació, tant en termes
d'accessibilitat com en d'altres de funcionament, i de l'ús de les xarxes socials que incideixen
en la millora de la comunicació, es pretén implicar més la ciutadania i augmentar la legitimitat
del procés.
Trobem exemples de pressupostos participatius tradicionals que s'han acompanyat de
processos on-line a ciutats alemanyes com Friburg, Hamburg o Berlín, com també a ciutats
italianes com Parma o a la regió del Laci. En la majoria d'aquestes primeres provatures, les
conclusions coincideixen en gran mesura. La introducció d'aquests processos en versió on-line augmenta la participació en termes generals, però també en termes de col·lectius amb
un historial de participació més baix, com ara les dones o els immigrants. A més, hi
coincideixen a concloure que l'èxit dels processos depèn, gairebé exclusivament, de la
capacitat de comunicació del municipi en qüestió. Aquells que utilitzen els mitjans
tradicionals i les xarxes socials de forma intensiva tenen més possibilitats d'obtenir uns nivells
de participació més alts que aquells que no ho fan.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
7. Talent global
29
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 29
Les eines 2.0 i les seves aplicacions
Tots els canvis que han esdevingut en l'entorn de la
comunicació passen al camp pràctic per mitjà de diverses eines
i aplicacions. Es tracta d'un univers d'elements interconnectats,
cadascun especialitzat en un aspecte concret, que lliguen a
l'hora de portar a terme una estratègia de comunicació
completa en les xarxes socials.
D'aquesta manera, passem a aprofundir en les diverses
plataformes de relació en els espais oberts a la Xarxa i en cada
apartat tractem les institucions que ja les estan utilitzant per
observar d'una manera directa la forma en què es poden crear
unes dinàmiques de relació amb els ciutadans.
� 8.1. Els fòrums
Abans que el propi fenomen del Web 2.0 es comencés a
generalitzar i es produís l'eclosió de la participació, a la Xarxa ja
hi havia petits reductes en els quals algunes comunitats
d'usuaris ja es relacionaven i començaven a tractar diversos
temes d'una manera conjunta. Un dels primers llocs on aquests
usuaris van començar a relacionar-se van ser els fòrums de
discussió.
Definició
Es tracta d'unes aplicacions basades en Internet, amb la qual
cosa es desenvolupen unes pàgines que permeten a diversos
usuaris opinar d'una manera lineal sobre alguns temes de
discussió o opinió. Van ser els primers grans espais de discussió
oberta i organitzada que van començar a obrir-se a la Xarxa i els
descendents directes dels sistemes primigenis de comunicació
entre diversos usuaris d'una manera simultània.
La seva estructura d'organització és lineal i jerarquitza els
missatges de dalt a baix, tot posant ordre a la conversa al voltant
d'un tema concret que diversos usuaris mantenen d'una
manera asíncrona. Els fòrums poden seguir, principalment, dues
8
30
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 30
31
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
maneres de presentació i distribució dels missatges: la plana, on tots els comentaris s'ordenen d'una
manera cronològica, o la imbricada, on es generen diversos fils de discussió entre els missatges
publicats en cada tema i les respostes a cadascun d'ells.
� Participar en la conversa amb un llenguatge que escaigui al mitjà
� Monitoritzar el que diuen de la institució
� Millorar els serveis gràcies a la informació que s’ha recollit
Casos d'èxit
Aquest tipus d'entorns es poden complicar i poden donar lloc a uns models mixtos i, fins i tot, a
portals d'informació més complexos i evolucionats, tal i com ha estat el cas de Racó Català, un fòrum
d'opinió nascut l'any 1999, que ha anat canviant i de ser un simple conjunt de fils temàtics en els quals
unes desenes de persones opinaven ha passat a ser, fins i tot, un portal informatiu i d'argumentació
en què participen milers d'usuaris.
D'aquesta manera s'estableix una interacció contínua entre tots els ciutadans que s'han donat d'alta
en aquest portal informatiu basat en fòrums en què ja s'han deixat més de 3 milions de missatges en
els més de 100.000 temes oberts fins al moment. Es tracta d'un espai obert que pot ser un emulador
d'una manera simple amb l'ús d'aplicacions que generen aquest tipus de pàgines Web, amb les quals
es poden establir converses amb qualsevol persona i generar dinàmiques obertes entre
l'Administració i el ciutadà.
� 8.2. Els blocs
És una eina de publicació que avui dia ja comença a ser coneguda entre la ciutadania i guanya una
importància significativa i un paper dins l'àmbit d'influència de la societat.
Definició i context
Els blocs són diaris personals digitals que estan dissenyats de tal manera que cada article té una data
de publicació i així resulta senzill fer-ne el seguiment. Les possibilitats que aquests ofereixen per tal
que hi hagi una interacció entre l'autor i els lectors són la característica principal dels blocs.
Normalment, els blocs tenen habilitada una opció perquè els lectors puguin deixar comentaris en els
articles o posts de l'autor. Així, aquest aconsegueix una retroalimentació i es genera una conversa al
voltant de la temàtica de l'article en qüestió.
Els autors dels blocs s'anomenen blocaires i els temes que tracta cadascun d'ells acaba definint el tipus
de bloc. Així, podem trobar blocs personals, blocs d'experts sobre un tema, blocs professionals,
periodístics o blocs polítics. Tot i que el plantejament inicial estava orientat cap a unes pàgines personals
que incorporessin les eines pròpies del Web 2.0, és a dir, aquelles que hi faciliten l'accessibilitat i que hi
fomenten la interactivitat, el cert és que els blocs han superat totes les expectatives que havien creat.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 31
La seva importància ha augmentat de tal forma que ja hi ha veus que els situen com un mitjà de
comunicació més, amb una capacitat de difusió que en ocasions és superior a la dels mitjans
tradicionals. Això és així a causa de l'augment d'audiència a Internet, però també per raó de la
capacitat de difusió i segmentació que mostren els blocs amb un alt nivell d'especialització. Ja no són
aquests simples espais personals on algú exposava la seva visió sobre qualsevol tema. Ara són espais
de discussió oberta i portada a terme d'una manera individual, col·lectiva o corporativa, creïbles i
assumits per la comunitat com una manera simple d'informació i interacció.
Rànquings
Segons Technorati, un lloc Web que classifica els blocs de tot el món amb diversos criteris, com ara
temàtica, idioma o difusió, actualment hi ha més de 135 milions de blocs arreu del món. Aquest tipus
de Webs són necessàries des del punt de vista que ordenen els blocs per temàtiques i n'ajuden a la
localització i la difusió. En aquest sentit, a Catalunya hi ha un exemple de classificador d'aquest tipus.
Es tracta de Poliblocs, el portal de blocs polítics en català. Aquest lloc Web pretén ser un recull de blocs
escrits en català que tinguin a veure amb la informació de caire polític. Entre d'altres, hi trobem els
blocs dels partits polítics, de les institucions, dels periodistes i dels ciutadans.
� Fomenta la interacció entre autor i lectors
� Proporciona una informació de valor i actualitzada per als ciutadans
� Implica diferents departaments per als continguts del bloc
Casos d'èxit
L'Ajuntament de Barcelona utilitza el seu bloc, Barcelona Parla, com a plataforma virtual per tal que els
ciutadans facin sentir la seva veu i participin en tot el que afecta la seva ciutat. És una eina que tracta
d'incrementar la participació de la ciutadania i, a més, ho fa d'una forma directa ja que dóna la
possibilitat als usuaris d'aportar un contingut al propi bloc. Així, la veu de Barcelona passa a ser la veu
dels seus ciutadans, que aporten nous articles, notícies o valoracions i que, a més, deixen comentaris
als apunts dels altres usuaris del bloc.
La Generalitat de Catalunya ha engegat un altre bloc públic, El bloc de gencat, per promocionar les
seves experiències a Internet, com també per informar de diversos temes relacionats amb la innovació,
la gestió del coneixement i l'eGovernment. En aquest cas, l'objectiu és connectar amb una comunitat
determinada, formada principalment pels treballadors públics i els professionals de la política, i
dinamitzar-la de forma que acabi generant un valor afegit tant per l'Administració com per als seus
usuaris, és a dir, els ciutadans. El bloc està plantejat com a eix central des del qual s'origina el missatge
que després recorrerà les altres xarxes 2.0, que a la vegada també estan enllaçades amb el bloc i hi són
presents.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
32
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 32
� 8.3. Microblogging
Aquestes eines d'actualització ràpida i ús senzill s'han estès gràcies a la proliferació de les
connexions mòbils i el creixent ús de telèfons i dispositius portàtils que permeten a tothom
publicar els seus continguts des de qualsevol lloc i, en molts casos, es tracta de la primera font
d'informació per descriure alguns esdeveniments que són notícia.
Definició i context
El microblogging és una derivació del fenomen bloc que té la particularitat que la
comunicació s'estableix a partir de missatges curts, generalment inferiors a 200 caràcters, que
poden llegir el públic general o només aquells usuaris que tinguem a la nostra Xarxa de
contactes. Actualment, el microblogging ha esdevingut un fenomen que ha revolucionat la
Xarxa per la seva immediatesa, és a dir, per la seva capacitat per seguir l'actualitat més ràpid
que qualsevol altre mitjà, i alhora per la seva proximitat ja que facilita i promou la interacció
directa entre els seus usuaris.
Twitter és el responsable principal d'aquesta extensió, cada vegada més veloç, del
microblogging. Aquesta Xarxa social de microblogging s'ha convertit en una de les eines més
populars d'Internet amb prop de 45 milions d'usuaris a tot el món. El motiu d'aquest èxit es
deriva d'unes aplicacions que han tingut força suport en l'àmbit empresarial i han reforçat el
paper dels usuaris a temps real a la Xarxa.
El gran augment dels perfils a Twitter i les característiques especials d'aquesta xarxa social han
afavorit que tant les empreses com les institucions públiques hagin mostrat un interès
creixent per utilitzar aquesta eina de microblogging. En el cas de les institucions públiques,
l'objectiu és acostar-se més a la ciutadania i establir i fomentar un canal de comunicació en
el qual hi sigui possible la interacció.
� Proporciona informació actualitzada i de valor per als ciutadans
� Fomenta la interacció i acosta als ciutadans
� Utilitza un to que humanitza la institució i la fa propera
Casos d'èxit
Cada vegada són més les Administracions públiques que donen el pas d'entrar a Twitter per
experimentar amb aquesta eina. També hi ha altres perfils públics, com ara els dels partits
polítics, les fundacions i, fins i tot, els perfils personals dels polítics, que han descobert en el
Twitter una bona eina per enraonar directament amb els ciutadans.
Per tal d'ordenar tots els perfils de Twitter, també ens trobem alguns llocs web que permeten
als usuaris crear els seus propis llistats per segmentar els perfils. Així, alguns serveis, com ara
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions
33
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 33
Tweepml, fan que els usuaris creïn els seus propis agregadors de Twitter i els comparteixin amb altres
usuaris de tal forma que sigui més senzill localitzar els perfils de diferents temàtiques. A Catalunya
trobem també un rànquing anomenat Politwitts, que fa una classificació de tots aquells perfils que
tinguin a veure amb la política, ja siguin institucionals o bé personals.
Alguns governs municipals de grans ciutats, com ara Nova York, han començat a fer servir el Twittercom a canal de comunicació bidireccional amb els seus ciutadans. En el cas de la ciutat nord-
americana, aquesta utilització es basa en el fet de distribuir el canal i crear diversos perfils de Twitter i
atorgar-li a cadascun d'ells una funció concreta. Així, hi ha un perfil que segueix totes les decisions del
govern de l'Ajuntament i que tracta d'acostar-les als ciutadans, un perfil que segueix totes les activitats
de l'alcalde i que, fins i tot, en té alguna aportació personal, i un altre que segueix un perfil de telèfon
informatiu per a la ciutadania. Aquest últim possiblement sigui el més interessant atès que mostra fins
a quin punt és possible la conversa al Twitter. Els ciutadans demanen qualsevol tipus d'informació per
aquest canal i l'Ajuntament respon amb la màxima celeritat possible.
Pel que fa a Catalunya, els primers exemples d'usos del Twitter els trobem en diversos Ajuntaments
que hi comencen la seva immersió de formes diferents. Per una banda, hi ha l'Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet o el de La Seu d'Urgell, amb un perfil dedicat a la difusió de l'activitat de
l'Ajuntament, a notificar la resolució d'incidències que afecten la ciutadania, tal i com podria ser un tall
en el corrent elèctric, i també per promocionar la seva presència a altres eines 2.0, com ara Youtube oFacebook. I per l'altra, Ajuntaments com el del Prat de Llobregat o el de Cerdanyola del Vallès, que han
obert perfils per a les seves regidories de cultura i que utilitzen el canal de comunicació per a difondre
específicament els actes culturals que es duen a terme al seu municipi.
� 8.4. Les xarxes socials
En aquesta expansió dels espais socials de la Xarxa, les xarxes socials, entre totes les eines disponibles
a Internet, són les que més temps d'atenció abasseguen. Es tracta d'uns espais de relació amb una
gran potencialitat per obrir les institucions cap als ciutadans i participar-hi en una conversa directa.
Definició i context
Una xarxa social és un punt de conversa i de relació de les persones fonamentat en un entramat digital
i potenciat per mitjà d'Internet. Es tracta, per tant, d'una xarxa de relacions entre els usuaris on
s'intercanvien informació i l'utilitzen per ampliar la seva quantitat de contactes gràcies als límits
geogràfics i temporals que trenca la tecnologia i que permet connectar les persones amb algun punt
en comú.
En definitiva, es tracta d'una emulació digital d'un punt de trobada físic, ampliat gràcies a la tecnologia
i l'abast d'Internet. És una forma global de connectar les persones i de trobar el major nombre possible
d'usuaris, que després dins la Xarxa s'aniran unint per les afinitats personals, temàtiques, geogràfiques
o de qualsevol altra mena. Es tracta del model seguit per les xarxes socials generalistes i que varia molt
de les xarxes socials especialitzades, temàtiques o verticals, en què la temàtica i l'objectiu estan molt
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
34
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 34
més acotats i busquen un menor nombre d'usuaris, però que participin de manera més activa
al voltant d'un eix d'interès comú concret. Així, les Administracions públiques poden decidir
entre passar a formar part de la conversa global que es produeix en les xarxes socials existents
o desenvolupar les seves pròpies xarxes socials i centrar-hi tota la conversa amb la ciutadania.
� Porta la conversa allà on es relacionen els ciutadans
� Connecta amb els ciutadans i els convida a participar
� Identifica les comunitats específiques i hi aporta una informació de valor
Casos d'èxit
Davant aquests dos possibles escenaris d'actuació, els exemples que es realitzen de
pràctiques de conversa des de l'Administració pública amb els usuaris s'han separat en dos
apartats diferenciats, tenint d'una banda l'activitat centrada en la major xarxa generalista del
planeta, Facebook, i de l'altra, un exemple de xarxa social ciutadana on els habitants d'un
punt geogràfic concret s'uneixen entorn d'un sistema horitzontal per trobar alguns temes
d'interès comú.
L' Administració a Facebook
Un bon exemple d'utilització de la xarxa social Facebook com a canal de comunicació entre
un govern i els seus ciutadans el trobem a la ciutat de San Francisco als Estats Units d'Amèrica.
Aquesta ciutat californiana, famosa per les seves iniciatives a les xarxes 2.0, aposta per la
relació directa amb els seus usuaris. Així, a la seva fanpage, que ja ha assolit els 264.000
admiradors, hi trobem un recull de notícies relacionades amb les novetats que afecten la
ciutat, una agenda d'esdeveniments molt completa, un repositori de fotografies que tant el
consistori com els propis ciutadans han aportat, un enllaç al canal de Youtube de la ciutat i,
fins i tot, una secció on els ciutadans poden iniciar i participar en algunes discussions.
No cal dir que a les fanpages de Facebook és important aportar dos elements determinats.
En primer lloc, el fet de tenir un contingut exclusiu que permeti ajudar en la promoció i la
difusió de la fanpage, i en segon lloc, permetre als usuaris la interacció i l'aportació de
contingut propi. A Catalunya també tenim exemples d'immersions al Facebook, com ara les
dels Ajuntaments de Tona, La Seu d'Urgell o l'Escala. En tots aquests casos s'utilitza la xarxa
social per difondre les novetats dels municipis, ja siguin en forma de nous espectacles com
d'incidències que afecten directament els veïns. També hi ha una agenda d'esdeveniments i
un apartat de fotografies, però manca un apartat de discussions que la ciutadania aprofiti
realment per interactuar amb el seu Ajuntament.
El cas de Tinet
Tinet és l'acrònim de Tarragona Internet i es tracta de la primera xarxa social ciutadana
d'Espanya, creada l'any 1995 per uns professors de la Universitat Rovira i Virgili. El seu objectiu
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions
35
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 35
inicial era l'alfabetització digital i amb aquest objectiu proporcionava l'accés gratuït a Internet en un
moment en què l'accés a la xarxa no era assequible per a tothom. Amb el temps, Tinet ha anat
evolucionant tot i que ha mantingut l'essència de xarxa ciutadana de les comarques de Tarragona.
Continua donant servei de notícies que afecten aquesta província, com també de caràcter general,
organitza actes relacionats amb les noves tecnologies, és present a totes les xarxes 2.0 i, sobretot,
permet que tots els seus usuaris hi tinguin un compte on hi poden crear un bloc, participar als fòrums
i altres activitats que promouen la implicació ciutadana amb la pròpia Xarxa.
Altres espais
Les Administracions han de participar a les converses que tenen lloc a la Xarxa. No obstant això, el fet
que una pàgina Web sigui categoritzada com a xarxa social no vol dir que hi hagi d'estar present. El
millor és dur a terme una estratègia i entrar en els espais que aportin un benefici real a l'Administració.
D'aquesta manera es farà un menor nombre de converses, però seran en llocs clau i generaran un valor
a la societat. Així, xarxes com Tuenti, molt centrades en la comunicació personal i amb una comunitat
contrària a la incursió d'organismes o col·lectius, o Linkedin, xarxa enfocada al networking, no tenen
perquè ser el centre de cap moviment d'obertura a Internet d'una institució.
� 8.5. Altres plataformes
Tot i que els tipus principals de plataformes de relació han estat descrits, n'existeixen altres molt més
específics o que tan sols són variacions d'aquells que s'han descrit o barreges amb les característiques
d'alguns d'ells. Així, se n'han de fer ressaltar dos més: els sistemes d'emmagatzematge d'elements
multimèdia i els filtres socials.
Els sistemes d'emmagatzematge d'elements multimèdia
Amb la millora de la velocitat de les connexions, cada dia més persones s'animen a comunicar-se amb
elements que van més enllà de la paraula escrita. D'aquesta manera s'han multiplicat els serveis que
ofereixen la possibilitat de descarregar els arxius d'àudio, vídeo o fotografia amb la finalitat de agregar-
los posteriorment a altres suports (blocs o pàgines Web) o de compartir-los en els espais socials. Es
tracta d'una nova estació que qualsevol institució pot aprofitar amb la finalitat de facilitar l'accés lliure
dels usuaris als continguts d'interès per al ciutadà i que està sent molt utilitzada en alguns sectors, com
ara el de la promoció turística, els quals hi veuen la manera d'exposar els atractius de qualsevol àrea
d'una manera global a través de la Xarxa i amb la facilitat de què disposen aquests sistemes per ser
compartits desprès en alguns escenaris, com ara les xarxes socials.
Així, dins aquests sistemes, podem diferenciar diversos casos dins l'àmbit públic a les principals eines
d'allotjament de vídeos (YouTube) i de fotografies (Flickr).
� Compartir material i promocionar-lo a la Xarxa
� Obrir la possibilitat que els ciutadans aportin contingut
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
36
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 36
Youtube
Els exemples de les ciutats que utilitzen Youtube ens mostren com el canal es mou més cap
a la promoció interna, però també l'externa, de la pròpia ciutat. Un cas molt clar és el de la
ciutat de Sydney. El canal de Youtube de la ciutat australiana mostra uns continguts exclusius,
com ara entrevistes o reportatges, els quals compleixen el doble objectiu que es descrivia
anteriorment. Així doncs, els habitants de la ciutat poden conèixer quines novetats s'hi pro-
dueixen, sobretot pel que fa als espectacles, les exposicions o els esdeveniments especials, i
alhora, els reportatges que cobreixen tots aquests esdeveniments aprofiten per donar a
conèixer la ciutat de portes enfora. És una qüestió d'aprofitament de les possibilitats que ofe-
reix la plataforma i la seva notorietat a la Xarxa, fet que no impedeix que també hi hagi inter-
acció amb els altres usuaris en el mateix canal.
A Catalunya també trobem algun cas de ciutats que han decidit descarregar alguns contin-
guts audiovisuals a la Xarxa de vídeos Youtube. Ajuntaments, com els de Canet de Mar,
Lleida, Sant Cugat del Vallès o Terrassa, aprofiten les virtuts d'aquesta eina 2.0 per donar a
conèixer algunes tradicions o alguns llocs dels respectius municipis per visitar, alhora que
també en fan un ús informatiu i mostren millores de la ciutat, construccions d'infraestructu-
res, llancen campanyes on hi participa la ciutadania aportant el seu contingut o, fins i tot,
repassen els millors moments de les últimes festes majors.
Tot sorgeix d'una voluntat informativa molt clara. Els consistoris que utilitzen Youtube com a
eina pretenen mostrar tot allò que fan, acostar la seva activitat a la ciutadania i, a la vegada,
rebre una resposta i la participació directa d'aquesta. Alhora, a més, han de ser conscients que
l'eina els serveix al mateix temps per a la promoció interna i la promoció externa i, per tant, la
seva imatge adquireix una rellevància especial en l'estratègia dels municipis a les xarxes 2.0.
Flickr
L'ús de Flickr pels Ajuntaments és poc freqüent, i alguns ajuntaments ja cobreixen la seva fun-
ció amb aplicacions que troben a altres eines 2.0, com ara Facebook o els propis blocs. A
Catalunya, però, hi ha Ajuntaments que mantenen oberts alguns perfils a Flickr, com ara
Copons o Sant Feliu de Llobregat.
En el cas del municipi de l'Anoia, es tracta d'una iniciativa que forma part d'una estratègia glo-
bal per acostar l'Ajuntament a la seva ciutadania i que rep el nom de Copons 2.0. L'Ajuntament
l'utilitza per penjar-hi les fotografies d'alguns esdeveniments, com ara les competicions espor-
tives, la festa major, per presentar diferents carrers o places del poble o, fins i tot, per mostrar
algunes postals del poble en les diferents estacions de l'any.
A Sant Feliu de Llobregat, en canvi, es tracta d'un perfil de Flickr que està dedicat exclusivament
al projecte Sant Feliu online. Per tant, hi trobem fotografies d'algunes de les iniciatives que tenen
cabuda en aquest projecte, tal i com són una entrega d'equips informàtics a diferents entitats o
bé les imatges de les instal·lacions dels telecentres que engega l'Ajuntament.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions
37
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 37
Els filtres socials
Aquests són sistemes de «sharing emocional», que consisteixen en l'activitat de compartir continguts
entre els usuaris d'una comunitat que dóna valor a allò que considera que pot aportar alguna cosa al
col·lectiu. És una manera de filtrar tota l'actualitat que flueix per la Xarxa i rebre-la de manera reduïda i amb
un protagonisme major d'allò que el conjunt d'usuaris ha considerat de més valor. Som davant els siste-
mes de promoció de continguts que tenen com a principal referent mundial el portal Digg, que va ser
adaptat a nivell estatal amb una eina denominada Menéame. Es tracta de sistemes anàlegs i que servei-
xen clarament de base per al referent principal d'aquest tipus de sistemes a Catalunya, La Tafanera.
� Localitza els temes d'interès per a la ciutadania
� No intervé en el procés de les valoracions dels usuaris
� La Tafanera
La Tafanera és un lloc web d'origen català on els usuaris registrats envien les notícies que acaben con-
vertint-se en el contingut de la pròpia pàgina. Aquest contingut prové tant de blocs com de mitjans
digitals i els propis usuaris, mitjançant els sistemes de vot, poden promocionar les notícies més inte-
ressants a la portada del lloc Web i deixar la resta en els seus apartats corresponents. Es tracta de l'es-
sència de les Webs col·laboratives. Els usuaris escullen què llegeixen els usuaris amb uns sistemes de
«selecció natural» que fan que els propis usuaris eliminin o, directament, no votin aquelles notícies que
volen fer publicitat d'algun producte o que siguin poc adequades. Aquests són possiblement els llocs
Web que millor recullen l'essència del Web 2.0, quant a projectes col·laboratius i d'innovació duts a
terme pels propis usuaris.
Les eines socials de geoposicionament
Són eines que faciliten als usuaris el procés de geoposicionament de diferents ubicacions en els
mapes digitals. Aquest procés permet que els propis usuaris es geoposicionin, fins i tot des dels dispo-
sitius mòbils, o que marquin els llocs d'interès per a altres usuaris en alguns mapes que poden ser d'ac-
cés públic o restringit. El geoposicionament es pot dur a terme a partir d'un text, però també es poden
geoposicionar altres tipus de documents digitals, com ara fotografies o vídeos.
� Facilita una informació d'interès públic d'una manera senzilla i entenedora
� Actualitza en temps real aquesta informació
� Google Maps
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
38
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 38
Google Maps és el servei de geoposicionament que va popularitzar aquesta activitat i que
ofereix diverses possibilitats, com les imatges de mapes desplaçables, les fotografies des d'un
satèl·lit de tot el món i algunes rutes entre diferents ubicacions. La utilitat principal d'aquesta
eina és consisteix en el fet que els usuaris poden editar-se els seus propis mapes, individual-
ment o en comunitat, i marcar aquelles ubicacions que volen destacar, amb la possibilitat
d'adjuntar-hi fotografies i textos i d'enganxar el mateix mapa a la pàgina Web de cadascú grà-
cies a un fragment de codi.
Algunes institucions locals han trobat útil aquest servei públic ja que els hi permet anunciar
incidències a la via pública (obres, talls de trànsit, etc.) a temps real i a l'abast de tots els usua-
ris. És el cas de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, que a través de la regidoria de Comunicació,
Participació i Noves Tecnologies està utilitzant la tecnologia de Google maps per informar a
la població, a la Web municipal, de les actuacions i les obres de millora que s'estan duent a
terme al poble. L'eina permet situar-se en el punt on es realitza cada obra que hi ha en marxa
i obrir una fitxa que conté una fotografia i una breu descripció sobre cada actuació.
Una unió d'eines, un mateix principi
Tota aquesta enumeració ha estat una introducció als sistemes que més utilitat donen avui
dia als usuaris. No obstant això, n'hi ha molts d'altres que es podrien categoritzar dins aquests
grups, com també alguns d'aquests que s'han etiquetat dins un determinat apartat tenen
característiques que de ben segur podrien trobar-se dins un altre apartat.
L'àmplia esfera participativa d'una xarxa social i les noves tecnologies augmenten les opcions
de noves fórmules híbrides de difícil categorització. Finalment es demostra que allò que real-
ment defineix com a 2.0 una eina o un sistema no és la tecnologia que fa servir o el suport
que la sosté; 2.0 són les persones, les connexions que hi ha al seu darrere i la possibilitat de
portar al territori i a qualsevol àmbit aquesta conversa i les relacions que s'hi estableixen.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions
39
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 39
La situació actual
Més enllà de la teoria sobre el Web 2.0 i la participació ciutada-
na, s'ha de fer un cop d'ull a la situació actual en la qual es troba
tot aquest fenomen de la mà d'aquelles persones que es tro-
ben diàriament en aquest entorn i hi treballen per fer possible
l'aprofitament de totes les oportunitats que es generen. Es
tracta d’experts en l’anomenat open government i que han tre-
ballat i acumulat experiències en l’àmbit dels ajuntaments i de
les administracions públiques. Evidentment, no hi són tots,
però els que hi són ens ofereixen un ampli ventall de valuoses
aportacions.
� 9.1. L'Administració pública
Tot i que ja s'han dut a terme molts esforços per part de
l'Administració per desenvolupar millors canals de comunicació
amb la ciutadania i fórmules d'obertura i participació, encara
queda molt camí per recórrer. Així ho considera Roc Fages,
expert en participació ciutadana i open government, que asse-
gura que a Catalunya som davant «un futur prometedor» sobre
la base del «gran medi de cultiu que s'ha generat al llarg del
temps amb totes les iniciatives que s'han anat provant en
entorns diversos i que n'estan potenciant moltes d'altres que
aviat apareixeran».
Jordi Cuminal, primer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació
i Joventut de l'Ajuntament de Sant Celoni, sobretot posa en relleu
el profit que des dels Ajuntaments es pot treure d'Internet per tal
de fomentar un sistema més obert i un protagonisme més gran de
les persones. Cuminal assegura que «la Xarxa comporta una opor-
tunitat per a l'Administració local. De fet pot potenciar les pràcti-
ques presencials d'obertura a la ciutadania si amplia el seu àmbit
d'actuació i no es limita a un moment puntual de presa de decisió.
Així, es permet que les persones siguin presents d'una manera
molt més contínua en la presa de decisions dels diversos organis-
mes de gestió. La democràcia es construeix cada dia i les eines
socials poden ajudar que això sigui així».
9
40
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 40
41
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
Per a Alberto Ortiz de Zárate, director d'Atenció a la Ciutadania del govern basc, les mesures
necessàries que ha de desenvolupar una Administració per començar una obertura cap als
ciutadans fent servir les TIC són diverses: «s'ha d'escoltar la societat. Primer s'ha d'entendre
quins són els usos que la ciutadania fa de les TIC, quines converses estan vives, què diuen de
nosaltres... Una vegada fet això, cal implicar-hi la població. S'ha de comptar amb ells des del
primer moment, en la pròpia definició del projecte, sortir en una fase beta i acabar-ne els dis-
senys amb ells. Tot això ha de ser desenvolupat amb les tecnologies lleugeres, flexibles i d'ús
senzill, sense oblidar que s'ha de continuar fent ús dels canals ja existents (Twitter, Facebook,Youtube i d'altres). A més, se n'ha de gestionar l'entusiasme. No s'han d'obviar les iniciatives
que vagin sorgint, sinó que cal aprofitar-les i cal anar construint un model a partir d'allò que
s'ha anat aprenent a la vegada que es gestiona el caos. No cal dir que estem en un moment
líquid. El control seria contraproduent. S'ha de prendre una posició experimental, d'assaig i
d'error. Ara bé, al final s'hi han d'implicar els treballadors. Se'ls ha de tractar com a «ciutadans
interns i cal formar-los en les noves habilitats conversacionals».
La participació en els Ajuntaments
Per a Laura Vinyals, responsable de l'oficina d'Impuls de la Societat de la Informació de
l'Ajuntament de Sabadell, la tecnologia és, en aquest moment, una eina molt potent per
generar la participació d'un sector concret de la població: «anima a introduir les persones dins
el perfil de ciutadà jove o de mitjana edat, estudiants o treballadors, habituats a fer servir les
TIC en el dia a dia. M'atreviria a dir, fins ti tot, que aquest perfil de persona no hi participaria si
hagués d'anar a buscar un formulari, omplir-lo i llançar-lo a una cubeta, com per exemple el
procés consultiu per a la confecció del pressupost que hem fet a Sabadell (Què10?(5)) on hi ha
l'opció de contestar el qüestionari en paper, però també per mitjà d'Internet. Per tant, consi-
dero que la tecnologia és un canal més (no pot ser-ne mai l'únic) per facilitar la participació
del ciutadà i, alhora, és una manera de guanyar les aportacions del ciutadà, al qual, per la seva
activitat diària i la seva disponibilitat, li seria molt més difícil dir la seva mitjançant el mode tra-
dicional». Per a Vinyals, la tecnologia ha de ser, per tant, un instrument més i s'ha d'estudiar
quan, per a quines accions i com s'ha de posar en funcionament. «Per exemple, tornant al
Què10?, una quarta part dels qüestionaris que es van recollir es van respondre d'una forma
interactiva, la qual cosa no està gens malament. En definitiva, si es facilita la tecnologia en una
acció de participació ciutadana, aquesta s'utilitza si és per una causa que ho mereix, de la
mateixa manera que passa amb la resta de formes de participació», conclou.
El nou paper de la ciutadania
Es parla molt, del paper de les institucions en aquest canvi, però no es parla tant de si la ciu-
tadania en conjunt està preparada per a un model de govern obert, amb una participació
activa i una redefinició del seu paper. Per a Sebastián Muriel, director general de Red.es, enti-
tat pública del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç pel desenvolupament de la societat de
la informació, es va avançant en aquest sentit, encara que s'ha de treballar per acabar de tan-
car l'escletxa que encara hi ha: «segons el meu parer, encara queda recorregut abans que
aquestes tecnologies siguin d'ús majoritari en tots els segments sociodemogràfics», assegu-
_
(5) Es va posar en funcionament sobre la plataforma de participació Consensus http://www.consensus.cat/sabadell
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 41
ra. Per a Muriel, «alguns col·lectius i algunes persones s'estan incorporant a la societat de la informació
més fàcilment que d'altres, la qual cosa fa important la tasca d'impuls no només des del punt d'afavo-
rir l'oferta de serveis atractius des de totes les Administracions, en aquest cas concret de serveis que
afavoreixin la relació electrònica dels ciutadans amb les seves Administracions, sinó també des del
punt de la demanda», hi afegeix.
El director general de Red.es fa esment de la tasca de formació i conscienciació de la ciutadania per
comprendre allò que les noves tecnologies aporten a les seves vides. «S'ha d'insistir més en l'explica-
ció dels avantatges d'Internet com a mitjà de relació i dinamitzar-hi intensament persones formades
en l'ús adequat de les eines després de vèncer algunes percepcions que encara existeixen, com per
exemple, les de les persones de més edat», conclou Muriel.
Roc Fages segueix en aquesta mateixa línia, encara que s'expressa d'una manera més categòrica: «la
població, en conjunt, encara no està preparada per a un model de gestió més obert. Existeixen usua-
ris avançats que ja han començat a interactuar amb les Administracions i a potenciar aquestes inicia-
tives d'obertura, però encara queda un camí de conscienciació als ciutadans».
Reptes de l'Administració
Entre els reptes dels responsables públics es troba el de fomentar la utilització de les eines i les vies de
participació, més enllà de la implantació dels nous models, que ja s'ha portat a terme. Així, Roc Fages
subratlla la necessitat de «promocionar davant la ciutadania totes les accions que s'estan portant a
terme per generar una Administració oberta i propera a la gent» per tal que s'acceptin les fórmules de
participació que ja s'han posat en marxa. «En aquest moment hi ha una oferta de serveis més gran de
la banda de l'Administració, que demanda de la banda de la societat, fet pel qual s'ha d'actuar de
manera coherent i treballar-hi per aprofitar el que ja s'ha fet i que no quedi tot en un no res», conclou
Fages.
Muriel, per la seva banda, tracta de dos reptes: «considero que hi ha dos factors que són fonamentals:
la utilitat i l'accessibilitat». Per a ell, s'ha de treballar per «aprendre a dissenyar els serveis que volen els
ciutadans i desenvolupar-los tal i com ells volen usar-los» i no tant en el fet d'«ensenyar a utilitzar els
serveis de relació amb l'Administració». «La major part dels serveis estan (o estaran) posats a disposi-
ció dels ciutadans en breu. En molts casos són solucions tecnològicament molt completes, però segu-
rament no utilitzables des del punt de vista de l'usuari. Penso que les Administracions hem de tenir,
cada vegada més, els ciutadans en el focus, pensar des del seu prisma i desenvolupar les aplicacions
perquè siguin accessibles per a tothom i alhora que afavoreixin el seu ús, no a l'inrevés», conclou
Muriel.
Ortiz de Zárate també reconeix alguns dels entrebancs que han de superar les institucions per comen-
çar a treballar d'una manera més oberta. «El primer repte és afrontar una ciutadania poc participativa.
Davant això, s'ha d'aprofitar l'empenta de les noves generacions i els seus valors més hacker i activis-
tes. A més, ens podem trobar amb un lideratge polític insuficient ja que no tots els polítics entenen
que aquesta és la via; una organització burocràtica basada en l'imperi del procediment administratiu;
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
9. La situació actual
42
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 42
l'escletxa digital o l'orientació al territori, en un context com el d'Internet, que no coneix fron-
teres», conclou el director d'Atenció a la Ciutadania del govern basc.
� 9.2. Els partits polítics
A més de l'Administració, els canvis també han d'arribar als partits polítics. Així, els ciutadans
podran participar d'una manera més directa i conèixer millor les organitzacions a les quals
donen el seu suport a les eleccions per convertir-los en els seus representants públics.
Estan preparats els polítics davant aquesta nova manera de relacionar-se amb la
societat?
Per a José Antonio Donaire, diputat al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de
Catalunya, «els polítics es troben cada vegada més preparats». Segons ell, «el canvi ha comen-
çat a generar els seus fruits, però encara queda molt camí per recórrer i els representants han
d'interioritzar el que realment aporta Internet. Davant els canvis que comporta el Web 2.0, els
representants polítics passen per dues fases: una primera en què creuen que les xarxes socials
i els espais participatius de la Xarxa són una porta per aconseguir vots en les eleccions. Es trac-
ta de la porta d'entrada a tot aquest nou entorn. Després, es van adonant que es tracta d'un
canvi enorme, una forma diferent de fer política. Així, mica en mica, tothom es va adonant
que som davant l'evidència que el joc democràtic ha canviat».
Pere Aragonès, secretari de Dinamització Territorial i Partit en Xarxa i Diputat al Parlament de
Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya, és conscient que aquesta nova dimensió
suposa un canvi d'arrel que acaba de començar: «En els propers anys viurem una revolució
política, en què la participació serà molt més directa i molt més fàcil. Això pot ajudar a pren-
dre decisions, però els polítics que vulguin liderar han de saber discernir una opinió emesa en
una conjuntura molt determinada, d'un posicionament polític molt arrelat i consolidat. Caldrà
impulsar noves eines de participació política directa (referèndums, a través de la llei de con-
sultes populars) i altres eines d'emissió d'opinió, així com prendre el pols dels nous movi-
ments socials i polítics que es mouen a través de la xarxa», assegura.
Jordi Cuminal, secretari de comunicació de CDC i diputat al Parlament de Catalunya pel grup
parlamentari de Convergència i Unió, es mostra molt contundent davant tot això: «no queda
cap altre remei que acceptar que estem entrant en un nou entorn que ens porta a canviar
moltes coses de la nostra activitat diària. Poc a poc van entrant tots en aquesta nova manera
de relacionar-se amb el ciutadà i exercir-hi la seva vida política». Pensa que s'ha de treballar
en aquest sentit: «encara queden moltes persones per passar a aquesta nova dimensió. A les
properes eleccions municipals, per exemple, els candidats que no tinguin un perfil digital clar
i honest no hi tindran opcions. No per un fet publicitari, no per un pur fet d'estatus electrò-
nic, sinó perquè el ciutadà vol interactuar amb els que diuen que volen ser els seus represen-
tants», remarca Cuminal.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
9. La situació actual
43
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 43
Com afecten tots aquests canvis als partits?
En el cas dels partits és més complicat que en el cas dels polítics ja que són estructures més comple-
xes i encara no s'han reformat per tal d'adequar-se a aquests nous temps. Així ho confirma Pere
Aragonés, que ens parla del canvi que experimenten les organitzacions polítiques i com aquestes s'a-
propen als ciutadans: «El Web 2.0 és més que un paradigma comunicatiu, és un nou paradigma de
relacions socials, i per tant, de la relacions polítiques. Els partits han anat millorant les seves eines de
comunicació amb l'electorat, incorporant noves eines tecnològiques, però el Web 2.0 suposa un canvi
de mentalitat: més transparència, més informació, més democràcia. En aquest sentit, els partits que
treballem molt la relació amb l'elector i que tenim uns càrrecs electes arrelats al territori fa temps que
hem incorporat aquesta dinàmica en la nostra manera de fer», defineix.
«Som davant organitzacions acostumades a una comunicació unidireccional, un mecanisme de trans-
missió d'idees. No obstant això, alguns fenòmens, com la campanya d'Obama, estan canviant moltes
mentalitats. Poc a poc, aquestes organitzacions van entenent que és una nova forma de fer política, en
la qual s'accepta la polifonia, la participació de tots... En qualsevol cas, es tracta d'un canvi molt gran
per als partits, que veuen com ha aparegut un nou entorn que quasi dinamita la seva lògica de fun-
cionament», argumenta Donaire. Per al diputat socialista, les coses estan molt clares: «la política serà
2.0 o no serà política», conclou.
Dolors Camats, diputada i portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament, incideix en el fet de
la utilització de les eines 2.0. “Si ens obrim a la xarxa, hem d'estar disposats a escoltar, argumentar i con-
testar, unes potencialitats inexplorades que cal afrontar per no convertir les xarxes socials en un sim-
ple aparador”. Per a Camats “la xarxa és el futur i la política n'ha de ser protagonista. Utilitzem el web
2.0 per acabar amb la desafecció política però sense caure en el triomfalisme “naïf” de pensar que el
2.0 serà la fórmula de l'èxit perquè el que compta és el missatge, i hem de procurar que allò que diem
respongui a les necessitats reals de la gent”.
Santi Rodríguez, regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i diputat del Grup Popular, posa també
l'accent en el nou paper que poden assumir els ciutadans. “El Web 2.0 és un nou pas en la tecnologia,
que permet apropar els polítics als subjectes de la seva acció, els ciutadans. Si primer Internet va per-
metre obrir les administracions 24 hores al servei dels ciutadans, ara el Web 2.0 ha de permetre que la
política sigui fruit de la interacció directa entre els ciutadans i els polítics, i per tant, que els ciutadans
deixin de ser subjectes passius de la política i adoptin un paper actiu”.
� 9.3. Empreses, institucions i moviments socials
La Xarxa també s'ha convertit en un altaveu per a qualsevol col·lectiu. No cal dir que l'Administració no
només ha d'obrir canals de participació i proximitat per relacionar-se amb els ciutadans, sinó que, per
aprofitar d'una manera plena aquesta oportunitat, també ha de fer-ho amb els col·lectius, altres tipus
d'organitzacions, empreses o institucions públiques.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
9. La situació actual
44
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 44
Organitzacions open
Per a Bernat Guitart, responsable de plataformes digitals de Santa&Cole, el Web 2.0 repercu-
teix ja en tots els àmbits d'una organització, des dels «departaments de comunicació i màr-
queting, cada vegada més atents a allò que es diu de la companyia a la Xarxa» fins al «depar-
tament d'atenció a l'usuari, l'àrea d'operacions i, per descomptat, en els quadres de coman-
dament dels gestors de les empreses». A aquestes alçades no som davant una moda passat-
gera. El Web social és una necessitat real que les empreses han de satisfer al més aviat possi-
ble amb un personal qualificat», comenta.
Es tracta d'un entorn complex, tal i com ho presenta Guitart: «en aquest nou entorn complex
de presencia on-line, no només tindrà rellevància la Web de l'organització, sinó que haurem
d'estar hipervinculats i tenir presència en altres escenaris de l'entorn d'Internet, on també
passen coses en les quals ens interessa participar».
Conxa Rodà, coordinadora de projectes del Museu Picasso de Barcelona, veu en les xarxes
socials una gran oportunitat per fer partícips als usuaris d'una experiència més completa al
voltant d'una institució com aquesta: «faciliten una comunicació directa, interactiva, fluida i
fresca amb els usuaris, ultrapassant el to “oficial” de la institució, propi d'altres canals. Parlem
amb el públic allà on es troba, ens hi relacionem, recomanem, proposem, compartim; és una
relació directa de tu a tu que es fa possible com mai abans havia estat i, a la vegada, és mul-
tidireccional, dels usuaris entre ells a partir d'un interès comú pel museu. Són una via d'enri-
quiment de la visió/percepció del museu: les contribucions dels usuaris enriqueixen el museu
i tothom», apunta Rodà. Es tracta d'un pas planificat: «aquesta iniciativa s'insereix en l'ambi-
ció d'innovar i de crear la comunitat que el Museu Picasso té com a estratègia», concreta
Rodà. No cal dir que, tal i com hi apunta Guitart, no es pot utilitzar tot això sense un valor real.
«Un risc evident és que la innovació oberta es quedi en anècdota i que se segueixin realitzant
tots els processos interns de l'empresa d'una manera tradicional», conclou el responsable de
plataformes digitals de Santa&Cole.
El poder de la ciutadania: el ciberactivisme
En tots aquests espais oberts de relació, els usuaris s'organitzen per mostrar les seves neces-
sitats o defensar una causa comuna. Per a José Rodríguez, Community Manager d'UGT
Catalunya, aquest ciberactivisme cada vegada està més generalitzat, però encara s'ha d'espe-
rar per veure'l completament desenvolupat. «La gent ha començat a organitzar-se davant
causes molt concretes que tenen data de caducitat. El fenomen NIMBY(6) és fill de la nostra
era i s'ha d'aprendre a donar interlocució a aquest tipus de casos. Crec que el fenomen cibe-
ractivista comença a ser més habitual encara que continua sent una rara avis; la majoria de
gent no fa gaire activisme al Facebook (s'afegeix a grups i causes i després se n'obliden) i és
una minoria qui obre un bloc o fa activisme d'una forma contínua, encara que no ens hem
acostumat a gestionar aquest fenomen», comenta.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
9. La situació actual
45
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
_
(6) http://en.wikipedia.org/wiki/NIMBY
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 45
Aquest poder dels ciutadans espanta moltes organitzacions per l'exposició de les crítiques encara que,
tal i com defineix Bernat Guitart, no ha de ser així. «No es fàcil encaixar un allau d'opinions generades
a la Xarxa, moltes d'elles negatives sobre el nostre producte. El repte és crear les condicions idònies
per convertir aquestes crítiques en idees de millores o de nous productes, i ser suficientment sincers
per assumir-les i fer-les vinculants per a les nostres accions futures», argumenta.
El repte és poder convertir un allau de crítiques en idees per millorar els productes o els serveis.
Estem davant una demanda de la societat. «El repte dels grups que munten les seves campanyes i cau-
ses a les xarxes socials o que obren blocs per combatre mesures, o que s'organitzen presencialment
per una causa molt concreta és una mostra d'una nova demanda de participació, una demanda de
governs capaços d’interactuar amb aquests moviments espontanis, que després moren. Juntament
continuaran els moviments socials clàssics que poden afegir-se a les campanyes o impulsar-les fins i
tot, però la societat està demanant un govern més obert», assegura José Rodríguez.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
9. La situació actual
46
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 46
47
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 47
El Web 2.0 a Catalunya
El Web 2.0 a Catalunya es va fonamentar, en els seus orígens,
sobre diverses eines, com ara els fòrums i els blocs. Nombrosos
usuaris utilitzaven aquestes eines, però l'eclosió real, quant a
participació i foment de la conversa es refereix, va arribar amb el
debat de l'Estatut a partir de les seves fases inicials. Ens trobem
al final de l'any 2005. Aquest debat va marcar un abans i un
després en els moviments de participació dins les xarxes
catalanes. Es va impulsar la participació, es varen crear unes
plataformes que fomentaven la conversa i la interacció entre els
usuaris, les quals acabarien convertint-se en el nucli d'allò que
més endavant es convertiria en Poliblocs.
A mitjans aquesta dècada, gairebé tota la participació es
fonamentava en la constant aparició de nous blocs, els quals a
la vegada creaven uns entorns de participació. Els diferents
corrents ideològics s'anaven posicionant a poc a poc i anaven
conquerint un nou espai d'opinió reservat als usuaris. Es
tractava de la primera gran eclosió del Web 2.0 a Catalunya, la
intensitat del qual va minvar un cop que es va aprovar l'Estatut
i a causa de cert esgotament del model dels blocs. Aquest
model, basat en el creixement exponencial de la blocsfera i en
una desorganització evident de la informació, va esdevenir poc
eficaç i va entrar en una petita crisi.
Aquest període es va perllongar fins a mitjan l'any 2007 quan,
impulsat pels escenaris del debat presencial, tal i com van ser
les primeres jornades de la Catosfera de Granollers, una nova i
molt intensa xarxa de blocs al voltant de la creació literària va
agafar el comandament, fet que va quedar reflectit en la edició
d'un llibre anomenat Catosfera literària. A partir d'aquest
experiment d'arrel col·laborativa es va anar enllaçant un seguit
d'iniciatives, la majoria sorgides espontàniament, que posaven
èmfasi en el fet de trobar uns entorns adequats per a la
col·laboració i la translació al món offline d'accions palpables
que donessin sentit a aquesta col·laboració. En aquest període,
començaven a destacar les xarxes socials com ara Facebook, i
10
48
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 48
49
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
també aquelles iniciatives que buscaven posar una mica d'ordre al Web 2.0 de Catalunya, tal i com era
el cas de Poliblocs.
Actualment, tot el fenomen de la participació en català encara està dirigit i s'ha posat en marxa des
de la blocsfera, i s'han deixat les xarxes socials en un segon pla. Aquest fet està originat pel retard que
han tingut les plataformes socials per implementar el català com una de les opcions idiomàtiques
possibles.
Així, tal i com es va concloure en el Primer Simposi Internacional sobre Multilingüisme i Ciberespai
celebrat el passat mes de setembre, el català és el vuitè idioma del món amb més activitat en blocs(7).
No cal dir que, tal i com va assegurar el director de Linguamón-Casa de les Llengües, Antoni Mir,
l'activitat del català generada a la Xarxa supera el pes demogràfic real que representen els 10 milions
de catalanoparlants.
Encara que l'espai del català en altres espais socials fora de la blocsfera és inferior en aquests moments
(a la Wikipedia ocupa el quinzè lloc), es tracta d'una dada que va creixent, la qual cosa n'assegura un
futur proper diferent.
� 10.1. L'estat de la participació a la Xarxa a Catalunya
L'evolució de la societat de la informació a Catalunya ha seguit els mateixos paràmetres que a la Unió
Europea, tal i com es pot comprovar en les dades que trobem a l'informe La Sociedad de la Informaciónen España 2008(8), encarregat per Telefònica, i l'estudi anual La Sociedad de la Información en España(edición 2009)(9), confeccionat per l'Observatori Nacional de Telecomunicacions i de la Societat de la
Informació. Aproximadament, dues terceres parts de les llars catalanes disposen d'algun ordinador i
en més del 50 % es disposa de connexió a Internet, més del 90 % de les quals és de banda ampla. El
mateix passa a la resta d'Europa: els joves són els més familiaritzats amb les TIC i les persones més
grans de 65 anys, els que menys. De la mateixa manera, les zones rurals tenen un nivell d'adhesió
menor a les xarxes si és compara aquesta dada amb les zones urbanes.
Els catalans opinen que, en general, les noves tecnologies i Internet, en particular, són especialment
útils i eficaces per a l'educació, a la vegada que ens fan la vida més fàcil i ens ajuden a relacionar-nos
socialment. Catalunya és la comunitat autònoma amb el nombre de ciutadans més gran que es
reconeixen experts en la utilització de la Xarxa. De fet, el 56,7 % considera que la Xarxa és fàcil
d'utilitzar i el 37,9 % pensa que n'és molt senzill.
Entre els principals hàbits dels catalans com a usuaris de la Xarxa hi trobem que el 87,9% considera que
l'ús principal és comprovar el correu electrònic, seguit per altres activitats com la cerca d'informació sobre
béns o serveis, la banca electrònica o serveis financers, la missatgeria instantània o la compra d'entrades.
Una prova de la penetració d'Internet a les llars de Catalunya és el fet que els internautes catalans superen
la mitjana europea en l'ús de xarxes peer-to-peer i que, a més, cada vegada confien més en les compres
a Internet, el 26 %, i se senten segurs quan fan transaccions de banca per la Xarxa, el 37,5 %.
_
(7) http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/SIMPOSI09_reculldepremsa_tcm302-109536.pdf
(8) http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie08/
(9) http://www.ontsi.red.es/informes-anuales/articles/id/3779/informe-anual-2008-edicion-2009.html
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 49
Sembla que els hàbits individuals a la Xarxa estan seguint, a Catalunya, la dinàmica normal de tots
aquells països amb índexs alts de connexió. Aquests hàbits recullen tant la comunicació amb els altres
usuaris, bé per mitjà de la missatgeria instantània bé per les xarxes socials, com les activitats d'oci
relacionades amb la consulta i el visionat de continguts. Tanmateix, aquests usuaris que es comencen
a definir com experts en navegació i que consideren que és senzill navegar per la Xarxa encara no han
descobert les possibilitats de participació ciutadana que les aplicacions del Web 2.0 els hi ofereix.
Aquesta situació sorgeix tant per la poca implicació de la majoria de la ciutadania en els afers públics,
que ja és evident en el món offline, com per la manca d'implicació i de comunicació de les entitats
públiques. La participació a la Xarxa és molt més accessible i requereix de molts menys esforços de
banda de l'usuari, amb la qual cosa, un cop que s'ha trobat una eina i un ús adequats, caldria esperar
que la implicació dels ciutadans sigui més alta d'allò que és habitual.
De moment, en els usos de les xarxes 2.0, després d’analitzar diversos Ajuntaments, el que queda clar
és el fet que la participació dels ciutadans hi és present, però que a aquesta encara li queda un llarg
recorregut per a ser realment representativa del total de la societat. Aquest recorregut l'han d'efectuar
els ciutadans, en un sentit, en acostar-se a unes Administracions cada dia més obertes i, en l'altre sentit,
unes Administracions que han d'anar a buscar els ciutadans allà on aquests es relacionen i interactuen,
és a dir, les xarxes socials i les eines 2.0.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
10. El Web 2.0 a Catalunya
50
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 50
51
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 51
Cap a l’Ajuntament 2.0
En l'àmbit local també s'ha de treballar per instaurar el Web 2.0
gràcies a les noves tecnologies dinàmiques de participació i
proximitat entre l'Administració i la societat per la conjunció de
diversos factors que permetin, d'una manera gradual, caminar
cap a un Ajuntament 2.0.
� 11.1. Open Government: Riscos i avantatges
L'Open Government o govern obert és un model d'Administració
que es basa en la proximitat amb la ciutadania, el manteniment
d'uns mecanismes on s'escolten les demandes i les opinions de
les persones i en l'obertura d'un espai de participació perquè la
societat tingui un paper més actiu al si d'un organisme més trans-
parent i que faciliti d'una manera clara, senzilla i accessible tota la
informació d'interès públic.
Open Goverment: és un model d'Administració que es basa
en la proximitat amb la ciutadania, el manteniment d'uns
mecanismes on s'escolten les demandes i les opinions de les
persones i en l'obertura d'un espai de participació perquè la
societat tingui un paper més actiu al si d'un organisme més
transparent i que facilita d'una manera clara, senzilla i acces-
sible tota la informació d'interès públic.
Aquest canvi profund al si d'una Administració comporta una
gran quantitat d'avantatges, de la mateixa manera que alguns
riscos que s'han de vigilar i tenir en compte. No cal dir que es
tracta d'un entorn on encara queda molt per explorar, que es
troba en plena fase de desenvolupament, la qual cosa genera la
necessitat de prendre les decisions amb cautela i ser conscients
que no sempre s'encertarà.
Implantar noves fórmules de gestió és, per tant, un petit risc
assumible. Així, amb aquestes experiències, totes les institu-
11
52
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 52
53
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
cions aniran aprenent amb la finalitat d'aprofitar sense més problemes els beneficis per la transparèn-
cia, la participació i tota la ciutadania que porta implícit el model d'Open Government.
� 11.2. L'estratègia digital
El concepte d'estratègia va lligat, en tot moment, amb aquests moviments cap a unes formes de
govern obertes i de participació ciutadana potenciada per les xarxes socials i altres tecnologies.
Les Administracions han de tenir clar que no val fer moviments aïllats i que permetin petits aven-
ços que més tard topin entre ells o que donin lloc a estructures poc eficients o sense cap valor
real.
Qualsevol organisme ha de valorar, en primer lloc, el punt en el qual es troba respecte a fets com la
participació ciutadana, com el fet d'informar de la seva activitat, com l'accessibilitat de les dades d'in-
terès general, com la canalització de la informació entre els diversos departaments que el componen...
Un cop s'hagi dibuixat aquest mapa de situació, s'han de tenir clares les àrees en les quals interessa
actuar d'una manera més immediata i quins objectius desitja complir.
D'aquesta manera es podrà establir una base amb la qual poc a poc es podrà anar construint un
nou model de gestió que no es quedi en l'aplicació de xarxes socials per comunicar-se amb la ciu-
tadania, sinó que conformi un esquema nou d'actuació, de relació i de planificació d'una
Administració.
� 11.3. L'Ajuntament 2.0
Molts ciutadans volen fer servir els avenços que proporciona la tecnologia per interrelacionar-se amb
l'Administració i el primer nivell de contacte s'estableix amb els Ajuntaments. A nivell local s'han d'es-
tablir uns mecanismes que potenciïn els espais de participació i comunicació en aquest entorn de
proximitat.
Internet permet que una acció impliqui tot el planeta, però en aquest cas això no és tan important. Es
tracta d'un espai d'acció limitada, en el qual no importa tant l'amplificació territorial de les accions
com la perdurabilitat o l'accessibilitat d'una manera senzilla a càrrec de qualsevol amb la comoditat
de no haver de dependre d'accions físiques.
En tot cas, el concepte d'Ajuntament 2.0 va més enllà de la simple tecnologia i comporta tot un canvi
estratègic de mentalitat i organització. D’aquesta manera, no es pot donar l'esquena a les accions pre-
sencials i el contacte directe en un entorn tan reduït. Per tant, el fet d'implantar un model d'aquestes
característiques s'ha de basar molt en allò que permetin els avenços tècnics, però sempre d'una
manera estratègica, calibrant les necessitats i les maneres de resoldre-les.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 53
No cal dir que un Ajuntament 2.0 és aquell que accepta un model de govern Open Governmento govern obert, d'una manera estratègica i, alhora, potenciant l'obertura de les tecnologies pels
canals de comunicació sense oblidar que la finalitat principal és la d'apropar-se al ciutadà.
Ajuntament 2.0 = Open Government x Estratègia x Noves tecnologies
� 11.4. L'«empoderament»
Més enllà de tots aquests canvis que ha de realitzar l'Administració per implantar l'Open Governmenti donar-lo a conèixer, s'ha d'incidir en la revolució del paper del ciutadà que es produeix amb aquests
nous esquemes de participació. Ens trobem davant una variació en la figura de les persones, que
comencen a tenir més poder i una rellevància creixent en la gestió de la vida de la societat, és a dir
l'empoderament ciutadà.
L'«empoderament» ciutadà es una variació en la figura de les persones, que comencen a tenir més
poder i una rellevància creixent en la gestió de la vida de la societat.
Una nova dimensió per a la societat es viu amb aquest fenomen d'Administració aperturista, que es
mostra propera mitjançant la conjugació d'esdeveniments presencials i activitats potenciades amb les
noves tecnologies. És una gran responsabilitat que comporta un canvi de mentalitat de les persones,
que han de ser conscients d'aquest nou paper.
Malgrat tot això, no s'ha d'oblidar que un dels principals riscos que es corren en un model encara pen-
dent d'implantar és la manca de costum de la societat de participar d'una manera activa en la tasca
d'una Administració. Davant això, el principal factor amb el qual cal lluitar és la formació i la pedago-
gia entorn a un esquema més obert que demanda nous papers i més poder per al ciutadà.
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
11. Cap a l’Ajuntament 2.0
54
GuiesPer aldesenvolupamentde la societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 54
Els governs locals davant el repte del Web 2.0
1. Introducció
55
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 55
Preguntes d'ús freqüent
Què és l'Open Government?
Aquest terme, que es correspon amb el de govern obert, es
refereix a un model d'Administració que se centra en una relació
més estreta amb la ciutadania, una Administració que s'obre a tots
els seus públics, bé persones o bé altres institucions o
organitzacions. En definitiva, és una manera d'entendre la gestió
pública i mostrar els organismes d'una manera molt més propera,
accessible i amb més espais regulars de participació i més grans.
Quins reptes comporta l' Open Government per a
l'Administració?
Encara que la Xarxa hagi generat una infinitat d'oportunitats per
a l'Administració oberta, els principals reptes amb els quals
s'enfronten els organismes a l'hora d'assumir aquest model són
més conceptuals i organitzatius.
Així, una Administració oberta ha de tenir en compte, en tot
moment, que ha d'esbrinar els espais físics i digitals per saber
què en pensen els ciutadans, ha de generar unes dinàmiques
participatives entre els seus propis departaments i ha d'oferir
unes vies de comunicació eficaces, ha de compartir qualsevol
informació d'interès públic d'una manera senzilla i accessible
per a tothom... Es tracta d'un repte per prendre una posició més
propera davant els ciutadans, ajudats evidentment per les
oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.
Com ha de començar un Ajuntament a obrir-se a la
conversa a Internet?
En primer lloc, no ha d'obrir perfils a les xarxes socials sense
planificació ni ordre. Una Administració local ha d'analitzar quin
és el seu estat actual d'obertura als ciutadans i planificar els espais
en què podria actuar d'una manera més eficient i en els quals
aconseguiria una participació més gran dels seus ciutadans, a
més de la definició d'un protocol de gestió del feedback que es
rebria en aquests canals, és a dir un moviment estratègic que
aporti un valor real a la pròpia institució i a la societat.
12
56
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 56
57
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
S'han d'utilitzar plataformes pròpies o aquelles que ja existeixen?
Depèn. Un cop que s'han establert les necessitats i els canals que caldria utilitzar, s'ha de valorar si
existeixen plataformes obertes que ofereixin les garanties per portar a terme les estratègies ja
desenvolupades i implantades en la comunitat d'usuaris.
En el cas que hi siguin, s'ha de tractar, en tot moment, d'utilitzar aquest tipus de tecnologies amb la
finalitat d'estalviar costos i potenciar sempre les iniciatives obertes, que s'aniran actualitzant d'una
manera continua per mitjà d'una comunitat de desenvolupadors gran i distribuïda.
En el cas que les opcions existents no ofereixin les garanties necessàries per als usuaris i la informació
que aquests compartiran amb l'Administració, o quan no puguin adaptar-se a les necessitats dels
projectes, s'hauran d'estudiar altres opcions tecnològiques que s'han desenvolupat tot i que s'haurà
de donar sempre prioritat a aquelles que estan basades en el software lliure.
N'hi ha prou amb obrir perfils a les xarxes socials per submergir-se a l'era 2.0?
No. Tot aquest fenomen comunicatiu va més enllà de les simples eines. Si s'obre un perfil, però no hi
ha un protocol de processament de la participació dins de l'Administració o no s'hi vincula d'una
manera estratègica amb actuacions presencials o campanyes que integrin una mateixa acció en
diversos àmbits, tan sols s'aconseguirà una simple acció aïllada. Obrir-se a les xarxes socials va més
enllà.
Poden utilitzar-se les xarxes socials com a vehicles de participació ciutadana?
Sí, sense cap mena de dubte. Gràcies a l'oportunitat que ens ha ofert la tecnologia, avui dia és molt
fàcil fer que els ciutadans s'expressin i l'Administració pugui recollir tot això. És una nova finestra per
als organismes públics per tal d'anar rebent el pensament de la societat d'una manera directa.
Quins beneficis té per a un Ajuntament l'adopció de l'Open Government?
L'Open Government comporta un augment immediat de la legitimitat de les accions dels
Ajuntaments per mitjà de la transparència en les seves actuacions, la publicació de les dades
públiques i la comunicació bidireccional. A més, la integració de la participació ciutadana en els
processos de decisió pública mitjançant les eines adequades es tradueix en una millora en l'eficàcia i
l'eficiència de les actuacions dels governs municipals.
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 57
s'esmenten en aquesta publicació
Wikis
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Wikipedia: www.wikipedia.org
Fòrums
Racó català: www.racocatala.cat/forums
Blocs
Bloc del gencat: http://blocs.gencat.cat
Barcelona parla: www.barcelonaparla.cat
Xarxes socials
San Francisco:
www.facebook.com/SF
Tinet:
www.tinet.cat/portal/index.do
L'Escala:
www.facebook.com/pages/La-Escala-Spain/Ajuntament-de-
lEscala/63081433306
La Seu d'Urgell:
www.facebook.com/pages/Ajuntament-La-Seu-dUrgell/166102917480
Tona:
www.facebook.com/pages/Ajuntament-de-Tona/189895115149
13
58
GuiesPer aldesenvolupament dela societat delconeixement
Alguns enllaços que
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 58
59
GuiesPer al
desenvolupament dela societat delconeixement
Alcalde NYC: http://twitter.com/NYCMayorsOffice
NYC: http://twitter.com/311nyc/
Cerdanyola del Vallès: http://twitter.com/Cerdanyola
El Prat de Llobregat: http://twitter.com/lacapsa
La Seu d'Urgell: http://twitter.com/ajlaseu
Santa Coloma de Gramenet: http://twitter.com/scgramenet
Youtube
Sidney Council: www.youtube.com/user/cityofsydney
Ajuntament de Canet: www.youtube.com/user/ajcanetdemar
Ajuntament de Lleida: www.youtube.com/user/ajuntamentdelleida
Ajuntament de Sant Cugat: www.youtube.com/user/santcugat
Ajuntament de Terrassa: www.youtube.com/user/ajterrassa
Flickr
Copons: www.flickr.com/photos/29586438@N06
Sant Feliu de Llobregat: www.flickr.com/photos/sfol
Filtre social
La Tafanera: http://latafanera.cat
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 59
GUIA LOCALRET-TRIPA-1122009 1/12/09 17:28 Página 60
E
c. Llacuna 162, 3a pl. 08018 BarcelonaTelèfon: +34 93 486 14 30 Fax: +34 93 486 14 13
www.localret.cat
Impulsem la societat del coneixement
al servei de tots els municipis
GUIA LOCALRET-CUBIERTAS dic09.doc 1/12/09 17:38 Página 1